Joseph Ignace Guillotin , cirurgià i diputat de París a l’Assemblea constituent de 1789, volia evitar els terribles patiments que provocaven els botxins quan fallaven el colp de destral (...). Eren objectius impossibles, perquè les contradiccions són massa evidents. Amb el concepte de benestar animal passa el mateix.
PLATÓ ARISTÒTIL
ONTOLOGIA (Realitat)
Món sensible Món intel•ligible Ser = essència = substància. La substància 1a formada per matèria i forma. I la substància segona formada per la essència i la forma de la primera. Aquestes dues estan subjectes al moviment. Per explicar aquest canvi:
- Teoria de la potència al acte, la potència s’actualitza en l’acte. La potència es el que es pot arribar a ser i l’acte és el que és.
- Canvi substancial: canvia la forma i la matèria segons la seva substància.
- Canvi accidental: es manté la forma però canvia la matèria.
El canvi és el pas de la potència en l’acte, però l’acte és anterior a la potència.
Causes del canvi:
- material
- formal
- eficient
- final
- Material, corruptible i imperfecte.
- Percebut per els sentits.
- El objectes són còpies imperfectes dels seus models, les Idees.
- Mite de la caverna, persones presoneres dintre de la caverna. - Ideal, perfecte i etern.
- Percebut per la raó.
- Es troben les Idees, que són els models de les coses materials. Estan jerarquitzades i la màxima idea és la Idea de Bé representada per el sol.
- Mite de la caverna, éssers naturals de l’exterior.
EPISTEMOLOGIA (Coneixement)
Doxa Episteme - Procés d’abstracció: tinc la percepció de la cadira a través dels sentits, aquesta percepció la creo en la meva ment en forma de imatge, i aquesta imatge passa a ser un concepte abstracte i universal.
- Explicació de l’univers: és una esfera perfecta i eterna, al centre hi ha la Terra (sistema geocèntric) i està immòbil. Aquesta està envoltada d’esferes celestes que tenen un moviment circular i uniforme, que és el moviment perfecte. A la Terra hi ha un moviment rectilini. Hi ha dos mons:
- Món sublunar: per sota de la lluna
- Món supralunar: per sobre de la lluna.
A la Terra hi ha 4 elements, i a la resta de l’univers hi ha un cinquè element: l’ETER.
Les esferes celestes es mouen circularment, i l’última esfera que forma l’univers s’anomena esfera dels estels fixos. Aquesta esfera la mou el 1r motor immòbil o acte pur i tendeix a la perfecció.
- Coneixement imperfecte, canviant i correspon amb la via de l’opinió de Parmènides.
- Fa referencia a les coses naturals, a l’experiència i al que coneixem a través dels sentits. És a dir, el canvi (Heràclit).
- Hi han dos facultats inferiors: Eikasia (imaginació, ficció, somni..) i Pistis (creença, hàbit, costum..). - És el coneixement racional i científic. S’obté a través de la raó. És l’origen de les filosofies racionalistes.
- Fa referència a les ciències (astronomia, matemàtiques..) i a la Dialèctica.
- Hi ha dos facultats superiors: Dianoia (pensament, com les matemàtiques) i Noesis (intel•ligència, com la filosofia).
ANTROPOLOGIA (Home)
Cos Ànima Home= substància 1a composta per matèria i forma. Cos i ànima són inseparables. L’ànima és un principi
És una entrevista molt interessant que us convide a escoltar. M’interessà molt la comparativa amb la resta d’animals, amb afirmacions que no existeix cap espècie que, en condicions naturals, no regule la seua reproducció, i aportacions de la de la persona que cridà i digué: els animals són molt lògics, actuen pel be de la seua naturalesa i pel seu desenvolupament.
És una forma més, de les moltes que es poden veure i sentir, d’analitzar la nostra realitat com a animals. Som individus que, dintre de la biodiversitat, formem part d’una espècie anomenada Homo sapiens i que és una més entre tota la resta. Aquesta perspectiva serveix per a detectar la desnaturalització sostinguda en la idea de l’humà com a ésser elegit, dotat de raó i superior a tota la resta, o de l’home com a elegit i dotat de capacitat superiors sobre les dones, o de l’home dotat de diners i armes i poder per a imposar-se sobre races i classes populars. Així és com ens trobem amb fets naturals que han estats convertits en tabú, l’instrument desnaturalitzador i de control. Passa amb les sexualitats alienes al patró heteropatriarcal o amb la llibertat de les dones per a decidir sobre elles mateixes, sobre el seu propi cos....
Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu. Jesús Frare Garcia
La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística...
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. Les concepcions de l'escletxa
Entre els animals i els humans existeixen diferències no de grau sinó substancials: un
ésser humà és completament diferent a un animal.
Aquesta diferència essencial implica que l’ésser humà mereix un tracte diferents als
animals, o disposa d’uns drets completament diferents al dels animals.
3. Descartes. A diferència dels humans, els animals no tenien ment,
cosa que els convertia en una mena d'autòmats o màquines.
Com que no tenien consciència, els animals no tenien sensacions, i
quan evitaven els cops o les ferides no era perquè sentissin dolor, sinó
un reflex. Als animals els passava com quan ens anestesien i no sentim
les incisions del cirurgià.
Segons aquesta mentalitat, tampoc no disposaven de cap de les
funcions que acompanyen la consciència. No tenien capacitat de
decidir, ni voluntat, ni moral. Només els guiava l'instint.
Aristòtil. Els animals no viuen en societat sinó en ramats, sense
relacions entre els individus ni cap forma de societat, llevat
d'excepcions com les formigues o les abelles. No tenien llenguatge,
només crits en forma de brams, lladrucs, udols, renills, piulades…
4. Les concepcions de l'escletxa
Entre els animals i els humans existeixen diferències no de grau sinó substancials: un
ésser humà és completament diferent a un animal.
Aquesta diferència essencial implica que l’ésser humà mereix un tracte diferents als
animals, o disposa d’uns drets completament diferents al dels animals.
Les concepcions de la continuïtat
Entre els animals i els humans existeixen diferències de grau però no diferències
absolutes: un ésser humà no és completament diferent a un animal.
Els animals disposen de tots els drets que les seves capacitats i interessos exigeixen.
Creure que l’espècie humana, pel fet de ser «superior» a la resta d’animals, disposa de
drets que aquests no tenen és una forma d’especisme (semblant al racisme entre els
humans)
5. Bentham. La capacitat d'experimentar plaer i dolor era comuna a
humans i animals i, per això, els hem d'evitar el dolor i el patiment.
La teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin va establir
científicament la continuïtat entre els animals i els humans.
Alliberament animal (1975), escrit pel filòsof Peter Singer, va marcar
una fita en el moviment en defensa dels animals. Defensa que tots
els animals són sagrats, és a dir, que mereixen un respecte absolut i,
per tant, tenen el mateix valor que una persona humana. Segons ells,
considerar que un humà té preferència sobre qualsevol animal és una
forma d'especisme.
6.
7.
8.
9. "Dios hizo los animales domésticos, los animales salvajes, y todos los reptiles, según su
especie. Y Dios consideró que esto era bueno, Y dijo: "Hagamos al ser humano a
nuestra imagen y semejanza. Que tenga dominio sobre los peces del mar, y sobre las
aves del cielo; sobre los animales domésticos, sobre los animales salvajes, y sobre
todos los reptiles que se arrastran por el suelo." Y Dios creó al ser humano a su imagen;
lo creó a imagen de Dios. Hombre y mujer los creó, Y los bendijo con estas palabras:
"Sean fructíferos y multiplíquense; llenen la tierra y sométanla; dominen a los peces del
mar y a las aves del cielo, y a todos los reptiles que se arrastran por el suelo." (Gènesi)