2.  Període físic o presocràtic (finals del s. VII – principis del s. V a.C.)
- Escolade Milet: Thales, Anaximandre, Anaxímenes
- Pitagòrics de la Magna Grècia
- Heràclit d’Èfes i Parmènides d’Elea.
 Període humanístic (s.V a.C.) Sofistes i Sòcrates
 Període central o ontològic (s.IV a.C.) Plató i Aristòtil
Període Ètic (s.III a.C.) Escoles filosòfiques: Estoics, Epicuris i Cínics
 Període Religiós o Romà (s.II a.C. – s.III d.C.) Neopitagòrics i els
Neoplatònics

3.  Mites dones lliçons de comportament social i moral
› Contes
› Sagues
› Mites
 Cosmogònics
 Teogònics
 Antropogònics
 Etiològics
 Morals
 Hurbis
› Moira(destí)
› Daimon(Sort)
› Àte(Bogeria)
 Mitologia
› Apol·lo
 Autocontrol
 moderació
› Dioníns
 Desordre
 Festa, joc

4. Arkhé
› Font del principi de totes les coses Thales Aigua
› Estadi terminal de les coses Arkhé naximandre
Apeiron Anaxímenes Aire
› La realitat que mai no canvia
› Element material que dóna sentit i estructura a les coses
Phisis
› Acció de produir, néixer sorgir
› Sempre en procés de fer-se o esdevenir

5. Thales: Primer fiòsof, (membre del grup dels 7 filòsofs).Primer a
plantejar-se el tema de l'Arkhé, és l'aigua.
Anaximadre:Primer a plantejar el tema de la Phisis. Planteja la qüestió
de l'Apeiron ( l'indefinit).Diu que l'Arkhé no es un element físic és
indeterminat.
Anaxímenes:Primer a explicar la Teoria dels quatre elements. El seu
Arkhé és l'aire perquè és imprescindible per la vida.
Phisis
Fa referència al conjunt d'éssers produits i al principi que els crea
Arkhé
- Principi de totes les coses.
- Estadi terminal de les coses.
- La realitat que mai no canvia

6.  Escola Pitagòrica. Dos nivells: 1.Acusmàtics havien de
guardar silenci durant un llarg
període (tres anys).
2.Matemàtics:coneixien els
secrets del grup, vinculats amb
els nombre.
Heràclit i Parmènides: Primer en
plantejar el canvi. Nombre naturals tenien poders
Preguntes com: Què és l'ésser? màgics i simbólics.
L'Arkhé és el nombre i l'univers
una gran equació.
Heràclit el seu Arkhé és el foc.
Els temes principals eren:
- Guerra com a pare.
- Unitat de totes les coses.
- Visió irònica del món.
- Fluidesa perpètua.

7.  Canvi contradictòri: “No es pot passar de ser a no ser.”
“El no ésser no és; i resulta
cntradictori parlar d'una cosa que
no és.”
“Esdevenir és deixar de ser i el no
ésser no és.”
 L'ésser de Parmènides té 5 característiques:
› És ingendrat
› És indestructible
› És immòbil
› l·limitat
› És U, una unitat