Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

El Romanic

3,755 views

Published on

  • Be the first to comment

El Romanic

  1. 1. EL ROMÀNIC El despertar de l’art a l’Europa del Feudalisme
  2. 2. Definició, Influències i Difusió <ul><li>El romànic és el tipus d’art que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XI, XII i al primer quart del XIII. </li></ul><ul><li>Influències : </li></ul><ul><ul><li>Orientals, germàniques i romanes –d’aquí el nom de romànic- </li></ul></ul><ul><li>Difusió : </li></ul><ul><ul><li>Es difondrà i desenvoluparà per tot Europa gràcies a: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>les pelegrinacions de la Cristiandat (Santiago...). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La construcció de monestirs (ordes de Cluny i del Cister ) </li></ul></ul></ul>
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS <ul><li>És un art de tema religiós. </li></ul><ul><li>Reflexa els valors de la sociedad feudal , que era a la vegada, guerrera i cristiana. </li></ul><ul><li>És un art essencialment rural . </li></ul><ul><li>Té un caràcter didàctic : finalitat educativa. </li></ul><ul><li>Antinaturalisme : ni perspectiva ni proporcions reals. </li></ul><ul><li>Representació de les figures rígides i frontals.       </li></ul><ul><li>Caràcter simbòlic . </li></ul><ul><li>Es manifesta sobretot a l’Arquitectura – construcció de castells, esglésies i monestirs -, mentre que la Pintura i l’Escultura es converteixen en arts decoratives de les edificacions. </li></ul>
  4. 4. L’ARQUITECTURA
  5. 5. Característiques de l’Arquitectura (I) <ul><li>L’Església romànica : </li></ul><ul><ul><li>Elaborada amb grans pedres anomenades carreus. </li></ul></ul><ul><ul><li>De murs amples, estretes i de baixa altura. </li></ul></ul><ul><ul><li>Poc il·luninades ( finestres estretes i atrompetades ) –lloc de recolliment i oració-. </li></ul></ul><ul><ul><li>Planta en forma de creu llatina –que evoca la creu en què va morir Crist-. La nau principal és més llarga i ampla i la transversal rep el nom de transsepte . El lloc d’encreuament és el creuer , sobre el qual s’aixeca el cimbori , petita torre. </li></ul></ul><ul><ul><li>Murs exteriors reforçats per contraforts , que suporten el pes dels arcs i les voltes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Altar situat a la capçalera o absís , sovint de forma circular, i amb gírola o deambulatori . </li></ul></ul>
  6. 6. Característiques de l’Arquitectura (II) <ul><ul><li>(Segueix ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Unida a l’església, era habitual aixecar una torre campanar , que servia per tocar a oració o de vigilància. </li></ul></ul><ul><ul><li>Adosat a l’església, en els monestirs, es construïa un pati porticat de planta quadrangular, anomenat claustre . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de l’arc de mig punt en portes i finestres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la volta de canó en sostres. </li></ul></ul><ul><ul><li>El conjunt arquitectònic i escultòric que es troba a la porta d’entrada rep el nom de portada . Alguns dels seus elements són: l’arquivolta , un conjunt d’arcs concèntrics , el timpà , superfície plana en forma de semicercle dins de la qual s’acostuma a representar una escena bíblica en pintura o escultura. </li></ul></ul>
  7. 7. Planta d’una església romànica
  8. 8. MANIFESTACIONS ARQUITECTÒNIQUES
  9. 9. A) El ROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  10. 10. Preromànic Asturià San Miguel de Lillo (Oviedo)
  11. 11. Preromànic Asturià Santa Maria del Naranco (Oviedo)
  12. 12. San Martín de Fromista (Palencia)
  13. 13. Església de San Tirso –Sahagun- (Lleó)
  14. 14. Colegiata de Santa Maria la Mayor a Toro (Zamora)
  15. 15. Santa Maria de Eunate (Navarra)
  16. 16. Santo Domingo de Silos
  17. 17. Basílica de Sant Isidoro (Lleó)
  18. 18. Catedral de Zamora
  19. 19. Santo Domingo de la Calzada (La Rioja)
  20. 20. San Juan de la Peña (Huesca)
  21. 21. La Catedral de Santiago de Compostela
  22. 22. Monestir de Leyre (Navarra)
  23. 23. Església de Veracruz (Segovia)
  24. 24. Església de San Esteban (Segovia)
  25. 25. Joies del’Arquitectura romànica Portada de San Vicent de Ávila Panteó reial de Sant Isidoro de Lleó Claustre de Santo Domingo de Silos Claustre del monestir de Pedralbes Portal de la Gloria de Santiago Cripta del monestir de Leyre
  26. 26. B) El ROMÀNIC A CATALUNYA
  27. 27. Monestir de Sant Pere de Rodes
  28. 28. Monestir de Santa Maria de Ripoll
  29. 29. Església de Sant Ponç de Corbera
  30. 30. Monestir de Sant Joan de les Abadesses
  31. 31. Sant Pau del Camp (Barcelona)
  32. 32. Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)
  33. 33. Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)
  34. 34. LA VALL DE BOÍ (Patrimoni de la Humanitat)
  35. 35. La Vall de Boí Sant Climent de Taüll Santa Maria del Coll Santa Eulàlia d’Erill Santa Maria de Taüll Sant Feliu de Barruera Santa Maria de Cardet
  36. 36. C) El ROMÀNIC A EUROPA
  37. 37. Església de Sant Serni (Toulouse)
  38. 38. Catedral d’Anguleme (França)
  39. 39. Abadia de Cluny (França)
  40. 40. Abadia de Murbach (França)
  41. 41. Mont Saint Michel (França)
  42. 42. Mont Saint Michel (França)
  43. 43. Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)
  44. 44. Basílica de San Marcos (Venecia)
  45. 45. Catedral d’Spoletto (Itàlia)
  46. 46. Catedral de Worms (Alemania)
  47. 47. Catedral de Magúncia (Alemania)
  48. 48. Catedral de Spira (Alemania)
  49. 49. Saint Nicholas – BARFRESTON-(Anglaterra)
  50. 50. L’ESCULTURA
  51. 51. <ul><li>L’Escultura del romànic tenia una doble funció: decorativa i didàctica . </li></ul><ul><ul><li>Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies amb escenes i personatges bíblics i de tema religiós. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pretenia explicar al poble inculte la història sagrada extreta de la Bíblia </li></ul></ul><ul><li>Depèn de l’arquitectura : les figures adopten les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual són esculpides. </li></ul><ul><li>Materials: Pedra i fusta </li></ul><ul><li>Tipus: </li></ul><ul><ul><li>Portalades </li></ul></ul><ul><ul><li>Capitells </li></ul></ul><ul><ul><li>Talles De fusta policromada se solien col·locar en els altars d’esglésies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Déu </li></ul></ul>Característiques de l’Escultura A dins i a fora de les esglésies.
  52. 52. Escultura. Portalades (I) <ul><li>Temes: </li></ul><ul><ul><li>Crist i Mare de Déu </li></ul></ul><ul><ul><li>Judici final </li></ul></ul><ul><ul><li>Evangelistes, sants i apòstols </li></ul></ul><ul><ul><li>Escenes de la Bíblia </li></ul></ul><ul><li>Lloc: </li></ul><ul><ul><li>Columnes </li></ul></ul><ul><ul><li>Timpà </li></ul></ul><ul><ul><li>Arquivoltes </li></ul></ul><ul><ul><li>Dintell </li></ul></ul>Portalada del monestir de Ripoll
  53. 53. Escultura. Portalades (II) <ul><li>Arquivolta </li></ul><ul><li>Conjunt complet </li></ul><ul><li>Llinda i Timpà </li></ul><ul><li>Mainell i brancals </li></ul>
  54. 54. Escultura. Capitells (I) <ul><li>Temes : </li></ul><ul><ul><li>Escenes religioses: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Jesús </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>sants i apòstols </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bíblia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dimoni </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Formes geomètriques </li></ul></ul><ul><ul><li>Formes vegetals </li></ul></ul><ul><ul><li>Escenes vida quotidiana </li></ul></ul><ul><ul><li>Animals reals, mitològics, fantàstics i bestiari </li></ul></ul>
  55. 55. Escultura. Capitells (II)
  56. 56. Escultura. Les talles <ul><li>Fusta policromada </li></ul><ul><li>Es col·locaven sovint als altars </li></ul><ul><li>Temes: </li></ul><ul><ul><li>Crist crucifixat </li></ul></ul><ul><ul><li>Devallament </li></ul></ul><ul><ul><li>Mare de Déu i el nen Jesús beneint </li></ul></ul><ul><ul><li>Sants i màrtirs </li></ul></ul>
  57. 57. LA PINTURA
  58. 58. <ul><li>La Pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i didàctica . </li></ul><ul><ul><li>Decorava l’interior de les esglésies –a l’altar i en els frescos- amb escenes i personatges bíblics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i conèixer els elements de la seva religió. </li></ul></ul><ul><li>Les Pintures romàniques tenen una gran força expressiva , però tècnicament eren molt senzilles. </li></ul><ul><li>Tècniques: </li></ul><ul><ul><li>Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies) </li></ul></ul><ul><ul><li>Taules de fusta </li></ul></ul><ul><ul><li>Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos). </li></ul></ul><ul><li>Motius: </li></ul><ul><ul><li>Pantocràtor (Crist en majestat) </li></ul></ul><ul><ul><li>Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. </li></ul></ul>Característiques de la Pintura
  59. 59. Pintura. Frescos (I) <ul><li>Frescos </li></ul><ul><ul><li>En els murs i absis </li></ul></ul><ul><ul><li>Gran força expressiva </li></ul></ul><ul><ul><li>Senzillesa, sense volum ni profunditat </li></ul></ul><ul><ul><li>Disposició frontal </li></ul></ul><ul><ul><li>Predomini blau i vermell </li></ul></ul><ul><ul><li>Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb l’infant envoltada de la màndorla o ametlla mística </li></ul></ul>
  60. 60. Pintura. Frescos (II) <ul><li>Anunciació </li></ul><ul><li>Mare de Déu i l’infant </li></ul><ul><li>Pantocràtor i evangelistes </li></ul><ul><li>Adam i Eva </li></ul><ul><li>Pantocràtor </li></ul>
  61. 61. Pintura. Taules <ul><li>Taules: </li></ul><ul><ul><li>Situació: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Al frontal dels altars </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Capçalera de les esglésies </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Material: fusta </li></ul></ul>
  62. 62. Pintura. Miniatures <ul><li>Il·lustraven i decoraven els llibres </li></ul><ul><li>Tipus de llibres: </li></ul><ul><ul><li>Biblia </li></ul></ul><ul><ul><li>Beats </li></ul></ul><ul><ul><li>Llibre de les hores </li></ul></ul>

×