3. L'ase d'or de l’escriptor llatí Apuleu (segle II dC) És la única novel·la llatina que s'ha conservat sencera. És la història d'un home interessat per la màgia i la bruixeria, que tot d'una es troba accidentalment convertit en ase. Sota aquesta aspecte, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu tota mena de penalitats i aventures, fins que recupera el seu aspecte humà per obra i gràcia de la deessa Isis. L'ase d'or conté alguns dels millors relats de por, còmics o eròtics de tota la literatura antiga, a més del celebèrrim conte meravellós d’Eros i Psique .
4. Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique , era tan bella que era adorada com si fos la mateixa Afrodita. La deessa Afrodita , gelosa, li envià Eros perquè la fés enamorar-se d'algun home lleig. Però Eros s’hi enamorà. I va aconseguir que el pare de la noia, que desesperava ja de poder casar-la, perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d’un turó. D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició que mai intentara veure el seu rostre , ja que si ho feia, el perdria. Tots els matins ell desapareixia amb l'alba.
9. Un dia, Psique sentí enyor del seu pare i les seves germanes, ja casades, i va tornar a casa seva, tot i els consells contraris del seu marit. En tornar a palau, Psique, a la nit, mentre el seu marit dormia, va il·luminar-ne el rostre amb una llàntia. Hi contempla la imatge d’un bellíssim jove. Aleshores, les germanes, geloses de la seva felicitat, li van insinuar que potser el seu marit no es deixava veure perquè era monstruós. Psique, sorpresa, va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.
17. Les fonts de l’Estígia vigilades per dragons L’àguila de Zeus ajuda a Psique en altra prova: omplir un petit bagul amb aigua de l’Estígia, el ríu infernal. P. Rubens, Paisatge amb Júpiter i Psique,
18. Padovanino (?), Psique rep de Venus el vas per a omplir-lo amb l’essència de Proserpina
19. ...i Pan la trobà, trista i desolada , ja que Eros havia desaparegut. I amb tendresa, un savi consell li donà: "Si a Amor vols recuperar, l’amor hauràs d’emprar"
20. Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb una fletxa …. … . i, volant a l'Olimp va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.
26. Eros sorgí de Caos juntament a Gea, la Terra, i Tàrtar, l’Inframón. (Hesíode, Teogonia ) … brotà d’un ou que va pondre Nit (Nix), que el va concebre amb Oscuritat (Éreb). (Aristòfanes, Les aus ) En els misteris eleusins era adorat com a Protógonos , el “primer a nàixer” Fill d'Afrodita i Ares Concebut per Póros (l'abundància) i Penía (la pobresa) en l'aniversari d' Afrodita . ("El banquet«, Plató) ORIGEN
29. Zeus veu el nen-Eros como un perill potencial i ordena a sa mare que l’abandone, però Afrodita l’oculta en un bosc i allí el crien les feres, Essent encara un nen construí un arc i fletxes (de ciprer) i es convirtí en un certer tirador. La nereida Tetis aconsiguí de Zeus, el día que es casava amb Peleu, que el rebera en l’Olimp i canvià el rústic arc per altre d’or.
32. Déu de l'amor: responsable de la luxúria, l'amor i el desig, i també venerat com un déu de la fertilitat. Eros era principalment el patró de l'amor entre els homes. Nen alat, que porta un arc i fletxes. Algunes d'aquestes fletxes són daurades i quan es claven al cor de déus i de mortals, se'ls inflama d'amor, Però altres fletxes són de plom , i qui hi és ferit cau en la indiferència. Els romans l'anomenaven Cupido o Amor domini atributs
41. ψύχω, psycho , significa «bufar». ψυχή, bufit, hàlit, alè que exhala en morir l’esser humà > ànima, vida . Quan la psique deixa el cadàver, porta una existencia autònoma: una figura antropomorfa i alada, un doble del difunt, que va a l’Hades. Psique ix de la boca del mort com si fóra una papallona (en grec també psiqué ),
49. NAIXEMENT Emergí de l’espuma del mar fecundada pels òrgans genitals d’Úranos després d’haver-los amputat el seu fill Cronos Altra versió: filla de Zeus i Dione.
54. Deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa. Simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida Apareix generalment com una bella jove nua la petxina , sobre la qual va navegar després de néixer DOMINI iconografia el colom i un carro tirat per cignes les roses i la poma, símbol eròtic a l'antiguitat ATRIBUTS El seu fill Eros-Cupido
55.
56.
57.
58.
59.
60. Rennie. Eros i Himeneu Molt sovint, Eros. A vegades, Himeneu (desig), i les Hores. Acompanyants
68. Per a evitar problemes en l‘Olimp por la posesió d’Afrodita, jove i inexperta, Zeus decidí el seu matrimoni amb Hefest (Vulcà), déu del foc, però poc agraciat físicament (la bella i la bèstia?). Per això les infidelitats d’Afrodita (i el patiment del marit) foren nombroses, tant amb déus (Ares, Posidó, Hermes, Dionís, Apol·lo) com mortals (Adonis, Anquises). MATRIMONI AMORS
69. A. Carracci. Venus amb Adonis i Cupido . 1590-600.
77. L’AMOR PLATONIC (2) L'amor és un desig del que no es té i és anhelat com el més sublim i bell; és un impuls cap a la plena realització humana . L'amor que neix com a desig que desvetllen els cossos bells que ens envolten és tan sols una primera i primitiva forma d'amor. Després, s'ennobleix i es transforma en anhel envers les ànimes justes i belles. Però, l'autèntic i perfecte amor és el que se sent envers les idees (Bé i Bellesa). Aquesta forma superior i sublim d'amor ( amor platònic ) pot fer renéixer les ales perdudes de l'ànima perquè s'enlaire fins al món de les idees.
