Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona

CONSULTORIA COOPDEMÀ, SCCL
Bellvitge, 28 d’abril del 2017
ESTUDI JURÍDIC
SOBRE ELS
GRUPS DE CONSUM
DE BARCELONA

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona
2
1. INTRODUCCIÓ...........................................................................................................................3
2. OBJECTIUS................................................................................................................................4
3. METODOLOGIA........................................................................................................................5
A. Fases i resultats del projecte...........................................................................................5
FASE 1. Recopilació de dades i treball de camp...................................................................5
FASE 2. Identificació de les eines de gestió i comandes presents als grups de consum......6
FASE 3. Jornada de formació i intercanvi.............................................................................9
FASE 4. Elaboració de documents resultats de l’estudi i presentació de resultats............10
B. Resultats previstos a l’estudi.........................................................................................11
4. DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM.........................12
5. MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES.................................................20
A. Marc jurídic adequat per als grups de consum............................................................20
B. Obtenció de llicències administratives per als locals dels grups de consum..........26
6. CONCLUSIONS,PROPOSTES I REPTES DE FUTUR...............................................34
A. Conclusions de l’estudi....................................................................................................34
B. Propostes de millora i línies de futur.............................................................................35

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona INTRODUCCIÓ
3
1.
INTRODUCCIÓ
L’Estudi jurídic sobre els grups de consum de la ciutat de Barcelona és un treball realitzat per la
Consultoria Coopdemà, SCCL, per encàrrec de Barcelona Activa.
Amb aquest estudi hem dut a terme una identificació dels grups de consum agroecològic de
la ciutat de Barcelona, centrant-nos sobretot en les condicions jurídiques en les quals es
desenvolupen i el grau d’assumpció d’obligacions per part de cada grup, en l’àmbit de gestió
econòmica i jurídica.
En aquest sentit hem elaborat materials que orienten els grups de consum sobre el conjunt
d’obligacions des dels punts de vista jurídic, econòmic, comptable, fiscal i laboral, en funció de la
forma jurídica triada.
També ens hem fixat en les dificultats existents en el funcionament ordinari pel que fa a la
dimensió organitzativa i disponibilitat d’eines informàtiques de gestió, condicions dels espais i
infraestructures presents als locals, i hem posat en relació aquestes últimes i els requeriments
tècnics que exigeix la normativa municipal (llicències).
Finalment, hem compartit aquests recursos en unes jornades d’intercanvi i formació amb
els mateixos grups de consum feta a Barcelona Activa i també en una sessió de tancament
organitzada per l’Ajuntament dins l’Espai Participat de les Economies Comunitàries, en el qual
també es va presentar un Estudi jurídic sobre grups de criança a la ciutat.

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona OBJECTIUS.
4
2.
OBJECTIUS.
OBJECTIUS
1.
Identificar els grups
de consum ecològic
de la ciutat.
4.
Elaborar un quadre d’obligacions en
l’àmbit de la gestió legal en funció de
la forma jurídica triada, per tal que el
grup en prengui consciència, i prengui
les decisions oportunes en relació amb
les mesures d’enfortiment de la seva
gestió, fet que contribuirà a la seva
consolidació.
2.
Recopilar dades
referents a les condicions
jurídiques en què
desenvolupen l’activitat.
5.
Identificar i
elaborar un
recull d’eines
existents per al
funcionament
adels grups.
3.
Detectar les necessitats derivades
de les dificultats que es repeteixen
en els diversos grups de consum.
6.
Identificar els elements clau
de la regulació municipal de
l’activitat del grup de consum
i treballar les propostes
d’encaix d’aquesta realitat a
la normativa existent.
7.
Compartir aquesta anàlisi,
les propostes i els recursos
en una jornada de formació
i intercanvi amb els grups
de consum, i plantejar-hi
opcions d’intercooperació.

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona METODOLOGIA
5
3.
METODOLOGIA
A.
FASES I RESULTATS DEL PROJECTE
FASE 1:
RECOPILACIÓ DE DADES I TREBALL DE CAMP
La identificació dels grups de consum ecològic de la ciutat es duu a terme per dues vies: una
primera recopilant els estudis coneguts des del 2010 fins a l’actualitat que facin referència de
manera directa als grups de consum, tant en l’àmbit de la ciutat de Barcelona com de la totalitat
de Catalunya; i la segona extraient la informació de fonts diverses (ecoconsum, els estudis
i contactes amb cooperatives) per construir una llista actual sobre els grups de consum de
Barcelona.Identifiquem un total de 62 projectes de grups de consum en funcionament a la ciutat
de Barcelona.
METODOLOGIA
Identificació dels
grups de consum.
Identificació de
les eines de gestió i
comanda presents en
els grups de consum.
Realització d’una
jornada de treball i una
jornada formativa i
d’intercanvi.
Amb la informació
disponible, elaboració
dels documents
resultats de l’estudi.
Recopilació de
dades:resum dels
estudis elaborats
sobre els grups de
consum, extracció de
dades i anàlisi de les
conclusions.
Treball de camp:
enviament d’un
qüestionari
per recopilar
informació sobre
les característiques
dels grups de
consum i sessió de
treball amb diverses
cooperatives.

6
Pel que fa als estudis sobre els grups de consum, hem treballat amb 5 treballs publicats/en
curs:
Codi estudi Nom estudi Any Autor/es Abast
1-est-FCCUC Els grups i les cooperatives de consum a
Catalunya
2010 Federació de
Cooperatives
de Consum
de Catalunya i
Ecoconsum.
Catalunya
2-est-xarxa Anàlisi del consum ecològic organitzat:
buscant sinergies amb el comerç just i
altres àmbits del consum responsable.
Aspectes pràctics d'algunes
experiències
2012 Guillem Tendero i
Marc Badal (IEEEP).
Xavier Larorre
(Xarxa de Consum
Solidari).
Catalunya i
València
3-est-ciutat L'economia social i solidària a Barcelona 2016 Anna Fernàndez,
Ivan Miró (La Ciutat
Invisible)
Barcelona
4-est-Espelt Consum autogestionat en l’era de la
societat xarxa. El paper de les TIC en
el consum cooperatiu de productes
agroalimentaris
2016
(estudi
encara
en curs)
Ricard Espelt (Tesi
doctoral UOC)
Barcelona
5-est-Aresta El canvi d'escala, un revulsiu per la
sostenibilitat del cooperativisme
agroecològic?
2016
(estudi
encara
en curs)
Cooperativa l'Aresta
(finançat per la
Fundació Roca i
Galés)
Catalunya
Per al treball de camp, es va elaborar un qüestionari/ enquesta per preguntar sobre diferents
àmbits del funcionament dels grups de consum, que inclou aspectes organitzatius i tècnics,
tant des del punt de vista jurídic i fiscal com econòmic, així com sobre les eines utilitzades per
desenvolupar l’activitat.També es pregunta sobre la relació amb el local que ocupen.
L’enquesta es va confeccionar amb el programa de generació i enviaments d’enquesta Survey
Monkey (https://es.surveymonkey.com). Una vegada enviada l’enquesta, es va fer una sessió de
treball d’aprofundiment dels qüestionaris amb els grups de consum presentats voluntàriament.
FASE 2:
IDENTIFICACIÓ DE LES EINES DE GESTIÓ I COMANDES
PRESENTS ALS GRUPS DE CONSUM
El recull d’eines de gestió de comandes, facturació i comptabilitat són les que hem pogut
conèixer a través de la recerca que hem dut a terme en el marc d’aquest estudi, de la recopilació
de les dades d’altres estudis ja existents i dels qüestionaris enviats a tots els grups de consum
de la ciutat.
Això vol dir que aquestes són les eines que hem pogut identificar, sense perjudici que en
puguin existir d’altres que, en el cas de conèixer-les al llarg de l’estudi les inclourem en aquest
recopilatori.

7
EINES DE GESTIÓ DE COMANDES
A. RESUM EINES DE COMANDES
Nom de l’eina Nre. de
grups que
la utilitzen
Descripció de l’eina
Aplicació
desenvolupada
per la
cooperativa
l’Aixada (codi
lliure)
6 Programa realitzat per la Comissió d’informàtica de l’Aixada, desenvolupat al llarg
dels anys una aplicació de codi obert per a la gestió de proveïdors i comandes, entre
d’altres.
Codi font al repositori públic de l’Aixada a GitHub (https://github.com/jmueller17/
Aixada/)
Instal·lació i ús al wiki de l’aplicació (https://github.com/jmueller17/Aixada/wiki).
Aplicoop.
Desenvolupat
per persones
de l’Ateneu
Candela de
Terrassa
3 L’Aplicoop és un gestor de comandes online pensat per a grups de consum en els
quals participen els seus membres. Els socis consumidors poden fer comandes
de productes de forma fàcil i veure les seves comandes anteriors. Ha estat
desenvolupat des de l’Ateneu Candela de Terrassa. L’Aplicoop dona els totals per
enviar als proveïdors de productes frescs, a la vegada que permet controlar l’estoc
de productes que s’emmagatzemen. A més, disposa d’un procés de generació de
factures a partir del que realment s’ha introduït a la cistella, és a dir, allò que els
socis s’emporten i que sovint és diferent al que han demanat. Incorpora la funció
moneder, així qualsevol soci pot conèixer tant el seu estat de comptes envers la
cooperativa, a més d’altres eines per a la comissió que s’encarrega dels assumptes
econòmics.
Katuma 1 Katuma (http://katuma.org) és una plataforma online de programari obert per
agilitzar els fluxos de treball i informació entre productors locals i grups de
consum.Tots els implicats en aquest projecte formem part de grups de consum i
viuen diàriament les problemàtiques generades per la manca d’una bona solució
tecnològica. Katuma és un projecte de Coopdevs, associació que ofereix eines de
programari obert a projectes de l’economia social. Katuma no s’ha desenvolupat des
de zero, sinó que s’ha fet a partir del programari existent
(https://openfoodnetwork.org). Es pot veure la llista de funcionalitats actuals d’open
food network a:https://openfoodnetwork.org/feature-list/
Magento de La
Senalla
1 Programa de botiga e-commerce que permet la facturació.
Prestashop
l’Economat
Social
1 Programa desenvolupat per la mateixa cooperativa a través de la cooperativa
Jamgo (serveis informàtics) de botiga e-commerç. En aquest cas la novetat és que
està preparat per enllaçar a un programa de gestió integral ERP de manera que
funcioni com un tot integrat. L’Aparador és el prestashop i tota la gestió:alta de socis,
productes, facturació, comptabilitat, etc. es fa des de l’ERP.
Programa
customitzat
Xarxa de
consum
solidari
1 Sense descripció.
Programa de
comandes
Germinal
2 Programa desenvolupat per la mateixa cooperativa i realitzat amb Drupal per fer i
comptabilitzar les comandes online. No fa la facturació
Programa de
comandes del
Bròquil del
Gòtic
1 Programa desenvolupat per la mateixa cooperativa en codi lliure.
Utilització
directament
de la web del
proveïdor
4 Les comandes es realitzen directament al web del proveïdor/s i es combina amb
altres eines com correu o fulls de càlcul.
Eines office o
Google
25 Fulls de càlcul, Open office mitjançant GoogleDrive o altres aplicacions de Google.

8
EINES DE GESTIÓ (Facturació, comptabilitat, tresoreria...)
A. RESUM D’EINES
Nom de l’eina Nre. de
grups que
la utilitzen
Descripció de l’eina
Contaplus+
Facturaplus
2 Programes de comptabilitat i facturació respectivament. Funcionen amb llicències
d’usuari.
Contasol 1 Programa de comptabilitat d’adquisició gratuïta.
Eina de
cogestió
comptable i
fiscal per a
entitats sense
ànim de lucre
3 La consultoria Coopdemà ofereix una eina que facilita la gestió econòmica, fiscal
i comptable a les entitats sense ànim de lucre, mitjançant la utilització per part
d’aquestes d’una interfície web que no requereix disposar de coneixements
comptables previs, i que tutoritzat per Coopdemà és capaç de nodrir un sistema
comptable per partida doble i extreure informació suficient per fer front a les
obligacions fiscals que pertoqui.
ERP Efficence
Way adaptat
per l’Economat
Social
1 Una eina d’ERP combina la producció, la logística, la distribució, l’inventari, els
enviaments, la facturació i la comptabilitat d’una organització de manera modular,
així com les vendes, les entregues, els pagaments, la producció, l’administració dels
inventaris, i la qualitat de l’administració.
En el cas de l’Economat, connectant l’eina ERP al prestashop que configura l’eina
de comanda online esdevé tot un back office, és a dir, és el marc director, des
d’on s’alimenta la part visible pel conjunt de socis i sòcies. Aquest ERP ha estat
desenvolupat per la cooperativa de Efficence Way i adaptada per a l’Economat
Social.
Llibre de caixa
d’entrades i
sortides
23 Sense descripció.

9
FASE 3:
JORNADA DE FORMACIÓ I INTERCANVI
El 10 de març de 2017, a la seu de Barcelona Activa es va realitzar la jornada de formació i
intercanvi, amb la finalitat de:
La formació, que tenia per títol, Sessió col·lectiva d’informació i intercanvi de recursos dels
grups de consum ecològic de Barcelona, es va desenvolupar amb el programa següent:
2.
Informar i formar
els assistents sobre
les diferents formes
jurídiques i les seves
obligacions jurídiques,
econòmiques i
fiscals.
3.
Informar i formar
els assistents sobre les
diferents opcions i camins
per obtenir les llicències
administratives necessàries
i explicar l’estat del
projecte en aquest
tema.
1.
Presentar
l’estudi i la
caracterització
feta dels grups
de consum.
4.
Finalment,
habilitar un espai
d’intercanvi i cooperació,
sobretot referent a les
eines de gestió de les
cooperatives.
OBJECTIUS
Conèixer i compartir els aspectes
a tenir en compte de l’organització,
gestió econòmica i jurídica del grup.
Promoure propostes de regulació
municipal específiques en el marc
de l’Ajuntament de Barcelona, per
promoure la regularització de grups de
consum, tot garantint el manteniment
de la seva identitat.
Proporcionar materials que orientin
sobre el conjunt d’obligacions
jurídiques, econòmiques, fiscals,
laborals i comptables, d’acord amb la
forma jurídica.
Compartir i intercanviar les
experiències dels grups amb
relació a l’ús d’eines de comanda,
programes de gestió i opcions
d’intercooperació, tenint en compte
que es dedicarà un espai de la
jornada a l’exposició d’aquests
mateixos recursos per part dels
seus creadors i/o usuàries.

10
FASE 4:
ELABORACIÓ DE DOCUMENTS RESULTANTS DE L’ESTUDI I
PRESENTACIÓ DE RESULTATS
Els documents resultats d’aquest estudi han estat:
Caracterització
dels grups de
consum de
la ciutat de
Barcelona.
Quadre
d’opcions i
llicències per
als grups de
consum.
Quadre resum
de les eines
de comanda i
gestió.
Resum
d’estudis
realitzats sobre
els grups de
consum.
Quadre
comparatiu
de fórmules
jurídiques
pels grups de
consum.

11
B.
RESULTATS PREVISTOS A L’ESTUDI
ACCIONS REALITZADES RESULTATS I INDICADORS PREVISTOS
Identificar els estudis existents en l’àmbit
dels grups de consum, valorar-los i fer l’estudi
completant la informació ja existent.
Nombre de projectes en funcionament identificats
Elaborar la fitxa de captació d’informació del grup
de consum, que contingui diversos elements claus
de funcionament.
Nombre de contactes.
Seleccionar i visitar com a mínim 3 grups de
consum representatius dels patrons identificats en
el projecte, per tal de poder omplir conjuntament
la fitxa esmentada.
Visites realitzades al menys a 3 grups de consum.
Filtrar la informació obtinguda a través de les
fitxes de captació d’informació dels grups de
consum.
Elaboració d’un document resum amb la
caracterització de com a mínim 3 patrons
representatius de grup de consum, que sigui capaç
de recollir la casuística existent.
Filtrar els estudis existents en la matèria, de
manera que s’identifiquin elements claus de
models d’organització.
Elaboració de quadre de febleses model grups de
consum.
Elaborar un quadre comparatiu de formes
jurídiques per gestionar un grup de consum, que
inclogui obligacions derivades de la realització de
l’activitat econòmica en cadascuna d’aquestes
formes jurídiques.
Elaboració d’un document resum de comparatiu
de formes jurídiques i compliment d’obligacions
i un altre document relatiu als procediments de
permisos i llicències d’activitats.
Elaborar un document informatiu adaptat als
grups de consum sobre l’obligació del grup de
consum d’obtenir una llicència administrativa
d’activitats (Ajuntament de Barcelona) i altres
normatives d’adequació (Generalitat – Estat),
elements a tenir en compte, gestions, cost i
procediments.
Elaboració d’un document resum de comparatiu
de formes jurídiques i compliment d’obligacions
i un altre document relatiu als procediments de
permisos i llicències d’activitats.
Realitzar una sessió formativa i d’intercanvi. Formació:nombre de participants en les sessions
de presentació;grau de satisfacció participants;
grau d’aplicabilitat;grau de coneixements assolit.
Acordar una reunió de treball amb els serveis
jurídics de l’Ajuntament de Barcelona que s’ocupen
de l’estructuració dels processos de llicències
d’activitats.
Reunió de treball amb responsables els serveis
jurídics de l’Ajuntament de Barcelona que s’ocupen
de l’estructuració dels processos de llicències
d’activitats.
Presentar en aquesta reunió el material sobre les
llicències administratives d’activitat, elaborades
en l’acció 3a, i una proposta de regulació més
específica que sigui capaç de recollir i defensar les
singularitats del model de consum organitzat de la
ciutat de Barcelona.
En cas que es produeixin adaptacions en la
normativa relativa a les llicències, instruccions
internes als tècnics que tramiten i resolen els
corresponents expedients administratius, modificar
el document informatiu elaborat inicialment,
per afegir, si s’escau, aquestes millores o
especificacions.
Organitzar una sessió de presentació pública
de l’estudi amb la col·laboració de Barcelona
Activa – Altres economies, a la qual assisteixin
representants de grups de consum, entitats
representatives del sector del consum organitzat,
representants de la Federació de Cooperatives de
Consumidors i Usuaris de Catalunya, etc.
Nombre de comunicacions efectuades i per quins
canals de difusió.
Difondre la presentació pública de l’estudi, a
través de diferents mitjans de comunicació (xarxes
socials, publicacions, ràdios i televisions locals,...)
i els canals propis de difusió de Barcelona Activa –
Altres economies.
Nombre de participants en la sessió de presentació.

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona DIAGNOSI:DEFINICIÓ I TIPOLOGIES DE GRUPS DE CONSUM
12
4.
DIAGNOSI:
DEFINICIÓ I
TIPOLOGIES
DE GRUPS DE
CONSUM
Per a la definició i caracterització dels grups de consum de la ciutat de Barcelona, s’han
identificat diferents ítems referents a la seva naturalesa i funcionament que, pensem, poden ser
rellevants a l’hora d’identificar les característiques d’aquest grup i poder-ne extreure quins són
els mecanismes de funcionament sobretot en relació amb l’estructuració jurídica i la utilització
d’eines.
En aquest sentit les dades recollides s’han estructurat en relació amb els ítems següents,
presents en els qüestionaris enviats:

13
ESTRUCTURACIÓ
DADES
RECOLLIDES
Fórmula jurídica dels grups: Es recull la informació
sobre la tipologia de forma jurídica que té el grup
(associació, cooperativa de consum, de treball, com
a secció d’algun ateneu o casal, o sense cap entitat
jurídica establerta).
Utilització d’algun programa de comandes online:
ens dona informació sobre com s’estructura el circuit
d’abastiment de productes.
Presentació dels models fiscals:ens presenta
la informació sobre el grau de compliment dels
compromisos fiscals que realitzen els grups, en relació
amb la seva fórmula jurídica.
Quina relació tenen amb el local en el qual es duu a
terme l’activitat: ens dona informació sobre quina és
la situació en relació amb el local que ocupen els grups
de consum.
La grandària del grup: de quantes unitats familiars
està compost el grup.
Existència d’alguna persona o empresa retribuïda
per al desenvolupament d’algunes de les tasques del
grup: ens dona informació sobre el grau de voluntariat
del grup de consum.
Utilització d’algun programa de facturació/
comptabilitat: informació relativa a les eines que
utilitzen els grups per gestionar els aspectes derivats
de l’activitat de proveïment.
Principals dificultats organitzatives i de processos de
treball que es troben: es recull de manera qualitativa
la informació referent a les principals dificultats sobre
la gestió de la cooperativa.
Principals dificultats tècniques/jurídiques/
econòmiques existents en els grups de consum:
recull de manera qualitativa aquelles dificultats
més tècniques respecte a la naturalesa jurídica i les
obligacions derivades d’aquesta i l’activitat mateixa.

14
Aquestes qüestions ens serveixen per elaborar una radiografia de com són, de manera
majoritària, els grups de consum a la nostra ciutat:
Com podrem veure als gràfics que venen a continuació, més de la meitat dels grups de consum
de Barcelona prenen la fórmula jurídica d’associació sense ànim de lucre, amb molta diferència
amb les altres opcions triades. L’altra meitat dels grups es reparteixen entre els que formen
part d’una secció o casal i aprofiten la seva entitat jurídica (gairebé un 17 %) i els que no tenen
entitat jurídica (gairebé un 12 %), els grups establerts com a cooperatives de consum no deixen
de ser testimonials, que arriben a un 8 %, i cooperativa de treball que és una opció que només
un dels grups ha triat.
Pel que fa a la grandària dels grups, és a dir, el nombre d’unitats familiars que agrupen, podem
observar com el 49 % es mou entre les 16 i les 30 famílies, és a dir, una mesura més aviat de
petit impacte. Per la part alta d’aquesta meitat (més de 30 famílies) hi ha només el 9 % i per la
part baixa (menys de 16 famílies) hi ha el 18 %. Per tant, podem afirmar que el volum tipus pel
qual opta la majoria de grups de consum és de poques famílies, d’un màxim de 30 (67 % del
total).
FÓRMULA JURÍDICA DELS GRUPS
No sap/no contesta
Secció d’un ateneu, casal...
Cooperativa de treball
Cooperativa de consum
Associació sense
ànim de lucre
Sense entitat jurídica
9,84 %
16,39 %
1,64 %
8,20 %
11,48 %
52,46 %

15
MIDA DEL GRUP:UNITATS FAMILIARS PER GRUP
No sap/no contesta
Més de 100 famílies
De 61 a 100 famílies
Fins a 15 famílies
13 %
2 %
2 %
5 %
11 %
18 %
49 %
Pel que fa a la presentació de models fiscals i l’ús de programes de gestió (comptabilitat i
facturació), que ens indica el grau d’estructuració dels grups en aquest àmbit, les dades
ens posen de manifest que més de la meitat satisfà les declaracions d’IVA pertinents, però
el percentatge es rebaixa ostensiblement pel que fa a altres models (treballadors i/o
professionals, lloguer o impost de societats), fet que és coherent amb el fet que també és molt
baix el percentatge de grups que tenen persones treballant-hi o bé que són els titulars del
lloguer del local. L’opció majoritària, hem dit en aquest estudi, és la modalitat de cessió d’ús en
la qual els cessionaris no practiquen retencions, sobre les quantitats amb què contribueixen al
sosteniment del local que els acull. (Concepte de “contribució” en comptes de prestació de
serveis- factura- retenció).
Podem observar que, no obstant això, el model referent a operacions amb tercers el presenten
una majoria dels grups de consum, ja que aquest és el que els lliga amb el consum fet a un
mateix proveïdor al cap de l’any superior als 3.000 euros.
Les eines utilitzades a l’hora de portar el control fiscal i econòmic del grup, majoritàriament
(el 66 % - 67 %) són el llibre de caixa d’entrades i sortides, és a dir, no un programa específic
de comptabilitat ni de facturació. Aquests darrers són usats amb uns percentatges del 33 %
i el 25 % respectivament, fet que es posa en relació amb el 37 % que manifesta que presenta
l’impost de societats (37 %), per la qual cosa cal portar un control sobre la comptabilitat.
Pel que fa a la manera de gestionar les comandes de les famílies sòcies, més del 50 %
(concretament el 53 %), les gestiona mitjançant un programa de comandes específic, mentre
que el 46 % continuen fent-ho utilitzant fulls de càlcul o eines manuals. Podríem dir que és la
part dels processos dels grups de consum que està més automatitzada.
PRESENTACIÓ DE MODELS FISCALS
Declaració IVA
(models 303 i 390)
Retencions de treballadors
i/o professionals
(models 111 i 190)
Retencions sobre els lloguers
(models 115 i 180)
Operacions amb tercers
(model 347)
Impost de societats
(model 200)
62,50 %
37,50 %
25,00 %
87,50 %
37,50 %

16
UTILITZACIÓ D’ALGUN PROGRAMA DE FACTURACIÓ/COMPTABILITAT
No. Utilitzem només
un llibre de caixa
(entrades i sortides)
Sí. Programa de
comptabilitat (balanç i
compte de resultats)
Sí. Programa de
facturació
66,67 %
33,33 %
25,00 %
UTILITZEU ALGUN PROGRAMA DE COMANDES ‘ONLINE’?
Sí
No. Ho fem manualment
(full de càlcul)
53,33 %
46,67 %
El gràfic següent ens indica el percentatge de grups que duen a terme les activitats
exclusivament amb voluntariat i els que les cobreixen amb alguna persona contractada, ja sigui
com a autònom, soci de treball o assalariat. Podem veure com el 80 % dels grups fan les tasques
de manera voluntària.
EL GRUP RETRIBUEIX ALGUNA PERSONA O EMPRESA PER DESENVOLUPAR
ALGUNA DE LES TASQUES?
No.Totes les activitats
s’autogestionen amb
voluntariat
Autònoms que
facturen al grup
Socis de treball
Assalariats
Empreses
62,50%
6,67 %
6,67 %
6,67 %
6,67 %
80,00 %
Pel que fa al tipus de relació que els grups de consum tenen amb el local on fan l’activitat, veiem
que el 80 % opta per altres fórmules de cessió d’ús, aprofitant locals d’altres entitats que els
acullen i la resta són arrendataris dels locals. No existeix cap grup de consum amb un local de
propietat.

17
QUINA RELACIÓ TENIU AMB EL LOCAL EN QUÈ FEU L’ACTIVITAT?
Propietaris
Arrendataris
Altres fórmules
de cessió d’ús
0,00 %
20,00 %
80,00 %
PRINCIPALS DIFICULTATS ORGANITZATIVES I DE PROCESSOS DE TREBALL
EXISTENTS
Els aspectes més rellevants detectats com a dificultats organitzatives que s’han manifestat
tant els qüestionaris d’informació, reunions de treball com a la jornada de formació i intercanvi,
es poden resumir en quatre grans blocs:
Es refereix al fet que no hi ha cap
programa de gestió que la faciliti de tot
el procés:les comandes, la facturació, el
control d’estoc, les comissions, la
comptabilitat, etc.;és a dir, un programa
o programes pensat/s per gestionar
específicament grups de consum. Per
aquesta raó els diferents grups de
consum han buscat alternatives que
cobreixen parcialment les necessitats.
ASPECTES RELATIUS A LA UTILITZACIÓ
DE PROGRAMES DE GESTIÓ ADAPTATS
PER A GRUPS DE CONSUM
Repartir tasques entre més socis
implica un esforç extra de coordinació
i en la presa de decisions. Hi ha alguns
grups que assoleixen amb bona nota
aquest repte. En els altres casos, la
sensació és que es dedica més temps
en la coordinació que no pas en la feina
efectiva del grup.
GESTIÓ DE PROCESSOS MOLT
FRAGMENTATS ENTRE VOLUNTARIS
AMB UN NIVELL DE ROTACIÓ ELEVAT
(ALTES I BAIXES) I POCA AGILITAT EN
LA RESOLUCIÓ DE LES QÜESTIONS
DERIVADES DE L’ACTIVITAT
Fa referència al primer punt, moltes vegades, la
inexistència d’un programa específic que ajudi a
gestionar el grup provoca que el control d’estoc, les
comandes, la recollida es facin de manera més o
menys manual i per tant més subjecte a errades i
amb una alta càrrega de temps invertit.
ASPECTES DERIVATS DEL CONTROL D’ESTOC, DE
PÈRDUES I ERRORS DE RECOLLIDA:
Efectivament, com hem indicat més amunt, el
80 % dels grups de consum es gestionen amb
voluntariat. Hi ha grups que tenen un bon nivell de
gestió i d’implicació dels socis i, per tant, donen
com a resultat un grup de voluntaris cohesionat
i eficient, en el qual les tasques estan ben
repartides. En altres grups no s’assoleix aquest
difícil equilibri (o bé sí que s’aconsegueix, però
durant períodes intermitents), i això comporta
en alguns casos desatenció de funcions que
comporten mal funcionament del grup, o que
la càrrega de feina s’acumuli en un grup massa
reduït de persones sòcies;això comporta tensions
en aquests socis respecte a altres obligacions
laborals, familiars, etc.
MANCA DE TEMPS DELS VOLUNTARIS PER
DEDICAR AL GRUP, ALTA ROTACIÓ I CANVI DE
DINÀMIQUES EN FUNCIÓ DELS SOCIS QUE HI HAGI
EN CADA ETAPA HISTÒRICA

18
PRINCIPALS DIFICULTATS TÈCNIQUES/JURÍDIQUES/ECONÒMIQUES EXISTENTS
Els aspectes més rellevants detectats com a dificultats tècniques, jurídiques o econòmiques
que s’han manifestat tant els qüestionaris d’informació, reunions de treball com la jornada de
formació i intercanvi, es poden resumir en quatre grans blocs:
Es refereix a temes d’adequació,grandària
i llicències que permetin la visibilització del
grup al barri sense dificultats per a la seva
activitat.La majoria de grups de consum
aprofiten locals que ja són d’altres entitats,
aspecte que en molts casos els dificulta
poder tenir estoc o créixer en nombre de
famílies,i d’altres que són directament
arrendataris estan en una situació
d’al·legalitat que no els permet una
visualització externa correcta de l’activitat
davant del barri i els veïns i veïnes.
ASPECTES RELACIONATS AMB EL LOCAL
Aquest aspecte, igual que l’anterior, és
percebut com un problema, ja que hi
ha desconeixement, inseguretat i amb
dificultat per gestionar-lo correctament.
TOT ALLÒ RELACIONAT AMB LA
COMPTABILITAT
Igual que els altres, en un nombre
significatiu de casos no hi ha persones
de referència estables, que tinguin
els coneixements tècnics necessaris
per responsabilitzar-se d’aquests
temes i, en el cas que n’hi hagi, la feina
esdevé feixuga ja que la diversitat de
necessitats i situacions esgota les hores
de voluntariat dedicades.
DIFICULTAT DE GESTIONAR ASPECTES
TÈCNICS DELS SERVIDORS, WEB,
PROGRAMES...
De manera general es considera que hi
ha excessives obligacions en aquests
aspectes per a grups petits. I en general
es manifesta com a feina feixuga i amb
un gran desconeixement per part dels
grups, que en molts casos no són prou
coneixedors de quines obligacions
fiscals tenen en aquest sentit, com les
han de dur a terme i quina relació tenen
amb la fórmula jurídica triada.
POC CONEIXEMENT SOBRE LES
OBLIGACIONS FISCALS, LEGALS, ETC.
QUE PODEN AFECTAR EL GRUP

19
CARACTERITZACIÓ FINAL:
—— Amb tota aquesta informació, podem afirmar que la majoria de grups de consum de
la ciutat de Barcelona són grups constituïts com a associació sense ànim de Lucre,
amb una mida d’entre 16 a 30 unitats familiars, que es gestionen de manera voluntària
exclusivament, i que s’allotgen en locals d’altres entitats.
—— Pel que fa al tema fiscal, crida l’atenció la incongruència pel que fa a la presentació
de models fiscals per part dels grups.Tots aquells grups que presenten declaracions
d’IVA, d’acord amb la normativa fiscal, haurien de presentar impost de societats (vegeu el
quadre dels models fiscals presentats).
—— I tots aquells que presentin la declaració d’impost de societats, haurien de portar una
comptabilitat per doble partida d’acord amb la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer
del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, mentre que les eines de
control i gestió majoritàries són el llibre de caixa i fulls de càlcul.
—— Per últim, des del punt de vista fiscal, cal destacar que el model fiscal més presentat
és el model 347 (declaració d’operacions amb tercers) fet que és lògic perquè per a poc
volum de famílies que tingui el grup acumula al cap de l’any una facturació total per cada
proveïdor superior a 3.000 euros per exemple amb el pagès o bé amb granel més freqüent
(arròs, pasta). Ara bé, cal tenir en compte les conseqüències de la presentació d’aquest
model que, com diu la llei, és model declaratiu (sense tributació) i per tant serveix a
l’Agència Tributària com a eina per creuar dades i informacions de clients i proveïdors.
—— Pel que fa a les comandes, es fan majoritàriament amb algun programa específic de
comandes, tot i que hi ha un nombre similar de grups que ho gestionen amb fulls de
càlcul o manualment.
Per la grandària reduïda i per la gestió primordialment amb voluntariat, els grups manifesten
dificultats en l’equilibri de les tasques, processos i coordinació, i s’enfronten a una alta rotació
de famílies que impacten directament sobre els processos de treball. Alguns d’aquests grups
ho resolen positivament, però la gran majoria de grups manifesten que són aspectes a millorar,
perquè generen desgast en el voluntariat.
Es posa de manifest poc coneixement de totes les obligacions derivades de l’activitat i de la
forma jurídica triada, així com dificultat per estructurar amb eines adequades la gestió del grup.
Finalment, l’accés a locals adequats, amb bones condicions i que permetin una visualització de
l’activitat és dificultosa i els procediments per obtenir una llicència desconeguts i inadequats.

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona MARC JURÍDIC I LLICÈNCIES ADMINISTRATIVES
20
5.
MARCJURÍDIC
I LLICÈNCIES
ADMINISTRATIVES
A.
MARC JURÍDIC ADEQUAT PER ALS GRUPS
DE CONSUM
Dins dels grups de consum que opten per tenir fórmula jurídica pròpia, l’associació i la
cooperativa són les formes més habituals, aquest és el titular que podem extreure tant de les
dades obtingudes amb el present estudi, com d’altres publicacions com la “Guia per constituir
un grup de consum”, elaborada per Ecoconsum el 2007. Aquesta guia diu:
“La forma natural i que més s’adaptaria als objectius d’un grup de consum seria la
cooperativa i si el grup promotor veu el tema clar, millor que opti directament per la forma
cooperativa. No obstant això, molts grups opten primerament per l’associació perquè és la
forma més fàcil i econòmica, tenint en compte que encara cal rodar.”

21
La normativa, pel que fa a la creació d’empreses, fiscal, Seguretat Social i llicències, és poc
flexible i no afavoreix l’emprenedoria i l’economia social que des dels poders públics es diu
que es vol promoure. La regularització dels grups es planteja sempre com un tema actitudinal,
però creiem que és un problema estructural i només hi podrem fer front posant el problema
sobre la taula:
En millors condicions, els grups podrien adoptar la forma jurídica més adequada per afavorir
estructuració + enfortiment del grup i de retruc el moviment organitzat de consum agroecològic.
En aquest sentit, en el marc d’aquest estudi s’ha realitzat un quadre comparatiu entre
les fórmules jurídiques presents en els grups de consum:associació sense ànim de lucre,
cooperativa de consum i cooperativa de treball. La comparació comprèn els ítems següents:
1. NORMATIVA REGULADORA
2. MÍNIM DE PERSONES SÒCIES
3. NECESSITAT DE COTITZACIONS MÍNIMES A LA SS
4. ÒRGANS DE GOVERN
5. FACTOR FONAMENTAL
6. OBJECTIUS DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA
7. EXIGÈNCIA LEGAL D’UN CAPITAL SOCIAL
8. EXIGÈNCIA LEGAL DE DOTAR UNS FONS DE RESERVA?
9. EN CAS DE DISSOLUCIÓ
10. RETRIBUCIÓ D’INTERESSOS
11. REMUNERACIONS ALS SOCIS QUE TENEN CÀRRECS A L’ÒRGAN DE GOVERN?
12. RESPONSABILITAT
13. NORMATIVA FISCAL APLICABLE
14. CAL PRESENTAR IMPOST DE SOCIETATS?
15. TRIBUTACIÓ IMPOST DE SOCIETATS
16. DEURES COMPTABLES
A continuació, podem veure el quadre comparatiu:
Provocar
un canvi
(adaptació) de
la normativa
Eines Intercooperació!

22
ASSOCIACIÓCOOPERATIVADECONSUMIDORSI
USUARIS
COOPERATIVADETREBALLASSOCIAT
1. NORMATIVA
REGULADORA
Llei4/2008,del24d’abril,delllibretercerdelCodicivilde
Catalunya,relatiualespersonesjurídiques
Llei12/2015,del9dejuliol,de
Cooperatives.
Llei12/2015,del9dejuliol,de
Cooperatives.
2. MÍNIMDE
PERSONESSÒCIES
3personessòcies10personesfísiquessòcies2personesfísiquessòcies,amb
lanecessitatd’incorporaruna3a
personasòcia(dequalsevoldelstipus
permesos)enelterminide5anys
3. NECESSITATDE
COTITZACIONS
MÍNIMESALASS
Noésnecessàriacapcontractaciólaboralperquèexisteixi
l’entitat.
Encaraquesil’associaciódisposadetreballadorscontractats,
aquestshaurand’estarenelrègimgeneraldelaSeguretatSocial.
Noésnecessàriacapcontractació
laboralperquèexisteixil’entitat.
Encaraquesil’associaciódisposa
detreballadorscontractats,aquests
haurand’estarenelrègimgeneraldela
SeguretatSocial.
Altanecessàriade2personessòcies,
cotitzantalaSeguretatSocial,podent
triarelrègimlaboral(generalo
d’autònoms)
4. ÒRGANSDEGOVERNAssembleaGeneral,JuntaDirectivaAssembleaGeneral,ConsellRector,
Intervenciódecomptes(òrganopcional
Estatuts)
AssembleaGeneral,ConsellRector,
Intervenciódecomptes(òrganopcional
Estatuts)
5. FACTOR
FONAMENTAL
LesFINALITATSNOLUCRATIVESilasevaconsecucióatravésdel
treballnoretribuït,depersonesfísiques(voluntàries)
Encaraquelalleipermetquel’associaciópuguicontractarserveis
professionals(autònom/a)olaboral(alliberat/da)per,siescau,
executaraquestesfinalitats.
ELCONSUMDEBÉNSOSERVEISés
l’activitatcooperativitzada.Aquest
tipusdecooperativapotfuncionar
exclusivamentambvoluntariat,però
sivolguésremunerarlaboralmenta
algunapersona,téduesopcions:
a)Treballadoranosòcia
b)Sòciadetreball(semprerègim
generaldecotització)
ElTREBALLASSOCIAT(RETRIBUÏT)és
l’activitatcooperativitzada.Enaquest
casésnecessarimantenird’altaala
SeguretatSocialduespersonessòcies
treballadores,quepodentriaren
aquestcaselseurègimdecotització
(règimd’autònomsorègimgeneral).En
aquestcas,podremparlarde“grupde
consum”nomésencasqueelsEstatuts
haginprevistalguntipusdevinculació
societàriaambelsconsumidors(socis/
escol·laboradors/es),onhihagiun
mínimcompromísparticipacióals
òrganssocials,aportaciódecapitalien
determinatscasosl’exclusiódeproveir
atercerespersonesnovinculadesal
projecte.
6. OBJECTIUSDE
L’ACTIVITAT
ECONÒMICA
Permetl’activitateconòmica,peròsemprecomaaccessòriao
subordinadaalcomplimentdelesfinalitats,senseànimdelucre.
Ellliuramentdebénsolaprestació
deserveisperalconsumdirecte
delssocisidellursfamiliars,iel
desenvolupamentdelesactivitats
necessàriesperafavorirlainformació,
laformacióiladefensadelsdretsdels
consumidorsielsusuaris.
Laproducciódebénsoserveisperpart
delespersonessòciestreballadores,
atravésdel’associaciódelseupropi
treball

23
USUARIS
7. EXIGÈNCIALEGAL
D’UNCAPITAL
SOCIAL
No.SÍ,de3.000 eurossubscriti
desemborsatenelmomentdela
constitució.
SI,de3.000 eurossubscriti
desemborsatenelmomentdela
constitució.
8. EXIGÈNCIALEGAL
DEDOTARUNSFONS
DERESERVA?
No.Sí.Enrelacióambelresultatspositius
del’exercicitancat,lacooperativaha
dedotarcomamínimambun20 %,el
FonsdeReservaObligatori,iambun
10 %,elFonsd’EducacióiPromoció
Cooperatives.
Ídemperalacooperativade
consumidorsiusuaris.
9. ENCASDE
DISSOLUCIÓ
Elpatrimonidelesassociacions,noespotrepartirencapcas
entreelsassociatsniespotcedirgratuïtamentapersones
físiquesdeterminadesoaentitatsambànimdelucre.
*Noméssónrecuperableslesaportacionsquehaginestat
qualificadesprèviamentcomarestituïblesiquannocomportin
quel’associaciórestienunasituaciódepatrimoninetnegatiu.
Dretdelapersonasòciacooperativista
apercebreelreemborsamentdela
sevaaportaciódecapitalactualitzada.
Elfonsdereservaobligatorinoes
potrepartirentreelssocis,excepte
enelscasosenquèelsestatuts
socialshohaginprevistperalmoment
delaliquidacióoenelcasdela
transformaciód’aquestaenunaltre
tipusdesocietat.
Enlescooperativessenseànimde
lucreencapcasnoespotpreveureel
caràcterrepartibledelfonsdereserva
obligatori.
10. RETRIBUCIÓ
D’INTERESSOS
Lesaportacionsrestituïbles,tantsiesfanambcaràctervoluntari
comencomplimentd’undeureestatutari,podenmeritar
interessosquenosuperinl’interèslegaldeldinersiaixíespacta
expressament.
Elsestatutshand’establirsiles
aportacionsalcapitalsocialgeneren
interessosi,enelcasquesí,elscriteris
dedeterminaciódelstipusd’interès,
queencapcaspotexcedirdesispunts
eltipusd’interèslegaldeldiner.
Enelcasdelescooperativessense
ànimdelucrelesaportacionsdels
socisalcapitalsocial,nopodenmeritar
uninterèssuperioral’interèslegaldel
diner.

24
USUARIS
11. REMUNERACIONS
ALSSOCISQUE
TENENCÀRRECS
AL’ÒRGANDE
GOVERN?
Lalleiestableixcomareglageneralquelajuntadirectivanorep
remuneracions.Arabé,permetquealgunsdelsseusmembres
puguinserretribuïts,semprequeesdoninlesquatrecondicions
següents:
1.Calrevisarquel’opciónoestiguiexclosaenEstatuts
2.Elnre.demembresdel’òrgandegovernquepercebinqualsevol
tipusderetribuciónosuperiel50 %delsseusmembres.
3.Calques’estableixienunarelaciócontractual“civilolaboral”
4.Maienrelacióamblesactivitatspròpiesdelcàrrec.
-Espodrienremunerartantles
activitatsquesónpròpiesdel’exercici
delcàrrec,comlesqueno.
-Lescooperativesambànimdelucre
podrienremunerarl’exercicidel
càrrec,peròlesquesónsenseànim
delucre,no.
delucre,no.
delucre,no.
12. RESPONSABILITATElsmembresdelaJuntaDirectivaresponendelsdanysque
causinal’associacióperincomplimentdelalleiodelsestatuts,o
peractesoomissionsnegligentsenl’exercicidellursfuncions.
Silaresponsabilitatnoespotimputaraunaoméspersones
determinades,responentotselsmembresdel’òrganexcepteels
ques’hanoposatal’acordinohanintervingutenlasevaexecució
obéelsquenohanintervingutenl’adopciónienl’execucióde
l’acord,peròhanfettotelqueerapossibleperevitareldanyo
almenyss’hihaginoposatformalmentensaber-ho.
-Laresponsabilitat,siésimputableadiversespersones,té
caràctersolidari.
Limitadaalesaportacionsqueha
aportatlapersonasòcia.
Malgrataixò,elssocisresponen
davantlacooperativaambllur
patrimonipersonal,presentofutur,
del’incomplimentoelcompliment
defectuósdelesobligacionssocials
respectives.
13. NORMATIVAFISCAL
APLICABLE
Règimordinari
Tantenrelacióambels
impostoslocals,ITPiAJD,
itambéenelcasd’obtenir
rendimentsnoexempts
aefectesdel’Impostde
Societats,aquestsrebranel
mateixtractamentquetenen
lespimes.
RègimespecialdelaLlei
49/2002demecenatge
Aplicablenomésales
associacionsquehaginestat
declaradesd’utilitatpública
Règimfiscalespecial,delaLlei
20/1990derègimfiscalcooperatives

25
USUARIS
14. CALPRESENTAR
IMPOSTDE
SOCIETATS?
Règimordinari
No,quanescompleixintotsels
requisitssegüents:
A-Queelsseusingressostotals
nosuperinels75.000 €anuals
B-Quetoteslesrendesno
exemptesqueobtinguin
estiguinsotmesesaretenció.
C-Queelsingressos
corresponentsarendesno
exemptessotmesesaretenció
nosuperinels2.000 €anuals
Règimespecial49/2002
Sí
SíSí
15. TRIBUTACIÓIMPOST
DESOCIETATS
Règimordinari
Rendimentsnoexempts,
tributenal25 %
Règimespecial
Nomésassociacions
declaradesd’utilitatpública,
pelsrendimentsnoexempts
tributenal10 %
-Resultatscooperatius(elspropisde
l’activitat):20 %
-Resultatsextracooperatius:tipus
general
-Bonificaciódel50 %delaquota
íntegra,lesespecialmentprotegides
16. DEURES
COMPTABLES
“Lespersonesjurídiqueshandeportarunacomptabilitat
ordenada,diligent,ques’adeqüialluractivitat,quelareflecteixi
fidelmentiqueelspermetiferelseguimentcronològicdeles
operacionsielaborarelscomptesanuals”
Lesentitatssegüentstenenl’obligaciódeportarunllibrediariiun
llibred’inventarisicomptesanuals:
1.Lesassociacionsdeclaradesd’utilitatpública,
2.Lesquerebinperiòdicamentajutseconòmicsdeles
administracionsilesquerecorrenalacaptaciópúblicadefons
perfinançar-se.
3.Lesentitatsqueestanobligadesapresentarladeclaracióde
l’IS
Ienconcretperals2primerssupòsits,hande“feraccessibles
aquestscomptesalpúblic”.
Perlaresta,noméshihauràl’obligaciódeportarunllibredecaixa,
onesdetalliningressosidespeses.
Lescooperativeshandeportaruna
comptabilitatordenadaiadequadaa
l’activitatrespectiva,ambsubjecció
alCodidecomerçialanormativa
comptable,
Lescooperativeshandedipositarenel
RegistredeCooperatives,dinselsdos
mesossegüentsaladataenquèhagin
estataprovatsperl’assembleageneral,
elscomptesanuals.

26
B.
OBTENCIÓ DE LLICÈNCIES
ADMINISTRATIVES PER ALS LOCALS
DELS GRUPS DE CONSUM
Com a punt de partida s’elabora un document que recull les opcions ara disponibles per
tramitar una llicència administrativa del local del Grup de Consum, en aquest sentit s’ha
elaborat un document que apunta 2 opcions:
Cada opció s’ha explicat tenint en compte els ítems següents:
En els quadres següents es pot trobar tota la informació pertinent a les dues opcions
esmentades:
2 OPCIONS
OPCIÓ B) COMUNICAT D’ACTIVITAT AMB PROJECTE
TÈCNIC (Annex III.2 de la Llei d’intervenció integral de
l’administració ambiental).
OPCIÓ A) COMUNICACIÓ SENSE PROJECTE TÈCNIC
(Annex III.3 de la Llei d’intervenció integral de
l’administració ambiental).
Tenint en
compte
ASSIMILACIÓ. El terme
assimilació, que apareix
com a encapçalament de
la columna, ens indica la
inexistència d’un estatut propi
per als grups de consum, que
entenem que seria la millor
opció per garantir flexibilitat,
gradualitat autonomia
(supervivència) i la garantia
d’uns mínims de seguretat per
a socis i tercers amb qui es
relaciona el grup de consum.
RESPONSABILITAT.
S’apunta quin
és el model de
responsabilitat que
incideix amb les
opcions triades.
COST. Quina taxa s’ha
d’abonar i quines
actuacions amb cost
s’han de realitzar.
DOCUMENTACIÓ A
APORTAR. Relació de
tota la documentació
a aportar per a cada
opció.
REQUISITS. Quins
requisits són els que
determinen una opció
o una altra (superfície,
condicions tècniques,
etc.).

27
OPCIÓA)COMUNICACIÓSENSEPROJECTETÈCNIC
TRÀMITASSIMILACIÓ*RESPONSABILITATREQUISITSCOSTDOCUMENTACIÓAAPORTAR
OPCIÓA:
COMUNICACIÓSENSE
PROJECTETÈCNIC
(AnnexIII.3delaLlei
d’intervencióintegral
del’administració
ambiental)
S’assimilal’activitata
comerçospolivalents
alimentariso
autoserveis
*Atencióenun
comerçhihaentrada
lliureatercers,en
canvielsgrupsde
consumacostumen
alimitarl’accésa
personessòcies
Model
d’autodeclaració
Responsabilitat
exclusivadeltitular
signant
-OMAIIA
-PECAB
-Ordenança
d’establimentsicentres
decomerçalimentari
-Circular093/2016
-Accessibilitati
supressiódebarreres
arquitectòniques
-EDIFICACIÓ:PGM,
OME,CTE(adestacar
DB-SiiDB-SUA),TAAC,
etc.Aplicaciósegons
característiquesdellocal
comercialidel’edificion
estrobisituat
-INSTAL·LACIONS:RITE,
REBT,Protecciócontra
incendis(DB-SI),etc.
Taxamunicipal:
227,00€+ICIO-Impost
sobreconstruccions,
instal·lacionsiobres
(3,35 %sobrepressupost
delaimplantació,
ampliació,modificació
oreformadeles
instal·lacions)*
Honorarisprofessionals,
assessorament,mesures
correctoresaaplicaral
localobjected’estudi
Sol·licitud(modelnormalitzat)
FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdeltitular
Fotocòpiadelspodersdelrepresentant(cas
queeltitularsiguipersonajurídicaonosigni
lacomunicació)
FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdelrepresentant
(casqueeltitularsiguipersonajurídicaono
signilacomunicació)
Documentaciódescriptiva(memòria
descriptiva,pressuposticroquissegons
modelnormalitzat)
Llicènciad’obres,sis’escau
Actanotarialderenúnciaaindemnització
delapersonaquevoliniciarl’activitatola
instal·lació(nomésenelcasqueellocales
trobiafectaturbanísticament)
REMAB
Registre
d’establiments
minoristes
d’alimentacióde
Barcelona
Responsabilitat
exclusivadeltitular
signant
-Controldeplaguesper
empresaautoritzada
-Controldedesinfecció
-Controldetemperatures
delselementsfrigorífics
-Controldeneteja
-Controldeproveïdors
-Formaciódelpersonalen
higienealimentària
-Armarisperaproductes
deneteja
Latramitaciód’inscripció
alREMABésgratuïta
Ésnecessariemplenartoteslesdadesde
ladeclaracióques’hadepresentardatada
isignada,iadjuntarlesfitxesannexesque
corresponguinsegonsl’activitatrealitzada:
1)Fitxa1.Establimentsdevendaminorista
especialitzada2)Fitxa2.Establimentde
vendaminoristapolivalent
Enelcasqueal’establimentesfacin
diferentsactivitatscorresponentsamés
d’unafitxa,calomplirtoteslesfitxesque
corresponguin
FotocòpiadelCIFdel’empresaonconstilaraó
socialieldomicilisocialactualitzatsivigents
(DNIoNIFsiésunapersonafísica)
Opcionalment,sihoconsidereunecessari,
podeuadjuntarundocumentexplicatiu
perampliarlainformaciósobrel’activitat
realitzada

28
NORMATIVAREQUISITSMÍNIMS
OMAIIASenseobrador,nid’elementsdecoccióivolumfrigorífic≤5m3
:
-Superfícienetadevenda≤150m2
-Superfíciedemagatzem≤50m2
PECABTipologia:
-Polivalentalimentari:establimentquecombinenlavendadedosomesgrupsd’especialitats
-Autoservei:establimentqueofereixproductesdeconsumquotidià,predominantmentalimentacióiquetenenmenysde150m2
.S’hauràdetenirque
mirarsiellocalestrobadinsd’algunperímetred’influència(regulacióespecial)
Ordenança
decomerçalimentari
General:
-Superfíciedevendadiferenciadadelarestadellocal
-Accésdesadaelcarrer,tancatambportes-Magatzemmínimde6m2
-Ventilaciónaturalde12,5 %delasuperfíciedevendesoforçadaambventilaciómecànicaamb5renovacions/horacomamínimserveisanitari:
mínimunrentamansiuninodor,ambaccésindirectedelazonacomercial.Hauràdecompliramblanormativad’accessibilitat
Polivalentalimentari:superfíciemín.60m2
-Productesdelgrup1,llevatel1.3congelats,peralavendadelsqualscalafegir15m2
.Productesdegraneriaicongelatshandeserenvasats-
Productesdecansaladeria/xarcuteriadelgrup2afegint15m2
.Podenvendreoussensenecessitatdesuperfícieafegida-Especialitatdelgrup3,
afegint20m2
-Caramels,bombonsigelatsenvasats
Autoservei:(establimentqueofereixproductesdeconsumquotidià,predominantmentalimentacióiquetenende60fins149m2
)
-Productesdelgrup1,llevatelcongelat,quehauràd’afegir15m2
.Productesdegraneriaicongelatshandeserenvasats
-Productesdecansaladeria/xarcuteriadelgrup2afegint15m2
.Podenvendreoussensenecessitatdesuperfícieafegida
-Productescarnisafegint15m2
alasuperfíciemínimadevenda,aquestsproductess’handevendreenvasatsdelgrup5:pastisseria,caramels,
bombonsigelats,semprequeestiguinenvasats;productesdedrogueriaafegint10m2
.
Sihihaalimentssenseenvasar,hand’estarprotegitspervitrinesosimilarsperevitarcontactesdelpúblicis’handevendreenrègimassistit
Circular093/2016Cambraderesidus.Comerçalimentari-GrupD
Superfícielocalde50finsa100m2
,cambraderesidusde2.25m2
Accessibilitati
arquitectòniques
Accés:ambrampaaccessibleambpendentdel10 %.Sihihagraó:suprimirgraórampapracticableD.135/1995cambreshigièniques(senseobres):
-Superfícieinferiora100m2
:senserequerimentsespecífics
-Superfíciecompresaentre100i250m2
,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995decambreshigièniques(ambobres):
-Superfícieinferiora100m2
:cambrahigiènicausable
,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995
Instal·lacionsLesinstal•lacionss’haurand’ajustaralalegislacióvigent,malgratquenos’hagidepresentaral’Administraciólocalcapdocumentperalallicencia
d’obertura

29
NOTES
• Lespersonesquetreballinenl’activitat,handetenirjustificantd’haverfetuncursenformaciód’higienealimentària.
• Eltermeassimilacióqueapareixcomaencapçalamentdelacolumnaensindicalainexistènciad’unestatutpropiperalsgrupsdeconsum,queentenemqueserialamillor
opciópergarantirflexibilitat,gradualitatautonomia(supervivència)ilagarantiad’unsmínimsdeseguretatpersocisitercersambquiesrelacionaelgrupdeconsum
• ElcostobtingutésorientatiualesOrdenancesfiscalsde2017ipressupostosdel’EACfinsacanvisdetarifa*AplicaciódebonificacióICIOsegonsordenancesfiscals,
adjuntant-hidocumentsquehojustifiquin.
• Totaaquestainformacióésunainterpretaciódelanormativavigent.Pertant,perconsiderar-lacomavàlidacalquesiguicontrastadaambelsserveistècnicsdel’Ajuntamentde
Barcelona

30
OPCIÓB)COMUNICATD’ACTIVITATAMBPROJECTETÈCNIC
TRÀMITASSIMILACIÓ*RESPONSABILITATREQUISITSCOST*DOCUMENTACIÓAAPORTAR
OPCIÓB:
COMUNICACIÓAMB
PROJECTETÈCNIC
(AnnexIII.2delaLlei
d’intervencióintegral
del’administració
ambiental)
S’assimilal’activitata
comerçospolivalents
alimentariso
autoserveis
*Atencióenun
comerçhihaentrada
lliureatercers,en
canvielsgrupsde
consumacostumen
alimitarl’accésa
personessòcies
Model
d’autodeclaració
-Responsabilitat
compartida:
-Titular
-Tècnicssignants
-EAC
-OMAIIA
-PECAB
-Ordenança
decomerçalimentari
-Circular093/2016
-Accessibilitati
arquitectòniques
-EDIFICACIÓ:PGM,
OME,CTE(adestacar
DB-SiiDB-SUA),TAAC,
etc.Aplicaciósegons
característiquesdellocal
comercialidel’edificion
estrobisituat
-INSTAL·LACIONS:RITE,
REBT,Protecciócontra
incendis(DB-SI),etc
Taxamunicipal:
227,00€+ICIO-Impost
sobreconstruccions,
instal·lacionsi
obres(3,35 %sobre
pressupostdela
implantació,ampliació,
modificacióoreforma
delesinstal·lacions)*
+Pressupostorientatiu
(enfunciódela
documentacióquecal
aportarodemanen)de
l’EAC:1.452,00(revisió
delprojecteivisita)+
Honorarisprofessionals,
assessorament,mesures
correctoresaaplicaral
localobjected’estudi
-Sol·licitud(modelnormalitzat)
-FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdeltitular
-Fotocòpiadelspodersdelrepresentant(cas
queeltitularsiguipersonajurídicaonosigni
lacomunicació)
-FotocòpiadelDNI/NIFoNIEdel
representant(casqueeltitularsigui
personajurídicaonosignilacomunicació)
-Projectetècnicsignatpertècniccompetent
(memòriadescriptiva,pressupostiplànols)
-Certificaciótècnicadel’EAC
-Llicènciad’obres,sis’escau
-Actanotarialderenúnciaaindemnització
delapersonaquevoliniciarl’activitatola
instal·lació(nomésenelcasqueellocales
trobiafectaturbanísticament)
Perobtenirlacertificaciótècnicadel’EAC,
caldràaportardocumentacióquejustifiquiel
complimentdelesinstal·lacionsiseguretat
dellocal
-CertificacióIE
-ContractedemantenimentdePCI
-Certificacióderevestimentsiignifugacions,
sis’escau
-Contractedecontroldeplagues
-Etc.

31
TRÀMITASSIMILACIÓ*RESPONSABILITATREQUISITSCOST*DOCUMENTACIÓAAPORTAR
REMAB
Registre
d’establiments
minoristes
d’alimentacióde
Barcelona
Responsabilitat
exclusivadeltitular
signant
-Controldeplaguesper
empresaautoritzada
-Controldedesinfecció
-Controldetemperatures
delselementsfrigorífics
-Controldeneteja
-Controldeproveïdors
-Formaciódelpersonalen
higienealimentària
-Armarisperaproductes
deneteja
Latramitaciód’inscripció
alREMABésgratuïta
Ésnecessariemplenartoteslesdadesde
ladeclaracióques’hadepresentardatada
isignada,iadjuntarlesfitxesannexesque
corresponguinsegonsl’activitatrealitzada:
1)Fitxa1.Establimentsdevendaminorista
especialitzada
2)Fitxa2.Establimentdevendaminorista
polivalent
Enelcasqueal’establimentesfacin
diferentsactivitatscorresponentsamés
d’unafitxa,calomplirtoteslesfitxesque
corresponguin
-FotocòpiadelCIFdel’empresaonconstila
raósocialieldomicilisocialactualitzatsi
vigents(DNIoNIFsiésunapersonafísica)
-Opcionalment,sihoconsidereunecessari,
podeuadjuntarundocumentexplicatiu
perampliarlainformaciósobrel’activitat
realitzada

32
OMAIIASenseobrador,nid’elementsdecoccióivolumfrigorífic≤5m3
:
-150m2
Superfícienetadevenda≤400m2
-Superfíciedemagatzem50m2
Ambobrador,oelementsdecocció,ovolumfrigorífic5m3
:Superfícienetadevenda≤400m2
PECABTipologia:
-Polivalentalimentari:establimentquecombinenlavendadedosomesgrupsd’especialitats
-Superservei:establimentamb150m2
≤superfícienetadevenda400m2
Calmirarsiellocalestrobadinsd’algunperímetred’influència(regulacióespecial)
Ordenança
decomerçalimentari
General:
-Superfíciedevendadiferenciadadelarestadellocal
-Accésdesadaelcarrer,tancatambportes-Magatzemmínimde6m2
-Ventilaciónaturalde12,5 %delasuperfíciedevendesoforçadaambventilaciómecànicaamb5renovacions/horacomamínimServeisanitari:
mínimunrentamansiuninodor,ambaccésindirectedelazonacomercial(superfícienetadevenda≤400m2
imàx.9treballadors).Calcompliramb
lanormativad’accessibilitat
Polivalentalimentari:superfíciemín.60m2
-Productesdelgrup1,llevatel1.3congelats,perlavendadelsqualscalafegir15m2
.Productesdegraneriaicongelatshandeserenvasats
-Productesdecansaladeria/xarcuteriadelgrup2afegint15m2
.Podenvendreoussensenecessitatdesuperfícieafegida
-Especialitatdelgrup3,afegint20m2
-Caramels,bombonsigelatsenvasats
Superservei:
-Productesdelgrup1
-Productesdexarcuteria,cansaladeria,ousicarnisseria/polleria.Aquestshaurand’estarenvasats-Especialitatdelgrup3
-Productesdeconsumquotidià
Delgrup5:pastisseria,caramels,bombonsigelats,semprequeestiguinenvasats
Sihihaalimentssenseenvasar,hand’estarprotegitspervitrinesosimilarsperevitarcontactesdelpúblicis’handevendreenrègimassistit
Circular093/2016Cambraderesidus.Comerçalimentari-GrupD
Superfícielocal250m2
,cambraderesidusde10,76m2
(espaidelimitatperparetsperimetralsisostre)
Accessibilitati
arquitectòniques
Accés:Ambrampaaccessibleambpendentdel10 %.Sihihagraó:suprimirgraórampapracticableD.135/1995Cambreshigièniques(senseobres):
,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995
-Superfíciesuperiora250m2
:cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995,cambreshigièniques(ambobres):
,cambrahigiènicaadaptadasegonsD.135/1995-Superfíciesuperiora250m2
:requerimentssegons
DB-SUA

33
Instal·lacionsLesinstal·lacionss’haurand’ajustaralalegislacióvigent,malgratquenoestinguiquepresentaral’Administraciólocalcapdocumentperala
llicenciad’obertura.Esrequereixaquestadocumentacióperobtenirlacertificaciófavorabled’unaentitatdecontrolacreditada,necessàriaa
presentaral’Administraciólocal
NOTES
• Lespersonesquetreballinenl’activitat,handetenirjustificantd’haverfetuncursenformaciód’higienealimentària
• Eltermeassimilacióqueapareixcomaencapçalamentdelacolumnaensindicalainexistènciad’unestatutpropiperalsgrupsdeconsum,queentenemqueserialamillor
opciópergarantirflexibilitat,gradualitatautonomia(supervivència)ilagarantiad’unsmínimsdeseguretatperasocisitercersambquiesrelacionaelgrupdeconsum
• ElcostobtingutésorientatiualesOrdenancesfiscalsde2017ipressupostosdel’EACfinscanvisdetarifa*AplicaciódebonificacióICIOsegonsOrdenancesfiscals,adjuntant
documentsquehojustifiquin.
• Totaaquestainformacióésunainterpretaciódelanormativavigent.Pertant,perconsiderar-lacomavàlidacalquesiguicontrastadaambelsserveistècnicsdel’Ajuntamentde
Barcelona

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona CONCLUSIONS, PROPOSTES I REPTES DE FUTUR
34
6.
CONCLUSIONS,
PROPOSTES
I REPTES DE
FUTUR
A.
CONCLUSIONS DE L’ESTUDI
1. Els problemes i les dificultats detectades tant al qüestionari de captació d’informació,
com a les trobades de treball, formativa o jornada per part dels grups de consum són
generalitzables a tots els grups i, per tant, es poden pensar en solucions globals.
2. Constatació que una bona part dels grups de consum tenen poca estructuració jurídica i
amb dificultats per complir de manera fàcil i àgil les obligacions economicojurídiques i
fiscals, en funció de la forma jurídica triada.
Creiem que en l’anàlisi d’aquesta qüestió no podem caure en un discurs actitudinal cap
als grups en relació amb el compliment o no de les seves obligacions, sinó en primer lloc
reconèixer que hi ha problemes estructurals de la normativa existent que graven o obstaculitzen
excessivament el funcionament d’un grup de voluntaris que realitzen aquest tipus d’activitat
econòmica. El canvi d’aquesta situació (a diferència del tema de les llicències) és de més gran
abast autonòmic i sobretot estatal (normativa comptable i fiscal) i per tant l’Ajuntament no té
competència per revertir-ho.
Entenem que l’única cosa que sí que pot fer és aconseguir que els grups siguin conscients en
tot moment dels condicionaments i riscos d’aquest funcionament (formació-consultoria), però
no tant per generar por i frenar l’existència de grup, sinó perquè aquests puguin decidir assumir

35
de forma col·lectiva les conseqüències, i apliquin algunes mesures o es dotin d’alguns recursos
que puguin minimitzar el cost o els riscos.
3. Que el moviment constituït per al conjunt de grups de consum a la ciutat està format per
grups de mida reduïda, poc estructurat. Es constata que durant l’existència d’aquests
grups s’ha produït gran mobilitat de socis (altes i baixes) i entre les baixes un cert
“cremament” dels voluntaris en els processos de treball, que seria menor en cas que el
grup disposés d’unes bones eines de gestió.
4. Es constata un nivell baix d’utilització d’espais d’intercooperació que duen a terme els
grups entre ells, que deixa un panorama molt atomitzat de grups amb un impacte molt
local de cadascun d’ells.
En definitiva la manca d’eines de gestió adequades i l’existència de procediments legals
no adaptats (absència de reconeixement -estatut propi), combinades amb la poca activitat
d’intercooperació entre els grups, els deixa en una certa situació d’erosió i debilitat estructural.
Aquesta debilitat, si no es contraresta amb mesures correctores, dificultarà la visualització
d’aquest moviment de grups com a opció generalitzable per a la ciutadania, fet que n’acabarà
condicionant l’impacte social.
B.
PROPOSTES DE MILLORA I LÍNIES DE
FUTUR
1. Continuar el projecte per donar suport als grups de consum de la ciutat, que pugui
donar continuïtat a les línies de treball existents en aquest estudi, en especial en aquells
aspectes d’assessorament en aspectes societaris, comptables, fiscals i laborals, eines de
gestió i espais d’intercooperació, però també en aspectes més concrets com el compliment
de la LOPD o bé la transformació jurídica dels grups sota la fórmula legal de cooperativa,
d’associació o altres.
2. Pel que fa a les llicències administratives, continuar negociant amb l’Ajuntament un
estatut propi per als grups de consum que prevegi l’establiment d’un circuit específic
per tramitar les llicències i les accions d’adequació que puguin ser traslladats als grups
de manera pedagògica, que s’hagin concertat amb el sector, i que pugui guiar al grup de
consum sobre l’epígraf d’activitat i el tipus de llicència més oportuna per la seva activitat.
3. Impulsar una nova línia del projecte de suport a grups de consum, a través de la proposta
de la masoveria comercial que es va exposar en la sessió col·lectiva i que aquest informe
només apunta en el sentit de treballar per aquesta opció d’allotjament físic dels grups de
consum de la ciutat que sigui capaç d’ unir:
–– Espais sense activitat
...i activitats sense espais
D’aquesta manera, l’Ajuntament podria revitalitzar els barris en els quals hi puguin
haver locals comercials disponibles actualment en desús, a través del registre i
manteniment de bases de dades amb locals, tant de titularitat pública com privada,
per poder proposar tants als cedents com als cessionaris, acords de masoveria en
interès mutu.
–– Cal tenir en compte que els cessionaris haurien de tenir unes determinades
característiques:projectes d’economia social sense ànim de lucre que puguin generar
un efecte multiplicatiu pel que a la dinamització dels barris i de la seva ciutadania.

36
D’aquesta manera un grup de consum es podria allotjar en un local d’una manera
estable (compromís mínim de permanència) a canvi de dur a terme aquest pagament
“en espècie”, que haurà estat prèviament determinat i quantificat en un informe tècnic
(connexió de propostes i llicències de l’Ajuntament).
–– Tenint en compte que al cedent se li proposi un circuit atractiu en el sentit de
participar en un programa que li doni garanties que el cessionari emprendrà una sèrie
de mesures necessàries de reforma i condicionament com a “masover”.
Amb aquesta proposta de concertació, assoliríem alhora objectius diferents:
1. El grup es podria allotjar en uns locals que al final es trobarien condicionats i mentrestant
sense necessitat de fer efectiu el lloguer (que seria a compte d’aquestes reformes).
2. El propietari veuria reformat el seu local, sense haver-se de fer càrrec de les inversions
necessàries per al seu condicionament. Augmentaria de valor del seu patrimoni.
3. L’Ajuntament, amb aquesta proposta, podria dinamitzar d’entre els col·lectius d’economia
social dels barris, el mercat dels locals comercials disponibles i, de retruc, facilitaria la
regulació i adequació (llicències) dels espais en què actualment ja s’està fent una activitat
econòmica, fet que en definitiva ajudaria a consolidar aquests projectes d’autogestió i
d’interès social.
4. Suport a la professionalització i el canvi d’escala. Fomentar les botigues o supermercats
cooperatius amb oferta, accessibilitat i horaris més amplis.
*Per tirar endavant aquesta línia, caldria que en primer lloc existís una voluntat política per
remoure obstacles i facilitar processos. Per la nostra part, consultoria Coopdemà manifesta en
aquest projecte la voluntat de donar el suport tècnic que calgui per treballar aquesta proposta.

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona

More Related Content

What's hot

Similar to Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona

More from Barcelona Activa amb l’ESS

Estudi jurídic sobre els grups de consum de Barcelona