El nou Codi de consum de Catalunya i els tallers de reparació de vehicles automòbils

COL·LECCIÓ EMPRESA I CONSUM. Nº 3

EL NOU CODI DE CONSUM DE
CATALUNYA I ELS TALLERS DE
REPARACIÓ DE VEHICLES
AUTOMÒBILS
Anàlisi de la situació actual
FRANCESC XAVIER SÁNCHEZ MORAGAS

2011

HTTP://FSANCHEZMO.WORDPRESS.COM

EL NOU CODI DE CONSUM DE CATALUNYA I ELS TALLERS DE
REPARACIÓ DE VEHICLES AUTOMÒBILS
2011

http://fsanchezmo.wordpress.com Pàgina 2

LA REGULACIÓ DEL DRET DEL
2011

CONSUM EN ELS TALLERS DE
REPARACIÓ DE VEHICLES
AUTOMÒBILS
Actualment, la normativa que regula, en l'àmbit territorial de Catalunya,
l'activitat industrial i la prestació de serveis dels tallers de reparació de
vehicles automòbils i dels seus equips i components, és el Decret 298/1993,
de 8 d’octubre, de modificació del decret 147/1987 de 31 de març, pel qual
es regula l’activitat industrial i de prestació de serveis en els tallers de
reparació de vehicles automòbils, dels seus equips i components.

D’aquest Decret han estat modificats els articles 4.2.a, 5.3 i 6.5 pel Decret
106/2008, de 6 de maig i ha estat derogat l'article 4 pel Decret 30/2010,
de 2 de març.

El Capítol 2 d’aquest Decret, es dedica bàsicament a les condicions i
requisits de l'activitat industrial, mentre que els aspectes claus, relacionats
amb el dret del consum, apareixen regulats en el seu Capítol 3.

Ens trobem doncs amb una normativa compartida, pel que fa al seu àmbit
competencial, entre els departaments que gestionen els aspectes industrials
i els de defensa de les persones consumidores.

El Capítol 4, en el seu article 18 ens diu que els departaments d'Indústria i
Energia i de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya
vetllaran, en l'àmbit de les seves respectives competències, pel compliment
del que disposa el present Decret.

Pel que a data d’avui, el Departament competent, de la Generalitat de
Catalunya, és el Departament d’Empresa i Ocupació, que té com a àmbits
d’actuació el d’Indústria i Seguretat Industrial i el Consum.

D’acord amb l’apartat 4 de la disposició addicional primera de la Llei
12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial, l’Agència Catalana de
Seguretat Industrial i l’Agència Catalana de Consum han de vetllar perquè
les seves actuacions es coordinin d’una manera eficient, amb l’objectiu
d’assegurar un tractament tan integrat com sigui possible del risc industrial.
Com a criteri general, l’Agència Catalana de Seguretat Industrial
limita la seva activitat de vigilància del mercat a aquells productes
industrials no destinats als consumidors finals i al control de la
producció en aquells casos en què els reglaments tècnics de
seguretat de productes industrials aplicables així ho estableixin,
mentre que l’Agència Catalana de Consum, d’acord amb la seva
normativa específica, actua en relació amb aquests darrers. En
aquest sentit, ambdues agències han d’establir un protocol de col·laboració.


2011

Dit això hem de dir que la Generalitat ha iniciat un procés de simplificació
normativa i que en aquest marc de simplificació, va publicar el Decret
321/2011, de 19 d’abril, pel qual es deroguen diverses disposicions
reglamentàries referides a les matèries de competència del Departament
d’Empresa i Ocupació.

Es transcriu un fragment literal de l’exposició de motius del Decret, als
efectes de constatar l’objectiu de simplificació que busca aquesta norma:

“La normativa constitueix una eina d’aplicació de polítiques i de compliment
d’expectatives de la ciutadania, però una regulació excessiva pot arribar a
ser massa preceptiva i desproporcionadament costosa, i pot fer que en
resulti un tracte desigual envers la ciutadania i les empreses.
Davant la constatació de la proliferació normativa que ha tingut lloc en el
decurs del temps en l’ordenament jurídic administratiu català, on es detecta
fins i tot la superposició de normes, el Govern de la Generalitat vol
promoure la seva simplificació i racionalització”.

Donat que s’ha publicat la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum
de Catalunya, mitjançant aquest Decret, s’han derogat les següents lleis
especifiques, per unificar criteris legals:

• Decret 389/1983, de 15 de setembre, sobre etiquetatge dels
productes que es comercialitzen a Catalunya.
• Decret 166/1990, de 20 de juny, pel qual es regula la prestació del
servei de transport de vehicles automòbils avariats.
• Decret 290/1995, de 28 de setembre, pel qual es regulen
determinades activitats de prestació de serveis a domicili.
• Decret 213/2001, de 24 de juliol, de protecció dels drets del
consumidor i usuari en la prestació de serveis sobre els béns de
naturalesa duradora.
• Ordre de 7 de maig de 1997, per la qual es regula la garantia dels
vehicles automòbils usats.
• Ordre TRI/487/2006, de 18 d’octubre, per garantir la informació i la
protecció dels drets dels consumidors i usuaris en el procés
d’implantació de la televisió digital terrestre (TDT).

El Decret 298/1993, de 8 d’octubre, de reparació de vehicles automòbils,
dels seus equips i components, encara no ha estat derogat i per tant és de
plena aplicació, si bé, cal tenir en compte els aspectes que es regulen a la
Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, que és una
norma amb rang de llei i per tant d’aplicació preferent.

En concret, és fonamental aplicar, per l’activitat de reparació de vehicles, el
que s’estableix en el seu TÍTOL V “De les obligacions en la prestació de
serveis”

D’acord amb l’article 251-2.b) del codi de Consum, un taller de reparació de
vehicles automòbils, estaria classificat com un “Servei sobre els béns o les
coses: Serveis en què la prestació recau sobre un bé o una cosa, sia per a
adequar-lo, millorar-lo, reparar-lo o instal·lar-lo, o amb relació a
qualsevol altre aspecte que afecti el mateix bé.


2011

També cal tenir present que d’acord amb l’article 2 del Decret 298/1993,
s'entenen per tallers de reparació de vehicles automòbils i dels seus equips i
components “aquells establiments industrials en els quals s'efectuen
operacions de manteniment i altres encaminades a la restitució de
les condicions normals de l'estat i de funcionament dels vehicles
automòbils o d'equips i components d'aquests, en els quals s'hagi
posat de manifest alteracions en les condicions esmentades amb
posterioritat a l'acabament de la seva fabricació.

Per extensió, la present normativa afectarà també l'activitat industrial
complementària d'instal·lació d'accessoris en vehicles automòbils, amb
posterioritat a l'acabament de la seva fabricació, i que siguin compatibles
amb les reglamentacions vigents en matèria de seguretat i sanitat. També
afectarà l'activitat adreçada a reformar les característiques inicials dels
vehicles, sens perjudici, en aquest cas, del compliment del que preveu el
Reial decret 736/1988, de 8 de juliol (BOE de 16.7.1988), pel que fa a la
legalització de les reformes efectuades”.

Finalment, cal citar l’article 126 del Decret 30/2010, de 2 de març, pel qual
s’aprova el reglament de desplegament de la Llei 12/2008, de 31 de juliol,
de seguretat industrial, que estableix per als tallers mecànics les funcions
següents:
a) Realitzar les activitats corresponents al manteniment i altres
encaminades a la restitució de les condicions normals de l’estat i de
funcionament dels vehicles automòbils o d’equips i components d’aquests,
en els quals s’hagin posat de manifest alteracions en les condicions
esmentades amb posterioritat a l’acabament de la seva fabricació.
b) Realitzar les activitats corresponents a la instal·lació d’accessoris en
vehicles automòbils, amb posterioritat a l’acabament de la seva fabricació.
c) Realitzar les activitats corresponents a reformar les característiques
inicials dels vehicles.
d) Realitzar les activitats específiques per a cada una de les branques
d’activitat esmentades a l’article 125.2.
e) Les funcions que els assigni la normativa específica aplicable.


OBLIGACIONS DELS TALLERS
2011

MECÀNICS EN LES SEVES
RELACIONS AMB LES PERSONES
CONSUMIDORES
Article 251-1 del Codi de Consum

Empresaris que presten serveis

1. Els empresaris que presten algun tipus de servei en el territori de
Catalunya estan subjectes al que disposa aquest títol, sens perjudici del
que estableixi la normativa sectorial aplicable. Se n’exclouen els
serveis accessoris a la venda d’un bé.
S’hi inclouen els serveis en què s’aportin materials o béns, si la prestació
del servei té caràcter principal.

2. Per a determinar el caràcter principal o accessori del servei, s’ha de tenir
en compte la naturalesa de la prestació del servei sol·licitat per la persona
consumidora i el preu dels materials o béns respecte al preu de la mà
d’obra del servei.

DEURE D’INFORMACIÓ
Els aspectes d’informació que cal donar en la prestació de serveis
s’estableixen amb caràcter general a l’article 251-2 del Codi de Consum.

PREUS
Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en
facin publicitat han d’informar les persones consumidores del preu complet
del servei per mitjà d’un rètol visible a l’establiment o d’una tarifa o un
fullet de preus. S’ha d’informar del preu total, que ha de comprendre tot
tipus de tributs, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes
accessoris al servei.

Aquest article té una clara correspondència amb l’article 12 del Decret
298/1993:

12.1 Tots els tallers restaran obligats a exhibir al públic de forma
perfectament visible, almenys en català, un cartell amb les lletres de
dimensions no inferiors a 7 mil·límetres, en el qual s'especificaran els preus
aplicables per hora de treball i per serveis concrets.


2011

Igualment, s'exhibiran els preus d'altres serveis, com per exemple, els que
es realitzin fora de la jornada laboral de treball del taller, per serveis mòbils
propis i despeses diàries per estada.
Els preus hauran d'incloure tota mena d'impostos, càrregues i gravàmens
amb esment explícit i diferenciat de la part del preu que correspongui a
cada un d'aquests conceptes.

El codi de Consum ha aportat algunes novetats en quan als preus.

Article 251-6
Preus dels serveis

1. Si per a prestar correctament el servei s’han d’incorporar peces,
recanvis, accessoris o béns, s’ha de disposar d’una llista amb els
preus i informar de l’existència d’aquesta llista a la persona
consumidora.
2. No es poden cobrar preus abusius, especialment si les
circumstàncies particulars del cas minven la llibertat d’elecció de la
persona consumidora.

Article 251-7
Recàrrecs i suplements en el preu del servei
1. Si es cobren recàrrecs o suplements en el preu del servei, se n’ha
d’informar la persona consumidora per mitjà d’una llista de preus o d’un
pressupost previ per escrit.
2. Els recàrrecs o suplements en concepte d’horari nocturn només es poden
cobrar si el servei es presta entre les 22 hores i les 6 hores de l’endemà.
3. Els recàrrecs o suplements en concepte de dia festiu només es poden
cobrar si el servei es presta dins les vint-i-quatre hores del dia festiu. A
aquests efectes, es consideren festius els diumenges i els dies festius del
domicili del lloc on es presta el servei. Com a regla general, no es
consideren festius els dissabtes.
4. En cap cas no es poden cobrar recàrrecs o suplements basats en la
immediata disponibilitat, la urgència o conceptes semblants.
5. Els recàrrecs o suplements d’horari nocturn i dia festiu no són
compatibles entre si, per la qual cosa només se’n pot cobrar un dels dos.
6. El que estableix aquest article és d’aplicació supletòria als serveis
regulats per una normativa específica.

A l’article15.2 del Decret 298/1993, es matisa que:

Només podran acreditar-se despeses per estada quan, havent-se
comunicat a l'usuari que ja s'ha confegit el pressupost o reparat el
vehicle, aquest deixi transcórrer més de tres dies feiners sense
pronunciar-se sobre l'acceptació del pressupost o sense procedir a la
retirada del vehicle.
En tot cas, aquestes despeses d'estada només seran procedents quan el
vehicle es trobi dins els locals sota la custòdia del taller i pels dies que
excedeixin el termini esmentat i solament en el supòsit que la penalització
esmentada i el seu import hagin estat fixats i advertits a l'usuari en el
corresponent resguard de dipòsit.


2011

PRESSUPOST
L’article 251-2 del Codi de Consum estableix:

2. Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en
facin publicitat han de fer i lliurar a les persones consumidores un
pressupost previ del servei si la persona consumidora no pot
calcular directament el preu, llevat que aquesta renunciï a
l’elaboració del pressupost expressament, de manera manuscrita i
amb la seva signatura.
3. En el pressupost a què fa referència l’apartat 2 han de constar com a
mínim les dades següents:
a) La identitat del prestador o prestadora del servei, amb la indicació del
nom o la raó social, el número d’identificació fiscal i l’adreça completa d’un
establiment físic del prestador o prestadora.
b) El motiu o l’objecte del servei, amb la indicació de les activitats o
operacions que s’han de fer.
c) Les despeses que ha de satisfer l’usuari o usuària, de manera
desglossada, i l’import de les peces, els recanvis, els accessoris i els béns
que s’incorporen al servei.
d) El termini de validesa del pressupost.
e) La data prevista per a l’inici de la prestació i la durada del servei.
f) La data del pressupost i la signatura d’una persona responsable de
l’empresa prestadora.
g) La data de l’acceptació o del rebuig del pressupost per part de l’usuari o
usuària, amb espais reservats per a signar cadascuna de les dues opcions,
amb una mida igual.
4. Les còpies dels pressupostos s’han de conservar durant un
termini mínim de sis mesos des de la no-acceptació del pressupost o
des de la finalització del servei, segons que correspongui.
5. Els pressupostos no acceptats es poden cobrar si s’ha indicat així
en la tarifa o el cartell de preus o si se n’ha informat expressament
la persona consumidora.
L’import no pot sobrepassar el que s’ha indicat o el corresponent al temps
real emprat per a elaborar el pressupost.
6. Els preus pressupostats no poden ésser superiors en cap cas als
anunciats, sigui quin sigui el concepte al qual s’apliquin.

Aquest article té una clara correspondència amb l’article 12 del Decret
298/1993 però amb algunes mititzacions.

Obliga a una durada mínima del pressupost de 12 mesos.
No especifica que cal conservar el pressupost com a mínim durant 6
mesos des de la no acceptació o des de la finalització del servei.


2011

Article 14
Pressupost i resguard de dipòsit
14.1 Tot usuari, o qui actuï en el seu nom, té dret a un pressupost escrit.
Aquest pressupost tindrà una validesa mínima de dotze dies hàbils.
14.2 En el pressupost haurà de constar:
a) El número del taller en el Registre industrial, com també la seva
indentificació fiscal i l'adreça.
b) Nom i domicili de l'usuari, i número de DNI o CIF.
c) La identificació del vehicle, amb esment de la marca, el model, la
matrícula i el nombre de quilòmetres comptabilitzats.
d) Les reparacions que s'han de dur a terme, elements que han de
reparar-se o substituir-se i, si s'escau, qualsevol altre activitat amb
esment del preu total desglossat que haurà de satisfer l'usuari.
e) La data i signatura de qui presta el servei.
f) La data prevista de lliurament del vehicle ja reparat, a partir de
l'acceptació del pressupost.
g) Indicació del temps de validesa del pressupost (mínim 12 dies).
h) Espai reservat per a la data i signatura de l'acceptació per part de
l'usuari.
14.3 L'usuari estarà obligat a satisfer al taller l'import per l'elaboració del
pressupost només quan, havent-se sol·licitat, la reparació no sigui
encarregada al mateix taller. En aquest cas només podrà cobrar-se a
l'usuari la quantitat que correspongui als treballs indispensables pel
diagnòstic adient a l'avaria i per retornar el vehicle en les condicions que
preveu el punt 4 següent, sempre que les tasques a realitzar i l'import
aproximat d'aquests s'hagin especificat en el resguard que s'esmenta al
punt 7 del present article.
14.4 Cas que el pressupost no sigui acceptat per l'usuari, el vehicle haurà
de retornar-se en condicions anàlogues a les que tenia quan fou lliurat per a
la realització del pressupost.
14.5 Només podrà procedir-se a la prestació del servei un cop l'usuari, o
persona autoritzada, hagi concedit la seva conformitat, mitjançant la
signatura del pressupost, o hagi renunciat de manera fefaent a l'elaboració
d'aquest. La signatura de l'usuari d'acceptació del pressupost de la
reparació comporta:
14.5.1 Autorització per procedir a la prestació del servei en els
termes tècnics especificats.
14.5.2 Autorització de la prova del vehicle, si s'escau.
14.5.3 El lliurament del vehicle un cop acabat el servei.
14.5.4 El pagament per l'usuari de la quantitat legítimament acreditada pel
taller, contra el lliurament de la factura i rebut corresponents.
14.6 De les avaries o defectes amagats que de manera eventual puguin
aparèixer durant la reparació del vehicle, caldrà informar el més aviat
possible l'usuari amb l'expressió del seu import, i només amb la conformitat
prèvia expressa d'aquest podrà dur-se a terme la reparació.


2011

RESGUARD DE DIPÒSIT
L’article 252-3 del Codi de Consum estableix que si per a la prestació del
servei s’ha de dipositar el bé, s’ha de lliurar a la persona dipositant un
resguard de dipòsit, en què han de constar com a mínim les dades
següents:

a) La identificació de l’establiment, amb el nom o la raó social, l’adreça i el
número d’identificació fiscal.
b) La identificació de la persona dipositant.
c) La identificació del bé.
d) La descripció del servei de la manera més detallada possible.
e) La data de recepció del bé i la durada prevista del servei.
f) El termini en què prescriu el dret a recuperar el bé dipositat.
g) La signatura o qualsevol altre mitjà que permeti l’acreditació de la
persona responsable de l’establiment prestador.

2. El dipositari o dipositària ha de conservar una còpia del resguard de
dipòsit almenys fins que s’exhaureixi el termini que estableix l’apartat
5.(3ANYS)
3. Si el bé s’ha dipositat a l’establiment, per a recollir-lo s’ha de presentar el
resguard de dipòsit. Si la persona consumidora no el té, ha d’acreditar la
titularitat sobre el bé de qualsevol de les maneres admeses en dret.
4. Si hi ha un pressupost previ, aquest pot tenir els efectes del resguard de
dipòsit, sempre que hagi estat acceptat per la persona consumidora i el
document indiqui aquesta condició.
5. La persona consumidora perd el dret a recuperar el bé lliurat un
cop transcorreguts tres anys des de la data de lliurament. El
prestador o prestadora, amb una antelació de tres mesos al venciment
d’aquest termini, ha de comunicar fefaentment a la persona dipositant la
data de venciment i la destinació que preveu donar al bé. Si, un cop
exhaurit el termini, la persona consumidora no ha objectat res, el prestador
o prestadora pot disposar del bé de la manera que estableixen les lleis.

Pel que fa al que es regula al Decret 298/1993 sobre el resguard de
dipòsit, aquest no obligava a conservar-lo un mínim de 3 anys.

14.7 En tots els casos en què el vehicle resti dipositat en el taller, tant per a
l'elaboració d'un pressupost com per a dur a terme una reparació
prèviament acceptada, el taller lliurarà a l'usuari un resguard acreditatiu del
dipòsit del vehicle.
En els casos que existeixi pressupost, aquest, signat pel taller i l'usuari, farà
de resguard de dipòsit.
14.7.1 En el resguard de dipòsit hauran de constar, com a mínim, les dades
següents:
a) El número del taller en el Registre industrial, com també la identificació
fiscal i el domicili.
b) Nom i domicili de l'usuari i número de DNI o CIF.
c) La identificació del vehicle, amb esment de la marca, model, matrícula i
nombre de quilòmetres comptabilitzats, com també si el dipòsit del vehicle
es duu a terme per a la confecció del pressupost o per a la reparació del
vehicle.


2011

d) Descripció succinta de la reparació i/o serveis que s'han de dur a terme
amb els imports, si fossin ja coneguts en el cas que el vehicle sigui lliurat
per ser reparat.
e) En el cas que el vehicle sigui lliurat per a la confecció del
pressupost, descripció succinta dels treballs que s'han de dur a
terme per al diagnòstic de l'avaria, com també l'import aproximat
d'aquests, amb referència explícita al fet que aquest import només
serà cobrat si la reparació no s'encarrega al mateix taller.
f) Data prevista del lliurament, bé del pressupost que se sol·licita, bé del
vehicle reparat.
g) Data i signatura de qui presta el servei.
14.7.2 La presentació del resguard serà necessària tant per recollir el
pressupost com per retirar el vehicle.
14.7.3 En cas de pèrdua del resguard, l'usuari haurà d'identificar-se com el
taller consideri adient.
14.8 El termini de lliurament bé del pressupost sol·licitat, bé del vehicle
reparat, haurà d'ajustar-se a la data que s'hagi fet constar al resguard de
dipòsit. Si per circumstàncies sobrevingudes i alienes a la voluntat del taller
no pogués complir-se el termini esmentat o mantenir-se el preu
pressupostat de les peces, aquesta incidència haurà de comunicar-se a
l'interessat tant aviat com es pugui.
14.9 L'usuari podrà anul·lar l'encàrrec realitzat en qualsevol moment, i
abonarà al taller l'import pels treballs duts a terme fins que es retira el
vehicle.

FACTURA
Article 251-3
7. Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en
facin publicitat han d’estendre i lliurar, un cop finalitzat i pagat el servei,
una factura, un tiquet o un justificant de pagament, amb els conceptes
següents, sens perjudici del que estableix la normativa en matèria fiscal:
a) El nom o la raó social del prestador o prestadora, el número
d’identificació fiscal i adreça completa de l’establiment.
b) Els conceptes o les activitats en què ha consistit el servei prestat.
c) Els imports dels conceptes o les activitats.
d) Els impostos o les taxes aplicables i llur import.
e) La indicació del temps de garantia del servei, si escau.
f) La data de prestació del servei, si escau.
8. Si es fan pagaments parcials del servei, en cada pagament s’ha de lliurar
a la persona consumidora un rebut on han de constar com a mínim les
dades següents:
a) La identificació del prestador o prestadora, amb el nom o la raó social, el
número d’identificació fiscal i l’adreça de l’establiment.
b) L’objecte del servei i la indicació de si es tracta d’un pagament a compte
o d’un pagament parcial.
c) L’import pagat en l’acte en qüestió.
d) L’import total pagat fins aquell dia i la quantitat total que resta per
pagar.
e) La data i la signatura d’una persona responsable de l’establiment
prestador.


2011

9. A banda dels pagaments parcials, un cop finalitzat el servei, s’ha de
complir l’obligació d’estendre una factura, un tiquet o un justificant de
pagament, d’acord amb el que estableix l’apartat 7.

Article 251-4
Import de la factura
1. L’import de la factura no pot ésser superior a l’import pressupostat, si
n’hi ha.
2. Si durant la prestació del servei apareixen nous conceptes que s’han de
cobrar a la persona consumidora o altres modificacions del pressupost, el
prestador o prestadora n’ha de fer una ampliació o modificació, que s’ha de
comunicar a la persona consumidora i que aquesta, si escau, ha d’acceptar,
de manera que en quedi constància.

En el Decret 298/1993, la factura es regula a l’article 15.

15.1 Tots els tallers estan obligats a lliurar al client factura escrita, signada i
segellada, degudament desglossada i en la qual s'esmenti qualsevol tipus
de càrrecs acreditats, les operacions realitzades, peces o elements que
s'hagin emprat i hores de treball utilitzades, i assenyalaran per a cada
concepte el seu import, d'acord amb el que disposen els articles 12 i 14 del
present Decret.
15.3 En l'anvers de les factures haurà de fer-se constar explícitament amb
lletra de dimensions no inferiors a 1,5 mil·límetres les condicions en què la
reparació resta garantida. Aquesta garantia no pot ser en cap cas inferior a
la prevista com mínim a l'article 16 del present Decret.
15.4 En tot cas l'usuari, prèviament al pagament de la factura, té dret de
comprovar in situ els treballs, reparacions o instal·lacions que s'hagin dut a
terme.

GARANTIES

Article 251-5 del Codi de Consum
Garantia dels serveis
1. Els diversos tipus de serveis s’han de garantir d’acord amb la normativa
específica que els és aplicable.
2. Si no hi ha una normativa específica que els reguli, els serveis s’han de
garantir com a mínim per un període de sis mesos des que hagi finalitzat
el darrer acte o activitat en què consisteixi la prestació.

En el cas de tallers mecànics, hi ha una normativa específica que és el
Decret 298/1993, que ho regula en el seu article 16, però que queda
afectada per algunes qüestions del Codi de Consum.

Per exemple, el Decret ens diu que quan excepcionalment s'utilitzin
elements, equips o conjunts usats o no específics del model a reparar,
s'entendrà que la reparació queda garantida en les condicions lliurement
pactades entre les parts, qualsevol que siguin; sempre que aquestes s'hagin


2011

fet constar, expressament, tant en el pressupost degudament acceptat per
l'usuari com en la corresponent factura.

Doncs bé, si la peça l’aporta el taller, d’acord amb el Codi de
Consum tindrà una garantia mínima obligada d’un any i això és
irrenunciable.
Si la peça l’aporta la persona consumidora, d’acord amb l’article
16.5 Del Decret 298/1993 autoritza a no garantir-la.
En tot cas, la persona consumidora gaudirà d’un any de garantia
davant del venedor de la peça.

L’article 13.2 del Decret, estableix que els serveis coberts per garantia
tindran caràcter prioritari.

Article 16
Garanties de les reparacions
16.1 Totes les reparacions o instal·lacions dutes a terme a qualsevol taller
resten garantides, almenys, en les condicions que estableix el present
article.
16.2 S'estableix com període de garantia mínima obligatòria el de tres
mesos, llevat si es tracta de vehicles industrials, en què aquest
període serà de quinze dies. La garantia es considerarà extingida
abans dels esmentats períodes si el vehicle ha recorregut més de
dos mil quilòmetres.

Tot això s'entén sens perjudici del fet que les peces incloses en la reparació
tinguin un termini de garantia superior, en aquest cas i per a aquestes
peces regirà el termini més gran. (2 ANYS PECES NOVES).

El període de garantia s'entendrà des de la data de lliurament del vehicle a
l'usuari i tindrà validesa sempre que el vehicle no sigui manipulat o reparat
per tercers, o que la nova avaria no sigui atribuïble a una mala utilització
del vehicle per part de l'usuari.

Excepcionalment, quan en els supòsits i amb les limitacions que preveu
l'article 9.1.c), s'utilitzin elements, equips o conjunts usats o no específics
del model a reparar, s'entendrà que la reparació queda garantida en les
condicions lliurement pactades entre les parts, qualsevol que siguin; sempre
que aquestes s'hagin fet constar, expressament, tant en el pressupost
degudament acceptat per l'usuari com en la corresponent factura.

16.3 La garantia s'entén total, és a dir, inclou els materials aportats i la mà
d'obra, i afectarà totes les despeses que es puguin ocasionar, tals com les
de transport que la reparació exigeixi, el desplaçament dels operaris que
l'han de dur a terme quan el vehicle avariat no pugui moure's, el valor de la
mà d'obra i material de qualsevol mena, com també la imposició fiscal que
gravi aquesta nova operació.
16.4 Si es produeix una avaria durant el període de garantia en la part o
parts reparades, el taller interessat, amb la comunicació prèvia de l'usuari,
haurà de reparar de manera gratuïta aquesta avaria i lliurar justificant
conforme s'ha efectuat. Amb aquesta finalitat assabentarà a l'usuari de si la


2011

nova reparació l'efectuarà el mateix taller que garanteix o un altre taller que
actuï en el seu nom.
16.5 L'aportació eventual de peces per l'usuari, per a la reparació del seu
vehicle, no afectarà en cap cas la seguretat vial, i, en tot cas, el taller que
les munti podrà no garantir-les.

16.6 El taller no es farà responsable de l'avaria sobrevinguda en
relació amb les reparacions anteriors dutes a terme, quan la
deficiència derivi de la no-acceptació per part de l'usuari, de la
reparació d'anomalies o d'avaries ocultes, prèviament comunicades
segons el que preveu l'article 14.6, sempre que la manca
d'acceptació esmentada s'hagi fet constar a la factura, com també la
necessitat de la reparació.

S’ha de tenir present que la normativa de les garanties és estatal i que es
troba regulada al REIAL DECRET LEGISLATIU 1/2007, de 16 de novembre,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels
consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, que en el seu article
123 estableix els terminis de garantia.

1. El venedor ha de respondre de les faltes de conformitat que es manifestin
en un termini de dos anys des del lliurament. En els productes de segona
mà, el venedor i el consumidor i usuari poden pactar un termini més curt,
que no pot ser inferior a un any des del lliurament.
Llevat que hi hagi una prova en contra, es presumeix que les faltes de
conformitat que es manifestin en els sis mesos posteriors al lliurament del
producte, sigui nou o de segona mà, ja existien quan la cosa es va lliurar,
excepte quan aquesta presumpció sigui incompatible amb la naturalesa del
producte o l’índole de la falta de conformitat.
2. Llevat que hi hagi una prova en contra, el lliurament s’entén fet el dia
que figuri en la factura o tiquet de compra, o en l’albarà de lliurament
corresponent si aquest és posterior.
3. L’acció per reclamar el compliment del que preveu el capítol II d’aquest
títol prescriu al cap de tres anys des del lliurament del producte.
4. El consumidor i usuari ha d’informar el venedor de la falta de conformitat
en el termini de dos mesos des que en va tenir coneixement.
L’incompliment del termini no suposa la pèrdua del dret al sanejament que
correspongui, i el consumidor i usuari, no obstant això, és responsable dels
danys o perjudicis efectivament ocasionats pel retard de la comunicació.
Llevat que hi hagi una prova en contra, s’entén que la comunicació del
consumidor i usuari ha tingut lloc dins el termini establert.


2011

CARTELLS INFORMATIUS

El Codi de Consum assenyala amb caràcter general com obligacions per a
totes les persones empresàries que:

Article 211-3

1. La publicitat, la informació i l’oferta que es facin per qualsevol mitjà i
la informació que es transmeti en el marc de l’activitat empresarial
o professional, referides a béns o serveis, s’han d’ajustar als principis de
veracitat i objectivitat i no han de contenir informació que pugui induir a
confusió.
2. El preu ha d’indicar l’import total que s’ha de satisfer i s’han de
desglossar, en cas que calgui, els diversos conceptes que inclou, com ara
els impostos, les comissions, les despeses addicionals repercutibles en la
persona consumidora i altres conceptes similars. Si les despeses addicionals
no poden ésser calculades prèviament, se n’ha d’indicar l’existència i el
mètode de càlcul. Aquesta informació ha d’ésser fàcilment visible per a la
persona consumidora abans de contractar, de manera que no indueixi a
error o engany.
3. No es poden incrementar els preus o les condicions per raó de la forma o
el mitjà de pagament en quantitats superiors a les despeses que l’empresari
o empresària hagi de suportar de forma directa com a conseqüència de
l’admissió del mitjà de pagament de què es tracti. En cas de pagaments
ajornats o fraccionats en què es meritin interessos, s’han d’especificar les
quotes, els imports, la periodicitat dels pagaments, l’import total i la part
corresponent a interessos, la d’altres despeses i la del bé o servei, i també
les garanties exigides per a assegurar el cobrament de les quantitats
ajornades. En cas de lliurament de quantitats a compte del preu final, s’ha
d’informar de les condicions aplicables en el supòsit de no formalitzar-se la
transacció.
4. Els empresaris tenen l’obligació de documentar la informació substancial
per escrit o en qualsevol altre suport que permeti el seu emmagatzematge i
que tingui una durada equivalent almenys a la vida útil o la conformitat del
bé o servei. A aquests efectes, s’entén per informació substancial la que fa
referència a les característiques principals, l’origen comunitari o no, la
utilització o el manteniment, la justificació de la transacció efectuada i la
conformitat del bé o servei.
5. En el cas d’empreses adherides al sistema arbitral de consum, s’ha
d’exhibir el logotip d’adhesió a l’establiment permanent, en la documentació
precontractual i contractual, i, si s’escau, en el lloc web. Aquest logotip s’ha
d’exhibir d’una manera clara i visible.

Article 211-6

Requisits formals de la documentació
1. La documentació que, d’acord amb aquesta llei, té caràcter obligatori ha
de complir els requisits formals següents per a facilitar-ne la lectura i la
comprensió:


2011

a) La mida de lletra ha de permetre i facilitar la lectura i la comprensió del
text.
b) El contrast de la lletra més petita ha d’ésser almenys igual que el millor
contrast del text.
2. S’ha d’establir per reglament la mida de la lletra necessària perquè la
lectura i la comprensió del text dels documents siguin viables.
3. La informació, precontractual i contractual, sobre condicions generals,
contractes d’adhesió i clàusules i condicions no negociables individualment
s’ha de documentar de la manera que estableixen els apartats 1 i 2, segons
que correspongui.

En relació a la informació perceptiva en un taller de reparació de vehicles
automòbils, el Decret 298/1993 estableix que:

12.2 Tots els tallers de reparació d'automòbils estan obligats a exhibir en
lloc perfectament visible el cartell de drets del consumidor que, amb
aquesta finalitat, editaran el Departament d'Indústria i Energia i el
Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Els Serveis Territorials del Departament de Comerç, Consum i Turisme
distribuiran aquests cartells als tallers que ho sol·licitin, amb l'acreditació
prèvia de la legalitat de l'activitat professional que realitzen, com també als
gremis o associacions del sector legalment constituïts per tal que els
distribueixin entre els seus associats.

En aquest cas, els gremis o associacions seran responsables de la legalitat
dels tallers als quals hagin distribuït els cartells.


2011

El cartell contindrà les llegendes següents:

"Tot usuari o qui actuï en el seu nom té dret a
pressupost escrit de les reparacions o serveis que
sol·liciti".
"L'usuari només estarà obligat al pagament per
l'elaboració del pressupost quan les reparacions
pressupostades no siguin encarregades a aquest
taller".
"Aquest establiment disposa de fulls de reclamació a
disposició del client. Les reclamacions hauran
d'adreçar-se als Serveis Territorials del Departament
de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat".
"El taller té a disposició del públic una còpia del
Decret pel qual es regula l'activitat".
"Les reparacions estan garantides per tres mesos.
La garantia es considerarà extingida abans del
període esmentat si el vehicle ha recorregut més de
2000 quilòmetres".

D’acord amb l’article 130 del Decret 30/2010 els tallers de reparació
d’automòbils i dels seus equips i components han de disposar i anunciar a la
façana de l’edifici o en un lloc fàcilment visible la placa distintiu que li
correspongui d’acord amb la normativa específica aplicable.


2011

ELS SERVEIS DE MARCA

L’article 252-1del codi de Consum, estableix algunes obligacions
addicionals, si com en el cas que ara analitzarem, actuem com a
establiment de marca.

D’acord amb l’article 252-6 del Codi de Consum:

• Els prestadors dels serveis de marca estan obligats, amb relació a la
persona consumidora, a fer tots els tràmits, resoldre les incidències,
donar informació sobre béns i serveis i respondre de les garanties
comercials com si fossin la mateixa empresa de la marca que
exhibeixen.

• En cap cas no es poden anunciar marques o logotips que indueixin la
persona consumidora a error o confusió sobre la naturalesa de la
marca, del servei o de la relació de l’establiment amb la marca.

• Si els prestadors apliquen preus o despeses autoritzats o decidits per
l’empresa de la marca que representen, han de tenir a disposició de
la persona consumidora unes taules o tarifes de preus i despeses
elaborades per la marca.

• Els prestadors de serveis de marca estan vinculats per la publicitat i
les ofertes que faci l’empresa de la marca amb relació als béns o
serveis que comercialitza, llevat que en el document publicitari
constin els establiments que comprèn la promoció o l’oferta i els
prestadors no hi estiguin inclosos.

Pel que fa als serveis de marca, el Decret 298/1993 estableix que:

12.4 Els tallers oficials de marca tindran, a més, a disposició del públic en
tot moment als catàlegs i les tarifes, actualitzats, de les peces que emprin
en les seves reparacions; també tindran a disposició del públic les taules de
temps de treball i els seu sistema de valoració en pessetes per aquelles
operacions susceptibles de determinació prèvia, que seran facilitades a
aquests tallers pel fabricant nacional o el representant legal del fabricant
estranger. Aquests catàlegs i tarifes hauran d'estar redactats almenys en
català".
12.5 No podran incloure's en els resguards, pressupostos, factures o
qualsevol altra documentació que emetin els tallers, clàusules que afectin
els drets dels usuaris, en dimensions inferiors a 1,5 mil·límetres d'alçada.


2011

12.6 Els tallers no oficials de marca tindran a disposició del públic albarans
o factures, almenys en català, acreditatius del preu i l'origen de les peces
emprades a la reparació.

Article 7
Exhibició de referències de marques
En el cas de tallers no classificats com a oficials de marca, d'acord amb el
que preveu l'article 3, resta prohibida, tant a l'exterior com a l'interior del
taller, l'exhibició de referències a marques, que puguin induir a confusió o a
error a l'usuari, respecte a la vinculació esmentada a l'article 3.1.b).

13.3 Els tallers oficials de marca, als quals es refereix l'article 3.1.b) del

RESPONSABILITATS
present Decret, podran reservar-se el dret d'admissió dels vehicles d'altres
marques que no siguin la seva representada.

L’ article 111-2 del Codi de Consum ens defineix com a bé o servei segur: el
bé o servei que en condicions d’utilització normal o raonablement
previsibles, incloses les condicions de durada i, si escau, de posada en
servei, d’instal·lació i de manteniment, no presenta cap risc o només riscos
mínims compatibles amb el bé o servei considerats acceptables dins del
respecte a un nivell elevat de protecció de la salut, la seguretat i els
interessos econòmics de les persones.

Posteriorment, l’article 122-2 estableix una obligació dirigida als empresaris
que ens diu que “ Els qui produeixin, importin, distribueixin, manipulin o
comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals, tenen
l’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en
conseqüència, han d’actuar amb diligència per a evitar la posada al
mercat de béns i serveis insegurs. Es presumeix que són segurs els
béns que duen, si és preceptiu, el marcatge CE o bé que disposen d’un
certificat de conformitat emès per un organisme acreditat a la Unió
Europea”.

D’acord amb l’article 211-2, si s’han posat en el mercat béns o serveis
insegurs, s’ha d’informar immediatament les persones consumidores del risc
derivat de l’ús del bé o de la prestació del servei. Aquesta informació s’ha
de donar per mitjà d’avisos especials que permetin a les persones
consumidores conèixer el risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del
servei al més aviat possible. Aquests béns o serveis s’han de retirar del
mercat.
Si les persones consumidores ja n’han adquirit, s’han d’adoptar les mesures
pertinents perquè esdevinguin adequats, o bé substituir-los o retornar
l’import que s’hagi satisfet.


2011

La normativa de seguretat industrial
Als tallers mecànics els hi és d’aplicació la Llei 12/2008, del 31 de juliol, de
seguretat industrial, tal i com s’estableix en el seu article 2.

“Aquesta llei és aplicable, en l’àmbit de les competències de la Generalitat,
a les activitats, les instal·lacions i els productes industrials (incloent-hi els
vehicles automòbils), per llur condició de fonts de risc que, com a
conseqüència d’un accident, poden produir danys o perjudicis a les
persones, els béns o el medi ambient”.
I en el seu article 5.g) assenyala:

“Els tallers de reparació de vehicles automòbils i de llurs equips i
components són responsables de tenir les autoritzacions que siguin
preceptives; d’instal·lar i utilitzar, en les reparacions que facin, únicament
peces, elements i conjunts permesos per la normativa aplicable, i de
complir les obligacions corresponents a llur autorització”.

El Decret 30/2010, de 2 de març, pel qual s’aprova el reglament de
desplegament de la Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial,
defineix en el seu article 10.g, els tallers mecànics com un agent de la
seguretat industrial i d’acord amb l’article 124.2 Els tallers de reparació
d’automòbils i dels seus equips i components són agents que intervenen en
la seguretat industrial i estan subjectes a les responsabilitats
establertes d’acord amb l’article 5.1.g) de la Llei de seguretat
industrial.

El responsable tècnic

L’article 4.2 del Decret 289/1993 estableix:

a) Relació de llocs de treball, titulació tècnica i titulació o certificació de
caràcter professional o laboral d'aquests, en què constarà almenys una
persona vinculada al taller, contractat a temps sencer i responsable
tècnic que tindrà, com a mínim, titulació de Formació Professional
de 2n grau en automoció o equivalent.

Excepcionalment, es podrà substituir la titulació indicada anteriorment,
mitjançant l'obtenció d'un certificat d'aptitud lliurat un cop superades les
proves a les quals podran accedir després d'un curs teòrico-pràctic sobre les
matèries tècniques de la branca de l'activitat a desenvolupar. El curs es
podrà seguir en un centre o entitat degudament autoritzat per la Direcció
General de Seguretat Industrial.
Pel que fa al Tribunal, serà establert pel Departament d'Indústria i Energia, i
hi figurarà un representant del Gremi o Associació més representativa del
sector.


2011

Els centres i les entitats esmentades, abans de començar la preparació dels
professionals que desitgin obtenir el certificat d'aptitud, hauran de presentar
en els Serveis Territorials del Departament d'Indústria i Energia, pel que fa
les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona, o a la Direcció General de
Seguretat Industrial, pel que fa la demarcació de Barcelona, el contingut
dels programes, la duració i la programació detallada dels cursos, i la
titulació del personal docent.
Els Serveis Territorials juntament amb el seu informe elevaran l'expedient a
la Direcció General de Seguretat Industrial per a la seva acceptació. En
qualsevol cas, la Direcció General de Seguretat Industrial tindrà en compte
per a l'aprovació dels programes els criteris o recomanacions efectuats
sobre això pel Gremi o Associació més representatiu del sector.
Els professionals que obtinguin aquest certificat d'aptitud solament podran
prestar els seus serveis en un taller de la branca de l'activitat corresponent.
b) Si un taller inscrit al Registre industrial abans del 7 de maig de 1988
iniciés els tràmits de trasllat o ampliació, mantenint en aquest cas la branca
d'activitat i/o especialitat, no serà necessària l'existència de responsable
tècnic amb titulació d'FP2 d'automoció o superior.

L’article 129 del Decret 30/2008 estableix:

Responsables tècnics

129.1 Els responsables tècnics dels tallers de reparació d’automòbils i dels
seus equips i components han de complir els requisits següents:
a) Ser majors d’edat.
b) Tenir la competència professional necessària per realitzar les seves
funcions.
129.2 La competència professional esmentada suposa l’existència, idoneïtat,
suficiència, manteniment i actualització de les seves qualificacions,
coneixements tècnics i reglamentaris, habilitats personals i experiència
professional necessària per realitzar les funcions i les tasques que els
corresponen, sense que pugui produir-se cap tipus de discriminació per raó
de sexe.
129.3 La competència professional dels responsables tècnics dels tallers de
reparació d’automòbils i dels seus equips i components es demostra
mitjançant una titulació de formació professional de grau mitjà en les
branques d’automoció, corresponents als apartats a), b), c) i d), segons
escaigui, de l’article 125.2, o mitjançant les titulacions d’enginyeria
industrial superior i tècnica i la de formació professional de grau superior en
automoció.
129.4 De forma excepcional, la competència professional dels responsables
tècnics dels tallers de reparació d’automòbils i dels seus equips i
components, també es pot demostrar, en les condicions que estableixi una
ordre del titular del departament competent en matèria de seguretat
industrial, mitjançant un certificat de professionalitat emès per un centre de
formació autoritzat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i reconegut per
l’Agència Catalana de Seguretat Industrial, d’acord amb el que estableix
l’article 110 i, si escau, un certificat del resultat favorable de l’avaluació
realitzada per la mateixa Agència del grau de coneixement de la normativa
sectorial aplicable.


2011

La responsabilitat en les operacions de
reparació i manteniment de vehicles.

PECES DE RECANVI
El Decret 298/1993 ens diu en el seu article 9, les obligacions dels tallers de
reparació de vehicles inherents a l'ús de les peces a utilitzar en les
reparacions.

a) Tots els elements, peces o conjunts, que els tallers utilitzin en les
seves reparacions hauran de ser nous i originals de marca, o bé,
nous i de marca.

b) Podran utilitzar-se els elements, equips o conjunts reconstruïts,
definits a l'apartat c) de l'article 8, sempre que existeixi
conformitat escrita del client, i sempre que el taller es
responsabilitzi, també per escrit, del fet que els conjunts
esmentats es trobin en bon estat i ofereixin suficient garantia.

c) Solament podran utilitzar-se els elements descrits a l'apartat d) de
l'article 8 en els casos següents, i sempre que no afecti elements
actius, o conjunts, dels sistemes de frens, suspensió i direcció del
vehicle:

• Per raó d'urgència justificada.

• Pel fet de tractar-se d'elements de models que s'han deixat de
fabricar i de figurar en les existències normals dels magatzems de
recanvis.

• Per qualsevol altra raó acceptada per l'usuari.

Per a la seva utilització, a més a més, serà requisit indispensable la
conformitat per escrit del client, sempre que també es
responsabilitzi, per escrit, el taller, del fet que les peces usades es
troben en bon estat i ofereixen suficient garantia, i que les peces no
específiques permeten una adaptació amb garantia suficient en el
model del vehicle que es repara.

9.2 Resta prohibit a tots els tallers, sigui quina sigui la seva classificació,
instal·lar en els vehicles automòbils peces, elements o conjunts la utilització
dels quals no estigui permesa pel Codi de Circulació.

9.3 Les peces, elements o conjunts que els tallers utilitzin en les seves
reparacions hauran de dur fixada de manera llegible i indeleble la marca del
fabricant, si aquest requisit és exigit per la legislació específica.
Així mateix, hauran de dur, a més a més, la contrasenya d'homologació en
el cas que per disposició legal sigui obligatòria.


2011

9.4 El material petit (virolles, passadors), que per la seva configuració o
dimensió no permeti fixar sobre ell la marca del fabricant, haurà de poder
identificar-se per la seva marca fixada en etiquetes, bolles o en l'estoig o
paquet que el contingui.

9.5 El taller que efectuï la reparació està obligat a presentar al client i a
lliurar-li, un cop finalitzada aquesta, les peces, elements o conjunts que
hagin estat substituïts, llevat renúncia expressa per escrit d'aquest.

9.6 Tots els tallers estan obligats a tenir a disposició
del públic justificació documental que acrediti l'origen i el preu dels recanvis
utilitzats en les reparacions.

9.7 Resta prohibida tota substitució innecessària de peces, quan això
impliqui un increment de cost per a l'usuari o una possible degradació del
vehicle.

Assegurances de responsabilitat civil
Relacionat amb el deure general de prestar serveis segurs, l’article 124-1
estableix que les persones consumidores tenen dret, d’acord amb el
que estableix la normativa aplicable, a la reparació o indemnització dels
danys i perjudicis que pateixin com a conseqüència de l’adquisició o
utilització de béns o serveis.

El Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el
text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i
altres lleis complementàries també estableix en el seu article 128 que tot
perjudicat té dret a ser indemnitzat en els termes que estableix
aquest llibre pels danys o perjudicis causats pels béns o serveis.
Les accions reconegudes en aquest llibre no afecten altres drets que el
perjudicat pugui tenir a ser indemnitzat per danys i perjudicis, inclosos els
morals, com a conseqüència de la responsabilitat contractual, fundada en la
falta de conformitat dels béns o serveis o en qualsevol altra causa
d’incompliment o compliment defectuós del contracte, o de la
responsabilitat extracontractual que sigui procedent.

I l’article 131 d’aquesta mateixa llei estableix que el Govern, amb
l’audiència prèvia dels interessats i de les associacions de consumidors i
usuaris, pot establir un sistema d’assegurança obligatòria de responsabilitat
civil derivada dels danys causats per béns o serveis defectuosos i un fons de
garantia que cobreixi, totalment o parcialment, els danys consistents en
mort, intoxicació i lesions personals.

És en aquesta línea que l’ article 127.b del Decret 30/2010 estableix que
sens prejudici del que estableixi la normativa aplicable en matèria de
defensa i protecció dels consumidors i usuaris, els tallers de reparació
d’automòbils i dels seus equips i components per poder actuar en el territori
de Catalunya, han de tenir una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil
per danys a tercers amb una quantia mínima de:


2011

· per als tallers de fins a 10 treballadors: 250.000 euros.
· per als tallers de més de 10 treballadors: 500.000 euros.

Aquestes quantitats s’han d’actualitzar, com a mínim cada cinc anys,

LES RECLAMACIONS I L’ATENCIÓ A
d’acord amb l’increment de l’índex de preus al consum.

LES PERSONES CONSUMIDORES EN
ELS TALLERS DE REPARACIÓ DE
VEHICLES AUTOMÒBILS

El Decret 298/1993 estableix en el seu article 17.1 que tots els tallers de
reparació de vehicles automòbils tindran a disposició dels clients fulls de
reclamacions conforme al model oficial que a tal efecte editarà el
Departament de Comerç, Consum i Turisme. Els fulls de reclamació seran
facilitats pels Serveis Territorials de Comerç, Consum i Turisme i per les
entitats representatives dels interessos afectats per aquest Decret als tallers
que que els sol·licitin, amb l'acreditació prèvia d'haver complert els requisits
administratius exigibles per al desenvolupament legal de l'activitat que
realitzen.
17.2 Les reclamacions es formularan davant els corresponents Serveis
Territorials de Comerç, Consum i Turisme en el termini màxim de dos
mesos des del lliurament del vehicle, o de la finalització de la
garantia, els quals, si ho consideren oportú, comunicaran la queixa a
l'empresa afectada, a l'Associació Provincial de Tallers corresponent, com
també a les entitats del sector que es considerin adients, atorgant-los un
termini de quinze dies hàbils per tal que al·leguin el que creguin convenient.

El desestiment de l'usuari en la reclamació implicarà l'arxiu d'aquesta, sens
perjudici de la potestat de l'Administració per incoar expedient d'ofici per
qualsevol altra irregularitat que escaigui.

17.3 Amb la finalitat de possibilitar el coneixement exacte per part de
l'usuari dels drets i deures que li corresponen, els tallers hauran de tenir a
disposició d'aquest, per a la seva consulta, una còpia llegible del present
Decret.

Malgrat que com ja hem dit al començar, aquest Decret es troba plenament
vigent, el nou codi de Consum, de rang normatiu superior, ha establert un
procediment de reclamació diferent.


2011

En primer lloc, el Codi de Consum estableix en el seu article 211-14,
l’obligació de disposar de fulls oficials de reclamació, però en el seu article
211-4, estableix com s’ha d’atendre a les persones consumidores i com
s’han de tramitar aquestes reclamacions:

Els empresaris estan obligats a:
a) Atendre, facilitar i subministrar la informació que els sigui sol·licitada per
les persones consumidores de forma personal i, si escau, presencial, pels
mitjans adequats.

b) Atendre i informar, en qualsevol cas, les persones consumidores, de
forma immediata i adequada i, si escau, presencialment, de qualsevol
incidència, esdeveniment o circumstància que afecti el funcionament normal
de les relacions de consum i, d’altra banda, minimitzar i pal·liar els
possibles danys i perjudicis que se’n derivin, i evitar les esperes excessives i
injustificades. A aquests efectes, si l’empresari o empresària disposa d’un
telèfon o telèfons d’atenció a la clientela, en cap cas no poden ésser de
tarifació addicional, i n’ha d’informar i facilitar-ne el número o números a
les persones consumidores.

c) Garantir de forma fefaent que la persona consumidora, per a fer
valer l’eventual exercici dels seus drets, tingui constància, per escrit
o en qualsevol suport durador, de la presentació de qualsevol mena
de queixa o reclamació relativa a incidències, esdeveniments o
circumstàncies que afectin el funcionament normal de les relacions
de consum; i donar resposta a les queixes i reclamacions rebudes al
més aviat possible, en qualsevol cas en el termini d’un mes des que
són presentades. En el supòsit que durant aquest termini no s’hagués
resolt de forma satisfactòria la queixa o la reclamació formulades,
l’empresari o empresària que estigui adherit a un sistema extrajudicial de
resolució de conflictes ha de proporcionar els mitjans adequats per a
garantir l’accés de la persona consumidora al sistema extrajudicial de
resolució corresponent o, si escau, adreçar-la als serveis públics de consum.

d) Posar a disposició de les persones consumidores, sigui quin en sigui el
lloc de residència, en qualsevol relació de consum, informació que ha
d’incloure, en qualsevol cas, l’adreça postal, el número de telèfon
d’atenció i el número de fax o l’adreça de correu electrònic on les
persones consumidores o bé poden sol·licitar qualsevol mena
d’assessorament o informació sobre el bé o servei adquirit o
contractat, o bé poden formular les queixes o reclamacions sobre
qualsevol assumpte que afecti el funcionament normal de les
relacions de consum.

El Decret 298/1993, també recull alguns aspectes específics encara vigents
en relació a les reclamacions de les persones consumidores:

16.7 El taller està obligat a retornar al client, de forma immediata, les
quantitats percebudes en excés sobre els preus reglamentaris, sobre els
anunciats o sobre els pressupostos acceptats.


2011

16.8 Quan de la tramitació d'un expedient es desprengui l'existència de
negligència o grau en la qualitat dels serveis realitzats o en l'acceptació de
garanties, en la resolució d'aquest s'acordarà l'expedició a favor de l'usuari
d'un testimoni suficient sobre els extrems que resultin adients, per tal que
l'usuari, cas de desitjar-ho, dedueixi les accions que li correspongui davant
la jurisdicció competent.

16.9 El taller no podrà emprar per a usos propis o de tercers cap vehicle
que hagi estat lliurat per reparar-lo o pressupostar-lo, sense un permís
explícit del propietari.

16.10 Tot el que s'ha exposat s'entén sens perjudici del que disposa el
capítol 8 de la Llei 26/1984, de 19 de juliol, general per a la defensa dels
consumidors i usuaris pel qual es regula el règim de garanties i

INFRACCIONS
responsabilitats.

Una novetat molt important és el règim sancionador que ha introduït el nou
Codi de Consum de Catalunya.

IMPORT DE LES SANCIONS (Article 333-1 Codi de Consum)

a) Per a les infraccions lleus, una multa de fins a 10.000 euros.

b) Per a les infraccions greus, una multa compresa entre 10.001 i
100.000 euros, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quíntuple
del valor dels béns o els serveis objecte de la infracció.

c) Per a les infraccions molt greus, una multa compresa entre 100.001 i
1.000.000 d’euros, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el
dècuple del valor dels béns o els serveis objecte de la infracció.

CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTS (Article 333-2.2 Codi de Consum)

a) La reincidència o la reiteració de les conductes infractores.

S’entén que hi ha reincidència si el subjecte que comet una infracció
tipificada per aquesta llei ja ha estat sancionat per una infracció de la
mateixa naturalesa per mitjà d’una resolució ferma recaiguda dins
de l’any anterior a la comissió de la nova infracció. Tenen la mateixa
naturalesa les infraccions que estan tipificades per un mateix article del
capítol I.

S’entén que hi ha reiteració si, dins de l’any anterior a la comissió de la
nova infracció, l’infractor o infractora ha estat sancionat per mitjà d’una


2011

resolució ferma per la comissió d’una altra infracció tipificada per
aquesta llei o per altres normes en què el bé jurídic protegit siguin
els interessos de les persones consumidores, o ha estat condemnat
executòriament per un delicte en què hagin resultat perjudicats
subjectes en llur condició de persones consumidores.

b) L’incompliment dels advertiments o requeriments previs formulats per
l’Administració perquè s’esmenin les irregularitats detectades.

c) La posició rellevant de l’infractor o infractora en el mercat.

d) El fet que els afectats siguin col•lectius especialment protegits.

CIRCUMSTÀNCIES ATENUANTS (Article 333-2.3 Codi de Consum)

a) La reparació o esmena total o parcial de manera diligent de les
irregularitats o els perjudicis que han originat la incoació de la sanció.

b) La submissió dels fets a l’arbitratge de consum

Alguns exemples d’infraccions que podrien
afectar als tallers de reparació.
Infraccions en matèria de seguretat i per incompliment de disposicions o
resolucions administratives (Article 331-1 Codi de Consum) AQUESTES
INFRACCIONS ESTAN TIPIFICADES COM A GREUS

Són infraccions en matèria de seguretat i per incompliment de disposicions
o resolucions administratives:

a) Incomplir les disposicions sobre seguretat dels béns i dels serveis posats
al mercat a disposició de les persones consumidores. RELACIONAT AMB
ELS DELICTES DELS ARTICLES 359 , 360, 363, 364 DEL CODI PENAL.

b) Fer accions o omissions que, encara que no incompleixin cap disposició,
produeixin un risc o un dany efectiu per a la seguretat de les persones
consumidores, si es fan sense les precaucions o cauteles exigibles en
l’activitat. RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 360 DEL CODI
PENAL.

c) Incomplir les disposicions o resolucions administratives sobre la
prohibició de venda, comercialització o distribució de determinats béns o la
prestació de serveis a determinats establiments o a tipus específics de
persones consumidores. RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE
359 I L’ARTICLE 360 DEL CODI PENAL.

d) Vendre, comercialitzar o distribuir sense autorització administrativa béns
que la necessiten.


2011

Infraccions per alteració, adulteració, frau o engany (Article 331-2 Codi de
Consum) AQUESTES INFRACCIONS ESTAN TIPIFICADES COM A GREUS

c) Incomplir, en qualsevol de les fases de la distribució de béns o en la
prestació de qualsevol mena de serveis, les normes relatives a l’origen, la
intensitat, la naturalesa, la qualitat, la composició, la quantitat, el pes, la
mida i la presentació per mitjà d’envasos, etiquetes, rètols, tancadures,
precintes o altres elements rellevants, segons que correspongui, d’acord
amb la normativa o les condicions en què s’ofereixen al mercat.

d) Atorgar qualsevol distintiu que per la seva aparença o configuració pugui
induir a error a les persones consumidores, fer-lo servir o fer-ne publicitat
indegudament o fraudulentament.

e) Oferir béns o serveis, per mitjà de publicitat o d’informació de qualsevol
classe i per qualsevol mitjà, atribuint-los qualitats, característiques,
comprovacions, certificacions o resultats que difereixin dels que realment
tenen o poden obtenir, i fer publicitat de qualsevol manera que indueixi o
pugui induir a error, engany o confusió a les persones a qui es dirigeix o
que silenciï dades fonamentals que impedeixin conèixer les veritables
característiques o naturalesa del bé o servei. RELACIONAT AMB EL
DELICTE TIPIFICAT A L’ARTICLE 282 DEL CODI PENAL

És un delicte d’acció. L’acció consisteix en fer una oferta o una publicitat on
hi facin al·legacions falses o manifestin característiques incertes que puguin
perjudicar greument i de forma manifesta, a les persones consumidores.

f) Anunciar béns o serveis per qualsevol mitjà publicitari de manera que el
contingut de la publicitat es confongui amb el que és propi de la missió
informativa, per la manera d’expressar o de difondre aquesta publicitat.

g) Incomplir les obligacions envers les persones consumidores assumides
voluntàriament per mitjà dels codis de conducta si s’hi ha manifestat
l’adhesió.

h) Incomplir les obligacions que deriven de la manca de conformitat o de la
garantia legalment establerta o oferta a la persona consumidora o imposar
injustificadament condicions, dificultats o retards amb relació a les
obligacions que en deriven, fins i tot amb relació als béns que s’ofereixen
com a premi o regal.

i) Substituir peces sense que calgui en la prestació de serveis d’instal·lació o
reparació de béns i serveis a domicili i d’assistència a la llar per a
aconseguir un augment del preu, encara que la persona consumidora hagi
donat el seu consentiment induït pel prestador o prestadora; facturar
treballs no realitzats, i utilitzar materials de qualitat inferior a la indicada a
la persona consumidora.

j) Posar a disposició de les persones consumidores béns de naturalesa
duradora sense garantir un servei d’assistència tècnica adequat per a


2011

reparar-los i peces de recanvi de la manera obligada o exigida, o no
disposar-ne en els supòsits i terminis que estableix la normativa.

Infraccions en matèria de transaccions comercials i en matèria de preus
(Article 331-3 Codi de Consum)

Són infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques
de venda i en matèria de preus:

a) Incomplir les disposicions que regulen la informació i la publicitat dels
preus dels béns i serveis. INFRACCIÓ GREU

b) Vendre béns o prestar serveis a preus superiors als màxims autoritzats o
als legalment establerts, als preus comunicats o als preus anunciats.
INFRACCIÓ GREU

g) No lliurar la documentació contractual, la factura o el comprovant de la
venda de béns o de la prestació de serveis, o cobrar o incrementar el preu
per aquest lliurament. INFRACCIÓ LLEU

h) Negar-se injustificadament a satisfer les demandes de les persones
consumidores i fer qualsevol tipus de discriminació respecte a aquestes
demandes. INFRACCIÓ LLEU

i) Incrementar els preus previstos en el pressupost sense la conformitat
expressa de la persona consumidora. INFRACCIÓ LLEU

j) Incrementar els preus dels recanvis o de les peces que s’utilitzen en les
reparacions o instal·lacions de béns. INFRACCIÓ LLEU

k) Cobrar per mà d’obra, trasllat o visita quantitats que superin el doble
dels costos mitjans estimats de cada sector. INFRACCIÓ LLEU

Infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de
venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis (Article
331-4 Codi de Consum)

a) No formalitzar les assegurances, els avals o les altres garanties
imposades normativament en benefici de les persones consumidores.
INFRACCIÓ GREU

f) Incomplir les disposicions sobre les condicions de les relacions de
consum, en totes les modalitats, i sobre les condicions de les invitacions a
comprar. INFRACCIÓ LLEU

g) Incomplir el règim establert sobre el lliurament i el canvi de béns i
serveis promocionals o promocionats. INFRACCIÓ LLEU


2011

h) No elaborar pressupostos, si és obligatori de fer-ne, o cobrar per a
elaborarlos, si és prohibit. INFRACCIÓ LLEU

i) No lliurar un resguard a les persones consumidores en el cas de dipòsit
d’un bé per a qualsevol tipus d’intervenció o d’operació. INFRACCIÓ LLEU

j) No lliurar a les persones consumidores el document de garantia, si la
normativa estableix que s’ha de lliurar, o cobrar per les reparacions que hi
són incloses. INFRACCIÓ LLEU

m) No disposar de fulls oficials de reclamació o denúncia o no anunciar-ne
l’existència. INFRACCIÓ LLEU

n) No informar les persones consumidores sobre l’horari d’atenció al públic.
INFRACCIÓ LLEU

o) Fer o facturar treballs de reparació o instal·lació o semblants, si no han
estat sol·licitats o autoritzats expressament per la persona consumidora.
INFRACCIÓ LLEU

Infraccions per incompliment d’obligacions o prohibicions contractuals
legals(Article 331-5 Codi de Consum)

Són infraccions per incompliment d’obligacions o prohibicions contractuals
legals:

a) Incloure clàusules abusives en els contractes o realitzar pràctiques
abusives dirigides a les persones consumidores. INFRACCIÓ GREU

b) Realitzar pràctiques adreçades a excloure o reduir la llibertat de la
persona consumidora per a contractar qualsevol prestació. INFRACCIÓ
GREU

c) Incloure en els contractes clàusules o realitzar pràctiques que excloguin o
limitin els drets de les persones consumidores. INFRACCIÓ GREU

d) Incloure en els contractes amb persones consumidores remissions a
condicions generals o característiques contingudes en documents que no es
faciliten prèviament o simultàniament a la signatura del contracte o sense
permetre a l’adherent una possibilitat efectiva de conèixer-ne l’existència,
l’abast i el contingut en el moment de fer el contracte, llevat que es tracti
d’una remissió a textos legals o reglamentaris. INFRACCIÓ LLEU

e) Incloure en els contractes un format, una mida de lletra o un contrast
que no en facilitin la lectura i la comprensió o que incompleixin la normativa
específica aplicable. INFRACCIÓ LLEU


2011

Altres infraccions (Article 331-6 Codi de Consum)

b) No permetre a la inspecció l’accés a la documentació industrial,
mercantil, comptable o de qualsevol altre tipus de les empreses
inspeccionades. INFRACCIÓ GREU

c) Incomplir els requeriments, les citacions i les mesures adoptades per
l’Administració, incloses les de caràcter provisional. INFRACCIÓ GREU.
RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 363 DEL CODI PENAL.

d) Manipular, traslladar, fer desaparèixer, ocultar o comercialitzar les
mostres dipositades reglamentàriament o la mercaderia immobilitzada pels
funcionaris competents com a mesura cautelar, o bé disposar-ne sense
autorització, i també actuar amb manca de diligència respecte a l’obligació
de custòdia de la mercaderia immobilitzada. INFRACCIÓ GREU.
RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 363 DEL CODI PENAL.

e) Coaccionar o amenaçar el personal funcionari encarregat de les funcions
que estableix aquesta llei, les empreses, els particulars o les entitats
representatives de persones consumidores i comerciants que hagin iniciat o
pretenguin iniciar una acció legal, que hagin presentat una denúncia o que
participin en procediments ja incoats, o bé exercir-hi represàlies o qualsevol
altra forma de pressió. INFRACCIÓ GREU

f) No tenir la documentació reglamentària exigida o portar-la
defectuosament, si afecta la determinació o la qualificació dels fets
imputats. INFRACCIÓ LLEU

g) Negar-se o resistir-se a subministrar fulls oficials de reclamació o
denúncia a les persones consumidores que ho sol·licitin o subministrar fulls
que no siguin oficials. INFRACCIÓ LLEU

h) Incomplir les obligacions d’atenció a les persones consumidores d’acord
amb el que estableix la normativa. INFRACCIÓ LLEU

i) Imposar a les persones consumidores el deure de comparèixer
personalment per a exercir llurs drets o per a fer cobraments, pagaments o
tràmits semblants; exigir la formalització d’impresos i l’aportació de dades
innecessàries, i obstaculitzar, impedir o dificultar que les persones
consumidores puguin exercir llurs drets. INFRACCIÓ LLEU

j) Incomplir l’acord a què s’hagi arribat amb la persona consumidora en el
procés de mediació o incomplir el laude arbitral en el termini fixat, llevat
d’acord de les parts. INFRACCIÓ LLEU

k) Vulnerar els drets lingüístics de les persones consumidores o incomplir
les obligacions en matèria lingüística que estableix la normativa. INFRACCIÓ
LLEU


2011

l) Incomplir els requisits, les obligacions o les prohibicions que estableixen
aquesta llei i les altres disposicions en matèria de defensa de les persones
consumidores. INFRACCIÓ LLEU

El Decret 298/1993 regula les infraccions en el seu article 19, PERÒ
ARA JA S’HAURAN DE SUBSTITUIR PER LES CORRESPONENTS DEL
CODI DE CONSUM

19.1 Als efectes del que disposa el present Decret i d'acord amb el que
estableix la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de
defensa dels consumidors i dels usuaris, per la qual es tipifiquen les
infraccions i es regulen les sancions en matèria de comercialització de béns,
productes i prestacions de serveis, es consideren infraccions específiques en
aquesta matèria les que segueixen:

a) Tota substitució innecessària de peces que representi un increment
injustificat de costos per a l'usuari o una possible degradació del vehicle o la
imposició a l'usuari de l'adquisició d'accessoris o peces complementàries no
sol·licitades.

b) La utilització de peces, elements o conjunts usats sense autorització,
inadequats o no marcats i/o homologats, quan aquests darrers requisits
siguin preceptius, com també la utilització o ús d'elements, parts, accessoris
o líquids de govern del vehicle sense consentiment explícit del seu
propietari.

c) La realització de treballs no corresponents a l'especialitat del taller.

d) La negativa al lliurament de pressupost o qualsevol tipus injustificat de
reticència, demora o discriminació d'un vehicle pel fet d'haver estat exigida
la realització d'aquest, o la realització de pressupostos que no responguin
en la seva descripció o valoració a la realitat de les avaries o danys del
vehicle.

e) L'existència de clàusules en resguards, pressupostos, factures o altres
documents estesos pel taller, que s'oposin al que estableix la present
disposició i la resta de disposicions vigents en aquesta matèria.

f) El lliurament de factures que no s'ajustin en el seu contingut al que
preceptua l'article 15 del present Decret.

g) L'expedició de factures en què consti la realització de treballs que no
hagin estat efectuats o la inclusió de recanvis o accessoris que no hagin
estat aportats en la reparació, com també el cobrament per mà d'obra de
preus superiors als anunciats i/o pressupostats, un nombre d'hores
superiors a les emprades o el cobrament de recanvis emprats a preus
superiors als màxims autoritzats en cada cas i, en general, l'aplicació de
preus o marges comercials en quantia molt superior als límits autoritzats,
establerts o declarats.


2011

h) El cobrament per a la realització del pressupost quan la reparació sigui
encarregada al mateix taller.

i) La facturació per la realització del pressupost, de treballs o quantitats que
no s'ajustin al que preveu el resguard de dipòsit.

j) La negativa del taller a retornar al client les quantitats percebudes en
excés sobre els preus establerts o sobre els pressupostos acceptats.

k) La manca de fulls de reclamacions o la negativa a facilitar-los.

l) La utilització del vehicle per a assumptes propis, sense autorització
expressa del propietari, per part del taller.

ll) L'exhibició de referència a marques segons el que estableix l'article 7 del
present Decret.

m) I, en general, l'incompliment de qualsevol dels preceptes continguts en
la present disposició i normes que el desenvolupin, que seran sancionats en
la forma que sigui procedent pel Departament d'Indústria i Energia i el de
Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb les
seves respectives competències. També seran competents les corporacions
locals en els termes que preveu la legislació de règim local i la Llei 1/1990,
de 8 de gener, sobra disciplina de mercat i de defensa dels consumidors i
dels usuaris.

19.2 Les infraccions que esmenta el present article es qualificaran de lleus,
greus, i molt greus, atenent als criteris que estableix el capítol 3 de la Llei
1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i de defensa dels
consumidors i dels usuaris.


ALGUNES PREGUNTES I RESPOSTES
2011

QUE ES PODEN TROBAR A LA WEB
DE “INSTITUTO NACIONAL DEL
CONSUMO” RELACIONADES AMB
LES ACTIVITATS DE REPARACIÓ DE
VEHICLES AUTOMÒBILS.
OBSERVACIONS IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE

A continuació es transcriuen, de forma literal, però resumides, les preguntes
i respostes que apareixen a la pàgina web del Instituto Nacional del
Consumo relacionades amb les garanties i el funcionament dels tallers de
reparació de vehicles automòbils.

http://www.consumo-inc.es (D’acord amb l’avís legal que consta al
portal de l’INC en data 03/10/2011: Todos los elementos que conforman
este sitio, identificado por el dominio consumo-inc.es, están protegidos por
las leyes sobre propiedad intelectual. El Instituto Nacional del Consumo,
como titular de los derechos sobre este sitio, autoriza la utilización o
reproducción del material, siempre que se cite la fuente y que su utilización
sea apropiada a su fin, evitando su uso en un contexto engañoso)

S’ha de tenir en compte però, que les lleis que s’analitzen en aquestes
preguntes i respostes corresponen a la normativa estatal i que des que es
van publicar en aquest portal, totes elles han estat incorporades al Reial
Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el
text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i
usuaris i altres lleis complementàries (BOE núm. 287, de 30 de
novembre) que inclou la Llei 26/1984, de 19 de juliol, general per a la
defensa dels consumidors i usuaris, i la regulació sobre contractes amb els
consumidors o usuaris formalitzats fora dels establiments mercantils i a
distància; les disposicions sobre garanties en la venda de béns de consum;
la regulació sobre responsabilitat civil pels danys causats per productes
defectuosos i la regulació sobre viatges combinats.

Per aquest motiu, els criteris interpretatius segueixen sent
actualment plenament vàlids.


2011

CG/03/05: ¿Afecta la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en
la venta de bienes de consumo, a las piezas incorporadas en las
actividades de reparación?

Tras la entrada en vigor de la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en
la venta de bienes de consumo se han planteado diversas cuestiones
relacionadas con su aplicación a los bienes muebles adquiridos por el
consumidor a través de negocios jurídicos distintos de la compraventa, en
particular en relación con las piezas utilizadas en las actividades de
reparación, así como sobre el profesional responsable frente a éste
por la falta de conformidad de tales bienes con el contrato.

Atendiendo a tales consultas, previo Informe de la Secretaría General
Técnica del Ministerio de Justicia y de la Dirección General de Política
Comercial del Ministerio de Economía –en la actualidad, del Ministerio de
Industria, Turismo y Comercio-, conforme al procedimiento adoptado por la
8ª Conferencia Sectorial de Consumo con la finalidad de fijar criterios
comunes de interpretación de las normas a efectos de inspección y sanción,
se emite el dictamen que sigue sobre el ámbito de aplicación de la
Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la venta de bienes de
consumo, se emite el siguiente dictamen:

Ámbito de aplicación de la Ley 23/2003, de 10 de julio, de garantías en la
venta de bienes de consumo.

Desde el punto de vista subjetivo, la Ley 23/2003, de 10 de julio, de
Garantías en la venta de bienes de consumo limita su ámbito a la relación
contractual que se establezca entre un vendedor y un consumidor.

Son vendedores, a efectos de esta Ley, “las personas físicas o jurídicas que,
en el marco de su actividad profesional, venden bienes de consumo”
(artículo 1), concepto que se ajusta a la definición de vendedor contenida
en la Directiva 1999/44/CE, artículo 1.2.c), según la cual es vendedor
“cualquier persona física o jurídica que, mediante un contrato, vende bienes
de consumo en el marco de su actividad profesional”.

Según los antecedentes de la Directiva 1999/44/CE, esta definición tiene
por finalidad señalar que la norma comunitaria se aplica, en exclusiva,
a las ventas realizadas por vendedores profesionales, excluyendo de
su ámbito de aplicación, las ventas privadas, entre particulares, que están
sujetas plenamente a los regímenes nacionales aplicables, sin prejuzgar, en
consecuencia, si la expresión se utiliza en términos estrictos –como
comerciante- o amplios –como empresario o profesional-.
Por su parte, el concepto de consumidor utilizado por la Ley 23/2003, de 10
de julio, de garantías en la venta de bienes de consumo, es el contenido en
el artículo 1 de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y
Usuarios y resulta, en consecuencia, más amplio que la definición dada por
el artículo 1.2.a) de la Directiva 1999/44/CE, al incluir a las personas
jurídicas que se constituyen en destinatarias finales de los bienes objeto del
contrato.


El nou Codi de consum de Catalunya i els tallers de reparació de vehicles automòbils

El nou Codi de consum de Catalunya i els tallers de reparació de vehicles automòbils

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to El nou Codi de consum de Catalunya i els tallers de reparació de vehicles automòbils

Similar to El nou Codi de consum de Catalunya i els tallers de reparació de vehicles automòbils (20)

More from Francesc Xavier Sánchez Moragas

More from Francesc Xavier Sánchez Moragas (20)

El nou Codi de consum de Catalunya i els tallers de reparació de vehicles automòbils