Pintura romànica: Fitxes selectivitat

10,943 views

Published on

Published in: Education, Spiritual
1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
10,943
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,692
Actions
Shares
0
Downloads
186
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pintura romànica: Fitxes selectivitat

  1. 1. Art Romànic 1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40) 2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41) 3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43) 4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42) 5.- Pintures murals de Sant Climent de Taüll (44) 6.- Pintures murals de Sant Isidor de Lleó (45) 7.- Frontal sobre taula de la Seu d’Urgel (46) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Art Romànic PINTURA 5.- Pintures murals de Sant Climent de Taüll (44) 6.- Pintures murals de Sant Isidor de Lleó (45) 7.- Frontal sobre taula de la Seu d’Urgel (46) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves
  3. 3. A l’art romànic a més de l’arquitectura, també hi trobam pintura i escultura. Aquestes tenen CARACTERÍSTIQUES COMUNES: - Temàtica religiosa: Jesús cruxificat, la verge, sants... - Subordinades a l’arquitectura: ocupaven llocs concrets en els edificis. - Finalitat didàctica: els seu objectiu era ensenyar i adoctrinar. - Provoquen emocions: Les figures no són realistes, són rígides i amb una gran càrrega emotiva. La PINTURA es treballava amb la tècnica mural del fresc, i actualment està deteriorada per el pas del temps, i del tremp sobre taula o les miniatures i tapissos. L’ESCULTURA, majorment, la trobam amb relleus esculpits en columnes, capitells, tímpans..., etc. També en trobam exemptes (esculturas de la verge amb el nin o Jesús cruxificat tallades en fusta). Pintura i Escultura
  4. 4. 44. Sant Climent de Taüll Religiós, bíblic, representació de Crist feta per a l’església, segons el llibre de la Revelació de Joan de Patmos, l’Apocalipsi Tema iconogràfic Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (MNAC) Localització actual Poble de Taüll, a la vall de Boí (Pirineus de Lleida, Alta Ribargorça) Localització d’origen El mur de l’absis, i d’altres restes a les parts contigües de l’absis Elements de suport Pintura al fresc sec (sobre la paret els pigments es mesclen amb calç i sorra i s’apliquen damunt una imprimació d’aigua i calç); el detall es treballa al tremp (dissolució amb ou o cola i el resultat queda molt brillant) Tècnica Pintura mural Tipus d’obra Romànic (segle XII) Estil 1123 dC (es va consagrar l’església) Cronologia Els eclesiàstics varen encarregar aquesta obra Comitent Desconegut, probablement de procedència italiana (Mestre de Taüll i deixebles). Mestre de Maderuelo (sense confirmar) Autor Conjunt iconogràfic o Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Títol FITXA TÈCNICA
  5. 6. Sant Climent de Taüll, 1123 VALL DE BOÍ, LLEIDA <ul><li>Esglésies de modestes proporcions, però especial significació en el context de l’art romànic: </li></ul><ul><li>Sant Climent Taüll </li></ul><ul><li>Santa Maria Taüll </li></ul><ul><li>Boí </li></ul><ul><li>Erill-la Vall, etc. </li></ul><ul><li>Són edificis d’1 o 3 naus, amb coberta d’encavallada de fusta i amb esbelta torre campanar, de paraments exteriors estructurats amb bandes llombardes i arcuacions cegues. </li></ul>
  6. 7. Sant Climent de Taüll,1123 <ul><li>Destaquen, més que per la seva arquitectura, per la seva DECORACIÓ, perquè a aquestes esglésies pertanyen les millors mostres d’IMATGERIA i de PINTURA ROMÀNICA: </li></ul><ul><li>Grup escúltòric del descendiment d’Erill-la-Vall. </li></ul><ul><li>Pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll. </li></ul>
  7. 8. Grup escúltòric del descendiment Erill-la-Vall
  8. 9. Taüll: Santa Maria i dos apòstols Pintura
  9. 10. SANT CLIMENT DE TAÜLL Els frescos de Sant Climent són un exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i en tècnica. Vall del Boí La pintura al fresc neix com a substitut barat dels rics mosaics bizantins. És evident que les petites esglésies rurals dels alts Pirineus catalans eren massa pobres per aconseguir l’ornamentació de les tessel·les daurades que lluïen les catedrals i els edificis públics bizantins.
  10. 11. Sant Climent de Taüll Pintures murals realitzades a l’interior, a l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll (consagrada en 1123), que estava sota el domini dels barons d’Erill , provinents del poble de Erillcastell. Ells foren els impulsors de la construcció de les esglésies romàniques de la vall, i al llarg del temps serviren als reis d’Aragó, i es vincularien amb importants famílies catalano – aragoneses, arribant a ser considerats comtes i Grandes de España en el 1708.
  11. 12. <ul><li>Amb el temps pintures murals cobertes per la pols i les de l’absis central per un retaule de fusta d'origen barroc. </li></ul><ul><li>En 1920 es descobriren de nou les pintures murals de l’absis central, de l’absis nord i les parets del presbiteri, i es van traslladar al MNAC (Barna). Tècnica de STRAPPO (sense arrencar el morter). </li></ul><ul><li>1922 restauració església, i 1931 declarada monument històric i artístic. </li></ul><ul><li>Entre 1977 i 2001: nova restauració, i es descobriren altres pintures com el fragment que apareix del mur sud i els fragments en els arcs triomfals de l’absis central. </li></ul><ul><li>Ser declarades Patrimoni de la Humanitat i el reproduir una replica a l’absis: lloc molt visitat pel turisme i els estudiosos. </li></ul>HISTÒRIA
  12. 13. Planta, absis i torre campanar de l’església - Planta basilical amb 3 naus. - Capçalera: 1absis central i 2 laterals (absidioles). - 1 campanar sud, mira cap al est, a prop dels absis. - Naus convergeixen lleugerament cap a capçalera. - Exterior rústic, pedra sense tallar, sense ornamentació, i amb una coberta  primitiva. - Murs no tenen finestres i tenen tres portes. - Sostre encavallada de fusta. - Tres naus separades per 3 columnes cilíndriques de pedra amalgamada, adornades en la part superior amb un collarí, sense capitells i rematades amb àbacs molt senzills, sobre els quals s'assenten els arcs. - Al capdamunt, s'eleva el mur, que té prou alçada per donar lloc als dos vessants de la teulada.
  13. 14. Sant Climent de Taüll, 1123 capçalera i campanar - Absis central decorat per grups de 4 arcs cecs dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris que també es veu en algunes columnes de l'interior. - Tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. - Absidioles amb la mateixa decoració però amb grups de 3 arcs cecs en lloc de 4, i amb una finestra cada una.
  14. 15. Sant Climent de Taüll, 1123 Romànic català (s. XII): És un període de modernització i renovació d’influència llombarda. Els constructors llombards respecten la vella tradicional de la zona, de la coberta d’encavallada de fusta a dues aigües.
  15. 16. Pantocrátor de Sant Climent de Taüll AUTOR Artistes anònims, no signen, seria pecat de supèrbia. Mestre absis central, reconegut, MESTRE de TAÜLL. Desconegut, però considerat el més gran dels pintors romànics de murals del segle XII, a Catalunya, i un dels més importants d'Europa. Taüll li donà el nom. Domina tècniques, coneix iconografia època, sap articular els espais, pintor hàbil, dibuixa cares de les figures amb gran realisme i estilització, utilitza colors com carmí, blau i blanc (portà d’ Itàlia, eines, material). Pintor continuador a les absidioles, menor categoria. Pintada en una columnes de la nau: 10-XII-1123, bisbe Barbastre, Ramon de Roda, consagrà església de Taüll; i és probable que li encarregués d’altres. Autor Santa Maria de Taüll, pot ser fos deixeble seu, per semblança, encara que són de menor qualitat. Segur van ser dos el autors: un absis central i altre les absidioles, però es discuteix la possibilitat de què fossin dos els autors de l’absis central, un, el mestre que dissenya el Pantocràtor i el Tetramorf, i l’altre el deixeble que realitza la resta. Fos qui fos l’autor: era un ARTISTA EXCEPCIONAL.
  16. 17. <ul><li>Origen tota l'església revestida amb decoració policromada: parets naus, absis i columnes. </li></ul><ul><li>Conservades pintures de l’absis central, d'una de les absidioles i de les claus d’alguns arcs. </li></ul><ul><li>Més interessant pintures de l’absis central i dels dos arcs precedents (traslladades principis s. XX al MNAC per protegir-les i conservar-les adequadament, evitant venda EUA). </li></ul><ul><li>- Absis central reproduïdes amb una còpia exacta, exposades in situ. </li></ul>
  17. 18. Pantocràtor de Sant Climent , Taüll <ul><li>Cicle pictòric emplaçat en el registre més alt de la mitja volta de l’absis central. </li></ul><ul><li>Conjunt dividit en 3 registres superposats: </li></ul><ul><li>* PRIMER: la volta de l’absis, representa el cel. </li></ul><ul><li>* SEGON: la part superior del cilindre, representa a l’Església. </li></ul><ul><li>* TERCER: la part inferior del cilindre (actualment perduda pràcticament del tot) simbolitza el món terrenal. </li></ul>
  18. 19. <ul><li>Crist representat frontalment, com jutge majestuós i solemne: </li></ul><ul><li>Aixeca mà dreta en actitud de beneir (dits índex, anular i polze o gros, drets, i dobla el cor i menovell). </li></ul><ul><li>Esquerra sobre genoll, mostra llibre sagrat, INSCRIPCIÓ: EGO SUM LUX MUNDI (jo sóc la llum del món). </li></ul><ul><li>Assegut a l'arc del cel, els peus nus descansen sobre una semiesfera, fora la màndorla, el món terrenal. </li></ul><ul><li>* Flanquejat per lletres gregues Alfa i Omega: Déu és el principi i final de totes les coses. Lletres apareixen penjant com llums a cada costat de la figura central, i pel seu sentit de final, la lletra Omega introdueix el caràcter apocalíptic de l'escena que es reflecteix al voltant. </li></ul><ul><li>Tema simbòlic : Apocalipsi Joan de Patmos. </li></ul><ul><li>El PANTOCRÀTOR, dins la màndorla mística, Crist en Majestat, de dimensions sobrehumanes, ocupa tota la volta, símbol de la seva glòria (gran visió apocalíptica). </li></ul><ul><li>- La MÀNDORLA situada sobre un fons de tres franges, paral·leles horitzontals, de colors llisos: blau, ocre i negre, de baix a dalt. </li></ul>
  19. 20. MAIESTAS DOMINI: PANTOCRÀTOR Du una túnica blanca i grisa i un mantell blau sobre ella, amb ornaments que imiten rombes de colors blaus i vermells, i amb cercles. Aquestes vestidures, limitades per una línia negra, es presenten en plecs molt marcats que reflecteixen una mica de moviment i realisme. Magnifica execució del drapejats, especialment el Pantocràtor, de tons blaus, acompanyats de colors vius i purs. - Àngels, evangelistes i apòstols estan dibuixats sobre franges, mentre que Crist sorgeix d'un fons blau, trencant la continuïtat cromàtica del seu entorn.
  20. 21. <ul><li>- Composició simètrica, horitzontalment i vertical: Crist té un gran rigor geomètric i plena harmonia del cos. </li></ul><ul><li>- Eix de simetria longitudinal divideix la figura en dues parts equilibrades. La cintura actua com eix horitzontal, la part superior, igual que la inferior: dalt, les línies de la túnica i el cap dibuixen un triangle equilàter; a baix, els genolls i els peus formen un trapezi regular. </li></ul><ul><li>Verticalment la simetria només es trenca per la diferent actitud de les mans. </li></ul><ul><li>El rostre es construeix amb les línies onejants dels cabell i la barba, i els trets de la cara s’ordenen a partir de dues línies (que semblen la tija d’un roser), on els traços corbats que formen el nas i les celles corresponen invertits, als traços corbats dels seus bigotis; de la mateixa manera que al cercle formats pels cabells del front, hi correspon la barbeta envoltada del pèls de la barba. </li></ul><ul><li>L’eix vertical de la figura de Crist es prolonga en la finestra, estreta i allargada, decorada i inscrita sota un arc, és el símbol de la llum, que ens il·lumina a través dels doctors de l’església que estan devora. </li></ul>
  21. 22. PANTOCRÀTOR SANT CLIMENT DE TAÜLL (S. XII) El rostre, de vigor expressiu i força, queda emmarcat per llargs cabells, i destaca el dibuix dels ulls, severs amb celles altes i arquejades. Nas divideix rostre i puja com un tronc d’arbre, les branques dels ulls, les celles s’eixamplen fins a la cabellera, ells ulls s’incrusten en el centre de les parpelles com boles enormes de vidre; el mostatxo caigut està emmarcat per la barba xapada en la barra com una esvelta fulla formada per dues volutes.
  22. 23. <ul><li>El color utilitzat té una densitat poc usual en la pintura romànica, és de pinzellada acabada i pastosa. Els rostres i parts visibles del cos són d’un ocre molt dens i compten amb petits tocs de blanc que fa que semblin reflectir la llum per tal que ressaltin en l’entorn de penombra de les petites esglésies romàniques. </li></ul><ul><li>A la resta del casquet i al voltant de Crist hi apareixen 4 àngels que representen els símbols dels evangelistes en un original TETRAMORF. </li></ul>
  23. 24. Costat esquerre i dret del Tetramorf <ul><li>En la part inferior del fons, quatre rodelles, dos a cada costat de Jesús, emmarquen dos àngels i els símbols de Marc i de Lluc; així inscrit en dos cercles, a la DRETA de Crist, un àngel querubí subjecta a un LLEÓ per les potes del darrere, símbol de sant MARC; en els dos cercles de l‘ESQUERRA de Crist, altre querubí sosté la cua del BOU, símbol de Sant LLUC, ambdós animals tenen el cos recobert d'ulls . Es podrien relacionar aquestes quatre esferes amb les quatre rodes de foc del carro de Yavhé descrit per Ezequiel . </li></ul><ul><li>Les altres dues representacions del Tetramorf, dos ÀNGELS situats a DALT, com un marc, amb els símbols de JOAN i de MATEU torcen el cos i s’adapten a la curvatura de l'espai triangular lateral de la màndorla. A la DRETA de Crist, hi ha un àngel que representa a MATEU i que sosté el llibre de l‘EVANGELI, i a l’ESQUERRA, un altre àngel sosté entre braços l‘ÀGUILA de sant JOAN. </li></ul><ul><li>Tanquen la composició, a cada costat, les figures de dos querubins que equilibren la composició i compten amb parells d'ales plenes d'ulls. </li></ul>
  24. 25. Tetramorfs Aquesta és la disposició més comuna en l'art romànic: MATEU (àngel) – JOAN (àguila) MARC (lleó) - LLUC (brau)
  25. 26. Pantocràtor i Tetramorfs Sant Mateu Sant Marc Pantocràtor Sant Joan Sant Lluc Però n’hi ha d’altres composicions
  26. 27. El Col·legi Apostòlic - Pintures de la volta separades de les figures del registre inferior, situades a cada costat del cilindre, per una sanefa, una franja negra amb lletres blanques entre dues línies, on apareixen els noms dels sants representats, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: Sant Tomàs, Sant Bartomeu, la Verge Maria, Sant Joan Evangelista, Sant Jaume i Sant Felip . Aquestes imatges apareixen repartides geomètricament en l’àmbit semicircular de l’absis en visió frontal , aïllats els uns dels altres mitjançant columnes rematades per arcs de mig punt. La sanefa és la separació dels dos àmbits: el celestial de la volta i el terrenal del cilindre.
  27. 28. Situació de cada figures del COL·LEGI APOSTÒLIC sota el Pantocràtor i el Tetramorf. D’esquerra a la dreta: Sant Tomàs, Sant Bartomeu, la Verge Maria. Després: Sant Joan Evangelista i Sant Jaume Major. Sant Felip no s’ha conservat. La TOSQUETAT d’aquestes figures contrasta amb l’ELEGÀNCIA de la resta del CONJUNT. - Sant Bartomeu i Sant Jaume sostenen contra el pit, entre els plecs de la mà, un llibre cadascun, mentre que Sant Joan Evangelista, sota un arc més gran i imberbe, alça altre llibre amb la mà dreta recoberta.
  28. 29. El Col·legi Apostòlic Al centre de l’absis hi ha una finestra molt estreta , gairebé una ESPITLLERA, que deixa entrar una mica de claror. Segurament aquesta obertura estava tapada per una làmina d’ALABASTRE translúcid. A cada costat d’aquesta finestra central apareixen tres arcs de mig punt, que descansen sobre columnes amb capitells on predominen els colors verd, vermell i negre, amb motius vegetals. Les columnes imiten el marbre amb un dibuix ondulat.
  29. 30. DETALL PANTOCRÀTOR SANT CLIMENT DE TAÜLL La mare de Déu sosté amb la mà esquerra recoberta per un mantell una copa (un calze o graal) d’on sorgeixen llamps de color vermell, combinant el personatge històric de Maria amb el personatge simbòlic de l'església que recull, al peu de la creu, la sang de Crist.
  30. 31. Sant Climent de Taüll Altres restes de pintura mural trobades a l’absis: - A l’intradós 2n arc: dintre d'un cercle i amb fons blau, la figura de l’Anyell Místic Apocalíptic (“ Agnus Dei”) , o l'anyell del Senyor, representat amb set ulls, sostenint el llibre; que substitueix la clàssica representació de l’Esperit Sant en forma de colom. Els ulls són símbols dels seus atributs: poder, riquesa, saviesa, fortalesa, honor, glòria i benedicció - Al 1r arc preabsidal de l’arc triomfal, al centre de l’intradós, apareix la Dextera Domini , la mà del Pare (Déu), sobre un fons blanc, i inscrita en un cercle (figura perfecta sense principi ni final), en actitud de beneir, dirigint-se cap al costat dret del Pantocràtor. En l'actualitat solament la podem observar en les pintures originals, en el MNAC. - Totes aquestes pintures es conserven només en el museu (MNAC).
  31. 32. Detall d’una de les escenes al costat dret (arc de triomf interior), on es veuen dues figures, sobre un fons verd i vermell, una colpeja l’altra amb una destral. Són Abel i Caín Aquests fragments també són originals, trobats en l'any 2001.
  32. 33. Altres temes: paràbola de Llàtzer, que es lamenta, mentre un gos li llepa les nafres davant la porta tancada del ric Epuló; figures de Pere (per inscripció superior); i la de San Climent.
  33. 35. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  34. 36. SANT CLIMENT DE TAÜLL. CARACTERÍSTIQUES 1) Crist representat com a Jutge Suprem, amb els ulls molt oberts, HIERÀTIC, un rei o un senyor feudal assegut al seu tron, vestit amb luxoses teles. Amb poder absolut per a dispensar justícia, i disposat a premiar els justos i castigar amb l’infern etern als pecadors. Inspira temor a l’espectador que tingui mals pensaments. 2) ANTICLÀSSICA o ANTINATURALISTA i de naturalesa SIMBÒLICA, no es preocupa de l’aspecte naturalista de les figures, reprodueix vivències religioses, més que la realitat, cosa que explica l’absència del paisatge. 3) CONVENCIONAL: els personatges tenen casi tots les mateixes expressions i gestos. 4) ANTIINDIVIDUALISTA: son figures ideals, convencionals i col·lectives, mai la representació d’una persona determinada. 5) PERSPECTIVA INVERTIDA: el tamany de les figures està en relació amb la importància JERÀRQUICA no amb la distància a l’espectador.
  35. 37. 6) EXPRESSIONISTA: exagera amb gestos convencionals els moments tensos d’una acció. 7) FRONTALITAT : Sobre tot en els personatges importants, sense perspectiva. 8) DIDÀCTICA: La principal finalitat de la composició és explicar un fet de la manera més lògica i senzilla, despreocupant-se de la composició estètica. Divideix l’espai no en relació al tema, sinó en subespais proporcionals. 9) SIMETRIA compositiva: Cos i cara, també disposició de les figures. 10) TEMA RELIGIÓS: és el tema més freqüent. Escenes bíbliques, vida de Jesús i la Verge. SANT CLIMENT DE TAÜLL. CARACTERÍSTIQUES 11) LINEAL: predomina la línia de dibuix, de traç negre molt gruixat, que envolta les taques de colors, purs i sense gradació, i els perfils.
  36. 38. 12) PLANA, esquemàtica, sense volum, ni moviment: no té profunditat i ignora el fons o paisatge o qualsevol altre detall accidental. Intent de donar sentit espacial mitjançant el recurs de les franges de colors en el fons per destacar figures, o volum en els plecs túnica i contorns negres (bizantí). Estilització figures: grans fusos rectangulars, i les aureoles encara fan més esveltes. 13 ) COLORS vius: Contrasts acusats entre blau i vermell, negre i blanc, groc. Molta qualitat dels pigments utilitzats (blau de lapislàtzuli). CONCLUSIÓ : La G amma de colors inusualment brillants, i l’EXQUISIDESA de les imatges representades, han otorgat als frescos de SANT CLIMENT un lloc preferent en la pintura europea, i són un dels exponent del punt més àlgid aconseguit, pel romànic català, en BELLESA i en TÈCNICA. SANT CLIMENT DE TAÜLL. CARACTERÍSTIQUES
  37. 39. Santa Maria de Taüll Verge Theotocos en les esglésies d’advocació mariana Cal destacar que la Verge, abans de substituir el Crist, com a figura central de cicles pictòrics posteriors, ocupà una categoria similar enmig de les altres figures, com es veu Sant Climent de Taüll.
  38. 40. EPIFANIA: Solemnitat de l'any litúrgic que l'Església celebra el sis de gener en commemoració de la manifestació de la divinitat de Crist als mags, al moment del seu baptisme, i a les noces de Canà. SANTA MARIA DE TAÜLL (S. XII)
  39. 41. Els tres Reis Mags d’Orient Santa Maria de Taüll (fotografies de les reproduccions de l’absis de l’església del poble)
  40. 42. Sant Pere i Sant Pau Santa Maria de Taüll Reproduccions de les pintures de l’absis
  41. 43. Detalls Santa Maria de Taüll: Abel oferint a Déu part del seu ramat; el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; i Anyell Místic. Esquerra: David tallant el cap al gegant Goliath
  42. 44. Pintura mural Romànic català - Posteriorment, aquesta temàtica al·legòrica, hereva dels cicles bizantins (Pantocràtor de l’absis), i situats sempre en interiors tenebrosos, veuran la llum del sol, convertits en pedra, i col·locats a l’exterior, formaran les portalades d’accés als temples. Per exemple, en les portalades de Vézelay, de Moissac, d’Autum, a França. - La pintura romànica mural és el gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català, però influirà poc en la pintura posterior, ja que el gòtic canvia per complet l’estil pictòric. Sant Climent de Taüll The end
  43. 45. Façana de Santa Magdalena de Vézelay (s. XII)
  44. 46. Pòrtic Santa Magdalena de Vézelay (segle XII)
  45. 47. 45. Pintures Murals Panteó Reial de Sant Isidor de Lleó Decoració del Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor de Lleó Localització Iconografia religiosa, però també pagana (vida quotidiana, calendari) Tema Espai voltat de 8 m X 8 m de costat (més de 64 metres quadrats de sostre) Dimensions Colors lluminosos sobre estuc (vermell, groc, gris sobre fons blanc, i negre per explicacions) Material Pintura mural al fresc, acabada al tremp, subordinada a arquitectura Tipologia Romànic Estil Acceptada datació entre 1124 i 1170 (2a meitat s. XII, rei Fernando II) Cronologia Església i monarquia Comitent Anònim Autor Pintures murals del Panteó del Reis de Sant Isidor de Lleó Títol FITXA TÈCNICA
  46. 48. Basílica de Sant Isidor de Lleó
  47. 49. Col·legiata de Sant Isidor de Lleó La Basílica de Sant Isidor de Lleó representa la bellesa arquitectònica i escultòrica romànica
  48. 50. <ul><li>San Isidor de Lleó: Porta del Perdó </li></ul><ul><li>Al timpà tres escenes: </li></ul><ul><li>Les tres Maries al sepulcre </li></ul><ul><li>El davallament de la creu </li></ul><ul><li>L’Ascensió </li></ul>
  49. 51. Sant Isidor de Lleó: Portalada de l’Anyell Anyell místic dins un cercle aguantat per dos àngels i el tema del sacrifici d’Isaac
  50. 52. Sant Isidor de Lleó: Portada de l’Anyell, Portada de l’any
  51. 53. Sant Isidor de Lleó: Portalada de l’Anyell Als carcanyols figura de Sant Isidor i signes del zodiac
  52. 54. Sant Isidor de Lleó Església i panteó on estan enterrats els reis de Lleó
  53. 55. Entrada a la primitiva església i al panteó A la Col·legiata de Sant Isidor de Lleó, es conserva una obra mestra de la pintura romànica europea. El seu Panteó Reial és d’obligada aturada.
  54. 56. És la joia del conjunt de la basílica, per quantitat i qualitat. En una petita estança de 8 metres de costat (de planta quadrada i 3 naus), es troba una col·lecció de pintures, en molt bon estat de conservació per a la seva cronologia (2ª meitat s. XII, 1170, “Fernando II i Doña Urraca”), i que representen, al llarg dels seus murs i de les sis voltes resultants, els 3 cicles litúrgics: El Naixement, la Passió i la Resurrecció. “ CAPELLA SIXTINA DE L’ART ROMÀNIC”
  55. 57. És el nàrtex o pòrtic occidental de la primitiva església, de construcció voltada, situada als peus (i en un pla inferior) de l’actual basílica, i comunicada amb ella. Cripta que pertanyia al primer temple, dedicat a sant Joan Baptista, va canviar d’advocació en rebre les relíquies de sant Isidor de Sevilla (1063, rei “Fernando I” i “Doña Sancha”, làpida epigràfica a l’arcosoli).
  56. 58. LA &quot;CAPILLA SIXTINA&quot; DE L’ART ROMÀNIC Dues robustes columnes exemptes sustenten set arcs, i articulen i divideixen l’espai en 3 naus de dos trams. Arcs faixons i formers, compartimenten el sostre en sis voltes d’aresta molt aplanada, on es va plasmar cap el 1170, un dels més bells cicles de pintura romànica.
  57. 59. PROFUSA BELLESA, no ha de fer oblidar la funció original: És “EL PANTEÓ ELS REIS”, aquí es troben les criptes de 23 reis i reines, 12 infants i 9 comtes (descansen fins 33 membres de la Cort lleonesa). Guarda els sepulcres de: Alfonso I, Ramiro II, Ramiro III, Alfonso V, Sancho I, Fernando II, Bermudo I, Dª Sancha, i Dª Urraca. Cayetano Luca de Tena (director teatral) va dir “AQUÍ DORM TOTA LA HISTÒRIA DE L’EDAT MITJANA&quot;. Les tombes, senyalades únicament per un epitafi, romangueren intactes fins la profanació napoleònica en busca de tresors.
  58. 60. Panteó de ls Reis de Sant Isidor de Lleó La CAPELLA DELS ARCS reuneix TOT el conjunt pictòric: Sis voltes d’aresta, l’intradós d’arcs faixons i formers, els murs a partir de l'empenta, TOTS es troben totalment decorats amb pintures murals de tal bellesa, extensió i conservació, que fan honor al nom donat (“Capella Sixtina de l’art romànic”), i presenten una SÍNTESI entre allò diví i el més humà; allí s’entrellacen els temes, des de la figuració de Crist en Majestat i el Tetramorfs, fins el pastor que dóna de menjar al seu ca en una escudella, mentre cuida el ramat o, també un pràctic calendari que instrueix els fidels sobre el moment de cada activitat agrícola i domèstica.
  59. 61. - Església i Cristianisme són de vital importància al romànic, i el Panteó no en defuig. - PROGRAM ICONOGRÀFIC variat del cicle de vida de Crist: - Des de l’Anunciació als pastors - La Matança del innocents - El Sant Sopar - Fins la Crucifixió - I, fins i tot, la posterior Apocalipsi amb l’omnipresent Pantocràtor i Tetramorfs - A més, personatges del santoral (totes escenes religioses de gran qualitat). - Esment especial, el conjunt de pintures de TEMÀTICA PROFANA (a l’intradós dels arcs): CALENDARI AGRÍCOLA força interessant. És cert que no és un tema inèdita de l’edat Mitjana (brancals Ripoll), però per la seva gran qualitat, ens acosten a la vida quotidiana de la 1a meitat s. XII. TEMÀTICA
  60. 62. TEMES PANTOCRÀTOR VISIÓ DE SANT JOAN MATANÇA INNOCENTS SANT SOPAR CALENDARI AGRÍCOLA ANUNCIACIÓ ALS PASTORS PANTEÓ
  61. 63. LA &quot;CAPILLA SIXTINA&quot; DE L’ART ROMÀNIC COM UN OBRA DE CONJUNT ES CREU QUE SANT ISIDOR NO TÉ PRECEDENTS, encara que sí que podem trobar la mateixa temàtica, i aquest tipus de pintures per separat, en distints llocs del món romànic. SIMBOLOGIA: El programa iconogràfic, repartir en sis voltes quatripartides, els intradós, i pels seus murs, manifesta una clara intenció de REDIMIR l’esser humà. INFLUÈNCIES: Exemple del corrent de pintura franco- romànica, s ón, probablement, les de major influència francesa en la península, que hi va arribar a la zona de Castella i Lleó, gràcies al Camí de Santiago.
  62. 64. RESURRECCIÓ DE LLÀTZER Apareixen sis figures: Crist amb nimbe crucífer, Marta i Maria, dos deixebles i Llàtzer sortint dels sepulcre CURACIÓ DEL LEPRÓS Crist amb nimbe crucífer, posant la mà dreta sobre el cap del leprós agenollat, a l’esquerra de Jesús dos apòstols, el primer sant Pere, portant una gran clau. Uns de tema VEGETAL, altres amb figures zoomòrfiques i historiats, com els següents ESCULTURA DEL PANTEÓ Els CAPITELLS són abundants. Importants per ser el punt d’arrencada de l’escultura romànica en Castella. Són els primers que en l’art romànic espanyol reprodueixen escenes evangèliques. Altres motius locals d’inspiració mossàrab.
  63. 65. Pintura Crist Pantocràtor o Creador de l’Univers, S ant Isidor de Lleó <ul><li>E scena de les més importants, com en la gran majoria dels temples romànics decorats amb pintura figurativa. </li></ul><ul><li>- Habitualment se’l situa en la volta de forn absidal, aquí es traslladat a la volta central del Panteó, lloc interpretat com a capçalera del Panteó. </li></ul>
  64. 67. Panteó de Sant Isidor de Lleó (primer tram de voltes, volta central) Pantocràtor (Crist - Jutge), en el centre, com és habitual, amb el Tetramorf. Emmarcat per la màndorla (ametlla mística), beneint amb la dreta i amb el llibre, subjectat per l’esquerre sobre el genoll, que recorda,&quot;EGO SUM LUX MUNDI&quot;. Sembla flotar sobre un fons de volta celeste estrellada, on es dibuixen els símbols de la lletra alfa i l’omega, a ambdós costats de la cara, realçada pel nimbe crucífer.
  65. 68. Pintura Crist en Majestat, d’expressió serena i postura sedent, sembla descansar sobre un semicercle convex, que s’ha volgut interpretar com l’arc de sant Martí, així com el semicercle inferior sobre el que reposen els seus peus, diuen evoca la Terra.
  66. 69. <ul><li>La MÀNDORLA està resolta amb un estil desenfadat, igual que les imatges de la perifèria que semblen representar, vermell sobre negre, una orla de flames, niguls o ones, que emmarca el tema. </li></ul><ul><li>Estil de reminiscències bizantines que arribarien a través del camí francès. </li></ul><ul><li>L’envolten el TETRAMORFS (símbols dels quatre evangelistes), de cos humà amb els caps del ser que els evoca i amb els seus noms escrits: MATEVS OMO (Mateu, l’Home), IOHANNES AQVILA (Joan, l’Àguila), MARCVS LEO (Marc, el lleó) i LUCAS VITULO (Lluc el vedell ,“Novillo”). </li></ul>Panteó de Sant Isidor de Lleó (primer tram de voltes, volta central)
  67. 70. TETRAMORF, volta central Panteó MATEVS OMO (Mateu, l’home) IOHANNES AQVILA (Joan, l’àguila)
  68. 71. TETRAMORF, volta central Panteó LUCAS VITULO (Lluc el vedell) MARCVS LEO (Marc, el lleó)
  69. 72. Pintura Crist en Majestat, S ant Isidor de Lleó
  70. 73. Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram Tema: “ La Glorificació de Crist a l’Apocalipsi, segons Sant Joan” Panteó Sant Isidor
  71. 74. Devora Pantocràtor, i separat pel calendari agrícola, veiem la pintura que reprodueix l’anunci que es pot llegir en el llibre de l’APOCALIPSI (1, 11-16): &quot;Allò que vegis, escriu-ho en un llibre i envia-ho a les set esglésies, a Èfeso, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadelfia, Laodicea... vaig veure set canelobres d’or...&quot;. VISIÓ DE SANT JOAN
  72. 75. MATANÇA O DEGOLLAMENT DELS INNOCENTS
  73. 76. MATANÇA O DEGOLLAMENT DELS INNOCENTS - Escena emmarcada mitjançant uns arcs molt esquemàtics. En el centre de la composició el rei Herodes ordena i presencia, assegut al seu tron, la matança dels fills barons del regne a mans dels soldats. El tema es tractat amb gran realisme i expressivitat.
  74. 77. La Matança dels Innocents Detall de les pintures de la volta meridional del segon tram
  75. 79. Volta central del segon tram, Panteó de Sant Isidor El Sant Sopar
  76. 80. El Sant Sopar <ul><li>En un ambient palatí té lloc el Sant Sopar. </li></ul><ul><li>Jesús presideix. </li></ul><ul><li>Els apòstols barbats i amb nimbe, menys Judes, i vestits a la manera clàssica, xerren els uns amb els altres. </li></ul><ul><li>El Gall de la Passió apareix en un cantó de l’escena. </li></ul>
  77. 81. El Sant Sopar
  78. 82. Detall: Sant Sopar
  79. 83. La Passió de Crist A la darrera volta del segon tram
  80. 84. L’Anunciació a la Verge Panteó de Sant Isidor de Lleó Dos exemples de pintures als murs La Crucifixió
  81. 85. Calendari agrícola Mostra, amb gran senzilla, els quefers típics de cada mes .
  82. 86. <ul><li>Calendari agrícola </li></ul><ul><li>A l’intradós d’un dels arc, entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor </li></ul><ul><li>Calendari més interessant de la pintura romànica, i és l’obra més coneguda del Panteó, junt a l’Anunciació als Pastors. </li></ul><ul><li>L’artista retrata en aquest calendari la vida diària i real dels lleonesos del segle XII. </li></ul>
  83. 88. <ul><li>Gener (Genuarius), és Jano bifronte, que tanca l’any anterior i obre el nou, simbolitzats ambdós per portes. </li></ul><ul><li>- Febrer (Februarius), és un ancià que s’encalenteix al foc. Veiem que en febrer és necessari guarir-se del fred. </li></ul>Febrer
  84. 89. <ul><li>Març (Marcius), un personatge poda les ceps de les vinyes. </li></ul><ul><li>Abril (Apriilis), un personatge planta dos arbres, per recollir els fruits en setembre. </li></ul><ul><li>Maig (Magius), un personatge puja a cavall per anar a la guerra. </li></ul>Abril
  85. 90. Calendari agrícola
  86. 91. <ul><li>Juny (Iunius), el pagès està segant ordi. </li></ul><ul><li>- Juliol (Iulii), cal que el pagès segui el blat. </li></ul>Juliol
  87. 92. <ul><li>Agost (Agustus), (majando la mies con el manal) triturant el grà dels cereals amb el “manal”, un utensili que encara avui s’utilitza. </li></ul><ul><li>- Setembre (Setenber), és el mes de la verema. </li></ul>Setembre
  88. 93. - Octubre (October), s’alimenta els porcs amb aglans. Octubre
  89. 94. <ul><li>Novembre (Novenber), la matança del porc. </li></ul><ul><li>- Desembre (Decenber), un personatge, un vell pagès, que descansa, menja i beu, assegut a la taula devora el foc. És una època en què fa fred i la neu impedeix qualsevol tasca agrícola. </li></ul>Novembre
  90. 95. Calendari agrícola <ul><li>Així passen tots els mesos, el resultat final és un RECORREGUT COLORISTA , on es veuen reflectits alguns dels costums del segle XII. </li></ul><ul><li>- La temàtica profana, d’aquestes sensacionals pintures, permet un ALLUNYAMENT DEL HIERATISME que inundava bona part de l’estètica romànica, perquè el artistes de Lleó apostaren per un MAJOR NATURALISME. </li></ul>
  91. 96. Calendari agrícola <ul><li>Investigacions recents: suggereixen què és més bé una referència general del pas del temps, plena de metàfores dirigides a la noblesa i a la pròpia monarquia. </li></ul><ul><li>Ho justifiquen per la presencia, en el mes de gener, d’un DÉU JAN BIFRONTE, o la d’un CAVALLER en el mes de maig. </li></ul>
  92. 97. ANUNCI ALS PASTORS
  93. 99. Anunciació als pastors del naixement de Crist Panteó de Sant Isidor de Lleó (v olta de la dreta) <ul><li>Escena més coneguda (junt al Calendari agrícola), per la seva imaginació, per ser bucòlica, i pel sentit del moviment. </li></ul><ul><li>És una escena campestre, obra mestra de la pintura romànica europea. </li></ul><ul><li>L’artista del Panteó substitueix els pastors de Betlem per pastors lleonesos. </li></ul>
  94. 100. <ul><li>Un àngel, molt estilitzat i vestit amb llarga túnica, anuncia als tres pastors el Naixement de Crist (l’arribada del Senyor). Mentre els pastors observen astorats l’aparició de l’àngel... </li></ul><ul><li>Uns porcs mengen aglans caiguts d’un arbre, i un heterogeni ramat, de cabres, vaques i ovelles, pastura pels voltants, mentre el ca mastí aprofita la distracció del seu amo per empassolar-se el menjar o beure llet, de l’escudella del pastor, i dos mascles cabruns comencen una furibunda lluita; altre pastor toca un corn, i un tercer toca la flauta caramella (el caramillo). </li></ul><ul><li>Amb ondulacions se suggereix un paisatge muntanyós on es desenvolupa l’escena bucòlica. </li></ul>
  95. 101. - Tal vegada, l’obra MÉS INTERESSANT del pintor anònim.  - Expressa el seu CONCEPTE de la COMPOSICIÓ com un CONJUNT, el gust per la representació de la NATURALESA, la seva capacitat per a representar el MOVIMENT, o l’interès pels DETALLS. El pintor s’entreté en mostrar-nos els elements bàsics del paisatge, els arbres o les muntanyes, que traça aprofitant el lateral de la volta.
  96. 102. Els pastors reben l’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a beure al vigila el bestiar.
  97. 103. <ul><li>A utor o autors són desconeguts. </li></ul><ul><li>Van ser atribuïdes a artistes vinguts de França, per les rutes de peregrinació; així explicaven les diferències amb les coetànies de la zona catalana (d’influència italiana i, d’afegit, bizantina). </li></ul><ul><li>- Altra teoria: Possibilitat que fossin artistes lleonesos, per certa similitud amb les miniatures de l’època realitzades en el regne de Lleó. </li></ul>AUTORIA
  98. 104. <ul><li>Exquisit conjunt de refinada tècnica mixta de pintures al fresc i acabat al tremp. </li></ul><ul><li>- Sobre fons blanc de calç es retallen els contorns de les figures de línies negres. </li></ul><ul><li>Un segell propi és la vivacitat de colors: ocre, vermell, groc i gris amb matisos. </li></ul><ul><li>Les tonalitats i els textos explicatius, fets en negre, destaquen força. </li></ul><ul><li>Les escenes s’emmarquen en orles decoratives. </li></ul><ul><li>És una pintura figurativa, encara no realista, recorre als elements de la naturalesa animal i vegetal, que acompanyen els personatges. </li></ul><ul><li>Són models plans, estilitzats i uniformes. S’intenta mitjançant el llenguatge dels ulls i de les mans, a més de les expressions del cos, donar sensació de moviment i vida als personatges. </li></ul>TÈCNICA
  99. 105. <ul><li>- Aquestos frescs, A NIVELL GENERAL, participen de les característiques generales de la pintura romànica: Absència de PERSPECTIVA, figures PLANES, o una evident tendència a la SIMPLIFICACIÓ i a la GEOMETRITZACIÓ dels volums. </li></ul><ul><li>A remarcar que, fos qui fos l’autor, va deixar ben palès, els seu estil personal, caracteritzat per una gran EXPRESSIVITAT, i la tendència a usar colors castanys i ocres (de GRAN COLORIT). </li></ul><ul><li>Presenta formes il·lusionistes que semblen rompre amb els tòpics romànics. </li></ul>
  100. 106. I com no s’haurien de quedar esbalaïts els humils pastors, de la sobtada aparició de la criatura alada?..., Si qualsevol que visita avui dia aquestes pintures queda enlluernat contemplant no tan sols aquesta escena, sinó també...,
  101. 107. ..., no tan sols l’escena de l’Anunciació, sinó també observant la peculiar Matança dels Innocents, on els nins, nus, sembla que no se n’adonen del suplici a què són sotmesos..., mentre, devora, un Pantocràtor, envoltat de Tetramorfs, presideix el conjunt.
  102. 108. - “Ben cert és, que aquell pintor no va arribar a imaginar-se que més de 900 anys després d’acabat el seu treball, hom el continuaria admirant, i tampoc arribaria a comprendre, si despertés avui, que les seves pintures viatjarien per l’espai, convertides en bits o megabits.” - Definitivament, el pintor quedaria astorat, com nosaltres enlluernats del que ell fou capaç de representar. The end
  103. 109. 46. Frontal sobre taula de la Seu d’Urgell Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Barna) Localització actual Església bisbat Seu d’Urgell (adquisició MNAC el 1905) Localització d’origen Religiós Tema 102 cm x 151 cm Dimensions Fusta de pi silvestre Material de suport Pintura al tremp Tipologia Romànic català Estil Primera meitat del segle XII Cronologia Anònim Autor Frontal de la Seu d’Urgell o dels Apòstols Títol FITXA TÈCNICA
  104. 110. Absis catedral Seu d’Urgell CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA ROMÀNICA 1) Finalitat DIDÀCTICA (adoctrinadora), també DECORAR (front de l’altar, en aquest cas). 2) INTEGRACIÓ en arquitectura. Decora: absis major, voltes de quart d'esfera absidioles i els murs curvilinis d’absis, panteons reials. 3) ICONOGRAFIA RELIGIOSA, simbòlica i al·legòrica: * Part central absis major: TEOFANIES (representació Déu). Pantocràtor, Crist en Majestat, dintre de l'Ametlla Mística, i al seu voltant els quatre Evangelistes (Tetramorfs); de vegades substituït per la Verge mare amb el Nen, i al seu els Reis Mags. Àngels, arcàngels, querubins. Judici Final. * Murs corbs absis: Apòstols, Profetes i Sants. Dextera Domini beneint. Anell Místic (Esperit Sant). * Resta edifici: escenes de l'Antic i Nou Testament. 4) 3 tipus de pintura: A) MURAL FRESC; B) Sobre TAULA TREMP; C) MINIATURES manuscrits i TAPISSOS. 5) Pintura sobre TAULA comprèn: FRONTALS O ANTEPENDI (Antependium), BALDAQUINS o cimboris (pavelló que cobreix l'altar per a adornar-lo), i petits RETAULES o RETRO TAULA (conjunt de figures pintades, que representen en sèrie una història o succés, sobre estructura de fusta situada a la part posterior de l’altar). Són les 3 peces MOBILIARI LITÚRGIC.
  105. 111. CARACTERÍSTIQUES P intura romànica sobre taula Frontal ( antependium ) de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona) 9) MANCA DE PERSPECTIVA, col·locant les figures escalonadament perquè puguin veure's les de darrere. 10) FONS dividits en FRANGES de diferents colors on es pinten les escenes (característic de la pintura catalana). Fons inspirats en els mosaics bizantins i els beats mossàrabs. 11) TÈCNICA: pintura sobre taula s'inicia amb la preparació d'una CAPA de GUIX MORT amb aglutinant de CUA, per a allisar la superfície, on més tard s'aplicarà la capa de pintura. Aquesta última capa (la de pintura) és, en general, al TREMP, és a dir, pintura feta amb colors preparats a força de líquids glutinosos i calents (com AIGUA DE CUA). De vegades estarà protegida amb TROSSOS de TELA. A Europa és una tècnica molt poc utilitzada, no així a Espanya. 6) Pintura FIGURATIVA, i per DIDÀCTICA és molt EXPRESSIVA. 7) Figures són PLANES, ESTILITZADES i UNIFORMES, perfilades amb CONTORNS línies gruixudes negres o de color fosc, amb un característic augment de grandària en els ulls i en les mans. 8) COLORS emprats són PLANS, brillants, forts i VIUS (vermell, blau, groc), sense barreges, com a molt amb dues tonalitats.
  106. 112. Pintura romànica sobre taula Frontal ( antependium ) de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona) 12) Frontal Seu d’Urgell (sobre taula) té la mateixa TEMÀTICA RELIGIOSA que pintura mural. Més endavant s'introduiran nous motius: Es representaren llegendes de sants molt populars a l'Edat Mitjana, com sant Martí i sant Esteva. 13) Cal destacar, a més del Frontal de la Seu d'Urgell, el Frontal de Santa Maria d‘Avià, i el Frontal de San Martín de Chía (Osca), tots en el MNAC, així com el Frontal de San Andrés de Sagars (Museu de Vic).
  107. 113. Frontal de Santa Maria d‘Avià MNAC
  108. 114. Frontal Santa Maria d‘Avià, Berguedà, al MNAC de Barna
  109. 115. Frontal Santa Maria d‘Avià MNAC Detall Verge i nen
  110. 116. Frontal Santa Maria d‘Avià MNAC Detall naixement
  111. 117. Frontal de San Martín de Chía (Ribagorça, Osca), MNAC Barcelona
  112. 118. Frontal de San Martín de Chía (Ribagorça, Osca) MNAC Barcelona
  113. 119. Pintura romànica sobre taula Frontal ( antependium ) de La Seu d’Urgell o del Apòstols (MNAC de Barcelona) Realitzat sobre fusta, per cobrir la part davantera de l’altar de l’església de la diòcesi de la Seu d’Urgell, aquesta obra fou adquirida el 1905, i és una de les obres mestres de la col·lecció de pintura sobre taula del MNAC.
  114. 120. COMPOSICIÓ : un MAIESTAS DOMINI, al centre, d’una mida més gran que la resta de figures de la composició. La DOBLE MÀNDORLA, és tradicional CAROLÍNGIA. El cercle superior representa el Cel, i l'inferior, on es recolzen els peus de la figura, la Terra. Amb la mà esquerra sosté EL LLIBRE DE LA VIDA, tancat amb set segells, i amb la mà dreta beneeix l'observador de l'obra. El seu rostre és sever i està voltejat per un NIMBE CRUCÍFER.
  115. 121. Frontal ( antependium ) d’altar La Seu d’Urgell (MNAC, Barcelona) En els laterals de l'obra, els APÒSTOLS, disposats en forma piramidal (sis per banda). Les mirades d'aquests es dirigeixen cap a Déu. Tots porten algun tipus de llibre o rotlles, i SANT PERE mostra la seva clau característica, així com Sant Pau, a l'altre lateral, mostra la seva calvície.
  116. 122. Frontal dels Apòstols o de la Seu d’Urgell reflectografia infraroja És una de les representacions més característiques del romànic català, i compleix els principis estilístics de l’estil: SIMETRIA BILATERAL, INEXISTÈNCIA d'un FONS, PERSPECTIVA JERÀRQUICA i la GEOMETRITZACIÓ ANTINATURALISTA de les formes, com es pot observar als plecs de les robes.
  117. 123. SIMBOLOGIA GRÀFICA : expressivitat en l'execució per acomplir funció instructiva, recurs constant a símbols religiosos (les manifestacions no relacionades amb els ensenyaments o les qüestions relatives a la fe són escasses). FUNCIÓ : DIDÀCTICA, adoctrinar a les masses analfabetes, a la vegada que PROPAGANDÍSTICA del poder de l’església, i reflecteix la DIVISIÓ ESTAMENTAL de la SOCIETAT FEUDAL. També destaca per la qualitat de la POLICROMIA, amb colors vius de gran riquesa, predominant els grocs i els vermells.
  118. 124. Frontal d’Ix (Alta Cerdanya) MNAC, Barcelona Frontal SEU d’URGELL, S’ASSEMBLA, sobretot pel que fa als colors i les sanefes, al Frontal de Sant Martí d’Ix, cosa que indica que probablement sortissin del mateix taller o autor. The end
  119. 125. The end The end The end The end The end The end The end The end The end

×