SlideShare a Scribd company logo
Índex
Consum conscient: passa a l’acció amb pràctiques transformadores. 2
InnoBA amb l’Economia Social i Solidària 4
Maletes de Jocs Cooperatius 6
Economia Feminista i de les Cures 8
ElsValors de l’ESS. 10
RutESS 16
XarxESS 19
EinESS digitals lliures 23
AlternativESS. 26
InstaCoop 30
Consum conscient: passa a
l’acció amb pràctiques
transformadores.
Espai amè i participatiu per a plantejar idees pràctiques perpassara l’acció adoptant opcions per a fer del
nostre consum una eina de transformació cap al món que volem.
Objectius
 Introduir als alumnes al consum responsable (teoria, pràctica, pedagogia...)
 Donar a conèixer la “vida lenta”, “vida senzilla”, el “bon viure”... com models de salut, qualitat
de vida i èxit -personal i col·lectiu- alternatius al consumisme.
 Presentar el consum responsable com a eina per a la sostenibilitat ambiental i social.
 Presentar les accions de consum responsable com a eines per fer front a l’emergència climàtica
i la crisi ambiental.
 Com el consum responsable promou una economia transformadora, l’ESS i els mercats socials
creant societats més resilients en situacions de crisi.
Destinada a...
 Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys
 Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys
 Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils
 Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils
Metodologia
 Exploratòria, explicativa i participativa.
 A través de diferents dinàmiques s’exploraran els coneixements de les participants i
s’estructurarà la sessió.
 Treball en petits grups i en plenari.
Continguts
 Introducció al consum responsable (teoria, pràctica, pedagogia...).
 Donar a conèixer la “vida lenta”, “vida senzilla”, el “bon viure”... com models de salut, qualitat
de vida i èxit -personal i col·lectiu- alternatius al consumisme.
 Presentar el consum responsable com a eina per a la sostenibilitat ambiental i social.
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Espai Consum Responsable.
InnoBA amb l’Economia
Social i Solidària
EXPLORA L’ESS I CONEIX EL CENTRE D’INNOVACIÓ
SOCIOECONÒMICA DE BARCELONA
Aquesta activitat ofereix al jovent l’oportunitat de conèixer l’Economia Social i Solidària (ESS) i diferents
iniciatives d’emprenedoria social i col·lectiva a través del centre de referència d’Innovació
Socioeconòmica de la ciutat de Barcelona.
Objectius
 Comprendre el concepte d’ESS i conèixer els recursos d’InnoBA.
 Identificar els valors cooperatius i relacionar-los amb les competències emprenedores.
 Conèixer iniciatives d’emprenedoria social i col·lectiva.
Destinada a..
 Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys
 Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys
 Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils
 Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils
Metodologia
 Exploratòria, explicativa i participativa.
 A través de diferents dinàmiques s’exploraran els coneixements de les participants i
s’estructurarà la sessió.
 Treball en petits grups i en plenari.
Continguts
 Què és l’Economia Social i Solidària i quins recursos ofereix InnoBA?
 Què són els valors cooperatius, l’emprenedoria social i quines oportunitats laborals ens
ofereix l’ESS?
 Exemples d’iniciatives d’ESS de i per al jovent.
 Presentació i diàleg amb alguna/es de les organitzacions incubades a la InnoBAdora.
 Ruta per InnoBA.
Durada de l’activitat
 2 hores
Maletes de Jocs Cooperatius
Descripció detallada
La maleta itinerant té un recull de jocs cooperatius per apropar els principis i valors de l’ESS al jovent en
un àmbit de cooperació dintre de l’aula.
Objectius
 Apropar al centres educatius l’economia social i solidària.
 Conèixer els diferents àmbits del cooperativisme, el mercat social i opcions del consum
responsable que existeixen.
 Prendre consciencia ambiental.
 Conèixer sobre el pensament i la pràctica feminista, història de les dones, diversitat sexual,
cultura en femení o activisme.
 Fer una comparativa entre l’economia del procomú i l’economia de mercat.
Metodologia
 Aprenentatge basat en jocs. La maleta conté sis jocs de taula amb diferents objectius i amb
diverses temàtiques que engloben l’economia social i solidaria.
 A través de diferents dinàmiques s'exploraran els coneixements de les participants i
s'estructurarà la dinamització.
Continguts (jocs)
 Commonspoly
 El chocolate mágico – Comercio Justo
 Coopciutat, la ciutat de l’economia social i solidària
 Feminismos Reunidos
 Procomuns
 Guardianes de la Pachamama
Públic a qui es dirigeix
 Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys
 Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys
 Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils
 Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
Economia Feminista i de les
Cures
Descripció detallada
L’economia feminista és una corrent crítica amb l’economia ortodoxa liberal que des dels anys 70 s’ha
anat forjant a cavall entre l’acadèmia i els moviments socials feministes. L’economia feminista fa una
crítica al mercat capitalista hegemònic i a les seves dinàmiques heteropatriarcals (i també racistes,
classistesi generadoresd’impactes mediambientals negatius). Tot presentant lesdiferent propostes que
fa l’economia feminista, es treballen alguns dels seus conceptes i marcs analítics principals. Això permet
fer dialogar el camp teòric amb les pràctiques quotidianes, posant especial atenció a la realitat de les
entitats i empreses. Així, es plantegen estratègies concretes per incorporar l’ètica de les cures i
l’economia feminista aldia a dia de col·lectiusde tota mena.I en aquesta línia, es donen a conèixer bones
pràctiques i diferents experiències transformadores en clau feminista per tal que puguin servir com a
inspiració.
Objectius
 Introduir les principals aportacions teòriques i perspectivesde l’economia feminista,definint els
conceptes i principis clau.
 Presentar l’ètica de les cures en el marc dels col·lectius i organitzacions.
 Mostrar la viabilitat de les iniciatives i projectes basats en l’economia feminista.
Metodologia
 Proposta en format presencial (també es contempla l’opció virtual).
 Exploratòria, explicativa i participativa.
 A través de diferents dinàmiques s’exploraran els coneixements de les participants i
s’estructurarà la sessió (jocs, pluges d’idees, dinàmiques de posicionament...).
 Treball en petits grups i en plenari.
Continguts
 Aproximació a les idees centrals de la perspectiva feminista de l’economia.
 Presentació de l’ètica de les cures.
 Introducció i referències a les diferents corrents i algunes autores de referència.
 Potències i reptes de l’ESS per al feminisme.
 Descoberta de la realitat de projectes i iniciatives que funcionen sota la lògica de l’economia
feminista.
Públic a qui es dirigeix
 Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys
 Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys
 Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils
 Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
Els Valors de l’ESS.
INTRODUCCIÓA L’ESS IA L’EMPRENEDORIA COOPERATIVA (FORMAT
2H).
Descripció detallada
Taller introductori als valors i principis de l’ESS, centrat en el cooperativisme com a oportunitat
professional. Es generen debats sobre aquests temes a través de la posada en pràctica de situacions
pràctiques apropades a la realitat de les joves (ex. preu i origen de fabricació de la seva roba).
Es posa en debat què és l’economia, el capitalisme, i l’alternativa que suposa l’ESS. Es desenvolupen els
valors i principis de l’ESS través del debat amb situacions quotidianes. S’exemplifiquen formes
organitzatives i casos existents de projectes de l’ESS i cooperativisme.
A continuació es fa una introducció al model d’emprenedoria cooperativa, a partir d’analitzar el paper
que juga l’emprenedoria en l’actual sistema capitalista.Aquest model es contraposa als valors de l’ESS,
emmarcant l’emprenedoria dintre d’una lògica cooperativa i no competitiva. Es presenta el model
cooperatiu com a fórmula d’autoocupació i que ofereix diverses oportunitats.
Objectius
 Conèixer el model d’Economia Social i Solidària com a model econòmic.
 Reflexionar sobre els valors de l’ESS i la seva importància dins del sector cooperatiu, i apropar a
l’alumnat models viables d’ESS.
 Obtenir les eines teòriques i pràctiques per contraposar el model d’emprenedoria del
cooperativisme amb el d’emprenedoria capitalista.
 Adquirir una visió general dels principis que regeixen el model cooperatiu i les oportunitats que
ofereix.
Metodologia
 El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat però també es contempla el
format virtual.
 Participació amb mobilitat corporal en la primera part de la sessió per tal de concebre majories
i realitats.
 Participació individual d’elecció de criteris als que donen valor les joves i compartir
posteriorment motiusidebatresobreaquests.Elsconceptestreballatsdurant la sessióespoden
definir a través de jocs participatius com el tabú, amb targetes. Així mateix, les sessions poden
començar amb una pluja d’idees o definicions que ja estiguin integrades sobre la temàtica de la
sessió. Les parts de debat es poden dinamitzar mitjançant dinàmiques de posicionament.
Continguts
 Economia Social i Solidària
 Què és l’economia social i solidària i quins valors té?
 La importància de la gestió democràtica i participativa a l’economia i a l’empresa.
 Orientació dels recursos a les necessitats humanes i compromís amb l’entorn i la comunitat.
 Exemples en diversos sectors.
 Emprenedoria cooperativa
 Emprenedoria capitalista i emprenedoria cooperativa. Emprendre col·lectivament com a motor
de transformació social
 La intercooperació: factor clau i diferencial
 Exemples d’empreses cooperatives i casos pràctics. Sectors estratègics i emergents: cures,
energia, migracions i agroalimentació.
 Programes de suport per a l'assessorament, creació i consolidació de projectes col·lectius de
l’ESS
 Eines i recursos pràctics
Continguts ESS que incorpora
 Valors i principis de l’ESS i del cooperativisme, motor alternatiu de canvi social. Presentació de
les cooperatives com possible eina per dur a terme projectes socioecònomics viables.
 Quinssónelsvalorsquedestaquen, innoveniesmostrencoma alternativa verselsistema actual
dins del capitalisme. Exemplificació d’organitzacions i projectes que segueixen aquests valors i
principis per dur a terme de forma viable el canvi social.
 Comparativa entreelmodeld’emprenedoria competitiu i elmodel cooperatiudel’ESS. Principis
cooperatius i breu introducció a la forma jurídica cooperativa. Implicacions reals i oportunitats
de l’emprenedoria en format cooperatiu.
Públic a qui es dirigeix
 S’estableix una adaptació dela càpsula segons nivells o etapes educatives,a saber,adolescència
o menors de 16 anys i joves o majors de 16 anys.També s’inclou per tant la perspectiva de públic
jove i adult.
 A tallers amb joves menors de 16 anys es dona un major pes a la iniciació i debat sobre els valors
i principis de l’ESS, així com s’exemplifica molt més a la pràctica. En canvi, pel que refereix a
tallers amb joves majors de 16 anys es treballen i especifiquen molt més les formes jurídiques,
sistemes de gestió i qüestions de caràcter més empresarial i de gestió dels models de l’ESS i del
cooperativisme.
 Per tant, dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació
Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes
de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple,
Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais,
agrupaments.
Número de sessions i durada
 1 sessió de 2h
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
Els Valors de l’ESS.
INTRODUCCIÓA L’ESS IA L’EMPRENEDORIA COOPERATIVA (FORMAT
1H).
Descripció detallada
Taller introductori als valors i principis de l’ESS, centrat en el cooperativisme com a oportunitat
professional.
Es posa en debat què és l’economia, el capitalisme, i l’alternativa que suposa l’ESS. Es desenvolupen els
valors i principis de l’ESS través del debat amb situacions quotidianes. S’exemplifiquen formes
organitzatives i casos existents de projectes de l’ESS i cooperativisme.
A continuació es fa una introducció al model d’emprenedoria cooperativa, a partir d’analitzar el paper
que juga l’emprenedoria en l’actual sistema capitalista.Aquest model es contraposa als valors de l’ESS,
emmarcant l’emprenedoria dintre d’una lògica cooperativa i no competitiva. Es presenta el model
cooperatiu com a fórmula d’autoocupació i que ofereix diverses oportunitats.
Objectius
 Conèixer el model d’Economia Social i Solidària com a model econòmic.
 Reflexionar sobre els valors de l’ESS i la seva importància dins del sector cooperatiu, i apropar a
l’alumnat models viables d’ESS.
 Obtenir les eines teòriques i pràctiques per contraposar el model d’emprenedoria del
cooperativisme amb el d’emprenedoria capitalista.
 Adquirir una visió general dels principis que regeixen el model cooperatiu i les oportunitats que
ofereix.
Metodologia
 El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat però també es contempla el
format virtual.¡
 Participació amb mobilitat corporal en la primera part de la sessió per tal de concebre majories
i realitats.
 Participació individual d’elecció de criteris als que donen valor les joves i compartir
posteriorment motiusidebatresobreaquests.Elsconceptestreballatsdurant la sessióespoden
definir a través de jocs participatius com el tabú, amb targetes. Així mateix, les sessions poden
començar amb una pluja d’idees o definicions que ja estiguin integrades sobre la temàtica de la
sessió. Les parts de debat es poden dinamitzar mitjançant dinàmiques de posicionament.
Continguts
 Economia Social i Solidària
a. Què és l’economia social i solidària i quins valors té?
b. Exemples en diversos sectors.
 Emprenedoria cooperativa
a. Emprenedoria capitalista i emprenedoria cooperativa. Emprendre col·lectivament
com a motor de transformació social
b. Exemples d’empreses cooperatives i casos pràctics. Sectors estratègics i emergents:
cures, energia, migracions i agroalimentació.
c. Eines i recursos pràctics
Continguts ESS que incorpora
 Valors i principis de l’ESS i del cooperativisme, motor alternatiu de canvi social. Presentació de
les cooperatives com possible eina per dur a terme projectes socioecònomics viables.
 Quinssónelsvalorsquedestaquen,innoveniesmostrencoma alternativa verselsistema actual
dins del capitalisme. Exemplificació d’organitzacions i projectes que segueixen aquests valors i
principis per dur a terme de forma viable el canvi social.
Comparativa entreelmodeld’emprenedoria competitiu i elmodel cooperatiudel’ESS. Principis
cooperatius i breu introducció a la forma jurídica cooperativa. Implicacions reals i oportunitats
de l’emprenedoria en format cooperatiu.
Públic a qui es dirigeix
 S’estableixuna adaptacióde la càpsula segons nivells o etapes educatives,a saber, adolescència
o menors de 16 anys i joves o majors de 16 anys. També s’inclou per tant la perspectiva de públic
jove i adult.
 A tallers amb joves menors de 16 anys es dona un major pes a la iniciació i debat sobre els valors
i principis de l’ESS, així com s’exemplifica molt més a la pràctica. En canvi, pel que refereix a
tallers amb joves majors de 16 anys es treballen i especifiquen molt més les formes jurídiques,
sistemes de gestió i qüestions de caràcter més empresarial i de gestió dels models de l’ESS i del
cooperativisme
 Per tant, dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació
Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes
de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple,
Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais,
agrupaments.
Número de sessions i durada
 1 sessió de 1h
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
RutESS
CONEIXEM ELS SECTORS DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC DE
L’ESS
Descripció detallada
Visita presencial o virtual d’un conjunt de cooperatives que formen part d’un sector econòmic estratègic
de l’ESS, o bé d’un territori de la ciutat.
En el format virtual, es presentaran experiències de projectes socioeconòmics cooperatius en format
vídeo, que es visualitzarà per part dels grups de joves, per tal que durant l’activitat es pugui generar un
format entrevista per videoconferència entre les joves i les cooperatives, amb possible debat.
En el format presencial, la ruta consisteix en una visita pels espais de treball de les cooperatives en les
que aquestes es puguin presentar itambé per tal que les joves puguin fer preguntes en format entrevista,
amb possible debat. Les rutes presencials visitaran 2-3 cooperatives per tal de poder aprofundir en el
coneixement de la seva activitat i funcionament. Es proposa fer dues tipologies de rutes:
- Territorials: es visitaran cooperatives d’un mateix barri o districte per conèixer la realitat
cooperativa d’aquest entorn. En aquest cas, seran cooperatives d’àmbits professionals diversos
i, per tant, s’abordaran diferents temàtiques en cada ruta. El caràcter territorial de la ruta
permetrà conèixer la realitat cooperativa de l’entorn del centre educatiu, mostrant el potencial
emprenedor en clau ESS de cada territori de la ciutat.
- Temàtiques: es visitaran cooperatives que comparteixin un mateix àmbit professional. Aquest
enfocament es basa en el mapeig realitzat per Còopolis de totes les cooperatives de Barcelona
segons les seves famílies professionals vinculades a l’FP: agrària, arts gràfiques, comerç i
màrqueting, energia i aigua, informàtica i comunicacions, serveis socioculturals i a la comunitat,
tèxtil i confecció. Això permet que les visites a cooperatives realitzades durant les rutes s’ajustin
millor a la detecció d’oportunitats professionals de les persones participants, segons el sector al
que pertanyin i/o en el que s’estiguin formant en aquell moment.
Objectius
 Percebre el cooperativisme com una alternativa al model econòmic actual.
 Comprendre com es desplega l’ESS per cobrir els cicles de l’activitat econòmica.
 Conèixer la base social i territorial del model cooperatiu dels projectes socioeconòmics i segons
sectors econòmics o proposta de valor similar.
 Conèixer de primera mà experiències singulars dels projectes socioeconòmics que visitaran les
joves.
 Interactuar i debatre entre les joves i les persones de les experiències socioeconòmiques
visitades.
Metodologia
 Format presencial: ruta amb visita dels espais de treball de les cooperatives on s’estableix una
presentació per part d’aquestes i una entrevista de les joves cap a les cooperatives. Possible
debat sobre els fets experiencials i propostes de valor de les cooperatives.
 Format virtual:vídeodepresentaciódelescooperativesprevi,entrevista pervideotrucada entre
el grup de joves i les cooperatives participants, possibilitat de debat sobre els fets experiencials
propostes de valor de les cooperatives.
Continguts
 Causa, motivació i generació de cooperatives amb valor afegit i de sector compartit.
 Per què del model cooperatiu i de l’ESS i quina particularitat aporta cada experiència
socioeconòmica.
 Immersió en un sector econòmic concret o un cercle de cooperatives amb una mateixa vocació
o proposta de valor seguint principis i valors de l’ESS.
 Realitat de gestió a nivell econòmic i laboral d’aquestes experiències cooperatives.
Públic a qui es dirigeix
 Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys
 Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys
 Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils
 Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
Càpsules #TransformESS .pdf
XarxESS
RESIGNIFIQUEM EL CONCEPTE D’ÈXIT
Descripció detallada
La formació pretén qüestionar la idea hegemònica d’èxit i com aquest concepte es reforça i s’amplia en
l’ús de les plataformes digitals, avui. A través de la reflexió al voltant de joves que han emergit com a
influencers a les xarxes socials, es reflexionarà al voltant de la construcció de la identitat de les persones
joves a través d’aquests canals de comunicació i reflexionar sobre si és aquesta és (o no) l’única opció per
assolir l’èxit.
La segona part de la formació estarà encaminada a posar el focus en les oportunitats que altres xarxesde
suport més reals i properes poden ser espais emancipatoris d’èxit per ells i elles. Serà aquí on
s’aprofundirà i s’indagarà en, com aquestes xarxes de suport, poden ser oportunitats per a construir i
focalitzar el seu projecte professional i de vida.
Objectius
 Qüestionar la idea hegemònica d’èxit. Desenvolupament i creixement personal per davant del
capital.“Què vol dirtenirèxit?” Qüestionar el model hegemònic de “joves d’èxit” imostraraltres
projectes laborals i professionals.
 Paper de les xarxes socials en la construcció de la identitat de les persones joves.Qüestionar les
imatges i discursos del capitalisme a les xarxes, quin paper tenen les joves a l’hora de reproduir-
ho?
 Reivindicar les xarxes socials de suport (relacionals, familiars, comunitàries, entre persones
reals…) i com aquestes poden ser oportunitats per enfortir i ampliar el projecte professional i de
vida dels i les joves.
Metodologia
El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat, però es contempla el format virtual.
 Xarxa, plataformes digitals i influència:
a. Introducció de la sessió.Qui som i què venim a fer?
b. Que us ve al cap quan us diuen les paraules “xarxa” i “influència”?
c. Que penseu que hi ha darrere l’èxit de les persones influents en les xarxes?
d. Alguns exemples? Les participants aporten exemples que coneguin bé. Es busca
confrontar el grup i fomentar el debat.
e. Reflexió èxit a les xarxes vs. xarxes d’èxit. Enllaçar xarxes d’èxit amb les xarxes
reals.
 Xarxes comunitàries vinculades al projecte professional i de vida:
d. Si et demanessin que formessis part d’un projecte de divulgació, denúncia, interès
comú, hobbie… quin seria el tema a abordar i quin paper hi jugaries? Amb qui
comptaries pertirar-loendavant?Quins recursosnecessitaries per poder-ho fer?Que
hauries d’aconseguir per considerar que el projecte ha tingut èxit?
Ítems per conduir la dinàmica:
 A qui voleu fer arribar el vostre projecte?
 Amb qui comptaries per tirar-lo endavant? Companyes de classe?
Família? Mestres de l’escola?Veïns, veïnes? Entitats…?
 Quins recursos materials us fan falta (econòmics, suport…)
 Com faries arribar el teu propòsit? Partiu de referents comunicatius
que us ajudin a comunicar el vostre projecte?
e. Reflexionar al voltant dels conceptes següents i com aquests poden influir o vincular-
se en el desenvolupament d’un projecte professional i de vida?
Analitza en cadascun dels següents ítems:
 Suport
 Relacions interpersonals - sociabilitat
 Autonomia - independència
 Estabilitat laboral
 Lideratge
 Varietat, flexibilitat
 Oportunitat d’oferir el teu temps, projecte a altres persones
 Reconeixement social, laboral i econòmic
 Activitat mental i intel·lectual
 Oportunitat d’aprendre coses noves
 Tenir temps lliure
 Afrontar nous reptes professionals
 Conciliar vida laboral i familiar
Continguts
 Èxit: concepte hegemònic i qüestionament d’aquest.
 Xarxes socials i plataformes digitals
- Comunicació
- Identitat de les persones joves
 Xarxes relacionals i comunitàries
 Enfortiment del projecte professional i de vida
Contingut ESS que incorpora
 Qüestionament del concepte hegemònic d’èxit i presentació de models alternatius,
especialment en l'àmbit laboral.
 Reforçar les oportunitats de les xarxes relacionals per sobre de les plataformes digitals que més
usen avui els i les joves.
 Ús transformador/emancipador de les xarxes relacionals i comunitàries com a construcció
d’identitat i palanca per enfortir el projecte professional i de vida.
Públic a qui es dirigeix
 S’estableix una adaptació del taller a diferents nivells o etapes educatives, és a dir, adolescents
o menors de 16 anys i joves o majors de 16 anys.
 A tallers amb joves menors de 16 anys es dona un pes més gran a la reflexió al voltant de les
xarxes comunitàries i començar a reflexionar al voltant del seu projecte professional i de vida.
En canvi, pel que fa a joves més grans de 16 anys es treballen i
especifiquen molt més la vinculació entre les oportunitats de les xarxes socials i comunitàries i
com aquestes interactuen en el seu projecte professionalitzador.
 Per tant, el taller està dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de
Formació Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics
Programes de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per
exemple, Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent
d'esplais, agrupaments.
Número de sessions i durada
 1 sessió de 2h
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
EinESS digitals lliures
Descripció detallada
En aquest taller es presenten les eines digitals lliures com a alternativa a les grans empreses
tecnològiques, mostrant el seu poder emancipador i de transformació social a partir del principi de
sobirania tecnològica. Les eines digitals lliures són el software que respecta la teva llibertat com a usuari,
a més de respectar la solidaritat social amb la comunitat per compartir i millorar la tecnologia.Al taller es
presenta la filosofia horitzontal, democràtica i de treball en xarxa de les eines digitals lliures, mostrant la
seva relació amb l’ESS i el cooperativisme. Igualment, es treballa el concepte de tecnoètica des d’una
vessant feminista i de reducció de l’impacte ambiental.
El taller presenta projectes i campanyes que fomenten les eines digitals lliures des de l’ESS i el procomú,
com SomNúvol (femProcomuns), Passa’t al FLOSS (Colectic) i No siguisGAFAM (XES). La sessió conclou
amb una part pràctica on es mostren algunes de les eines existents com a alternatives a les eines
tradicionals i hegemòniques, fent una panoràmica d’eines d’oficina, correu electrònic, videotrucades i
formularis.
Objectius
 Presentar les eines digitals lliures com una alternativa al monopoli de les grans corporacions
tecnològiques
 Introduir els conceptes de programari lliure i tecnoètica, vinculant-los al cooperativisme, l’ESS i
el feminisme
 Fer una panoràmica d’eines digitals lliures a partir de la pràctica
Metodologia
 El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat, però es contempla el format
virtual.
 La sessió es durà a terme a partir de dinàmiques participatives, espais de reflexió i debats en
grups petits i gran grup. La part final de la sessió requerirà d’un suport digital i audiovisual per
mostrar les iniciatives tecnoètiques de l’ESS i fer la panoràmica d’eines digitals lliures.Cal que a
l’aula hihagiordinadors(unordinadoramb projectorcoma mínim) perquèlesparticipantsvegin
de manera pràctica les eines presentades.
Continguts
 Dependència tecnològica i capitalismede vigilància: el control de les einesdeteletreball per
part de les grans corporacions
 Eines digitals lliures: horitzontalitat, democràcia i treball en xarxa
a. Alternatives emergents i relació amb l’ESS i el cooperativisme
b. Tecnoètica: feminisme, dades, sostenibilitat
 Programari lliure (FLOSS)
a. Definició i 4 llibertats del programari lliure
b. Lliure no vol dir gratis!
c. Diferències entre software lliure i privatiu
 Iniciatives tecnoètiques de l’ESS
a. “Passa’t al FLOSS” (Colectic)
b. “Fes el salt” (femProcomuns)
 Panoràmica d’eines digitals lliures
a. Quines eines fem servir?Quines eines podríem fer servir?
b. Oficina, correu electrònic, videotrucades, formularis
c. Repositoris d’eines digitals lliures
Contingut ESS que incorpora
 Tecnoètica: iniciatives sense afany de lucre; tractament ètic de les dades (no generar perfils de
vigilància i, per tant, evitar que les persones siguin el producte); ús racional i raonable de la
tecnologia; reducció de l’impacte ambiental
 Cooperativisme i pràctiques d’intercooperació entre experiències i iniciatives del sector dels
procomuns i l’ESS. Experiències com SomNúvol de femProcomuns o Passa’t al FLOSS de
Colectic, que aglutinendiverses cooperatives i iniciativesdel’ESS per fomentar les einesdigitals
lliures
 Aprofundiment democràtic, sobirania tecnològica i economia del procomú com a elements
vertebradors - i no sempre prou reconeguts - de l’ESS
 Feminisme: reflexió sobre el paper i la visibilitat de les dones al sector tecnològic
Públic a qui es dirigeix
 La proposta està dirigida tant a adolescentsde 14-15 anys com a joves més grans de 15anys. Per
tant, el taller està dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació
Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes
de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple,
Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais,
agrupaments.
Número de sessions i durada
 1 sessió de 2h
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
AlternativESS.
DEFENSEM UNTREBALL MÉS JUST I DIVERS!
Descripció detallada
La càpsula té com a objectiu remarcar la importància de generar llocs de treball dignes i sostenibles,
donant les eines necessàries a l’alumnat per tal que reflexioni sobre què ha de buscar en un lloc de feina i
presentant experiències d’èxit en l’àmbit de l’emprenedoria social com a fórmula per a generar llocs de
treball dignes i sostenibles.
Durant la sessió es posaran sobre la taula les diferents característiques i vessants per analitzar si un lloc
de treball és digne i sostenible. Es tindrà en compte el salari i la jornada laboral però també les
possibilitats de conciliació, la perspectiva de desenvolupament personal, la possibilitat d’inclusió en el
projecte empresarial, etc. Es presentarà el conveni col·lectiu com a primera eina per a valorar si el lloc de
treball és digne i s'analitzaran ofertes de feina reals. Aterrarem les reflexions a les feines que hagi dut a
terme l’alumnat.
S’introduiran el sindicalisme i el cooperativisme com a formes d’autoorganització i autodefensa dins el
mercat laboral. Es farà una breu introducció històrica i s’exemplificarà amb casos actuals (El Sindicat
Popular de Manters i la cooperativa Top Manta; Treballadors de Glovo i Deliveroo, i la cooperativa
Mensakas; Sindillar i les cooperatives de treballadores en l'àmbit de les cures; la PAH, el Sindicat de
Llogaters i el cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús; i Aliança contra la pobresa energètica i la
cooperativa Som Energia).
Finalment farem diverses reflexions a través de dinàmiques (bombolles de calor, termòmetres de
posicionament, cafè rodant i/o debat en silenci): en primer lloc sobre els drets dels treballadors però
també recordar el deure de desenvolupar una feina de qualitat i implicar-se en el projecte; en segon lloc,
plantejar la diferencia entre “ocupar un lloc de feina” i “desenvolupar-se en un lloc de feina”; per últim,
remarcar el valor de generar projectes creats i desenvolupats en la cooperació com a forma
d’empoderament.
Objectius
 Prendre consciència de què vol dir que un lloc de treball sigui sostenible i digne.
 Conèixer les eines bàsiques legals per defensar els seus drets com a treballador.
 Entendre el sindicalisme i el cooperativisme com a formes viables per a generar llocs de treball
sostenibles i dignes i per defensar els drets dels treballadors.
 Comprendre que el treballador, a més de drets, té uns deures respecte al projecte amb el qual
es vincula el seu lloc de feina.
Metodologia
 La càpsula combina fórmules expositives amb d’altres més participatives i dinàmiques, com ara
bombolles de calor, termòmetres de posicionament, cafè rodant i debat en silenci. Es tracta de
dinàmiques que permeten extreure opinions del grup, així com facilitar el posicionament
personal de les participants a partir de conceptes clau, casos i experiències reals i hipotètiques.
Aquestes metodologies combinen la paraula oral i escrita amb exercicis en moviment i amb el
cos, alternant formats on es treballa amb tot el grup amb formats on es treballa en grups petits
i fins i tot individualment. Això permet treballar a partir de diferents canals expressius i recollir
totes les veus, fent una sessió més inclusiva i atenta a la diversitat del grup.
 La voluntat és realitzar el taller de la forma més dinàmica possible (amb jocs, dinàmiques de
posicionament, debats...) per tal que les participants tinguin un paper actiu en la construcció de
la pròpia sessió i que puguin sorgir els debats necessaris que impliquen un bon aprenentatge.
Les parts més magistrals o expositives es reserven als moments de contextualització i
introducció a les temàtiques, en que els dinamitzadors han d’aportar les nocions mínimes
comunes per garantir que les participants es mouen en el mateix marc conceptual.
Continguts
 Quina seria la vostra feina ideal? Com creieu que hauria de ser un lloc de feina amb condicions
laborals dignes?
 Anàlisis en petit grup de diferents ofertes de feina i debat.
a. Que valoreu?
b. Que us molesta?
c. Que falta?
 Ordenar ítems relacionats amb una oferta de treball segons les prioritats del mercat laboral i
segons les prioritats com a treballador. Debat en grup.
a. Pensar les seves experiències laborals on les col·locarien. Pensar en la seva millor
feina i la seva pitjor feina (en cas que ja hagin tingut experiències laborals, encara
quesiguialsectorinformal). Encasquenohagintingut capexperiència laboral,fer-
ho amb casos hipotètics (ex. feina ideal, feina que mai voldrien fer...).
 Exemples inspiradors que han permès emancipar i empoderar col·lectius en el mercat laboral:
a. Exemples sindicalisme:Top Manta (Sindicato popular de vendedores ambulantes),
Sindicat de Llogateres, Sindillar/Sindihogar
b. Exemples del cooperativisme de diferents sectors econòmics i territoris: Educació
(L’Esguard, Reflexes, +Educació, Escola Lliure el Sol), L’Esberla, La Ciutat Invisible,
Coop d’Era, L’Aresta,TresCadires, Psicoopera.
 Idees claus per no oblidar-nos. Els imprescindibles a tenir en compte quan haguem d’anar a
buscar feina:
a. Drets del treballador i deures com a treballador
b. Redirigir el concepte mercat laboral “no és ocupar un lloc de feina” vs
“desenvolupar-se professionalment en un lloc de feina”
c. Projectes col·lectius defensats des de l’ESS
Continguts ESS que incorpora
 Què és un lloc de treball sostenible i digne?
 Eines legals per valorar si un lloc de treball és sostenible i digne.
 Formes d’autoorganització i autodefensa dins del mercat laboral (sindicat, emprenedoria
col·lectiva, cooperativisme) i exemples reals i exitosos d’aquests models.
 Valors de l’ESS i drets i deures del treballador.
Públic a qui es dirigeix
 La proposta està dirigida tant a adolescentsde 14-15 anys com a joves més grans de 15anys. Per
tant, alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació Professional (Grau
Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes de Qualificació
Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple, Unitats
d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais,
agrupaments.
Número de sessions i durada
 1 sessió de 2h
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
Càpsules #TransformESS .pdf
InstaCoop
DIFERÈNCIES ENTRE ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I ECONOMIA
TRADICIONAL
Taller d’immersió en l’experiència de projectes de l’ESS i del cooperativisme, introduint realitats
vivencials de les joves a través de la realització d’un projecte propi en equip. Es realitza a través de la
creació d’un projecte que s’encarrega a cada equip de realitzar un pòster mostrant la informació de
cooperatives reals.
Elspropisequipss’haurand’organitzarcomsifossinempreses,algunessónSL,altrescooperativesialtres
cooperatives d’iniciativa social. S’hauran d’enfrontar a realitats problemàtiques i al context i trobar-hi
solucions. Es vol anar generant les vivències dels projectes socioeconòmics reals, debatre sobre les
diferències entre les tipologies de projecte o empresa segons si és tradicional o alternativa.
Objectius
 Comparativa entre els models organitzatius de l’ESS i del cooperativisme vers les tradicionals i
capitalistes.
 Apropar el model cooperatiu a l’alumnat.
 Treballar els valors cooperatius des d’una vessant vivencial.
 Fomentar actituds i habilitats emprenedores.
 Apropar al centres educatius les cooperatives del sector o família professional.
 Fomentar habilitats i competències TIC i competències interpersonals i de treball en equip.
Metodologia
 Aprenentatge basat en projectes. Experiència vivencial que dona protagonisme a les joves a
través de l’elaboració d’un projecte propi i treballat en equip. Requereix de plantejar objectius i
un pla de treball.
 Generació de treball en equip treballant competències interpersonals i comunicatives.
 Treball de competències TIC a través de la cerca d’informació i l’elaboració d’un projecte
expositiu.
Continguts
 Elaboració de plans de treball i econòmics per cada equip i presa de decisions empresarial per
tal de poder dur a terme el projecte objecte del taller.
 Models d’empresa: tradicional, cooperativa i cooperativa d’iniciativa social.
 Recerca sobre les cooperatives que es troben a l’entorn o bé les que els hi han fet encàrrec del
projecte.Opció de fer-ho acompanyats a través del taller de RutesCooperatives.
 Confecció per part de cada equip de treball d’un pòster sobre fer alguna de les cooperatives del
barri prèviament presentades.
 Presentació dels pòsters, rebuda de recompenses “econòmiques” fictícies i reflexió sobre el
procés de treball, els valors treballats i intercanvi d’experiències.
Públic a qui es dirigeix
 Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys
 Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys
 Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils
 Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils
Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.

More Related Content

Similar to Càpsules #TransformESS .pdf

Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural ideal
yodenules
 
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria Social
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria SocialL'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria Social
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria Social
FerranDalmau
 
Pla d'impuls de l'economia social i solidària 2016-2019
Pla d'impuls de l'economia social i solidària  2016-2019Pla d'impuls de l'economia social i solidària  2016-2019
Pla d'impuls de l'economia social i solidària 2016-2019
Ajuntament de Barcelona
 
Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural ideal
ximorris
 
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Noemi Jansana
 
Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària
Pla d'impuls de l'Economia Social i SolidàriaPla d'impuls de l'Economia Social i Solidària
Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària
Barcelona Activa amb l’ESS
 
T1 es 2015
T1 es 2015T1 es 2015
T1 es 2015
dagaes
 
Fòrum de Debat Social - Laurent Fraisse
Fòrum de Debat Social - Laurent FraisseFòrum de Debat Social - Laurent Fraisse
Fòrum de Debat Social - Laurent Fraisse
Xevi Sañé
 
Presentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivènciaPresentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivència
licvallesoccidental
 
Problemàtiques_Socials_Descripció.pdf
Problemàtiques_Socials_Descripció.pdfProblemàtiques_Socials_Descripció.pdf
Problemàtiques_Socials_Descripció.pdf
Miguel Álvarez
 
L'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan Rebollo
L'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan RebolloL'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan Rebollo
L'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan Rebollo
VNG Inclusió - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
 
Jornada depensenyament21062018
Jornada depensenyament21062018Jornada depensenyament21062018
Jornada depensenyament21062018
Xarxa Emprenedoria
 
3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil
3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil 3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil
3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015
Noemi Jansana
 
Innovació social
Innovació socialInnovació social
Innovació social
socolcat
 
Funcions de l'escola
Funcions de l'escolaFuncions de l'escola
Funcions de l'escola
carlesmonclus
 
Presentació XES 2015
Presentació XES 2015Presentació XES 2015
Presentació XES 2015
fernando_bccn
 
Presentació xes 2015
Presentació xes 2015Presentació xes 2015
Presentació xes 2015
fernando_bccn
 
Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants
lluís nater
 

Similar to Càpsules #TransformESS .pdf (20)

Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural ideal
 
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria Social
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria SocialL'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria Social
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria Social
 
Pla d'impuls de l'economia social i solidària 2016-2019
Pla d'impuls de l'economia social i solidària  2016-2019Pla d'impuls de l'economia social i solidària  2016-2019
Pla d'impuls de l'economia social i solidària 2016-2019
 
Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural ideal
 
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
 
Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària
Pla d'impuls de l'Economia Social i SolidàriaPla d'impuls de l'Economia Social i Solidària
Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària
 
Text diptic jornada[1]
Text diptic jornada[1]Text diptic jornada[1]
Text diptic jornada[1]
 
T1 es 2015
T1 es 2015T1 es 2015
T1 es 2015
 
Fòrum de Debat Social - Laurent Fraisse
Fòrum de Debat Social - Laurent FraisseFòrum de Debat Social - Laurent Fraisse
Fòrum de Debat Social - Laurent Fraisse
 
Presentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivènciaPresentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivència
 
Problemàtiques_Socials_Descripció.pdf
Problemàtiques_Socials_Descripció.pdfProblemàtiques_Socials_Descripció.pdf
Problemàtiques_Socials_Descripció.pdf
 
L'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan Rebollo
L'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan RebolloL'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan Rebollo
L'habitatge i la perspectiva comunitària. Joan Rebollo
 
Jornada depensenyament21062018
Jornada depensenyament21062018Jornada depensenyament21062018
Jornada depensenyament21062018
 
3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil
3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil 3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil
3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil
 
Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015
 
Innovació social
Innovació socialInnovació social
Innovació social
 
Funcions de l'escola
Funcions de l'escolaFuncions de l'escola
Funcions de l'escola
 
Presentació XES 2015
Presentació XES 2015Presentació XES 2015
Presentació XES 2015
 
Presentació xes 2015
Presentació xes 2015Presentació xes 2015
Presentació xes 2015
 
Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants
 

More from Barcelona Activa amb l’ESS

4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)
Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)
Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)
Barcelona Activa amb l’ESS
 
#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...
#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...
#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...
Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...
Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Comunicacio Interna
Comunicacio InternaComunicacio Interna
Comunicacio Interna
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Com organitzar la documentació interna
Com organitzar la documentació internaCom organitzar la documentació interna
Com organitzar la documentació interna
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Pressupost
PressupostPressupost
Quant costa contractar
Quant costa contractarQuant costa contractar
Quant costa contractar
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Subvencions
SubvencionsSubvencions
IRPF Com fer les declaracions
IRPF Com fer les declaracionsIRPF Com fer les declaracions
IRPF Com fer les declaracions
Barcelona Activa amb l’ESS
 
IVA Com fer les declaracions
IVA Com fer les declaracionsIVA Com fer les declaracions
IVA Com fer les declaracions
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Eines colaboratives
Eines colaborativesEines colaboratives
Eines colaboratives
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Certificat digital
Certificat digitalCertificat digital
Certificat digital
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Model 036
Model 036Model 036
L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...
L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...
L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Guia tècnica sobre cooperatives
Guia tècnica sobre cooperativesGuia tècnica sobre cooperatives
Guia tècnica sobre cooperatives
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Les Altres Economies de la ciutat de Barcelona
Les Altres Economies de la ciutat de BarcelonaLes Altres Economies de la ciutat de Barcelona
Les Altres Economies de la ciutat de Barcelona
Barcelona Activa amb l’ESS
 
La Comunificadora
La ComunificadoraLa Comunificadora
La Comunificadora
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...
Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...
Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...
Barcelona Activa amb l’ESS
 

More from Barcelona Activa amb l’ESS (20)

4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
 
Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)
Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)
Activitats per a la promoció de l'ESS i la innovació socioeconòmica (2020)
 
#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...
#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...
#FemBalanç del Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària 2016-2019. Prese...
 
Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...
Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...
Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barce...
 
Comunicacio Interna
Comunicacio InternaComunicacio Interna
Comunicacio Interna
 
Com organitzar la documentació interna
Com organitzar la documentació internaCom organitzar la documentació interna
Com organitzar la documentació interna
 
Pressupost
PressupostPressupost
Pressupost
 
Quant costa contractar
Quant costa contractarQuant costa contractar
Quant costa contractar
 
Subvencions
SubvencionsSubvencions
Subvencions
 
IRPF Com fer les declaracions
IRPF Com fer les declaracionsIRPF Com fer les declaracions
IRPF Com fer les declaracions
 
IVA Com fer les declaracions
IVA Com fer les declaracionsIVA Com fer les declaracions
IVA Com fer les declaracions
 
Eines colaboratives
Eines colaborativesEines colaboratives
Eines colaboratives
 
Certificat digital
Certificat digitalCertificat digital
Certificat digital
 
Model 036
Model 036Model 036
Model 036
 
L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...
L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...
L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Sol...
 
Guia tècnica sobre cooperatives
Guia tècnica sobre cooperativesGuia tècnica sobre cooperatives
Guia tècnica sobre cooperatives
 
Les Altres Economies de la ciutat de Barcelona
Les Altres Economies de la ciutat de BarcelonaLes Altres Economies de la ciutat de Barcelona
Les Altres Economies de la ciutat de Barcelona
 
La Comunificadora
La ComunificadoraLa Comunificadora
La Comunificadora
 
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
 
Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...
Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...
Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i l...
 

Càpsules #TransformESS .pdf

  • 1. Índex Consum conscient: passa a l’acció amb pràctiques transformadores. 2 InnoBA amb l’Economia Social i Solidària 4 Maletes de Jocs Cooperatius 6 Economia Feminista i de les Cures 8 ElsValors de l’ESS. 10 RutESS 16 XarxESS 19 EinESS digitals lliures 23 AlternativESS. 26 InstaCoop 30
  • 2. Consum conscient: passa a l’acció amb pràctiques transformadores. Espai amè i participatiu per a plantejar idees pràctiques perpassara l’acció adoptant opcions per a fer del nostre consum una eina de transformació cap al món que volem. Objectius  Introduir als alumnes al consum responsable (teoria, pràctica, pedagogia...)  Donar a conèixer la “vida lenta”, “vida senzilla”, el “bon viure”... com models de salut, qualitat de vida i èxit -personal i col·lectiu- alternatius al consumisme.  Presentar el consum responsable com a eina per a la sostenibilitat ambiental i social.  Presentar les accions de consum responsable com a eines per fer front a l’emergència climàtica i la crisi ambiental.  Com el consum responsable promou una economia transformadora, l’ESS i els mercats socials creant societats més resilients en situacions de crisi. Destinada a...  Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys  Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys  Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils  Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils Metodologia  Exploratòria, explicativa i participativa.  A través de diferents dinàmiques s’exploraran els coneixements de les participants i s’estructurarà la sessió.  Treball en petits grups i en plenari.
  • 3. Continguts  Introducció al consum responsable (teoria, pràctica, pedagogia...).  Donar a conèixer la “vida lenta”, “vida senzilla”, el “bon viure”... com models de salut, qualitat de vida i èxit -personal i col·lectiu- alternatius al consumisme.  Presentar el consum responsable com a eina per a la sostenibilitat ambiental i social. Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Espai Consum Responsable.
  • 4. InnoBA amb l’Economia Social i Solidària EXPLORA L’ESS I CONEIX EL CENTRE D’INNOVACIÓ SOCIOECONÒMICA DE BARCELONA Aquesta activitat ofereix al jovent l’oportunitat de conèixer l’Economia Social i Solidària (ESS) i diferents iniciatives d’emprenedoria social i col·lectiva a través del centre de referència d’Innovació Socioeconòmica de la ciutat de Barcelona. Objectius  Comprendre el concepte d’ESS i conèixer els recursos d’InnoBA.  Identificar els valors cooperatius i relacionar-los amb les competències emprenedores.  Conèixer iniciatives d’emprenedoria social i col·lectiva. Destinada a..  Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys  Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys  Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils  Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils Metodologia  Exploratòria, explicativa i participativa.  A través de diferents dinàmiques s’exploraran els coneixements de les participants i s’estructurarà la sessió.  Treball en petits grups i en plenari. Continguts  Què és l’Economia Social i Solidària i quins recursos ofereix InnoBA?  Què són els valors cooperatius, l’emprenedoria social i quines oportunitats laborals ens ofereix l’ESS?
  • 5.  Exemples d’iniciatives d’ESS de i per al jovent.  Presentació i diàleg amb alguna/es de les organitzacions incubades a la InnoBAdora.  Ruta per InnoBA. Durada de l’activitat  2 hores
  • 6. Maletes de Jocs Cooperatius Descripció detallada La maleta itinerant té un recull de jocs cooperatius per apropar els principis i valors de l’ESS al jovent en un àmbit de cooperació dintre de l’aula. Objectius  Apropar al centres educatius l’economia social i solidària.  Conèixer els diferents àmbits del cooperativisme, el mercat social i opcions del consum responsable que existeixen.  Prendre consciencia ambiental.  Conèixer sobre el pensament i la pràctica feminista, història de les dones, diversitat sexual, cultura en femení o activisme.  Fer una comparativa entre l’economia del procomú i l’economia de mercat. Metodologia  Aprenentatge basat en jocs. La maleta conté sis jocs de taula amb diferents objectius i amb diverses temàtiques que engloben l’economia social i solidaria.  A través de diferents dinàmiques s'exploraran els coneixements de les participants i s'estructurarà la dinamització. Continguts (jocs)  Commonspoly  El chocolate mágico – Comercio Justo  Coopciutat, la ciutat de l’economia social i solidària  Feminismos Reunidos  Procomuns  Guardianes de la Pachamama
  • 7. Públic a qui es dirigeix  Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys  Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys  Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils  Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 8. Economia Feminista i de les Cures Descripció detallada L’economia feminista és una corrent crítica amb l’economia ortodoxa liberal que des dels anys 70 s’ha anat forjant a cavall entre l’acadèmia i els moviments socials feministes. L’economia feminista fa una crítica al mercat capitalista hegemònic i a les seves dinàmiques heteropatriarcals (i també racistes, classistesi generadoresd’impactes mediambientals negatius). Tot presentant lesdiferent propostes que fa l’economia feminista, es treballen alguns dels seus conceptes i marcs analítics principals. Això permet fer dialogar el camp teòric amb les pràctiques quotidianes, posant especial atenció a la realitat de les entitats i empreses. Així, es plantegen estratègies concretes per incorporar l’ètica de les cures i l’economia feminista aldia a dia de col·lectiusde tota mena.I en aquesta línia, es donen a conèixer bones pràctiques i diferents experiències transformadores en clau feminista per tal que puguin servir com a inspiració. Objectius  Introduir les principals aportacions teòriques i perspectivesde l’economia feminista,definint els conceptes i principis clau.  Presentar l’ètica de les cures en el marc dels col·lectius i organitzacions.  Mostrar la viabilitat de les iniciatives i projectes basats en l’economia feminista. Metodologia  Proposta en format presencial (també es contempla l’opció virtual).  Exploratòria, explicativa i participativa.  A través de diferents dinàmiques s’exploraran els coneixements de les participants i s’estructurarà la sessió (jocs, pluges d’idees, dinàmiques de posicionament...).  Treball en petits grups i en plenari. Continguts  Aproximació a les idees centrals de la perspectiva feminista de l’economia.  Presentació de l’ètica de les cures.  Introducció i referències a les diferents corrents i algunes autores de referència.  Potències i reptes de l’ESS per al feminisme.
  • 9.  Descoberta de la realitat de projectes i iniciatives que funcionen sota la lògica de l’economia feminista. Públic a qui es dirigeix  Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys  Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys  Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils  Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 10. Els Valors de l’ESS. INTRODUCCIÓA L’ESS IA L’EMPRENEDORIA COOPERATIVA (FORMAT 2H). Descripció detallada Taller introductori als valors i principis de l’ESS, centrat en el cooperativisme com a oportunitat professional. Es generen debats sobre aquests temes a través de la posada en pràctica de situacions pràctiques apropades a la realitat de les joves (ex. preu i origen de fabricació de la seva roba). Es posa en debat què és l’economia, el capitalisme, i l’alternativa que suposa l’ESS. Es desenvolupen els valors i principis de l’ESS través del debat amb situacions quotidianes. S’exemplifiquen formes organitzatives i casos existents de projectes de l’ESS i cooperativisme. A continuació es fa una introducció al model d’emprenedoria cooperativa, a partir d’analitzar el paper que juga l’emprenedoria en l’actual sistema capitalista.Aquest model es contraposa als valors de l’ESS, emmarcant l’emprenedoria dintre d’una lògica cooperativa i no competitiva. Es presenta el model cooperatiu com a fórmula d’autoocupació i que ofereix diverses oportunitats. Objectius  Conèixer el model d’Economia Social i Solidària com a model econòmic.  Reflexionar sobre els valors de l’ESS i la seva importància dins del sector cooperatiu, i apropar a l’alumnat models viables d’ESS.  Obtenir les eines teòriques i pràctiques per contraposar el model d’emprenedoria del cooperativisme amb el d’emprenedoria capitalista.  Adquirir una visió general dels principis que regeixen el model cooperatiu i les oportunitats que ofereix. Metodologia  El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat però també es contempla el format virtual.  Participació amb mobilitat corporal en la primera part de la sessió per tal de concebre majories i realitats.  Participació individual d’elecció de criteris als que donen valor les joves i compartir posteriorment motiusidebatresobreaquests.Elsconceptestreballatsdurant la sessióespoden
  • 11. definir a través de jocs participatius com el tabú, amb targetes. Així mateix, les sessions poden començar amb una pluja d’idees o definicions que ja estiguin integrades sobre la temàtica de la sessió. Les parts de debat es poden dinamitzar mitjançant dinàmiques de posicionament. Continguts  Economia Social i Solidària  Què és l’economia social i solidària i quins valors té?  La importància de la gestió democràtica i participativa a l’economia i a l’empresa.  Orientació dels recursos a les necessitats humanes i compromís amb l’entorn i la comunitat.  Exemples en diversos sectors.  Emprenedoria cooperativa  Emprenedoria capitalista i emprenedoria cooperativa. Emprendre col·lectivament com a motor de transformació social  La intercooperació: factor clau i diferencial  Exemples d’empreses cooperatives i casos pràctics. Sectors estratègics i emergents: cures, energia, migracions i agroalimentació.  Programes de suport per a l'assessorament, creació i consolidació de projectes col·lectius de l’ESS  Eines i recursos pràctics Continguts ESS que incorpora  Valors i principis de l’ESS i del cooperativisme, motor alternatiu de canvi social. Presentació de les cooperatives com possible eina per dur a terme projectes socioecònomics viables.  Quinssónelsvalorsquedestaquen, innoveniesmostrencoma alternativa verselsistema actual dins del capitalisme. Exemplificació d’organitzacions i projectes que segueixen aquests valors i principis per dur a terme de forma viable el canvi social.  Comparativa entreelmodeld’emprenedoria competitiu i elmodel cooperatiudel’ESS. Principis cooperatius i breu introducció a la forma jurídica cooperativa. Implicacions reals i oportunitats de l’emprenedoria en format cooperatiu. Públic a qui es dirigeix  S’estableix una adaptació dela càpsula segons nivells o etapes educatives,a saber,adolescència o menors de 16 anys i joves o majors de 16 anys.També s’inclou per tant la perspectiva de públic jove i adult.
  • 12.  A tallers amb joves menors de 16 anys es dona un major pes a la iniciació i debat sobre els valors i principis de l’ESS, així com s’exemplifica molt més a la pràctica. En canvi, pel que refereix a tallers amb joves majors de 16 anys es treballen i especifiquen molt més les formes jurídiques, sistemes de gestió i qüestions de caràcter més empresarial i de gestió dels models de l’ESS i del cooperativisme.  Per tant, dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple, Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais, agrupaments. Número de sessions i durada  1 sessió de 2h Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 13. Els Valors de l’ESS. INTRODUCCIÓA L’ESS IA L’EMPRENEDORIA COOPERATIVA (FORMAT 1H). Descripció detallada Taller introductori als valors i principis de l’ESS, centrat en el cooperativisme com a oportunitat professional. Es posa en debat què és l’economia, el capitalisme, i l’alternativa que suposa l’ESS. Es desenvolupen els valors i principis de l’ESS través del debat amb situacions quotidianes. S’exemplifiquen formes organitzatives i casos existents de projectes de l’ESS i cooperativisme. A continuació es fa una introducció al model d’emprenedoria cooperativa, a partir d’analitzar el paper que juga l’emprenedoria en l’actual sistema capitalista.Aquest model es contraposa als valors de l’ESS, emmarcant l’emprenedoria dintre d’una lògica cooperativa i no competitiva. Es presenta el model cooperatiu com a fórmula d’autoocupació i que ofereix diverses oportunitats. Objectius  Conèixer el model d’Economia Social i Solidària com a model econòmic.  Reflexionar sobre els valors de l’ESS i la seva importància dins del sector cooperatiu, i apropar a l’alumnat models viables d’ESS.  Obtenir les eines teòriques i pràctiques per contraposar el model d’emprenedoria del cooperativisme amb el d’emprenedoria capitalista.  Adquirir una visió general dels principis que regeixen el model cooperatiu i les oportunitats que ofereix. Metodologia  El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat però també es contempla el format virtual.¡  Participació amb mobilitat corporal en la primera part de la sessió per tal de concebre majories i realitats.  Participació individual d’elecció de criteris als que donen valor les joves i compartir posteriorment motiusidebatresobreaquests.Elsconceptestreballatsdurant la sessióespoden definir a través de jocs participatius com el tabú, amb targetes. Així mateix, les sessions poden
  • 14. començar amb una pluja d’idees o definicions que ja estiguin integrades sobre la temàtica de la sessió. Les parts de debat es poden dinamitzar mitjançant dinàmiques de posicionament. Continguts  Economia Social i Solidària a. Què és l’economia social i solidària i quins valors té? b. Exemples en diversos sectors.  Emprenedoria cooperativa a. Emprenedoria capitalista i emprenedoria cooperativa. Emprendre col·lectivament com a motor de transformació social b. Exemples d’empreses cooperatives i casos pràctics. Sectors estratègics i emergents: cures, energia, migracions i agroalimentació. c. Eines i recursos pràctics Continguts ESS que incorpora  Valors i principis de l’ESS i del cooperativisme, motor alternatiu de canvi social. Presentació de les cooperatives com possible eina per dur a terme projectes socioecònomics viables.  Quinssónelsvalorsquedestaquen,innoveniesmostrencoma alternativa verselsistema actual dins del capitalisme. Exemplificació d’organitzacions i projectes que segueixen aquests valors i principis per dur a terme de forma viable el canvi social. Comparativa entreelmodeld’emprenedoria competitiu i elmodel cooperatiudel’ESS. Principis cooperatius i breu introducció a la forma jurídica cooperativa. Implicacions reals i oportunitats de l’emprenedoria en format cooperatiu. Públic a qui es dirigeix  S’estableixuna adaptacióde la càpsula segons nivells o etapes educatives,a saber, adolescència o menors de 16 anys i joves o majors de 16 anys. També s’inclou per tant la perspectiva de públic jove i adult.  A tallers amb joves menors de 16 anys es dona un major pes a la iniciació i debat sobre els valors i principis de l’ESS, així com s’exemplifica molt més a la pràctica. En canvi, pel que refereix a tallers amb joves majors de 16 anys es treballen i especifiquen molt més les formes jurídiques, sistemes de gestió i qüestions de caràcter més empresarial i de gestió dels models de l’ESS i del cooperativisme
  • 15.  Per tant, dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple, Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais, agrupaments. Número de sessions i durada  1 sessió de 1h Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 16. RutESS CONEIXEM ELS SECTORS DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC DE L’ESS Descripció detallada Visita presencial o virtual d’un conjunt de cooperatives que formen part d’un sector econòmic estratègic de l’ESS, o bé d’un territori de la ciutat. En el format virtual, es presentaran experiències de projectes socioeconòmics cooperatius en format vídeo, que es visualitzarà per part dels grups de joves, per tal que durant l’activitat es pugui generar un format entrevista per videoconferència entre les joves i les cooperatives, amb possible debat. En el format presencial, la ruta consisteix en una visita pels espais de treball de les cooperatives en les que aquestes es puguin presentar itambé per tal que les joves puguin fer preguntes en format entrevista, amb possible debat. Les rutes presencials visitaran 2-3 cooperatives per tal de poder aprofundir en el coneixement de la seva activitat i funcionament. Es proposa fer dues tipologies de rutes: - Territorials: es visitaran cooperatives d’un mateix barri o districte per conèixer la realitat cooperativa d’aquest entorn. En aquest cas, seran cooperatives d’àmbits professionals diversos i, per tant, s’abordaran diferents temàtiques en cada ruta. El caràcter territorial de la ruta permetrà conèixer la realitat cooperativa de l’entorn del centre educatiu, mostrant el potencial emprenedor en clau ESS de cada territori de la ciutat. - Temàtiques: es visitaran cooperatives que comparteixin un mateix àmbit professional. Aquest enfocament es basa en el mapeig realitzat per Còopolis de totes les cooperatives de Barcelona segons les seves famílies professionals vinculades a l’FP: agrària, arts gràfiques, comerç i màrqueting, energia i aigua, informàtica i comunicacions, serveis socioculturals i a la comunitat, tèxtil i confecció. Això permet que les visites a cooperatives realitzades durant les rutes s’ajustin millor a la detecció d’oportunitats professionals de les persones participants, segons el sector al que pertanyin i/o en el que s’estiguin formant en aquell moment. Objectius  Percebre el cooperativisme com una alternativa al model econòmic actual.  Comprendre com es desplega l’ESS per cobrir els cicles de l’activitat econòmica.
  • 17.  Conèixer la base social i territorial del model cooperatiu dels projectes socioeconòmics i segons sectors econòmics o proposta de valor similar.  Conèixer de primera mà experiències singulars dels projectes socioeconòmics que visitaran les joves.  Interactuar i debatre entre les joves i les persones de les experiències socioeconòmiques visitades. Metodologia  Format presencial: ruta amb visita dels espais de treball de les cooperatives on s’estableix una presentació per part d’aquestes i una entrevista de les joves cap a les cooperatives. Possible debat sobre els fets experiencials i propostes de valor de les cooperatives.  Format virtual:vídeodepresentaciódelescooperativesprevi,entrevista pervideotrucada entre el grup de joves i les cooperatives participants, possibilitat de debat sobre els fets experiencials propostes de valor de les cooperatives. Continguts  Causa, motivació i generació de cooperatives amb valor afegit i de sector compartit.  Per què del model cooperatiu i de l’ESS i quina particularitat aporta cada experiència socioeconòmica.  Immersió en un sector econòmic concret o un cercle de cooperatives amb una mateixa vocació o proposta de valor seguint principis i valors de l’ESS.  Realitat de gestió a nivell econòmic i laboral d’aquestes experiències cooperatives. Públic a qui es dirigeix  Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys  Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys  Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils  Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 19. XarxESS RESIGNIFIQUEM EL CONCEPTE D’ÈXIT Descripció detallada La formació pretén qüestionar la idea hegemònica d’èxit i com aquest concepte es reforça i s’amplia en l’ús de les plataformes digitals, avui. A través de la reflexió al voltant de joves que han emergit com a influencers a les xarxes socials, es reflexionarà al voltant de la construcció de la identitat de les persones joves a través d’aquests canals de comunicació i reflexionar sobre si és aquesta és (o no) l’única opció per assolir l’èxit. La segona part de la formació estarà encaminada a posar el focus en les oportunitats que altres xarxesde suport més reals i properes poden ser espais emancipatoris d’èxit per ells i elles. Serà aquí on s’aprofundirà i s’indagarà en, com aquestes xarxes de suport, poden ser oportunitats per a construir i focalitzar el seu projecte professional i de vida. Objectius  Qüestionar la idea hegemònica d’èxit. Desenvolupament i creixement personal per davant del capital.“Què vol dirtenirèxit?” Qüestionar el model hegemònic de “joves d’èxit” imostraraltres projectes laborals i professionals.  Paper de les xarxes socials en la construcció de la identitat de les persones joves.Qüestionar les imatges i discursos del capitalisme a les xarxes, quin paper tenen les joves a l’hora de reproduir- ho?  Reivindicar les xarxes socials de suport (relacionals, familiars, comunitàries, entre persones reals…) i com aquestes poden ser oportunitats per enfortir i ampliar el projecte professional i de vida dels i les joves. Metodologia El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat, però es contempla el format virtual.  Xarxa, plataformes digitals i influència: a. Introducció de la sessió.Qui som i què venim a fer? b. Que us ve al cap quan us diuen les paraules “xarxa” i “influència”? c. Que penseu que hi ha darrere l’èxit de les persones influents en les xarxes?
  • 20. d. Alguns exemples? Les participants aporten exemples que coneguin bé. Es busca confrontar el grup i fomentar el debat. e. Reflexió èxit a les xarxes vs. xarxes d’èxit. Enllaçar xarxes d’èxit amb les xarxes reals.  Xarxes comunitàries vinculades al projecte professional i de vida: d. Si et demanessin que formessis part d’un projecte de divulgació, denúncia, interès comú, hobbie… quin seria el tema a abordar i quin paper hi jugaries? Amb qui comptaries pertirar-loendavant?Quins recursosnecessitaries per poder-ho fer?Que hauries d’aconseguir per considerar que el projecte ha tingut èxit? Ítems per conduir la dinàmica:  A qui voleu fer arribar el vostre projecte?  Amb qui comptaries per tirar-lo endavant? Companyes de classe? Família? Mestres de l’escola?Veïns, veïnes? Entitats…?  Quins recursos materials us fan falta (econòmics, suport…)  Com faries arribar el teu propòsit? Partiu de referents comunicatius que us ajudin a comunicar el vostre projecte? e. Reflexionar al voltant dels conceptes següents i com aquests poden influir o vincular- se en el desenvolupament d’un projecte professional i de vida? Analitza en cadascun dels següents ítems:  Suport  Relacions interpersonals - sociabilitat  Autonomia - independència  Estabilitat laboral  Lideratge  Varietat, flexibilitat  Oportunitat d’oferir el teu temps, projecte a altres persones  Reconeixement social, laboral i econòmic  Activitat mental i intel·lectual  Oportunitat d’aprendre coses noves  Tenir temps lliure  Afrontar nous reptes professionals  Conciliar vida laboral i familiar
  • 21. Continguts  Èxit: concepte hegemònic i qüestionament d’aquest.  Xarxes socials i plataformes digitals - Comunicació - Identitat de les persones joves  Xarxes relacionals i comunitàries  Enfortiment del projecte professional i de vida Contingut ESS que incorpora  Qüestionament del concepte hegemònic d’èxit i presentació de models alternatius, especialment en l'àmbit laboral.  Reforçar les oportunitats de les xarxes relacionals per sobre de les plataformes digitals que més usen avui els i les joves.  Ús transformador/emancipador de les xarxes relacionals i comunitàries com a construcció d’identitat i palanca per enfortir el projecte professional i de vida. Públic a qui es dirigeix  S’estableix una adaptació del taller a diferents nivells o etapes educatives, és a dir, adolescents o menors de 16 anys i joves o majors de 16 anys.  A tallers amb joves menors de 16 anys es dona un pes més gran a la reflexió al voltant de les xarxes comunitàries i començar a reflexionar al voltant del seu projecte professional i de vida. En canvi, pel que fa a joves més grans de 16 anys es treballen i especifiquen molt més la vinculació entre les oportunitats de les xarxes socials i comunitàries i com aquestes interactuen en el seu projecte professionalitzador.  Per tant, el taller està dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple, Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais, agrupaments. Número de sessions i durada  1 sessió de 2h
  • 22. Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 23. EinESS digitals lliures Descripció detallada En aquest taller es presenten les eines digitals lliures com a alternativa a les grans empreses tecnològiques, mostrant el seu poder emancipador i de transformació social a partir del principi de sobirania tecnològica. Les eines digitals lliures són el software que respecta la teva llibertat com a usuari, a més de respectar la solidaritat social amb la comunitat per compartir i millorar la tecnologia.Al taller es presenta la filosofia horitzontal, democràtica i de treball en xarxa de les eines digitals lliures, mostrant la seva relació amb l’ESS i el cooperativisme. Igualment, es treballa el concepte de tecnoètica des d’una vessant feminista i de reducció de l’impacte ambiental. El taller presenta projectes i campanyes que fomenten les eines digitals lliures des de l’ESS i el procomú, com SomNúvol (femProcomuns), Passa’t al FLOSS (Colectic) i No siguisGAFAM (XES). La sessió conclou amb una part pràctica on es mostren algunes de les eines existents com a alternatives a les eines tradicionals i hegemòniques, fent una panoràmica d’eines d’oficina, correu electrònic, videotrucades i formularis. Objectius  Presentar les eines digitals lliures com una alternativa al monopoli de les grans corporacions tecnològiques  Introduir els conceptes de programari lliure i tecnoètica, vinculant-los al cooperativisme, l’ESS i el feminisme  Fer una panoràmica d’eines digitals lliures a partir de la pràctica Metodologia  El format de l’activitat es basa preferentment en la presencialitat, però es contempla el format virtual.  La sessió es durà a terme a partir de dinàmiques participatives, espais de reflexió i debats en grups petits i gran grup. La part final de la sessió requerirà d’un suport digital i audiovisual per mostrar les iniciatives tecnoètiques de l’ESS i fer la panoràmica d’eines digitals lliures.Cal que a l’aula hihagiordinadors(unordinadoramb projectorcoma mínim) perquèlesparticipantsvegin de manera pràctica les eines presentades.
  • 24. Continguts  Dependència tecnològica i capitalismede vigilància: el control de les einesdeteletreball per part de les grans corporacions  Eines digitals lliures: horitzontalitat, democràcia i treball en xarxa a. Alternatives emergents i relació amb l’ESS i el cooperativisme b. Tecnoètica: feminisme, dades, sostenibilitat  Programari lliure (FLOSS) a. Definició i 4 llibertats del programari lliure b. Lliure no vol dir gratis! c. Diferències entre software lliure i privatiu  Iniciatives tecnoètiques de l’ESS a. “Passa’t al FLOSS” (Colectic) b. “Fes el salt” (femProcomuns)  Panoràmica d’eines digitals lliures a. Quines eines fem servir?Quines eines podríem fer servir? b. Oficina, correu electrònic, videotrucades, formularis c. Repositoris d’eines digitals lliures Contingut ESS que incorpora  Tecnoètica: iniciatives sense afany de lucre; tractament ètic de les dades (no generar perfils de vigilància i, per tant, evitar que les persones siguin el producte); ús racional i raonable de la tecnologia; reducció de l’impacte ambiental  Cooperativisme i pràctiques d’intercooperació entre experiències i iniciatives del sector dels procomuns i l’ESS. Experiències com SomNúvol de femProcomuns o Passa’t al FLOSS de Colectic, que aglutinendiverses cooperatives i iniciativesdel’ESS per fomentar les einesdigitals lliures  Aprofundiment democràtic, sobirania tecnològica i economia del procomú com a elements vertebradors - i no sempre prou reconeguts - de l’ESS  Feminisme: reflexió sobre el paper i la visibilitat de les dones al sector tecnològic Públic a qui es dirigeix  La proposta està dirigida tant a adolescentsde 14-15 anys com a joves més grans de 15anys. Per tant, el taller està dirigit a alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple,
  • 25. Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais, agrupaments. Número de sessions i durada  1 sessió de 2h Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 26. AlternativESS. DEFENSEM UNTREBALL MÉS JUST I DIVERS! Descripció detallada La càpsula té com a objectiu remarcar la importància de generar llocs de treball dignes i sostenibles, donant les eines necessàries a l’alumnat per tal que reflexioni sobre què ha de buscar en un lloc de feina i presentant experiències d’èxit en l’àmbit de l’emprenedoria social com a fórmula per a generar llocs de treball dignes i sostenibles. Durant la sessió es posaran sobre la taula les diferents característiques i vessants per analitzar si un lloc de treball és digne i sostenible. Es tindrà en compte el salari i la jornada laboral però també les possibilitats de conciliació, la perspectiva de desenvolupament personal, la possibilitat d’inclusió en el projecte empresarial, etc. Es presentarà el conveni col·lectiu com a primera eina per a valorar si el lloc de treball és digne i s'analitzaran ofertes de feina reals. Aterrarem les reflexions a les feines que hagi dut a terme l’alumnat. S’introduiran el sindicalisme i el cooperativisme com a formes d’autoorganització i autodefensa dins el mercat laboral. Es farà una breu introducció històrica i s’exemplificarà amb casos actuals (El Sindicat Popular de Manters i la cooperativa Top Manta; Treballadors de Glovo i Deliveroo, i la cooperativa Mensakas; Sindillar i les cooperatives de treballadores en l'àmbit de les cures; la PAH, el Sindicat de Llogaters i el cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús; i Aliança contra la pobresa energètica i la cooperativa Som Energia). Finalment farem diverses reflexions a través de dinàmiques (bombolles de calor, termòmetres de posicionament, cafè rodant i/o debat en silenci): en primer lloc sobre els drets dels treballadors però també recordar el deure de desenvolupar una feina de qualitat i implicar-se en el projecte; en segon lloc, plantejar la diferencia entre “ocupar un lloc de feina” i “desenvolupar-se en un lloc de feina”; per últim, remarcar el valor de generar projectes creats i desenvolupats en la cooperació com a forma d’empoderament. Objectius  Prendre consciència de què vol dir que un lloc de treball sigui sostenible i digne.  Conèixer les eines bàsiques legals per defensar els seus drets com a treballador.
  • 27.  Entendre el sindicalisme i el cooperativisme com a formes viables per a generar llocs de treball sostenibles i dignes i per defensar els drets dels treballadors.  Comprendre que el treballador, a més de drets, té uns deures respecte al projecte amb el qual es vincula el seu lloc de feina. Metodologia  La càpsula combina fórmules expositives amb d’altres més participatives i dinàmiques, com ara bombolles de calor, termòmetres de posicionament, cafè rodant i debat en silenci. Es tracta de dinàmiques que permeten extreure opinions del grup, així com facilitar el posicionament personal de les participants a partir de conceptes clau, casos i experiències reals i hipotètiques. Aquestes metodologies combinen la paraula oral i escrita amb exercicis en moviment i amb el cos, alternant formats on es treballa amb tot el grup amb formats on es treballa en grups petits i fins i tot individualment. Això permet treballar a partir de diferents canals expressius i recollir totes les veus, fent una sessió més inclusiva i atenta a la diversitat del grup.  La voluntat és realitzar el taller de la forma més dinàmica possible (amb jocs, dinàmiques de posicionament, debats...) per tal que les participants tinguin un paper actiu en la construcció de la pròpia sessió i que puguin sorgir els debats necessaris que impliquen un bon aprenentatge. Les parts més magistrals o expositives es reserven als moments de contextualització i introducció a les temàtiques, en que els dinamitzadors han d’aportar les nocions mínimes comunes per garantir que les participants es mouen en el mateix marc conceptual. Continguts  Quina seria la vostra feina ideal? Com creieu que hauria de ser un lloc de feina amb condicions laborals dignes?  Anàlisis en petit grup de diferents ofertes de feina i debat. a. Que valoreu? b. Que us molesta? c. Que falta?  Ordenar ítems relacionats amb una oferta de treball segons les prioritats del mercat laboral i segons les prioritats com a treballador. Debat en grup. a. Pensar les seves experiències laborals on les col·locarien. Pensar en la seva millor feina i la seva pitjor feina (en cas que ja hagin tingut experiències laborals, encara quesiguialsectorinformal). Encasquenohagintingut capexperiència laboral,fer- ho amb casos hipotètics (ex. feina ideal, feina que mai voldrien fer...).
  • 28.  Exemples inspiradors que han permès emancipar i empoderar col·lectius en el mercat laboral: a. Exemples sindicalisme:Top Manta (Sindicato popular de vendedores ambulantes), Sindicat de Llogateres, Sindillar/Sindihogar b. Exemples del cooperativisme de diferents sectors econòmics i territoris: Educació (L’Esguard, Reflexes, +Educació, Escola Lliure el Sol), L’Esberla, La Ciutat Invisible, Coop d’Era, L’Aresta,TresCadires, Psicoopera.  Idees claus per no oblidar-nos. Els imprescindibles a tenir en compte quan haguem d’anar a buscar feina: a. Drets del treballador i deures com a treballador b. Redirigir el concepte mercat laboral “no és ocupar un lloc de feina” vs “desenvolupar-se professionalment en un lloc de feina” c. Projectes col·lectius defensats des de l’ESS Continguts ESS que incorpora  Què és un lloc de treball sostenible i digne?  Eines legals per valorar si un lloc de treball és sostenible i digne.  Formes d’autoorganització i autodefensa dins del mercat laboral (sindicat, emprenedoria col·lectiva, cooperativisme) i exemples reals i exitosos d’aquests models.  Valors de l’ESS i drets i deures del treballador. Públic a qui es dirigeix  La proposta està dirigida tant a adolescentsde 14-15 anys com a joves més grans de 15anys. Per tant, alumnat de 3r i 4rt d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Formació Professional (Grau Mitjà i Grau Superior), Programes de Formació i Inserció (antics Programes de Qualificació Professional Inicial), Programes de Diversificació Curricular (per exemple, Unitats d’Escolarització Compartida), Educació d’adults, i Educació Especial, Jovent d'esplais, agrupaments. Número de sessions i durada  1 sessió de 2h Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.
  • 30. InstaCoop DIFERÈNCIES ENTRE ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I ECONOMIA TRADICIONAL Taller d’immersió en l’experiència de projectes de l’ESS i del cooperativisme, introduint realitats vivencials de les joves a través de la realització d’un projecte propi en equip. Es realitza a través de la creació d’un projecte que s’encarrega a cada equip de realitzar un pòster mostrant la informació de cooperatives reals. Elspropisequipss’haurand’organitzarcomsifossinempreses,algunessónSL,altrescooperativesialtres cooperatives d’iniciativa social. S’hauran d’enfrontar a realitats problemàtiques i al context i trobar-hi solucions. Es vol anar generant les vivències dels projectes socioeconòmics reals, debatre sobre les diferències entre les tipologies de projecte o empresa segons si és tradicional o alternativa. Objectius  Comparativa entre els models organitzatius de l’ESS i del cooperativisme vers les tradicionals i capitalistes.  Apropar el model cooperatiu a l’alumnat.  Treballar els valors cooperatius des d’una vessant vivencial.  Fomentar actituds i habilitats emprenedores.  Apropar al centres educatius les cooperatives del sector o família professional.  Fomentar habilitats i competències TIC i competències interpersonals i de treball en equip. Metodologia  Aprenentatge basat en projectes. Experiència vivencial que dona protagonisme a les joves a través de l’elaboració d’un projecte propi i treballat en equip. Requereix de plantejar objectius i un pla de treball.  Generació de treball en equip treballant competències interpersonals i comunicatives.  Treball de competències TIC a través de la cerca d’informació i l’elaboració d’un projecte expositiu. Continguts
  • 31.  Elaboració de plans de treball i econòmics per cada equip i presa de decisions empresarial per tal de poder dur a terme el projecte objecte del taller.  Models d’empresa: tradicional, cooperativa i cooperativa d’iniciativa social.  Recerca sobre les cooperatives que es troben a l’entorn o bé les que els hi han fet encàrrec del projecte.Opció de fer-ho acompanyats a través del taller de RutesCooperatives.  Confecció per part de cada equip de treball d’un pòster sobre fer alguna de les cooperatives del barri prèviament presentades.  Presentació dels pòsters, rebuda de recompenses “econòmiques” fictícies i reflexió sobre el procés de treball, els valors treballats i intercanvi d’experiències. Públic a qui es dirigeix  Joves de 3r i 4t d’ESO - a partir de 14 anys  Joves de batxillerat, PFI, cicles formatius i/o universitaris- a partir de 18 anys  Joves d’esplais, agrupaments, casals de joves i altres entitats juvenils  Joves de cursosde monitor/es idirector/es, PIJs i altres serveis, projectes o equipaments juvenils Aquesta activitat es fa en col·laboració amb Escola lliure el Sol.