Comentari PAU de "El profeta" de Pablo Gargallo.

1. Pablo Gargallo:
El profeta

2. Fitxa tècnica
 Títol: El profeta.
 Autor: Pablo Gargallo ( Maella,1881 –







Reus, 1934).
Cronologia: 1933 (guix), 1936 (bronze).
Tipologia: escultura exempta.
Material: bronze.
Mides: 235 x65 cm.
Estil: cubista.
Tema: religiós.
Localització: Museo Nacional Centro
de Arte Reina Sofia (Madrid) i Museo
Gargallo (Saragossa).

3. Obres del mateix autor:
Petita voluptuositat agenollada (1907)
Petita ballarina (1927)

4. Kiki de Montparnasse (1928)
Greta Garbo amb pestanyes (1930)

5. Biografia de l’autor
 Pablo Gargallo va emigrar amb la seva família, l’ any
1888, a Barcelona, on es van instal·lar. Allí va
estudiar a l’Escola de Llotja i es va relacionar amb el
grup d’artistes i arquitectes modernistes que
freqüentaven el cafè Els Quatre Gats. El
Modernisme va influir fortament en les seves
primeres escultures.
 L’any 1903 Gargallo va viatjar per primera vegada a Paris, on s'instal·là
Pablo Picasso (1913)
finalment l’any 1923. El contacte amb Jeune fille à la frange (1913-1914)
les avantguardes parisenques i,
més concretament amb Picasso, va propiciar un canvi d’orientació en la
seva obra. L’escultor es va aproximar al Cubisme i a l’Expressionisme i es
va mostrar sensible també a l’influència de l’art primitiu. En aquesta
línia, a partir de làmines primes de metall, creà escultures
caracteritzades pel joc entre el volum i el buit.

6. Descripció formal
 El profeta, considerada l’obra principal de
l’escultor aragonès, representa una figura
humana feta a base de planxes de metall
retallades, estructurades al voltant d’un eix
central format pel cap, la columna vertebral i
la cama esquerra.
 A partir d’aquest eix, s'endevinen les
diferents parts del cos, elaborades totes per
mitjà de lleugeres planxes metàl·liques que
es desenvolupen en el buit, de manera que
l’aire passa a ser una part intrínseca de
l’escultura. Aquest buit permet un joc molt
interessant de
formes
còncaves i
convexes, una combinació d ‘espais buits i
plens que aporta a l’escultura una gran
expressivitat i causa un fort impacte
emocional.

7.  En aquesta mateixa línia, la
presència de les diferents
planxes dentades que donen
forma als cabells i a les robes
confereix tensió al conjunt i un
gran dinamisme formal.
 Finalment, també és interessant
destacar com el joc de corbes i
contracorbes de les planxes de
metall accentuen encara més els
contrastos de llum i ombra, i
forma allò que l’escultor va
anomenar volum virtual , és a
dir, que pot ser envoltat per
l’espectador.

8. Temàtica
 La mística figura del profeta és
representada per Gargallo amb tota
la força, derivada d’una expressivitat
gestual
extraordinària.
La
figura, coberta amb una pell, aixeca
enlaire amb fermesa el braç
dret, mentre que a la mà esquerra
aguanta amb autoritat un bàcul. La
seva actitud de repte convida a
seguir-lo a causa de la intensa força
que desprèn, tant físicament com
espiritualment.

9. Temàtica
 Més que un tema religiós, la
imatge representa la força de la
paraula, el magisteri de la
veritat com a camí a seguir. Un
camí
que,
de
forma
poderosa,
el
personatge
assenyala amb l’energia del seu
gest.
 Aquesta és l’escultura més gran
de Gargallo, i alhora, també la
més coneguda. L’autor, però
mai no la va poder veure fosa
en bronze per manca de
recursos econòmics.

10. Models i influències
 En El profeta se sintetitzen bona
part de les influències principals
que va rebre l’escultura de Pau
Gargallo. En primer lloc cal
assenyalar que l’escultor aragonès
va seguir els passos del cubisme
pictòric
de
Pablo
Picasso,
superposant els diferents plans de
la figura per crear formes
subjectives. Aquesta característica
es pot observar plenament en el
rostre.
Pablo Picasso: Retrat d’Ambroise Vollard (1910)

11.  En segon lloc, cal remarcar la
proximitat que mostra la
figura, que integra els principis
expressionistes, tant en la seva
força com en la seva sensibilitat.
I en tercer lloc també s’hi poden
descobrir reminiscències de l’art
primitiu presents en artistes
com l’escultor Brancusi i el
pintor Modigliani.
Amedeo Modigliani: Retrat de Jeanne
Hebuterne (1919)
Constantin Brancusi: El petó (1907)

12.  L’obra de Gargallo és un dels millors exemples de la conquesta
més revolucionària de l’escultura contemporània: la introducció
del buit com a element volumètric, solució que també està
present en altres escultors contemporanis, com, per exemple,
Henry Moore.
Figura jacent (1951)