Malauradament, en moltes ocasions, no es poden resoldre les reclamacions de les persones, utilitzant els sistemes extrajudicials de resolució de conflictes, com la mediació o l'arbitratge de consum. En aquests casos i per reclamacions d'imports iguals o inferiors als 2.000 euros, existeix un procediment judicial força senzill, que pot ser molt útil a les persones consumidores. Aquí teniu un resum de com funciona aquest procediment, per poder presentar una demanda succinta, davant de la vostra oficina judicial.

1. WEBINAR
Les demandes per reclamacions de fins a
2.000 euros, quan la reclamació
extrajudicial de consum ha fracassat
Francesc Xavier Sánchez Moragas
Formador i divulgador jurídic especialista
en dret del consum i responsabilitat
social corporativa
Les reclamacions extrajudicials de les persones consumidores de Francesc Xavier
Sánchez Moragas està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-
CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible
a https://reclamacionsextrajudicialsdeconsum.wordpress.com/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar
a https://reclamacionsextrajudicialsdeconsum.wordpress.com/us-del-blog/.

2. Què cal fer abans de
presentar una demanda?
• El lloc natural per resoldre els conflictes de consum,
serien els jutjats i tribunals.
• No és un bon remei, el fet de judicialitzar tots els
conflictes de consum i, les dues parts, de bona fe,
haurien de poder satisfer els seus respectius interessos,
fora de la via judicial.
• Hi ha conflicte quan les parts no poden trobar una
solució al problema, per si mateixes.
• En aquests casos, la persona consumidora ha de
reclamar formalment, davant l’empresa i deixar-ne
constància.
• L’empresa ha de contestar i si la resposta no és
satisfactòria o no hi ha resposta, llavors es pot provar un
MASC (Mitjà adequat de solució de conflictes).

3. La mediació i l'arbitratge de
consum són la millor solució.
Les persones consumidores tenen a la seva
disposició dos MASC gratuïts i ràpids:
La mediació de consum, on la persona mediadora
ajuda les parts a trobar la solució.
L’arbitratge de consum, on un àrbitre o un
col·legi arbitral, analitzen el fons del conflicte i
resolen amb un laude, com si es tractés d’una
sentència judicial.
El problema de la mediació i de l’arbitratge és
que són sistemes voluntaris i algunes empreses no
hi volen participar.
Finalment, si no s’ha pogut trobar una solució,
caldrà presentar una demanda judicial.

4. • Per poder presentar una demanda davant
dels jutjats i tribunals, s'ha de poder
acreditar, per part del demandant, que s'ha
intentat abans, l'activitat de negociació
prèvia a la via judicial, amb el que ens
trobem amb un requisit de procedibilitat,
obligatori.
• Cal acreditar que s'ha presentat una
reclamació prèvia.
• Cal acreditar que s'ha convidat l'empresa
a participar en un procediment de mediació
o d'arbitratge de consum o a qualsevol altre
MASC especialitzat (serveis financers,
assegurances, telecomunicacions, energia,
etc.)
• Cal acreditar que l'empresa no ha volgut
participar en cap MASC o que la seva
resposta ha estat insatisfactòria.
Quins són els requisits per
presentar la demanda?

5. • Això té efectes en el moment de
pronunciar-se sobre les costes i
també ho tindrà en compte per a la
imposició de multes o les sancions
previstes a l'ordenament.
• Més informació
Com resoldre un conflicte (enllaç
extern a la seu del Ministeri de
Justícia): Acudir als Tribunals: La
Justícia del plet - Servei Públic de
Justícia
(administraciondejusticia.gob.es)
Les costes per qui
no actua de bona fe

6. Si el tribunal aprecia temeritat en la conducta de
la persona consumidora la pot condemnar en
costes
Cal reclamar a l'empresa només quan s'hagi vulnerat
clarament, un dret reconegut per la llei o pel contracte.
Cal presentar sempre la reclamació prèvia a l'empresa i
convidar-la a trobar una solució amistosa.
Si la reclamació prèvia no ha funcionat, cal convidar a
l'empresa a un procediment alternatiu de resolució de
conflictes, davant d'una entitat acreditada.
Si tot això no ha funcionat, cal preparar bé la demanda i
assegurar-se d'especificar bé, els fets i els fonaments que
justifiquen la nostra petició així com aportar totes les
proves que confirmen la nostra versió del que ha passat.

7. Quants diners costa presentar una
demanda judicial, per reclamacions
d’imports iguals o inferiors als 2.000
€?
Per poder preveure que és el que pot haver de
pagar una persona consumidora, si decideix
presentar la seva demanda, cal tenir en compte
diferents conceptes econòmics amb els quals es
pot trobar en un procediment judicial i que són
els següents:
Les taxes judicials
Les despeses
Les costes

8. Les taxes
judicials
No caldrà pagar cap
taxa judicial si s’és una persona consumidora
física ni una persona consumidora jurídica,
per litigis d’aquesta quantia
Les persones consumidores jurídiques no estan exemptes.
Les persones consumidores, persones físiques també estan
exemptes per litigis d’import superior.
Hi ha una exempció subjectiva pel tipus de persona física
En la presentació de petició inicial del procediment monitori i la
demanda de judici verbal en reclamació de quantitat quan la
quantia de les mateixes no superi els 2.000 euros.
Hi ha una exempció objectiva pel tipus de procediment

9. Les costes
Perdi o guany el judici, en un procés, cada
part ha de pagar les seves costes del procés,
per la qual cosa, sempre hi ha unes costes i,
si es perd el judici, la part que hagi estat
condemnada en costes les haurà de pagar,
sigui la persona consumidora o l’empresa.
Es consideren costes del procés la part
de les despeses que es refereixin al
pagament dels següents conceptes:
• Honoraris de la defensa i de la
representació tècnica quan siguin
preceptives.
• Inserció d’anuncis o edictes que de
manera obligada s’han de publicar en
el curs del procés. Pot haver-se
d’assumir aquest cost.
• Dipòsits necessaris per a la presentació
de recursos, però en aquests casos, en
ser una reclamació inferior als 3.000
euros no hi ha recurs i no s’haurà de
preveure.
• Drets de perits i altres abonaments que
s’hagin de fer a persones que hagin
intervingut en el procés.
• Còpies, certificacions, notes, testimonis
i documents anàlegs que s’hagin de
demanar acord amb la Llei, llevat dels
que reclami el tribunal a registres i
protocols públics, que seran gratuïts.
• Drets aranzelaris que s’hagin d’abonar
a conseqüència d’actuacions
necessàries per al desenvolupament
del procés (procuradors i
procuradores).

10. Les costes segons el resultat del
judici
• La persona consumidora perd: Si la persona consumidora
ha vist rebutjades totes les seves pretensions, llevat que el
tribunal apreciï, i així ho raoni, que el cas presentava
seriosos dubtes de fet o de dret, serà condemnada en
costes.
• Per això la persona consumidora ha d’estar segura que el
que reclama és un dret ben fonamentat.
La persona consumidora perd parcialment: Si la persona
consumidora ha obtingut una estimació o desestimació de
les pretensions parcial, cada part ha d'abonar les costes
causades a instància seva i les comunes per meitat, llevat
que hi hagi mèrits per imposar-les a una d'elles per haver
litigat amb temeritat.
• Per això cal avaluar bé tot el que es demana.

11. Les costes segons l'actitud de
l'empresa
• L’empresa accepta la petició de la persona consumidora abans de contestar la
demanda: Si la persona empresària assenteix a la demanda abans de contestar-
la, l’empresa no haurà de pagar les costes, llevat que el tribunal, raonant-ho
degudament, apreciï mala fe en el demandat. Això vol dir que si la persona
consumidora ha contractat un advocat/da, ja no podrà recuperar cap quantitat.
L'empresa sap que amb l'emissió posterior de l'aplanament la persona
demandada haurà de satisfer les costes i si té clar que és la persona
consumidora qui té la raó, doncs no li convé resistir-se més temps.
• L’empresa accepta la petició de la persona consumidora després de contestar
la demanda:
Quan el demandat (l'empresa) s'aplani a totes les pretensions de l'actor (el
consumidor) , el tribunal dictarà sentència condemnatòria d'acord amb el
sol·licitat per aquest, però si l'aplanament es fes en frau de llei o suposés
renúncia contra l'interès general o perjudici de tercer, es dictarà interlocutòria
rebutjant-lo i seguirà el procés endavant.

12. Les costes segons l'actitud de la
persona consumidora
• La persona consumidora) no assisteix a la vista: i el
demandat (l'empresa) no al·legués interès legítim en la
continuació del procés perquè es dicti sentència sobre el
fons, es tindrà en l'acte per desistit a aquell de la
demanda, se li imposaran les costes causades i se'l
condemnarà a indemnitzar el demandat comparegut, si
aquest ho deu i acredités els danys i perjudicis soferts.
• Compte, cal anar a la vista i continuar amb el
procediment o s’hauran de pagar les costes.
La persona consumidora manifesta la seva renúncia a
l'acció exercida o al dret en què fonamenta la seva
pretensió: el tribunal, dictarà sentència absolent el
demandat, llevat que la renúncia fos legalment
inadmissible. En aquest cas, es dictarà auto manant
seguir el procés endavant. Fixem-nos que l'empresa
quedarà absolta.

13. Les costes segons l'actitud
de la persona consumidora
• La persona consumidora desisteix de la demanda: Si la
persona consumidora desisteix de la demanda i la persona
empresària no hi està d'acord, la persona consumidora serà
condemnada a totes les costes, però en el cas que la persona
empresària consenti, no s'ha de condemnar a costes cap dels
litigants.
• Per aquest motiu, la persona consumidora ha d’estar
convençuda de presentar la demanda i ha de continuar fins al
final.
• Si s’ha de desistir, serà millor desistir abans de la vista,
perquè, la persona demandant (persona consumidora) pot
desistir unilateralment del judici abans que el demandat sigui
emplaçat per contestar a la demanda o citat per a judici.
• També pot desistir unilateralment, en qualsevol moment,
quan el demandat es trobés en rebel·lia.

14. Honoraris de la defensa i de la representació
tècnica quan siguin preceptives
En les demandes que ara estem analitzant, no és necessari anar al
judici acompanyat/da d’advocat/da i procurador/a, perquè la
normativa estableix que no cal en els judicis verbals quan la quantia no
excedeixi de 2.000 euros i en la petició inicial dels procediments
monitoris, però podem trobar-nos en aquestes situacions:
• La persona consumidora, pot decidir comparèixer per si mateix i ser
defensada per advocat, o ser representada per procurador, o ser assistida
per ambdós professionals alhora, en aquests casos ha haurà de
fer constar així en la demanda i haurà de pagar els honoraris.
• Un cop notificat al demandat, en aquest cas l’empresa, aquesta també
pot optar per valer-se d'advocat i procurador i ho hauria de comunicar al
tribunal dins dels 3 dies següents.
• L’empresa demandada, encara que la persona consumidora no vagi
amb advocat/da, pot decidir fer-ho i ho ha de comunicar al tribunal en el
termini de 3 dies des que se li notifiqui la demanda, donant-se compte a
l'actor de tal circumstància.
• Llavors, la persona consumidora pot plantejar-se buscar un advocat/da
i ho haurà de comunicar al tribunal en els 3 dies següents a la recepció de
la notificació.

15. Quan
cobren els
advocats i
advocades?
• Els honoraris dels advocats i advocades són
lliures.
• La persona consumidora ha de demanar a
aquest professional un full d'encàrrec, que bé
a ser com un pressupost.
• Cal tenir en compte que l’advocat o
advocada de cada part, si fos el cas, cobrarà
els seus honoraris a la persona consumidora i
a l’empresa, però que la persona consumidora
o l’empresa, si obtenen una sentència
favorable en costes, no recuperaran tot
l’import dels honoraris que ha pagat.
• Aquests honoraris, que només caldrà pagar
si s'hagués declarat la temeritat del litigant
condemnat en costes, s’han de reduir quan
els reclamats excedeixin d’un límit a marcat
per la LEC.
• Amb un topall per quantia de 2.000 euros
del procediment, el màxim a pagar o a
recuperar seria de 666 euros
aproximadament (una tercera part).

16. Pel que fa
al cost de
les proves
• Correspon a l'actor (la persona
consumidora) i al demandat (l’empresa) la
càrrega de provar la certesa dels fets.
• Algunes d'aquestes proves ten un cost
econòmic i si es proposen, s'haurà d'assumir
per la part que les proposi i si hi ha condemna
en costes, per la part condemnada.
• El demandant o el demandat, pot sol·licitar
en els seus respectius escrits inicials que es
procedeixi a la designació judicial de perit, si
entenen convenient o necessari per als seus
interessos l'emissió d'informe pericial. En
aquest cas, el tribunal procedirà a la
designació. Aquest dictamen serà a costa de
qui ho hagi demanat, sens perjudici del que
es pogués acordar en matèria de costes.
• Les despeses més rellevants són els
honoraris dels pèrits i dels testimonis. Si
diverses parts suggerissin a un mateix
testimoni, l'import de la indemnització es
prorratejarà entre elles.

17. Els mitjans de prova de què es
poden fer ús en judici són:
• L'interrogatori de les parts.
• Els documents públics.
• Els documents privats.
• Els dictàmens de perits.
• El reconeixement judicial.
• L’interrogatori de testimonis.
• També s'admetran, conforme al que disposa aquesta
Llei, els mitjans de reproducció de la paraula, el so i la
imatge, així com els instruments que permeten arxivar i
conèixer o reproduir paraules, dades, xifres i operacions
matemàtiques dutes a terme amb finalitats comptables
o d'una altra classe, rellevants per al procés.

18. La justícia gratuïta
Per poder garantir l’accés a la justícia s'ha de reconèixer el dret d'assistència
jurídica gratuïta a aquelles persones físiques que no tenint patrimoni suficient,
comptin amb uns recursos i ingressos econòmics bruts, computats anualment
per tots els conceptes i per unitat familiar, que no superin els següents llindars:
Un Dos o tres Quatre o més
2 IPREM 2,5 IPREM 3 IPREM
14.400 € 18.000 € 21.600 €

19. Com funciona el
procediment del
judici verbal per
quanties de fins
a 2.000 euros?

20. El temps en el
procediment
• Si es decideix presentar la demanda cal que
la persona consumidora estigui preparada per
poder seguir bé el procediment i sobre tot, ha
d’estar atenta als termes i terminis per cada
fase.
• Tots els esforços de la persona consumidora
poden quedar en res si no es compleixen els
terminis, perquè transcorregut el termini o
passat el termini assenyalat per a la realització
d'un acte processal de part, es produirà la
preclusió i es perdrà l'oportunitat de realitzar
l'acte de què es tracti.

21. La presentació de la demanda i
d'escrits, ha de ser electrònica o en
paper?
• Les persones consumidores poden presentar la seva
demanda per mitjans electrònics o presencialment, en
format paper.
• Quan els destinataris optin per aquests mitjans
electrònics, tots els actes de comunicació s'efectuaran
per aquest sistema, amb el resguard acreditatiu de la
seva recepció.
• Per presentar els escrits cal signatura electrònica
reconeguda.
• Bo i optar per la presentació electrònica i, únicament
pels escrits i documents que donin lloc al primer
emplaçament, citació o requeriment del demandat o
executat, s'haurà d'aportar en suport paper, en els 3 dies
següents, tantes còpies literals quantes siguin les altres
parts.

22. Com ha de ser la
demanda?
El demandant (persona consumidora)
pot formular una demanda succinta, on s’han
de consignar:
• Les dades i circumstàncies d'identificació de
l'actor i del demandat
• El domicili o els domicilis en què poden ser
citats,
• S’ha de fixar amb claredat i precisió el que es
demani,
• S'han de concretar els fets fonamentals en què
es basa la petició.
• I amb aquesta finalitat, es podran emplenar uns
impresos normalitzats que es trobaran a la seva
disposició en l'òrgan judicial corresponent.
Models normalitzats del judici verbal (enllaç extern a la
seu del CGPJ): C.G.P.J. - Serveis - Atencio Ciutadana -
Models normalitzats - El judici verbal (poderjudicial.es)

23. Però és aconsellable, encara que és suficient
presentar una demanda succinta, presentar la
demanda com correspondria al procediment ordinari.
Cal especificar bé les adreces:
• Les dades i circumstàncies d'identificació de l'actor
(consumidor) i del demandat (empresa). Al costat de la
designació de l'actor (la persona consumidora) s'ha de fer
menció del nom i cognoms del procurador i de l'advocat, quan
intervinguin.
• El domicili o residència en què poden ser emplaçats, tant la
persona consumidora com l’empresa.
Cal explicar bé els fets:
• S’han d’exposar, numerats i separats: S'han de narrar de
forma ordenada i clara per tal de facilitar la seva admissió o
negació pel demandat en contestar.
• Amb igual ordre i claredat s'expressaran els documents,
mitjans i instruments que s'aportin en relació amb els fets que
fonamentin les pretensions i, finalment, es formularan,
valoracions o raonaments sobre aquests, si semblen
convenients per al dret del litigant.

24. • Malgrat que aquest procediment judicial és
poc formal i no és obligatori posar-ho a la
demanda, si que és molt aconsellable, per
verificar que ho estem presentant correctament i
per intentar evitar que es pugui apreciar
temeritat, per manca de reflexió sobre els
fonaments de la nostra demanda.
• S’han d’exposar, numerats i separats els
fonaments de dret que avalen els drets de la
persona consumidora: A més dels que es
refereixin a l'assumpte de fons plantejat,
s'inclouran, amb l'adequada separació, les
al·legacions que procedeixin sobre capacitat de
les parts, representació d'elles o del procurador,
jurisdicció, competència i classe de judici en què
s'hagi de substanciar la demanda, així com sobre
qualssevol altres fets dels quals pugui dependre
la validesa del judici i la procedència d'una
sentència sobre el fons.
Cal relacionar bé
els fonaments:

25. Cal detallar bé la
nostra petició:
• S'ha de fixar amb claredat i precisió el que es demani.
Cas que es pretenguin diversos pronunciaments judicials
s'han d'expressar amb la deguda separació. Les peticions
formulades subsidiàriament, per al cas que les principals
fossin desestimades, s'han de fer constar pel seu ordre i
separadament.
• Cal indicar la quantia en la demanda:
• La persona consumidora ha d’expressarà justificadament
en el seu escrit inicial la quantia de la demanda. L'alteració
del valor dels béns objecte del litigi que sobrevingui
després d'interposada la demanda, no implicarà la
modificació de la quantia ni la de la classe de judici.
• Si bé la quantia de la demanda s’ha d’expressar amb
claredat i precisió, es pot indicar, de forma relativa, si
l'actor justifica degudament que l'interès econòmic del
litigi no ultrapassa la màxima del judici verbal i en aquest
cas concret, els 2.000 euros, per seguir el procediment
sense advocat i procurador.

26. On s’ha de presentar la demanda?
Pel cas que ara estem analitzant, l'article correspon als Jutjats de Primera Instància el coneixement, en primera instància, de tots els
assumptes civils que per disposició legal expressa no es troben atribuïts a altres tribunals.
Així doncs, la persona consumidora, generalment, s'haurà d'adreçar al jutjat de primera instància, però de quin jutjat? Quin és el que té la
competència territorial? I hi ha algunes competències materials especials?
En principi, la competència territorial correspondrà al tribunal del domicili del demandat, en aquest cas el de l'empresa. Això vol dir que la
persona consumidora pot haver d’anar a un jutjat lluny del de la seva residència.
Si l’empresa demandada no tingués domicili en el territori nacional, el jutjat competent és el de la seva residència en aquest territori.
Pel que fa a les empreses i professionals, en els litigis derivats de la seva activitat empresarial o professional, també poden ser demandats en
el lloc on es desenvolupi aquesta activitat i, si tinguessin establiments a càrrec seu en diferents llocs, en qualsevol d'ells a elecció de l'actor.
Això permet a la persona consumidora demandar allà on ha comprat o contractat, perquè l’empresa hi té un establiment o hi desenvolupa la
seva activitat.
En el cas del comerç electrònic cal tenir en compte que , generalment, la compra s’entén realitzada en el domicili de la persona
consumidora.
En el cas del comerç electrònic cal tenir en compte que , generalment, la compra s’entén realitzada en el domicili de la persona
consumidora.
En el cas del comerç electrònic cal tenir en compte que , generalment, la compra s’entén realitzada en el domicili de la persona
consumidora.
En el cas del comerç electrònic cal tenir en compte que , generalment, la compra s’entén realitzada en el domicili de la persona
consumidora.

27. Hi ha alguns casos especials, que fan que no s’apliqui
el criteri anterior i que pel que ara ens interessa són:
PERÒ CAL TENIR EN COMPTE QUE SÓN ELS JUTJATS MERCANTILS ELS QUE HAN DE
CONÈIXER TOTES LES QÜESTIONS QUE SIGUIN DE LA COMPETÈNCIA DE L'ORDRE
JURISDICCIONAL CIVIL EN MATÈRIA DE COMPETÈNCIA DESLLEIAL i, per tant, no es poden
interposar les demandes en el sjutjats de primera instància.
En els judicis en matèria de competència deslleial, és competent el tribunal del lloc en
què el demandat (l’empresa) tingui el seu establiment i, a falta d'aquest, el seu domicili
o lloc de residència, i quan no el tingués en territori espanyol, el tribunal del lloc on
s'hagi realitzat l'acte de competència deslleial o on es produeixin els seus efectes, a
elecció del demandant (en aquest cas, la persona consumidora).
Competència deslleial

28. Condicions
generals de
la
contractació
• En els processos en què s'exercitin accions
perquè es declari la no-incorporació al contracte
o la nul·litat de les clàusules de condicions
generals de la contractació, serà competent el
tribunal del domicili del demandant (en aquest
cas, la persona consumidora).
• I, sobre aquesta mateixa matèria, quan
s'exercitin les accions declarativa, de cessació o
de retractació, serà competent el tribunal del
lloc on el demandat tingui el seu establiment i,
a falta d'aquest, el del seu domicili; i si el
demandat no té domicili al territori espanyol, el
del lloc on s'hagués realitzat l'adhesió.
• En els processos en què s'exerciti l'acció de
cessació en defensa dels interessos tant
col·lectius com difusos dels consumidors i
usuaris, serà competent el Tribunal del lloc on el
demandat tingui un establiment, i, a falta
d'aquest, el del seu domicili; si manca de
domicili en territori espanyol, el del lloc del
domicili de l'actor.

29. Hi ha unes altres normes a aplicar,
quan les anteriors no fossin
d'aplicació als litigis en matèria de:
• Assegurances,
• Vendes a terminis de béns mobles
corporals i contractes destinats al seu
finançament,
• Contractes de prestació de serveis o
relatius a béns mobles la celebració dels
quals hagués estat precedida d'oferta
pública,
• serà competent el tribunal del domicili
de l'assegurat, comprador o prestatari o el
del domicili de qui hagués acceptat
l'oferta, respectivament, o el que
correspongui conforme a les normes, a
elecció del demandant (la persona
consumidora)

30. Transport aeri
Quant a contractants i usuaris d’aquests serveis de transport, els
passatgers podran exercitar davant els Jutjats de Primera Instància totes
aquelles pretensions que considerin legítimes sobre la base d’aquests
reglaments de la Unió Europea.
En el cas del transport aeri, per excepció a la competència que tenen reconeguda els Jutjats Mercantils en matèria
de transport terrestre, marítim i aeri, no seran competents per conèixer de les qüestions a què es refereixen el
Conveni per a la unificació de certes regles per al transport aeri internacional fet a Montreal el 28 de maig de 1999;
el Reglament (CE) nº 261/2004, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004, pel qual s’estableixen
normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarcament i de
cancel·lació o gran retard dels vols, i es deroga el Reglament (CEE) nº 295/91; el Reglament (CE) nº 1371/2007,
del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, sobre els drets i les obligacions dels viatgers de
ferrocarril; el Reglament (UE) nº 181/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer de 2011, sobre els
drets dels viatgers d’autobús i autocar, i pel qual es modifica el Reglament (CE) nº 2006/2004; i el Reglament (UE)
número 1177/2010, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre els drets dels
passatgers que viatgen per mar i per vies navegables, i pel qual es modifica el Reglament (CE) nº 2006/2004.
Això no afecte les competències dels Jutjats Mercantils, pel que fa a transport terrestre, nacional o internacional y
dret marítim.

31. Fur especial per les
persones consumidores
Però quan parlem de demandes
presentades per les persones
consumidores això canvia, perquè
es considera a la persona
consumidora la part feble de la
relació contractual i, quan les
normes dels apartats anteriors no
fossin d'aplicació als litigis derivats
de l'exercici d'accions individuals
de consumidors o usuaris serà
competent, a elecció del
consumidor o usuari, el tribunal del
seu domicili o el tribunal
corresponent als criteris anteriors.

32. Quan l’empresa informa de la competència judicial,
a la persona consumidora, en el contracte
• Les parts, en general, poden pactar el tribunal, però
no quan una d’aquestes parts és una persona
consumidora.
• Cal vigilar molt perquè és possible que en un
contracte amb una persona consumidora, l’empresa
hagi establert que el tribunal competent sigui el del
domicili de l’empresa, no el de la persona
consumidora, cosa que li dificultaria molt la seva
defensa, a la persona consumidora.
• Per aquest motiu no és vàlida la submissió expressa
continguda en contractes d'adhesió, o que
continguin condicions generals imposades per una de
les parts, o que s'hagin celebrat amb consumidors o
usuaris.

33. La declinatòria
• Per manifestar el desacord amb la competència territorial del jutjat,
s'ha d’utilitzar la declinatòria i també poden denunciar la falta de
jurisdicció del tribunal, per correspondre el coneixement d'aquesta a
òrgans d'un altre ordre jurisdiccional, a àrbitres o a mediadors.
• Si la declinatòria es fonamentés en la manca de competència
territorial, haurà d'indicar el tribunal al qual, per considerar-se
territorialment competent, s'haurien de remetre les actuacions.
• La declinatòria, s'haurà de proposar dins dels 10 primers dies del
termini per contestar a la demanda, i tindrà l'efecte de suspendre,
fins que sigui resolta, el termini per contestar i el curs del
procediment principal, suspensió que declararà el lletrat de
l'Administració de Justícia.
• La declinatòria s’ha de presentar davant el mateix tribunal que estigui
coneixent del plet i al qual es consideri mancat de jurisdicció o de
competència. No obstant això, la declinatòria podrà presentar-se
també davant del tribunal del domicili del demandat, que la farà
arribar pel mitjà de comunicació més ràpid possible al tribunal davant
el qual s'hagués presentat la demanda, sense perjudici de remetre-se-
la per ofici l'endemà de la seva presentació.

34. Les oficines judicials
En aquesta oficina trobarem i rebrem informació
pel nostre procediment:
• Es publicarà en un lloc visible al públic, el primer
dia hàbil de cada setmana, la relació
d'assenyalaments corresponents al seu respectiu
òrgan judicial, amb indicació de la data i hora de la
seva celebració, tipus d'actuació i número de
procediment.
• S'ha de facilitar a qualssevol persones que
acreditin un interès legítim i directe tota la
informació que sol·licitin sobre l'estat de les
actuacions judicials, que podran examinar i
conèixer. També podran demanar, a la seva costa,
l'obtenció de còpies simples d'escrits i documents que
constin en les interlocutòries, no declarades
reservades.
• S'expediran pel Lletrat de l'Administració de
Justícia els testimonis i certificats que sol·licitin,
amb expressió del seu destinatari.

35. Més informació:
• Directori de seus (enllaç extern a la seu del
Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya): Directori de seus. Departament de
Justícia, Drets i Memòria (gencat.cat)​
• Serveis a la ciutadania (enllaç extern a la seu
del CGPJ): C.G.P.J. - Serveis - Atencio Ciutadana
(poderjudicial.es)​
• Oficines d’Atenció Ciutadana (enllaç extern a
la seu del CGPJ):C.G.P.J. - Poder Judicial -
Tribunals Superiors de Justicia - TSJ Catalunya -
Atencio ciutadana - Oficines d Atencio Ciutadana​
• Atenció al Ciutadà (enllaç extern a la seu del
Ministeri de Justícia): Atenció al Ciutadà
(mjusticia.gob.es)​

36. • Si hi ha alguna cosa que no hem fet bé, pel que fa a la
quantitat reclamada:
• Un cop iniciat el procediment, s'examinarà la demanda i
si bé al judici se li donarà inicialment la tramitació que
hagi indicat l'actor en la seva demanda(la persona
consumidora), si s'adverteix que el judici elegit no
correspon al valor assenyalat o a la matèria a què es
refereix la demanda, s'acordarà per diligència d'ordenació
que es doni a l'assumpte la tramitació que correspongui.
• Contra aquesta diligència es pot interposar un
recurs directe de revisió davant el Tribunal, que
no produirà efectes suspensius.
• Si, en contra del que assenyala l'actor, es
considera que la demanda és de quantia
inestimable o no determinable, ni tan sols de
forma relativa, i que, per tant, no és procedent
seguir les vies del judici verbal, mitjançant
diligència, d'ofici donarà a l'assumpte la
tramitació del judici ordinari, sempre que consti
la designació de procurador i la signatura
d'advocat.
La revisió de la demanda
per part del lletrat de
l’administració de justícia

37. • ​Es poden corregir d'ofici els errors aritmètics de
l'actor en la determinació de la quantia.
• També els consistents en la selecció defectuosa de
la regla legal de càlcul de la quantia, si en la
demanda existissin elements fàctics suficients per
a poder determinar-la correctament a través de
simples operacions matemàtiques.​
• Si la demanda es limités a indicar sense més ni més
la classe de judici que correspon, o si, després
d'apreciar-se d'ofici que la quantia fixada és
incorrecta, no existissin en aquells elements
suficients per calcular-la correctament, no es
donarà curs a les interlocutòries fins que l'actor no
esmeni el defecte de què es tracti.​
• El termini per a l'esmena serà de 10 dies, passats
els quals el Tribunal resoldrà el que procedeixi.​

38. Si hi ha alguna cosa que no hem fet
bé, pel que fa al jutjat escollit:
• Una altra de les qüestions que cal controlar és
l'apreciació d'ofici de la competència territorial.
• Si la part demandant és una persona consumidora la
competència territorial pot venir fixada per regles
imperatives.
• sSi entén que el Tribunal no té competència
territorial per conèixer de l'assumpte, donarà compte al
Jutge perquè resolgui el que procedeixi mitjançant
interlocutòria, remetent, si s'escau, les actuacions al
Tribunal que consideri territorialment competent.
• Si fossin d'aplicació furs electius s'estarà al que
manifesti el demandant, després del requeriment que
se li dirigirà a aquests efectes.

39. Si ho hem presentat tot bé:
• Si està tot bé, s'admetrà per decret i se'n donarà
trasllat al demandat (l’empresa) perquè la contesti per
escrit en el termini de 10 dies conforme al que disposa el
judici ordinari.
• Si el demandat no comparegués en el termini atorgat
serà declarat en rebel·lia.
• En els casos en què sigui possible actuar sense advocat
ni procurador, com el que ara estem analitzant, s'indicarà
així en el decret d'admissió i es comunicarà al demandat
(l’empresa) que estan a la seva disposició al jutjat uns
impresos normalitzats que pot emprar per a la contestació
a la demanda.

40. Si la part demandada (l’empresa)
contesta, pot:
1
Reconvenir, sempre
que no determini la
improcedència del
judici verbal i
existeixi connexió
entre les pretensions
de la reconvenció i
les que siguin
objecte de la
demanda principal.
2
El termini per a la
seva contestació que
és de 10 dies.
3
El demandat pot
oposar en la
contestació a la
demanda un crèdit
compensable. Si la
quantia d'aquest
crèdit fos superior a
la que determini que
se segueixi el judici
verbal, el tribunal
tindrà per no feta tal
al·legació en la vista,
advertint-lo així al
demandat, perquè
usi del seu dret
davant el tribunal i
pels tràmits que
corresponguin.
4
El demandat
(l'empresa), en el seu
escrit de
contestació, s'haurà
de pronunciar,
necessàriament,
sobre la pertinència
de la celebració de
la vista. Igualment,
el demandant haurà
de pronunciar-se
sobre això, en el
termini de 3 dies des
del trasllat de l'escrit
de contestació.
5
Si cap de les parts la
demanés i el tribunal
no constés procedent
la seva celebració,
dictarà sentència
sense més tràmits.

41. • ​N'hi haurà prou que una de les parts ho demani
perquè el Lletrat de l'Administració de Justícia
assenyali dia i hora per a la seva celebració, dins dels
5 dies següents.​
• No obstant això, en qualsevol moment posterior,
previ a la celebració de la vista, qualsevol de les
parts podrà apartar-se de la seva sol·licitud
per considerar que la discrepància afecta qüestió o
qüestions merament jurídiques.​
• En aquest cas es donarà trasllat a l'altra part pel
termini de 3 dies i, transcorreguts els quals, si no
s'haguessin formulat al·legacions o
manifestada oposició, quedaran les interlocutòries
concluses per dictar sentència si el tribunal així ho
considera.​

42. La citació per a la vista
• Un cop contestada la demanda i, si s'escau, la reconvenció
o el crèdit compensable, o transcorreguts els terminis
corresponents, quan hagi de celebrar-se vista ha de
citar les parts amb aquesta finalitat dins dels 5 dies
següents.
• La vista haurà de tenir lloc dins el termini màxim d'un mes.
• En la citació s’ha de fixar el dia i hora en què hagi de
celebrar la vista, i s'informarà a les parts de la possibilitat
de recórrer a una negociació per intentar solucionar el
conflicte, inclòs el recurs a una mediació, cas en el qual
aquestes indicaran en la vista la seva decisió al respecte i
les raons de la mateixa.
• En la citació es farà constar que la vista no se suspendrà
per inassistència del demandat i s'advertirà els litigants que
han de concórrer amb els mitjans de prova que intentin
valer-se, amb la prevenció que si no hi assistissin i es
proposés i admetés la seva declaració, podran considerar-
se admesos els fets de l'interrogatori.

43. • La citació indicarà també a les parts que, en el termini dels 5 dies
següents a la recepció de la citació, han d'indicar les persones que, per
no poder-les presentar elles mateixes, han de ser citades pel Lletrat de
l'Administració de Justícia a la vista perquè declarin en qualitat de
part, testimonis o perits.
• Amb aquesta finalitat, facilitaran totes les dades i circumstàncies
precises per dur a terme la citació.
• En el mateix termini de 5 dies podran les parts demanar respostes
escrites a càrrec de persones jurídiques o entitats públiques.

44. Què poden fer les parts
durant el procediment?
Si no assisteix a la vista el demandat (l’empresa), es procedirà a
la celebració del judici igualment.
LES PARTS PODEN
RENUNCIAR, DESISTIR DEL
JUDICI, APLANAR-SE,
SOTMETRE'S A MEDIACIÓ O
A ARBITRATGE I TRANSIGIR
SOBRE EL QUE SIGUI
OBJECTE D'AQUEST,
PERQUÈ ELS LITIGANTS
ESTAN FACULTATS PER
DISPOSAR DE L'OBJECTE
DEL JUDICI I PODRAN FER-
HO EXCEPTE QUAN LA LLEI
HO PROHIBEIXI O
ESTABLEIXI LIMITACIONS
PER RAONS D'INTERÈS
GENERAL O EN BENEFICI DE
TERCER.
ES POT PACTAR UNA
TRANSACCIÓ JUDICIAL I
L'ACORD O CONVENI QUE
ASSOLÍS SERÀ
HOMOLOGAT PEL
TRIBUNAL QUE ESTIGUI
CONEIXENT DEL LITIGI AL
QUAL ES PRETENGUI
POSAR FI.
LES PARTS TAMBÉ PODEN
SOL·LICITAR LA
SUSPENSIÓ DEL PROCÉS,
QUE SERÀ ACORDADA
PEL LLETRAT DE
L'ADMINISTRACIÓ DE
JUSTÍCIA MITJANÇANT
DECRET SEMPRE QUE NO
PERJUDIQUI L'INTERÈS
GENERAL O A TERCER I
QUE EL TERMINI DE LA
SUSPENSIÓ NO SUPERI
ELS 60 DIES.

45. Què passarà el dia de la vista?
• El dia de la vista, comparegudes les parts, el tribunal
declararà obert l'acte i comprovarà si subsisteix el litigi
entre elles.
És molt important assenyalar que les parts poden haver
decidit arribar a un acord, i per això, si manifestessin
haver arribat a un acord o es mostressin disposades a
concloure'l immediatament, podran desistir del procés o
demanar del tribunal que homologui l'acordat, el que
donarà molta més seguretat jurídica.
L'acord homologat judicialment tindrà els efectes
atribuïts per la llei a la transacció judicial i podrà
portar-se a efecte pels tràmits previstos per a
l'execució de sentències i convenis judicialment
aprovats.
Aquest acord podrà impugnar-se per les causes i en la
forma que es preveuen per a la transacció judicial.

46. Les parts de comú acord podran també demanar la suspensió del procés, per sotmetre's
a mediació. En aquest cas, el tribunal examinarà prèviament la concurrència dels
requisits de capacitat jurídica i poder de disposició de les parts o dels seus
representants degudament acreditats, que assisteixin a l'acte.
• Quan s'hagués suspès el procés per acudir a mediació, acabada la mateixa sense
acord, qualsevol de les parts podrà demanar que s'alci la suspensió i s'assenyali
data per a la continuació de la vista.
• En el cas d'haver-se assolit en la mediació acord entre les parts, aquestes hauran
de comunicar-ho al tribunal perquè decreti l'arxiu del procediment, sens perjudici
de demanar prèviament la seva homologació judicial.
• Però si les parts no haguessin arribat a un acord o no es mostressin disposades a
concloure'l immediatament, el tribunal resoldrà sobre les circumstàncies que
puguin impedir la vàlida prossecució i termini del procés mitjançant sentència
sobre el fons.
Si no s'haguessin suscitat les qüestions processals a què es refereixen els apartats
anteriors o si, formulades, es resolgués pel tribunal la continuació de l'acte, es
donarà la paraula a les parts per realitzar aclariments i fixar els fets sobre els
quals existeixi contradicció.

47. Si no hi hagués conformitat sobre tots ells, es proposaran les
proves i es practicaran seguidament les que resultin admeses.
Llevat que el tribunal, d'ofici o a instància de part, n'acordi un
altre de diferent, les proves es practicaran en el judici o vista
per l'ordre següent:
• 1r Interrogatori de les parts.
• 2è Interrogatori de testimonis.
• 3r Declaracions de perits sobre els seus
dictàmens o presentació d'aquests, quan
excepcionalment s'hagin d'admetre en
aquell moment.
• 4t Reconeixement judicial, quan no
s'hagi de dur a terme fora de la seu del
tribunal.
• 5è Reproducció davant el tribunal de
paraules, imatges i sons captats
mitjançant instruments de filmació,
gravació i altres semblants.

48. Quan alguna de les proves admeses no pugui practicar-se en
l'audiència, continuarà aquesta per a la pràctica de les
restants, per l'ordre que procedeixi.
Els Jutges i els Magistrats membres del tribunal que estigui
coneixent d'un assumpte presenciaran les declaracions de
les parts i de testimonis, els arquejos, les exposicions,
explicacions i respostes que hagin d'oferir els pèrits, així
com la crítica oral del seu dictamen i qualsevol altre acte
de prova que, conforme al que disposa aquesta Llei, s'hagi
de dur a terme contradictòriament i públicament.
Un cop practicades les proves, el tribunal podrà concedir a
les parts un torn de paraula per formular oralment

49. La sentència
• Un cop finalitzada la vista, el tribunal dictarà sentència
dins dels 10 dies següents i la cosa jutjada de les
sentències fermes, siguin estimatòries o des estimatòries,
exclourà, conforme a la llei, un ulterior procés l'objecte
del qual sigui idèntic al del procés en què aquella es va
produir.
• La cosa jutjada abasta les pretensions de la demanda i de
la reconvenció.
• Es consideraran fets nous i diferents, en relació amb el
fonament de les referides pretensions, els posteriors a la
completa preclusió dels actes d'al·legació en el procés en
què aquelles es formulin.
• La cosa jutjada afectarà les parts del procés en què es
dicti i els seus hereus i causahavents, així com els
subjectes, no litigants, titulars dels drets que fonamentin
la legitimació de les parts.

50. • Les sentències dictades en tota classe de
judici, les interlocutòries definitives i aquelles
altres que la llei expressament assenyali, són
apel·lables peròi hi ha una excepció pels casos
dels judicis verbals per raó de la quantia
quan aquesta no superi els 3.000 euros.​
​
Així doncs, pel cas que ara ens ocupa i sempre
que el judici sigui per raó de quantia i aquesta no
superi els 3.000 euros, no hi haurà recurs i si bé
això limita els drets de les parts, també agilitza
obtenir una solució definitiva al litigi.​
​
S'ha de tenir en compte que ara parlem sempre de
conflictes per raó de quantia, sempre inferiors als
2.000 euros, per la qual cosa, no hi
haurà possibilitat de recórrer.​

51. WEBINAR
Les demandes per reclamacions de fins a
2.000 euros, quan la reclamació
extrajudicial de consum ha fracassat
Moltes gràcies per la vostra atenció
https://personesconsumidores.wordpress.com/
Els símbols pictogràfics utilitzats són propietat del Govern d'Aragó i han estat
creats per Sergio Palao per a ARASAAC (http://www.arasaac.org), que els
distribueix a Llicència Creative Commons BY-NC-SA.
Autor dels pictogrames: Sergio Palao. Origen: ARASAAC
(http://www.arasaac.org). Llicència: CC (BY-NC-SA). Propietari: Govern d'Aragó
(Espanya)