Presentació del Projecte d'Innovació Docent (PID) «Innovació en l’ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la Salut» (codi 2018PID-UB/034), que ens ha estat concedit recentment pel Vicerectorat de Política Docent i Ordenació Acadèmica al Grup d'Innovació Docent GIBAF.
Presentació de Yolanda Monteiro del Servei de Documentació d'Educació Ambiental de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la 2a Jornada sobre Documentació Ambiental de Catalunya (#DocAmbCat)
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Assumpta Haro ens va explicar com va sorgir i es va desenvolupar el projecte “Llegim el Riu” a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.
Presentació de Yolanda Monteiro del Servei de Documentació d'Educació Ambiental de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la 2a Jornada sobre Documentació Ambiental de Catalunya (#DocAmbCat)
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Assumpta Haro ens va explicar com va sorgir i es va desenvolupar el projecte “Llegim el Riu” a la Biblioteca Salvador Vives Casajuna, que tenia com a objectius principals la creació d’espais d’innovació social, la millora del coneixement dels ecosistemes aquàtics per generar dades i contribuir a la conservació i, finalment la promoció de la participació ciutadana.
Ponència de M. Dolors Grau i Roser Gómez, de la UPC-Manresa, sobre els Cursos EXPLORA i 29 edicions de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura amb l'aprofitament sostenible de recursos naturals com a punt comú. També parlant sobre el Projecte BOSC i sostenibilitat: ciència ciutadana i escola oberta. Projecte en el que hi han participat prop de 50 centres de Secundària de Catalunya. Relació aire, aigua i arbrat: Els Serveis del BOSC i els ODS. I en darrer terme tractant Projectes Erasmus+ per a la incentivació de la ciència i la tècnica en les noies i per implementar la metodologia Open Science Schooling.
Jornada de presentació dels projectes d’educació i sensibilització ambiental 2014-2015.
Promotora: Associació Paisatges Vius / Sòcia: Associació d'Estudi de la Mediterrània. Bufalvent.
Presentació de les estratègies catalanes per impulsar l'economia circular i l'ecodisseny de productes en el marc de la jornada organitzada pel Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, Rehabilita 2016
Una experiència d’aprenentatge mòbil en Botànica Farmacèutica per mitjà de So...Joan Simon
La Botànica, en ser una disciplina descriptiva, és considerada poc atractiva pels estudiants a l'ensenyament de Farmàcia. Com a recurs motivador s'ha dut a terme en dos cursos acadèmics una experiència autoavaluativa amb l'ús dels dispositius mòbils dels estudiants i l'App de Socrative. Les enquestes de satisfacció mostren que els estudiants s'adapten ràpidament a l'eina, que pot ser anònima. Els resultats demostren que hi ha una bona correlació entre el treball amb Socrative i la nota final.
Botany, being a descriptive discipline, is considered unattractive by students in teaching Pharmacy. As a motivating resource, it has been carried out in two academic years a self-evaluation experience with the use of the mobile devices of the students and the App of Socrative. Satisfaction surveys show that students quickly adapt to the tool, which can be anonymous. The results show that there is a good correlation between work with Socrative and the final qualification.
More Related Content
Similar to Els Racons Verds de la Facultat de Farmàcia
Ponència de M. Dolors Grau i Roser Gómez, de la UPC-Manresa, sobre els Cursos EXPLORA i 29 edicions de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura amb l'aprofitament sostenible de recursos naturals com a punt comú. També parlant sobre el Projecte BOSC i sostenibilitat: ciència ciutadana i escola oberta. Projecte en el que hi han participat prop de 50 centres de Secundària de Catalunya. Relació aire, aigua i arbrat: Els Serveis del BOSC i els ODS. I en darrer terme tractant Projectes Erasmus+ per a la incentivació de la ciència i la tècnica en les noies i per implementar la metodologia Open Science Schooling.
Jornada de presentació dels projectes d’educació i sensibilització ambiental 2014-2015.
Promotora: Associació Paisatges Vius / Sòcia: Associació d'Estudi de la Mediterrània. Bufalvent.
Presentació de les estratègies catalanes per impulsar l'economia circular i l'ecodisseny de productes en el marc de la jornada organitzada pel Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, Rehabilita 2016
Una experiència d’aprenentatge mòbil en Botànica Farmacèutica per mitjà de So...Joan Simon
La Botànica, en ser una disciplina descriptiva, és considerada poc atractiva pels estudiants a l'ensenyament de Farmàcia. Com a recurs motivador s'ha dut a terme en dos cursos acadèmics una experiència autoavaluativa amb l'ús dels dispositius mòbils dels estudiants i l'App de Socrative. Les enquestes de satisfacció mostren que els estudiants s'adapten ràpidament a l'eina, que pot ser anònima. Els resultats demostren que hi ha una bona correlació entre el treball amb Socrative i la nota final.
Botany, being a descriptive discipline, is considered unattractive by students in teaching Pharmacy. As a motivating resource, it has been carried out in two academic years a self-evaluation experience with the use of the mobile devices of the students and the App of Socrative. Satisfaction surveys show that students quickly adapt to the tool, which can be anonymous. The results show that there is a good correlation between work with Socrative and the final qualification.
«Jardins per a la salut»: aprenentatge-servei a Botànica farmacèuticaJoan Simon
En el marc de l’aprenentatge-servei, s’ha dut a terme una experiència a l’assignatura de Botànica Farmacèutica del grau de Farmàcia, que ha implicat 150 estudiants. L’objectiu ha estat implicar els estudiants en l’elaboració col·laborativa d’un projecte amb projecció social, centrat en el Jardí de l’edifici històric de la UB. Els resultats assolits s’han concretat en l’elaboració de 128 fitxes botàniques, publicades en forma d’eTextBook al Dipòsit Digital i en una web accessible a tothom.
Una aproximació a les plantes tòxiques d'alta muntanyaJoan Simon
Els excursionistes amb les seves caminades per la muntanya sovint es fixen amb la flora que envolta els paratges de més altitud. Aquestes plantes, sovint, lluny de ser amables i bondadoses, amaguen algun tipus de toxicitat que cal conèixer.
LA DOCENCIA SEMIPRESENCIAL: ¿LA MEJOR DE LOS DOS MUNDOS?Joan Simon
La semipresencialidad se ha definido en múltiples ocasiones como “lo mejor de los mundos” al combinar la fuerza de aprendizaje presencial con la flexibilidad y escalabilidad del e-learning, hasta el punto que, este, se ha convertido en uno de los catalizadores de la educación universitaria actual. Se analizan los resultados obtenidos en la Universitat de Barcelona con estudios previos en 20 universidades de la “Xarxa Vives” y la información obtenida de la participación activa en la LERU. Los resultados indican que si bien hay un uso intensivo de los campus virtuales, no existen indicios a corto plazo de necesidad de cambio del modelo tradicional de enseñanza aprendizaje. Es destacable que algunas implementaciones de la semipresencialidad se corresponden más con soluciones a problemas coyunturales de la propia universidad que a una intencionalidad institucional de cambio metodológico. Por último se intuye a largo plazo la necesaria reformulación de la innovación universitaria hacia tipologías de formación presenciales, aunque fuera de las aulas magistrales actuales.
E-TRAINING: UN CASO DE ESTUDIO EN COMPETENCIAS ESPECÍFICASJoan Simon
El Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), y en especial el Proyecto TUNING, hacen especial atención al cambio de rol de los estudiantes hacia un papel más activo, al trabajo autónomo y al autoaprendizaje. En este contexto se describe una experiencia de E-training en competencias específicas para un primer curso universitario en el grado de Farmacia (curso 2014-2015), a partir de la integración de todos los contenidos teóricos agrupados en 16 actividades, implementadas con aplicaciones TIC e incluidas en el trabajo tutorizado del estudiante. El objetivo principal es convertir este trabajo en una actividad de aprendizaje y a la vez de evaluación continuada, en la que el estudiante es capaz de diseñar recursos docentes en base a las competencias específicas de la asignatura. De forma secuencial, el estudiante puede seguir su evolución de forma cuantificable a lo largo del proceso formativo, al tiempo que adquiere la preparación necesaria para la prueba de síntesis final. En la evaluación de la asignatura, es un requisito para aprobarla haber superado satisfactoriamente el conjunto de las actividades propuestas. Los resultados indican una mejora clara en el éxito académico respecto al curso anterior y se aporta información sobre el grado de satisfacción del alumnado. Se proponen diversas cuestiones para reflexionar acerca de la experiencia.
Preferències dels estudiants en relació al tema d’estudi del Treball Fi de Gr...Joan Simon
Comunicació en pòster presentat a les 8a Trobada de Professorat de Ciències de la Salut. Barcelona, 4-6 de febrer de 2015. Universitat de Barcelona. Signat per: Aróztegui, M.; Bernal, A.; Bonet, F.; Bosque, R.; Cambras, T.; Canudas, A.; Domínguez, A.; Engel, P.; Escribano, E.; Fernández, C.; Folch, M.; Llobet, J. M.; López, C.; March, M.; Marquès, A.; Marrero, P. F.; Miquel, J.; Muñoz, M.; Palazón, J.; Puignou, L.; Pujol, D.; Simon, J.; Tebar, F.; Ticó, J. R.; Escubedo, E.; Zulaica, E. (2015). Preferències dels estudiants en relació al tema d’estudi del TFG de Farmàcia (UB).
IV Jornada Nacional sobre estudios universitarios: el futuro de los títulos u...Joan Simon
La Universitat Jaume I organiza la "IV Jornada Nacional sobre estudios universitarios: el futuro de los títulos universitarios" los días 8 y 9 de julio de 2013.
La trilogia de les espècies: botànica, farmàcia i cuinaJoan Simon
Les herbes aromàtiques i les espècies són des de temps remots un al·licient indispensable per fer dels nostres plats delícies a través de potenciar l'aspecte, l’aroma i el sabor dels aliments. Amb l'ús i el pas del temps s'han descobert, a més, els saborosos beneficis per la salut d'emprar espècies en la nostra dieta. Però lluny de ser ben coneguts, moltes espècies i herbes aromàtiques encara amaguen propietats medicinals excepcionals dels quals la indústria farmacèutica pot treure'n profit.
6. Impuls i encaix dels racons verds en
el marc del Pla de sostenibilitat - UB
7. Pla de sostenibilitat - UB: Un exemple d’acció
S’articula en Línies Estratègiques (LE)
8. Patrimoni UB: els seus jardins
Elements patrimonials de
primer ordre com el Jardí
Històric Ferran Soldevila un
refugi de biodiversitat urbana,
catalogat per l’Ajuntament de
Barcelona, que forma part del
Museu Virtual de la UB i
catalogat dins les col·leccions
científiques de la UB, i figura
com a distintiu identificatiu de la
nostra universitat al Grup
d’Universitats de Coïmbra
9. La UB té més de 40.000 m2 d’espais enjardinats als diversos campus
que poden esdevenir recursos docents importants, però
infrautilitzats, sovint en centres on l’ensenyament de les disciplines
relacionades amb el món vegetal hi tenen un pes important.
10. Jardí de la nostra Facultat – Breu història
Els exemplars més antics (com ara els
cedres) daten de finals dels anys 50.
Reducció del jardí atès que, a finals dels
anys 70, es va començar la construcció de
l’Edifici B, anteriorment una àmplia
superfície de gespa.
A finals dels 80 i començament dels 90 es
va fer una retolació d’alguns espècimens
comuns i la plantació d’elements singulars
com un ginkgo (donació), un grup de
margallons cedit pel Jardí Botànic de
Barcelona o la plantació d’una olivera
commemorativa del 150 aniversari de la
Facultat de Farmàcia.
11. Jardins universitaris com a
lloc d’aprenentatge
Grup d’Innovació
docent de
Botànica Aplicada
a les ciències
Farmacèutiques
12. Projecte GIBAF... amb el suport del deganat
«Innovació
en l’ambientalització
curricular de la Botànica
en el grau de Farmàcia:
Jardins per a la Salut»
(codi 2018PID-UB/034)
15. Objectius del Projecte de Millora o Innovació Docent
• Engrescar als estudiants en l’elaboració d’un projecte comú de forma
col·laborativa que tingui una projecció social d’utilitat i servei a la comunitat a
través de l’aprenentatge significatiu i de l’aprenentatge-servei (ApS)
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:
• Millorar la comprensió de l’organografia
botànica vegetativa i reproductora.
• Elaborar un glossari il·lustrat d’organografia
vegetal amb imatges de les plantes del jardí.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:
• Dissenyar un itinerari formatiu en els nostres
espais verds i adquirir compromís ètic i de
transferència del seu treball a la societat (ApS).
• Crear amb els estudiants un nou recurs docent
en obert útil per a propers cursos i pel públic
en general.
• Ambientalitzar les assignatures implicades d’acord amb el Pla de sostenibilitat -UB
16. Inventari i catalogació (provisional) de totes les espècies (arbres,
arbusts i palmeres) del Jardí de la Facultat. En total, uns 70 tàxons
Callistemon citrinus
Zebrina pendula
Cedrus deodora
18. Espècies
emblemàtiques
Monografies de les espècies emblemàtiques
i singulars del Jardí de la Facultat
Dipòsit Digital – UB
Autoria: estudiants assignatura
Plantes Medicinals, Etnobotànica i Bioprospecció
Handle: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/126137
19. • Estudiants (4t-5è) com a guies botànics
d’estudiants de 1r i, eventualment, d’altres
professors i/o públic en general en el marc de l’ApS
• Retolació amb identificació simple i etiquetatge
amb codi QR de totes les plantes del Jardí amb
informació complementària més completa
• Primer tríptic de l’itinerari
del Racó Verd de la Facultat
a repartir a estudiants de BF
• Actualització del glossari
il·lustrat utilitzat a BF amb
plantes del nostre jardí
21. Joan Simon, Carles Benedí, Cèsar Blanché, Maria Bosch
Grup d’Innovació docent (GIBAF)
acreditat per la Universitat de Barcelona
Gràcies....
Editor's Notes
Els jardins són també espais de salut per si mateixos, bé com a indrets que promouen la relaxació, el descans, el benestar físic i emocional, bé com a equivalents urbans dels boscos, considerats també agents de salut: SILVOTERÀPIA.
efectes curatius de les zones verdes i de com el Shinrin Yoku convida a la relaxació, eleva l'estat d'ànim, disminueix l'estrès, l'ansietat i la depressió, i a més redueix el ritme cardíac o la pressió arterial i els nivell de cortisol (hormona de l’estrès).
A la UB, l’OSSMA (Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient) ha impulsat el programa “Racons Verds”, que inclou itineraris dins el jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB, i en d’altres espais de la UB.
Finalment, els jardins són també elements patrimonials