El joc contribueix al desenvolupament personal dels infants i els hi permet analitzar el seu entorn, disminuir les seves angoixes i reflexionar sobre les incoherències que els envolten. I per això té tanta importància la manera en què s'utilitzin aquestes joguines. Les joguines els ajudaran a conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per poder ser persones lliures capaces de prendre compromisos individuals i col•lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d'una societat democràtica, respectar la diferència, conèixer, valorar i estimar l'entorn natural, social i cultural, desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, i aquelles que fomentin la igualtat de gènere, així com una actitud contrària a la violència i als prejudicis de qualsevol mena. El consum responsable comença amb aquests productes infantils tant poderosos i que poden ajudar-nos a lluitar contra les incoherències de la societat de consum adulta, per fer una societat futur a molt millor.

1. WEBINAR
Consum responsable de joguines
Francesc Xavier Sánchez Moragas
Formador i divulgador jurídic especialista
en dret del consum i responsabilitat
social corporativa

2. De quines qüestions parlarem
avui?
Visió general sobre
les pràctiques de
consum responsable.
Alguns problemes
actuals.
La informació com
un element clau per
poder exercir el
consum responsable
de joguines.
Aspectes pedagògics
i valors en les
joguines.
Vídeo jocs i consum
responsable.
Publicitat,
estereotips socials i
joguines.
Joguines i medi
ambient
Com comprar
joguines segures.

3. Consum lliure,
crític i reflexiu
Analitzem un consum lliure, crític i reflexiu, des
del respecte als valors i a les opinions diverses,
agafant com a referent els valors recollits a la
Declaració dels drets humans

4. Els valors i les joguines
La Convenció
pels drets dels
infants de les
Nacions Unides
Els Estats part
convenen que
l’educació del
nen ha d’anar
adreçada a:

5. El punt de consens: els valors de
la Declaració dels drets humans.
Un consum responsable de joguines que inspirin els valors de
la Declaració dels drets humans.

6. Només hem de fer un consum
responsable de joguines?
Quins altres aspectes cal tenir presents a més del
consum responsable?
El joc contribueix al desenvolupament integral dels
infants (àmbit pedagògic) ÀMBIT COL·LATERAL
Les joguines també han d’aportar plaer i llibertat
(àmbit lúdic) ÀMBIT PRINCIPAL

7. Intel·lectual (muntar i desmuntar, analitzar, relacionar,
preveure, formes, colors, mides, formes, el pas del
temps …)
Creatiu (innovar en construccions, creació artística, la
música, el teatre…)
Psicomotriu (l’equilibri, l’agilitat, la presa de
decisions,…)
Social (Les relacions interpersonals, el sentit de la
propietat, el respecte, els vincles, el treball en equip,
la competència, la rivalitat, els problemes, les regles
del joc …)
Emocional (Nines i ninots, peluixos casetes, cuinetes,
cotxes, per tal de poder fer una reproducció de
situacions reals en situacions controlades, identificació
de rols, posicionament en el món adult).

8. Buscar l’equilibri
Consum
responsable (HA
DE SER DIVERTIT)
Entreteniment,
aprenentatge i
diversió (HA DE
SER RESPONSABLE)

9. El consum responsable i el
món de les persones adultes
El context general del consum responsable

10. Que vol dir responsabilitat?
En un sentit finalista: Haver d'assumir les conseqüències dels
nostres actes.
En un sentit preventiu: Posar atenció en el que es fa i en el que es
decideix fer.
El consum responsable és posar atenció en el que volem consumir,
pensant en les conseqüències que té aquest acte personal de compra.
El consum responsable també és exercir la CONSUMOCRÀCIA.

11. Quins són els ingredients del
consum responsable?
La visió ambiental
El consum sostenible
Sovint pensem en el
consum responsable com
en el consum verd o
ecològic, que té cura del
medi ambient,el que
seria el consum
sostenible
La visió social
El consum solidari o
d’economia moral o
del bé comú.
També pensem en el consum
responsable com un
instrument per lluitar contra
qualsevol mena de
desigualtats socials i
comprem, per exemple, els
productes de comerç just, el
que seria un consum solidari
La visió de l'esfera individual
El consum diligent
Davant les nostres pròpies
responsabilitats diàries hem d'actuar
de forma responsable en els nostres
hàbits de salut, en la nostra
economia domèstica, en la prevenció
d'accidents respectant les normes de
seguretat, el que seria un consum
diligent

12. Els ODS i el poder transformador de les
joguines per millorar la nostra societat
L'Objectiu global núm. 12 de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 aprovada el 25 de setembre de 2015 per l'Assemblea
General de Nacions Unides, fa referència al consum responsable dins dels objectius globals per erradicar la pobresa, lluitar contra la
desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres.

13. Per exercir un consum responsable, a l'hora
de comprar qualsevol mena de producte
podem:
Ser persones consumidores actives i cercar
informació sobre allò que volem comprar
Reflexionar sobre la informació que hem
trobat i analitzar-la amb esperit crític
Valorar si els productes s'adeqüen amb els
nostres valors personals i col·lectius

14. La informació dels productes
Per poder fer un consum responsable ens cal, més que mai, que els productes
ens donin informació sobre com han estat fabricats, quines han estat les
condicions laborals de les persones que hi ha intervingut, quins ingredients
s’han utilitzat, quin impacte ha suposat pel medi ambient.
Aquesta informació la podem buscar a:
Les etiquetes dels productes
A les webs corporatives (polítiques de responsabilitat social corporativa)
A les portes dels establiments, cercant distintius de qualitat social i ambiental

19. Ens estan prenent el pèl?
SOCIALWASHING (el rentat de la reputació no
responsable)
Greenwashing (màrqueting sostenible i ambiental)
Pinkwashing (màrqueting igulatiari / LGTBI)
GenderWashing (màrqueting igualitari / gènere)

21. Consum responsable abans
d’entrar a l’establiment

22. Consum responsable abans
d’entrar a l’establiment

23. Exigir i defensar els nostres drets, com a persones
consumidores, també és fer un consum responsable
• Podem reclamar
• Reclamar no és enfadar-se

24. El consum responsable a les
portes dels establiments

25. Alguns distintius d’empreses i productes que fan
referència a pràctiques empresarials
potenciadores d’un consum responsable
Comerç just
• Alimentació
• Productes en general
Roba
• Sostenibilitat ambiental
• Sostenibilitat social
Agricultura sostenible
• Comerç just
Assegurances ètiques

26. Distintius per poder fer un consum responsable
Etiquetatge energètic
• Consum energètic d’electrodomèstics
Experimentació amb animals
• Productes cosmètics
Etiquetatge religiós
• Aliments
• Altres productes

27. Distintius per poder fer un consum responsable
Igualtat a les empreses
• Certificat per a empreses amb polítiques d’igualtat
Conservació dels boscos
• Fusta d’explotació controlada, fusta reciclada...
Eco etiqueta
• Producció industrial sosteible

28. Més distintius de consum
responsable...
Materials reciclats o reciclables
Venda de proximitat
• Venda directe
• Circuit curt
Distintius voluntaris de sostenibilitat
ambiental

29. En definitiva, el consum
responsable és un consum
informat,reflexiu, crític i
racional que ens ha de permetre
decidir lliurement quins són els
béns i serveis volem consumir.
Aquest és el consum que podem
fer a l’hora d’escollir les
joguines.

30. Algunes qüestions
problemàtiques del món
adult
Alguns problemes presents a la societat actuals
vinculats al consum

31. Les incoherències del nostre sistema:
sostenibilitat ambiental / explotació

32. Ens diuen que cal fer un consum
moderat però... Ens inciten al
consumisme!

33. Alguns problemes de salut
associats a la societat de consum
Alimentació
• Publicitat: obesitat, trastorns de la conducta alimentària
Socioaddiccions
• Jocs d’atzar (ludopaties)
• Consum compulsiu (oniomania)
• Addicció a les noves tecnologies
Sexualitat i afectivitat
• Videojocs, publicitat, violència de gènere, sexualització de
les joguines

36. Posem-ho a la
pràctica amb ...
Els video jocs

37. Els videojocs i els drets humans
L’etiquetatge i els valors socials
El videojoc té continguts amb
discriminació
El videojoc té continguts
violents
El vidojoc té un llenguatge poc
respectuós amb les persones

38. Què cal tenir en compte en el moment de
comprar un videojoc?
En realitat la normativa
no ho considera un joc,
és un producte
audiovisual.
Cal mirar l'etiquetatge
per determinar si són
adequats per a l'edat de
les nenes i els nens.

39. Els continguts problemàtics

40. Els continguts problemàtics

46. Nous riscos econòmics amb els
videojocs

47. Pot ser que a finals de mes ens
cobri la mateixa companyia
telefònica (Movistar, Vodafone,
Orange...) Això es diu
pagaments de tercers
Si comprem quan estem
jugant per Internet, pot
ser que paguem amb la
targeta de crèdit que,
per algun motiu
anterior, estigui
guardada dins de
l’ordinador.
Com pot ser que paguem sense saber-ho?

48. Podem pensar que no
costa diners, però
resulta que podem estar
pagant sense saber-ho.
Molts videojocs poden
oferir-nos comprar.
Problemes econòmics relacionats amb els
videojocs en línia (telèfons mòbils i consoles)

49. Instal·lar jocs al telèfon mòbil

56. Jugar a videojocs és bo o dolent?

57. Problemes de salut amb els videojocs
Coses positives Coses negatives

58. Per què ens agrada tant jugar-hi?
Un altre cop el cervell
Coses que li agraden al cervell

59. Quan sabrem si juguem massa estona?

60. Com amb totes les coses, sempre
cal fer-ne un ús responsable
Cal jugar una estona i
alternar diferents jocs i
activitats.
Un dia podem jugar
molta estona, però en
general, no s’hi pot
jugar molta estona i de
forma continuada.

61. Joguines tradicionals i valors
socials

62. L’absència de la diversitat a les
joguines
Estereotips
socio-culturals
Rols de gènere
Patrons de bellesa
La pobresa no existeix
Absència de
la diversitat
On són les persones malaltes?
On són les persones grans?
On són les persones amb diversitat
funcional o intel·lectual?
On és la interculturalitat?

63. Joguines, empatia i sensibilització
amb la diversitat funcional

64. L’accessibilitat universal a les
joguines

65. Diversitat cultural i de gènere

66. Publicitat / Estereotips de gènere

69. Models de bellesa, pautes
consumistes

71. El cas de Mattel i la Barbie

76. La joguina com a
residu

77. On s’ha de llençar una joguina?
L’economia circular

78. Què ens podem plantejar abans de
comprar o de llençar la joguina?
Manteniment de la joguina
• Piles o bateries
• Consum energètic
Garantia legal del producte
• Reparació fabricant / reparació lúdica post garantia
• Obsolescència programada: tècnica i publicitària
Compartir
• En família
• En comunitat (intercanvi, donacions...)

81. La seguretat de les
joguines

84. Alertes de joguines perilloses
http://consum.gencat.cat/ca/actualitat/avisos-i-alertes/

85. https://www.mscbs.gob.es/consumo/redAlertas/

86. https://www.mscbs.gob.es/consumo/redAlertas/

87. https://www.mscbs.gob.es/consumo/redAlertas/

89. Una proposta de
joc
Podem jugar amb la mateixa societat de consum.
Utilitzem la publicitat com un joc

90. Per evitar fer un consum mecànic, seguint les
tendències que marquen els mitjans de
comunicació o per imitació dels amics i amigues.
Transformem els anuncis en un joc per a les
famílies. Debatre junts i juntes
A veure qui troba
anuncies amb
joguines que es
mouen soles?
A veure qui troba
anuncies amb
joguines que es
venen per separat
però que sembla que
es venen juntes?
A veure qui troba
quan val realment la
joguina de l'anunci? A
veure qui troba
anuncis de joguines
sexistes?
A veure qui ...?

91. El reglament del joc
Primer expliquem com
han de ser els anuncis de
joguines i el perquè.
Després es pot jugar
durant els moments del
dia en què es visiona la
televisió, sigui en família
o de forma individual.
Necessitarem una llibreta
per anotar el nom de la
joguina, la marca, les
funcions de la joguina i
tot allò que va contra el
consum responsable de
joguines.

92. Com han de ser els anuncis de
joguines ?
No poden conferir
moviment a la
joguina o alguna de
les seves parts si no
és cap dels seus
atributs reals i
evitar incloure
efectes de so que
no són propis de la
joguina. En cas
contrari, cal
explicitar-ho.
S’ha de presentar
la joguina amb una
referència de la
mida real fàcilment
entenedora per a
l’infant.
No poden recórrer,
sistemàticament, a
intercalar imatges
de personatges
reals d’animació
clàssica o generada
per ordinador, amb
les pròpies de la
joguina.
Fer servir lletres
prou grans i
informacions
entenedores, a una
velocitat que
permeti que es
pugui llegir, sobre
les característiques
de la joguina

93. Com han de ser els anuncis de
joguines ?
No es poden
utilitzar
presentacio
ns
agressives o
violentes de
les
joguines.
S’ha de
posar «Es
venen per
separat» en
els
missatges
publicitaris
en els quals
es
representen
més d’una
joguina o
elements
addicionals
a la que es
promociona
.
S’ha
d’indicar el
preu de
l’objecte
anunciat
d’acord
amb els
barems
següents:
Joguina de
preu
superior a
50 euros.
Joguina de
preu
superior a
150 euros.
Joguina de
preu
superior a
300 euros.

95. Valorar una joguina abans de comprar
Mirar bé la publicitat
de les joguines
Mirar bé els catàlegs
de joguines
Mirar bé les caixes
de les joguines
És una joguina no sexista? És una joguina no violenta?
És respectuosa la joguina amb el medi ambient?
Quan val? Necessita més coses per poder funcionar? Què
inclou la caixa realment?
És una joguina segura?
Què fa la joguina? És per la meva edat? Com hi puc
jugar? Amb qui hi puc jugar?
Per valorar si val la pena comprar o no una joguina cal
analitzar:

96. WEBINAR
Consum responsable de joguines
Moltes gràcies per la vostra atenció
https://personesconsumidores.wordpress.com/