Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum

1,263 views

Published on

Material docent del curs que vaig impartir, adreçat als funcionaris i funcionàries dels serveis d'inspecció de l'administració local de Catalunya.
En aquest material s'analitzen algunes qüestions sobre la seguretat dels productes i serveis i la seva relació amb les tasques d'inspecció de consum de les entitats locals.

Published in: Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum

  1. 1. COL∙LECCIÓ EMPRESA I CONSUM. Nº 2  LES EMPRESES I LES  MESURES CAUTELARS  EN L’ÀMBIT DEL DRET  DEL CONSUM MANUAL PER INSPECTORS I RESPONSABLES DE QUALITAT F. XAVIER SANCHEZ MORAGAS 2011  HTTP://FSANCHEZMO.WORDPRESS.COM/ 
  2. 2. COL·LECCIÓ EMPRESA I CONSUM. Nº 2LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBITDEL DRET DEL CONSUM.MANUAL PER INSPECTORS I RESPONSABLES DE QUALITAT© FRANCESC XAVIER SANCHEZ MORAGASjurisdiccioemocional@gmail.comPublicat el maig de 2011 2 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  3. 3. INTRODUCCIÓ Des que un producte es dissenya, es fabrica, es distribueix i arriba al punt de venda,tot un seguit de normatives nacionals i internacionals en regulen els seus aspectes deseguretat.L’article 122-2 del Codi de Consum estableix que els qui produeixin, importin,distribueixin, manipulin o comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals,tenen l’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, hand’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs.Sens dubte, les empreses que decideixen fabricar un producte en són les primeresresponsables de garantir aquests aspectes de seguretat, però com veiem, també hosón els importadors, els exportadors, els majoristes i finalment també els detallistes.A tothom que intervé en la cadena de fabricació i distribució li són assignades unesresponsabilitats i per tant se’ls exigeix una elevada diligència professional.La diligència professional, aquesta “lex artis”, ha de garantir que tots els productes iserveis que es posin a disposició de les persones consumidores no presentin cap risc,o només riscos mínims compatibles amb el bé o servei considerats acceptables dinsdel respecte a un nivell elevat de protecció de la salut, la seguretat i els interessoseconòmics de les persones.L’article 1104 del Codi Civil estableix que “La culpa o negligencia del deudor consisteen la omisión de aquella diligencia que exija la naturaleza de la obligación ycorresponda a las circunstancias de las personas, del tiempo y del lugar. Cuando laobligación no exprese la diligencia que ha de prestarse en su cumplimiento, se exigirála que correspondería a un buen padre de familia”.La negligència ens pot situar en l’àmbit de les responsabilitats civils i penals i a més,ens pot provocar uns costos empresarials importants en el moment que es detecti quehem comercialitzat algun bé o servei insegur, perquè en aquests casos, elsorganismes competents en la matèria han d’adoptar les mesures adequades per aaconseguir-ne la detecció i la retirada del mercat i per a informar-ne les personesconsumidores, aclarir responsabilitats i reprimir, si escau, les conductes infractores dela legislació.A continuació farem una breu descripció de quines són les actuacions que lesadministracions de consum de Catalunya poden realitzar per protegir la salut i laseguretat de les persones consumidores i quines són les mesures a les que lesempreses es poden veure sotmeses en aquestes situacions.Mataró, 30 de maig de 2011 3 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  4. 4. NORMATIVA RELACIONADA AMB LES MESURES CAUTELARS I A LA SEGURETAT DELS PRODUCTES I SERVEIS   Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya – LRJPACAPC-  Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya- CCC-  Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública -LSP-  Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa del Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.  Llei de l’Estat 11/2001, de 5 de juliol, per la qual es crea lAgència Espanyola de Seguretat Alimentària. – LAESA-.  Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común –LRJAPPAC-.  Llei 14/1986, de 25 de abril, General de Sanitat. -LGS-.  REGLAMENT (CE) No 765/2008 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 9 de juliol de 2008, pel que s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel que es deroga el Reglament CEE nº 339/93.  REGLAMENTO (CE) no 2073/2005 DE LA COMISIÓN de 15 de noviembre de 2005 relativo a los criterios microbiológicos aplicables a los productos alimenticios.  REGLAMENT (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 28 de gener de 2002 pel qual sestableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea lAutoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. - RGCE178/2002-.  DECISIÓN Nº 768/2008/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 9 de julio de 2008, sobre un marco común para la comercialización de los productos y por la que se deroga la Decisión 93/465/CEE del Consejo.  DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de diciembre de 2004 por la que se establecen directrices para la notificación a las autoridades competentes de los estados miembros, por parte de los productores y distribuïdores, de los productos de consumo peligrosos de confomidad con el apartado 3 del artículo 5 de la Directiva 2001/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo. 4 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  5. 5.  Reial Decret 330/2008, de 29 de febrer pel que s’adopten mesures de control de la importació de determinats productes respecte a les normes aplicables en matèria de seguretat dels productes. Reial Decret 1801/2003, de 26 de desembre, sobre seguretat general de los productes – RDSGP-. Reial Decret 1890/2000, pel que s’aprova el Reglament que estableix el procediment per a l’avaluació de la conformitat dels aparells de telecomunicació – RDACAT-. Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel que s’aprova la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris –RDNGE-. Reial Decret 770/1999, de 7 de maig, pel qual s’aprova la reglamentació tècnico- sanitària per a l’elaboració, circulació, comercialització de detergents netejadors – RDPN-. Reial Decret 1599/1997, de 17 doctubre, sobre productes cosmètics – RDPC-. Reial Decret 1397/1995, de 4 d’agost, pel que s’aproven les mesures addicionals sobre el control oficial de productes alimentaris – RDMACOPA-” Reial Decret 50/1993, de 15 de gener, pel que es regula el control oficial dels productes alimentaris – RDCOPA-. Reial Decret 880/1990, de 29 de juny, pel que s’aproven las normes de seguretat de les joguines – RDNSJ-. Reial Decret 820/1990, de 22 de juny, pel que es prohibeix la fabricació i comercialització dels productes d’aparença enganyosa que posin en perill la salut o la seguretat de les persones consumidores – RDPAE-. Decret 2484/1967, de 21 de setembre, pel que s’aprova el Codi Alimentari Espanyol – CAE_. Reglamentacions Tècnico – Sanitàries que despleguen el Codi Alimentari Espanyol i les Directives comunitàries. Reglaments CE (Unió Europea). Reial Decret 1468/1988, de 2 de desembre, pel qual saprova el Reglament d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes industrials destinats a la venda directa als consumidors i usuaris RDEPI-. Reial Decret 7 / 1988, de 8 de gener, pel qual sestableixen les exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió – RDSME-. Reial Decret 3360/1983, de 30 de novembre, de Reglamentació tècnic-sanitària de lleixius – RDLL-. 5 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  6. 6. LES MESURES CAUTELARS L’article 311-1 del CCC estableix un mandat dirigit als poders públics de Catalunya,especialment els que tenen específicament encarregada la tutela i la defensa delsdrets de les persones consumidores i diu que han de vetllar, per mitjà de procedimentseficaços i efectius, pel compliment dels drets que reconeixen aquesta llei i lesnormatives específiques i sectorials de defensa i protecció de les personesconsumidores.Els poders públics, en cas d’un incompliment de la legislació que posi en perillde qualsevol manera els drets o interessos de les persones consumidores, hand’adoptar les mesures que estableixen el Codi de Consum de Catalunya i laresta de l’ordenament jurídic.Si es vulneren els drets de les persones consumidores, l’Administració ha d’exercir lesaccions judicials adequades per a posar fi a aquesta vulneració.Per fer això, l’administració s’ha d’ajustar als principis generals del dret, al queestableix el Codi de Consum de Catalunya i especialment a la normativa en matèria derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,cercant el màxim equilibri amb l’objectiu de protegir els drets i interessos de lespersones consumidores.  D’acord amb el principi de proporcionalitat establert a l’article 312-6 CCC, les sancions han d’ésser proporcionals a la gravetat dels fets, atenent especialment el nombre de persones consumidores afectades, el perill per a la salut o la seguretat de les persones consumidores, la reincidència o reiteració, la intencionalitat en la comissió i el volum de lucre obtingut com a conseqüència de la infracció.  D’acord amb l’article 312-7 CCC les mesures que l’administració adopti han d’estar en funció del risc acceptable per a la salut, la seguretat o els interessos de les persones consumidores.  Les mesures cautelars o precautòries únicament es poden adoptar si hi ha indicis racionals d’infracció administrativa o de perill per a la salut o seguretat de les persones consumidores, i s’han d’adoptar amb les garanties establertes amb aquesta finalitat. En aquests supòsits, la càrrega de la prova recau sobre qui produeix, fabrica, importa o comercialitza el bé o servei. 6 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  7. 7. CONCEPTES CLAUSles mesures cautelars o precautòries únicament es poden adoptar si hi ha indicisracionals d’infracció administrativa o de perill per a la salut o seguretat de lespersones consumidores.les mesures han de ser proporcionals i coherents amb el risc per a minorar-lo, encaraque afectin els drets dels administrats.les mesures cautelars s’han de mantenir durant el temps mínim indispensable per agarantir la finalitat per a la qual s’han adoptat.les mesures que s’hagin d’adoptar les estableixen la llei de consum i la resta del’ordenament jurídic.s’ha de valorar la gravetat dels fets, el perill, la reincidència, la intencionalitat, lareiteració i el volum de lucre.les sancions i mesures cautelars no poden ésser més beneficioses per a l’infractor oinfractora que el compliment de la normativa infringidaels procediments han de ser eficaços i efectius pel compliment de la llei de consum iles lleis específiques.han d’ésser tan poc restrictives amb la lliure circulació de mercaderies i la llibertatd’empresa com sigui possible.no es podran adoptar mesures provisionals que puguin causar perjudici de difícil oimpossible reparació als interessats o que impliquin violació de drets emparats per leslleis.Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades durant la tramitació delprocediment, dofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes oque no van poder ser tingudes en compte en el moment de la seva adopció.  7 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  8. 8. MARC GENERAL DE L’ACTUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ A més dels principis que assenyala el codi de Consum de Catalunya, cal tenir encompte els que introdueix la nova LRJPACAPC , que en el seu article 22 estableix queels ciutadans tenen dret a una bona administració i això inclou, entre d’altres aspectes:  El dret que l’actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat perseguida.  El dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d’audiència  El dret a presentar al•legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.  El dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, en els supòsits establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui.  El dret a obtenir una resolució expressa i que se’ls notifiqui dins del termini legalment establert.L’article  31 LRJPACAPC estableix els següents principis generals: 1. Les administracions públiques de Catalunya serveixen amb objectivitat elsinteressos generals i actuen, sota la direcció dels òrgans de govern respectius, ambsubmissió plena a la llei i al dret.2. Les administracions públiques de Catalunya compleixen les funcions que tenenatribuïdes i actuen d’acord amb els principis generals següents:Primer. Eficàcia i eficiència. Segon. Bona fe i confiança legítima. Tercer. Proximitat. Quart. Imparcialitat. Cinquè. Proporcionalitat. Sisè. Simplificació i racionalitat administrativa. Setè. Transparència i accessibilitat. Vuitè. Participació ciutadana. Novè. Lleialtat institucional. Desè. Col·laboració i cooperació interadministratives.  8 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  9. 9. Cal tenir molt en compte que l’article 33 LRJPACAPC obliga a complir el “Principid’intervenció mínima” que ens diu que :Les administracions públiques de Catalunya que en l’exercici de les competènciesrespectives estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius, oexigeixin el compliment de requisits per al desenvolupament d’una activitat, hand’escollir la mesura menys restrictiva, motivar la necessitat de la mesura per a laprotecció de d’interès general i justificar-ne l’adequació per a aconseguir lesfinalitats que es persegueixen, sense que en cap cas es produeixin diferències detracte discriminatòries.Cal tenir en compte també l’article 81 LRJPACAPC que ens diu que si durantl’activitat inspectora es produeix una lesió que els ciutadans i ciutadanes notinguin el deure de suportar tenen dret, en els termes que estableixen la legislacióbàsica, aquesta llei i la normativa de desenvolupament, a ésser indemnitzats per lesadministracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin en qualsevol de llursbéns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal oanormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys queels ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d’acord amb la llei.El dany al·legat ha d’ésser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat ambrelació a una persona o un grup de persones.El dany al·legat pels ciutadans no pot ésser conseqüència de l’ incompliment delsdeures establerts per l’article 30 de la LRJPACAPC i altra normativa vigent.Les lesions produïdes al ciutadà o ciutadana provinents de danys derivats de fets ocircumstàncies que no s’han pogut preveure o evitar amb els coneixements científics otècnics existents en el moment de la producció dels danys no són indemnitzables,sens perjudici de les prestacions assistencials o econòmiques que les lleis puguinestablir per a aquests casos – art 82 LRJPACAPC-.  9 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  10. 10. LES XARXES D’ALERTES L’article 19 del RDSGP estableix el que es coneix com a sistema coordinat d’intercanviràpid d’informació SCIRI, en forma de xarxa, integrat en el sistema europeu d’alertaRAPEX, amb la finalitat de facilitar una comunicació i un intercanvi ràpid d’informaciód’aquelles actuacions que s’adoptin en cas de risc greu.Les Comunitats Autònomes i les corporacions locals han de comunicar immediatamental “Instituto Nacional del Consumo” les mesures de reacció que hagin adoptat enrelació al risc greu.També s’han de comunicar els requeriments que s’hagin fet als productors odistribuïdors en relació a les recomanacions que l’administració actuant hagi fet persolucionar el incompliment que ha generat el risc greu.També s’han de comunicar les actuacions voluntàries que hagin adoptat els productorsi distribuïdors d’acord amb la normativa establerta.Quan el “Instituto Nacional del Consumo” rebi aquesta informació la trametrà a la restad’òrgans administratius competents espanyols i si el risc pot donar-se fora del territoriespanyol, també ho trametrà a la Comissió Europea mitjançant el sistema RAPEX.De la mateixa manera, la xarxa funciona en sentit invers i en cas de rebre uncomunicat de risc greu per part de la Comissió Europea, el “Instituto Nacional delConsumo” ho comunicarà a les Comunitats Autònomes, però no a les corporacionslocals. Aquest és un dels aspectes que caldrà veure com es soluciona amb eldesplegament reglamentari del nou Codi de Consum de Catalunya.Les notificacions de productes fetes per la Comissió Europea les podem trobar alsegüent hipervincle:http://ec.europa.eu/consumers/dyna/rapex/rapex_archives_en.cfmEn aquest cas, el punt de contacte RAPEX que apareix per a l’estat espanyol és:Instituto Nacional del Consumo - Ministerio de Sanidad y Consumoc/ Príncipe de Vergara 54 ES – 28071 MadridTel. +34 91 57 55 240 Fax +34 91 57 63 927seguridad@consumo-inc.eswww.consumo-inc.esLes notificacions de productes a Espanya les podem trobar al següent hipervincle:http://www.consumo-inc.es/Seguridad/Notificaciones_Alertas_CCAA.htmEn el cas de productes alimentaris, la xarxa d’alertes està regulada pel RGCE178/2002, i l’Organisme que coordina a nivell de l’estat espanyol la xarxa és l’AgènciaEspanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició – AESAN-.El sistema es coneix com a SCIRI (Sistema Coordinado de Intercambio Rápido deInformación). 10 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  11. 11. Per accedir a la informació sobre alertes cal anar al següent hipervincle però cal estarautoritzat i disposar d’un codi d’accés.http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/alertas/seccion/acceso_privado.shtmlA Catalunya el referent és l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)- art 40LSP-, que és qui exerceix les funcions d’avaluació i de comunicació de riscos per a lasalut relacionats amb els aliments, en col·laboració amb l’Agència Espanyola deSeguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària(EFSA).Per contactar-hi:Agència Catalana de Seguretat AlimentàriaC/ Roc Boronat 81-95, 4t 08005 BarcelonaTel. 935 513 900 Fax: 935 517 503acsa@gencat.catPel productes no alimentaris, els productors i distribuïdors s’han d’adreçar a lesrespectives autoritats competents de les CCAA i en el cas de Catalunya a :Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum.C. de Pamplona, 113, 08018 - BCN;Tel. 935516666 - Fax:935516620;catalert.ctc@gencat.catL’Agència Catalana de Consum té un sistema on-line per notificar-ho al següent enllaç:http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/FRM_PROD_PERILL_SRCAT.jspCal tenir en compte que en el cas dels productes de telecomunicacions, tal i comestableix la disposició addicional cinquena del RDSGP s’ha de fer a la:Subdirección General de Infraestructuras y Normativa Técnica de la Secretaría deEstado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de Información:alerestel@setsi.min.es     11 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  12. 12. RELACIONS ENTRE ELS DIFERENTS ORGANISMES RESPONSABLES DE LA SEGURETAT  I EL COMERÇ INTERNACIONAL DE PRODUCTES  ORGANISMES PÚBLICS IMPLICATS ORGANISMES INTERNACIONALS. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) L’Organització Mundial de la Salut és l’autoritat directiva i coordinadora de l’acciósanitària en el sistema de les Nacions Unides i és qui exerceix el lideratge delsassumptes sanitaris a nivell mundial, però és la FAO la que s’encarrega de la qualitat ila innocuïtat dels aliments en tots els aspectes i en totes les etapes de producció idistribució dels aliments. En concret, la Direcció de Nutrició i Protecció delConsumidor.L’OMS i la FAO, van crear l’any 1963 la Comissió del Codex Alimentarius (CCA),òrgan que elabora normes alimentàries, directrius i textos connexos, a través delServei de Qualitat dels Aliments i Normes Alimentàries de la FAO que es coneixamb les sigles AGNS.El seu objectiu primordial és protegir la salut dels consumidors i garantir que hi hagipràctiques comercials justes en el comerç de productes alimentaris i promoure lacoordinació del treball relatiu a les normes alimentàries que duen a terme els òrgansgovernamentals i no governamentals.El Codex Alimentarius és una col·lecció de normes alimentàries internacionalsaprovades per la Comissió.Les normes del Codex abasten tots els principals aliments, que poden ser elaborats,semielaborats o crus, així com els materials utilitzats en lelaboració ulterior delsproductes alimentaris, en cas necessari. Les normes del Codex contenen disposicionsper a la innocuïtat i qualitat dels aliments i comprenen els additius alimentaris, elsresidus de plaguicides i de medicaments veterinaris, els contaminants, letiquetatge i lapresentació, així com els mètodes de mostreig i anàlisi del risc.La innocuïtat i la qualitat dels aliments han adquirit una importància cada vegada mésgran en el comerç internacional. A la Ronda Uruguai de Negociacions ComercialsMultilaterals es va establir lOrganització Mundial del Comerç (OMC) i per primeravegada es van sotmetre a les normes comercials mundials lagricultura i els productesalimentaris. 12 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  13. 13. Les normes del Codex són les normes alimentàries internacionals de referència en elmarc de lAcord sobre lAplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries (MSF) i lAcordsobre Obstacles Tècnics al Comerç (OTC), que proporcionen el marc reglamentari perals països que intervenen en el comerç de productes alimentaris i agropecuaris.La normativa sobre el Codex Alimentarius es pot consultar al següent enllaç:http://www.codexalimentarius.net/web/index_es.jsp#Pel que fa a la inspecció dels productes alimentaris en temes d’exportació i importació,s’apliquen les “ Directrices para la formulación, aplicación, evaluación y acreditación desistemas de inspección y certificación de importaciones y exportaciones de alimentos”que es pot consultar al següent hipervincle:ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/005/X4489S/X4489S00.pdf Pel que fa a les alertesLa Xarxa Internacional dAutoritats en matèria de Innocuïtat dels Aliments(INFOSAN) és una iniciativa conjunta de lOrganització Mundial de la Salut (OMS) ilOrganització de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentació (FAO),concebuda per promoure el intercanvi dinformació i la col·laboració entre autoritatsresponsables de la innocuïtat dels aliments, en els àmbits nacional i internacional.És pot consultar la informació d’aquesta Xarxa al següent enllaç:http://www.who.int/foodsafety/fs_management/infosan_archives/en/El AGNS pot prestar ajuda a totes les persones que participen en la planificació de lapreparació i intervenció i en el control de les operacions alimentàries en situacionsdemergència per garantir la innocuïtat alimentària i la protecció del consumidor, per talde minimitzar la incidència de malalties transmeses pels aliments i per gestionar lesqüestions connexes eficaçment.Per fer això disposa del Centre de Gestió de Crisi i d’una Xarxa per a situacionsdemergència nuclears .L’Organització Mundial del Comerç – OMC­. Es va crear l’any 1995 però els seus antecedents els hem de buscar a l’Acord Generalsobre Aranzels Duaners (GATT) de 1948.El GATT s’ocupava principalment del comerç de mercaderies, però ara l’OMC tambés’encarrega del comerç de serveis, invencions, creacions, dibuixos i models.Els textos jurídics de l’OMC els podem trobar al següent enllaç:http://docsonline.wto.org/gen_home.asp?language=3&_=1 13 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  14. 14. En general els acords adoptats intenten afavorir la lliure distribució de mercaderies iserveis sense que es produeixi cap discriminació davant de la resta de països signantsdels acords. Citem pel que ara ens interessa els següents Acords adoptats:Acord sobre obstacles tècnics del comerçArticle 1.1 “Los términos generales relativos a normalización y procedimientos deevaluación de la conformidad tendrán generalmente el sentido que les dan lasdefiniciones adoptadas dentro del sistema de las Naciones Unidas y por lasinstituciones internacionales con actividades de normalización, teniendo en cuenta sucontexto y el objeto y fin del presente Acuerdo.Article 1.3 “Todos los productos, comprendidos los industriales y los agropecuarios,quedarán sometidos a las disposiciones del presente Acuerdo.”Article 2.1 “Los Miembros se asegurarán de que, con respecto a los reglamentostécnicos, se dé a los productos importados del territorio de cualquiera de los Miembrosun trato no menos favorable que el otorgado a productos similares de origen nacional ya productos similares originarios de cualquier otro país.Article 2.2 “Los Miembros se asegurarán de que no se elaboren, adopten o apliquenreglamentos técnicos que tengan por objeto o efecto crear obstáculos innecesarios alcomercio internacional. A tal fin, los reglamentos técnicos no restringirán el comerciomás de lo necesario para alcanzar un objetivo legítimo, teniendo en cuenta los riesgosque crearía no alcanzarlo. Tales objetivos legítimos son, entre otros: los imperativos dela seguridad nacional; la prevención de prácticas que puedan inducir a error; laprotección de la salud o seguridad humanas, de la vida o la salud animal o vegetal, odel medio ambiente.Al evaluar esos riesgos, los elementos que es pertinente tomar en consideración son,entre otros: la información disponible científica y técnica, la tecnología de elaboraciónconexa o los usos finales a que se destinen los productos.”Acord sobre l’aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries.Article 1.1 “1. El presente Acuerdo es aplicable a todas las medidas sanitarias yfitosanitarias que puedan afectar, directa o indirectamente, al comercio internacional.Tales medidas se elaborarán y aplicarán de conformidad con las disposiciones delpresente Acuerdo”Article 2.3 “3. Los Miembros se asegurarán de que sus medidas sanitarias yfitosanitarias no discriminen de manera arbitraria o injustificable entre Miembros enque prevalezcan condiciones idénticas o similares, ni entre su propio territorio y el deotros Miembros. Las medidas sanitarias y fitosanitarias no se aplicarán de manera queconstituyan una restricción encubierta del comercio internacional”.Article 3.1 “Armonización” 1. Para armonizar en el mayor grado posible las medidassanitarias y fitosanitarias, los Miembros basarán sus medidas sanitarias o fitosanitariasen normas, directrices o recomendaciones internacionales, cuando existan, salvodisposición en contrario en el presente Acuerdo y en particular en el párrafo 3. 14 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  15. 15. Acord sobre inspecció prèvia a l’expedicióArticle 2.1. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que las actividades deinspección previa a la expedición se realicen de manera no discriminatoria y de que losprocedimientos y criterios empleados en el desarrollo de dichas actividades seanobjetivos y se apliquen sobre una base de igualdad a todos los exportadores por ellasafectados. Se asegurarán asimismo de que todos los inspectores de las entidades deinspección previa a la expedición cuyos servicios contraten o cuya utilizaciónprescriban realicen la inspección de manera uniforme.Article 2.2. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que en el curso de lasactividades de inspección previa a la expedición relacionadas con sus leyes,reglamentos y prescripciones se respeten las disposiciones del párrafo 4 del artículo IIIdel GATT de 1994 en la medida en que sean aplicables. Lugar de la inspección”Article 3.3. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que todas las actividades deinspección previa a la expedición, incluida la emisión de un informe de verificación sinobjeciones o de una nota de no emisión, se realicen en el territorio aduanero desde elcual se exporten las mercancías o, si la inspección no pudiera realizarse en eseterritorio aduanero por la compleja naturaleza de los productos de que se trate o siambas partes convinieran en ello, en el territorio aduanero en el que se fabriquen lasmercancías”.ORGANISMES EUROPEUS. La Direcció General de Salut i Consumidors (SANCO)Tenim dues xarxes d’alertes, una per productes alimentaris (RASFF) i una altra perproductes no alimentaris (RAPEX).Pel que fa a les alertes alimentàries, lAutoritat Europea de Seguretat Alimentària(EFSA) és el referent de lavaluació de riscos pel que fa a lalimentació i la seguretatdels pinsos. Treballa amb les autoritats nacionals i proporciona assessorament científicindependent i comunicació clara sobre els riscos existents i emergents.( Reglament n º178/2002 del Consell . Adopted on 28 January 2002, the Regulation laid down thebasic principles and requirements of food law).La Xarxa d’alertes Rapid Alert System for Fod and Feet (RASFF)És pot consultar al següent hipervincle:https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/index.cfm?event=searchFormPel que fa als productes no alimentaris, la Xarxa d’alertes RAPEX és el sistemadalerta ràpida de la UE per a tots els productes de consum perillosos, amb excepciódels productes alimentaris, farmacèutics i mèdics.Permet lintercanvi ràpid dinformació entre els Estats membres a través de punts decontacte centrals. 15 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  16. 16. Tots els divendres, la Comissió publica un resum setmanal dels productes perillososnotificats per les autoritats nacionals (les notificacions RAPEX) que es poden consultaral següent hipervincle:http://ec.europa.eu/consumers/dyna/rapex/rapex_archives_en.cfmORGANISMES ESPANYOLS Ministerio de sanidad, política social e igualdad   Subdirecció general de sanitat exterior  Secretaria general de sanitat  Direcció general de salut pública y sanitat exteriorMinisteri d’Indústria, turisme i comerç   Secretaria d’Estat de Comerç Exterior.  Serveis d’Inspecció del SOIVRE de les Direccions Territorials i Provincials de ComerçCONTROLS DUANERS D’AQUESTS ORGANISMES EN L’ENTRADA DE PRODUCTES D’IMPORTACIÓ ENTRADES D’ALIMENTS PER CONSUM HUMÀ POA: Productes d’origen animalPONA: Productes d’origen no animal.El controls els fan els “Servicio de Inspección de Sanidad Exterior del Área deSanidad de la Delegación del Gobierno en Cataluña”.Els productes dorigen animal (POA) shan de sotmetre, com a mínim, al controldocumental i didentitat, i, per tant, tots han de passar pel Punt dInspeccióFronterer (PIF). Els productes dorigen no animal (PONA) han de tenir, almenys, uncontrol documental.El control físic pot incloure presa de mostres per a anàlisi: • In situ: Inclouen exàmens organolèptics, sensorials o proves fisicoquímiquessimples. • Prospectiva: Es prenen les mostres, senvien a un laboratori extern i salliberen lespartides. • Reglamentària: Es prenen les mostres i simmobilitzen les partides fins a obtenir elsresultats. Les mostres es prenen per triplicat: Anàlisi inicial, Anàlisi Contradictori ianàlisi diriment.Podem trobar informació més detallada al següent enllaç:http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/Imp_terc_paises.htm 16 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  17. 17.   PRODUCTES AGROALIMENTARIS I PRODUCTES INDUSTRIALS Els controls els fan els Serveis d’Inspecció del SOIVRE i es realitzen per garantir elcompliment de les normes de seguretat i qualitat comercial dels productesagroalimentaris i del sector de joguines, tèxtils, calçat i material elèctric de baixvoltatge.Estan sotmesos a control els productes que consten a l’ Annex I del Reial Decret330/2008 i els productes agrícoles que trobem a lannex A de lOrdre PRE /3026/2003.Podem trobar més informació al següent enllaç:http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienvenido/Comercio+Exterior/Control+de+seguridad+industrial+a+la+importaci%c3%b3n/PagControlSegProductosIndus.htmEn general, quan es vol importar un producte, la persona interessada ha de sol·licitarprèviament a l’arribada de les mercaderies, normalment per via telemàtica, la inspecciódels productes en un punt d’inspecció fronterer del SOIVRE.En el punt d’inspecció fronterer (PIF) s’analitza la documentació i el tipus delsproductes per determinar-ne el nivell de risc i per tant, el tipus de control a realitzar.En aquesta fase, es poden realitzar proves “in situ” o es poden realitzar analítiquesamb laboratoris propis o externs.D’acord amb la tipologia dels productes, aquests poden ser retinguts fins als resultatsde les proves analítiques o bé es poden deixar entrar els productes al nostre territori,sense esperar els resultats.En el cas que els controls demostrin que els productes no compleixen les normatives,els productes poden ser reexpedits al seu país d’origen o a un altre país.ANEXO I: Productos de importación procedentes de terceros países sometidos a control de seguridad previo asu despacho aduanero (Códigos Nomenclatura Combinada) (BOE Núm. 74 Viernes 26 de marzo de 2010 Sec. I.Pág. 28873) NC Denominación producto 4403 10 Madera en bruto, incluso descortezada, desalburada o escuadrada, tratada con pintura, creosota u otros agentes de conservación. 4407 Madera aserrada o desbastada longitudinalmente, cortada o desenrollada, incluso cepillada, lijada o unida por los extremos, de espesor superior a 6mm. ex 4409 Suelos, frisos y entablados de madera de coníferas. 10184409 2991 Tablillas y frisos para parqués, sin ensamblar (excepto las de coníferas y las de bambú). ex 4409 Suelos, frisos y entablados, de madera, distinta de coníferas y bambú. 2999 4410 11 Tableros de partículas, de madera. 4410 12 Tableros llamados «oriented strand board» (OSB), de madera. 4410 90 Los demás tableros de partículas, OSB, y similares, de otras materias leñosas incluso aglomeradas con resinas o demás aglutinantes orgánicos. 4411 Tableros de fibra de madera u otras materias leñosas, incluso aglomeradas con resinas o demás aglutinantes orgánicos. ex 4412 Madera contrachapada, madera chapada y madera estratificada similar (excepto de bambú). 4418 71 Tableros ensamblados para revestimiento de suelo en mosaico, de madera. 4418 72 Tableros ensamblados para revestimiento de suelo multicapas, de madera. 4418 79 Los demás tableros ensamblados para revestimiento de suelo, de madera. 17 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  18. 18. 5703 Alfombras y demás revestimientos para el suelo de material textil, con mechón insertado, incluso confeccionados. 5704 Alfombras y demás revestimientos para el suelo de fieltro (excepto los de mechón insertado y los flocados), incluso confeccionados. 5802 Tejidos con bucles del tipo toalla (excepto los productos de la partida 5806); superficies textiles con mechón insertado (excepto los productos de la partida 5703). 5811 Productos textiles acolchados en pieza. 5903.10 Telas impregnadas, recubiertas, revestidas o estratificadas con policloruro de vinilo (excepto las de la partida 5902). 5903.20 Telas impregnadas, recubiertas, revestidas o estratificadas con poliuretano excepto las de la partida 5902). 5906 Telas cauchutadas (excepto las de la partida 5902). 6107 Calzoncillos, incluidos los largos y los slips, camisones, pijamas, albornoces de baño, batas de casa y artículos similares, de punto, para hombres o niños. 6108 Combinaciones, enaguas, bragas (bombachas, calzones), incluso las que no llegan hasta la cintura, camisones, pijamas, saltos de cama, albornoces de baño, batas de casa y artículos similares, de punto, para mujeres o niñas. 6109 T-Shirts y camisetas, de punto. ex Chalecos de fibras sintéticas o artificiales de alta visibilidad para hombres y niños.61103091 ex Chalecos de fibras sintéticas o artificiales de alta visibilidad para mujeres y niñas.61103099 6111 Prendas y complementos (accesorios) de vestir, de punto, para bebés. 6112.31 Bañadores de punto, para hombres o niños, de fibras sintéticas. 6112.39 Bañadores de punto, para hombres o niños, de las demás materias textiles. 6112.41 Bañadores de punto, para mujeres o niñas, de fibras sintéticas. 6112.49 Bañadores de punto, para mujeres o niñas, de las demás materias textiles. 6115 Calzas, panty-medias, leotardos, medias, calcetines y demás artículos de calcetería, incluso de comprensión progresiva (por ejemplo: medias para varices), de punto. 6116 Guantes, mitones y manoplas, de punto.62011210 Parkas de algodón, de peso por unidad inferior o igual a 1 kg. 1062011310 Parkas de fibras sintéticas o artificiales, de peso por unidad inferior o igual a 1 kg. 106203.42.1 Ropa de trabajo: Pantalones largos y cortos (calzones), de algodón, para hombre. 16203.43.1 Ropa de trabajo: Pantalones largos y cortos (calzones), de fibras sintéticas, para hombre.Tots els criteris que cal seguir en la inspecció dels productes en els punts duaners il’adopció de les corresponents mesures estan establerts a la següent normativa:• REGLAMENT (CE) No 765/2008 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 9 de juliol de 2008, pelque s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel quees deroga el Reglament CEE nº 339/93.• DECISIÓN Nº 768/2008/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 9 de julio de 2008, sobreun marco común para la comercialización de los productos y por la que se deroga la Decisión 93/465/CEE del Consejo.• DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de diciembre de 2004 por la que se establecen directrices para lanotificación a las autoridades competentes de los estados miembros, por parte de los productores y distribuïdores, delos productos de consumo peligrosos de confomridad con el apartado 3 del artículo 5 de la Directiva 2001/95/CE delParlamento Europeo y del Consejo.• REGLAMENT (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 28 de gener de 2002 pelqual sestableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea lAutoritat Europea deSeguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. - RGCE178/2002-.• Reial Decret 330/2008, de 29 de febrer pel que s’adopten mesures de control de la importació de determinatsproductes respecte a les normes aplicables en matèria de seguretat dels productes. 18 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  19. 19. LES MESURES CAUTELARS  ADOPTADES PER L’ÒRGAN COMPETENT Qui pot adoptar les mesures cautelars és, segons l’article 323-1 CCC, l’òrgancompetent, sens perjudici de les mesures que es puguin adoptar en la tramitació d’unprocediment sancionador.Com hem dit les pot acordar de manera motivada i immediata si hi ha indicis racionalsde risc no acceptable per a la salut i la seguretat, els interessos econòmics i socials oel dret a la informació de les persones consumidores. Aquestes mesures no tenencaràcter sancionador. L’òrgan competent pot adoptar les mesures cautelars següents:a) Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització d’un bé ola prestació d’un servei.b) Immobilitzar béns o obligar a retirar-los del mercat i a recuperar els que estiguin enmans de les persones consumidores i, si cal, acordar de destruir-los en condicionsadequades.c) Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o laprestació de serveis.d) Clausurar temporalment establiments i instal·lacions.e) Mesures complementàries de les mesures a què fan referència les lletres a, b, c i dque en garanteixin l’eficàcia.f) Qualsevol altra mesura ajustada a la legalitat que sigui necessària per a protegir lespersones consumidores d’un risc.g) Obligar els afectats per les mesures cautelars a informar les persones exposades alrisc derivat de l’ús d’un bé o de la prestació d’un servei, de manera immediata i pelsmitjans més adequats, per mitjà de la publicació d’avisos especials.S’han de mantenir el temps estrictament necessari per a fer les comprovacions ieliminar els riscos o, si les irregularitats són esmenables, el temps necessari per aeliminar el fet que va motivar la mesura cautelar, la qual cosa pot ésser comprovadapel personal inspector. 19 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  20. 20. MOTIVACIÓ Com hem dit, les pot acordar l’òrgan competent , de manera motivada si hi ha indicisracionals de risc no acceptable per a la salut i la seguretat, els interessos econòmics isocials o el dret a la informació de les persones consumidores.En aquest apartat no parlem de mesures precautòries adoptades per la inspecció deconsum, ni de la seva execució per part de la inspecció de consum, sinó que parlemde la motivació de l’acte administratiu que ordena l’adopció de la mesura cautelar.La motivació ens pot arribar per les següents vies:  Les xarxes d’alertes- art 19 RDSGP-.  Sistema estatal de comunicació d’accidents (hospitals i altres centres sanitaris,administracions públiques i òrgans administratius competents) – art 20 RDSGP-.  Denúncies de persones consumidores – art 311-6 CCC-, - art 8 RDSGP-.  Notificacions de productors i distribuïdors de béns i serveis – art 6 RDSGP-.CONTINGUT DE L’ACTE ADMINISTRATIU D’ADOPCIÓ DE MESURES PRECAUTÒRIES. 1. Si ens arriba la informació procedent de la xarxa d’alertes voldrà dir que, os’han comprovat els fets per part de l’INC o per l’autoritat europea, o que s’estaninvestigant, pel que en l’acte administratiu que s’adopti per part de l’òrgan competentmunicipal s’haurà de fer referència a l’alerta rebuda i a la motivació que hi consti, pelque aquest tipus de mesura precautòria no presenta cap problemàtica específica pelque fa a la motivació.2. La motivació tampoc presenta una problemàtica específica si ens arriba peruna comunicació dels proveïdors i/o distribuïdors.3. Més dificultat tècnica suposa la motivació en els casos que la mesura cautelars’hagi d’adoptar com a conseqüència d’una denúncia feta al nostre servei municipal deconsum, perquè no tindrem prou informació al respecte i caldrà iniciar una investigació.En aquest cas, l’article 8.5 del RDSGP estableix que els òrgans administratiuscompetents, dacord amb la legislació que en cada cas els sigui aplicable, podran:  Organitzar verificacions adequades de les característiques de seguretat dels productes de abast suficient i que siguin eficaços, fins i tot després dhaver estat posats al mercat com a productes segurs, fins a lúltima fase dutilització o de consum.  Exigir tota la informació necessària a les parts interessades.  Recollir mostres dels productes per sotmetre a anàlisi de seguretat. 20 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  21. 21. En tot cas, l’acte administratiu d’adopció de mesures precautòries que hagi adoptatl’òrgan competent ha de fer constar els següents punts – art 9 RDSGP-:Advertències i requeriments.  El resultat al qual sha darribar: Retirada, destrucció o si el risc del producte pot ser evitat amb determinades modificacions, precaucions o condicions prèvies a la posada en el mercat. Es pot indicar que constin en el producte les advertències pertinents, redactades de forma clara i fàcilment comprensible, sobre els riscos que pugui comportar. Quan aquestes indicacions siguin complertes, el producte es podrà comercialitzar introduint algun element extern de diferenciació.  Limitacions o condicions en lús o destí del producte.  El termini per fer-ho.  La manera com els productors o distribuïdors hauran de justificar-ho davant els òrgans administratius competents.S’haurà de deixar triar la forma i els mitjans per aconseguir el resultat mentreque això no estigui predeterminat legalment o reglamentàriament, i senseperjudici que aquests òrgans puguin recomanar la manera com entenen que potser solucionat l’ incompliment.Quan les administracions públiques ho estimin necessari per lactitud delsparticulars, la insuficiència de la seva col·laboració, per ser més adequat a lescircumstàncies del cas o per altres raons similars, procediran a realitzar lesactivitats materials necessàries amb els seus propis mitjans i personal o percontractistes o entitats col·laboradores. 21 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  22. 22. MESURES CAUTELARS EXECUTADES PEL PERSONAL INSPECTOR En el cas que l’òrgan competent adopti mesures cautelars precautòries, aquest òrganpot ordenar al personal inspector de consum que:  Executi l’adopció d’aquestes mesures – art 322-2.g) CCC -. En aquest cas la motivació de l’adopció de les mesures correspon a l’òrgan competent.  Investigar les irregularitats amb la finalitat de comprovar-ne l’abast, les causes i les responsabilitats dels presumptes autors – art 322-1.3.a)-.  Fer una presa de mostres reglamentària per a comprovar l’adequació a la normativa aplicable de la composició, l’etiquetatge, la presentació, la publicitat i els nivells de seguretat dels béns posats a disposició de les persones consumidores – art 322-7 CCC-.  Fer la pràctica de les proves corresponents si disposen de les acreditacions necessàries i en cas contrari, les anàlisis i els assaigs derivats de la presa de mostres i les proves i comprovacions sobre instal•lacions, béns i serveis les hauran de fer els organismes i entitats degudament acreditats per al tipus d’actuació de què es tracti – art 322-9 CCC-. 22 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  23. 23. MESURES CAUTELARS  ADOPTADES PEL PERSONAL INSPECTOR El personal inspector, per raons d’urgència, pot adoptar les mateixes mesurescautelars que l’òrgan competent estenent una acta d’inspecció motivada. Aquestesmesures han d’ésser confirmades, modificades o aixecades per mitjà d’un acord del’òrgan competent en el termini més breu possible i, en cap cas, en un termini superiora quinze dies a partir de l’endemà del dia en què s’hagin adoptat. Aquest acord s’ha denotificar a la persona inspeccionada.Si no es compleixen aquests preceptes, les mesures cautelars resten sense efecte –art 322-2.g) i 323-1.7 CCC-.La inspecció pot adoptar les mesures cautelars que estableix la llei estenent unaacta d’inspecció motivada, però per raons d’urgència.Abans de procedir a adoptar una mesura cautelar ens hem de plantejar les següentsqüestions per poder motivar correctament la nostra decisió i fer-ho constar així a lacorresponent acta d’inspecció. Quan hi ha raons d’urgència?Quan ens trobem davant d’un bé o servei que no sigui segur, és a dir, davant d’unbé o servei que en condicions d’utilització normal o raonablement previsibles, inclosesles condicions de durada i, si escau, de posada en servei, d’instal·lació i demanteniment, presenti un risc, entenent com a risc la probabilitat que la salut, laseguretat o els interessos econòmics de les persones consumidores pateixin un danyderivat de la utilització, del consum del bé o servei – article 111-2 CCC-. Quins tipus de risc hi han?  Per a la salut i la seguretat de les persones consumidores.  Pels interessos econòmics i socials de les persones consumidores.  Pel dret a la informació de les persones consumidores.L’article 312-7.2 estableix que les mesures cautelars o precautòries únicament espoden adoptar si hi ha indicis racionals d’infracció administrativa o de perill per ala salut o seguretat de les persones consumidores .D’entrada el CCC estableix que sempre hi ha risc quan un bé o servei no és segur.Per tant hem de descriure molt bé perquè creiem que un bé o servei éspresumptament insegur. 23 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  24. 24. Per argumentar la nostra tesi haurem d’utilitzar els criteris que estableix el RDSGP,que ens diu que hem de prendre en consideració els següents aspectes:  les característiques del producte, entre elles la seva composició i l’envàs.  l’efecte sobre d’altres productes, quan raonablement es pugui preveure l’ús del primer conjuntament amb el segon.  la informació que acompanya el producte i en particular l’etiquetatge, els possibles avisos i instruccions de muntatge i si procedeix d’instal·lació i manteniment, així com qualsevol altre indicació o informació relativa al producte.  la presentació i la publicitat del producte.  la tipologia de les persones consumidores que estiguin en condicions de risc en l’ utilització del producte, en particular, els infants i la gent gran.El RDSGP, en el seu article 3.5, estableix però que hi ha presumpció què unproducte és insegur quan:  El producte o les instal·lacions on selabori no disposi de les autoritzacions o altres controls administratius preventius necessaris establerts amb la finalitat directa de protegir la salut i seguretat dels consumidors i usuaris. En particular, quan estant obligat a això, el producte hagi estat posat al mercat sense la corresponent declaració “CE” de conformitat, el marcat “CE” o qualsevol altra marca de seguretat obligatòria.  El producte no disposi de les dades mínimes que permetin identificar al productor.  El producte pertanyi a una gamma, lot o una remesa de productes de la mateixa classe o descripció on s’hagi descobert un producte insegur.El CCC estableix una presumpció de bé segur en el seu article 122-2 quan ens diu que“Es presumeix que són segurs els béns que duen, si és preceptiu, el marcatge“CE” o bé que disposen d’un certificat de conformitat emès per un organismeacreditat a la Unió Europea”.Aquesta presumpció també està establerta a l’article 3 del RDSGP.Quin tipus de mesura cautelar cal adoptar per un cas concret?En primer lloc cal tenir en compte que qui té potestats per adoptar les mesurescautelars és l’òrgan competent, en el nostre cas l’òrgan competent de l’administraciólocal – art 323-4 i 341-3 del CCC-, i que la inspecció de consum només pot adoptarles mesures cautelars per raons d’urgència – art 323-1.7 CCC – i que les mesurescautelars han d’ésser proporcionades a la gravetat de les irregularitats detectades i tanpoc restrictives amb la lliure circulació de mercaderies i la llibertat d’empresa com siguipossible – art 323-1.6 CCC i 10 RDSGP-. 24 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  25. 25. En tot cas, les mesures són:a) Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització d’un bé ola prestació d’un servei.b) Immobilitzar béns o obligar a retirar-los del mercat.c) Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o laprestació de serveis.d) Clausurar temporalment establiments i instal•lacions.e) Mesures complementàries de les mesures a què fan referència les lletres a, b, c i dque en garanteixin l’eficàcia. S’ha d’immobilitzar o retirar del mercat?La immobilització cautelar procedeix quan no es té la certesa de si els productessón realment insegurs i per determinar-ho caldrà fer algunes verificacions referents al’avaluació de la seva conformitat, o verificacions de tipus documental o recollirmostres d’aquests productes i esperar-ne a obtenir els resultats.Si es té la presumpció que els productes són insegurs, cal retirar-los del mercatd’acord amb el que estableix la normativa, però recordem que en el cas que aquestamesura l’adopti la inspecció de consum ha de ser ratificada posteriorment per l’òrgancompetent.També pot ser necessari immobilitzar els productes en els casos que es pressuposil’existència d’un il·lícit penal o que es prevegi la derivació del cas a un procedimentcivil per responsabilitat civil per productes defectuosos. Aquests aspectes els tractaremen un apartat específic d’aquest manual. Durant quant de temps s’han d’imposar les mesures cautelars?Ja hem comentat que les mesures cautelars s’han de mantenir el temps estrictamentnecessari per a fer les comprovacions i eliminar els riscos o, si les irregularitats sónesmenables, el temps necessari per a eliminar el fet que va motivar la mesuracautelar, la qual cosa pot ésser comprovada pel personal inspector – art 10.a RDSGP i323-1.6 CCC-.Però en el cas concret de l’adopció de les mesures cautelars adoptades per lainspecció, les mesures han d’ésser confirmades, modificades o aixecades per mitjàd’un acord de l’òrgan competent en el termini més breu possible i, en cap cas, en untermini superior a quinze dies a partir de l’endemà del dia en què s’haginadoptat. Aquest acord s’ha de notificar a la persona inspeccionada. Si no escompleixen aquests preceptes, les mesures cautelars resten sense efecte – art 323-1CCC -.Pel que un cop adoptades les mesures cautelars de forma excepcional i amb caràcterd’urgència per part del personal inspector de consum serà en el procediment 25 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  26. 26. administratiu corresponent, tal i com estableix l’article 323-2 CCC, on mitjançantresolució administrativa s’haurà de confirmar, modificar o aixecar les mesurescautelars adoptades i ha d’incloure els terminis i les condicions per a l’execució de lesmesures definitives. En quin grau s’han adoptar les mesures cautelars?La LGS estableix en el seu article 28 els següents principis pel que fa a l’adopció demesures preventives:  preferència de la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.  no es poden ordenar mesures obligatòries que comporten risc per a la vida.  les limitacions sanitàries hauran de ser proporcionades a les finalitats que en cada cas es persegueixin.  shan dutilitzar les mesures que menys perjudiquen el principi de lliure circulació de les persones i dels béns, la llibertat dempresa i qualsevol altre dret afectat.La col·laboració voluntària també es un aspecte que apareix a la LSPC.L’article 1 de la LSPC estableix que aquesta llei té per objecte l’ordenació de lesactuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública en l’àmbit territorialde Catalunya que estableix la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària deCatalunya, per a garantir la vigilància de la salut pública, la promoció de la salutindividual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, d’acord ambl’article 43 i els que hi concorden de la Constitució, en l’exercici de les competènciesque l’Estatut atribueix a la Generalitat i en el marc de la legislació que regula elsistema sanitari de Catalunya, impulsant la coordinació i la col·laboració delsorganismes i les administracions públiques implicats dins de llurs àmbitscompetencials.En el seu article 56 s’estableixen els seus principis informadors de la intervencióadministrativa que coincideixen amb els que s’estableixen a la LGS:a) És preferida la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.b) No es poden ordenar mesures que comportin un risc per a la vida de les persones.c) Són preferides les mesures que perjudiquen menys el principi de lliure circulació deles persones i els béns, la llibertat d’empresa i els altres drets de la ciutadania.d) La mesura ha d’ésser proporcional a les finalitats perseguides i a la situació que lamotiva.Per altra banda, existeix un deure de col·laboració dels empresaris amb els òrganscompetents per tal d’evitar els riscos que va en la línea de la “col·laboració voluntària”. 26 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  27. 27. Aquest aspecte es tractarà en l’apartat següent, però malgrat aquesta col·laboracióvoluntària, cal tenir en compte que el RDSGP estableix en el seu article 12 que quans’estimi necessari per lactitud dels particulars, i per la insuficiència de la sevacol·laboració, per ser més adequat a les circumstàncies del cas o per altres raonssimilars, s’hauran de realitzar les activitats materials necessàries amb els seus propismitjans i personal o per contractistes o entitats col·laboradores.Recordem que l’article 12.2 del RDSGP diu textualment:“El órgano administrativo competente garantizará y se responsabilizará de laplena efectividad de las medidas que acuerde, procediendo a la ejecuciónforzosa de las prohibiciones y mandatos desatendidos o a su realizacióndirecta”. 27 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  28. 28. POSICIÓ DELS PRODUCTORS I DISTRIBUÏDORS EN RELACIÓ A L’ADOPCIÓ DE MESURES PRECAUTÒRIES D’acord amb l’article 321-4.2 CCC els empresaris han de facilitar al personal inspectorla informació i documentació sol·licitada per a l’exercici de les seves funcions, inclosesles dades de caràcter personal sense consentiment de tercers, d’acord amb el queestableix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.Si la inspecció requereix la presència de les persones inspeccionades, de llursrepresentants legals o de qualsevol altra persona a les dependències administratives,al domicili de l’empresa o al lloc on es comercialitzen, emmagatzemen, distribueixen omanipulen productes o es presten serveis a fi de portar a terme les comprovacionsinspectores corresponents , aquestes persones poden comparèixer acompanyades delpersonal d’assessorament que considerin pertinent – art 322-2.6 CCC-.Pel que fa a les qüestions de seguretat, els qui produeixin, importin, distribueixin,manipulin o comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals, tenenl’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, hand’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs –art 122-2 CCC-.Els empresaris que es dediquin a la venda de béns o a la prestació de serveis, ambindependència del tipus i sector d’activitat, han de complir les obligacions que estableixel codi de Consum de Catalunya, la normativa sectorial específica i la normativa civilgeneral aplicable, sens perjudici de les competències de l’Estat en matèria civil imercantil – art 211-1 CCC-.En les infraccions comeses en béns envasats o identificats, es consideraresponsable la firma o la raó social que figura en l’etiqueta o identificació, llevatque es demostri que s’ha falsificat o que n’és responsable algun altre integrant de lacadena de distribució o comercialització.El primer comercialitzador a Catalunya d’un bé envasat o identificat pot ésserconsiderat responsable de la infracció comesa - art 334-2 CCC-.Si el bé no porta les dades necessàries per a identificar el responsable de lainfracció, d’acord amb el que estableix la normativa, es consideren responsables elsqui han comercialitzat el bé, llevat que demostrin la responsabilitat d’algun integrantde la cadena de distribució o comercialització anterior – art 334-3 CCC-.Si s’han posat en el mercat béns o serveis insegurs, s’ha d’informar immediatament lespersones consumidores del risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del servei.Aquesta informació s’ha de donar per mitjà d’avisos especials que permetin a les 28 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  29. 29. persones consumidores conèixer el risc derivat de l’ús del bé o de la prestació delservei al més aviat possible. Aquests béns o serveis s’han de retirar del mercat.Si les persones consumidores ja n’han adquirit, s’han d’adoptar les mesures pertinentsperquè esdevinguin adequats, o bé substituir-los o retornar l’import que s’hagi satisfet–art 211-2 CCC-.Si un productor o un distribuïdor sap o hagués de saber-ho, per la informació quetenen i com a professionals que són, que han posat un producte insegur al mercat hohan de notificar immediatament a les autoritats competents.Si només s’han distribuït a una Comunitat Autònoma s’ha de comunicar a aquesta i sis’ha distribuït a més d’una comunitat Autònoma, aquesta ho comunicarà al “InstitutoNacional del Consumo” que ho traslladarà a la resta de Comunitats Autònomes.D’acord amb el RDSGP tenen la consideració de:Productors: • El fabricant dun producte quan estigui establert a la Comunitat Europea.També es considera fabricant tota persona que es presenti com a tal estampant en elproducte el seu nom, marca o qualsevol altre signe distintiu, o tota persona queprocedeixi al re condicionament del producte.• El representant del fabricant quan no estigui establert a la Comunitat Europeao, si no de representant establert a la Comunitat, limportador del producte.• Els altres professionals de la cadena de comercialització, en la mesuraque les seves activitats puguin afectar les característiques de seguretat delproducte.Distribuïdors: Qualsevol professional de la cadena de comercialització lactivitat no afecti lescaracterístiques de seguretat dels productes.Obligacions específiques del productor – art 4 RDSGP-• Han dinformar els consumidors o usuaris per mitjans apropiats dels riscos queno siguin immediatament perceptibles sense avisos adequats i que siguin susceptiblesde provenir duna utilització normal o previsible dels productes.• Mantenir informats dels riscos que aquests productes puguin presentar iinformar convenientment als distribuïdors. Amb aquesta finalitat, registrar i estudiar lesreclamacions de les quals pogués deduir lexistència dun risc i, si sescau, realitzaranproves per mostreig dels productes comercialitzats o establir altres sistemes apropiats.• Quan descobreixin o tinguin indicis suficients que han posat al mercatproductes que presenten per al consumidor riscos incompatibles amb el deure generalde seguretat, adoptar, sense necessitat de requeriment dels òrgans administratiuscompetents, les mesures adequades per evitar els riscos, incloent informar elsconsumidors mitjançant, el cas, la publicació davisos especials, retirar els productesdel mercat o recuperar dels consumidors. 29 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  30. 30. • Indicar, en el producte o en lenvàs, les dades didentificació de la sevaempresa i de la referència del producte o, si escau, del lot de fabricació, llevat en elscasos en què lomissió daquesta informació estigui justificada. Les dades que esrelacionen amb el lot de fabricació shan de conservar pel productor, per a qualsevolproducte, durant tres anys. En els productes amb data de caducitat o consumpreferent, aquest termini es podrà reduir al dun any a partir del final daquesta data. Obligacions específiques del distribuïdor – art 5 RDSGP-Només es poden distribuir productes segurs, de manera que no subministraranproductes quan sàpiguen, o haurien de saber, per la informació que tenen i com aprofessionals, que no compleixen aquest requisit.S’ha dactuar amb diligència per contribuir al compliment dels requisits de seguretataplicables, en particular, durant lemmagatzematge, transport i exposició delsproductes.Han de participar en la vigilància de la seguretat de els productes posats al mercat, enconcret:• Informar als òrgans administratius competents i als productors sobre els riscosdels que tinguin coneixement.• Mantenint, durant un termini de tres anys després dhaver esgotat lesexistències dels productes, i proporcionant la documentació necessària per esbrinarlorigen dels productes, en particular la identitat dels seus proveïdors, i, en cas de noser minoristes, seu destí, i proporcionant aquella, si és el cas, a les autoritats que lademanin.• Col·laborant eficaçment en les actuacions empreses pels productors i elsòrgans administratius competents per evitar aquests riscos.  30 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  31. 31. COSTOS I RECURSOS HUMANS I TÈCNICS EN L’ADOPCIÓ DE MESURES CAUTELARS Durant una inspecció en la que s’hagin d’adoptar mesures cautelars, l’article 312-7.2del CCC estableix que:• D’acord amb el principi de precaució, la càrrega de la prova recau sobre quiprodueix, fabrica, importa o comercialitza el bé o servei.D’acord amb el que estableix l’article 323-2.5 estableix que:• La persona responsable ha d’assumir les despeses derivades de l’adopció deles mesures cautelars i definitives quan siguin definitives per una resolucióadministrativa ferma.• Les despeses derivades de les proves i els assaigs són a càrrec de qui elspromogui.L’article 12 del RDSGP estableix que quan lòrgan administratiu competent acordiprocedir ell mateix a la retirada, la recuperació o la destrucció dun producte, assumiràlorganització per dur-la a efecte, sense perjudici de la col·laboració activa, sota ladirecció i vigilància administrativa, dels productors i distribuïdors del producte insegur.• Les despeses de retirada, recuperació, realització davisos especials,emmagatzematge, trasllat i qualssevol altres similars, i, si escau, la destrucció delsproductes, seran a càrrec dels que amb les seves conductes il·legals les haginoriginat.En el cas que la inspecció de consum ordeni una mesura cautelar, els productors idistribuïdors estan obligats a:• Realitzar totes les actuacions que siguin convenients per a la plena efectivitatde la mesura, utilitzant amb aquesta finalitat els seus mitjans personals i materials.  31 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  32. 32. MESURES DEFINITIVES  D’acord amb l’article 323-2 CCC, un cop acordada una mesura cautelar, s’inicia elprocediment administratiu corresponent d’acord amb la legislació aplicable.La resolució del procediment administratiu ha de confirmar, modificar o aixecarles mesures cautelars adoptades i ha d’incloure els terminis i les condicions pera l’execució de les mesures definitives.Si els fets són greus, per a evitar danys irreparables, es pot acordar una tramitaciód’urgència del procediment administratiu. L’òrgan competent en qualsevol moment potordenar la pràctica d’inspeccions i controls necessaris per a la resolució delprocediment.La resolució del procediment administratiu no impedeix la iniciació simultània d’unprocediment sancionador si es comprova la concurrència d’infraccions administratives.La persona responsable ha d’assumir les despeses derivades de l’adopció de lesmesures cautelars i definitives quan siguin definitives per una resolució administrativaferma. Les despeses derivades de les proves i els assaigs són a càrrec de qui elspromogui.COMÍS I DESTRUCCIÓ L’article 333-4 CCC ens diu que l’’autoritat a qui correspon resoldre l’expedient potacordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia immobilitzada queimpliqui un risc no acceptable per a la salut, la seguretat, els interessos econòmics o eldret a la informació de les persones consumidores.Aquesta mercaderia ha d’ésser destruïda si la seva utilització o el seu consumcomporten un perill per a la seguretat de la persona consumidora.En qualsevol cas, l’òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que caldonar a les mercaderies comissades.Les despeses que originen les operacions d’intervenció, dipòsit, comís, transport idestrucció de la mercaderia objecte de la sanció són a càrrec de l’infractor o infractora.TANCAMENT O CESSAMENT DE L’ACTIVITAT DE L’EMPRESA INFRACTORA L’article 333-5 CCC estableix la possibilitat d’ordenar el tancament o el cessament dellur activitat, per un període màxim de cinc anys, però ho fa per infraccions tipificadesmolt greus.Així doncs, si bé l’article 323-4 atorga competències als ajuntaments per adoptarmesures cautelars i definitives i d’acord amb l’article 323-1.2.d), la clausura temporal 32 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  33. 33. d’establiments i instal·lacions és una d’aquestes mesures cautelars, resulta qued’acord amb l’article 341-7, els alcaldes són competents només per imposar sancionsper infraccions lleus i greus.Caldrà esperar a veure com soluciona aquest aspecte el desplegament reglamentariprevist del CCC.MESURES CAUTELARS ADMINISTRATIVES I PROCESSOS CIVILS I PENALS Ens interessa ara analitzar les relacions que tenen les mesures cautelars adoptadesen via administrativa amb els procediments penals i civils que puguin iniciar-se pelsmateixos fets de forma simultània.El TRLGDCU estableix en el seu article 46 que:1. Les administracions públiques competents, en lús de la seva potestat sancionadora,sancionar les conductes tipificades com a infracció en matèria de defensa delsconsumidors i usuaris, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o dun altreordre que puguin concórrer.2. La instrucció de causa penal davant els tribunals de justícia suspèn la tramitació delexpedient administratiu sancionador que hagués estat incoat pels mateixos fets, i siés el cas leficàcia dels actes administratius dimposició de sanció. Les mesuresadministratives que hagin estat adoptades per salvaguardar la salut i seguretatde les persones shan de mantenir mentre lautoritat judicial es pronunciï sobreaquestes.La LGS en el seu article 32 també ens assenyala que les infraccions en matèria desanitat han de ser objecte de les sancions administratives corresponents, prèviainstrucció de loportú expedient, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals odun altre ordre que puguin concórrer.En els supòsits en què les infraccions poguessin ser constitutives de delicte,lAdministració passarà el tant de culpa a la jurisdicció competent i sabstindrà deseguir el procediment sancionador mentre lautoritat judicial no dicti sentència ferma.Si no sha estimat lexistència de delicte, lAdministració continuarà lexpedientsancionador prenent com a base els fets que els tribunals hagin considerat provats.Les mesures administratives que hagin estat adoptades per salvaguardar lasalut i seguretat de les persones shan de mantenir mentre lautoritat judicial espronunciï sobre aquestes.Finalment, el Codi de Consum de Catalunya també ha recollit aquests aspectes en elseu article 341-1.3 i ens diu que en el cas que els fets que constitueixen infraccionsadministratives d’acord amb aquesta llei puguin ésser constitutius d’infracció penal,l’òrgan competent per a iniciar el procediment, d’ofici o a instància de l’òrgan instructordel procediment, els ha de posar en coneixement de la jurisdicció penal. 33 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  34. 34. Cal que en les actuacions inspectores es tingui molt en compte que això s’ha de ferespecialment quan:  es donin conductes reiterades de posada al mercat de productes que generin un risc greu a les persones consumidores.La comunicació a la jurisdicció penal s’ha de dur a terme al més aviat possible, amb laindicació de totes les dades que l’òrgan administratiu disposi per a identificar-ne lespersones responsables.En tots dos casos, si el procediment administratiu ha estat iniciat, se n’ha d’acordar lasuspensió fins que s’hi pronunciï la resolució judicial corresponent, i pot adoptar lesmesures cautelars oportunes per mitjà de resolució notificada als interessats.Pel que fa a la via civil o a la reclamació de la responsabilitat civil en el procés penalcal tenir en compte el que s’estableix a la llei en relació als productes defectuosos.Els productes defectuosos són aquells productes, que bo i que en principipoden ser considerats segurs per la normativa vigent, han produït un dany enles persones consumidores i en aquest cas, tal i com s’estableix a l’article 128 delTRLGDCU, s’ha d’indemnitzar a les persones consumidores pel dany o perjudicisofert.D’acord amb l’article 137 TRLGDCU s’entén per producte defectuós el que noofereixin la seguretat que se’n podria esperar legítimament, tenint en compte totesles circumstàncies i, especialment, la presentació, l’ús raonablement previsible quese’n faci i el moment de la posada en circulació.En tot cas, un producte és defectuós si no ofereix la seguretat normalment oferta pelsaltres exemplars de la mateixa sèrie.Un producte no es pot considerar defectuós pel sol fet que tal producte es posiposteriorment en circulació de forma més perfeccionada.Com a principi general, els productors són els responsables dels danys causats pelsdefectes dels productes que, respectivament, fabriquin o importin – art 135 TRLGDCU-i hem d’entendre com a productor el fabricant del bé o el prestador del servei o el seuintermediari, o l’importador del bé o servei en el territori de la Unió Europea, així comqualsevol persona que es presenti com a tal en indicar en el bé, sigui a l’envàs,l’embolcall o qualsevol altre element de protecció o presentació, o servei el seu nom,marca o un altre signe distintiu i també el fabricant o importador a la Unió Europea de:a) Un producte acabat.b) Qualsevol element integrat en un producte acabat.c) Una primera matèria.Si el productor no pot ser identificat, es considera com a tal el proveïdor del producte,llevat que, dins el termini de tres mesos, indiqui al danyat o perjudicat la identitat delproductor o de qui li hagi subministrat o facilitat a ell l’esmenta’t producte. La mateixaregla és aplicable en el cas d’un producte importat, si el producte no indica el nom del’importador, encara que s’indiqui el nom del fabricant. 34 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  35. 35. També cal tenir molt en compte que el proveïdor del producte defectuós ha derespondre, com si en fos el productor, quan hagi subministrat el producte coneixentl’existència del defecte – art 146 TRLGDCU-.Les persones responsables del mateix dany ho són solidàriament davant elsperjudicats i el qui hagi respost davant del perjudicat té dret a repetir davant delsaltres responsables, segons la seva participació en la causació del dany – art 132TRLGDCU-. 35 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  36. 36. CRITERIS PER AVALUAR LA SEGURETAT DELS PRODUCTES INDUSTRIALS ORGANISMES D’AVALUACIÓ DE LA CONFORMITAT. Lacreditació és leina establerta a escala internacional per generar confiança sobrelactuació dels Organismes dAvaluació de la Conformitat.Els organismes nacionals dacreditació dels estats membres de la Unió Europea hanestablert acords multilaterals de reconeixement, per a les activitats dassaig, calibratge,certificació i inspecció.A nivell mundial shan establert acords equivalents tant per als laboratoris dassaig i decalibratge a través dILAC (International Laboratory Accreditation Cooperation) i IAF(International Accreditation Forum) firmats per nombrosos països.Lobjectiu principal de lactuació dels organismes davaluació de la conformitat és el dedemostrar a la societat que els productes i serveis posats a la seva disposició sónconformes amb certs requisits relacionats generalment amb la seva qualitat i laseguretat. Aquests requisits poden estar establerts per llei i tenir per tantcaràcter reglamentari o estar especificats en normes, especificacions o altresdocuments de caràcter voluntari.Lacreditació és fonamental per al correcte funcionament dun mercat transparent iorientat a la qualitat dins de l’ espai econòmic europeu.LEntitat Nacional dAcreditació –ENAC- és lorganisme designat per lAdministracióEspanyola per establir i mantenir el sistema dacreditació a nivell nacional, dacord anormes internacionals, seguint sempre les polítiques i recomanacions establertes perla Unió Europea.Al següent enllaç, podem consultar quines són les entitats acreditades i podemrealitzar la nostra cerca per empreses i productes.http://www.enac.es/web/enac/acreditadosLA NORMALITZACIÓ DELS PRODUCTES Una norma és un document daplicació voluntària que conté especificacions tècniquesbasades en els resultats de lexperiència i del desenvolupament tecnològic.Les normes tècniques espanyoles, les normes UNE, les elabora la societat espanyolaAENOR, entitat legalment responsable del seu desenvolupament, a través delsComitès Tècnics de Normalització en els quals són presents totes les partsinteressades. 36 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  37. 37. AENOR representa els interessos de les empreses i la societat espanyola alsorganismes internacionals i europeus de normalització. És el membre espanyol de pledret i participa en els òrgans de govern i en lactivitat dels òrgans tècnics de:  Organització Internacional de Normalització, ISO  Comissió Electrotècnica Internacional, IEC  Comitè Europeu de Normalització, CEN  Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica, CENELEC .En el cas dels productes, les mesures de seguretat s’estableixen al RDSGP i si hi hauna normativa específica que reguli algun producte en concret, el RDSGP noméss’aplica amb caràcter supletori per les categories de risc no regulades en la normaespecífica – art 1.4 RDSGP-.Així doncs, per avaluar la seguretat d’un producte i seguint el que s’estableix a l’article3 del RDSGP tenim que un producte es considera segur quan:  Compleix les normatives legals d’obligat compliment a Espanya.  Compleix les directives europees harmonitzades transposades a l’ordenament jurídic espanyol. Les estableix el CEN o el CENELEC per mandat de la Comissió i es publiquen al DOCE i fixen detalladament els requisits essencials. No són obligatòries però confereixen presumpció de conformitat.Si no existeix normativa d’obligat compliment s’ha de tenir en compte els següentselements:  Normes tècniques nacionals de transposicions de normes europees no harmonitzades (només fixen mínims).  Normes UNE  Recomanacions de la Comissió Europea que estableixi directius sobre avaluació de la conformitat.  Codis de bones pràctiques en matèria de seguretat en vigor.  L’estat actual del coneixement i la tècnica.El marcatge CE sobre un producte indica que aquest producte compleix ambtots els requisits essencials que són d’aplicació en base a les directivescomunitàries corresponents, però no tots els productes tenen aquestes directivescomunitàries que ho regulenA continuació s’indiquen les directives que requereixen el marcatge “CE”• D.C. 73/23/CEE "Material de baixa tensió"• D.C. 87/404/CEE "Recipients a pressió simples"• D.C. 88/378/CEE "Joguines"• D.C. 89/106/CEE "Productes de Construcció"• D.C. 89/336/CEE "Compatibilitat Electromagnètica"• D.C. 89/686/CEE "Equips de protecció individual"• D.C. 90/384/CEE "Instruments de pesada de funcionament no automàtica"• D.C. 90/385/CEE "Productes sanitaris implantables actius"• D.C. 90/396/CEE "Aparells a gas"• D.C. 92/42/CEE "Calderes noves daigua calenta" 37 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  38. 38. • D.C. 93/15/CEE "Explosius amb finalitats civils"• D.C. 93/42/CEE "Productes sanitaris"• D.C. 94/9/CEE "Aparells de protecció per a ús en atmosferes explosives"• D.C. 95/16/CE "Ascensors"• D.C. 95/54/CE "Vehicles a motor -SEE interferències"• D.C. 96/98/CE "Equips marins"• D.C. 97/23/CE "Equips a pressió"• D.C. 98/37/CE "Màquines"• D.C. 1999/5/CE "Equips radioelèctrics i equips terminals de telecomunicació ireconeixement mutu de la seva conformitat"• D.C. 1999/36/CE "Equips de Pressió Transportables"Cal tenir en compte que el fabricant ha de declarar la conformitat amb tots elsrequisits essencials de les directives aplicables als productes i no s’accepta unaconformitat parcial.PRODUCTES INDUSTRIALS   Tots els béns i serveis s’han de subjectar al que determini la normativa sectorialaplicable, especialment la relativa a seguretat industrial, sanitat i salut pública, i tambéqualsevol altra que tingui com a finalitat garantir la salut i la seguretat de les personesconsumidores.Els riscos usualment o reglamentàriament admesos en condicions normals iprevisibles d’utilització s’han de posar en coneixement de les persones consumidoresde manera clara i amb els mitjans adequats.El Codi de Consum de Catalunya estableix que la informació que figura als envasos,als embalatges i a les etiquetes de tot tipus de producte ha d’incloure els aspectessegüents:a) La naturalesa i la composició.b) La quantitat.c) La qualitat.d) La mesura i el pes.e) El risc que en comporta l’ús, si escau.f) La manera de preveure, contrarestar i reduir els efectes no desitjables dels incidentsque, malgrat les instruccions, es puguin produir.g) L’origen.h) La informació obligatòria dels distintius de qualitat.i) Les altres característiques rellevants de l’oferta.També cal tenir en compte el que estableix el RDPAE.Aquesta normativa prohibeix la fabricació i comercialització, així com la importació iexportació dels productes que per la seva aparença enganyosa posin en perill laseguretat o la salut de les persones.Hem d’entendre per productes enganyosos aquells que sense ser alimentaristenen una forma, una olor, un color, un aspecte, una presentació, un etiquetatge,un volum o una mida tals que sigui previsible que els consumidors, en particularels nens, els confonguin amb productes alimentaris, i per això els portin a laboca, els xuclin o els ingereixin, podent aquesta acció implicar riscos dasfíxia,dintoxicació, de perforació o dobstrucció del tub digestiu. 38 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  39. 39. El RDEPI, regula l’etiquetatge dels productes industrials en el mercat interior i estableixque no es consideren productes industrials els següents:- Cosmètics i productes sanitaris.- Productes farmacèutics.- Productes alimentaris.- Productes artesans.- Els productes considerats com a obres dart o antiguitats.- Tots aquells productes industrials que tinguin normativa específica en aquestamatèria.Pel cas dels productes que si que es consideren industrials, la informacióobligatòria de l’etiqueta ha de contenir la següent informació mínima:  Nom o denominació usual o comercial del producte, que serà aquell pel que sigui conegut amb la finalitat que pugui identificar-se plenament la seva naturalesa, distingint de aquells amb els quals es pugui confondre excepte per als productes que raonablement siguin identificables.  Composició: Aquesta dada sha de fer figurar en letiqueta quan laptitud per al consum o utilització del producte depengui dels materials emprats en la seva fabricació, o bé sigui una característica de la seva puresa, riquesa, qualitat, eficàcia o seguretat.  Termini recomanat per al seu ús o consum, quan es tracti de productes que pel transcurs del temps perdin alguna de les seves qualitats. Es podran determinar altres dates que substitueixin o acompanyen a aquesta en aquells casos en què justificadament el producte el requereixi.  Contingut net del producte, expressat en unitats de massa o volum, quan es tracti de productes susceptibles de ser usats en fraccions o el nombre dunitats en el cas.  Característiques essencials del producte, instruccions, advertiments, consells o recomanacions sobre instal·lació, ús i manteniment, maneig, manipulació, perillositat o condicions de seguretat, en el cas que aquesta informació sigui necessària per a lús correcte i segur del producte.  Lot de fabricació, quan el procés delaboració es realitzi en sèries identificables.  Identificació de lEmpresa. Sindicarà el nom o la raó social o la denominació del fabricant o l’envasadora o transformador o dun venedor, establerts a la Comunitat Econòmica Europea i, en tot cas, el seu domicili. A més, cal indicar el lloc de procedència o origen, en el cas que la seva omissió pogués induir a error al consumidor, així que el veritable origen o procedència del producte. Els productes importats de tercers països no signants de lAcord de Ginebra sobre obstacles tècnics al comerç de 12 dabril de 1979, hauran de fer constar en letiquetatge el país dorigen. 39 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  40. 40.  Potència màxima, tensió dalimentació i consum energètic en el cas de productes que utilitzen energia elèctrica per al seu normal funcionament.  Consum específic i tipus de combustible, si sescau, en productes que utilitzin altres tipus denergia.En el cas del material elèctric, el RDSME estableix que han de figurar-hi la marca defàbrica o la marca comercial i el marcatge “CE” hi ha de constar les característiquesfonamentals, del les quals, del seu coneixement en depengui la seva utilització,dacord amb la destinació que se li hagi de donar a aquest material.Aquestes indicacions han de figurar en el material elèctric o, quan això no siguipossible, en la documentació que lacompanya, o en l’embalatge. Sempre en un llocvisible per la persona consumidora.COSMÈTICS S’entén per producte cosmètic tota substància o preparat destinat a ser posat encontacte amb les diverses parts superficials del cos humà (epidermis, sistema pilós icapil·lar, ungles, llavis i òrgans genitals externs) o amb les dents i les mucoses bucals,amb la finalitat exclusiva o principal de netejar-los, perfumar, modificar el seu aspecte i/ o corregir les olors corporals i / o protegir-los o mantenir-los en bon estat.Els productes cosmètics han d’anar etiquetats amb les següents dades:  Denominació del producte.  El nom o la raó social i ladreça o el domicili social del fabricant, o en el cas dels productes cosmètics importats, el nom o la raó social i ladreça o el domicili social del responsable de la posada en el mercat del producte establert dins del territori comunitari.  El contingut nominal en el moment del condicionament, indicat en pes o en volum.  La data de caducitat mínima: la data de caducitat mínima dun producte cosmètic és la data fins la qual el producte, conservat en condicions adequades, continua complint la seva funció inicial. Sindicarà mitjançant la menció utilitzeu preferentment abans de final de ..., indicant a continuació: o bé la pròpia data o bé la indicació del lloc del etiquetatge on figura. En cas de necessitat, aquestes mencions es completaran amb la indicació de les condicions que permetin garantir la durada indicada. La data es compondrà de la indicació, de manera clara i ordenada, del mes i lany. Per als productes cosmètics que la seva vida mínima excedeixi de trenta mesos, la indicació de la data de caducitat no serà obligatòria. Per a aquests productes sindicarà el termini després de la seva obertura durant el qual es poden utilitzar sense cap risc per al consumidor. Aquesta informació sindicarà mitjançant un símbol establert, seguit del termini en mesos i / o anys. 40 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com

×