1. Noms:
Meritxell Terme i Anna
Xumetra
Professora: Neus Bartolí
Assignatura:Català
Data d’entrega: 14-6-2012

2. 







Noms
Diftongs
El hiat
Dígrafs
Subjecte i predicat
Essa sorda i essa
sonora
Accentuació
La dièresi








Preposicions
Conjuncions
L'apòstrof
Determinats
Adverbi
Activitats
Opinió personal
Bibliografia

3. Els noms Propis sempre la primera lletra s’escriu amb
MAJÙSCULA.
Com per exemple: Ebre, Anna, Ricard i Pedraforca.
Un nom propi, els noms normalment són personals, es a
dir d’una persona, riu, muntanya...
•
Els noms Comuns sempre s’escriuen amb MINÚSCULA.
Per exemple: cadira, casa, jersei, carpeta...
Un nom comú és una cosa normal com ara les peces de
roba, objectes...
•

4. Quan en una síl·laba trobem dues vocals juntes
que es pronuncien en el mateix cop de veu es
produeix el diftong.
Hi
ha diferents tipus de diftongs, poden ser
decreixents o creixents:
-Creixents:
-Ai, ei ,eu, au, oi, ou, uu, iu, ui.
-Decreixents:
-Qua, que, qui , quo, gua, güe, güi, güo .

5. El hiat és el procediment contrari al diftong. Es produeix
quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes
diferents.
En les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals
que apareixen juntes no formen diftong.

Fem la separació sil·làbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-a-tge
i u- sua-ri. Per influència del castellà sovint articulem
aquests grups vocàlics en un sol cop de veu (diem
pia-no).

6. Els dígrafs és un grup de dues lletres que es
representen en un únic so. És poden classificar en
dos grups:
rr arribar tg
ss pissarra tj
tx cotxe
tz
l·l col·legi sc
formatge
platja
dotze
piscina
ll colla
ny banya
gu formigues
qu paquet / quinta

7. La oració es divideix en dos parts: el subjecte i
el predicat
El subjecte pot ser la persona, animal o cosa
que realitza l’acció expressada pel verb. La
paraula més important del subjecte,és a dir,
el núcli normalment és un nom o un pronom.

8. S’escriu amb Z
• a principi de paraula
• Dins de paraula
S’escriu amb S
• A principi de paraula
• Entre vocal i consonant
• Entre consonant i vocal
S’escriu amb SS
• Entre vocals
S’escriu amb S
• Entre vocals
S’escriu amb C
• A principi de paraula
• Dins de paraula davant,
I, E
S’escriu amb Ç
• Davant A,O,U
• A final de paraula

9. 
Segons la posició de la síl·laba tònica, podem
classificar les paraules en:
-Agudes: La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.
-Planes: La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil,
èxit.
-Esdrúixoles: La síl·laba tònica és l’antepenúltima:
àlgebra, tònica, màquina.

10. La dièresi és un signe gràfic que, de vegades,
hem d’escriure damunt de la i o la u.
Les seves funcions són:
• Indicar que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi que
són diftongs creixents: conseqüència, llengües, pingüí.
• Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funció de
consonant: produïa, agraïen, plaïa.
• Desfer un possible diftong: veïna, diürn, peüc.
• Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar,
triar, estudiar ...; suar, tatuar.


11. Les preposicions són paraules que relacionen
paraules o elements de la oració.
Preposicions:
a, amb, arran, cap, contra, d‘, dalt, damunt,
davall, de, deçà, dellà, des, devers, devora,
dintre, durant, en, entre, envers, excepte, fins,
llevat, malgrat, mitjançant, per, pro, salvant,
salvat, segons, sens, sense, sobre, sota, sots,
tret i ultra.

12. Les conjuncions són paraules que uneixen
paraules o oracions.
Conjuncions:
ans, ara, baldament, bé, car, com, dementre,
doncs, emperò, ergo, i, idò, mentre, mes, ni,
o, però, perquè, puix, que, si, sia i sinó.

13. L’article masculí o femení (el i la) singular s’apostrofa
davant de paraules començades per vocal o H:
l’església, l’amic, l’arbre.
Excepcions:
• Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la
universitat, la Irene, la història, la imatge.
• Paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la
iaia.
• El nom de les lletres: la essa, la ela.
• Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu:
la asimetria.
• La una quan es refereix a l’hora: la una del migdia.


14. Indefinits:Cada, alguns, altres,
qualsevol, tota, …
Quantitatius:Molta, força, bastant,
massa.
Possessius:
1ª persona:meu, meva, meus,
meves, nostre, nostra, nostres.
2ª persona:teu, teva, teus, teves,
vostre, vostra, vostres.
3ª persona:seu, seva, seus, seves.

15. Demostratius:
A prop: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
Lluny: aquell, aquella, aquells, aquelles.
Numerals:
Cardinals: un, dos, tres, quatre, …
Ordinals: primer, segon, tercer, quart, …
Partitius: un mig, un terç, un quart, …
Articles:
Determinats: en, na, el, la, els, les.
Indeterminats: un, una, uns, unes.

16. L'adverbi és la paraula que posem al costat
del verb quan volem modificar-lo.
Tipus d'adverbis
Segons el seu significat es classifiquen en:
de temps (ara, després, tard...)
de manera (tranquil·lament, bé, malament...)
de lloc (aquí, darrere...)
de negació (no, potser...)
d'afirmació (sí, també...)
de dubte (depèn, potser...)
relatius (on, quan...)
de quantitat (molt, menys, poc...)

17. 
Ens ha agradat molt fer aquest treball i
hem recordat totes les regles
ortogràfiques que hem treballat al llarg de
tota la Primària.
Anna X. i Meritxell T.

18. http://blocs.xtec.cat/mgalleg9/files/2011/12/
ortografia-catalana.pdf
 Em buscat a...
:
-Gifs
-Gifmania
 Quadernet de llengua catalana 6è (Ed.
Nadal)