1. El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art
clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle
XVIII i principis del XIX, com a reacció a les
exageracions del Barroc i el Rococó.
Les troballes
arqueològiques de les
ciutats romanes
sepultades…
Nous estudis
teòrics sobre la
cultura i l’art de
Grècia i Roma…
Van provocar un
retorn als models
clàssics, d’aquí el
nom de
“neoclassicisme”.
Consideraven que l’art clàssic era més viu, i tot i
que van “copiar” deliberadament l’estil d’aquestes
obres, també va ser una forma de valorar el passat.

2. Al segle XVlll, se’l coneix com a Segle de les
Llums, perquè l’home rebutja tot allò que li sigui imposat, i
només admet el que li arriba a través de la llum de la seva
RAÓ.
La raó és la norma amb la que es valoren totes les
manifestacions humanes.
Com a conseqüència, apareix a Europa a principis de
segle un grup de pensadors amb esperit científic que
prenen l’experimentació com a mètode per adquirir el
coneixement, sense tenir por d’equivocar-se.
Aquest moviment reb el nom de Il.lustració.
Els il.lustrats, per arribar a la veritat científica, comencen a
dubtar de tot. El dubte és el mètode per descobrir la
veritat.

3. La pintura neoclàssica es centra a Roma. A diferència
de les típiques composicions de frescos del Barroc o
del Rococó, la seva composició és simple:
solament unes poques figures, en total calma, en
posicions similars a les de les estàtues antigues.
Podien recórrer als relleus, però no era fàcil superar la
pobresa cromàtica que oferien. Les decoracions dels gots
de ceràmica i els baix relleus van ser gairebé les úniques
referències a l'abast dels artistes
Els pintors neoclàssics no disposaven de models de pintura
antics amb la facilitat que oferien l'arquitectura i l'escultura, de
la qual es conservaven tantes mostres a Itàlia.

4. Jacques Louis David (1748-1825) va ser un dels
màxims exponents de la pintura neoclàssica i qui
reflectia la preocupació de l'època per la
composició lògica i clara. Va posar els seus
pinzells al servei dels ideals revolucionaris.
Quan Napoleó va arribar al poder, David va ser
nomenat pintor de cambra i responent a la petició
del nou emperador, la seva obra esdevinguè més
emotiva, encara que sempre defugí l'estil romàntic.

5. Tetis és una ninfa del mar, que
pateix per la vida del seu fill.
Es dirigeix a Júpiter, (pare de tots
els deus olímpics), perquè vetlli per
la seguretat del seu fill.
“Tetis i Júpiter”, 1811, INGRES
Júpiter es mostra serio i serè
mentre Tetis intenta acariciar-
lo.
Sutilment, el peu de la
ninfa, acaricia també el peu de
Júpiter, que sembla acceptar de
bon grat.
Aquest està combatent en
l’assetjament de la ciutat de
Troya.

6. Oli sobre tela 327 x 260 cm.
“Tetis i Júpiter”, 1811, INGRES
Es recull el model de dona característic
d’INGRES:
Deformació de trets anatòmics, fent uns
espatlla més allargada, allargant també
el coll i la línia del nas, reproduint el
perfil ideal grec.
Aquesta deformació persegueix la
idealització de la bellesa.
Destaca el contrast entre el tamany de
les figures, representant un sentit de la
masculinitat i la feminitat..
Una àguila, símbol de Zeus, completa el
triangle compositiu, típicament
neoclassic.
El cos de la ninfa apareix totalment
deformat, com si no tingués
esquelet, per envoltar-se en un gran
herotisme sobre la monumental
presència de Júpiter.

7. “La gran Odalisca”, J.A.D. Ingres 1814
oli sobre tela, 91 x 162 cm, Museo del Louvre, París.

8. És una de les obres més conegudes on el un femení s’emmarca en un
ambient que recrea els interiors dels harems.
Desperta un profund sentiment sensual i heròtic
Les deformacions anatòmiques busquen la perfecció femenina…
L’escenari de sedes i joies ens envolta en un paradís oriental, del qual
podriem aspirar embriagadores fragàncies.
El seu tors s’allarga desmesuradament, la cama sembla sortir del no res…
La curiosa
composició del
cos s’equilibra
amb el
cortinatge.

9. El bany turc:
Abans dels Turcs, els Romans, els Bizantins i la
gent nòmada, tenien els seus propis rituals de
bany. Aquelles tradicions van crear el que
anomenaven el bany turc.
És un combinat de quatre elements bàsics: el
calor seca, el calor humit, el fred i el massatge.
Aquests elements estimulen i netegen el cos, a
més milloren la salut.
El/la banyista primer entra en una sala
calenta; el cos comença a suar fins que l’acció
del vapor manté el nivell de sudoració.
Un mateix es renta amb aigua i sabó alhora
que es fa un masssatge relaxant.
Després es pren un bany fred perquè el cos
torni a la temperatura normal.

10. “La banyista de
valpinçon”, INGRES, 1808.
Oli sobre tela 146x97
Una dona s’asseu sobre el final del
llit del qual destaquen els llençols
de textura fina.
Vista d’esquena, cobreix el seu braç
amb una lleugera tela en la qual
podem apreciar nombrosos
plecs, igual que el mocador que porta
sobre el cap.
Una cortina a l’esquerra i una petita
aixeta són les úniques referències que
ens fan intuir un espai.
La banyista té certs errors anatòmics:
cames molt primes, la planta del peu
inflada, sense caderes…
La llum daurada que la il.lumina crea
una sensació més íntima i sensual.

11. “El bany turc”,1862, oli sobre tela
El tema etern d’Ingres, el cos femení nu, se’ns
mostra de nou en aquest quadre com a únic
motiu, repetit en el cos de 24 dones que
apareixen en l’escena.
Sembla ser que l’artista va agafar com a
referència el relat d’una dama del s.
XVlll (Lady Montagu), que va visitar a
Constantinopla un bany femení.
Les descripcions parlen de dues-centes
dones nues entregades al plaer de
cuidar els seus cossos.
El “tondo” mostra una visió quasi
clandestina… com la d’un espectador
que penetra en la intimitat d’un bany
a través d’un forat a la paret.
Entre les dones trobem la banyista de
valpinçon, però en el fons totes les figures
són la mateixa , que es va repetint en
diferents estats en el seu últim quadre
dedicat al nu.

12. Predominen els edificis de caràcter públic per sobre dels religiosos:
mercats, biblioteques, museus.
També van construïr columnes commemoratives i arcs de triomf.
ARQUITECTURA
“L’arc de
l’Etoile”, commemora les
victòries de Napoleó.
“El Capitoli”, a Washington
acabat al 1800
arquitecte: William Thornton
És una agrupació d’edificis, entre els quals hi ha la cambra legislativa, el
Congrés i el Senat.

13. “La Madeleine”, Pierre Vignon 1806-1842
La primera intenció de Napoleó va ser fer construïr el temple per
mostrar la grandiositat de França, del seu imperi. Un homenatge a l’exèrcit
francès que serviria per guardar els trofeus i les banderes arrabassades a l’enemic.
Posteriorment va convertir-se en un temple catòlic.

14. “Panteó de París”
Arquitecte: Soufflot
1764 - 1790
Acabat durant la Revolució
Francesa
Primerament ve ser per
albergar els cossos dels
homes il.lustres de la pàtria.
Quan cau l’imperi de
Napoleó, fa de funció
d’església catòlica.

15. “Torre Eiffel”
Gustave Eiffel
1887-1889
305 mts d’alçadax125
amplada
És un símbol del progrés i la modernitat:
Creada amb nous materials com l’acer el ferro i
el formigó, que van revolucionar les tècniques
arquitectòniques.
Creada per commemorar el centenari de la
Revolució Francesa, es va convertir en el símbol
de París.

16. ESCULTURA
Els temes més representats són les
al.legories, els retrats i les llegendes
mitològiques.
És dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns
ben delimitats.
El material més utilitzat és el marbre blanc.

17. “Eros i Psique”
Antonio Canova
1757-1793
Psique era una noia d’una extraorinària bellesa i d’un caràcter
insociable. Eros, que és el déu de l’amor s’en va enamorar i per tal de
conquerir-la va idear un pla: li va construir un palau i li va regalar.
Psique va voler saber a qui devia el favor.
Quan va saber qui era es va espantar en veure que era un déu jove, i li
abocà cera d’una espelma a la cara. Eros enutjat, va fugir i Psique
intentà suicidar-se sense èxit.
Va anar a consultar Venus que la va castigar a complir tres ordres. La
última va consistir en recollir de Prospèrtina un càntir que contenia el
secret de la bellesa, per portar-li a Venus.
Psique el va obrir i va caure en un son del qual no es va despertar fins
que Eros la va besar.

19. L’escultura simbolitza l’amor i la passió
carnal. Mostra l’interès per la figura i
pels sentiments humans.
La composició en forma d’X accentua
l’apropament entre els dos i crea
moviment.
Els dos amants són a prop, però
queda clar que en un instant encara
ho estaran més.
Les dues boques ocupen el bell mig del la x
Les postures de les mans i dels braços
remarquen la passió i l’herotisme de
l’escena

20. Ganímedes va ser segrestat per Zeus a Turquía. Allà cuidava un ramat d’ovelles
i rebia educació dela seus amics i tutors.
Zeus el va veure i es va enamorar d’ell de forma instantània. Li va enviar una
àguila o ell mateix s’hi va transformar?
Després el va portar camp a l’Olimp.