Índex dels trobadors:Context històric Orígens de la literatura en la nostra llengua. Trobadors i joglars. Els gèneres trobadorescos. Concepte d’amor cortés. Trobadors i trobadoiritz més coneguts a la Corona d’Aragó. Bibliografia.
3.
Context històric Lapoètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catàla eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el provençal en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -1ª meitat s.XV-. La tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.
4.
Orígens de laliteratura en la nostra llengua. La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que, comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal -també la podem anomenar occità, en concret en la variant lingüística de Tolosa, el centre més important de la cultura trobadoresca.
5.
Trobadors Un trobador ésun poetacantor de l'Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblesa Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començant pel primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitània (1071-1127).
6.
Joglars Els joglarsrecitaven i cantaven les composicions dels trobadors. Podriem dir que els trovadors eren els autors i els joglars els interprets. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies. També transmetien les argumentacions i peticions polítiques dels senyors feudals -i al mateix temps trobadors- a qui servien.
Concepte d’amor cortésEs un codi de comportament per als nobles. Estableix una serie de normes per als amants, sense el compliment de les quals aquests no eren considerats bons amadors. Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre (Amant – dama – marit), és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. L'amor cortès al trobador, que seria el vasall i la dama -que normalment està casada- que seria la domina o midons. Trobador i midons mantenen el seu amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. L'amant pot passar de ser un fenhador és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el Druit . A partir d'ací, apareix tota un temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.
9.
Trobadors més conegutsa la Corona d’Aragó Alfons I el Cast (1154-1196). Primer rei de la corona d’aragó, va compondre moltes cançons i va atraure a la seua cort els principals trobadors de l’època, que li dedicaren nombrosos poemes. Guillem de Bergueda (1130-1195).destacà per les seues cançons amoroses i, sobretot, pels seus sirventesos satirics, com ara el que blasma el marques de mataplana.
10.
Trobadors més conegutsa la Corona d’Aragó (2) Ramón Vidal de Besalú (1196-1252).Es conegut sobretot per les razós de trobar , un tractat gramatical i retòric adreçat als versificadors que no dominaven la llengua. Guillem de Cervera (1259-1290). Conegut també com a Cerverí de Girona, va ser un dels darrers trobadors, per aixó la seua obra recull les temàtiques i les formes expressives de la tradició trobadoresca.
11.
Alfons I elCast Guillem de Berguedà Ramon Vidal Guillem de Cervera
12.
Trobadoiritz Les trobairitz van serpoetes catalanes, occitanes i nord-italianes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes en comparació amb els homes poetes contemporanis de la seva època, els trobadors. La cultura trobadoresca d'homes i dones va ser perseguida al principi del segle XIII amb la creuada contra els i les albigeses.
13.
Trobadoiritz més conegudesa la Corona d’Aragó Beatriu de Dia , coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc. Castelloza era una dama noble de l'Alvèrnia casada amb Turc de Mairona. La temàtica de les seves poesies és generalment l'amor cortès. Se n'han conservat tres poesies. Conjuntament amb Beatritz de Dia, és de l'única trobairitz que se'n conserva més d'una composició. Garsenda de Proensa dona d'Alfons II de Provença fou una trobadoritz La seva obra es troba en dos manuscrits, un com anònim i un altre que s'atribueix a la "Comtessa de Proessa". Ella fou la trobairitz de més alt rang. Garsenda pertanyia a una de les poderoses famílies occitanes.