4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible

Espai de creació
i d’intercanvi
d’experiències
per impulsar
l’Economia Social
i Solidària
EDICIÓ IV
Amb la col·laboració de:

Espai de creació
i d’intercanvi
d’experiències
per impulsar
l’Economia Social
i Solidària
Presentació Col·laboratori.ess 3
SESSIÓ 1. ENS ENFOQUEM
L’ABC de l’alimentació sostenible a Barcelona 4
SESSIÓ 2. INTERCANVIEM MIRADES
L’alimentació sana, justa i sostenible, i resilient.
Una mirada multidisciplinària 10
SESSIÓ 3. RECUPEREM ELS SENTITS
Producció, distribució i comercialització,
tres parts fonamentals de la cadena alimentària 17
SESSIÓ 4. CANVIEM LA NOSTRA MANERA D’OLORAR
L’alimentació sostenible en xarxa,
experiències comunitàries 26
SESSIÓ 5. DONEM VEU AL NOSTRE TACTE
Programació col·lectiva de la «Capitalitat» 31
SESSIÓ 6. ASSABORIM NOUS SONS
Potencial transformador dels projectes 47
Persones participants i convidades 54
EDICIÓ IV

2
PRESENTACIÓ
Presentació
Col·laboratori.ess
Què ha estat?
Recollim en aquests pàgines la quarta edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha foca-
litzat la mirada en l’alimentació sostenible, incorporant criteris i valors de l’economia social i solidària,
com una altra manera de produir i consumir, a través del coneixement i de reflexions de diferents
models, pràctiques i experiències que estan funcionant.
El Col·laboratori.ess, Laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció comunità-
ria és un espai d’aprenentatge col·lectiu que va començar a caminar fa tres edicions.
Aquesta edició neix amb la finalitat de promoure i visibilitzar iniciatives, propostes i accions reals
encaminades cap a una alimentació sostenible a Barcelona, els propers anys. Per aquest motiu la
Direcció d’innovació socioeconòmica de Barcelona Activa ha treballat, en aquesta edició, de la mà
de l’equip de política alimentària i del projecte «Barcelona, Capitalitat mundial de l’alimentació sos-
tenible» impulsat pel Comissionat d’economia social i solidària, desenvolupament local i política ali-
mentària.
Especialment l’any 2021 l’alimentació serà un eix central de les polítiques públiques de Barcelona
arran de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible 2021.
És un espai participat, amb vocació de promoure la reflexió i la sistematització de coneixements a
partir de pràctiques i experiències de les persones professionals que han format part, d’una manera
estable, al llarg de les sis sessions que s’han realitzat, en aquesta quarta edició.
Tanmateix, han nodrit l’espai persones convidades que són protagonistes impulsores de desenvolu-
par programes que de diverses maneres contribueixen a desenvolupar una alimentació més justa i
sostenible en el territori.
L’estructura de les 6 sessions va combinar tres línies d’objectius:
– l’intercanvi d’experiències i pràctiques,
– la formació per a la capacitació dels participants,
– i la sistematització d’aprenentatges i coneixement generats.
En aquesta edició les sessions han tingut d’una durada aproximada de 3 h, i amb una periodicitat
mensual. Les sessions, que formen part d’un procés continu d’aprenentatge, volien combinar les

3
PRESENTACIÓ
aportacions dels participants amb l’intercanvi d’experiències i pràctiques, i amb l’aportació de re-
flexions i documentació que nodreixi els debats. En aquesta ocasió, i per l’excepcionalitat de la crisi
sanitària de la Covid-19, les sessions s’han realitzat en línia.
A qui s’adreçava?
A persones tècniques municipals d’àrees, districtes, equipaments i ens associats implicats directa-
ment o indirectament en projectes d’alimentació sostenible al territori.

SESSIÓ 1
SESSIÓ 1. ENS ENFOQUEM
L’ABC de l’alimentació
sostenible a Barcelona
17 de juny de 2020
Breu descripció de la sessió
Objectius de la primera sessió del Col·laboratori.ess:
En aquesta primera sessió, que va ser d’aterratge a l’alimentació sostenible, vam conèixer de primera
mà el projecte de «Capitalitat», a càrrec de l’Amaranta Herrero. La «Capitalitat», prevista a l’octubre del
2021, que serà una cimera d’alcaldesses i alcaldes de les ciutats membres del pacte de Milà, és des
d’on s’impulsaran estratègies, programes i accions vinculades a la temàtica per fomentar l’alimentació
sostenible.
En segon lloc, es va mantenir un primer diàleg sobre l’alimentació sostenible amb persones convida-
des expertes en la matèria, l’Erick Hobbelink i la Rosa Binimelis, que va permetre analitzar impactes
globals i locals del sistema alimentari.
Per acabar, les participants convidades al Col·laboratori IV van dedicar una estona al coneixement
mutu i a compartir expectatives en relació amb l’espai d’intercanvi.
Reflexions aportades pel grup
Ens trobem amb dificultats com a impulsores de l’alimentació sostenible:
Volem que l’alimentació sostenible sigui accessible. Però, com ho fem? Com garantim que arribi a
aquells col·lectius, persones, classes populars amb menys recursos econòmics? El consum de pro-
ducte ecològic és més elevat en persones amb més capacitat adquisitiva.
Aquest és el principal repte que tenim.
Ens adonem que com menys intermediaris hi hagi a la cadena alimentària, podrem aconseguir preus
més justos. També passa per garantir l’alimentació sostenible a la xarxa d’equipaments com ara esco-
les bressol, residències, etc. perquè arribi a un sector ampli de la societat.
Posem en valor iniciatives i projectes internacionals com ara el VRAC, que són cooperatives de con-
sum agroecològic a França en territoris populars, gestionades i promogudes per les persones que hi
viuen.
4

SESSIÓ 1 5
Reflexions inspiradores
Entre altres experiències, a Barcelona, coneixem que des de Drets Socials s’està estudiant el cost
d’aquest tipus d’alimentació.
Al districte de Nou Barris hi ha diferents horts comunitaris. Al barri de la Prosperitat n’hi ha dos i la
sobirania alimentària està agafant força. Són projectes als quals es vinculen moltes entitats. Amb
la Covid-19, a més, s’han articulat xarxes de suport que, algunes, distribueixen aliments d’aquests
horts comunitaris.
Ens adonem que una bona intervenció per anar cap a una alimentació més sostenible seria promou-
re l’accés a la terra i garantir el relleu del teixit productiu. La voluntat i el desig per tornar a viure de la
terra ha d’anar acompanyat de polítiques públiques d’ajuda a accés a la terra.
L’accés als recursos productius i l’acompanyament són necessaris, però també ho és que la proposta
sigui accessible a tothom per poder parlar d’un sistema alimentari just i més democràtic (en la presa
de decisions i en la participació).
«Quins són els principals
problemes o impactes
de l’alimentació al planeta?»
El principal problema de l’alimentació al planeta
és l’alimentació industrial. El model de l’alimenta-
ció industrial es caracteritza per grans monocul-
tius, grans extensions, grans usos de recursos i la
producció massiva d’aliments.
Un dels problemes bàsics
que genera és l’ambiental:
La degradació d’ecosistemes; la contaminació
de l’aigua, de l’aire i de sols fèrtils, sobretot per la
utilització elevada de fertilitzants i pesticides; el
transport de productes de llarga distància, la ge-
neració de gasos d’efecte d’hivernacle (20-30%
dels gasos d’efecte d’hivernacle és a causa de la
producció industrial).
Dins del sistema alimentari, la producció indus
trial de carn té un paper molt important en
aquesta degradació ambiental.
Per aquestes raons, aquest model no és adient
per reduir el canvi climàtic: sovint genera fenò-
mens més extrems com ara sequeres i inunda
cions. El model de producció i consum està basat
en sistemes pensats per
produir diners, i no pas ali-
ments.
Una característica de l’alimen-
tació industrial és la separació de
cicles agrícoles i ramaders, quan tradicionalment
sempre han estat junts. És molt lògic el cicle en-
tre ramaderia i agricultura. Ara els purins són un
element de contaminació greu quan no havien
estat mai un problema.
Amenaça a l’agrobiodiversitat pels monocultius i
la plantació de transgènics.
Problemes a nivell social:
El sector agrari queda subordinat a altres sec-
tors, especialment a la distribució i la comercia-
lització d’aliments. Hi ha un mercat hipergloba-
litzat amb lleis imposades que suposa un perill
per a petits productors/es. Lleis de mercat que
marquen els criteris de selecció, per exemple: la
mida , els preus, les certificacions... tots aquests
elements que passen pel filtre de la gran distri-
bució alimentària condicionen el model de pro-
ducció.
Tot plegat crea una situació de concentració
de l’explotació en poques mans, perquè la gent

6
SESSIÓ 1
marxa del camp, genera despoblament rural (a
Catalunya, entre el 2005-2015 han desaparegut
6.800 finques agrícoles, 2 finques per dia. En els
últims 20 anys, a Barcelona, s’ha perdut entre un
30-50% de terreny agrícola cultivable). Perdem
terres, finques i cada vegada són en mans de
menys persones.
Genera una hegemonia de grans empreses cor-
poratives que decideixen què i com produïm,
distribuïm i consumim (el 2007, 3 companyies
controlaven el 53% del mercat global de llavors,
i aquestes mateixes empreses són també les que
controlen el mercat de pesticides = molt poder).
Pel que fa a la distribució i la comercialització de
les grans cadenes agroalimentàries, les empreses
dedicades al transport són les que aglomeren tot
aquest poder (el 2007, 5 empreses agroalimen-
tàries a Espanya controlen el 55% de les vendes
d’aliments).
És un sistema que genera pobresa i la perpetua.
Expulsa comunitats per ocupar terra fèrtil o per
especular amb la terra (fins i tot fons d’inversió
privats utilitzen la terra com un actiu financer,
l’anomenat land grabbing1
.
Problemes a nivell cultural:
Alienació de la societat envers el sistema alimen-
tari: estem desconnectades de l’aliment que
consumim, del seu origen, estacionalitat, etc.:
Hem passat de les dietes arrelades al territori i a
les persones que produïen l’aliment, a una dieta
amb un alt contingut de processats, que no sa-
bem d’on ve.
Desvalorització del paper de la dona en el món
rural. Amb aquest sistema i marc productivista,
on el que importa són els calers, el paper tradi-
cional agrícola de la dona, lligat a la subsistència
de la família i les tasques reproductives, queda
invisibilitzat.
Problemes a nivell de salut:
La fam al món. Cal entendre la fam com un pro-
cés polític. La fam al món és un problema de dis-
tribució, no de producció. La FAO publica el 2011
sobre el malbaratament alimentari i defenia la
fam com un problema polític i no tècnic.
Sobrepès. El 38,9% dels infants entre 6-12 anys
tenen problemes de sobrepès el 2008.
(Extret de les explicacions
de la Rosa Binimelis i l’Erik Hobbelink,
càtedra d’Agroecologia, Universitat de Vic)
1. El fenomen del land grabbing és la compra de terres fora de les
seves fronteres per part d’Estats, però també d’empreses multi-
nacionals i grans fons d’inversió.
Bibliografia / Webgrafia
Cicle de sessions en línia «Alimentem el Besòs i el Maresme»:
En les sessions es comparteixen inquietuds i iniciatives dels diferents agents del barri al voltant de la
temàtica de l’alimentació, es donen a conèixer diferents experiències que s’estan implementant en
altres llocs i s’exploren les possibilitats d’implementar accions innovadores al barri que donin resposta
a l’emergència alimentària amb criteris saludables i sostenibles.
«Com es pot transformar el sistema alimentari en temps de pandèmia?»
17, 18 i 19 de juny. 18 h – 19 h
https://www.youtube.com/watch?v=JlgqL82l98A
https://alimentembm.wixsite.com/projecte/cicle

SESSIÓ 1 7
«Et preocupa que els aliments no siguin un bé comú?»
17/6 José Luís Vivero (Observatori del Dret a l’Alimentació d’Espanya):
https://youtu.be/1CYJsmpgZsI (enllaç a la sessió en directe)
«T’agradaria tenir una alimentació més sostenible i saludable?»
18/6 Dani López (Xarxa de ciutats per l’agroecologia):
https://youtu.be/b7ee9fpDxJM
«T’has plantejat com seria un menjador escolar ecològic?»
19/6 Nani Moré (Menjadors Ecològics):
https://youtu.be/WZdofqoywYk
Canal de Youtube del Centre Cívic Besòs:
https://www.youtube.com/channel/UCoa73eeV3Ib65W1zfqeubJg
VRAC, compres col·lectives comunitàries en barris populars
a diferents ciutats de França
https://youtu.be/rCNTs6-fYm0
Veïns i veïnes organitzades i agrupades en cooperatives de compres, que van néixer l’any 2013 per
iniciativa d’un grup d’habitatges de l’est de Lió, a França, amb el suport de la fundació Abbé Pierre
com a part de la política de lluita contra l’aïllament i l’exclusió social.
Recursos
Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021:
https://alimentaciosostenible.barcelona/ca
Durant tot l’any 2021, Barcelona, a més de ser la seu de la cimera global de ciutats del pacte de Milà,
acollirà i donarà suport a una sèrie d’esdeveniments i iniciatives, tant a la ciutat com a l’entorn metro-
polità, en les quals l’alimentació sostenible, justa i sana serà el principal element vertebrador.
Es desplegaran polítiques i projectes alimentaris per situar la metròpoli de Barcelona com a referència
en aquest àmbit.
Es construirà una estratègia de polítiques alimentàries amb horitzó al 2030.
En aquesta web podreu trobar activitats i objectius de la Capitalitat Mundial.
Mesura de govern per una alimentació sostenible 2020-2021
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/sites/default/files/Mesura%20de%20go-
vern%20Alimentacio%CC%81%20Sostenible_202012_Def.pdf
La mesura de govern pretén impulsar, a mitjà i a llarg termini, una transformació del sistema alimen-
tari de manera que respecti i beneficiï les persones, els territoris i el planeta d’acord amb els compro-
misos subscrits per la ciutat de Barcelona mitjançant la signatura del pacte de Política Alimentària
Urbana de Milà, el 2015. Durant tot l’any 2021 Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació
Sostenible i serà la seu del 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, l’octubre

SESSIÓ 1 8
del 2021, marc que fa que aquesta mesura de govern sigui més pertinent que mai. Aquest document
recull justificació per la mesura, àmbits d’actuació, projectes i calendari.
Vía Campesina
https://viacampesina.org
La Vía Campesina és un moviment internacional que reuneix milions de camperols, agricultors petits
i mitjans, sense terra, joves, dones rurals, indígenes, migrats, treballadores agrícoles de tot el món.
Moviment construït sobre un fort sentit d’unitat, la solidaritat entre grups, que defensen l’agricultura
camperola per la sobirania alimentària com una manera de promoure la justícia social i la dignitat, i
s’oposa fortament als agronegocis que destrueixen les relacions socials i la natura.
Aprenentatges que hem fet
Alimentació sostenible i sobirania alimentària?
L'alimentació sostenible:
L’alimentació sostenible és un sistema alimentari que:
– Respecta el medi ambient, el territori i els seu límits.
– S’adapta als canvis climàtics, a la crisi climàtica.
– Té una dimensió local, on els recursos naturals són gestionats de manera local. Això implica l’adap-
tació a la distribució i a l’estacionalitat.
– Afavoreix l’agrobiodiversitat de l’entorn, la qual cosa vol dir que diversifica els nostres camps, ferti-
litza orgànicament, es baixa la dependència d’eixos externs, i no utilitza la genètica modificada.
– Respecta els límits productius dels recursos naturals: de la terra, l’aigua, el petroli, el nitrogen. Cuida
aquests recursos i els assegura per a generacions futures.
– És saludable, formada per una dieta sana, diversificada i de temporada.
– Implica una menor producció de la que tenim avui.
– Garanteix el benestar animal.
– És socialment justa i solidària: l’alimentació entesa com un dret humà i no com una mercaderia.
Un agricultor o productor que garanteix el dret a l’alimentació saludable. Són els agricultors qui
garanteixen aquest dret, no són empresaris.
– Posa l’alimentació al centre: Productores, distribuïdores i consumidores han de ser a la base del
sistema alimentari i de les polítiques alimentàries que es facin.
– Promou condicions de feina i preus dignes, valoritza la pagesia i reconeix les lluites.
– Garanteix un món rural viu: que vertebri el territori i el faci viu. Un model que fixi població rural i
que no estigui subordinada a la població urbana.

SESSIÓ 1 9
La sobirania alimentària:
Terme que es va introduir l’any 1996, en el marc de la cimera mundial de l’alimentació. Introduït per
la Vía Campesina. El seu principi fundador és que els aliments no són una mercaderia, sinó un dret
humà fonamental.
La definició de sobirania alimentària ha anat canviant i enriquint-se al llarg dels anys, tot i que sempre
ha mantingut un significat crític i polític. S’ha anat adaptant a cada context i territori.
La sobirania alimentària es pot definit com: «El dret dels pobles o comunitats a aliments nutritius,
culturalment adequats, sostenibles, accessibles, produïts de manera justa. El dret a decidir participa-
tivament el propi sistema alimentari».Sota el paraigua de la sobirania alimentària es dona prioritat a
les economies locals, i a garantir el dret d’aquells que produeixen l’aliment.
És un concepte que està en diàleg amb altres conceptes i moviments socials: gènere (p. ex., aliança
forta entre Vía Campesina i marxa mundial de les dones. Dintre del sistema alimentari necessitem
tenir relacions fora de l’opressió i les desigualtats), joves (incorporació al món rural) el canvi climàtic
(crisi climàtica: Lema «L’agroecologia refreda el planeta»).
La sobirania alimentària té 5 eixos principals:
– Producció local per a una alimentació de proximitat, suficient, saludable i culturalment apropiada.
– Dignificació de la pagesia.
– Relacions comercials justes entre producció i consum.
– Empoderament i control dels recursos naturals per part de les comunitats locals.
– Sostenibilitat ambiental, econòmica i social, i la justícia alimentària.

SESSIÓ 2 10
SESSIÓ 2. INTERCANVIEM MIRADES
L’alimentació sana, justa,
sostenible i resilient.
Una mirada multidisciplinària
8 de juliol de 2020
L’objectiu d’aquesta segona sessió al voltant de l’alimentació va ser enriquir les mirades i les pos-
sibilitats d’un canvi de model d’alimentació a partir del relat de persones vinculades a projectes i
iniciatives promogudes per diversos agents públics i privats, vinculats al camp de la salut, l’educació
i el dret a l’alimentació. Tanmateix, es va establir un diàleg i debat amb elles, i entre les persones
participants.
En darrer lloc, vam compartir reflexions i inquietuds a partir del visionat d’un vídeo, que evidencia
diferents sistemes de producció, comercialització i consum.
És imprescindible un sistema de distribució alimentària justa i saludable. Cal un hardware, és a dir,
una estructura i una infraestructura pública per fer circular l’alimentació que defensem. Hi ha exem-
ples derivats de llocs on s’han cregut la possibilitat de la compra pública de qualitat, com ara el sud
de França i algun d’Itàlia. A través de la compra pública es genera la necessitat de crear i aconseguir
aquesta estructura.
Hi ha una necessitat molt explícita per la venda directa i es troben problemes per comercialitzar els
seus productes. Un repte molt important de les iniciatives que hi ha, és com articular la pagesia, que
tenen recel a compartir clientela.
També, un altre repte és la viabilitat econòmica. A Barcelona, o l’Àrea Metropolitana, s’està intentant
posar en marxa un centre logístic amb finançament de l’Ajuntament, amb la voluntat que estigui
obert a tota la pagesia. Per ara, tenim un disseny d’aquest centre i estem en la fase d’explicar-la a
diferents agents, experts i no experts, per contrastar la proposta, enfortir-la i veure si és prou sòlida i si
dona resposta a les necessitats reals de les persones pageses i a altres parts de la cadena.

SESSIÓ 2 11
Sobre polítiques públiques
necessàries en alimentació justa,
sana i resilient
«Un exemple de política pública que funciona
bé sobre salut alimentària és Xile. Xile ha posat
en marxa un pla de política integral d’alimen-
tació saludable, que recull bona part de la lluita
que l’OMS fa temps que ha engegat. Aposten
per polítiques clares i directes. Per exemple:
Etiquetatge: en els productes pots veure di-
rectament, d’una manera molt visual i avala-
da pel Ministeri de Salut, si aquell producte
és processat, si conté molt sucre, molta sal,
greixos saturats, etc. Tot amb un etiquetatge
molt clar.
Publicitat: també han regulat estrictament
la publicitat de productes insans.
Impostos: la política d’imposició de taxes
sobre els aliments està coordinada amb la
política en salut. L’alimentació insana no pot
ser molt més barata que el menjar saluda-
ble. IVA 0% en els aliments saludables i frescs
i en canvi, IVA 21%, que és el màxim, en pro-
ductes processats.
Educació: una política educativa molt clara
on tot l’anterior estigui incorporat en el cur-
rículum.
(Extret de les explicacions del Ferran Garcia,
de Justícia Alimentària)
«Com a intervencions en l’àmbit municipal
s’hauria d’actualitzar el sistema de serveis so-
cials quant a política alimentària de persones
en situació vulnerable. A la ciutat de Barcelona
s’està duent a terme un programa que es diu
«Alimenta», amb diverses organitzacions de pes
i sistemes de donacions que estan treballant-hi
(Càrites, Creu Roja, Banc d’Aliments...). És una
llàstima que no agafin altres models per canviar
aquest sistema assistencialista, de caritat i que
no proporciona aliments saludables. Ara es do-
nen aliments perquè la gent necessita menjar,
però no han de menjar el que donen les empre-
ses, sinó dietes saludables i nutricionals.
Cal establir polítiques municipals per canviar
aquesta realitat, i perquè també inclogui aque-
lles persones que no tenen un NIE i que no en-
tren dins d’aquestes polítiques. Això ens ha de
preocupar.
En l’àmbit educatiu, cal empoderar les escoles perquè siguin les impulsores del canvi de paradigma
alimentari. S’han fet un munt d’esforços. S’hauria de donar suport als centres perquè siguin capaços
de fer créixer els seus projectes educatius envers la sobirania alimentària, i que els tallers no es con-
verteixin en activitats puntuals que no van més enllà. Es tracta d’intentar fer un canvi de mentalitat
dels docents perquè puguin fer acompanyament en la sensibilització de l’alumnat.
Caldria, també, fer més explícita la diversitat alimentària en el sentit d’incorporar cultures, i els aspec-
tes de socialització de l’espai de menjador. D’una banda, hi ha un projecte educatiu que inclogui una
educació alimentària en clau de justícia global, i d’altra banda, hauria d’incloure tot allò relacionat
amb el desenvolupament emocional de les persones pel que fa als aliments (l’aliment com a festa,
l’aliment com a cultura, com goig...).
És molt important el reconeixement i la legitimitat econòmica a iniciatives que treballen per una
alimentació sostenible per poder impulsar l’emprenedoria. Dins de la línia de contractació pública de
l’Ajuntament de Barcelona hi ha una línia d’innovació (social, científica) on potser es podrien posar
sobre la taula aquest tipus de projectes.

SESSIÓ 2 12
Experiències comentades
Projecte d’Agroecologia Escolar. Ajuntament de Sant Cugat.
agroecologiaescolar.wordpress.com
Quins objectius volen aconseguir?
Treballar, amb una població que no és productora ni rural, sinó que és urbana i escolar, la sobirania
alimentària com a capacitat per transformar sistemes alimentaris propis i propers. Apropar els infants
i la resta de la comunitat educativa (famílies, docents...) a nous sistemes alimentaris amb criteris de
justícia, d’ecologia i de l’agroecologia.
Amb quins reptes es troben les entitats/organitzacions?
El repte més gran com ajuntament a l’hora de promoure aquesta proposta de canvi que treballa,
des de la creació d’un hort escolar fins al consum, és que l’educació ambiental que proposem ne-
cessita que hi hagi una cessió de poder. Actualment, la gestió del sistema alimentari de l’escola està
Incidir molt a les escoles. Fem molts tallers
puntuals, però la política pública sobre alimen-
tació saludable caldria que fos una assignatura
obligatòria transversal. Que l’alumnat apren-
gui a cuinar de manera saludable, la qual cosa
tindria un impacte positiu a casa seva i en les
famílies.
Fer actuacions vinculades a l’agricultura. Com-
prem productes de proximitat? Ara amb la Co-
vid-19 s’han obert molts canals per comprar
alimentació de proximitat i, en canvi, no com-
prem aquests productes. Per què?
L’Administració pública hauria de fer compra
pública responsable de productes de proximi-
tat.»
(Extret de les explicacions de la Mireia Barbas,
de la Fundació Espigoladors)
«Fa temps, Sant Cugat del Vallès es va declarar
antitransgènic a partir de l’estudi d’un escolar
quevapresentaralplemunicipal.Apartird’això,
s’hanpogutpotenciarelshortsescolars,elshorts
urbans, el projecte“Alimentem Collserola», etc.
Les polítiques públiques poden començar per
aquí.
Alguns exemples que tinguin l’escola de base
són a Orduña (País Basc) o al sud de França.
Cal posar èmfasi en els menjadors escolars. Fa
molts anys que la Generalitat intenta ordenar
l’alimentació escolar a través d’una sèrie de
lleis que els tribunals fa dos anys que tomben,
perquè afavoreix només un tipus d’alimentació
que és transnacional, de les grans empreses.
Tenim un camp de batalla important: que els
ajuntaments siguin un dels agents a qui toqui
gestionar les licitacions de l’alimentació esco-
lar, i per tant, intentar fer-ho bé i tornar a dotar
de poder les comunitats i no pas les empreses.
És molt important el treball transversal entre
diferents tècnics i àrees. Si recau sobre un
sol tècnic, el repte serà molt gran i es farà
malament, i el poder retornarà a les grans em-
preses.
Els municipis hem d’acompanyar molt les es-
coles si volem que siguin un actor de transfor-
mació social.»
(Extret de les explicacions de la Gemma Llerena,
de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès)

SESSIÓ 2 13
controlat per l’AFA, per l’Ajuntament, per l’empresa de menjador, pel professorat... i és molt difícil
per a aquests col·lectius cedir el poder a l’alumnat perquè siguin ells i elles qui gestionin el sistema
alimentari del centre.
Si l’alumnat no hi participa, en el sistema que té més a prop, difícilment podrà avançar en la seva
sobirania alimentària.
Com treballen la transversalitat entre els diferents reptes i àmbits en les vostres
organitzacions i projectes?
La transversalitat la treballem amb el llenguatge docent, partint de tres àrees:
– Científica: la que ens permet comprendre els fenòmens.
– Tecnològica: tecnologia no entesa com a informàtica, sinó com a manual. Normalment treballem
molt poc amb les mans, també a les escoles. L’agroecologia escolar i la feina a l’hort; ens animen a
treballar amb les mans les coses fonamentals com ara la producció d’aliments.
– Social: conèixer la pagesia, conèixer-nos com a possibles pagesos/es, visitar altres actors, dialo-
gar-hi, visitar experiències concretes, etc.
Fundació Espigoladors
https://espigoladors.cat/ca/
Quins objectius volen aconseguir?
Espigoladors és un model que neix el 2014 per fer front a tres problemàtiques
principals:
– El malbaratament alimentari de fruites i verdures, per promoure’n la reducció.
– La falta d’accés a una alimentació saludable entre les persones en situació vul-
nerable, per fomentar el dret a una alimentació saludable per a totes les perso-
nes i per generar canvis d’hàbits de consum d’aquestes persones.
– La precarietat laboral de persones en situació de vulnerabilitat, per generar oportunitats laborals.
Necessitàvem crear un model que fomentés i dotés d’una alimentació saludable, però que també
donés la canya de pescar.
Sobre què fem
Recuperem la fruita i la verdura que es descarta en el sector primari i en empreses distribuïdores, i
més d’un 95% la canalitzem a diferents punts de distribució d’aliments per fomentar el dret a una
alimentació saludable, apropar aquestes fruites i verdures i canviar la dieta d’aquestes persones.
Amb quins reptes us trobeu, les entitats/organitzacions?
El model d’Espigoladors toca diferents baules de la cadena alimentària i treballem amb diferents col·
lectius que hi ha: des de l’origen fins al plat, per fer impacte en cadascun d’ells.
Com podem créixer els Espigoladors? Volem i necessitem construir un altre obrador, perquè neces-
sitem incrementar el volum de producció per ser més competitius i també el volum de persones
contractades en situació vulnerable.

SESSIÓ 2 14
Com podem fer front a la necessitat de finançament que tenim? El model de l’Administració pública
pel que fa a oferir subvencions no encaixa en models de creixement en empreses d’aquest tipus.
Com es treballa la transversalitat entre els diferents reptes i àmbits (drets socials, salut,
educació) en les vostres organitzacions i projectes?
Volíem donar resposta a tres problemàtiques socials, però al mateix temps connectar-les entre elles,
perquè són fruit d’un mateix sistema d’organització socioeconòmic i, per tant, cal tractar-les de ma-
nera transversal. Per això vam proposar un model de triple impacte, que té la seva essència en l’acti-
vitat de l’espigolament.
Justícia Alimentària
https://justiciaalimentaria.org/
Quins objectius tenen o què volen aconseguir?
Justícia Alimentària és una associació internacional de
més de 30 anys. L’objectiu principal és transformar el siste-
ma alimentari actual ja que és un dels eixos principals que
genera els principals impactes socials i ambientals.
Volem actuar com a contrapoder públic i ciutadà a les corporacions alimentàries.
Quins reptes us trobeu les entitats/organitzacions?
Treballar més i millor la pressió a les administracions i als responsables polítics, perquè facin polítiques
públiques i iniciatives grans, no coses petites. És necessita molta valentia per fer-ho.
Com a societat, tenim un problema amb l’alimentació saludable de les classes populars (50-60% de
la població). A Catalunya, el 45% de les famílies no tenen accés monetari a una alimentació saluda-
ble. En molts barris de Barcelona la salut alimentària és molt desigual. Cal intervenir dràsticament en
aquests barris i poblacions perquè el dret a l’alimentació adequada sigui real.
Com es treballen la transversalitat entre els diferents reptes i àmbits (drets socials,
salut, educació) en les vostres organitzacions i projectes?
Som una associació mitjana i és fàcil treballar coordinades. Utilitzem diferents eines de transformació
com ara l’educació, la comunicació (optimista i de masses, moderna, àgil), la incidència en polítiques
públiques, l’acció directa, i les investigacions per aprofundir-hi i establir relacions que no hi havia.
També apostem per les denúncies a les corporacions i les administracions. Intentem que tot això vagi
coordinat.
Cadascuna d’aquestes eines, i que estiguin coordinades, ens permet arribar lluny i fer una incidència
més potent.

SESSIÓ 2 15
Recursos
Projecte agroecologia escolar, Sant Cugat del Vallès
agroecologiaescolar.wordpress.com
Espigoladors
https://espigoladors.cat/ca/
Crides al voluntariat
https://espigoladors.cat/ca/espigolaments/
Producte propi
https://espigoladors.cat/ca/es-im-perfect-2/
Justícia alimentària
https://justiciaalimentaria.org/
Campanya Carne de Cañón
https://justiciaalimentaria.org/actualidad/un-informe-de-justicia-alimentaria-alerta-que-un-consu-
mo-excesivo-de-carne-procesada
https://justiciaalimentaria.org/sites/default/files/campaign/Informe_Carne_de_Canon.pdf
https://justiciaalimentaria.org/carne-de-canon#top
Campanya Dame Veneno
https://justiciaalimentaria.org/dame-veneno#top
Conte Patatín Patatán, sobre la sobirania alimentària a Bolívia
https://justiciaalimentaria.org/recursos/patatin-patatan-un-cuento-sobre-la-soberania-alimenta-
ria-en-bolivia.
Vídeos
Dos tomates y dos destinos
https://www.youtube.com/watch?v=nbWqR3yxdf8
La ruta del tomàquet
https://www.youtube.com/watch?v=rmH2Efe5sSU
Dos tomates y dos destinos i La ruta del tomàquet són audiovisuals didàctics que posen de manifest les
tensions que hi ha entre la viabilitat econòmica i la consciència ecosocial, entre els productors «bons»
i productors «dolents». També posa de manifest si les cooperatives de consum són una solució o no
ho són, i la responsabilitat que tenim les persones consumidores en el sistema.

SESSIÓ 2 16
Per on podem començar
Hi ha avaluacions d’iniciatives d’altres països. A Catalunya, sorprenentment, s’ha aprovat l’impost a les
begudes ensucrades i hi ha evidència que aquesta mesura funciona molt bé (reducció del consum
20-40%), d’igual manera que s’ha demostrat que també funcionen les actuacions sobre les etiquetes
i la restricció de la publicitat de productes insans. L’Estat espanyol començarà a implementar l’etique-
tatge d’aquí a dos mesos, un etiquetatge adaptat a la indústria. D’impostos n’hi ha, però molt baixos,
i tot i així funcionen (l’impost que proposa l’OMS és 10 vegades més alt). Cal, però, una regulació
estricta de la publicitat (més enllà dels espots televisius) basada en uns criteris tècnics sobre la salut.
Actuar-hi té un efecte claríssim i és el que més neguit provoca; per això sospitem que és el que més
pot impactar. Si fas una política integral, seria molt bo poder començar per aquí i, de fet, és el que
estem intentant fer.
Fer que les escoles tinguin el tema de l’alimentació saludable com a projecte és bastant difícil, per-
què no forma part de la seva feina. Els docents no tenen la missió de gestionar l’alimentació del
centre, sinó que ho fa l’AMPA, i així ho estableix la llei. Hem de trobar maneres de cedir part de la
gestió a l’alumnat, que sigui un encàrrec i part del projecte educatiu. Sempre ha passat que, com que
l’educació ambiental, per exemple, no ha estat mai una assignatura, mai no s’ha pogut treballar en
profunditat.
Per impulsar i reforçar microcrèdits, d’una banda, el sistema de subvencions hauria de canviar. Serveix
perquè les entitats puguem desenvolupar projectes, però ens passem el dia sol·licitant i justificant.
Quan t’arriben el diners ja és a l’octubre, i al desembre has de justificar la feina que potser no has po-
gut fer durant l’any. Tot plegat és molt pervers, perquè busquem diners, busquem poder fer impacte.
A més a més, si durant el procés detectes que cal canviar alguna cosa de la proposta presentada o
fer alguna altra cosa que tindrà més impacte, no pots fer-ho. D’altra banda, pilotem si un model pot
arribar a funcionar i n’avaluem l’impacte, i si funciona, el volem replicar. La rèplica ha d’anar de la mà
de l’Administració pública si realment pensa que l’impacte del model pot créixer. De vegades l’Ad-
ministració destaca les bones pràctiques, però no aposta econòmicament per aquests projectes. No
serveix de res que es quedin en una prestatgeria de bones pràctiques, cal injectar capital en algunes.
Darrere de totes les organitzacions hi ha gent picant pedra a contracorrent.
El problema és que l’alimentació no hauria de ser una mercaderia i, com que ho és, estem parlant
sempre de sistemes de mercat. Dins del mercat és important col·locar l’etiqueta de «proximitat» en
comptes de ser una construcció col·lectiva. Hauríem de pensar conjuntament i construir el nostre
sistema alimentari, des de baix, i saltar-nos el mercat.

SESSIÓ 3 17
SESSIÓ 3. RECUPEREM ELS SENTITS
Producció, distribució
i comercialització,
tres parts fonamentals
de la cadena alimentària
16 de setembre de 2020
La tercera sessió la vam dedicar a contextualitzar les baules de la cadena de l’alimentació
sostenible.
Amb aquest marc, vam poder realitzar un mapatge de programes i projectes que s’estan desenvo
lupant a Barcelona, per posteriorment analitzar, d’entre les persones participants, les diferents inicia-
tives amb els criteris següents:
• Debilitats
• Fortaleses
• Gaps, mancances
• Bones pràctiques

SESSIÓ 3 18
Anàlisi DAFO dels programes presentats
Programa 1.
MENGEM SA, MENGEM DE MERCAT – MERCATS DE BARCELONA
https://www.menjodemercat.cat/
Fortaleses
Programa adaptat a tots els cursos d’Educació infantil, primària i secundària.
Es pot adaptar a qualsevol àrea i treballar des de diferents línies estratègiques.
Projecte actiu des de fa 10 anys.
Forma part del currículum escolar.
Bones pràctiques
S’implica activament joves i infants perquè facin una compra sostenible als mercats.
Els infants visiten els paradistes i aquests els expliquen els diferents productes que ofereixen.
Sensibilització sobre reaprofitament, elaboració de receptes.
Material pedagògic per treballar abans de la visita al mercat, durant i després.
Altres comentaris
Pregunta: Igual com s’ofereixen accions educatives i formatives per a infants i joves, existeixen accions
de conscienciació i formació adreçades a paradistes sobre com es tracta el producte, què és un circuit
curt, la diferència entre producte de proximitat i producte ecològic, etc.?
Ja s’ha fet la campanya Mercats verds i els paradistes coneixen aquesta informació. No obstant això,
és molt difícil aconseguir circuits curts en què el pagès arriba a vendre el producte directament al
paradista. L’abastiment és gran i dificulta aquests circuits. Però quan tenen producte ecològic i de
proximitat, ho expliquen perquè en coneixen el valor afegit. A banda, els treballadors d’aquest sector
tenen poc temps i un dia a dia molt dur. El repte se centra en el fet que siguin formacions orientades
a la pràctica i que tingui en compte els seus reptes quotidians.

SESSIÓ 3 19
Programa 2.
FIRA MERCAT DE MERCATS – MERCATS DE BARCELONA
https://ajuntament.barcelona.cat/somdemercat/ca/mercat-de-mercats-2019
Debilitats
La situació actual (Covid-19) no permet fer-ho tal com estava previst per a aquest 2020.
Costa que els pagesos/es vinguin a vendre; el seu negoci és un altre.
La construcció i la gestió d’un mercat municipal és molt complexa.
Els mercats són de gran abast i es fa més difícil fer pedagogia.
Hi ha una tensió lògica entre sostenibilitat ambiental i econòmica entre els paradistes (que estan preo
cupats per tenir més clientela). Tot i així, el projecte Paradistes verds treballa en dues línies: visibilitzar
els paradistes que ja estan apostant (de manera important) pel producte eco/local i directe de pagès,
i facilitar el camí/canvi a aquells que n’estan més allunyats.
Fortaleses
Es potencia la venda de productes de proximitat.
S’identifiquen els productes de proximitat.
Permet conèixer les estratègies municipals d’alimentació.
S’adreça a diferents col·lectius i franges d’edat.
Molts mercats estan buscant ser creatius i obrir així noves vies.
Impacte molt gran a nivell de ciutat. És un aparador per donar a conèixer totes les polítiques alimen-
tàries de l’Ajuntament.
Mancances
En els Mercats verds, cal una sensibilització a paradistes sobre els circuits, els tipus de producte, l’ori-
gen, el valor afegit, etc.
És important sensibilitzar mercats i petits locals sobre els circuits curts.
Hi ha una certa confusió sobre què vol dir productes de proximitat.
Cal que es puguin negociar els preus i no precaritzar. Trobar l’equilibri amb la sostenibilitat econòmica.
Bones pràctiques
Potenciar la sostenibilitat, la proximitat, el producte de temporada i el menjar sa.
Identificació de paradistes verds, paradistes que venen aliments sostenibles i que no generen residus.
Hi ha la previsió de realitzar, l’any vinent, tallers d’alimentació tradicional amb la gent gran.
El Mercat de Manresa té un supermercat cooperatiu dins del mercat mateix, i acull projectes com ara
Foodcoop i un obrador per a tots els projectes i comercialització al supermercat.
Altres comentaris
Un aspecte important que estem treballant, és quins serveis d’assessorament i contraprestacions es
pot oferir als paradistes (que donin resposta a seves necessitats) per animar-los a sumar-se de manera
clara a una alimentació més justa i sostenible

SESSIÓ 3 20
Programa 3.
MENJADORS ESCOLARS I ESPAI DE MIGDIA - CONSORCI D’EDUCACIÓ
Debilitats
Les accions s’engegaran un cop la situació i l’adaptació del sistema educatiu a la Covid-19 estigui més
estabilitzada.
L’emergència educativa per la crisi de la Covid-19 ha suposat un obstacle o dificultat, i de moment
només s’ha pogut avançar a nivell intern.
Fortaleses
Se sensibilitzarà l’alumnat a través de professorat format, amb accions de sensibilització en el currí-
culum d’Educació primària i secundària.
Existeix un cert canvi de mentalitat cap a un altre model d’alimentació i educació alimentària.
S’està treballant sobre un model de menjador escolar de la ciutat de Barcelona: el menjador no és una
cantina (vegeu «bones pràctiques»).
Col·laboració de les escoles amb el projecte «Capitalitat» (grup d’aprenentatges de la «Capitalitat»).
L’Administració pública pot ser un agent essencial acompanyant les iniciatives privades cap a una
sensibilització òptima sobre l’alimentació.
Actuar als menjadors escolars suposaria un impacte molt gran en l’alimentació infantil, amb més de
100.000 menús diaris.
L’espai del migdia a les escoles representa un 30% del temps de la jornada escolar. És un espai escolar
i educatiu més, als centres.
Mancances
El repte principal és plantejar-nos com transitar cap a un model de mentalitat vers l’alimentació sos-
tenible. Com realitzem aquesta transició? Cal que la manera natural de consumir sigui saludable, i no
una especulació.
En aquest canvi de mentalitat, cal introduir-hi els infants però també les famílies.
L’alimentació ha acabat sent un bé de consum no essencial, quan realment és un bé de consum es-
sencial. Cal tornar a posar en el centre l’alimentació, que és allò que ens nodreix.
L’alimentació més saludable és molt classista, encara. Com fem que l’alimentació saludable sigui ac-
cessible a totes les persones?
A Barcelona tenim un repte, i és que només el 45% dels centres educatius són públics, i l’Administra-
ció no té marge de maniobra als centres de caràcter privat.
Cal oferir una formació transversal sobre alimentació sostenible, de la mateixa manera que s’ha fet
amb la perspectiva de gènere.
Bones pràctiques
Actuar amb la infància comporta una presa de consciència directa en les futures generacions.
Els economats de barri, com a projectes no especulatius i com a botigues de barri.

SESSIÓ 3 21
El menjador escolar no es considera una cantina, sinó un espai d’educació, d’aprenentatge i de soci-
alització. Entre d’altres, es tracten temes, des de com parem taula, fins a que fem amb l’aigua residual
dels gots, com fem un menú divers i culturalment significatiu, com creem una cultura pròpia del
moment que estem vivint, etc.
Segons l’espai de menjador que generis, dones una informació positiva i educativa sobre l’alimenta-
ció.
Campanya Plàstic zero.
CIAP (Centre d’intercanvi d’aprovisionament), projecte embrionari de voluntat política que pot facili-
tar la vida a paradistes i escoles per aconseguir producte de proximitat.
Programa 4.
CISTELLES - PLA DE BARRIS
https://pladebarris.barcelona/ca/noticia/el-pla-de-barris-amplia-els-recursos-als-barris-mes-afectats-per-
la-covid-19_974107
Debilitats
Manca la connexió amb el petit comerç dels territoris.
Falta poder connectar el programa amb el procés de distribució. Existeixen comerços d’alimentació
sostenible als barris on actua Cistelles?
Fortaleses
L’alimentació es viu com molt més que l’acció de menjar. És una cadena i xarxa de relacions que es
teixeix a través de la pròpia alimentació.
Arriba a gent que ha quedat aïllada amb el confinament.
Es crea un entorn amb vincles comunitaris a la vegada que t’alimentes de manera saludable. Espais
de socialització a través de la cuina.
Parteix de grups comunitaris ja actius del barri. Exploració prèvia dels grups ja existents amb interès
al voltant de la cuina.
La iniciativa ha reforçat grups comunitaris creats als barris.
S’actua als barris de Roquetes, la Trinitat Nova, Torre Baró - Zona Nord.
Cistelles amb productes de pagesia de proximitat i ecològics.
Mancances
Cal vincular el projecte amb el petit comerç i el mercat del barri, perquè un cop s’acabi el programa,
les persones dels barris coneguin on poden accedir a aquests productes.
Cal fer un mapatge sobre petit comerç i mercat al barri amb productes de proximitat i ecològics.
També informar i difondre als veïns on poden comprar aquests tipus de productes en el territori.
Un dels reptes podria ser buscar la manera de canalitzar la compra en línia (nova forma de comprar)
amb maneres més eficients a nivell energètic i ambiental per accedir al producte. També tenint en
compte la sostenibilitat dels projectes i dels equips de treball.

Bones pràctiques
Contacte directe amb les persones.
Un cop a la setmana, les persones reben una cistella amb productes de proximitat i ecològics.
Una tallerista d’alimentació proposa menús amb els productes de temporada que han rebut.
Les persones mantenen converses a través d’un grup de WhatsApp que utilitzen per compartir idees
de cuina, enxarxar-se, interactuar i generar vincles.
Exemple d’un dels grups que hi participen: grup de veïnes de Torre Baró que ja estaven interessades
en l’alimentació, i que es trobaven al casal de barri de Torre Baró per cuinar. També volien treballar
per a la residència. En els mesos de confinament es va demostrar la xarxa forta que havien creat entre
elles. Buscaven més persones participants i van aprofitar Cistelles per enfortir el grup.
Programa 5.
IMPULSEM EL QUE FAS – BARCELONA ACTIVA
https://empreses.barcelonactiva.cat/es/web/es/impulsem-el-que-fas
Debilitats
No es tenen en compte tots els sectors. Hi ha un desconeixement entre el que es realitza en els dife-
rents districtes, quan es tracta del mateix programa.
Fortaleses
Són projectes dels territoris amb la voluntat d’apropar-se a la ciutadania. Territorialització i acció co-
munitària.
Són iniciatives de negoci que neixen en el territori.
Aprofita la xarxa d’equipaments per fer arribar els objectius de la sobirania alimentària als barris, per-
què no quedin com a polítiques desconnectades de la realitat dels barris.
S’utilitzen els recursos existents en els territoris.
Alguns projectes són dins del paraigua de l’ESS.
Mancances
Cal que la xarxa de comerç posi en contacte els diferents agents i que es faci difusió sobre el que
s’està realitzant. Mancomunar i optimitzar els serveis i els programes.
Cal que les iniciatives de negoci s’impliquin en la xarxa de comerç i realitzin conjuntament treball
comunitari.
Falta coneixement sobre el treball que es fa als diferents districtes sobre el mateix programa.
Cal aprofitar les oportunitats de l’eix mar, la pesca (generar un discurs en aquest eix, què implica per
a la ciutat de Barcelona el sector de la pesca, oportunitats que hi ha, etc.).
Cal fer anàlisi sobre els serveis que s’estan oferint ja, i sobre quins usos necessitem des de l’àmbit
comunitari i des del professional, per generar aliances entre la sobirania alimentària i l’economia
SESSIÓ 3 22

SESSIÓ 3 23
«La situació de la Covid-19 s’ha posat al centre i
ha evidenciat la importància de diferents aspec-
tes de la nostra vida (les cures, la sanitat...) i entre
d’altres, també, l’alimentació.
Les persones som alimentació: l’alimentació és
un bé comú, essencial per a la nostra supervi-
vència, és la base que modela el nostre territori.
Malgrat això, el sistema alimentari actual tracta
aquest bé comú com una mercaderia per gene-
rar un benefici econòmic que genera desigual-
tats i sobreexplotació de recursos.
El nostre model actual es basa en una cadena
d’explotació i cronificació de la precarietat:
produccions desiguals, sector primari en deca-
dència, males condicions dels temporers, devas-
tació sistemàtica del planeta: la nostra alimen-
tació és responsable d’un 25% de l’emissió dels
gasos d’efecte d’hivernacle.
Però tenim la possibilitat de contemplar altres
models.
Una de les últimes mobilitzacions, al febrer de
2020, va ser la manifestació del sector primari
que reclamava preus justos per la seva produc-
ció. La Covid-19 ha accentuat la crisi i, alhora, ha
implicat una revolució del sector amb impactes
positius en els seus projectes.
En el nostre territori, només un 1,5% es dedica al
sector primari, quan és una activitat imprescindi-
ble, però és un sector amb precarietat, la renda
ha disminuït un 34% els últims anys.
Hi ha hagut un augment considerable dels cir-
cuits curts de comercialització durant els últims
anys que ha anat acompanyat de l’augment de
la venda a supermercats (nínxol de mercat en la
producció ecològica certificada). Els grups Eroski,
Bonpreu i Condis acaparen el 65% del volum de
vendes de producte ecològic (2014).
Un altre indicador és que la xifra de despesa en
alimentació en llars amb ingressos per sota dels
600 €, des del 2006 fins al 2014, s’ha reduït un
35%.»
(Extret de les explicacions
de l’Anna Correro d’Arran de Terra)
so
cial. Pensar com oferir equipaments (alguns equipaments infrautilitzats) per omplir-los de vida i
acollir projectes amb la capacitat de professionalitzar-se (obradors, centrals de compra, recollida de
productes, espais d’intercanvi no monetari...).
Col·laboració publicoprivada.
Bones pràctiques
El Bon Cistell: Experiència que ha utilitzat, per repartir els productes agroecològics, els comerços de
proximitat del territori. Ha agafat fidelitat i complicitat amb comerços per poder fer des d’allà la dis-
tribució.
S’ha utilitzat l’Aula Ambiental per fer sensibilització sobre l’alimentació. Assessorament a entitats del
barri que volen millorar la sostenibilitat, l’enxarxament entre entitats, l’oferiment de recursos, els ma-
terials en préstec, etc.

SESSIÓ 3 24
Quèviure, distribuïdora majorista de consum responsable
http://www.queviure.cat/
Quèviure, Distribuïdora de Mercat Social SCCL, és una cooperativa sense ànim de lucre. La seva fina-
litat és funcionar com a nexe d’unió entre consumidors i productors. És una cooperativa de segon
grau, perquè inclou cooperatives entre els seus socis; és integral, perquè engloba tots els elements
bàsics d’una economia productiva, i jurídicament és una societat cooperativa catalana limitada
(SCCL), perquè combina els següents models de cooperativa: cooperativa de servei, de consum i de
treball associat.
Arran de Terra
https://arrandeterra.org/
Ésunaentitatdedinamitzaciólocalagroecològicaquetreballaentotelterritoricatalài,específicament,
a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’entitat desenvolupa dos projectes:
D’una banda, Alimentem Collserola: procés de transició agroecològica en el qual participa l’Ajunta-
ment de Barcelona, els municipis de la zona i el Consorci. És un pla que se centra en la millora de la
viabilitat de la pagesia i de la resta d’àrees del sistema agroalimentari. I d’una altra banda, l’Eix Munta-
nya: projecte impulsat pel comissionat d’Economia Social i Política Alimentària que té com a objectiu
promoure l’agroecologia i l’economia social i solidària als barris de muntanya de la ciutat.
https://arrandeterra.org/abastiment/
Alimentem Collserola:
https://arrandeterra.org/projectes/alimentem-collserola/
Eix Muntanya:
https://arrandeterra.org/projectes/eix-muntanya/
Article «Xarxes alimentàries locals en temps de Covid-19»
https://arrandeterra.org/wp-content/uploads/2020/07/Xarxes-aliment%C3%A0ries-locals-COVID19_DEF.pdf
AlterBanc, abastiment d’aliments agroecològics a col·lectius vulnerables
https://directa.cat/resposta-agroecologica-a-la-pobresa-alimentaria/
Alterbanc és un espai plural conformat per entitats i persones dels moviments veïnals, com ara les
associacions de barri i les seves federacions, les xarxes informals de suport veïnal, la PAH i altres enti-
tats vinculades a exclusions a conseqüència de la llei d’estrangeria, etc.; el moviment de l’economia
social i solidària; el moviment de la sobirania alimentària, juntament amb la pagesia agroecològica. La
voluntat d’AlterBanc és ser o bé paraigua per agrupar accions, enfortir-les i visibilitzar-les, o bé inspi-
ració i referència per facilitar adaptacions situades en qualsevol altre territori i context que permetin
generar una veritable xarxa alternativa de nodes interconnectats.

SESSIÓ 3 25
Red de Ciudades por la Agroecología
https://www.ciudadesagroecologicas.eu/
La Red de Ciudades por la Agroecología és una associació formada per entitats locals espanyoles. Té
com a objectiu generar una dinàmica entre entitats locals amb la finalitat de construir sistemes ali-
mentaris locals, respectuosos amb el medi ambient, sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversi
ficats que assegurin menjar saludable, sostenible i accessible al conjunt de la població, i que poten
ciïn ocupació local, en línia amb les perspectives de l’agroecologia i la sobirania alimentària.
Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària
https://xmess.cat/
La Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària és una associació que compta amb 47 munici-
pis adherits i un municipi col·laborador, per promoure l’economia social i solidària als territoris.
Glossari de conceptes:
Agricultura ecològica. És un model de producció que posa en el
centre la sostenibilitat ambiental de la producció amb una legislació
que l’empara.
Agroecologia. Model que posa al centre uns criteris multidimensionals: dimensió ecològica
productiva, socioeconòmica i cultural, i sociopolítica. Intenta treballar la justícia ambiental i social
dels projectes. Treballa a tres escales: 1) la finca: sostenibilitat ambiental, organització dels equips de
treball i relacions amb la comunitat local; 2) la comunitat local i 3) la societat major (model agroali-
mentari global i les seves implicacions).
Sobirania alimentària. Concepte molt proper a l’agroecologia que parla del dret dels pobles a de-
cidir sobre el seu sistema agroalimentari. Dona importància al dret a l’alimentació, a la justícia social i
climàtica, al comerç, a la perspectiva de gènere, a la joventut pagesa, etc.
Xarxes Alimentàries Locals. Aquells intercanvis i agents que d’alguna manera mantenen una rela-
ció vinculada a l’alimentació en què prevalen els circuits curts de comercialització i hi ha una relació
justa entre les diferents baules de la cadena. Quins són aquests agents a nivell macro? Pagesia i
productors, el consum, la distribució, les entitats que promouen la sobirania alimentària, les Adminis-
tracions públiques, els comerços, l’hostaleria. Exemples de polítiques alimentàries de l’Administració
pública: Red de Ciudades por la Agroecología i Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària.

SESSIÓ 4 26
SESSIÓ 4. CANVIEM LA NOSTRA MANERA D’OLORAR
L’alimentació sostenible
en xarxa, experiències
comunitàries
21 d’octubre de 2020
L’objectiu de la quarta sessió del Col·laboratori ha estat fer una mirada a l’acció comunitària com a
metodologia i com a pràctica per poder impulsar i promoure iniciatives d’alimentació sostenible.
Vam obrir un diàleg amb persones coneixedores amb llarga experiència en metodologia comunità-
ria, des de la reflexió i els aprenentatges realitzats, i des del coneixement concret d’experiències com
ara cuines comunitàries i Alterbanc.
«Des del punt de vista institucional, i amb el context actual de crisi, com ens adrecem i incorporem aquests
reptes de l’acció comunitària? Necessitem presència, buscar la gent, crear confiança... però, com ho fem en
aquesta situació de pandèmia?»
No ens podem imaginar una societat que no incorpori aquesta dimensió. Hem de posar límits a l’aï-
llament. Sense relació no hi ha societat, i sense societat, no hi ha humanitat. Si volem continuar sent
humans, ens construïm en comunitat. Tenim uns reptes molt evidents. Ara més que mai hem de tre-
ballar des de les necessitats viscudes, i l’alimentació n’és una. El que no connecti amb les necessitats
reals de la gent, serà molt difícil que pugui treballar amb la gent. Segurament ara és un moment en
el qual hem d’enfortir grups promotors, amb capacitat d’impuls.
Tot i que aquesta situació és molt difícil, cal mantenir fer una trucada, connectar-se, fer un petit gest
de connexió en els grups de persones.
Tenim l’experiència de la xarxa de dones de costura: per articular l’activitat comunitària durant aquest
temps de la pandèmia, ho hem hagut de fer a través del mòbil, de videotrucades... la qual cosa ha
comportat algunes dificultats per a elles. Però precisament és el que ha fet que el grup es mantingui
cohesionat i hagi tirat endavant. En temps de pandèmia, mantenir la relació un cop o dos a la set-
mana és fonamental, i ajuda que els membres d’aquests grups s’empoderin, creixin entre ells i tirin
endavant amb les seves dificultats.
La situació en què estem ens obliga a fer una anàlisi de la comunicació com a tal. Ens està fallant el
fet comunicacional de l’esser humà. La comunicació és bàsica perquè la gent se senti escoltada, com-

SESSIÓ 4 27
presa, propera... i ens està fallant. A més a més, ningú parla de la comunicació. Estem en una realitat
anormal i ens estem comunicant de manera fictícia. La robotització a què ens estem abocant no és
el nostre fet comunicacional. Cal buscar alternatives i un altre model per comunicar-nos en aquesta
situació. Ens urgeix.
En aquests moments, hem d’anar a la comunitat quotidiana. Uns antropòlegs que ens presentaven
una recerca deien: «Al·lucinaríeu amb el que la vostra fornera sap de vosaltres», i tot el seminari va
anar d’això. Hem de saber mirar i connectar-nos amb la comunitat quotidiana. Si això no existeix,
ens convertirem en amebes. Cal trobar el nostre rol i no tenir por de fer-nos la pregunta: «Quin canvi
necessitem?» Perquè tot el 2021 estarem així, entrant i sortint de casa.
Hi ha un element d’entusiasme en el vertigen del canvi. Pensar de nou, espolsar-se la por i pensar
d’una altra manera, i això exigeix pensar en els altres.
«Crec que perquè el projecte tiri endavant ne-
cessitem partir d’un diagnòstic realista de la
societat. Haurem de decidir si treballem des
de la fantasia “de la rica vida associativa» o per
contra, des de la realitat d’una societat molt to-
cada organitzativament (existència de menys
organitzacions i més dèbils).
La societat organitzada sempre és una oportu-
nitat per treballar l’acció comunitària, però avui
dia, en alguns projectes, això representa més
límits que oportunitats, ja que representa una
barrera per poder treballar amb la societat no
organitzada.
Els projectes en què treballem els hem de di-
ferenciar entre projectes per a l’enfortiment de
les organitzacions/associacions, i projectes per
a l’enfortiment comunitari de la societat/po-
blació/barri. Per arribar a les necessitats de la
societat no organitzada, que és la que pateix,
ens hi hem d’adreçar directament: cal incor-
porar dins de l’estratègia d’acció comunitària
el fet de sortir a buscar. De vegades sembla
que només d’obrir les portes d’un equipament
n’hi ha prou, però amb la societat que tenim, la
política de portes obertes és molt limitada. Ens
fa quedar molt bé, però l’experiència ens mos-
tra que amb aquesta estratègia acaben entrant
els de sempre. Als altres els hem d’anar a bus-
car, i cal elaborar una estratègia sobre com els
anem a buscar. Per exemple, a Energies Comu-
nitàries ens deien que els equipaments de Gi-
rona compten amb una persona responsable
que un dia a la setmana surt a buscar, trucant a
les portes per presentar-se («Soc el director del
centre cívic, aquest equipament és per a vos-
tè...»). Compartien que d’aquest experiment
en van treure un aprenentatge: la gent que no
anava al centre cívic es pensava que l’equipa-
ment no era per a ells.
Necessitem tenir molt clar què volem: Enfor-
tir la societat organitzada que tenim, o anar a
buscar la no organitzada que està patint més?
Amb aquest «anar a buscar», no sempre s’ha
de fer a porta freda. Per a això, tenim una gran
oportunitat que de vegades ens costa de
veure: l’articulació entre projectes i serveis.
Serveis Socials, els CAP, les escoles no cal que
surtin a buscar, perquè les situacions de ne-
cessitats hi arriben soles. Cal que, a partir de
projectes que connectin amb les necessitats
d’aquesta gent, pensem com incorporar-los.
Reflexió estratègica: necessitem posar sobre la
taula un diagnòstic real sobre les oportunitats i
els límits de la societat organitzada.»
(Extret de les explicacions de l’Òscar Rebollo, d’Ac-
ció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona)

SESSIÓ 4 28
Cultivant comunitats
https://ajuntament.barcelona.cat/acciocomunitaria/sites/default/files/documents/cultivant_comuni-
tats_0.pdf
Ajuntament de Barcelona. Àrea de drets de ciutadania, cultura, participació i transparència. Direcció
de serveis d’acció comunitària (2019): Guia pràctica: cultivant comunitat(s): com conèixer la vida
social i comunitària més enllà de l’associacionisme formal.
Aquesta guia té com a finalitat esdevenir un recurs metodològic per a les persones, les organitzaci-
ons i les institucions interessades a aprofundir en estratègies de dinamització i promoció d’accions
comunitàries amb els actors socials que no participen en els processos i les accions comunitaris més
formals, com conèixer la vida social i comunitària més enllà de l’associacionisme.
Energies Comunitàries
https://ajuntament.barcelona.cat/acciocomunitaria/es/que-es-energies-comunitaries
Energies Comunitàries és un projecte impulsat per Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona
que pretén donar a conèixer, reconèixer i enfortir la gran diversitat de projectes i agents comunitaris
que volen fer de Barcelona una ciutat més justa i democràtica.
Es pretén enfortir els projectes comunitaris de la ciutat i generar-ne de nous, per tal d’afavorir-ne
l’articulació i promocionar el valor de la seva tasca per al bé comú. Amb tres objectius: Visibilitzar, per
apropar la intervenció municipal i relacionar amb el màxim de contextos i col·lectius que fan acció
comunitària. Connectar, per afavorir espais de trobada, coneixement i connexió entre tota la diver-
sitat que altrament no existiria. Generar coneixement per crear metodologia i generar coneixement
sobre l’organització comunitària a partir dels interessos i les inquietuds de les mateixes energies co-
munitàries.
Recursos
Col·lectiu Cuchara. Marta Solans i Carolina Zerpas
«Projecte que fa accions amb la cuina com a eina de transformació. Amb aquest projecte de cuines
comunitàries, nosaltres vam proposar accions que més puntuals havíem fet d’aprofitament i de cui-
na, i ens vam proposar si això podria ser una xarxa més estable i convertir-se en un motor transfor-
mador del barri.
Vam aterrar en el projecte de Cuines Comunitàries i ens va anar molt bé, perquè vam tenir el suport
per fer-ho. El primer any va ser de construir la xarxa, de crear relacions amb la gent del barri, que la
gent aparegui, hi sigui... i que la gent tingui un paper actiu, que és una de les coses que a nosaltres
ens mou molt: que siguin les participants qui articulin el resultat. I aquest primer any, quan la gent
ja tenia aquest impuls i estàvem alineades amb els equipaments, i era un moment tan bo, va venir el
tancament (confinament) i ens va arrossegar, perquè la debilitat d’una xarxa incipient no pot aguan-
tar tot el que ha passat.
El nostre repte és saber com sobreviu aquesta autogestió que s’inicia, a aquesta situació, a tot el que
ens està passant.»

SESSIÓ 4 29
Projecte Alterbanc – Gustavo Duch.
«La proposta d’AlterBanc: com a banc alternatiu que lliga tres idees: Donar suport al model agroe-
cològic: producte de pagès, de proximitat, petita escala. Treballar en un escenari comunitari: grups
d’ajuda mútua, ateneus populars, casals de barri, que s’encarreguen de fer i distribuir la comanda. I es
mou en el marc de l’economia social i solidària. Amb els recursos que tenim, comprem el producte al
pagès. Fem un model d’economia alternatiu i just, es paga de manera justa.
Interpel·lem les administracions sobre com gestionen la compra pública d’aliments. L’ajuda alimen-
tària no deixa de ser un instrument d’ajuda pública amb uns recursos tècnics, humans i econòmics
per donar suport a allò de domini públic; i aquests recursos es poden dirigir a un model d’agricultura
i econòmic, o a un altre.
Aquesta experiència està en marxa, s’ha assolit a partir de recursos que han arribat de fundacions
privades, de la Generalitat de Catalunya, però no hem sabut trobar cap exemple d’experiència que
hagi tingut el suport d’una Administració local.»
Programa Cistelles – Núria Borrut (Pla de Barris), Sara Alcalá (La Perifèrica) i
Tamara i Míriam (Nido de Colibrís).
Núria - Pla de Barris
«Durant el confinament, als barris de Nou Barris havíem de fer un seguiment més intensiu, a través
de trucades diàries, de les persones que estaven participant en projectes i vam treure una conclu-
sió molt evident: s’havien quedat sense ingressos, sense feina, s’alimentaven de bancs d’aliments,
algunes famílies tenien certes ajudes de serveis socials, però altres persones sense criatures no tenia
accés a aquestes ajudes. No tenien accés a producte fresc, i estaven cansats de menjar arròs i cigrons.
També estaven en una situació molt límit, sense xarxa i molt aïllades.
Van voler treballar sobre aquestes dues realitats (manca de xarxa i d’accés a alimentació de qualitat)
en els barris de Trinitat Nova, Roquetes i Zona Nord.
Finalment, es va organitzar tot perquè els grups es poguessin trobar un cop a la setmana per parlar,
d’una banda, de com se sentien, i d’altra banda, per parlar d’alimentació saludable, sobirania alimen-
tària i de receptes que podrien cuinar a casa seva amb una cistella de proximitat i ecològica que
se’ls duia després de la trobada. També mantenien el contacte la resta de la setmana per un grup de
WhatsApp per mantenir la xarxa activa i compartir receptes.
Ho hem fet amb un proveïdor de Vilassar.»
Sara - La Perifèrica
«En aquest moment tenim tres grups de Cistelles: a Torre Baró, a Roquetes i a la Trinitat. Cada grup té
les seves singularitats i necessitats.
El projecte ha anat evolucionant. Vam començar trobant-nos i fent receptes, i després treballant més
aspectes, coneixent les persones i famílies... s’han creat petits grups que són com famílies a cada barri.
Les sessions les fem a la carta. Per exemple, amb el canvi de temps vam haver de canviar les cistelles
que ens portaven del camp. Llavors, vam parlar dels productes de temporada, sobre com fer con-
serves, com aprofitar els aliments, i altres neguits que les famílies anaven tenint. El WhatsApp ens ha
servit per compartir receptes, però també preguntar-nos com estem, com ens trobem, etc.»

SESSIÓ 4 30
Tamara - Nido colibrí
«Participo en el projecte de Nido Colibrí, un projecte que disposa d’pressupost per comprar aliment
i poder cuinar al casal de barri. Estava molt bé, però amb el confinament es va reduir l’energia i no
trobàvem la manera de reactivar-nos. Aquí és quan apareix el projecte de Cistelles, que ens va anar
molt bé, perquè les persones més actives de Nido ens hem pogut traspassar a Cistelles.
Personalment, tenia la idea d’aquest model agroalimentari, però pensava que el producte ecològic i
de proximitat no era accessible per a mi, i alhora era conscient que allò no beneficiava la meva salut.
Aquest projecte em va fer descobrir que aquest tipus d’aliments és molt més a prop del que em
pensava.
És un projecte que implica tota la família, l’energia és molt bona, ens ajudem molt i es crea una dinà-
mica a casa amb la família a partir del menjar que ens arriba. Ens motivem dins de casa. Estem veient
idees sobre com progressar, sobre com continuar quan acabi el projecte de Cistelles. Aquesta inqui-
etud està molt bé. Sobre accions per continuar, el pla és recaptar experiències de grups de consum
del barri, aprendre’n i traslladar-ho al barri.»
Criteris d’alimentació sostenible per incorporar als
nostres projectes
i treballar-los amb una mirada comunitària
• El projecte aposta per productes de proximitat, de temporada i respectuo-
sos amb el medi ambient, com ara els productes agroecològics, ecològics i
de pesca sostenible?
• El projecte aposta per fomentar relacions justes en la cadena agroalimentària?
• El projecte impulsa l’adopció de dietes saludables per a les persones i el planeta, basades en ali-
ments frescos i evitant productes ultraprocessats?
• El projecte treballa per enfortir i empoderar les persones i els grups que hi participen? Com?
• Quins agents (serveis, entitats…) poden estar relacionats amb aquest tema? Quines experiències
actuals o prèvies hi ha al territori sobre aquest tema? Quina relació tenim i quina volem tenir amb
aquests agents? Quin paper volem que hi tinguin? Com esbrinarem quin paper volen tenir?
• El projecte intenta no deixar ningú fora i treballar per a tothom? Com incorpora els col·lectius que
no hi acostumen a participar?

SESSIÓ 5 31
SESSIÓ 5. DONEM VEU AL NOSTRE TACTE
Programació col·lectiva
de la «Capitalitat»
11 de novembre de 2020
La cinquena sessió d’aquest Col·laboratori IV va centrar la seva dinàmica de treball a imaginar accions
que cal fer en el marc de la «Capitalitat», a través del prototipatge, considerant en les accions els criteris
de l’alimentació sostenible:
• Garantir el dret a l’alimentació.
• Apostar per productes de proximitat, temporada i respectuosos amb el medi ambient.
• Impulsar l’adopció de dietes saludables per a les persones i el planeta.
• Promoure un menor/millor consum de carn.
• Reduir el malbaratament alimentari i els envasos.
• Fomentar relacions justes en la cadena agroalimentària.
• Conrear diversitat de productes als nostres camps, pobles i barris.
• Crear entorns alimentaris, sustentables i empoderadors.
• Transformar el sistema alimentari amb tothom i per a tothom.
Tanmateix, en aquesta sessió, i per emmarcar la programació de la «Capitalitat», vam conèixer la
programació prevista i les onades de comunicació per part de l’equip responsable de la «Capitalitat
mundial».

SESSIÓ 5 42
Els participants prioritzen aquestes activitats, que ja es realitzen per ser incloses en la «Capitalitat
mundial»:
Festival Sopes del Món
Festival que dura un dia i que es fa a l’espai públic, al districte de Nou Barris
de Barcelona. Se centra en la cuina de sopes, es desplega després d’una
feina prèvia amb tots els participants en què presenten una recepta, tam-
bé el receptari, i es fa un concurs obert per al cartell de l’edició.
Aquell dia es cuina la sopa i es distribueix. Qui va al festiva rep una sèrie de
materials: un bol sostenible, el receptari, entre d’altres.
Cada any el festival es vincula o dedica a un tema, com ara l’educació, per exemple.
És un esdeveniment que no organitza directament el Districte ni l’Ajuntament, sinó que va de la mà
amb les entitats, les quals segur que es mostren receptives amb la idea d’introduir-lo en la «Capitali-
tat». Normalment ho feien al març, però amb la pandèmia s’està plantejant fer-ho a l’octubre i mante-
nir-ho d’aquesta manera. És un esdeveniment anual.
Paral·lelament, les entitats fan una feina amb horts comunitaris per treballar el consum de proximitat.
També han treballat la selecció de residus de manera transversal.
Barcelona Salut als Barris
En alguns dels barris inclosos en el programa, es treballen accions/intervencions relacionades amb la
cuina. Són accions diverses, adaptades a les necessitats de cada barri, i a la priorització de necessitats
expressades pel barri mateix.
La proposta és aprofitar aquestes accions comunitàries als barris per poder acordar una base comu-
na incorporant la sostenibilitat. Algunes se centren en la cuina comunitària, unes altres són xerrades
informatives, d’altres incorporen el producte de proximitat, etc.
Cadascuna d’aquestes accions s’adapta a les necessitats, però la proposta es basa a plantejar-nos
què podríem fer, per a una base comuna, en aquelles zones on no es treballa la cuina comunitària
(si la situació ho permet). Pensant en un futur, aconseguir que cap a final de la primavera o l’octubre,
aquestes accions tinguin bases més comunes i visibilitzar el que s’està fent als territoris. Posar en valor
la feina que es fa als barris per fer ús d’una cuina comunitària, per incorporar producte de proximitat,
introduir la sostenibilitat on no està tan contemplada. Visibilitzar i valorar com aprofitar la setmana
de l’alimentació sostenible, per exemple, per mostrar el que s’està fent als barris des del veïnatge,
diversificada en diferents punts de la ciutat.
Moneda ciutadana REC
Campanya de comunicació de la moneda ciutadana REC per potenciar-ne l’ús als barris de la franja
del Besòs. Hi ha una bonificació del 15% de descompte sobre el cost del producte. Es cobreix amb
finançament municipal, no té cap cost per al comerç. Es proposen dues idees en el marc de la «Ca-
pitalitat» per a aquesta activitat: Incloure alguna activitat relacionada per donar-hi visibilitat. I incor-
porar un distintiu als comerços de proximitat per distingir els que utilitzen la moneda, i a més a més,
ofereixen producte de proximitat i ecològic, sostenible, etc.

SESSIÓ 5 43
Alimentació saludable als districtes
Estendre als deu districtes de Barcelona accions que es realitzen a Sant Andreu, on es fan tallers a
les escoles que consisteixen a visitar els mercats i els paradistes faciliten receptes a l’alumnat; també
tallers i formacions relacionades amb la temàtica als centres cívics; projectes de l’Impulsem el que
Fas que són petites iniciatives que hi donen visibilitat, com per exemple una pastisseria que visita les
escoles per explicar a l’alumnat com alimentar-se de manera saludable.
Es proposa crear un mapa visual. Exemple: a l’Ajuntament, mapa de la ciutat d’actius de salut, on tot-
hom ha de pujar les seves accions. Des de salut mental s’ha creat un mapa d’actius municipals.També
hi podria haver un eix d’alimentació sostenible i visibilitzar tot el que s’està fent en clau d’alimentació
sostenible als districtes.
Maleta Pedagògica «Els Drets dels Infants»
https://www.rosasensat.org/wp-content/uploads/2019/09/MALETA-ELS-DRETS-DELS-INFANTS.pdf
Biblioteca Rosa Sensat
Les maletes de llibres «Els Drets dels Infants» neix amb la idea de poder llegir i parlar de llibres i dels
drets dels infants amb els infants. La selecció consta de dos grans grups de llibres, documentals o
informatius, circumscrits al tema, i els de ficció. Cada un es pot llegir en aquest context i convertir-se
en una eina perquè l’infant conegui una mica més un aspecte determinat dels seus drets, de manera
que incideixi en el seu desenvolupament personal i social.
Mapa d’actius de salut de l’Ajuntament
http://mapadactiusensalut.barcelona/
L’espai de Salut en Xarxa de Barcelona, una eina de ciutat on podreu trobar diverses iniciatives i pro-
grames comunitaris dirigits a millorar la salut des d’una perspectiva integral.
Relatoria visual
https://www.behance.net/delphineb
Delphine Boghos. Artista que dissenya narratives visuals durant trobades i esdeveniments.
Festival Sopes del Món
https://9bacull.org/es/festival-de-sopes-del-mon/
Des de l’any 2004, i després de conèixer l’experiència de Lille (França), 9 Barris Acull i la Xarxa d’Inter-
canvi de Coneixements organitzen el festival Sopes del món amb l’objectiu de fomentar la convivèn-
cia i les relacions entre veïnes i veïnes.

SESSIÓ 5 44
Barcelona, salut als barris
https://www.aspb.cat/documents/barcelona-salut-als-barris-com-desenvolupar-estrategia-de-salut-co-
munitaria/
Des de 2007 es desenvolupa l’estratègia de salut comunitària «Barcelona Salut als Barris» (BSaB) als
barris més desafavorits de la ciutat. Aquesta estratègia té per objectiu millorar la salut i la qualitat
de vida de les persones que viuen als barris i reduir les desigualtats socials i de salut que hi ha entre
aquests barris i la resta de la ciutat. Aquesta estratègia se sustenta en cinc elements clau: intervenci-
ons informades per l’evidència, el treball intersectorial, la participació i la coproducció conjunta amb
la comunitat, el treball en xarxa, i l’avaluació tant del procés com dels resultats de les intervencions
desenvolupades en el context de BSaB.
Moneda ciutadana REC
https://rec.barcelona/es/inicio/
El REC (Recurs Econòmic Ciutadà) és la moneda ciutadana de Barcelona, una variant de les monedes
anomenades socials o locals. És un sistema d’intercanvi ciutadà complementari a l’euro, que permet
fer transaccions entre les persones, les entitats i els comerços que l’accepten. Es presenta com una
alternativa al sistema econòmic i monetari dominant globalitzat.
Recursos
Com es pot participar en la programació de la «Capitalitat»
https://alimentaciosostenible.barcelona/es#contacto
Per tenir en compte...
→ Us acompanyem en la coordinació
de contingut i relat de l’alimenta-
ció sostenible.
→ Orientem en possibilitats d’agenda
i ubicació al calendari.
→ Estem en una fase de concreció
del programa i ajustament de dates.
→ Valoreu les forces i els recursos propis
disponibles.
→ Pregunteu qualsevol dubte.
→ Constarà a l’agenda de la Capital
i ajudarem a fer-ne difusió.
→ Valorarem possibilitats d’aportació
de recursos materials.
14-21 d’octubre de 2021: Activitats culturals
i divulgatives al voltant de l’alimentació sostenible
durant els mateixos dies que Barcelona és la seu
del Fòrum Global de Ciutats del Pacte de Milà.
Durant tot l’any 2021 donarem suport a una sèrie
d’esdeveniments i iniciatives, tant a la ciutat com
a la regió metropolitana, en els quals l’alimentació
sostenible, justa i sana sigui el principal element
vertebrador.
Com participar-hi?
Proposeu
activitats

SESSIÓ 5 45
Hem proposat, compartit, conegut i analitzat també altres experiències sota els criteris
de l’alimentació sostenible:
Facilitem un àpat. Malbaratament alimentari.
Àpats per a la ciutadania (es posa l’exemple de Ca la Rosa).
Promoure la xarxa per recollir aliments, molt adient ara en temps de pandèmia.
Ruta d’alimentació sostenible
Facilitar la proximitat implicant els comerços d’alimentació i els restaurants, de manera que
es pugui donar a conèixer el producte de proximitat amb una mostra que compleixi els criteris
de l’alimentació sostenible. Serveix també per crear sinèrgies.
Contractació pública de productes de proximitat
Amb mesures ambientals, a petites empreses. S’ha intentat fer als mercats.
Potenciar el suport a les famílies en l’alimentació.
Receptari de llegums, propostes a les famílies de menús per sopar amb opcions que siguin econòmi-
ques. Piràmide d’alimentacióCom podem ajudar les famílies?
Articulació d’activitats del programa Barcelona Salut als Barris entre territoris.
Es fan intervencions comunitàries, en molts barris, i algunes són activitats relacionades amb l’ali-
mentació. Pensant en les diferents intervencions que es fan, podríem fer un fil conductor i in-
cloure la visió de la «Capitalitat». Sempre adaptant-ho a les característiques de cada territori,
però trobant i fent servir una base comuna entre totes. Estratègia comuna de alimentació saludable
i sostenible.
Que es faci coincidir amb altres barris perquè es visibilitzi encara més.
És una oportunitat perquè no quedi tot dispers.
Receptari saludable comunitari
Receptari elaborat al barri de La Marina, en el marc de Salut als Barris. Es treballa en un receptari salu-
dable fet per la gent del barri. I es recullen receptes de la comunitat.
Aprofitar per treballar l’alimentació als barris: conserves amb productes de proximitat, etc.
La idea és que, a partir d’aquesta eina, l’alimentació saludable formi part de les activitats de cultura
popular que es fan al barri.
Introduir els temes d’alimentació sostenible en la resta d’activitat que es fan al barri.

SESSIÓ 5 46
Maleta pedagògica del Consorci d’Educació de Barcelona
Maleta pedagògica per treballar l’alimentació a través de la literatura infantil i els temes que l’englo-
ben: salut, sostenibilitat, justícia global, etc.
Per exemple: Què porta la Caputxeta a la cistella per a l’àvia? Com podria ser la caseta d’en Hansel i la
Gretel per ser més saludable?
Hi ha un catàleg amb recursos per als mestres que els facilita una mirada sobre l’alimentació.
Biblioteca Rosa Sensat: la maleta de «Drets dels Infants» en seria l’equivalent.
Valor afegit: disponible al gener 2021 i per al curs 2021-2022; és un recurs a llarg termini. Col·laboració
amb la Biblioteca Rosa Sensat, especialitzada en literatura infantil (0-12 anys, no a l’ESO). Maleta que
viatjarà als centres, les biblioteques, els CRP...
Glossari de conceptes de l’alimentació
Què vol dir data de caducitat? I data de consum preferent?
Campanya televisiva i comunicativa molt gran per conscienciar. Abans no es llençava el menjar a les
cases, i ara passa un dia de la data de caducitat i el llencem.

SESSIÓ 6 47
SESSIÓ 6. ASSABORIM NOUS SONS
Potencial transformador
dels projectes
16 de desembre de 2020
Aquesta darrera sessió la vam dedicar a reflexionar sobre el consum conscient i el potencial transfor-
mador dels projectes que impliquen diversos agents que tenen impacte en l’alimentació: el consu-
midor, les polítiques públiques, les indústries, etc. Posa en evidència la importància que hi intervin-
guin de tots els agents, si el que volem és transformar.
En aquest darrera sessió també vam poder valorar l’edició del col·laboratori d’enguany, dedicat a
l’alimentació sostenible.
Des de mercats tenim un llarg camí per recórrer, però als mercats, històricament, hi ha molt pro-
ducte de proximitat. Des de l’IMMB, volem potenciar que hi hagi més comerciants que identifiquin
la procedència del seu producte perquè el consumidor sàpiga què està comprant. Hi ha paradistes
en alguns mercats de la ciutat que també són productors. Estem treballant sobre aquesta línia.
Intentem també que els paradistes identifiquin el seu producte de proximitat, perquè en tenen
però no ho especifiquen. Hem de buscar un equilibri entre la demanda i l’oferta, potenciant la
proximitat.
La «Capitalitat» només serà un èxit si s’aborda des d’una perspectiva anticapitalista. Hi ha un se-
nyor, Chico Mendes, sindicalista brasiler, que diu: «l’ecologisme sense anticapitalisme no és més
que jardineria». És molt suggeridor fer horts urbans als balcons de Barcelona, però no genera can-
vis estructurals, no aborda el problema de fons; i nosaltres, si des d’on treballem no fem front a l’es-
tructura actual, el que farem serà més anecdòtic que cap altra cosa. Crec que s’estan fent avenços.
Just aquesta setmana Mercabarna ha incorporat el Biomarket, primer mercat majorista de produc-
te ecològic. Volia fer la reflexió que els canvis en els patrons de consum que estem fent nosaltres,
les consumidores de carrer, sí que acaben tenint repercussions, i cal acompanyar-ho de polítiques.

SESSIÓ 6 48
Treballant des de l’Ajuntament veig que tenim un repte molt gran entre apostar per unes políti-
ques públiques valentes, i els procediments perquè arribin a més capes de gent, i trobar les esclet-
xes per parlar amb gent que no té el mateix discurs o opinió. És el gran repte de transversalitzar, de
fer una política pública per abordar diferents interlocutors. No pot ser una dicotomia, cal que vagi
lligat. Com a anècdota, parlant amb un paradista del Mercat del Ninot: «Si em demaneu que posi
en valor la proximitat, però la proximitat no va associada a la qualitat que em demana el client, no
ho vendré».
«Quan parlem de consum responsable, quins elements volem tenir en compte? De vegades el dis-
curs queda fragmentat, no tenim en compte tot el que suposa la traçabilitat d’aliments. Quan parlem
de traçabilitat d’aliments, no n’hi ha prou amb el tipus de producció. Per exemple, fa uns anys es
parlava molt d’alimentació eco, i ara és molt més comú. Fa 25 anys que les cooperatives de consum
agroecològic de Barcelona consumeixen productes agroecològics. Es venen productes amb la quali-
ficació de «ecològic» que arriben de molt lluny des del punt de producció. Podem dir que consumir
aquí un kiwi produït de manera ecològica a Nova Zelanda sigui ecològic? La producció sí que ho és,
però el consum, no. Quan parlem de consum responsable, hem de tenir en compte la perspectiva
complerta del que vol dir «responsable».
Quan parlem de consum de proximitat i actors, no hem de renunciar a tenir un paper clau en la
transformació de la gran indústria: l’articulació del consum de proximitat ha de ser ambiciosa, i que
ajudi/obligui les grans empreses a prendre certes accions. No les farem desaparèixer, però les podem
transformar.
Des de la conscienciació hi ha un element molt important, que és entendre el consum com a eina
política. El ciutadà, de manera individual o col·lectiva, pot exercir políticament a través del consum.
Des de l’àmbit activista, s’ha demanat que el grau d’activisme requereixi temps, implicació, etc. En
canvi, el simple consum és en si mateix una eina de transformació política.
El que consumeix la gent a nivell alimentari no variarà, per tant, si promocionem el consum de pro-
ximitat vol dir que, o transformem el model actual cap a un model de proximitat i responsable, o bé
algú hi haurà de sortir perdent (deixar de comprar a les grans indústries). Per tant, ha d’haver-hi ele-
ments de regulació que forcin o estimulin un altre model des d’una altra lògica que tingui en compte
la traçabilitat. I aquí les administracions púbiques hi tenen un paper.
Què hi ha al darrere de la traçabilitat d’un producte? S’han de posar instruments que ho regulin, i cal
que afecti el preu, s’ha de pagar l’impacte ambiental que sostenim tots, que ens afecta a tots.»
(Extret de les explicacions del Ricard Espelt,
expert en l’impacte de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC)
en l’àmbit del cooperativisme agroecològic i coimpulsor del projecte artístic-didàctic (des)vestint aliments)

SESSIÓ 6 49
BLAZQUEZ, S. (2021): La alimentación saludable i sostenible como respuesta
al cambio climático.
https://opcions.org/es/consumo/la-alimentacion-saludable-y-sostenible-como-respuesta-al-cambio-cli-
matico/
Article publicat a la revista Opcions, que reflexiona sobre l’emergència climàtica i els sistemes agroa-
limentaris. Destaquem la dada següent: entre el 21 i el 37% de les emissions totals de gasos d’efecte
d’hivernacle són atribuïbles al sistema alimentari.
ESPELT, R (2020): «La pandemia ha acentuado el contacto emocional
entre productor y consumidor»
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/20201208/amazon-comercio-digital-consumo-responsa-
ble-coronavirus-10121925
Entrevista a l’investigador Ricard Espelt, de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC, on sosté
que els canals de venda directa d’aliments de proximitat són una oportunitat per estendre el consum
responsable a tots els àmbits.
OXFAM INTERNACIONAL (2013): «Tras la Marca. El papel de las 10 grandes
empresas de alimentación y bebidas en el sistema alimentario»
https://www.oxfam.org/sites/www.oxfam.org/files/file_attachments/bp166-behind-the-brands-260213-
es_2.pdf
La campanya d’Oxfam Tras la marca avalua i compara les polítiques desenvolupades per diferents
empreses, i tracta de fomentar que competeixen per assolir la millor acció social i mediambiental. La
campanya se centra en determinats aspectes de la cadena de subministrament que són susceptibles
de millora, identifica deficiències de les polítiques i treballa en col·laboració per treure a la llum les
pràctiques d’aquestes empreses: Associated British Foods (ABF), Coca-Cola, Danone, General Mills,
Kellogg, Mars, Mondelez International (abans coneguda com a Kraft Foods), Nestlé, PepsiCo i Unilever.
CINCO DIAS (2020). «El Tribunal Supremo declara que existe relación laboral
entre Glovo y los ‘riders’»
https://cincodias.elpais.com/cincodias/2020/09/23/economia/1600865248_225584.html
Notícia que descriu declaracions del Tribunal Suprem per primera vegada, on es posa de manifest
que la relació existent entre un repartidor i l’empresa té naturalesa laboral i que els riders són falsos
autònoms.
Desvestint aliments
http://www.cooperatives.barcelona/desvestintaliments/accions/
L’Associació (des)vestint aliments, neix al setembre de l’any 2017, amb la finalitat de:
– Contribuir a la consolidació d’un model de consum més sostenible basat en principis de
sostenibilitat ecològica, econòmica i de justícia social.
– Conscienciar la ciutadania de la importància d’un consum responsable fomentant un pensament
crític.

SESSIÓ 6 50
– Informar sobre els beneficis socioeconòmics locals derivats de la promoció dels circuits curts de
comercialització i l’agroecologia.
– Conscienciar de la importància de la producció i el consum agroecològic, amb l’objectiu d’eviden-
ciar les connexions ambientals, socials i polítiques.
– Assumir una visió holística que faciliti la pedagogia en relació amb el consum.
– Participar en la consolidació i la divulgació de l’economia social i solidària.
Prodeca, #AlimentsDeProp: recull d’iniciatives de comercialització agroalimentària
https://www.prodeca.cat/aliments-de-prop-web
Plataforma que centralitza, a través d’#AlimentsDeProp, totes les iniciatives col·lectives i individuals
per cobrir tot el territori. Hi apareixen productors, ramaders, pescadors o elaboradors que informen
dels productes que tenen disponibles.
Mensakas
https://www.mensakas.com/es/
Cooperativa que es dedica al repartiment, on les sòcies treballadores tenen condicionis dignes de
treball. Promouen el consum responsable, la cooperació i el comunitari.
Som Mobilitat
https://www.sommobilitat.coop/
Som Mobilitat, SCCL és una societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre amb
l’objectiu d’impulsar totes aquelles accions o projectes que contribueixin a fer que tots els despla-
çaments dels seus socis siguin més sostenibles i contaminin menys, reduint el nombre de vehicles
acumulats a les nostres ciutats.
Som Connexió
https://somosconexion.coop/
Cooperativa de consum sense ànim de lucre dedicada a la telefonia mòbil. S’autodefineixen com una
xarxa de telefonia oberta, lliure i neutral. Des del 2015, donen servei a tot l’Estat espanyol.
Katuma
https://katuma.org/
Katuma neix de la necessitat dels grups de consum i petits productors de proximitat de reinventar-se
per afrontar els reptes de futur junts.
És una cooperativa de Plataforma cooperatives que facilita la producció o distribució de serveis (o
continguts, productes, etc.), amb la gran diferència amb altres tipus de plataformes similars que es
regeixen pels principis cooperatius de copropietat i governança democràtica. Totes les organitzaci-
ons sòcies de la cooperativa comparteixen, governem i són copropietàries del programari. L’app no
pertany a tercers, sinó a totes nosaltres: això facilita un ús responsable i cooperatiu de dades i conei-
xement que genera la plataforma.

SESSIÓ 6 51
Recorregut i història de les cooperatives de consum agroecològic a Barcelona
http://www.cooperatives.barcelona/
http://www.cooperatives.barcelona/assaig/
L’assaig «Cooperativisme i agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018» sorgeix a partir de les en-
trevistes mantingudes amb les cooperatives i els grups de consum agroecològic de la ciutat de Bar-
celona, entre els anys 2014 i 2018, en el procés d’elaboració de la tesi doctoral «Cooperatives de
consum agroecològic de plataforma. El paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en
el consum cooperatiu de productes agroecològics».
Generalitat de Catalunya, (2020): Cançó. «Bo per a tothom»
https://www.youtube.com/watch?v=w6tyIT68Ziw
http://agricultura.gencat.cat/es/inici/nota-premsa/?id=394902
Els cantants Beth, Gemma Humet, Las Migas, Joan Rovira, Salva Racero i el grup de música Setembre
interpreten la cançó «Bo per a tothom» per promoure el consum de proximitat.
Manifest. En defensa del verd i la biodiversitat de Barcelona
https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/barcelona-sostenible/webform/suport-al-mani-
fest-en-defensa-del-verd-i-la-biodiversitat-de-barcelona
Document que recull diferents propostes per incorporar aspectes que potenciïn el verd i la biodiver-
sitat en les polítiques de ciutat. El manifest, elaborat amb cura per part d’un grup independent, ara
s’obre a adhesions per enfortir-lo amb el suport d’organitzacions i dels veïns i veïnes de Barcelona que
volem una ciutat més verda i biodiversa.
Recursos
Pam a Pam
https://pamapam.org/ca/que-es-pamapam/
Pam a Pam és una eina col·lectiva que mostra iniciatives d’ESS, una economia al servei de les perso-
nes, mapades a Catalunya.
En el mapa es poden trobar iniciatives de 15 sectors econòmics, arreu del territori. Totes han es-
tat entrevistades en profunditat seguint un qüestionari que conté 15 criteris amb els quals s’avalua
l’economia social i solidària. Cadascun d’aquests criteris pot complir-se o no, el criteri per poder ser
visibilitzat a Pam a Pam és complir la meitat més un dels criteris.
Cooperativa Opcions
https://opcions.coop
Opcions és una cooperativa sense ànim de lucre que publica informació per consumir menys i millor.
Ofereix avantatges perquè sigui més fàcil practicar el consum conscient.

SESSIÓ 6 52
Sharing Star
https://www.sharingcitiesaction.net/sharing-star/
Plataforma que analitza de manera holística què hi ha darrere d’una plataforma digital i quins ele-
ments ens han de fer pensar-hi, ens permet analitzar les plataformes digitals: si les polítiques de
dades són públiques o no, si genera un impacte social positiu, etc.
Grup de recerca Dimmons
https://dimmons.net/
El grup d’investigació Dimmons de l’IN3 ( Universitat Oberta de Catalunya ) se centra en la innovació
socioeconòmica vinculada als reptes i les oportunitats que obre l’àmbit de la revolució digital i, més
concretament, en l’economia col·laborativa i els comuns.
En el marc del segle XXI, el capitalisme planteja fórmules que impacten en el consum general de les
persones i de les condicions laborals. Es qüestiona tot, per exemple:
Els missatgers com a element clau en la distribució d’aliments, i les seves condicions sociolaborals.
Airbnb i els seus efectes, que desorganitzen tots els plans d’habitatge social de l’Administració públi-
ca.
Les plataformes digitals generen impactes econòmics molt grans, i afecten els models de condicions
laborals, models de consum. Hi ha un marc teoricopràctic que es diu Sharing Star, que analitza de ma-
nera holística què hi ha darrere d’una plataforma digital i quins elements ens hi han de fer pensar. Hi
ha plataformes digitals com ara Deliveroo, Airbnb, etc. però també n’hi ha de bones, com per exem-
ple Katuma. Per tant, el Sharing Star ens permet analitzar les plataformes digitals: si les polítiques de
dades són públiques o no, si generen un impacte social positiu, etc.
En resum, ens trobem davant d’un capitalisme que concentra gran part del consum d’aliments, que
té molta capacitat de reacció i que està generant noves eines d’articulació en forma de plataformes
digitals. Aquest és l’escenari real des del qual hem de dimensionar la nostra tasca sobre el consum
responsable.

SESSIÓ 6 53
Per acabar...
Els lemes suggerits per la «Capitalitat Mundial de Barcelona del 2021», que s’han anat recollint
al llarg de la sessió són:
LA «CAPITALITAT» SERÀ UN ÈXIT SI...
...treballem juntes.
...en «volem més» el 2022 (i per sempre).
...té un impacte real.
...som el que mengem, estem amb el que mengem.
...transformem el sistema alimentari.
...és de totes, compartim-la.
...la «Capitalitat» arriba als barris.
...s’aborda des d’una perspectiva anticapitalista.
...sortim de l’armari.
...continuem teixint complicitats.
...fem un cafè!

4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible

4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to 4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible

Similar to 4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible (20)

More from Barcelona Activa amb l’ESS

More from Barcelona Activa amb l’ESS (20)

4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible