Presentació corresponent a la píndola de coneixement impartida en el marc de la jornada organitzada pel col·lectiu "Cultura up to you" al Centre Cultural Albareda de Barcelona el 15 de juny de 2013. Es tracta d'una versió reduïda de la classe que portava el mateix títol realitzada en el marc del Màster Universitari en Producció i Comunicació Cultural de Blanquerna (URL)

1. Recerca de finançament per a
projectes culturals
15 de Juny de 2013
Sergi Bo

2.  Context i marc conceptual
 El finançament d’un projecte cultural
 El mapa de fonts de finançament cultural
AGENDA

3. Context i marc conceptual
 El finançament d’un projecte cultural
 El mapa de fonts de finançament cultural

4. •Creació
•Exhibició
•Formació
•Local
•Nacional
•Europeu
•Internacional
•Públics
•Privats
•Mixt
•Emprenedoria
•Consolidació
•Expansió
•Innovació
TEMPS I
MADURESA
GRUPS
D’INTERÈS
TIPOLOGIATERRITORI
Variables d’un
projecte cultural
CONTEXT I MARC CONCEPTUAL

5. Reducció dels recursos de
finançament públics i privats.
Retards en els pagaments.
Noves formes de relació i
finançament facilitades per l’era
digital.
Nous models de finançament, així
com productes, que s’adeqüen als
projectes culturals
ADAPTACIÓ NOVES OPORTUNITATS
CANVI DE PARADIGMA
ECONÒMIC
Augment d’impostos indirectes i
reducció marge de negoci (IVA) i
ajornament llei de mecenatge.
CONTEXT I MARC CONCEPTUAL

6.  Context i marc conceptual
El finançament d’un projecte cultural
 El mapa de fonts de finançament cultural

7. COM COMBINEM ELS DIFERENTS ÀMBITS CONSTITUEIX LA NOSTRA
ESTRATÈGIA FINANCERA
L’ESTRATÈGIA FINANCERA ÉS ÚNICA PER A CADA PROJECTE
FULL DE RUTA FINANCER CLAR.
NO OBRIR MÉS CANALS DELS QUE ES PODEN TREBALLAR.
GESTIÓ DE L’ESFORÇ
EL FINANÇAMENT D’UN PROJECTE CULTURAL

8. JUGUEM AMB DOS PARÀMETRES BÀSICS:
INGRESSOS DESPESES
MAXIMITZACIÓ
ON BUSQUEM
ELS RECURSOS??
EL FINANÇAMENT D’UN PROJECTE CULTURAL
OPTIMITZACIÓ /
REDUCCIÓ
QUI ENS POT
AJUDAR A
ASSUMIR PART
DELS COSTOS?

9.  Context i marc conceptual
 El finançament d’un projecte cultural
El mapa de fonts de finançament cultural

10. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL
SUBVENCIONS
I AJUDES
PÚBLIQUES
PATROCINIS
MECENATGE I
MICRO
MECENATGE
SECTOR
FINANCER
INVERSIÓ
PRIVADA
ACCIONS
REDUCCIÓ
DESPESA
PRINCIPALS ÀMBITS DE FINANÇAMENT DE PROJECTES CULTURALS:

11. SUBVENCIONS
I AJUDES
PÚBLIQUES
PATROCINIS
MECENATGE I
MICRO
MECENATGE
SECTOR
FINANCER
INVERSIÓ
PRIVADA
ACCIONS
REDUCCIÓ
DESPESA
PER USOS PER PART DELS AGENTS CULTURALS :
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL

12. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
Característiques generals:
• Demostrar recursos propis invertits i creença en el projecte
• Existeix una creixent tendència a subvencionar projectes efectivament realitzats per sobre de projectes
establerts només en un pla teòric
• Alerta amb la dependència en import (màx. recomanable 20%) i en el temps.
• Solidesa pressupostària
• Emprar els canals de comunicació públics (no ve implícit)
• Sensibilitat de l’administració pública en projectes de docència
Consells pràctics
O.K. Riscs
• No obligació de retorn del principal i no
interessos
• No necessitat d’avals i garanties
• Suport institucional en altres aspectes del
projecte i solidesa pública
• Esgotament actual del model de subvencions
• Atenció als períodes de publicació i presentació
• Excessiva dependència de subvencions
• Complexitat documental i d’elaboració. Elevat
temps de gestió
• Dilació en els pagaments, que provoquen
tensions de tresoreria
• Complexa justificació de les dades del projecte
SUBVENCIONS
I AJUDES
PÚBLIQUES

13. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
• Les ajudes i subvencions poden adreçar-se a agents culturals, empreses, artistes
• Cal diferenciar entre subvencions per concurrència competitiva, convenis, beques, etc.
A qui?
Tipologia
Disminució de les aportacions directes a projectes
Algunes administracions públiques presenten fortes tensions de tresoreria, que
continuaran a mitjà termini. En aquest marc, cal situar, per exemple, el conveni entre
l’ICEC i l’ICF (abril 2012), per al descompte de subvencions pendents de pagar.
Creixent importància dels crèdits tous i ajuts reintegrables per sobre dels ajuts a fons
perdut ( veure Sector Financer)
Tendències

14. Ajuntaments DiputacionsGeneralitat de
Catalunya
Ministeri
d’educació, cultura
i esports
Europees
Organismes
Internacionals
Major accessibilitat des de l’emprenedoria
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
Menor accessibilitat des de l’emprenedoria

15. Ajuntaments*
*A titol il·lustratiu es treballa
sobre l’Ajuntament de Barcelona
Links: http://tinyurl.com/dxx9coj
http://barcelonacultura.bcn.cat/subvencions
Subvencions per a la realització d'activitats i
serveis de districte i de ciutat per a l'any 2013
Principal línia de subvenció; general
http://bop.diba.es/
Torre Jussana:
http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/index.php
Assessorament teixit associatiu
Es recomana subscripció al butlletí:
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
Convenis específics amb entitats i
empreses
Per a casos específics, sovint amb relacions
contínues i a llarg termini
Institut de cultura de Barcelona (ICUB):
és el principal referent en la matèria a la ciutat.
Ofereix tot tipus de serveis relacionats amb les
subvencions, lloguers d’espais públics i vehicula
l’oferta cultural de la ciutat.
Els diferents municipis tenen els seus propis pressupostos
i programes destinats a la cultura, dins la pròpia
regidoria de cultura.

16. Generalitat de
Catalunya
ÒRGANS
ÀREA DE PROMOCIÓ
INTERNACIONAL DE
L’ICEC. REPRESENTACIÓ
A 6 PAÏSOS
SUBVENCIONS A
DISCIPLINES
ARTÍSTIQUES I
PROMOCIÓ
ECONÒMICA, ENTRE
ALTRES FUNCIONS
.
LÍNIA D’AJUDES PER AL
DESPLAÇAMENT
INTERNACIONAL
D’ARTISTES
CONCA ENCARA
GESTIONA I PROMOU
CERTES AJUDES I
BEQUES
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
ARTS
ESCÈNIQUES
26%
Llibre
8%
Música
22%
Arts visuals
8%
Pensament
contemporani
1%
Audiovisual
35%
Ajuts a a creació (ICEC + CONCA) 2011
http://tinyurl.com/bucspt6
Es recomana subscripció al
butlletí per obtenir informació
sobre les publicacions de
subvencions i ajudes:

17. L’Oficina de Suport a la
Iniciativa Cultural (OSIC) del
Departament de Cultura
funciona com una finestreta
única que centralitza les
subvencions.
COM HI ACCEDIM?
Link: http://tinyurl.com/8an59jr
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES

18. Diputacions
http://bop.diba.es/
Es recomana subscripció al butlletí per obtenir informació
sobre les publicacions de subvencions i ajudes:
ODA: Oficina de difusió artística
Enfocament a equipaments
públics, i no tant a projectes de
gestió cultural.
Link: http://www.diba.es/oda
FOMENTA CIRCUITS DE
DIFUSIÓ ARTÍSTICAAMB
SALES I ESPAIS DEL
TERRITORI
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
Les diferents Diputacions (Barcelona, Girona,
Tarragona, Lleida) funcionen en xarxa i donen
suport als municipis catalans.
Per tant, les subvencions i ajudes les dóna el mateix
municipi i són les diputacions que hi aporten una part
del pressupost per a facilitar-ne el desplegament.

19. Ministeri
d’educació, cultura
i esports
Organisme autònom en el camp
de les polítiques de l’audiovisual
Instituto de Cinematografía y de las Artes
Audiovisuales (ICAA)
• Convocatòries assimètriques en nombre
depenent de la disciplina.
• Orientació a equipaments institucionals i
companyies amb llarga trajectòria
• Dificultat obtenció subvenció per projectes
emergents
• Àrea audiovisual més permeable gràcies a
l’autonomia de l’ICAA
Link:
http://www.mcu.es/cine/CE/InfGeneral/Ge
stionMinisterio.html
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
+ Informació a:
http://www.boe.es/alertas/
Es recomana subscripció al butlletí per obtenir informació
sobre les publicacions de subvencions i ajudes:
http://www.cultura.gob.es/ayudasSubvenciones/
10
àmbits

20. Europees
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SUBVENCIONS I AJUDES PÚBLIQUES
Organismes
Internacionals
Programa Cultura 2007-2013
• Les seves prioritats són: 1) Mobilitat d’artistes i professionals de
la cultura; 2) Mobilitat d’obres d’art i 3) Diàleg intercultural
• Cofinançament fins al 50%
• http://ec.europa.eu/culture/calls-for-proposals/funding-
opportunities-2012_en.htm
Programa Europa Creativa 2014-2020
• Fusionarà els actuals programes Cultura i MEDIA
• Estarà més enfocat a les PIME, però mantindrà prioritats
• http://ec.europa.eu/culture/creative-europe/index_en.htm
Programes i projectes auspiciats per la UNESCO
• Fundació Marc de Montalembert. Atorga anualment subvencions
a totes les disciplines culturals a artistes joves dels països de
l’arc mediterrani
• Beques per a artistes UNESCO . ASCHBERG. Dóna
oportunitats en el marc de l’educació i les residències laborals

21. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
PATROCINIS
Característiques generals:
• Elaboració d’ un Business Plan i dossier que permeti presentar el projecte a diferents patrocinadors
• Proactivitat de l’agent cultural a l’hora d’escollir el perfil de patrocinador idoni pel projecte (i no al
revés)
• Contractualitzar tots els acords i fer-ne el seguiment pertinent
• Redactar anualment una memòria d’avaluació i pla de continuïtat a revisar entre les parts
• Possibilitat d’establir contractes pluriennals i pacte de creixement conjunt
Consells pràctics
O.K. Riscs
• No obligació de retorn del principal i no
interessos
• Facilita la continuïtat i seguretat del projecte
• Aprofitament dels canals de comunicació del
patrocinador
• Facilitar l’accés a convenis amb mitjans de
comunicació
• Dificultats actuals d’ingressar “cash”
• Desalineament del projecte amb la marca del
patrocinador
• Control i domini del patrocinador
• Pèrdua d’independència
• Dificultat de calcular el retorn d’inversió
• Priorització de l’impacte i abast poblacional per
part del patrocinador
PATROCINIS

22. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
MECENATGE
Característiques generals:
Consells pràctics
O.K. Riscs
• A diferència del patrocini, aquí l’empresa o
individu mecenes, no busca un interès
mercantil
• Prioritza el vincle afectiu, filantròpic o d’imatge
• Punts de relació amb la Responsabilitat Social
Corporativa (RSC) de les empreses.
• Les empreses tenen la necessitat de projectar la
seva activitat més enllà de la seva missió més
primària
• Retard en la promulgació de la Llei de
Mecenatge (prevista per 2013)
• A l’Estat Espanyol el mecenatge (cultural) té
menys avantatges fiscals que altres països de
l’entorn (França)
• Poden ser aportacions no segures i discontínues
en temps de crisi econòmica
• Tendència general de les empreses a donar més
suport a projecte socials que culturals
MECENATGE
• Treballar molt bé la part de la missió del projecte, per tal de fer-la atractiva per a un futur mecenes
• Alineament projecte cultural < > missió empresa/individu mecenes.
• El mecenatge és cada cop més estratègic i global
• Llistat d’empreses que desenvolupen mecenatge: mirar MACBA, MNAC, etc

23. Exemples d’institucions i pràctiques del mecenatge a Europa:
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
MECENATGE
Per a saber-ne més:
• Jornada de patrocini i Mecenatge Cultural (18 d’abril de 2012), organitzada pel
Departament de Cultura
http://tinyurl.com/c4pg4sk
Business to Arts

24. Característiques generals:
• Escollir la plataforma idònia, o en el cas que sigui possible crear la nostra pròpia
• Analitzar molt bé el producte cultural que oferim i vincular-hi contraprestacions coherents
• Incloure elements emotius i emocionals en l’explicació, i el concepte d’utilitat
• Format gràfic interessant per captar l’interès, amb elements diferenciadors respecte altres projectes
• Contraprestacions clares, exactes i d’un nombre determinat per facilitar la comprensió lectora
Consells pràctics
O.K. Riscs
• Dinamització social i independència
institucional
• Diversificació del risc en disposar de múltiples
patrocinadors
• Baixa comissió de les plataformes
• Descompte bancari només en el cas que els
projectes assoleixen els seus objectius
• Dificultat d’accedir a capital anònim
• Esgotament del model i del públic
• Projectes no materials o amb recompensa
intangible són més complicats de moure
• Elevada competència, alta diària de nous
projectes
• Manca de visibilitat dins certs plataformes
• Costos de gestió de les contraprestacions
MICRO
MECENATGE
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
MICRO MECENATGE (CROWDFUNDING)

25. • ELEVAT CREIXEMENT: 63% ELS DARRERS 3 ANYS
• CROWDFUNDING VS. CROWDSOURCING. CAPITALITZACIÓ DEL TREBALL.
• ALINEAMENT DE LA CONTRAPRESTACIÓ AMB EL PROJECTE
INCERTESA JURÍDICA DE LA FIGURA
DEL MICRO INVERSOR
DIFICULTAT DE FUNCIONAMENT EN
PROJECTES D’IMPORTS ELEVATS
PERILL ESGOTAMENT DE LES
COMUNITATS
IMPOSTOS I TAXES A PAGAR PER LA
CONTRIBUCIÓ
ALGUNES PLATAFORMES
PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
MICRO MECENATGE (CROWDFUNDING)

26. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
MICRO MECENATGE (CROWDFUNDING)

27. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
MICRO MECENATGE (CROWDFUNDING)
Casos d’èxit de micro mecenatge (cultura de precompra???):
Pebble: rellotge de pulsera amb
sistema operatiu Android. Peer
99$ rebies un rellotge el valor de
mercat del qual seria de 150$.
Demanava Obtingut
100.000$ 10.266.846$
Tik Tok: també un rellotge
que es sincronitza amb l’ipod
15.000$ 942.578$
Dock: dispositiu elevador de
l’iphone. Es demanava 79$ pel
que després en valdria 150$.
75.000$ 1.464.706$
Ouya: consola de videojocs.
En 8 hores va recaptar 8,596,475$
NO TOT SÓN ÈXITS…

28. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SECTOR FINANCER
Característiques generals:
• Treballar amb entitats que tinguin certa tradició a treballar amb el sector cultural
• Treballar amb la nova fornada de banca ètica, i en especialistes del sector cultural
• El sector cultural tradicionalment no ha donat confiança a la banca, excepte grans produccions amb
avals institucionals o internacionals (sector cinematogràfic)
Consells pràctics
O.K. Riscs
• Opció per projecte que requereixen imports
d’inversió elevats
• Segons la tipologia de projectes i la seva
envergadura tenim diverses opcions: banca
pública, banca ètica especialitzada o banca
tradicional
• Tipus d’interès elevats i poca propensió a
facilitar liquiditat en la conjuntura actual en la
banca tradicional
• Dificultats d’obtenció d’un préstec
• Vinculació de patrimoni personal
• No concessió de pòlisses (instrument útil de
cara al sector cultural i a la seva estacionalitat)
SECTOR
FINANCER

29. EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
SECTOR FINANCER
Institut
Català de
Finances
Instituto
de Crédito
Oficial
TRIODOS, FIARE, JAK, ETC
Banca ètica /
especialista en
projectes culturals
COOP57
http://www.coop57.
coop/
BANCA I MATRIUS
ANTIGUES CAIXES Banca tradicional
FUNCACIONS
DE LES
ANTIGUES
CAIXES (Obra
Social)
Préstecs per inversions, préstecs participatius
Es recolzen les inversions de les empreses culturals a través de la línia de
préstecs per a inversions. Es tracta de de préstecs bonificats a un interès zero
destinats a recolzar la inversió de les empreses culturals.
Aportacions Reintegrables (AR)
Aquesta tipologia de finançament es destina a projectes amb una clara
voluntat de rendibilitat i d’inserció en el mercat de béns i serveis, amb una
proposta econòmica viable en un termini màxim de dos anys. Consisteix en
subvencions i aportacions reintegrables que representen un compromís de
retorn dels fons a les AAPP concedits en funció dels resultats d’explotació.
Sector públic
financer
Periòdic llançament de convocatòries que
vinculen els sectors culturals amb la millora
social.
Vincle cultura-social.
Proveeixen serveis com:
- Préstec per inversions
- Circulant
- Avançament de subvencions
- Intercooperació
(Vinculació amb Ministeri i Generalitat respectivament)

30. Característiques generals:
• Tenir arguments de venda del projecte i un pla de negoci enfocat al rendiment ràpid (escalabilitat)
• Buscar Business Angels dins del sector cultural.
• Denotar un equip humà competent i capacitat dins el projecte
• El projecte ha de contenir un component d’innovació per cridar l’atenció
http://blog.bancat.com/wp-content/uploads/2013/01/Full-informatiu_ACCME13_vfinal.pdf
Consells pràctics
O.K. Riscs
• Un B.A. (business angel o inversor privat) aporta
coneixements sector, xarxa, estratègia i
confiança.
• En el cas de la cultura existeixen els promotors
i productors que finançaran el projecte
• Més alineament emocional que amb les entitats
financeres
• Acords més laxes i flexibles
• Apoderament del projecte per part dels
inversors
• Abandonament del projecte si els rendiments
no són segons l’esperat
• Venda futura de les accions a altres entitats
perdent la personalitat
INVERSIÓ
PRIVADA
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
INVERSIÓ PRIVADA: BUSINESS ANGELS I ALTRES

31. ACCIONS
REDUCCIÓ
DESPESA
EL MAPA DE FONTS DE FINANÇAMENT CULTURAL:
ACCIONS DE REDUCCIÓ DE DESPESA
FINS ARA HEM PARLAT DE LES FONTS
D’INGRESSOS, PERÒ, COM PODEM
COL·LABORAR AMB ÀNIM DE REDUIR
LES DESPESES?
Aportacions de la xarxa
consolar
Instituts de cultura
Descompte en materials
Cessions d’espai
Consumibles
(energia, etc.)
Elements promocionals
(TMB, Ferrocarrils, etc.)

32. Gràcies!
Per més informació
podeu contactar-me a:
info@stimul.cat
www.thecultkit.net