Aquest és un llibre resum que conté els articles que a Les Coses Bones vàrem publicar en premsa l'any 2006.
Les Coses Bones de Molins de Rei C/ Major 12.
------------------
Este es un libro resumen que contiene los artículos que en Les Coses Bones publicamos en prensa el año 2006.
Las Coses Bones de Molins de Rei C / Mayor 12.
Aquest és un llibre resum que conté els articles que a Les Coses Bones vàrem publicar en premsa l'any 2006.
Les Coses Bones de Molins de Rei C/ Major 12.
------------------
Este es un libro resumen que contiene los artículos que en Les Coses Bones publicamos en prensa el año 2006.
Las Coses Bones de Molins de Rei C / Mayor 12.
Els Racons Verds de la Facultat de FarmàciaJoan Simon
Presentació del Projecte d'Innovació Docent (PID) «Innovació en l’ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la Salut» (codi 2018PID-UB/034), que ens ha estat concedit recentment pel Vicerectorat de Política Docent i Ordenació Acadèmica al Grup d'Innovació Docent GIBAF.
Una experiència d’aprenentatge mòbil en Botànica Farmacèutica per mitjà de So...Joan Simon
La Botànica, en ser una disciplina descriptiva, és considerada poc atractiva pels estudiants a l'ensenyament de Farmàcia. Com a recurs motivador s'ha dut a terme en dos cursos acadèmics una experiència autoavaluativa amb l'ús dels dispositius mòbils dels estudiants i l'App de Socrative. Les enquestes de satisfacció mostren que els estudiants s'adapten ràpidament a l'eina, que pot ser anònima. Els resultats demostren que hi ha una bona correlació entre el treball amb Socrative i la nota final.
Botany, being a descriptive discipline, is considered unattractive by students in teaching Pharmacy. As a motivating resource, it has been carried out in two academic years a self-evaluation experience with the use of the mobile devices of the students and the App of Socrative. Satisfaction surveys show that students quickly adapt to the tool, which can be anonymous. The results show that there is a good correlation between work with Socrative and the final qualification.
«Jardins per a la salut»: aprenentatge-servei a Botànica farmacèuticaJoan Simon
En el marc de l’aprenentatge-servei, s’ha dut a terme una experiència a l’assignatura de Botànica Farmacèutica del grau de Farmàcia, que ha implicat 150 estudiants. L’objectiu ha estat implicar els estudiants en l’elaboració col·laborativa d’un projecte amb projecció social, centrat en el Jardí de l’edifici històric de la UB. Els resultats assolits s’han concretat en l’elaboració de 128 fitxes botàniques, publicades en forma d’eTextBook al Dipòsit Digital i en una web accessible a tothom.
Una aproximació a les plantes tòxiques d'alta muntanyaJoan Simon
Els excursionistes amb les seves caminades per la muntanya sovint es fixen amb la flora que envolta els paratges de més altitud. Aquestes plantes, sovint, lluny de ser amables i bondadoses, amaguen algun tipus de toxicitat que cal conèixer.
LA DOCENCIA SEMIPRESENCIAL: ¿LA MEJOR DE LOS DOS MUNDOS?Joan Simon
La semipresencialidad se ha definido en múltiples ocasiones como “lo mejor de los mundos” al combinar la fuerza de aprendizaje presencial con la flexibilidad y escalabilidad del e-learning, hasta el punto que, este, se ha convertido en uno de los catalizadores de la educación universitaria actual. Se analizan los resultados obtenidos en la Universitat de Barcelona con estudios previos en 20 universidades de la “Xarxa Vives” y la información obtenida de la participación activa en la LERU. Los resultados indican que si bien hay un uso intensivo de los campus virtuales, no existen indicios a corto plazo de necesidad de cambio del modelo tradicional de enseñanza aprendizaje. Es destacable que algunas implementaciones de la semipresencialidad se corresponden más con soluciones a problemas coyunturales de la propia universidad que a una intencionalidad institucional de cambio metodológico. Por último se intuye a largo plazo la necesaria reformulación de la innovación universitaria hacia tipologías de formación presenciales, aunque fuera de las aulas magistrales actuales.
E-TRAINING: UN CASO DE ESTUDIO EN COMPETENCIAS ESPECÍFICASJoan Simon
El Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), y en especial el Proyecto TUNING, hacen especial atención al cambio de rol de los estudiantes hacia un papel más activo, al trabajo autónomo y al autoaprendizaje. En este contexto se describe una experiencia de E-training en competencias específicas para un primer curso universitario en el grado de Farmacia (curso 2014-2015), a partir de la integración de todos los contenidos teóricos agrupados en 16 actividades, implementadas con aplicaciones TIC e incluidas en el trabajo tutorizado del estudiante. El objetivo principal es convertir este trabajo en una actividad de aprendizaje y a la vez de evaluación continuada, en la que el estudiante es capaz de diseñar recursos docentes en base a las competencias específicas de la asignatura. De forma secuencial, el estudiante puede seguir su evolución de forma cuantificable a lo largo del proceso formativo, al tiempo que adquiere la preparación necesaria para la prueba de síntesis final. En la evaluación de la asignatura, es un requisito para aprobarla haber superado satisfactoriamente el conjunto de las actividades propuestas. Los resultados indican una mejora clara en el éxito académico respecto al curso anterior y se aporta información sobre el grado de satisfacción del alumnado. Se proponen diversas cuestiones para reflexionar acerca de la experiencia.
Preferències dels estudiants en relació al tema d’estudi del Treball Fi de Gr...Joan Simon
Comunicació en pòster presentat a les 8a Trobada de Professorat de Ciències de la Salut. Barcelona, 4-6 de febrer de 2015. Universitat de Barcelona. Signat per: Aróztegui, M.; Bernal, A.; Bonet, F.; Bosque, R.; Cambras, T.; Canudas, A.; Domínguez, A.; Engel, P.; Escribano, E.; Fernández, C.; Folch, M.; Llobet, J. M.; López, C.; March, M.; Marquès, A.; Marrero, P. F.; Miquel, J.; Muñoz, M.; Palazón, J.; Puignou, L.; Pujol, D.; Simon, J.; Tebar, F.; Ticó, J. R.; Escubedo, E.; Zulaica, E. (2015). Preferències dels estudiants en relació al tema d’estudi del TFG de Farmàcia (UB).
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Els cactus psicoactius: del peiot al cactus de San Pere
1. Els Juliols - 2011 Plantes sagrades Els cactus psicoactius: del peiot al cactus de San Pedro Joan Simon Laboratori de Botànica Facultat de Farmàcia, UB
2. Planta “sagrada” Veneració, dedicat a Déu i al culte diví. Planta “sagrada” = Planta enteògena Cactus psicoactius
3. Enteògens: significat El termeenteogen és un neologisme obtingut del grec antic: (entheos) i (genesthe).
4. Enteògens: característiques Un enteogen: substància psicoactiva dins un context religiós o xamànic S’utilitzen en una àmplia varietat de sagraments de diversos ritus religiosos de tal manera que provoquen directament el que els usuaris perceben com experiències espirituals o místiques. Els enteògens contenen substàncies molt actives fisiològicament i que provoquen alteracions del coneixement Els enteògens generalment tenen un origen vegetal i contenen molècules molt similars estructuralment a neurotransmissors endògens.
6. … una mica de terminologia Anteriorment s’utilitzava com a sinònim d’al·lucinogen terme popularitzat per les experiències d'Aldous Huxley amb mescalina, i publicada en “Les Portes de la Percepció” el 1953 "Si les portes de la percepció fossin obertes, l’home percebria totes les coses tal com són… infinites”
7. … una mica de terminologia Un altre terme força usat va ser “Psicodèlic" (un neologisme grec que significa "la ment evident", va ser encunyat pel psiquiatre Humphry Osmond.
13. Enteògens: polèmica Un exemple modern és la descoberta de l'estructura de “doble hèlix” de l'Àcid DesoxiriboNucleic (ADN) per Francis Crick (premi Nòbel de Medicina el 1962) que en no poca literatura s’atribueix al consum l’àcid lisèrgic (LSD) que va facilitar l'augment de cognició essencial per acabar la descoberta i lliverar-se de les preconcepcions.
18. Enteògens a Europa Aiguamel Hyoscyamus niger Vitis vinifera Atropa belladonna
19. Misterisd'Eleusis Ritual pagà (1500aC a 300aC) Kykeon: agent psicoactiu La civada podria estar contaminada amb la banya de sègol que conté LSA (amida de l’àcid d-lisèrgic), un precursor de l’LSD (dietilamida de l’àcid lisèrgic), teoria extensament argumentada en El camí a Eleusis de R. Gordon Wasson, Albert Hofmann i Carl Ruck). Aquesta hipòtesis segueix sent controvertida, atès que no s’han obtingut resultats concloents. Claviceps purpurea Deméter i Perséfone celebrant els misteris
22. Enteògens a Amèrica Ayahuasca (Banisteriopsis caapi) Salvia divinorum Ipomoea purpurea
23. Cactus enteògens a Amèrica “torxa peruana”???Trichocereus peruvianusEchinopsis peruviana PEIOT: Lophophora williamsii « Peyotl » és un mot nahuatl que significa brillant, suau, blanc, en referència a l’aspecte blanquinós central del cactus CACTUS DE SAN PEDRO: Trichocereus pachanoi Es creu que el nom de San Pedro fa referència a les propietats enteogèniques del cactus, doncs duu el nom del sant cristià que precisament guarda les portes del Cel.
42. Peiot: distribució S’estén del sud-oest dels Estats Units, concretament part de Texas, a través de Mèxic central sobretot en el desert de Chihuahua sobre calcàries
43. Peiot: fitoquímica La mescalina(3,4,5-trimetoxifeniletilamina) és un alcaloide natural de propietats fortament al·lucinògenes. La mescalina, a l’igual que l’LSD, la psilocina, la 5-Meo-DMT i la triptamina s'uneixen als receptors dels neurotransmissors com la noradrenalina i la norepinefrina.
44. Formes d’adulteració Altres cactus com Pelecyphoraaselliformisi Ariocarpusretususs’han fet passar per peiot per enganyar a consumidors novells. Els indígenes a Mèxic els anomenen “peyotillos” o “falsos peyotes”. La mescalina pura és molt difícil d’aconseguir perquè tant per la pròpia prohibició com per l’alt cost de la seva síntesi, fan que sigui pràcticament impossible trobar-la al mercat
45. Cactus de San Pedro: distribució Cactus columnar de creixement ràpid a les muntanyes dels Andes de Perú entre 2000-3000 m i també segurament de Bolívia, Xile i Equador
46.
47. Les flors tenen antesis nocturna, són blanques i de fins a 20 cm de diàmetre.
48.
49. Cactus de San Pedro: usos medicinals Ús extern: Vulnerari Demulcent Antiinflamatori Anticaspa Cicatritzant Descongestionant Usos veterinaris Antiparasitari Uns altres usos Un extracte de l'arrel s'utilitza com a xampú Sabó de bugades
50. Cactus de San Pedro i xamanisme El xamanismees un tipus de creences que asseguren la capacitat de diagnosticar i de curar el sofriment del ser humà. Es diu que ho aconsegueixen creuant la línia que separa el nostre mon, del mon dels morts. D’aquesta manera tenen una relació espacial amb els esperits. Els xamans tenen la capacitat de controlar el temps, veure el futur i llegir els somnis de la gent. Es podria dir que un xaman es l’intermediari entre el mon natural i espiritual. Un cop esta en el mon dels esperits, es comunica amb ells de manera que l’ajudin en la curació, la caça i el control del temps.
69. Els consumidors experimenten habitualment al·lucinacions visuals i estats alterats de la consciència, sovint en forma de plaer, però ocasionalment acompanyada d’angoixa i/o fàstic.
70.
71. La mescalina es només legal per a certs amerindis natius, tant a Mèxic com a Estats Units que pertanyin a l’ Església Nativa Americana, institució protegida pel dret a la llibertat de culte.
72. La mescalina usada amb finalitats “turístiques” és generalment adulterada principalment amb molècules de síntesi com LSD que té efectes semblants
73.
74. Altres espècimens d'una cova d'enterrament a Coahuila central (Mèxic) també van ser datats entre 1070 i 810 anys a.C.
75.
76. Altres grups tribals americans es reubicaven a les planes del Sud d’Estats Units com Oklahoma i Texas com els Mescaleros i Kiowa (o "Apatxe de les planes")
77.
78. No hi ha cap menció de peiot en la creença Navaho tradicional o la pràctica cerimonial abans de la seva introducció per tribus veïnes.
79.
80.
81. El Pare Andrés Pérez de Rivas, jesuïta del segle XVII, denunciava als seus superiors que els indígenes de Mèxic consumien el cactus regular i clandestinament. Mentre els asteques l’anomenaven “carn dels Déus” els missioners li deien “carn diabòlica”
82. Al 1760, més d'un segle després de la prohibició cristiana, certs manuals per a la confessió dels conversos incloïen preguntes com aquestes:
90. En l'actualitat s'afirma que els seus membres sobrepassen els 250.000 fidels i han aconseguit que els EEUU els reconegui el seu dret a consumir peiot com una extensió del dret a la llibertat de culte que protegeix la Constitució nord-americana. Gràcies a això, els membres d'aquesta església poden conrear-lo, adquirir-lo i distribuir-lo legalment.
95. Bibliografia Antonio Escotado. (1998). Historia general de las drogas. Editorial Espasa. Barcelona. HuxleyAldous. 2006. Las puertas de la percepcion; cielo e infierno (3ª ed.). Editorial Espasa. Barcelona
96. Bibliografia Jonathan Ott, Albert Hofmann (1996). Pharmacotheon: Drogas enteogénicas, sus fuentes vegetales y su historia.Los libros de la liebre de marzo Henri Michaux. (2000). El infinito turbulento. MCA València. Huston Smith. (2001). La percepción divina: El significado religioso de las substancias enteógenas. Editorial Kairós. Barcelona.
97. Recursos on-line Lohophorawilliamsii. NatureServe Explorer. NatureServe. Retrievedon2007-06-17. Zimmerman & Bruce D., Allan D.; Parfitt, Bruce D. (2006), “Lophophorawilliamsii”, in Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+, Flora of North America, vol. 4, New York & Oxford: Oxford UniversityPress, pp. 242 . El-Seedi, HR; De Smet, PA; Beck, O; Possnert, G; Bruhn, JG (2005), “Prehistoric peyote use: alkaloidanalysis and radiocarbondating of archaeologicalspecimens of Lophophorafrom Texas”, Jounral of Ethnopharmacology101 (1-3): 238-42, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15990261?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum> Bruhn, JG; Lindgren, JE; Holmstedt, B; Adovasio, JM (1978), “Peyote Alkaloids: Identification in a PrehistoricSpecimen of Lophophorafrom Coahuila, Mexico.”, Science199 (4336): 1437-1438. <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17796678?ordinalpos=2&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum>