DE LINNÉ A
L’EVOLUCIÓ
      Andrea Bermúdez
      Alba Grau
      Alba Ribas
Carl von Linné
Nascut a Suècia el 23 de
maig del 1707 i mort el
10 de gener de 1778.
Fou un botànic, científic,
metge i zoòleg que
establí els fonaments del
sistema modern de la
nomenclatura binominal.
Systema nature és l’obra que li proporcionà
fama mundial.
Inclou una nova classificació de tots els
éssers vius coneguts i introdueix la
nomenclatura binomial

Nova classificació organitza els organismes en:
Regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie.

Ex. Pi blanc (Pinus halepensis)
(Regne) Plantae, (fílum) Pinophyta, (classe) Pinòpsida, (ordre)
Pinals, (família)Pinaceae, (gènere) Pinus, (espècie) Pinus
halepensis
Dóna dos mots per el nom d’una espècie:
  el primer mot per és el Gènere, que es
  comparteix en espècies molt similars i s’escriu
  en la inicial en majúscula

   el segon mot és l’epitet específic, propi de
   cada espècie i la inicial d’aquest és minúscula
Exemple: Els pins.

           Pi blanc : Pinus halepensis


                               Pi roig : Pinus sylvestris
Taxonomia
És la ciència de la classificació.
La taxonomia biològica estudia les relacions de
parentesc entre els organismes i la seva història
evolutiva.
Actualment, la taxonomia
defineix com és l’arbre
filogenètic de l’espècie.
Mostra les relacions
evolutives entre diverses
espècies, dels organismes
estudiats.
Fixisme
És una teoria segons la qual tot allò que
existeix no ha variat amb el pas del temps.
Per tant, el fixisme anuncia que la natura
es manté tal i com és, sense canvis.

El fixisme s'oposa a l'evolucionisme.

Evolucionisme
Teories que defensen que les espècies
canvien al llarg del temps
El Catastrofisme
Teoria segons la qual les diverses
variacions d'éssers vius es deuen a un
conjunt de catàstrofes que ha sofert el
planeta, després de les quals, les
espècies han tornat a ser creades de
nou.
Aquesta teoria va ser postulada per
Georges Cuvier.

El catastrofisme s’oposa al gradualisme.
El gradualisme

• Els procés de canvi de les espècies es
  dóna gradualment al llarg del temps.

• En aquests són claus els conceptes
  selecció natural i adaptació
Adaptació Selecció natural
En qualsevol població els individus són
diferents, sobre aquest conjunt d’individus
amb caràcters diferents opera la selecció
natural.
Els individus més ben adaptats al seu
ambient tindran més descendència.
                La papallona beix
                sobreviurà en un
                entorn clar i la marró
                en un entorn fosc
Els pinsans de les
Galàpagos amb becs
i formes de cos
especialitzades als
nínxols ecològics que
habiten. D’una
població inicial que
s'expandí per les illes,
van anar quedant
aïllades poblacions
seleccionant-ne els
individus que
s’adaptaven més bé al
medi, sorgint espècies
diferents.
Proves Bioquímiques
Es basen en la comparació d’organismes diferents a
nivell molecular.
-Tenim:
   biomolècules comuns en els éssers vius
   el codi genètic és universal
   seqüències d’aminoàcids iguals
   seqüències de DNA de difrents organismes
   ques’hibriden, per exemple el DNA humà i el del
   ximpancé s’hibriden 98%
   reaccions immunològiques, a més distància
   evolutiva entre dos éssers vius, més forta és la
   reacció d’aglutinació
Com més semblant siguin dues espècies a nivell
molecular, més gran serà el parentiu evolutiu.

De linné a l'evolució

  • 1.
    DE LINNÉ A L’EVOLUCIÓ Andrea Bermúdez Alba Grau Alba Ribas
  • 2.
    Carl von Linné Nascuta Suècia el 23 de maig del 1707 i mort el 10 de gener de 1778. Fou un botànic, científic, metge i zoòleg que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binominal.
  • 3.
    Systema nature ésl’obra que li proporcionà fama mundial. Inclou una nova classificació de tots els éssers vius coneguts i introdueix la nomenclatura binomial Nova classificació organitza els organismes en: Regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie. Ex. Pi blanc (Pinus halepensis) (Regne) Plantae, (fílum) Pinophyta, (classe) Pinòpsida, (ordre) Pinals, (família)Pinaceae, (gènere) Pinus, (espècie) Pinus halepensis
  • 4.
    Dóna dos motsper el nom d’una espècie: el primer mot per és el Gènere, que es comparteix en espècies molt similars i s’escriu en la inicial en majúscula el segon mot és l’epitet específic, propi de cada espècie i la inicial d’aquest és minúscula Exemple: Els pins. Pi blanc : Pinus halepensis Pi roig : Pinus sylvestris
  • 5.
    Taxonomia És la ciènciade la classificació. La taxonomia biològica estudia les relacions de parentesc entre els organismes i la seva història evolutiva.
  • 6.
    Actualment, la taxonomia defineixcom és l’arbre filogenètic de l’espècie. Mostra les relacions evolutives entre diverses espècies, dels organismes estudiats.
  • 7.
    Fixisme És una teoriasegons la qual tot allò que existeix no ha variat amb el pas del temps. Per tant, el fixisme anuncia que la natura es manté tal i com és, sense canvis. El fixisme s'oposa a l'evolucionisme. Evolucionisme Teories que defensen que les espècies canvien al llarg del temps
  • 8.
    El Catastrofisme Teoria segonsla qual les diverses variacions d'éssers vius es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta, després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou. Aquesta teoria va ser postulada per Georges Cuvier. El catastrofisme s’oposa al gradualisme.
  • 9.
    El gradualisme • Elsprocés de canvi de les espècies es dóna gradualment al llarg del temps. • En aquests són claus els conceptes selecció natural i adaptació
  • 10.
    Adaptació Selecció natural Enqualsevol població els individus són diferents, sobre aquest conjunt d’individus amb caràcters diferents opera la selecció natural. Els individus més ben adaptats al seu ambient tindran més descendència. La papallona beix sobreviurà en un entorn clar i la marró en un entorn fosc
  • 11.
    Els pinsans deles Galàpagos amb becs i formes de cos especialitzades als nínxols ecològics que habiten. D’una població inicial que s'expandí per les illes, van anar quedant aïllades poblacions seleccionant-ne els individus que s’adaptaven més bé al medi, sorgint espècies diferents.
  • 12.
    Proves Bioquímiques Es basenen la comparació d’organismes diferents a nivell molecular. -Tenim: biomolècules comuns en els éssers vius el codi genètic és universal seqüències d’aminoàcids iguals seqüències de DNA de difrents organismes ques’hibriden, per exemple el DNA humà i el del ximpancé s’hibriden 98% reaccions immunològiques, a més distància evolutiva entre dos éssers vius, més forta és la reacció d’aglutinació
  • 13.
    Com més semblantsiguin dues espècies a nivell molecular, més gran serà el parentiu evolutiu.

Editor's Notes

  • #2 Més imatges i menys lletra.