Dictàmen del Consell de Ciutat sobre el Pla Actuació Municipal de Barcelona 2020-2023.
Presentat al Plenari del Consell Municipal del mes de febrer de 2021.
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de Barcelona
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
Aquest pla s’articula en quatre grans blocs d’informació. Una primera part declarativa que inclou els conceptes
de la missió, la visió i els valors.
En segon lloc, presentem el model de futur de l’Arxiu Municipal, un decàleg que posa en primer terme la vocació de servei públic.
Una tercera part amb les quatre línies estratègiques del pla i una quarta part amb les iniciatives per acomplir els 130 objectius marcats.
Pla per la Justícia de Gènere. Seguiment del programa d’actuació 2018-2020Ajuntament de Barcelona
Transcorreguts més de tres anys des de l’aprovació del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i seguint la seva governança amb un compromís de transparència i rendició de comptes, es presenta el segon informe de seguiment amb informació sobre els avenços duts a terme en la seva implementació.
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern es presenta el procés participatiu per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de Barcelona amb un total de 75 milions d'euros d'inversions a repartir entre els 10 districtes de la ciutat; un procés integral que incorpora també la participació ciutadana per a la definició del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes 2020-2023.
Pla de Formació interna en drets humans i interculturalitat: Informe d'execucióAjuntament de Barcelona
El document recull totes les accions de formació interna dutes a terme l'any 2017 des de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat i els diferents serveis que depenen de la direcció, així com quines accions ja hi ha previstes pel 2018
i quines noves actuacions s’implementaran.
Incorporació de la perspectiva de gènere en els equipaments de barcelonaAjuntament de Barcelona
Aquest projecte té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona.
En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.
Mesura de govern per uns equipaments municipals amb perspectiva de gènereAjuntament de Barcelona
Els objectius són:
● Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el
disseny dels equipaments.
● Establir els processos, referents i normativa per
introduir aquesta perspectiva en el disseny dels
equipaments i la seva avaluació.
● Definir i facilitar instruments per la incorporació de la
perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de Barcelona
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
Aquest pla s’articula en quatre grans blocs d’informació. Una primera part declarativa que inclou els conceptes
de la missió, la visió i els valors.
En segon lloc, presentem el model de futur de l’Arxiu Municipal, un decàleg que posa en primer terme la vocació de servei públic.
Una tercera part amb les quatre línies estratègiques del pla i una quarta part amb les iniciatives per acomplir els 130 objectius marcats.
Pla per la Justícia de Gènere. Seguiment del programa d’actuació 2018-2020Ajuntament de Barcelona
Transcorreguts més de tres anys des de l’aprovació del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i seguint la seva governança amb un compromís de transparència i rendició de comptes, es presenta el segon informe de seguiment amb informació sobre els avenços duts a terme en la seva implementació.
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern es presenta el procés participatiu per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de Barcelona amb un total de 75 milions d'euros d'inversions a repartir entre els 10 districtes de la ciutat; un procés integral que incorpora també la participació ciutadana per a la definició del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes 2020-2023.
Pla de Formació interna en drets humans i interculturalitat: Informe d'execucióAjuntament de Barcelona
El document recull totes les accions de formació interna dutes a terme l'any 2017 des de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat i els diferents serveis que depenen de la direcció, així com quines accions ja hi ha previstes pel 2018
i quines noves actuacions s’implementaran.
Incorporació de la perspectiva de gènere en els equipaments de barcelonaAjuntament de Barcelona
Aquest projecte té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona.
En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.
Mesura de govern per uns equipaments municipals amb perspectiva de gènereAjuntament de Barcelona
Els objectius són:
● Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el
disseny dels equipaments.
● Establir els processos, referents i normativa per
introduir aquesta perspectiva en el disseny dels
equipaments i la seva avaluació.
● Definir i facilitar instruments per la incorporació de la
perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
L'any 2020 ha estat un any excepcional en tots els aspectes de les nostres vides, també en el funcionament dels espais i processos de participació. Quan fem un anàlisi del desenvolupament de les sessions de participació d’aquest any veiem com han estat fortament marcades per la pandèmia identificant 4 fases diferents d’afectació segons l’evolució de la pandèmia. L’antiga normalitat que vam viure entre els mesos de gener i març, l’aturada arrel de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari els mesos de març i abril, la recuperació entre l’abril i l’estiu i l’adaptació viscuda entre setembre i finals d’any.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Programa de convivència entre veïns i veïnes i habitatges i altres allotjamen...Ajuntament de Barcelona
A la ciutat de Barcelona estan censats 9.657 HUT que ofereixen 58.911 places d’allotjament. Tant l’Ajuntament com els operadors involucrats, estan interessats en oferir un bon servei als visitants de la ciutat i a treballar per una destinació turística sostenible i responsable. Donada la importància d’aquesta oferta pel nombre de places es vol treballar, de mutu acord, per la millora de la convivència d’aquest equipaments amb els veïns i veïnes, amb els que comparteixen els edificis d’habitatges.
Les dinàmiques quotidianes completament diferents entre turistes i veïnat, en algunes ocasions poden generar molèsties que afecten la convivència, sobretot per l’ús freqüent dels espais comuns de les finques (ascensors, escales, entrada...) i que a vegades també va associat a un problema de seguretat (horaris d’accés de les finques, desconeixement de qui entra i surt, etc.).
Aquest programa està plantejat per promoure mesures de millora de la convivència entre veïns i veïnes i HUT.
Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Les 182 mesures que s’hi contemplen s’estructuren en 4 eixos:
la promoció de l’emancipació juvenil, la transformació, les polítiques de la cura dels joves en els àmbits de la salut, l’esport i el benestar emocional, i les mesures que vetllen per una ciutat sostenible, accessible i sense exclusions de cap mena.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2016Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
El Pla de desenvolupament econòmic de Sants-Montjuïc és el full de ruta per a la dinamització socioeconòmica dels nostres barris en els pròxims cinc anys.
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Barcelona vol esdevenir un referent en innovació tecnològica i en l'impuls del moviment Maker. A l’abril del 2017 es va fer una sessió de co-creació amb la comunitat implicada per conèixer de primera mà les seves necessitats, compartir visió i definir polítiques publiques que ajudessin a crear xarxa i donar suport a la comunitat d’innovació social digital, les tecnologies obertes i l’entorn Maker de Barcelona, i en particular al districte del Poble Nou.
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...Ajuntament de Barcelona
El present informe de govern té per objectiu explicar i posar de manifest l’important nombre d’accions que s’estan duent a terme des de les direccions d’Atenció i Acollida a Immigrants, la direcció de drets de Ciutadania i Diversitat i el Programa d’Interculturalitat que tenen un impacte directe en l’àmbit educatiu de la ciutat i en especial en els centres escolars, tant les escoles d’educació primària, com de secundària i d’adults així com tant en escoles públiques com en escoles privades concertades.
El Banc del Moviment és el resultat del treball compartit i del procés de co creació amb persones usuàries, entitats, i professionals de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, és per tant el projecte en comú per a la cura comunitària.
El passat mes de maig presentàvem la Mesura de Govern per una democratització de les cures. Una mesura on es recollien les estratègies de les persones i les famílies per complementar o acompanyar la cura que realitzen i per mitigar els impactes que aquesta té en ells, participant en espais i /o serveis comunitaris.
Un dels objectius tranversals d’aquesta mesura és l’apoderament individual, relacional i col·lectiu de les persones proveïdores i de les persones receptores de cura. Un dels objectius operatius de la mesura és la socialització de la cura des de les administracions públiques.
Responent a aquests objectius es recull en l’actuació 43 del document la creació d’un banc solidari de material de suport (crosses, llits articulats, cadires de rodes, caminadors...) amb criteris de proximitat als barris i de sostenibilitat per facilitar l’autonomia de les persones amb dependència que no poden accedir a la compra d’aquest material.
Recollim en la creació del Banc del Moviment i en la present mesura de govern l’impuls definitiu d’aquesta iniciativa.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Durant els primers mesos de la pandèmia provocada per la covid-19, i de forma paral·lela a les respostes de xoc en matèria sanitària i social, els Grups Municipals de l’Ajuntament de Barcelona van impulsar un ampli acord per tal de sumar esforços i energies per tal de promoure una reactivació de la ciutat.
Aquest acord va fructificar en el Pacte per Barcelona, un pacte basat amb una visió global que, mirant al nou futur que havia de venir, serveixi per accelerar la recuperació econòmica, millorar la cohesió social, enfortir el sector sanitari o avançar en la qualitat ambiental, entre altres objectius.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
L'any 2020 ha estat un any excepcional en tots els aspectes de les nostres vides, també en el funcionament dels espais i processos de participació. Quan fem un anàlisi del desenvolupament de les sessions de participació d’aquest any veiem com han estat fortament marcades per la pandèmia identificant 4 fases diferents d’afectació segons l’evolució de la pandèmia. L’antiga normalitat que vam viure entre els mesos de gener i març, l’aturada arrel de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari els mesos de març i abril, la recuperació entre l’abril i l’estiu i l’adaptació viscuda entre setembre i finals d’any.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Programa de convivència entre veïns i veïnes i habitatges i altres allotjamen...Ajuntament de Barcelona
A la ciutat de Barcelona estan censats 9.657 HUT que ofereixen 58.911 places d’allotjament. Tant l’Ajuntament com els operadors involucrats, estan interessats en oferir un bon servei als visitants de la ciutat i a treballar per una destinació turística sostenible i responsable. Donada la importància d’aquesta oferta pel nombre de places es vol treballar, de mutu acord, per la millora de la convivència d’aquest equipaments amb els veïns i veïnes, amb els que comparteixen els edificis d’habitatges.
Les dinàmiques quotidianes completament diferents entre turistes i veïnat, en algunes ocasions poden generar molèsties que afecten la convivència, sobretot per l’ús freqüent dels espais comuns de les finques (ascensors, escales, entrada...) i que a vegades també va associat a un problema de seguretat (horaris d’accés de les finques, desconeixement de qui entra i surt, etc.).
Aquest programa està plantejat per promoure mesures de millora de la convivència entre veïns i veïnes i HUT.
Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Les 182 mesures que s’hi contemplen s’estructuren en 4 eixos:
la promoció de l’emancipació juvenil, la transformació, les polítiques de la cura dels joves en els àmbits de la salut, l’esport i el benestar emocional, i les mesures que vetllen per una ciutat sostenible, accessible i sense exclusions de cap mena.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2016Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
El Pla de desenvolupament econòmic de Sants-Montjuïc és el full de ruta per a la dinamització socioeconòmica dels nostres barris en els pròxims cinc anys.
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Barcelona vol esdevenir un referent en innovació tecnològica i en l'impuls del moviment Maker. A l’abril del 2017 es va fer una sessió de co-creació amb la comunitat implicada per conèixer de primera mà les seves necessitats, compartir visió i definir polítiques publiques que ajudessin a crear xarxa i donar suport a la comunitat d’innovació social digital, les tecnologies obertes i l’entorn Maker de Barcelona, i en particular al districte del Poble Nou.
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...Ajuntament de Barcelona
El present informe de govern té per objectiu explicar i posar de manifest l’important nombre d’accions que s’estan duent a terme des de les direccions d’Atenció i Acollida a Immigrants, la direcció de drets de Ciutadania i Diversitat i el Programa d’Interculturalitat que tenen un impacte directe en l’àmbit educatiu de la ciutat i en especial en els centres escolars, tant les escoles d’educació primària, com de secundària i d’adults així com tant en escoles públiques com en escoles privades concertades.
El Banc del Moviment és el resultat del treball compartit i del procés de co creació amb persones usuàries, entitats, i professionals de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, és per tant el projecte en comú per a la cura comunitària.
El passat mes de maig presentàvem la Mesura de Govern per una democratització de les cures. Una mesura on es recollien les estratègies de les persones i les famílies per complementar o acompanyar la cura que realitzen i per mitigar els impactes que aquesta té en ells, participant en espais i /o serveis comunitaris.
Un dels objectius tranversals d’aquesta mesura és l’apoderament individual, relacional i col·lectiu de les persones proveïdores i de les persones receptores de cura. Un dels objectius operatius de la mesura és la socialització de la cura des de les administracions públiques.
Responent a aquests objectius es recull en l’actuació 43 del document la creació d’un banc solidari de material de suport (crosses, llits articulats, cadires de rodes, caminadors...) amb criteris de proximitat als barris i de sostenibilitat per facilitar l’autonomia de les persones amb dependència que no poden accedir a la compra d’aquest material.
Recollim en la creació del Banc del Moviment i en la present mesura de govern l’impuls definitiu d’aquesta iniciativa.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Durant els primers mesos de la pandèmia provocada per la covid-19, i de forma paral·lela a les respostes de xoc en matèria sanitària i social, els Grups Municipals de l’Ajuntament de Barcelona van impulsar un ampli acord per tal de sumar esforços i energies per tal de promoure una reactivació de la ciutat.
Aquest acord va fructificar en el Pacte per Barcelona, un pacte basat amb una visió global que, mirant al nou futur que havia de venir, serveixi per accelerar la recuperació econòmica, millorar la cohesió social, enfortir el sector sanitari o avançar en la qualitat ambiental, entre altres objectius.
Mesura de Govern: procés participatiu per a l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal, PAM, i dels Programes d'Actuació dels Districtes, PAD, per al període 2015-2019.
Informe de participació. Evolució de la participació a Barcelona durant l'any...Ajuntament de Barcelona
Després de 4 anys des de la posada en marxa de la plataforma digital de participació de l’Ajuntament
de Barcelona, decidim.barcelona i 3 anys després de l’aprovació del reglament de participació, el 2020
ha estat l’any en que s’ha posat de manifest la importància de disposar d’aquesta eina digital.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe de la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’Economi...Albert Canigueral
Informe de la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’Economia Col·laborativa a
Catalunya. Propostes per a un bon encaix de l’economia col.laborativa i de plataformes
Simplificació dels processos administratius vinculats a convocatòries de fina...m4Social
El projecte ‘Digitalització i simplificació dels processos administratius de les convocatòries de finançament públiques’, impulsat per la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, té la voluntat d’aprofundir en els reptes tècnics amb les quals es troben les entitats del Tercer Sector en el procés de presentació de projectes i justificacions de subvencions de les administracions públiques catalanes.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
La prevenció i la promoció de materials preventius han anat agafats de la mà de l’evolució del Cos de Bombers. Així, el 1998 s’aprovà el Decret de l’Alcaldia, que va redefinir les funcions del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament –SEIS–, per la qual cosa es va passar a anomenar Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament –SPEIS. Aquesta nova redefinició de funcions responia a la idea bàsica que calia potenciar la prevenció.
La prevenció d’incendis: Un compromís vers a la ciutat
Pla d'Actuació Municipal de Barcelona 2020-2023
1. Dictamen sobre el Pla Actuació Municipal
de Barcelona 2020-2023
Febrer del 2021
2. 2
Índex
1. Introducció................................................................................................................. 2
2. Síntesis de les ponències ........................................................................................... 4
3. Reflexions i recomanacions ....................................................................................... 9
4. Annex. Composició del Grup de Treball................................................................. 14
1. Introducció
El Programa d’Actuació Municipal (PAM) és un dels principals instruments de planificació
del mandat, ja que estableix els eixos i línies de treball, els objectius i les principals
actuacions del govern municipal durant un període de quatre anys. Segons l’article 57 de
l’apartat c del Reglament de Participació Ciutadana, és funció del Consell de Ciutat:
“conèixer i debatre, d’acord amb el que estableix el Reglament orgànic municipal, el
Programa d’actuació municipal i els reglaments i les ordenances municipals, i, si escau,
emetre’n informe”.
Donant compliment a aquesta encàrrec, es va constituir el Grup de Treball PAM amb
l’objectiu de “analitzar el contingut de la proposta presentada de PAM i emetre una sèrie de
reflexions, valoracions i recomanacions, prèvies a la presentació de l’esmentat document
en el plenari municipal”
D’acord amb el decret d’alcaldia del 6 d’octubre de 2017 d’aprovació del procés de
participació, aquest mateix Grup de Treball del Consell de Ciutat, també es va encarregar
de realitzar el seguiment del procés participatiu del PAM. És a dir, esdevenint també la
Comissió de Seguiment del procés participatiu del PAM. En aquest sentit, es va ampliar
la composició dels membres del Grup de Treball amb membres provinents de la Comissió
Assessora de Processos Participatius.
Les funcions d’aquesta Comissió de Seguiment, d’acord amb l’article 35 del Reglament de
participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, són les següents:
3. 3
a) Emetre opinions sobre els instruments i la metodologia concreta de debat proposats,
suggerir les modificacions que consideri convenients i emetre un informe.
b) Fer el seguiment del funcionament i l’eficàcia dels instruments de debat i recomanar
millores.
c) Emetre un informe sobre les esmenes presentades per les persones participants en els
instruments de debat respecte dels resums formalitzats en les actes de les sessions.
d) Conèixer i debatre l’informe de resultat del procés i afegir-hi suggeriments o millores.
e) Les altres que es deriven del Reglament de participació ciutadana i les que se li
encomanin amb el decret d’aprovació del procés posteriorment.
Aquest dictamen recull un resum de la presentació del projecte així com les conclusions i
recomanacions del Consell de ciutat davant la proposta del contingut del Pla d’Actuació
Municipal 2020-2023 i el seu procés participatiu.
A tals efectes, s’ha convocat al grup de treball en 3 sessions durant l’any 2020 i 2021. En
la primera reunió, celebrada el dia 12 de febrer de 2020, es va presentar la proposta inicial
del PAM i del procés participatiu per part de la Regidoria de Drets de la Ciutadania i
Participació. Es va facilitar als membres del grup de treball els enllaços als processos de
participació al www.decidim.barcelona i els vídeos per fer-ne difusió així com els següents
documents:
• PAM 2020-2023 La Barcelona de progrés, que fa front a les desigualtats i a
l’emergència climàtica
• Presentació del Procés participatiu pel Programa d’Actuació Municipal 2020-
2023
• Presentació de la roda de premsa d'inici del procés
• Fulletó informatiu del pressupost participatiu
• Decret d'aprovació del procés de participació
El 3 de desembre de 2020 es va realitzar la segona sessió del grup de treball on es va
presentar el document PAM+ 2020-2023, Programa d’Actuació Municipal Extraordinari
de resposta a la pandèmia. Aquest document substitueix l’anterior document PAM 2020-
2023, atès que aquest va adaptar el procés i el seu contingut a causa de la situació
extraordinària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19.
4. 4
És important destacar que aquest mateix Grup de Treball també va rebre l’encàrrec de ser
la Comissió de Seguiment del procés participatiu dels Pressupostos Participatius.
El 19 de gener de 2021 es va celebrar l’última reunió d’aquest grup de treball per a resoldre
dubtes concrets sobre la metodologia i el contingut del Pla d’Actuació Municipal (PAM) així
com la formulació de recomanacions per part del grup de treball.
Finalment, aquest dictamen i les recomanacions que inclou, va ser aprovat per la Comissió
Permanent del Consell en data 14 de febrer, i pel Plenari el dia 19 de febrer.
2. Síntesis de les ponències
Presentació del procés participatiu i del PAM 2019-2023 (previsió)
En aquest apartat queda recollida en cursiva
la previsió que es tenia a febrer de 2020 i les
accions que s’havien iniciat. L'equip de
govern municipal va elaborar una proposta
inicial de PAM, la qual havia de ser
complementada per la ciutadania a través
d’un procés participatiu, aportant
modificacions o noves propostes
d'actuacions, que serien avaluades per a la
seva possible incorporació en el PAM definitiu.
L’objectiu bàsic del PAM és definir l’estratègia de ciutat per als pròxims quatre anys. Es
compta amb un esborrany que sorgeix de les necessitats detectades, de programes
electorals, de documents d’entitats, etc. Per enriquir-lo, es generaran debats en espais ja
existents, es crearan debats específics, i s’obrirà la possibilitat de participar també
mitjançant la plataforma web www.decidim.barcelona .
5. 5
El procés és similar al de 2015, amb la novetat que l’aportació de propostes de la primera
fase, serveix també pel procés de pressupostos participatius. Es reserven 75 M€ per
pressupostos participatius.
Per al pressupost participatiu, s’han
analitzat experiències d’altres ciutats
catalanes, de l’estat i del món. A partir
d’aquí, s’ha creat una proposta per a
participar en projectes d’inversió que no
generin despesa corrent. Com a
Ajuntament hem de saber transmetre què
és una inversió d’aquest tipus. Com a
exemple, la reutilització d’una sala d’un
centre cívic per a donar-li un ús de sala
d’informàtica seria una proposta acceptable; en canvi, fer un nou centre cívic no seria una
proposta a considerar perquè generaria despesa corrent.
En una setmana ja s’han recollit 230
projectes. Per presentar un projecte s’ha
d’emplenar una fitxa (nom, descripció,
dades de contacte de la persona, línia de
PAM relacionada, àmbit territorial,
perspectiva de gènere, impacte esperat,
agents que interaccionin amb la proposta,
cost aproximat, i arxiu adjunt si es tracta
d’alguna reivindicació de fa temps
d’entitats). El cost de l’actuació ha de ser
total: obra, direcció d’obra, etc.
En la fase 1 de debat i recollida de
propostes tothom pot participar. Les
persones empadronades a la ciutat de Barcelona poden donar suports i prioritzar propostes.
Una novetat respecte a altres experiències és que ho poden fer les persones majors de 14
anys, emmirallant-se en la legislació sobre protecció de dades. Es pot votar una proposta
del teu districte i una altra d’un districte a escollir. El mínim per a cada proposta és de 50.000
euros de cost fins a un màxim del 30% del pressupost assignat per districte (amb un màxim
de 2 milions).
6. 6
La fase 2 del projecte correspon a la valoració política i tècnica de les propostes, revisant
els projectes i comprovant que aquestes compleixin els requisits, és una fase més interna.
A l’abril hi ha prevista una fase de priorització de propostes. Aquesta respon al volum
important de projectes que es recullen per districte, i a la impossibilitat per part de la
ciutadania d’estudiar-los per decidir quins votar. En aquesta fase cada persona disposa de
2 a 10 suports que pot repartir, amb l’objectiu d’aconseguir 30 projectes per districte.
Posteriorment, ciutadania i equips tècnics valoraran els projectes abans de portar-los a
votació. Per a fer-ho, s’organitzaran tres trobades presencials a tots els districtes, en les
quals es convocaran a les persones que les han presentat. Si amb 30 projectes no s’arribés
al pressupost per districte, s’escollirien més per a posar-los a votació.
La fase de votació es va portarà a terme del 26 de maig al 7 de juny. Cada persona ha de
votar com a mínim tres projectes (s’ha fet intentant evitar que voti el seu projecte i cap altre
més). A cada districte s’habilitarà un punt d’assessorament presencial per ajudar a acabar
de concretar o millorar el projecte. Per registrar-se en la plataforma és necessari un correu
electrònic, i no totes les persones en tenen. Per això, s’han previst diversos punts
presencials on es pot acudir i disposar d’una sessió de mitja hora per a permetre la votació.
Per a la recollida de propostes dins el procés de participació del PAM, a més dels carrets
a l’espai públic, s’han previst sessions específiques i debats en espais de participació
presencial ja existents (òrgans
estables, consells de barri, etc.).
En total, s’han organitzat 250
debats, 41 per l’àmbit de ciutat i la
resta per districtes.
Referent a les sessions
específiques, es portaran a terme
debats amb infants, joves, gent
gran i persones amb discapacitat
(vegeu imatges).
7. 7
Aclarir, també, que cada persona pot presentar fins a 10 propostes al PAM i tres propostes
al pressupost participatiu.
Presentació del procés participatiu i del PAM + 2020-2030
El PAM té un procés d’elaboració relativament llarg que passa per diferents fases i hi
participa molta gent. A causa de la situació de pandèmia que s’ha viscut arrel de la Covid-
19, s’ha vist necessari adaptar el procés participatiu d’elaboració del PAM així com el
contingut del document.
A l’inici de la pandèmia al març, quan s’havia començat la tramitació, fet una primera versió
i començat el procés participatiu, el procés va quedar aturat. Després de consensuar-ho
amb l’equip de govern es va veure que reprendre els treballs d’elaboració del document al
mateix punt que s’havia deixat el faria descontextualitzat i allunyat del que reclama el
moment actual. Passats els primers mesos i amb la nova situació, es va decidir replantejar-
lo i donar-li una orientació a la recuperació de la ciutat, fet que comporta una reorientació
de les prioritats i que li ha donat unes característiques diferents d’un PAM habitual.
La proposta de govern pel Pla d’Actuació Municipal s’ha concretat en el document PAM+
2020-2023, Programa d’Actuació Municipal extraordinari de resposta a la pandèmia.
Es va considerar important no limitar el document a l’exercici de planificació del que
normalment es tracta, i no donar-li la vocació maximalista habitual. Es van incorporar
mesures de xoc posant accent en aquelles actuacions més estratègiques i prescindint
d’aquelles accions i projectes més quotidians, donant-li un enfocament més estratègic i
orientat a la sortida de la crisi i la recuperació.
Com a novetat, s’incorpora en aquest PAM l’acció territorial amb els 10 Plans d’Actuació de
Districte i els 10 principals projectes i polítiques que cada districte vol impulsar aquests 4
anys de mandat. La seva incorporació aporta a aquest PAM una dimensió de proximitat.
En l’apartat on s’introduïen els pressupostos de l’Ajuntament, aquest any s’ha completat
incorporant aquells recursos no estrictament municipals, però que podríem considerar
recursos per a sortir de la crisi. Aquests serien recursos que esperem que arribin de l’Estat
i de la Unió Europea, com els fons New Generation UE, dels que encara no en tenim una
concreció i per tant no els podem mostrar com a definitius.
8. 8
Quan la pandèmia va aturar el procés de participació ciutadana, 13.000 persones ja havien
participat presencialment en més de les 200 trobades organitzades o punts de
trobada en espais públics. La plataforma Decidim també va funcionar per a adhesions i
incorporació de noves propostes fins al 10 de maig, i s’hi van arribar a recollir fins a 1.300
propostes ciutadanes. Podem dir que malgrat tot, es va poder seguir telemàticament a
través del Decidim amb el procés participatiu.
Els efectes de la COVID reclamaven un esforç per fer un PAM més ambiciós per sortir del
sotrac, recuperar l’economia i els efectes de la COVID-19 i la crisi social que està agreujant.
El document incorpora 3 tipus de mesures:
Immediates: Mesures de xoc. Accions, algunes en marxa i altres fins i tot finalitzades,
destinades a donar resposta a l’emergència sanitària, econòmica, urbanisme tàctic, etc.
A mig termini: S’han inclòs les actuacions del Pacte per Barcelona. Aquest és un gran
acord que es va fer entre juny i juliol en un espai de diàleg i intercanvi i en el qual es va
convidar a participar a la majoria d’agents de la societat civil (patronals, sindicats, teixit
associatiu, econòmic, universitats) i als grups municipals de l’oposició. A aquests agents
se’ls va convidar a formar grups de treball amb diferents eixos temàtics on es van anar
perfilant propostes i objectius per superar la crisi. Havien de ser propostes que es poguessin
implementar a mig termini (2021-2022). Es van acabar signant 73 mesures o actuacions
amb diferents graus de concreció amb un grau de consens important.
A llarg termini: Estratègia de canvi. Aquí tindríem les mesures habituals d’un document de
PAM, aquelles que d’alguna manera defineixen estratègies de canvi. S’ha fet servir una
doble classificació, en eixos i en línies estratègiques, que tot i que no les identifiquem com
a tal, són gairebé 40.
El document s’articula a partir de 6 grans eixos. Són els mateixos que es treballaven al
document inicial que han passat a anomenar-se una mica diferent amb la idea que vagin el
màxim alineats amb els objectius europeus i l’estratègia del país. Són els següents:
1. Reactivem l’economia més forta, resilient i diversificada. Apostar per enfortir el
teixit econòmic amb especial atenció al comerç de proximitat i sectors innovadors,
repensant el turisme.
9. 9
2. Reforcem l’atenció i els recursos per a la inclusió social. Aquells que s’han mostrat
imprescindibles per parar el cop s’han de seguir reforçant perquè les conseqüències
de la crisi tenen una dimensió social i perquè són prioritaris per l’equip de govern.
3. Accelerem la transició ecològica contra la crisi climàtica. Es manté del PAM
anterior, però aquí plantegem la necessitat d’accelerar-la arran de la crisi de la
COVID-19.
4. Enfortim la ciutat educadora cultural, científica i esportiva. Es plantegen accions
per reforçar equipaments i programes públics.
5. Fem una ciutat més amable i segura des dels barris i amb visió metropolitana.
Accions de prevenció i seguretat no només com a ciutat, sinó arribant als barris amb
una mirada diferent, i guanyant una visió metropolitana.
6. Impulsem una ciutat oberta amb una Administració digitalitzada. Aquest eix
interpel·la a l’administració a digitalitzar i modernitzar processos, i teixir xarxes de
cooperació.
Al document estan incloses les accions territorials (PAD). Es va demanar a cada districte
que identifiqués les 10 actuacions clau i s’han incorporat al document general de ciutat.
Hi podem trobar un total de 100 actuacions estratègiques als barris, 10 per a cada
districte.
3. Reflexions i recomanacions
Reflexions i recomanacions sobre el procés participatiu del PAM
Com a entitats i membres del Consell de Ciutat, podem col·laborar en donar a
conèixer el projecte i contemplar la possibilitat d’organitzar sessions específiques de
debat i/o actes lúdics amb els seus i les seves associades i amb el veïnatge, amb
l’objectiu d’ampliar el senyal, recollir més propostes, aconseguir més suports i/o un
major nombre de vots a determinats projectes de pressupost participatiu.
Recomanem que des de l’Ajuntament s’ofereixi suport a la difusió de les sessions i
debats que puguin organitzar les entitats, i que li siguin comunicades.
10. 10
En el cas de centres de menors, recomanem contemplar la possibilitat per part
d’aquests centres de concretar amb l’Ajuntament una data perquè les persones amb
edat per participar (a partir de 14 anys) puguin visitar un punt habilitat per presentar
o votar les propostes, o bé que es pugui traslladar un equip tècnic al centre.
Recomanem tenir cura de la qualitat dels processos també quan són telemàtics.
Aquest procés, degut a la pandèmia s’ha hagut de realitzar en bona part
telemàticament. La transparència, el retorn, la presa en consideració de les
propostes ciutadanes... ha de ser igual que quan aquestes propostes es fan en
reunions presencials.
La participació telemàtica i la presencial es complementen, però tot i que les noves
tecnologies seran un canal més de participació que anirà agafant força i ens han
permès seguir treballant en la situació actual, la participació telemàtica no pot
substituir per complet a la participació presencial.
Es valora positivament que cada vegada que s’elabora un PAM es cerca la màxima
participació de la ciutadania, contemplant la participació presencial i també
incorporant la telemàtica a través del Decidim. Però en plena pandèmia, quan més
necessària era la participació telemàtica a través del Decidim, es comprova que no
ha funcionat suficientment i les propostes ciutadanes han quedat desdibuixades, per
donar pas a un PAM que ha prioritzat l’atenció a la Covid per davant del propi
procés participatiu.
Recomanem que alhora de presentar la informació s’ha de diferenciar entre
l’explicació sobre el PAM i l’explicació sobre els pressupostos participatius per a no
crear confusió.
En properes presentacions del PAM, es recomana incloure la informació sobre les
eines d’avaluació i seguiment. Posar a l’abast de la ciutadania els corresponents
indicadors i l’avaluació de l’anterior PAM per conèixer el grau d’assoliment dels
objectius incorporats, en quins àmbits s’ha evolucionat i en quins no i la necessitat
d’incorporar-los en aquest document o d’invertir en aquells àmbits on no
s’assoleixen els resultats desitjats.
11. 11
Reflexions i recomanacions sobre el procés d’elaboració del PAM
El PAM és un projecte important on la participació de la ciutadania és bàsica, però
aquest any la part provinent de la participació ciutadana ha quedat molt reduïda.
Prova d’això és que els projectes més votats no han estat recollits al PAM. Entenem
que en el context actual s’ha de donar resposta a la situació que ha provocat la
Covid, però malgrat tot també s’hauria de recollir una part important de les propostes
i projectes proposats per la ciutadania. Potser no es poden dur a terme, però s’hauria
d’explorar les diferents possibilitats. És recomana buscar un equilibri entre les
aportacions de la ciutadania al PAM prèvies a la Covid i allò que acaba recollint
finalment el PAM.
Es troba a faltar una avaluació dels resultats aconseguits per les accions previstes
en el PAM anterior (2015-2019). Si no avaluem, correm el risc de continuar
incorporant-hi les mateixes accions o accions que no funcionen. És necessari saber
en què s’ha evolucionat positivament i en quines àrees no s’ha aconseguit millorar
suficientment, perquè serà en aquestes àrees on s’haurà d’incidir més. Es
recomana presentar indicadors d’avaluació per poder avaluar si s’han
complert els objectius incorporats a aquest document i a l’anterior, així com el
seu grau d’assoliment.
Es considera que aquest document, hauria de servir per donar continuïtat a totes
les polítiques de l’Ajuntament, independentment de l’equip de govern que hi hagi
en cada moment.
Recomanem la importància que les propostes sorgides de processos
participatius tinguin un retorn i que les persones que hi han participat puguin tenir
accés al seu seguiment.
12. 12
Recomanacions sobre el contingut del PAM
Es considera que més que un PAM que incorpora les aportacions de la ciutadania a
través d’un procés participatiu, aquest document és més propi de la concreció de les
línies d’actuació de l’equip de govern en resposta a la Covid. Hi ha molts aspectes
positius en el document, però no s’han recollit suficientment les propostes i projectes
que van sortir del procés participatiu del PAM. Recomanem que es faci l’esforç
d’incorporar més propostes del procés participatiu al PAM.
El col·lectiu de persones amb discapacitat no apareix suficientment i no es tenen
suficientment en compte com a població vulnerable, així com es considera que si
que es fa amb la gent gran. Per tant, recomanem incorporar el col·lectiu de les
persones amb discapacitat de manera més transversal i explícita en el
document del PAM.
Recomanem reflectir millor en el document del PAM la manera com s’apliquen
les polítiques econòmiques de la ciutat diferenciant en funció de projectes i
sectors de població.
Recomanem unificar les propostes d’alguns temes com la mobilitat per donar-
li més força i facilitar-ne l’execució i el seguiment. En l’actual document, hi ha
propostes referides a la mobilitat en diferents apartats.
Recomanem incorporar ajuts per a la rehabilitació i la millora de l’eficiència
energètica dels edificis específics per a les entitats. Una millora en aquest sentit
tindrà un important impacte mediambiental i econòmic.
Recomanem que el document incorpori una mirada més àmplia de connexió
de xarxes i territoris, tenint en compte el rol que desenvolupa la ciutat com a capital
del territori. Aquesta proposta té diferents vessants. D’una banda, tenir en compte
la capacitat de l’Ajuntament de Barcelona d’impulsar certs canvis en l’àmbit de
mobilitat, urbanisme, polítiques d’ocupació i influència econòmica entre altres, a
nivell metropolità i fins i tot de Catalunya. Projectar els serveis pensant en la
ciutadania de Barcelona i els seus districtes, però també en com poden afectar als
diferents punts del territori de Catalunya.
13. 13
Recomanem que apareguin referències als projectes innovadors que la
Fundació BIT Habitat ha finançat a través de la Ciutat Proactiva i altres en algun
punt referent a la transformació digital o la innovació.
Recomanem que les propostes incorporades tinguin en compte l'impacte
sobre l'activitat econòmica i comercial de la ciutat, del districte i del barri. Així
mateix, en cas d'advertir una afectació negativa que minvi la seva competitivitat, es
suprimeixi la proposta en qüestió del contingut del PAM.
14. 14
4. Annex. Composició del Grup de Treball
Membres del grup de treball
Nom i Cognom Entitat
Aitor Urquiola Consell Municipal de Cooperació Internac. per al Desenvolupament
Àlex Goñi PIMEC
Amparo Porcel Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Carme Riu Consell Rector IMD
Carol Galais Comissió Assessora de Processos Participatius
Eduard Llorens CAB. Castellers de Sarrià
Enric Canet Casal dels Infants per l'acció social als barris
Francina Alsina Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Joan Arumí CAB
Joan Vidal Associació Músico cultural Mas Guinardó
Lisa Marrani Comissió Assessora de Processos Participatius
Marc Usart CJB
Maria Mateu Comissió Assessora de Processos Participatius
Miquel Àngel Aragón CAB
Montse Morera CAB
Núria Font Comissió Assessora de Processos Participatius
Pròsper Puig Fundació Barcelona Comerç
Ramón Nicolau Comissió Assessora de Processos Participatius
Salva Vendrell Consell Muncipal de Ciutat i Comerç
Yaiza Blanch Comissió Assessora de Processos Participatius
15. 15
Membres del grup de treball que han assistit a les reunions
Nom i Cognom Primera reunió Segona reunió Tercera reunió
Aitor Urquiola x
Àlex Goñi x x
Álvaro Clapés-Saganyoles x
Amparo Porcell x
Carme Riu x x x
Carol Galais x
Eduard Llorens x
Enric Canet x x
Joan Vidal x x
Marc Usart x
Maria Mateu x
Miquel Àngel Aragón x x x
Montse Morera x x x
Núria Font x
Yaiza Blanch x
Ponències
Gerard Lillo Tècnic de Democràcia Activa
Manel Punsoda Director Democràcia Activa
Pau Gonzàlez Assesor Regidoria Drets de Ciutadania i Participació
Xavier Bobi Gerència Executiva
Xavier Boneta Secretaria Executiva
Secretaria
Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat
Yolanda Jiménez Suport a la secretaria del Consell de Ciutat
Pilar Blancafort Suport a la secretaria del Consell de Ciutat