La contracció, l'apòstrof, el plural, l'accentuació

1. La contracció
Les contraccions es formen quan les preposicions a, de i per es troben amb els articles masculins el o els:
a + el = al
a + els = als
de + el = del
de + els = dels
per + el = pel
per + els = pels
També es contreu el mot ca (casa de) amb els articles el, els i en:
ca + el = cal Ex: cal metge ca + els = cals Ex: cals Cobo
ca + en = can Ex: can Miquel
Ex: pel camí
Ex: pels camins
L’apòstrof
Els articles el i la s’apostrofen (l’)davant de les paraules que comencen per vocal o per “h”.
l’ombra l’home l’àvia l’herbívor l’ull
l’hivern l’humà l’interès l’Unai l’esperança
· Excepció: L’article femení la no s’apostrofa davant de les paraules que comencen per i, u, hi, hu àtones.
la indústria la humanitat la ubicació la universitat la història
la infermera la humitat la Irene la inventora la unitat

2. La formació del plural
1. Per formar el plural s’afegeix una -s al singular:
abric abrics semàfor semàfors
2. Si el nom acaba en vocal tònica s’afegeix -ns:
3. Les paraules que acaben en –a fan el plural en -es:
paraula paraules
Excepció: De vegades això implica alguns canvis ortogràfics:
4. Algunes paraules no canvien del singular al plural, son invariables:
el dilluns els dilluns el divendres els divendres el globus els globus
-ça -ces peça peces
-ja -ges platja platges
-ga -gues botiga botigues
-ca -ques vaca vaques
-qua -qües Pàsqua Pàsqües
-gua -gües aigua aigües

3. L’accentuació
Totes les paraules tenen accent tònic.
Algunes, a més a més, duen accent gràfic. En català, l’accent gràfic pot ser obert (à, è, ò) o tancat (á, é, í, ó, ú).
Normes d’accentuació:
• Les paraules agudes s’accentuen gràficament quan acaben en vocal (ningú), vocal + -s (cabàs), -en (sorprèn)
o –in (Pequín).
• Les paraules planes s’accentuen gràficament quan no acaben en vocal, vocal + -s, -en o –in (semàfor).
També s’accentuen si acaben en diftong (llegíeu).
• Les paraules esdrúixoles sempre s’accentuen gràficament (àrbitre, llàgrima).

4. El nom · Tipus de noms
Els noms serveixen per anomenar persones, animals o coses. N’hi ha de diversos tipus:
 Els noms comuns, que es refereixen a qualsevol persona, animal o cosa sense especificar, per exemple
germà, girafa, bolígraf...
 Els noms propis, que es refereixen a un element concret per diferenciar-lo dels altres. Per exemple Miriam,
Edgar, Catalunya...
Els noms es poden diferenciar en individuals o col·lectius:
 Els noms individuals designen un sol element, com ara poma, cotxe...
 Els noms col·lectius designen un conjunt d’elements, per exemple arbreda, equip, serralada...
Els noms també es poden classificar en concrets o abstractes:
 Els noms concrets designen persones, animal o coses que podem percebre amb els sentits (vista, oïda, gust,
tacte, olfacte), per exemple núvol, casa, taronja...
 Els noms abstractes designen sentiments, emocions o conceptes que no es poden percebre amb els sentits, per
exemple amor, vergonya...

5. L’adjectiu · Tipus i graus de l’adjectiu
Un adjectiu és una paraula que expressa qualitats i característiques del nom, amb el qual concorda en gènere i
nombre, com ara bonic, content, tranquil...
L’adjectiu por ser variable si té una terminació per al masculí i una per al femení (ràpid - ràpida) o invariable si
només en té una per a tots gos gèneres (veloç).
L’adjectiu pot tenir diferents graus:
• El grau positiu indica una qualitat, sense comparacions (plena).
• El grau comparatiu compara la qualitat entre dos noms, i por ser de tres tipus:
o Comparatiu d’inferioritat (menys .... que ...).
o Comparatiu d’igualtat (tan .... com ...).
o Comparatiu de superioritat (més ... que ...).
• El grau superlatiu expressa la qualitat en grau màxim (pleníssima, la més plena, superplena).

6. Paraules sinònimes / Paraules antònimes
1. Per formar el plural s’afegeix una -s al singular:
2. Si el nom acaba en vocal tònica s’afegeix -ns:
3. Les paraules que acaben en –a fan el plural en -es:
Excepció: De vegades això implica alguns canvis ortogràfics
4. Algunes paraules no canvien del singular al plural, son invariables:
Excepció: De vegades això implica alguns canvis ortogràfics