Diari del 29 de març del 2018

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 29 De març Del 2018 Núm. 3.526 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 31/03/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333
T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10
Ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
OPINIÓ
Sobre escriure (2): cap
dia sense una línia
ElEna aranda
Assessora literària
‘España ha quedado
atrás’
rOSSEnd
arEnY
Mestre i exconse-
ller lauredià
l’aGIa considera equivocat no
reduir la durada del contracte
L’entitat augura que hi haurà un increment del preu del lloguer si no es rebaixa el termini actual de 5 anys
aNdOrra pàgina 7
cONSEll d’EurOPa
avuI éS NOtícIa pàgina 3
El Consell d’Europa defensa l’estatus
de capitalitat per a andorra la Vella
aNdOrra pàgina 6
La lluita contra el
contraban, entre les
prioritats de Tributs
aNdOrra pàgina 8
La CASS tanca el
2017 amb un dèficit
de 30,8 milions
aNdOrra pàgina 11
Cinc anys de presó per
al músic belga que va
abusar d’una dona

2 Dijous, 29 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Eclar
Av. Príncep Benlloch, 87 - Tel. 804 333
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580-645 555
Què significa judes?
Significa ‘home traïdor’.
No te’n refiïs perquè és un
judes.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
El primer pas per fer una pizza italiana són
pizzers italians i un forn de llenya.
Vine al restaurant Itàlia, allà ho trobaràs.
El Pasquale, el Gianluca i el propietari
Corrado, professionals de la pizza.
Us hi esperem!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Sabores del Sur
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
D E L 2 3 D E M A R Ç A L 2 2 D ’ A B R I L
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
150/270
3/5
Pols
Oberts
14/15
28/28
739 600
70-110
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
28/31
44/43
878 000
130/235
2-3/5
Pols
Oberts
68/70
119/127
872 900
EL TEMPSEL TEMPSEL TEMPS
MATÍ AMB RUIXATS I TARDA MÉS ESTABLE
El pas d’un front que ahir al vespre ens va començar a
afectar encara ha de donar algunes febles nevades al
matí a cotes de 1.500 metres. Al llarg del dia les claria-
nes han de guanyar espai amb temperatures més baixes.
Demà temps més inestable i fred. Que tinguin un Bondia.
Avui 9
6
10
3
2
0
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
divendres
dissabte
Canillo
-1/5
Pas de la Casa
-6/0Encamp
1/7
Ordino
0/6
La Massana
1/7
Escaldes - Engordany
3/9
Andorra la Vella
3/9
Sant Julià de Lòria
4/10
La Seu d’Urgell
4/12
Puigcerdà
0/6
L’Ospitalet
-2/5

3Dijous, 29 De març Del 2018
Avui és notícia
El Congrés dels Poders Locals i
Regionals del Consell d’Europa
va abordar ahir en una sessió ce-
lebrada a Estrasburg l’estat de la
democràcia local a Andorra, pre-
sentant l’informe definitiu del
comitè de seguiment del Congrés
de Poders Locals i Regionals del
Consell d’Europa basat en la vi-
sita que van fer l’abril passat al
Principat i que va ser adoptat.
D’aquesta manera, les princi-
palsconclusionsdelprimerinfor-
me de què és objecte Andorra des
que el 2011 va ratificar la Carta
Europea dels Poders Locals, són
que el país té un “nivell global-
ment satisfactori de democràcia
local, tal com mostra l’escàs nom-
bre de conflictes de competències
entre l’Estat i les col·lectivitats
locals”, i conforme als compromi-
sos presos al voltant de la Carta
Europea dels Poders Locals, si bé
troba a faltar que Andorra la Ve-
lla no “sigui dotada d’un estatus
especial” per la seva condició de
capital, en conformitat a la reco-
manació 219 del congrés sobre
l’estatus de les ciutats capitals.
Precisament sobre aquesta
qüestió de la capitalitat, el cap de
Govern, Antoni Martí, va desta-
car que Andorra la Vella “no és
ni Madrid ni París, però té el seu
estatus” perquè ja rep més diners
que la resta i cal tenir en compte
que al seu costat hi ha una altra
parròquia, Escaldes-Engordany,
que té una població similar a la
d’Andorra la Vella.
El comitè va valorar de ma-
nera satisfactòria la “cultura de
consulta i diàleg estret entre les
autoritats centrals i locals del
país”, la seva proximitat i la re-
presentació de les parròquies al
Consell General, però va recoma-
nar establir formalment per llei
el mecanisme de consulta de les
autoritats locals. A més, aconse-
lla també avaluar la possibilitat
de signar i ratificar el protocol
addicional de la Carta sobre el
dret de participar als assumptes
de les col·lectivitats locals. En
l’informe també s’encoratja An-
dorra a continuar “els esforços de
reforma sobre la base dels princi-
pis pertinents de la Carta”, tenint
en compte que quan els avalua-
dors van fer la seva visita el país
es trobava en ple debat sobre les
modificacions a les lleis de com-
petències i transferències.
Davantaltresaspectes,comles
remarques que van poder consta-
tar durant la seva visita sobre la
representativitat de les minories,
destaquen que s’adapten a la Car-
ta Europea dels Poders Locals, si
bé consideren necessari que s’es-
timin aquestes constatacions.
El cònsol major de la Massa-
na i cap de la delegació nacional
al Congrés dels Poders Locals del
Consell d’Europa, David Baró, va
destacar en la seva intervenció
les bones relacions entre el po-
der central i els comuns, que han
estat facilitades, va dir, per les di-
mensions reduïdes del país i pels
usos i costums.
Pel que fa a la recomanació
que continuïn els esforços per la
reforma de les competències i les
transferències en base als princi-
pis de la Carta Europea, Baró va
informar davant el ple que les
dues noves lleis van ser votades
pel Consell General a l’octubre
del 2017 i van entrar en vigor el
generpassatiquelaLleidetrans-
ferències està en fase de revisió,
per tal de millorar el principi de
proporcionalitat i objectivitat,
després de la sentència del Tri-
bunal Constitucional sobre tres
articles del text.
Baró va qualificar de molt
bona la posició d’autonomia local
dels comuns a Andorra i d’en-
coratjadores les propostes del
congrés i va felicitar, en nom de
la delegació andorrana i dels set
comuns, la tasca dels responsa-
bles de l’informe, pel seu interès
encaptarlaveritablerealitatd’un
petit país estat membre com és
Andorra i valorar molt positiva-
ment la situació de la democràcia
local i autonomia dels comuns.
Una vegada debatut i votat
l’informe de recomanacions
d’Andorra pels 47 estats mem-
bres del congrés es va donar pas
a un debat específic sobre els rep-
tes dels petits estats en l’aplicació
de la Carta Europea dels Poders
Locals, on va participar el cap de
govern; el ministre d’Interior de
Mònaco, Patrice Cellario; el se-
cretari d’Estat d’Interior de Sant
Marino, Guerrino Zanotti, i el se-
cretari d’estat de l’Administració
Local i les Col·lectivitats de Mal-
ta, Silvio Parnis.
La intervenció de Martí
Durant la seva intervenció, el
cap de Govern va defensar que
el nou sistema de repartiment
de les transferències de capital
als comuns s’adequa millor a
les exigències de solidaritat que
emanen de la Carta de l’Autono-
mia Local, de manera que consi-
dera que Andorra “compleix de
facto amb aquest article tot i no
haver-lo ratificat plenament”.
En aquest sentit, va destacar
que s’han establert mecanismes
correctors de repartiment per
garantir que aquelles parròquies
amb menys activitat econòmica
disposin dels recursos suficients.
Martí va reconèixer que una
sola administració seria suficient
per gestionar un país de les di-
mensions d’Andorra, però consi-
dera que l’estructura actual evita
que les decisions es concentrin
en poques mans, garanteix un
desenvolupament harmònic de
tot el territori i que no es perdi
la proximitat amb els ciutadans.
A més, va assegurar que tant el
Govern com els comuns actuen
amb una visió global de país i ha
celebrat que els comuns acceptin
una congelació i una reducció de
les transferències. Per tot plegat,
considera que el grau de coopera-
ció i solidaritat entre les adminis-
tracions és satisfactori.
Pel que fa a l’informe de la
comissió de seguiment, Martí
va admetre que no hi ha meca-
nismes formals de consulta a les
autoritats locals per part del Go-
vern, però argumenta que no és
necessari formalitzar-ho perquè
la relació és “estreta, propera i
constant amb tots els cònsols”.
La delegació andorrana la in-
tegraven també els cònsols Josep
Miquel Vila i Jordi Torres, així
com el secretari de la delegació,
Isaac Pérez.
Martí va aprofitar el desplaça-
ment a Estrasburg per reunir-se
amb el secretari general del Con-
sell d’Europa, Thorbjørn Jagland,
i amb el comissari pels Drets Hu-
mans, Nils Muiznieks.
Aval a la democràcia local i petició
per reconèixer l’estatus de la capital
El Congrés dels Poders Locals i Regionals adopta l’informe sobre Andorra, que destaca l’“exemplaritat” del país
Consell d’Europa
redacció
andorra la VElla
El cap de Govern, Antoni Martí, durant la seva intervenció al Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa.
ConsEll d’Europa
El cònsol de la Massana i cap de la delegació, David Baró, en la seva intervenció.
ConsEll d’Europa

OPINIÓ4 dijous, 29 de març del 2018
El Congrés de Poders Locals i Regionals va
aprovar ahir el seu informe sobre Andor-
ra després de l’avaluació que una comissió
va fer al país l’abril de l’any passat. L’infor-
me assenyala com a molt satisfactòria la
democràcia i autonomia local al país, així
com el compliment de la Carta Europea
d’Autonomia Local. També es remarca el
diàleg existent entre les autoritats centrals
i locals, tal com va destacar el cònsol major
de la Massana, David Baró, que encapçala-
valadelegacióandorrana.Totiaixò,l’orga-
nisme recomana crear mecanismes per llei
perquè les corporacions comunals siguin
consultades en tots aquells temes que les
afecten i encoratja Andorra a continuar els
esforços per reformar les competències i
transferències basant-se en els estàndards
estipulats a l’esmentada carta. Andorra
passa, doncs, de manera molt favorable
l’examen d’un organisme reconegut com
és el Consell d’Europa, de qui depèn el
Congrés de Poders Locals. L’excepció és
que manca de moment un estatus especi-
al que reconegui la capitalitat d’Andorra la
Vella, una qüestió en què ha insistit molt
l’actual cònsol major, Conxita Marsol. La
modificació de la llei de transferències,
amb motiu de la sentència del Tribunal
Constitucional, podria ser una bona opor-
tunitat per anar per aquest camí.
Informe favorable del Congrés de Poders Locals
EDITORIAL
El fi sentit de l’humor de TV3 –
ja saben, la BBC catalana– mai
no deixa de sorprendre’ns. Diu-
menge ho va tornar a fer amb
una programació especial amb
l’excusa de la detenció del MHP
–laP,depròfug,s’entén–enuna
remota benzinera de Schleswig-
Holstein, que sona tan deci-
monònic. La ironia consisteix,
és clar, a dir-ne especial del que
porta fent dia sí i dia també des
de fa tres decennis, com a mí-
nim: posar la graella sencera al
servei de la construcció nacional
sense que cap professional de la
televisió més plural de l’univers
hagi dit mai ni piu. I si cal cri-
dar a les barricades, com va fer
diumenge i com no ha deixat
de fer des d’aleshores, s’hi cri-
da, que per això és la televisió
de tots. De tots els indepes, és
clar. Així s’explica el sensacional
desplegament d’aquests últims
dies, amb un càmera de la casa
a cada tall de carretera i a cada
racó d’Europa on una colla de
patriotes treia una pancarta per
reclamar la llibertat dels presos
polítics que ho són per les seves
idees i bla, bla, bla. Per això ma-
teix, sorprèn també que al tan-
cament d’aquesta edició TV3
encara no s’hagués fet ressò de
la notícia còsmica que ha sigut
la constitució del nostre CDR,
decidit –sembla– a liquidar el
feixisme espanyol important el
model democràtic veneçolà. “El
món mira Andorra i el seu nou
CDR”, diuen els seus impulsors
sense cap engruna d’ironia. Els
seus col·legues de l’Alt Urgell
ens amenacen ara d’amenitzar
la Pasqua amb uns quants es-
morzars populars a la N-145. Ba-
talla, com sempre, no tindrà res
a dir-hi. En fi, que entre el CDR
Andorra –el món ens mira– i la
jugada mestra del MHP a Neu-
munster per internacionalitzar
el procés –ho diu la gran Raho-
la, sempre visionària–, això està
fet, nois. Deliris de grandesa?
No: fent república. Seguim.
El món sencer
ens mira
L’organismE voL quE Es
rEconEgui La capitaLitat
DONANT LA NOTA
Juli Sánchez
L’internacional, juntament
amb el seu company Ilde
Lima, ha creat una iniciati-
va que es diu Gol Solidari,
que té com a objectiu aju-
dar els nens necessitats.
12345
David Baró
El cònsol major de la Mas-
sana va participar ahir al
Congrés de Poders Locals,
on va destacar la bona po-
sició d’autonomia local dels
comuns a Andorra.
12345
Trini Marín
El Comú d’Escaldes-Engor-
dany ha tancat el 2017 amb
un resultat positiu de 2,4
milions d’euros i ha rebai-
xat l’endeutament en 3,1
milions d’euros.
1234 5
Albert Hinojosa
El departament de Tributs
vol millorar la seva eficièn-
cia, incidint, entre altres
punts, en el temps d’espe-
ra, la formació i una bústia
de reclamacions.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Actua
@IniciativaActua
L’#EspaiInnovació d’#Andorra també
és per als més petits.Aquesta setma-
na acull el campus de #robòtica de @
Loopacat. Espectacular!
Servei Meteo d’Andorra
@MeteoAnd_OECC
Sondatge dels @BandersAndorra avui a
#Sorteny amb 285 cm a 2400m Atenció
a la pujada temperatures d’aquest mig-
dia i tarda.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
AnDréS luengo
Periodista
La vEu dEL pobLE s. a.: prEsidEnt Ferran naudi d’areny-plandolit | gErEnt ricard vallès
dirEctor Julià rodríguez | cap dE rEdacciÓ andrés Luengo | rEdacciÓ marc segalés, mireia suero, víctor duaso, pepa gallego, maria pilar adín | corrEcciÓ bruna generoso
maquEtaciÓ Lídia Jo, reinaldo márquez, soraya borlido | FotograFia Jonathan gil | comErciaL i administraciÓ Joan nogueira, albert usubiaga, virginia Yáñez
distribuciÓ premsa distribució | imprEssiÓ imprintsa.
carrer baixada del molí, 5. andorra la vella.telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BoNDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BoNDIA. No obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BoNDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BoNDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. No es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal and. 114-2004
TUITENQUESTA
Creus que l’embelliment de
l’avinguda Meritxell s’acabarà
en els terminis previstos?
Sí
no
14%
86%

OPINIÓ 5dijous, 29 de març del 2018
Aquest és el títol del nou llibre de
Ramón Cotarelo, famós politòleg
espanyol. Encara no l’he llegit
perquè tot just l’acaba de publicar.
Però he de reconèixer que tant el
títol com l’entrevista que li van fer
per televisió em van atraure molt.
Ell acabava dient que l’Espanya
constitucional del 1978 ha cadu-
cat. Els espanyols i també els cata-
lans d’avui no són aquells que van
donar suport a una carta magna
que apareixia com la millor solu-
ció després de molts anys de dic-
tadura i repressió.
Però, què ens trobem avui? Al
meu entendre, una mica el ma-
teix. La repressió de l’estat espa-
nyol resulta evident. Però és que,
a més, aquesta no apareix com a
tal als ulls de la vella Europa dels
estats, que s’ho mira impertorba-
ble; el govern espanyol actua amb
la llei a la mà, aquella llei que tam-
bé van votar els catalans de fa 40
anys. La constitució és el seu gran
comodí per evitar la trencadissa
espanyola. Però en realitat ens
adonem com Espanya està usant
la democràcia sobre el paper per
aniquilar la democràcia del car-
rer. El que és clar, però, és que el
problema de l’encaix de la Catalu-
nya del segle XXI en aquella pell
de toro hereva de l’Espanya una,
grandeylibre no se soluciona a cop
de sentència judicial, empresona-
ments i fins i tot violència física.
El problema persisteix i és justa-
ment això el que l’estat espanyol i
tots els partits majoritaris no han
acabat d’entendre o no volen ac-
ceptar. Ni una Espanya en procés
de balcanització ni l’Europa dels
estats poden seguir mirant cap a
una altra banda més temps. Un
replantejament a gran escala re-
sulta imprescindible. Europa ha
fet la vista grossa, sí, i s’ha quedat
al marge, però ara, amb les ordres
de detenció internacionals, li toca
mullar-se d’alguna manera. I pot-
ser algun dels estats que acullen
dirigents catalans dictaminarà
quelcom que incomodarà l’estat
espanyol... Ja ho veurem.
En aquest sentit crec cada
cop més fermament que aquesta
Europa dels estats ha caducat de
la mateixa manera que ho ha fet
l’Espanya del 78. Els estats que la
componen van formar-se sense
tenir en compte les nacions tradi-
cionals que existien al vell conti-
nent. Fixem-nos en el poble cata-
là, per exemple: present en quatre
estats diferents. És per això que
no m’agrada aquell concepte d’es-
tat nació que s’atribueix als països
europeus. Com es pot pensar que
l’Espanya actual és una nació es-
sent un puzle amb tantes peces i
tan diferents? És obvi que no ho
és. És per això que, lluny de no
creure en un tipus d’unió, crec
més en una Unió Europea de les
regions per ser més respectuosa
amb les nacions. De fet, des de les
institucions europees ja es treba-
lla intensament per crear sinergi-
es en les zones transfrontereres
com al País Basc, on s’ha creat
una Euroregió amb infraestructu-
res comunes pels bascos del nord
i del sud, fet que esborra la vella
frontera artificial del Tractat dels
Pirineus.
Però tornem a la constitució
espanyola que avui blinda i prote-
geix l’Estat. Cotarelo opina que és
irreformable quant a la reestruc-
turació territorial. I té raó: és el
conjunt de la població espanyola
que hauria de votar un nou encaix
català i també una independèn-
cia efectiva. Impossible de refor-
mar-la, per tant. I és aquí on po-
dem entendre com Espanya està
fent un gir totalitari. No vol saber
res de les pretensions del poble
català del 2018 i es reivindica com
a legítim estat democràtic euro-
peu i poca cosa més.
No oblidem que els artífexs de
la constitució sorgien de l’Espa-
nya franquista. Per tant, les remi-
niscències d’aquella època negra
van assegurar una carta magna
prou restrictiva en el sentit que
protegia la màxima una, grande y
libre… in saecula saeculorum.
Per acabar, deixeu-me dir que
fa un flac favor al sentiment de
pertinença a l’Espanya actual, que
un estafador de l’erari públic gau-
deixi de llibertat mentre que per-
sones que només van voler votar,
se’ls acusi de rebel·lió i de sedició i
acabin a la presó. L’Espanya actual
comença a quedar-se enrere, efec-
tivament.
‘España ha quedado atrás’
L’evident repressió de
l’estat espanyol no
apareix com a tal als
ulls de la vella Europa
Consellnúm.2:“Marcaal’agenda
una hora diària per escriure (i es-
criu)”. El consell admet fins a tres
variacions: (1) sessions diàries
més llargues, o (2) en dies discon-
tinus, o (3) en intensius de cap de
setmana.
En resum. Integra aquesta ac-
tivitat a la teva rutina i no la tren-
quis. És el que Dorothea Brande
definia com “escriure amb hora-
ri”. En definitiva, una manera de
desmuntar el mite altament per-
judicial per a la salut narrativa de
deixar-ho tot en mans de la ins-
piració. Escriu cada dia i que les
excepcions siguin excepcionals.
Temps...
Algú va retreure en una car-
ta a la seva estimada Felice Ba-
uer que “amb una o dues hores
per a escriure no n’hi ha prou (a
part del fet que no has previst el
temps que dedico a escriure’t a
tu); deu hores seria l’ideal, però
ja que l’ideal és inabastable, fora
bo acostar-s’hi com més millor, i
no pensar tan sols en escatimar
esforços”. Sempre he pensat que
perquè et surti una obra kafkiana
s’ha de patir l’experiència de ser
Kafka i viure com ell. És un bon
exercici d’humilitat passar a net
els seus horaris i rebaixar les ex-
pectatives de la resta d’humans.
...I treball.
Treball és una paraula repulsi-
va. O “lleugerament repulsiva” si
tenim intenció d’aprendre alguna
cosa de Ray Bradbury. A Zen en
el arte de escribir s’adverteix que
la carrera de qualsevol escriptor
(professional o no) girarà tant sí
com sí al voltant d’aquesta parau-
la durant tota la vida. I Bradbury
aporta una recepta de collita prò-
pia per prosperar en aquest sen-
tit: “Mil o dues mil paraules per
dia durant els propers vint anys.
Al principi podria apuntar a un
conte per setmana, cinquanta-
dos contes a l’any, durant cinc
anys. Abans de sentir-se còmode
en aquest mitjà haurà d’escriure
i deixar de banda o cremar molt
material”.
Per a Bradbury, “la quantitat
redunda en la qualitat”. D’acord.
Però a més hi afegeixo que la
quantitat no s’assoleix si no hi
ha una constància (millor si és
diària). Amb la quantitat arriba
l’experiència. I de l’experiència
sorgeix la qualitat. També, és
cert, es produeixen aquells mi-
racles que del no res en fan una
obra mestra. Però són anomalies
que no ens haurien de distreure
de la realitat.
Així que si el resultat és un
fracàs, benvingut sigui. Li dono
de nou la raó a Bradbury: “El ve-
ritable fracàs és rendir-se”. L’èxit
és fer la feina que t’has propo-
sat. “Si està bé, n’aprens. Si està
malament, n’aprens encara més.
L’únic fracàs és aturar-se”.
És així com es guanyen ma-
ratons, s’arriba a la Biennal de
Venècia, s’encistella amb els ulls
tancats... i s’escriu el llibre que
t’has proposat. Una altra cosa és
publicar-lo. Ja en parlarem.
Sobre escriure (2): cap
dia sense una línia
Fiar-ho tot a la
inspiració és un mite
altament nociu per a
la salut narrativa
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
ElEna aranda
Assessora literària
rOSSEnd arEnY
Mestre i exconseller lauredià
La conclusió de Ramón Cotarelo és que l’Espanya constitucional del 78 ha caducat
Espanya està usant
la democràcia de
paper per liquidar la
democràcia del carrer

Andorra
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Com és habitual cada exercici,
la lluita contra el tràfic il·lícit
de productes del tabac serà una
de les principals línies d’actua-
ció del departament de Tributs
i Fronteres (DTF) per aquest
2018, si bé en aquesta ocasió
prendrà una rellevància espe-
cial després de la recent modi-
ficació de la Llei de control de
les mercaderies sensibles i de
la Llei del codi de duana, i de la
propera entrada en vigor –diu-
menge– de l’acord de coopera-
ció transfronterera amb França.
Així ho va explicar ahir el
director general de Tributs i
Fronteres, Albert Hinojosa,
després de la reunió del con-
sell de ministres en què es va
donar llum verda al Programa
anual d’actuació del DTF i al Pla
de control fiscal per a l’exercici
2018. Hinojosa va admetre que
aquests canvis comportaran la
necessitat de “més recursos hu-
mans per ser més eficients”, i,
al marge de recordar la previsió
d’incorporar cinc nous efectius
a la duana aquest any i cinc més
de cara al 2019, va avançar que
caldrà destinar gent que ja for-
ma part del departament a “tas-
ques exclusivament de control
del contraban”.
Pel que fa a l’acord amb Fran-
ça, Hinojosa, que va recordar
que les bones relacions entre les
dues duanes venen ja de lluny,
va assegurar que permetrà una
“millor coordinació” en la lluita
contra el tràfic il·lícit de tabac i
que a la vegada “evitarà que s’ai-
xafin operacions”. Així mateix,
el director general del DTF va
precisar que quan es parla de
patrulles conjuntes es fa refe-
rència a “la coordinació a banda
i banda de la frontera” i no al fet
que agents de duana andorrans
o francesos “actuïn fora del seu
territori”, malgrat que l’acord
“preveu aquesta possibilitat”.
Les altres dues grans línies
de treball per aquest 2018 són
la continuació dels treballs per
posar en marxa l’Agència Tribu-
tària Nacional i la consolidació
de la recaptació executiva. En
el primer cas, i sempre que aca-
bi havent-hi acord amb els co-
muns, es preveu que durant el
segon semestre de l’any s’enlles-
teixi el projecte de llei de creació
de l’agència, amb la previsió que
pugui implementar-se el primer
de gener del 2020, i que paral-
lelament les administracions
parroquials treballin per harmo-
nitzar el seu calendari tributari.
Pel que fa a la recaptació exe-
cutiva, Hinojosa va explicar que
es vol consolidar els procés de
constrenyiment i agilitzar els
embargaments, i va anunciar la
propera posada en marxa d’una
nova eina per a l’aplicació infor-
màtica que s’utilitza (SAP) per
tal de poder procedir a “l’embar-
gament automatitzat de comp-
tes bancaris per a aquells deutes
de petita quantia”. Per a aquells
deutes de quantitats més ele-
vades, Hinojosa, que va desta-
car que l’exercici 2017 es van
recuperar a través d’embarga-
ments fins a mig milió d’euros,
va explicar que es continuarà
el procés actual de tramitació
d’expedient per contribuent.
Entre els objectius, el DTF
vol millorar l’assistència al con-
tribuent, entre altres mesures,
millorant l’índex de demora en
la tramitació d’ajornaments i
fraccionaments. Així mateix, i
en l’apartat de control tributa-
ri, es vol que les devolucions en
les campanyes de l’IS, IGI i IRPF
es facin en un termini de dos
mesos i no s’esperi als tres que
preveu la llei.
Pel que fa al Pla de control
fiscal, i en el cas concret de l’im-
post general indirecte (IGI), es
farà un control específic dels
sectors que incorporin un va-
lor afegit important i seran
objecte d’atenció especial les
activitats amb proporció de va-
lor afegit molt inferior a la del
sector o amb gran proporció
localitzat a l’estranger. Amb re-
lació a l’impost de la renda dels
no residents (IRNR) es vigilarà
l’aplicació correcta dels dife-
rents convenis per evitar la do-
ble imposició als diferents tipus
de renda, mentre que en el cas
de l’impost de societats i l’im-
post de la renda de les persones
físiques es farà un control dels
contribuents amb major risc
d’incompliment, es controla-
ran les diferents deduccions i la
seva afectació, i es vigilaran les
rendes de capital mobiliari i de
capital immobiliari.
La lluita contra el contraban, entre
les prioritats de Tributs i Fronteres
Hinojosa anuncia la posada en marxa d’un embargament automatitzat de comptes bancaris per a quanties petites
Consell de ministres
M.S.
andorra la Vella
El director general del departament de Tributs i Fronteres,Albert Hinojosa, en la compareixença d’ahir.
jonathan gil
Comença la
negociació de
la circulació
de capitals
Sense haver tancat enca-
ra oficialment el capítol
de mercaderies, la reunió
de la setmana passada a
Brussel·les va servir per-
què la delegació andorra-
na i la de la Unió europea
obrissin ja el debat sobre
la lliure circulació de capi-
tals. Així ho va confirmar
ahir el ministre de Finan-
ces i portaveu de l’exe-
cutiu, jordi Cinca, que va
precisar que tot just s’ha
començat a analitzar qui-
na legislació té ja andorra
i quina caldria implemen-
tar respecte a aquesta
qüestió.
Quant al tema de les
mercaderies, i particular-
ment al capítol del tabac,
Cinca, que va recordar que
no hi ha res tancat fins
que globalment es tanqui
l’acord d’associació, va
assegurar que no hi ha ele-
ments nous que facin pen-
sar que no es podrà assolir
el període transitori de tren-
ta anys. el ministre, que va
insistir en desvincular les
qüestions de fiscalitat del
tabac de l’acord, va afirmar
que per part andorrana ja
s’“estaria en disposició” de
donar per tancada la nego-
ciació d’aquesta llibertat.

ANDORRA 7Dijous, 29 De març Del 2018
Sostenibilitat
El Govern va aprovar ahir
obrir a la ciutadania la pos·
sibilitat de participar en
l’elaboració de l’Informe Na·
cional Voluntari en el marc
de les Revisions Nacionals
Voluntàries del Fòrum Po·
lític d’Alt Nivell 2018 de les
Nacions Unides.
Andorra s’ha compromès
a presentar el seu Informe de
seguiment del compliment
dels Objectius de Desenvolu·
pament Sostenible. L’agenda
2030 de les Nacions Unides
preveu que les revisions na·
cionals han de ser obertes,
inclusives, participatives i
transparents, i per aquest
motiu s’han volgut oferir
mecanismes de participació
a tota la ciutadania.
Així, amb l’objectiu d’in·
volucrar la població andor·
rana, s’ha acordat crear una
plataforma participativa
accessible des del web del
Govern per acollir opinions
i aportacions de tothom qui
ho vulgui sobre el desenvo·
lupament sostenible al país.
Les aportacions s’inclouran
en l’informe de manera que
s’evidenciï el punt de vista
de la societat sobre les acci·
ons que emprèn el Govern en
aquest àmbit i també sobre
la implicació de la població.
El web (www.exteriors.ad/
ca/informenacionalvoluntari),
que estarà disponible a par·
tir del 3 d’abril, informarà
sobre els objectius de desen·
volupament sostenible i ofe·
rirà un apartat amb l’explica·
ció sobre l’Informe Nacional
Voluntari.
Participació
en l’Informe
Nacional
Voluntari
Redacció
andorra la vella
Jordi Galobardas, que ahir va
ser renovat com a president del
Col·legi Professional d’Agents
i Gestors Immobiliaris d’An·
dorra (AGIA) considera que el
ministre d’Afers Socials, Jus·
tícia i Interior, Xavier Espot,
“s’ha equivocat, perquè és una
errada no tocar el termini per
renovar el contracte de lloguer,
que està marcat en cinc anys”.
L’AGIA volia que només fos de
dos anys, i considera que aquest
termini “és inflacionista” i tin·
drà un efecte contraproduent.
Segons el president de l’AGIA es
preveu que els propietaris dels
habitatges de lloguer davant del
que consideren un “llarg termi·
ni” augmentin els preus i sigui
una pujada més generalitzada i
no com la d’ara, que consideren
moderada, llevat dels casos de
grans increments que diu Ga·
lobardas són “anecdòtics”. Per
tant, l’AGIA preveu insistir, de
nou, davant del Govern en una
major flexibilització de la llei.
Segons l’AGIA, si els contrac·
tes es fan per un termini més
curt de temps els propietaris
dels habitatges estaran més
disposats a arribar a acords de
pujades relacionades amb la
inflació. Però Galobardas con·
sidera que els casos pels quals
s’ha creat “alarma social”, pels
importants increments de preu,
que diu són “singulars i anecdò·
tics”, poden provocar que els
propietaris pugin ara més els
preus en la renovació dels nous
contractes i davant d’un termi·
ni dels propers cinc anys.
L’AGIA continua mantenint
la proposta de dos anys com
un termini idoni, i segons va
explicar Galobardas seria anar
en sintonia amb la resta dels
països. “A Espanya ja s’ha abai·
xat de cinc a tres anys i al nord
d’Europa es fa cada any”, va co·
mentar el president de l’AGIA.
El col·legi de gestors i agents
immobiliaris no es veu recone·
gut amb la reforma de la llei que
el Govern vol impulsar en breu
per potenciar el mercat de llo·
guer, perquè consideren que no
es flexibilitza la llei.
Pel que fa a l’acord que ha ar·
ribat l’executiu amb les corpora·
cions comunals per tal de frac·
cionar el pagament de la cessió
urbanística, des de l’AGIA ja els
sembla bé perquè aquest cost ja
suposava un fre per al promotor
immobiliari, però Galobardas
va mostrar la seva insatisfacció
perquè l’executiu no ha arribat a
un acord amb els comuns per tal
d’homogeneïtzar el percentat·
ge d’aquesta cessió. L’AGIA vol
que tots els comuns marquin la
mateixa obligació en la cessió i
que s’alineïn a les corporacions
que els tenen més baixos, en un
5%. Galobardas critica que en·
cara alguns comuns tinguin la
cessió al 15% perquè crea una
gran diferència. “L’homogene·
ïtzació d’aquesta cessió obliga·
tòria sempre hauria d’anar a la
baixa”, va remarcar Galobardas.
A l’assemblea general ordi·
nària de l’AGIA celebrada ahir
amb un gran nombre de col·
legiats, a més de la renovació de
la junta de govern, també es va
presentar la situació de tresore·
ria del col·legi professional. “La
junta de govern s’ha renovat
amb una candidatura continu·
ista, en què ens han fet confi·
ança per continuar amb tot el
seguit de treballs i activitats ja
programades”, va comentar Ga·
lobardas.
L’AGIA preveu lloguers més cars si no
es redueix la durada dels contractes
El president considera que el Govern s’ha equivocat mantenint el termini de cinc anys
Sector immobiliari
L’AGIA va celebrar ahir la seva assemblea general ordinària, que va elegir la nova junta directiva.
agia
Pepa Gallego
andorra la vella
l’agia manté la
proposta que els
contractes siguin de
dos anys
el col·legi elegeix la
junta directiva, que
seguirà encapçalant
Jordi galobardas

ANDORRA8 Dijous, 29 De març Del 2018
La branca general de la Caixa
Andorrana de Seguretat Social
va tancar el 2017 amb un dèficit
de 30,8 milions d’euros, segons
es desprèn dels estats financers
i de la liquidació de comptes de
l’exercici passat, aprovats di-
marts al vespre pel consell d’ad-
ministració de la CASS.
Així, segons el comunicat
fet públic per la parapública,
la branca general va ingressar
l’any passat fins a 110,3 milions
d’euros per cotitzacions dels
assalariats i dels treballadors
per compte propi, un 11,3%
més que la quantitat ingressada
pel mateix concepte el 2016. A
aquesta xifra cal sumar-hi els
8,2 milions d’euros que es van
ingressar per les cotitzacions
de les prestacions econòmiques
de la CASS –pensions i baixes–,
i que suposen uns ingressos to-
tals de 118,5 milions d’euros.
Pel que fa a les despeses,
aquestes es van incrementar en
un 5,1% respecte l’exercici 2016
i van ascendir a 149,3 milions
d’euros. Quant a la distribució
de les despeses, 91,1 milions
d’euros corresponen a les pres-
tacions sanitàries, un 4% més
que l’any passat, mentre que les
prestacions econòmiques –bai-
xes, pensions d’invalidesa i pen-
sions d’orfenesa– van ascendir
a 58,2 milions d’euros, un 2,3%
més que el 2016.
Quant als beneficiaris del sis-
tema, al final de l’exercici 2017 la
CASS tenia comptabilitzats fins
a 42.509 assalariats, un 3,3%
més que les persones registrades
el desembre del 2016. Aquest
augment es tradueix també en
un increment de la massa salari-
al declarada, que el 2017 ha es-
tat un 3,8% superior a la de l’any
anterior. També ha pujat la xifra
de cotitzants per compte propi,
amb una alça del 6,5% per a un
total de 6.236 autònoms.
Pel que fa al nombre d’asse-
gurats indirecte es va situar en
17.104 persones, mentre que
el nombre de pensionistes de la
branca general es va reduir un
1,2%, arribant als 2.564 pensio-
nistes a 31 de desembre passat.
D’aquests, 2.257 són d’invali-
desa, 306 d’orfenesa i hi ha una
pensió de reversió d’ascendents.
més reserves de jubilació
En el cas de la branca de jubila-
ció, les reserves van créixer en
48,4milionsdesprésderegistrar
uns ingressos de 136 milions, i
unes despeses de 87,6 milions.
Així, pel que fa a les entrades,
la CASS va ingressar fins a 128
milions d’euros provinents de
les cotitzacions dels assalariats
i treballadors per compte propi,
3,3 milions per les cotitzacions
de les prestacions econòmiques
–pensions i baixes– i 4,7 milions
més corresponents a transfe-
rències del Govern per fer front
al finançament de les pensions
no contributives.
Pel que fa als beneficiaris,
a final del desembre passat la
CASS tenia registrats 12.200
pensionistes, un 2% més que a
final del 2016, dels quals 10.575
són jubilats, hi ha 7 capitals de
jubilació i 2.979 pensions de
viduïtat, de les quals 74 de tem-
porals.
D’altra banda, i a instànci-
es del Servei Andorrà d’Aten-
ció Sanitària (SAAS), el consell
d’administració de la CASS va
donar el vistiplau a un acord
de la parapública amb l’Agru-
pació Mèdica i Quirúrgica per
a l’atenció de referència en les
especialitats d’otorinolaringo-
logia i al·lergologia a l’Institut
Universitari Quirón Dexeus.
Així, i per continuar millo-
rant l’atenció als usuaris, l’òrgan
rector de la CASS va acordar la
licitació del seguiment de l’es-
tudi de satisfacció dels afiliats i
declarants, que es farà per mitjà
d’un concurs internacional.
La CASS tanca el 2017 amb un
dèficit de 30,8 milions d’euros
El nombre d’assalariats creix un 3,3% respecte el 2016 i el de treballadors autònoms un 6,5%
Seguretat Social
El consell d’administració de la CASS va tancar els comptes del 2017.
jonathan gil
m.s.
andorra la vella
les propostes
per a la
jubilació, a
final d’abril
El document amb les pro-
postes per a la sostenibi-
litat del sistema públic de
pensions que el president
de la CASS, Jean-Michel
Rascagneres, es va com-
prometre a fer arribar a les
comissions legislatives de
Finances i Pressupost i de
Sanitat i Medi Ambient, no
es trametrà com a mínim
fins a final d’abril. I és que
el consell d’administració
de la CASS va començar a
analitzar en la reunió de di-
marts les primeres propos-
tes, que ara hauran d’ana-
litzar els representants
dels diferents col·lectius
(empresaris, assalariats i
pensionistes) per fixar la
seva posició. I és que des
de la parapública es vol que
les mesures que es facin
arribar al Consell General
comptin amb el vistiplau de
totes les parts.
Andorra acollirà el proper mes
de novembre la trobada anual
de la Federació Iberoamericana
de l’Ombudsman (FIO). La no-
minació es va fer efectiva en el
decurs de l’Assemblea general
celebrada del 14 al 16 de març
a Panamà, a la qual va acudir
el Raonador del Ciutadà, Marc
Vila. “Se’ns fa la suficient con-
fiança gràcies al fet que el meu
predecessor, Josep Rodríguez,
va oferir en anteriors edicions
la possibilitat que es fes a An-
dorra, i s’ha vist amb suficient
simpatia”, va dir Vila.
Aquesta és la divuitena vega-
da que hi participa la institució
del Raonador del ciutadà, i amb
aquest nomenament es consoli-
da la trajectòria i el reconeixe-
ment internacional de l’entitat
andorrana.
La jornada temàtica, que en-
guany ha estat dedicada a les
migracions, ha servit per entre
altres qüestions reclamar l’aten-
ció dels organismes internacio-
nals especialitzats en qüestions
migratòries, com ara l’ACNUR,
l’OIM i les Nacions Unides. Des
de la institució del Raonador del
Ciutadà destaquen que la tasca
dels Ombudsman pot ser un
element enriquidor per enfor-
tir la protecció de les persones
migrades i vetllar per impulsar
la cooperació internacional en
aquest àmbit. En les properes
setmanes es faran públiques la
resta de recomanacions plante-
jades a Panamà.
La comunitat internacional,
reprèn així el desafiament plan-
tejat en l’Agenda per al Desen-
volupament Sostenible 2030,
que vol afavorir la migració i
la mobilitat endreçada, segura,
regular i responsable de les per-
sones.
Durant la segona jornada de
treball es va desenvolupar l’As-
semblea General Ordinària de
la Federació, en la qual es va es-
collir la nova presidenta, la Sra.
Iris Míriam Ruiz Class, de Pu-
erto Rico, que ocuparà el càrrec
els propers dos anys.
A més, es va integrar Xile
dins la FIO i es preveu que l’any
vinent s’hi incorpori també
Santo Domingo.
Segons va explicar Vila, que
ha estat present dos dies dels
tres que ha durat la jornada, ha
estat una “reunió intensa” on
també s’han modificat els es-
tatuts per institucionalitzar-la
com a associació amb seu a Es-
panya.
Andorrà acollirà al novembre la
trobada anual dels Ombudsman
Raonador del Ciutadà
Marc Vila, a l’esquerra, amb la resta de representants d’Ombdusman a Panamà.
RAonAdoR dEl CIutAdà
redacció
andorra la vella

publicitat 9Dijous, 29 De març Del 2018

El producte interior brut (PIB)
nominal d’Andorra va augmen-
tar un 2,8% l’any passat i es
va situar en 2.673,7 milions
d’euros, segons les dades avan-
çades del PIB de l’exercici 2017
fetes públiques ahir pel depar-
tament d’Estadística.
Pel que fa al PIB real de l’any
2017 es va situar en 1.973,6
milions d’euros, augmentant
en un 1,9% en relació amb
l’any 2016 i amb un increment
generalitzat de tots els grans
sectors d’activitat. En aquest
sentit, el sector de la Construc-
ció va continuar, per segon any
consecutiu, amb variacions
positives i abandona d’aquesta
manera les variacions negati-
ves enregistrades des de l’inici
de la recessió econòmica.
Quant al sector Serveis, amb
un notable augment del 2,1%
anual en termes reals, va des-
glossar el seu creixement en
els seus tres subsectors: el con-
junt del Comerç, Hosteleria,
Transport, Informació i Comu-
nicacions va augmentar en un
4,4% respecte l’any anterior; el
subsector de l’AAPP, Educació,
Sanitat, Serveis Socials i Per-
sonals va créixer en un 1,4%,
mentre que el subsector Finan-
ceres, Immobiliàries, Professi-
onals i Tècniques, després de
dos anys consecutius de crei-
xement negatiu, va aconseguir
una variació positiva de 0,5%
en el 2017.
Precisament, el ministre de
Finances, Jordi Cinca, que va
fer una valoració “molt posi-
tiva” d’aquestes xifres, va re-
marcar la millora, “tot i que
modesta”, d’aquest darrer grup
d’activitats, i va destacar que
“de mica en mica es retorna a
les xifres que ja s’havien asso-
lit al país abans del 2008”. En
aquest sentit, Cinca va recor-
dar els sis anys consecutius
de “creixements negatius” del
PIB i que “ara ja en portem tres
amb creixements positius”.
D’altra banda, el PIB nomi-
nal per càpita es va situar en
35.747 euros en el decurs de
l’any 2017, amb un lleuger in-
crement del 0,5% respecte l’any
2016 atès el creixement de la
població estimada en el 2,3%.
En canvi, el PIB real per càpita
de l’any 2017 va disminuir un
0,4% respecte l’any anterior, i
es va situar en els 26.387 eu-
ros, una variació negativa que,
segons Estadística, “es justifica
de nou pel fet que l’augment de
la població estimada supera en
quasi mig punt el creixement
real del PIB”.
Economia
M.S.
andorra la vElla
El PIB creix un 2,8% el 2017 i
se situa en 2.673 milions d’euros
El ministre de Finances, Jordi Cinca.
jonathan gil
El Comú d’Escaldes-Engordany
va rebaixar l’endeutament en
3,1 milions d’euros durant l’any
passat, un fet que permet situ-
ar-lo en 19,6 milions. L’exercici
s’ha tancat amb un resultat po-
sitiu de 2,4 milions si no es té en
compte l’adquisició de la parcel-
la de l’antic hotel Casino per 5
milions, per a la qual es preveia
recórrer a nou endeutament. Fi-
nalment, però, la compra es va
poder fer amb recursos propis i
per tant, els comptes del 2017
s’han acabat tancant amb un
“desestalvi pressupostari” de 2,6
milions, va defensar la conselle-
ra de Finances, Núria Gómez.
Quant al programa d’inver-
sions, se n’ha executat el 96%,
amb 9 milions d’euros liquidats
i dos més de compromesos.
Gómez va explicar que les bo-
nes xifres venen motivades per
la recuperació dels ingressos de
radicació, el creixement en la ro-
tació d’aparcaments, i l’augment
de les transaccions patrimoni-
als. De fet, per construcció s’ha
obtingut 1 milió d’euros per ITP
i 1,2 milions pels rendiments
derivats de la cessió econòmica
de terrenys, uns imports que
suposen el doble del previst. Per
aquest 2018 s’han reconduït 2,2
milions d’euros. Des de la mi-
noria, el conseller liberal Marc
Magallón va celebrar el resultat
pressupostari, al qual també ha
contribuït l’oposició, va remar-
car.
Per altra banda, en el consell
de comú d’ahir es van adjudi-
car les obres d’embelliment de
l’avinguda Carlemany per 3,2
milions d’euros, una xifra supe-
rior a la prevista inicialment per-
què també s’hi han inclòs els car-
rers travessers. El que no s’hi ha
recollit són els sistemes de segu-
retat, un tema d’importància per
a Magallón. Per això va demanar
que s’hi instal·lin abans de fina-
litzar l’obra. El cònsol menor va
explicar que s’ha decidit fer un
nou plec de bases per adquirir
un sistema que va incorporat a la
voravia i que bascula a la calçada.
Les ofertes que va rebre el Comú
oscil·laven entre els 230.000 i els
850.000 euros, motiu pel qual es
va decidir no adjudicar aquests
treballs. La intenció és instal·lar
els elements al mateix temps
que es fan les obres. La conse-
llera del PS, Cèlia Vendrell, tam-
bé va donar suport als treballs
perquè creu que són necessaris
per donar un nou impuls a la
zona comercial de la parròquia.
Vendrell considera que és “una
proposta encertada” tot i que
sobrepassa el pressupost inicial.
Amb tot, argumenta que aquest
és assumible tenint en compte la
importància de les obres i la re-
percussió que poden tenir per a
la parròquia. “No es tracta d’una
desviació important i crec que és
necessari per a l’embelliment de
l’avinguda”, va dir.
Per l’últim, la cònsol major
va informar d’una carta enviada
pel Govern en què s’informa que
encara no es tenen els informes
dels experts francesos sobre
l’heliport. Magallón va exposar
que més enllà de la viabilitat de
la infraestructura el que inte-
ressa saber és la perillositat i els
nivells sonors i de molèstia que
pot causar per als ciutadans en la
zona escollida.
Escaldes rebaixa l’endeutament en
3,1 milions durant l’exercici 2017
S’adjudiquen les obres de Carlemany per 3,2 milions d’euros amb el suport de l’oposició
Consell de comú
Un moment del consell de comú celebrat ahir.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vElla
Marín: “no
sabíem que
la situació
era tan greu”
la cònsol major
d’Escaldes-Engordany, trini
Marín, va afirmar que els
membres del Comú “no
sabíem que la situació
era tan greu” al Servei
de Circulació com perquè
acabés amb una querella
per amenaces i coaccions
contra els màxims caps.
Marín, que va apuntar que
“la justícia ja dirà”, es va
mostrar a l’espera que la
situació es recondueixi. al
mateix temps va recordar
que la setmana que ve
s’incorpora el director
del Servei de Circulació,
robert Barbosa. “a veure
què passa”, va remarcar.
Preguntada pel motiu pel
qual manté la confiança
en la cap de servei i
l’oficial del cos tot i les
greus acusacions dels
agents de circulació,
Marín va reafirmar-se en
aquest posicionament i
va afegir que “els hem
posat nosaltres”. al
mateix temps va remarcar
que al Comú d’Escaldes-
Engordany hi treballen
més de 300 persones i
que “sempre alguna cosa
hi ha”. Per això va explicar
que, durant els darrers
sis anys, sempre ha
estat oberta a parlar amb
qualsevol treballador.

ANDORRA 11Dijous, 29 De març Del 2018
Els professionals del demà
Estudia a la universitat que vulguis
CONVOCATÒRIA
BEQUES DE POSTGRAU 2018
Sol·licita la teva beca a la Fundació Crèdit Andorrà ﬁns al 4 de juny de 2018
Per a més informació: 88 88 80
Consulta i descarrega’t les bases a: www.fundaciocreditandorra.ad
El Tribunal de Corts va condem-
nar ahir el músic belga que va
abusar sexualment d’una dona,
també belga, mentre dormia i
sense consentiment en un hotel
del Pas de la Casa, a cinc anys
de presó, dels quals dos ferms;
la resta els podrà substituir per
l’expulsió durant 15 anys del
Principat. A més, el condemnat
haurà de pagar a la víctima 9.000
euros en concepte de responsabi-
litat civil.
Segons el codi penal, l’agressió
sexual constitutiva de violació
consisteix en “accés carnal per
via vaginal, anal o oral, o en in-
troducció d’objectes o membres
corporals per alguna de les dues
primeres vies”, i l’autor ha de
ser castigat amb pena de presó
de tres a deu anys. Es tracta de
la mateixa definició que apareix
en l’abús sexual sense consenti-
ment, que és el delicte que s’ha
imputat al músic belga de 23
anys i pel qual la fiscalia li va de-
manar sis anys de presó ferma.
Els fets van ocórrer el 7 de
febrer de l’any passat quan el
processat va actuar amb la seva
banda de hip-hop afro al festival
Snowbreak del Pas de la Casa.
Segons la versió del condemnat,
ell estava dormint a l’habitació
de l’hotel quan un dels seus com-
panys del grup el va despertar i li
va dir que un tercer membre de
la banda havia tingut relacions
sexuals amb una dona. L’home
va baixar acompanyat de l’al-
tre membre del grup i va veure
la dona estirada en un sofà de
l’habitació de l’hotel. Llavors
es va treure els pantalons i li va
preguntar a ella si estava bé. La
dona va respondre que sí i van
tenir relacions sexuals, segons va
dir al judici celebrat el 3 de març.
Ell, però, va ejacular fora de la va-
gina. Segons la versió del proces-
sat, la dona estava desperta i fins
i tot va canviar de postura i “es
va posar en una posició més con-
fortable”. Primer, diu que la va
masturbar amb els dits i després
la va penetrar amb el penis per la
vagina. I que, segons l’actitud de
la dona, “pensava que tenia llum
verda”.
Per la seva banda, la vícti-
ma, que va declarar per video-
conferència des del consolat de
Brussel·les, va explicar que havia
vingut a Andorra per esquiar
amb unes amigues. Que havia
estat de festa i de concert a la nit,
que van conèixer els membres
d’aquest grup musical i que van
anar tots plegats a l’hotel. Allà
les amigues van decidir marxar i
ella es va quedar i va tenir relaci-
ons sexuals consentides amb un
dels membres del grup amb qui
havia estat parlant tota la nit. La
víctima sosté que es va quedar
adormida al sofà de l’habitació
de l’hotel i que es va despertar
quan va notar que sortia alguna
cosa de la seva vagina. Alesho-
res va veure l’acusat. En aquella
habitació, a més a més, hi havia
una tercera persona, el company
que havia acompanyat l’acusat.
A poc a poc la dona es va posar
nerviosa, ja que no estava segu-
ra de si havien abusat d’ella els
altres dos. Va trucar a una ami-
ga i a la policia. Durant el judici
es van veure els fets relatats en
unes gravacions d’una càmera
on es veu que l’home s’abaixa
els pantalons en presència dels
altres dos companys. Tot i això,
aquests van actuar al judici com a
testimonis sense cap inculpació.
En les gravacions no es veu si la
dona estirada dorm o no.
El processat està empresonat
des de febrer de l’any passat.
Cinc anys de presó per al
músic belga que va abusar
sexualment d’una dona
El condemnat va penetrar la víctima, la qual al·lega que estava adormida
Sentència
El músic belga va venir a actuar al festival Snowbreak del Pas de la Casa.
BONDIA
P.G.
ANDOrrA lA vellA
El Comitè de Defensa de la Re-
pública (CDR) de l’Alt Urgell ha
convocat via xarxes socials mo-
bilitzacions per avui. Segons
han comunicat, hi ha prevista
una convocatòria per avui a les
6.30 del matí a la plaça Bisbes
Prínceps de la Seu, més cone-
guda com la rotonda del restau-
rant Pifarré.
El motiu oficial de la mobilit-
zació és celebrar a la Seu “l’arri-
bada de la primavera catalana”,
i l’activitat que s’ha previst és
un esmorzar popular. Tot i això,
malgrat que no es parla de ma-
nera explícita de tallar les carre-
teres com va passar amb motiu
de la vaga general convocada a
Catalunya el passat novembre,
es preveu que les mobilitzaci-
ons puguin anar enfocades a
aquestes accions. El CDR de l’Alt
Urgell anima en la convocatòria
la gent a no quedar-se a casa da-
vant els fets que han tingut lloc
els darrers dies en relació amb
el procés català.
Per altra banda, aquesta set-
mana i també a les xarxes so-
cials s’ha fet pública la creació
d’un CDR a Andorra. Ara per
ara, per part d’aquest comitè
no hi ha hagut cap presentació
oficial ni cap anunci de mobilit-
zacions que hagin de tenir lloc
en territori andorrà.
D’altra banda, des de l’execu-
tiu es veu “amb preocupació” les
mobilitzacions que puguin do-
nar-se a l’Alt Urgell i es tem que
si hi ha talls de carretera Andor-
ra es pugui veure afectada. Així
ho va admetre ahir el ministre
portaveu, Jordi Cinca, que va
assegurar que des del Govern
s’està “atent al que pugui succe-
ir” tot i tenir en compte “que es
tracta d’accions que no es fan al
nostre territori”.
Per això, i de la mateixa ma-
nera que ja es va fer arran de
les protestes per la violència
policial de l’1 d’octubre, Cinca
va explicar que l’executiu està
en contacte amb les autoritats
i cossos de seguretat veïns. En
aquest sentit, el ministre por-
taveu es va mostrar convençut
que tothom farà la seva feina
“per tal de garantir la comuni-
cació normal entre dos Estats”.
Cinca, que va insistir en la im-
portància que no hi hagi afec-
tacions en uns dies com els de
Setmana Santa en què s’espera
una bona afluència de turistes,
i va assegurar que “no tindria
sentit” que Andorra es veiés
afectada per un conflicte que no
li és propi.
El CDR de l’Alt Urgell
preveu avui mobilitzacions
Catalunya
Redacció
ANDOrrA lA vellA

El Consell de Ministres va apro·
var ahir, a proposta del ministre
d’Educació i Ensenyament Su·
perior, Eric Jover, l’atorgament
de la beca per al curs Estudi
dels Instituts dels Estats Units
d’Amèrica adreçada als docents
de segona ensenyança, forma·
ció professional, batxillerat i
tècnics del ministeri encarregat
de l’educació. Aquesta beca és
oferta pels governs d’Andorra i
dels Estats Units, i està gestio·
nada pel Comitè Bilateral Ful·
bright Andorra que es fa càrrec
de totes les despeses del viatge,
tant nacionals com internacio·
nals, l’allotjament i la manuten·
ció. Consisteix en una formació
intensiva de cinc setmanes de
l’àmbit de la civilització con·
temporània dels Estats Units
que es desenvoluparà aquest es·
tiu, del 16 de juny al 21 de juliol.
Les primeres quatre setmanes
es cursaran en una universitat
americana, i la cinquena és un
viatge programat per visitar
institucions estatunidenques,
i conversar amb líders de co·
munitats locals. Aquest any
el curs tindrà lloc a l’Institute
for Training and Development
d’Amherst de Massachusetts.
La beca per aquest curs es con·
voca anualment.
S’atorga una beca als
professors perquè vagin a
estudiar als Estats Units
Ensenyament
Redacció
andorra la vElla
Autea rep 2.130 euros de la Pal Skimo femenina
l’associació d’afectats d’autisme d’andorra
(autea) va rebre dimarts al vespre, de mans
de l’organització de la Pal Skimo femenina,
un xec de 2.130 euros corresponent a les
inscripcions de les 118 persones que van
participar en la cursa celebrada a principis
de març. autea destinarà aquests diners a
projectes de conscienciació sobre els trastorns
de l’espectre autista, al programa d’inclusió
laboral i també a una de les activitats que es
volen fer a l’abril coincidint amb el dia mundial
de la conscienciació de l’autisme. les entitats
organitzadores de la cursa van destacar que la
participació d’aquest any es va triplicar.
agènciES
Entitats
la Massana
El Comú de La Massana va
anunciar ahir que ha sot·
mès a informació pública
l’avaluació d’impacte am·
biental i el projecte per als
treballs de construcció de
l’Estació Transformadora i
Repartidora d’energia (ETR)
de la Gonarda, a l’Aldosa de
la Massana. La informació
pot ser consultada a les de·
pendències del Comú de la
Massana, fins al dia 6 d’abril.
Durant aquest mateix perío·
de es podran presentar les al·
legacions que es considerin
escaients al respecte. La pla·
taforma Aldosa Veïns ja va
anunciar que preveu despla·
çar·se al Comú per consultar
aquesta documentació. Serà
després d’aquesta anàlisi que
haurà de decidir si té sentit
anar a la justícia i, si cal, fins
a Estrasburg o bé si, en el cas
que vegi que hi ha poques
possibilitats que aquesta via
prosperi, limitar·se a col·
laborar en el seguiment del
projecte. El Govern i FEDA ja
van presentar en una reunió
de poble celebrada la setma·
na passada el projecte, que
recull algunes mesures per
reduir l’impacte de la instal·
lació que es preveu construir
a l’Aldosa.
L’ETR de la
Gonarda, a
informació
pública
Redacció
andorra la vElla
El Comú d’Encamp ha convo·
cat un concurs públic per als
treballs de remediació del sòl
a l’entorn de l’església de Sant
Pere del Pas de la Casa. Aques·
ta actuació està encaminada a
descontaminar aquesta zona
de l’hidrocarbur que s’hi va ves·
sar fruit d’una fuita a la cister·
na de gasoil de l’església l’any
2000. El conseller d’Higiene,
Medi Ambient i Agricultura del
Comú d’Encamp, Aleix Vare·
la, va explicar que les tasques
s’inicien després que el Govern
en fes el requeriment ja que les
prospeccions encomanades per
l’executiu van constatar la pre·
sència de carburant al subsòl.
El Comú, en ser responsable
de l’església, haurà d’assumir la
intervenció, que es preveu que
tingui un cost d’entre 150.000 i
200.000 euros.
Segons l’estudi realitzat en
aquesta zona, la presència d’hi·
drocarbur constitueix per si sol
un risc ambiental no admissible
i per això remarca que és ne·
cessari realitzar actuacions de
restauració del medi subterra·
ni fins a la seva eliminació. La
intenció del Comú és adjudicar
les tasques de descontaminació
a finals d’abril o inicis de maig i
els treballs començarien al juny
o juliol, que és l’època en què es
pot fer obres al Pas de la Casa,
va dir Varela. Aquesta actua·
ció consistirà a foradar el sòl i
instal·lar·hi uns tubs per pos·
teriorment xuclar el líquid amb
unes bombes i fer el tractament
de sanejament del terreny con·
taminat. La durada dels treballs
es pot allargar entre dos i tres
anys. Segons va explicar el con·
seller d’Higiene, Medi Ambient
i Agricultura encampadà, hi ha
diferents formes de fer la reme·
diació. Així, va indicar que una
de les possibilitats és excavar
els entorns de l’església i retirar
el material contaminat. “Això,
en aquell indret no es pot fer”,
va destacar Varela al mateix
temps que va afegir que caldrà
optar per una actuació amb un
impacte menor i un procedi·
ment més lent.
El Comú ha convocat un con·
curs internacional per dur a ter·
me els treballs, tot i que es fixa
l’obligació de participació d’una
empresa andorrana. Varela va
indicar que s’ha obert a empre·
ses estrangeres perquè sovint
les nacionals han de subcon·
tractar treballs a fora.
200.000 euros per descontaminar
el sòl a l’entorn de l’església del Pas
Els treballs duraran uns tres anys i permetran retirar l’hidrocarbur vessat l’any 2000
comú d’Encamp
Aquests treballs han de permetre eliminar restes d’un vessament d’hidrocarbur que es va produir al Pas de la Casa.
JonaTHan gil
M.S.C.
andorra la vElla
El comú ha
d’assumir el cost
perquè l’església és
responsabilitat seva

publicitat 13Dijous, 29 De març Del 2018
Sabores
Surdel
D E L 2 3 D E M A R Ç A L 2 2 D ’ A B R I L
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

www.entre-muntanyes.com
comunicacio@entre-muntanyes.com
Les precipitacions en forma de
neu que s’han registrat sobretot
a partir del febrer han deixat el
país ben emblanquinat, i amb
unes acumulacions de neu que
pronostiquen una primavera
“excepcional” en aquest sentit,
tal com han exposat des del
Centre d’Estudis de la Neu i de
la Muntanya d’Andorra (Cen-
ma). Les dades així ho demos-
tren, per exemple, amb els més
de 333 centímetres de gruix
de neu que a data d’avui hi ha
acumulat a Sorteny, segons les
dades de l’estació meteorològi-
ca. Aquesta és l’estació que pre-
senta un gruix nival més elevat
del país, però bona part de les
estacions estan per sobre de la
mitjana per l’època de l’any que
ens trobem. Per exemple, la de
Planells d’Arcalís acumula 216
centímetres (dades del 26 de
març). El gruix mitjà a finals
de març a l’estació ordinenca se
situa una mica per sota els 110
centímetres. Per tant, parlem
d’una situació “excedentària”,
pràcticament del doble de la
mitjana. El major gruix de neu
acumulat de la temporada tam-
bé es va donar a Sorteny, on el
21 de març passat hi havia 360
centímetres. L’estació es troba
en una ubicació entre bosc, ben
situada per rebre precipitacions
i ben protegida del vent (el qual
ha estat protagonista sovint
aquest hivern), fet que explica
aquesta quantitat tan impor-
tant rècord a tot el territori, tot
i no ser l’estació que es troba a
l’alçada més elevada d’Andorra,
ha explicat la investigadora del
Cenma, Anna Albalat.
L’estació de Sorteny acumula
més de tres metres de neu
A Planells d’Arcalís n’hi ha el doble que la mitjana en aquesta època de l’any
Ordino
Anna Albalat, del Cenma, a tocar de l’estació meteorològica de Sorteny.
cenma
Agències
andOrra la vella
Onze morts per allaus al Pirineu,
un d’ells al Basar negre d’arcalís
els darrers mesos es pot parlar malauradament d’una
“temporada històrica” pel que fa a les fatalitats per allaus
dins del context dels Pirineus, ja que han perdut la vida fins a
onze persones, una de les quals a arcalís, l’1 de març passat,
concretament a una zona fora de pistes al Baser negre, a prop
del túnel del Port de rat. Sense anar més lluny, ahir al matí hi
va haver una petita allau al port del rat d’arcalís, que va ser
comprovada per part dels bombers i que no va afectar ningú.
Segons informa l’investigador del cenma, Jon apodaka, a dia
d’avui el mantell nival està força estabilitzat, fet que comporta
que el risc d’allaus no sigui excepcional. les condicions
són ara hivernals, però a poc a poc s’aniran convertint en
primaverals, cosa que implica una reducció de la perillositat.
de tota manera, s’ha de continuar sent “prudents i triar bé el
terreny” per on se circula per la muntanya. de fet, ahir el perill
d’allaus per zones era de 3 (marcat) en evolució a 4 (fort). el
perill fort significa que les excursions a fora de pista convé
limitar-les a zones amb pendent moderat. la part baixa dels
pendents pot estar exposada.
El fiscal de l’Audiència Naci-
onal espanyola, Juan Pavía,
va sol·licitar l’embargament
dels comptes que Rosario An-
drade Detrell, Ignacio i Pablo
Fernández Andrade, l’esposa
i els fills de l’expresident de
Pescanova, Manuel Fernández
de Sousa, tenen al seu nom a
l’oficina d’Andbank a Canillo.
Segons el Faro de Vigo, els fons
ascendeixen a 3,453 milions
d’euros. Aquests fons localit-
zats a Andorra són els que van
motivar la imputació dels tres
familiars de l’expresident de
Pescanova per un presumpte
delicte contra la Hisenda Pú-
blica.
Les diferents parts perso-
nades com a acusació particu-
lar en la causa que investiga
la fallida de Pescanova van
presentar recurs de reforma
contra la decisió del jutge
José de la Mata, que el 5 de
febrer va decidir posar fi a la
fase d’instrucció i investigar la
procedència d’aquests diners
com una peça separada. Les
mateixes parts entenien que
“els fons −ja bloquejats des
de fa més d’un any− tenen el
seu origen en les defraudaci-
ons investigades” dintre del
cas Pescanova i, “per tant, han
de ser destinades a cobrir-ne
les responsabilitats civils”
que s’hi puguin declarar. No
obstant això, Pavía avala la
decisió del magistrat perquè
a dia d’avui no existeix “prova
directa que permeti lligar els
béns localitzats a Andorra” als
delictes pels quals estan impu-
tats quasi una vintena d’exdi-
rectius de Pescanova SA.
Petició d’embargament
dels 3,5 milions que la
família Sousa té a Andorra
Redacció
andOrra la vella
Tribunals
Verso l’Ignoto de Roberto
Dall’Angelo tanca avui el Ci-
cle de Cinema de Muntanya i
de Viatges. Es projectarà a les
21 hores a l’Auditori Nacional
d’Andorra a Ordino, fruit de
l’acord de col·laboració entre el
cicle i el festival Picurt. El do-
cumental recull els tres anys
dedicats a la primera ascensió
hivernal del Nanga Parbat, la
novena muntanya més alta del
món i la segona més alta del
Pakistan. Verso l’Ignoto explica
la història d’una aventura que
conduirà l’expedició a haver de
triar entre el cim i la vida, amb
desafiaments extrems.
La projecció ‘Verso l’ignoto’
tanca l’edició d’enguany
cinema de muntanya i de viatges
Redacció
andOrra la vella
els comptes van a
nom de l’esposa i els
fills de l’expresident
de Pescanova

15Dijous, 29 De març Del 2018
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Pirineus
Ahir es va presentar la quarta
edició dels Pressupostos Par-
ticipatius, que torna a obrir
l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
amb l’objectiu de decidir entre
tots els ciutadans en què inver-
tir 100.000 euros del pressu-
post municipal de l’actual exer-
cici. La primera fase d’aquests
nous pressupostos arrancarà el
pròxim dimecres amb l’inici de
presentació de propostes, que
s’allargarà fins l’11 d’abril. L’al-
calde alturgellenc, Albert Bata-
lla, va subratllar que “pretenen
donar veu i vot a la ciutadania
per saber quines petites inver-
sions ordinàries s’han de fer a la
nostra ciutat. Amb aquest pro-
cés es pretén una cogovernança
de la ciutat, preguntant cada
any als veïns les necessitats
d’inversió amb recursos públics
que cal realitzar en el dia a dia
de la Seu”.
Presentació de propostes per
als pressupostos participatius
La Seu d’Urgell
Redacció
La SeU d’UrgeLL
Les set estacions d’esquí nòrdic
del Pirineu afronten les festes
de Setmana Santa amb gruixos
de neu que van dels 50 centí-
metres a les cotes més baixes
fins als de més de dos metres
en algunes instal·lacions. La
previsió és que aquesta serà
una de les millors temporades
tant pel que fa al volum de visi-
tants com de qualitat i quanti-
tat de neu. Tots els complexos
estaran oberts fins al dilluns
de Pasqua i oferiran rutes en
raquetes, a més de la possibi-
litat d’allotjar-se als refugis de
muntanya o el servei de menja-
dor, entre altres activitats.
Les estacions encaren la
recta final de la temporada
Neu
Agències
La SeU d’UrgeLL
La guàrdia civil va detenir diu-
menge un home de 29 anys poc
després d’escapar-se de la duana
de la Farga de Moles amb 1.590
paquets de tabac de contraban,
localitzats a l’interior del seu ve-
hicle i valorats en 6.650 euros.
Els fets van tenir lloc a mitja-
nit, quan els efectius policials
van parar un cotxe que tenia al
davant en un control rutinari i
van veure, segons han explicat
en un comunicat, com aquest
el va avançar per fugir del pas
fronterer.
Tot i que els agents li van de-
manar que s’aturés, el conductor
hauria accelerat per marxar de la
duana, fins que, finalment, van
localitzar el vehicle, que havia
topat contra la tanca d’un càm-
ping situat a pocs quilòmetres
de la frontera. Posteriorment,
van veure aturat el cotxe que
havien parat al control i en tor-
nar a inspeccionar-lo van trobar,
entre els seus ocupants, el con-
ductor que havia fugit, el qual va
ser arrestat. El detingut, nascut
a Algèria, està acusat de deso-
bediència greu als agents, a més
d’un delicte contra la seguretat
del trànsit i un altre de danys
a la propietat privada. Segons
sembla, la maniobra de fugida
es va dur a terme quan el vehicle
que el precedia, que passava pel
carril verd per on han de circular
els que no tenen “res a declarar”,
va ser aturat cap a les 12 de la
matinada en un control rutina-
ri efectuat pels agents, que van
inspeccionar el seu portaquipat-
ge.
Aleshores, l’arrestat hauria
decidit avançar-lo i, en aquesta
maniobra, hauria envaït diver-
sos aparcaments. Un cop alertat
pels efectius policials, que el van
instar a parar segons han ex-
plicat, va accelerar la marxa del
cotxe per abandonar el recinte
duaner. La guàrdia civil va acti-
var un dispositiu per localitzar
el vehicle, el qual va ser trobat
accidentat contra una tanca
d’un càmping, a pocs quilòme-
tres de la frontera. A l’interior
hi havia 1.590 paquets de tabac
de contraban valorats en 6.650
euros.
Posteriorment, els agents van
continuar buscant el conductor
que havia fugit i van veure com
el cotxe que havien parat al con-
trol estava aturat en un camí
paral·lel a la calçada amb tres
persones al seu interior, les ma-
teixes que havien identificat a la
duana. Minuts més tard, quan
tornava a circular per la carre-
tera, el van tornar a parar i van
trobar un quart ocupant que,
segons van identificar, era l’ho-
me que s’havia fugat. Un cop ve-
rificada la quantitat de tabac de
contraban localitzat, els agents
van aixecar una acta per infrac-
ció administrativa per aquest
fet, i van deixar dipositats a la
duana tant el tabac com el vehi-
cle intervingut.
Detenen un home que s’havia fugat
de la duana de la Farga de Moles
El detingut portava al cotxe 1.590 paquets de tabac de contraban valorats en 6.650 euros
Successos
Aquest és el vehicle amb què l’home es va fugar i on hi havia el tabac.
gUàrdia civiL
Agències
La SeU d’UrgeLL
Pallars Sobirà
El projecte La Ruta de l’elec-
trificació del Pallars, liderat
pel Consell Comarcal del Pa-
llars Sobirà, vol dinamitzar
econòmicament la comarca a
través dels seus recursos hí-
drics. En cadascun dels quin-
ze municipis es condicionarà
un espai relacionat amb l’ai-
gua i d’aquesta manera es cre-
arà una xarxa d’espais relacio-
nats amb l’aprofitament per a
la generació d’energia elèctri-
ca, l’aprofitament per a la re-
alització d’esports d’aventura
i activitats relacionades amb
el turisme de natura. Entre
les actuacions que es faran,
destaca un museu a l’aire lliu-
re a Tavascan. A l’exterior de
la central s’instal·laran unes
marquesines amb panells in-
formatius i tota l’explicació
de la ruta de l’electrificació
del Pallars. Al riu Noguera
Pallaresa s’hi preveu ubicar
senyalització interpretativa.
La primera fase del projec-
te s’executarà aquest 2018 i
compta amb un pressupost
de 360.000 euros.
Ruta per
posar en valor
els recursos
hidroelèctrics
Agències
TavaScaN

Cultura
S’imaginen unes galeries comer-
cials subterrànies, dues plantes
sota l’actual plaça Rebés, a la
capital, amb prop d’un centenar
de botigues, un restaurant pa-
noràmic i la boca d’un telefèric
concebut com a peu de pistes
que connectés directament amb
Prat Primer? Doncs aquest pro-
jecte que fins i tot avui ens sem-
blaria absolutament visionari
és el que va concebre Bonaven-
tura Rebés en data tan reculada
com el 1956. El va encarregar a
l’arquitecte i interiorista cata-
là Bartomeu Llongueras Galí,
que en va aixecar un projecte
detalladíssim –de seguida hi
tornem– que va acabar al farcit
calaix de les nostres quimeres
urbanístiques, al costat del tú-
nel d’Envalira, el metro aeri i
el complex turístic que Ricardo
Bofill havia d’aixecar a la Come-
lla, que –ja que hi som– hi està
vagament relacionat.
Si en parlem avui és perquè
Enric Dilmé, de nou amb el bar-
ret d’historiador de l’arquitec-
tura, l’ha desenterrat als arxius
del Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya (COAC) i l’ha resse-
nyat en una breu però suculenta
monografia que dona una idea
aproximada del que poden fer
dos homes amb inquietuds, em-
penta i, és clar, recursos. O tres,
perquè la tercera pota d’aquesta
estupenda ocurrència –el centre
urbà de la capital, peu de pistes
literal– era Jaume Sabaté Qui-
xal, l’empresari català que va
impulsar la cèlebre i avui desa-
pareguda Avinguda de la Llum,
una de les escasses meravelles
arquitectòniques de la Barcelo-
na de la immediata postguerra.
Doncs bé, sosté Dilmé que
Rebés es va inspirar en aques-
tes galeries que circulaven sota
el carrer Pelai per madurar el
centre comercial que feia anys
que rumiava en els terrenys de
l’actual plaça Rebés. Per això es
va associar amb Sabaté. Era el
1956, i el projecte de l’arquitecte
Llongueras porta data del gener
del 1958: a la plaça s’hi hauria
habilitat un aparcament per a
autocars –entre sis i vuit vehi-
cles– i turismes –entre 19 i 23.
Les galeries comercials anaven
soterrades: a la planta immedi-
atament inferior, 45 botigues
i el restaurant panoràmic amb
vistes sobre la vall; a la segona,
45 botigues més i la sortida del
telefèric, amb una superfície
total –conclou Dilmé– de prop
de 3.000 metres quadrats, i un
cost que pujava als 60 milions
de pessetes.
dos repatanis ho tomben
La idea original, diu, era que
el telefèric s’enfilés fins a Prat
Primer i Perafita, i Rebés va ha-
ver de gestionar l’autorització
dels quarts d’Andorra la Vella i
d’Escaldes, així com del comú de
Sant Julià, per instal·lar les pilo-
nes i fer-hi passar els cables. El
mateix, amb els particulars per
on havia de discórrer el traçat.
Se’n va sortir amb tots excepte
amb dos de més repatanis, que
es van fer els interessants. Ho
explica el mateix Rebés en un
document del 1966 exhumat
també per Dilmé: “[Aquests
dos] són els que varen reventar
el projecte. Més tard rectificaren
però ja era massa tard, doncs
mentrestant s’havia produït el
tancament de frontera de l’any
1958, que durà més d’un any, es-
pantant als que habían d’apor-
tar els 60 mil·lions de pessetes”.
Segons ell, els dos socis –la soci-
etat Galeries Rebés i la Societat
del Telefèric– van perdre la con-
fiança en el projecte “arribant
a la conclusió que Andorra ofe-
reix molts imponderables amb
l’agravant que qualsevol irres-
ponsable pot provocar un con-
flicte que mai es pot assegurar
si es farà insuperable posant en
perill l’obra”.
Una llàstima perquè, com diu
Dilmé, era un projecte “magní-
fic” i també visionari, que hau-
ria deixat com a llegat una capi-
tal amb peu de pistes just en el
moment que començava el boom
del turisme –el primer remunta-
dor va obrir precisament l’1 de
desembre del 1957 al Pas de la
Casa. El cert és que el que aca-
bem de ressenyar era el segon
projecte urbanístic de Rebés per
a la plaça que du el nom de la fa-
mília. Dos anys abans, el 1955,
ell mateix n’havia encarregat
un de pioner a l’arquitecte Jo-
sep Maria Sostres, que a l’època
dirigia la construcció del Park
Hotel. Els plànols que se n’han
conservat i que Dilmé també
ha localitzat al COAC són molt
més rudimentaris que els de
Llongueras, i no tan ambiciosos:
Sostres va projectar una galeria
comercial soterrada i un edifici
davant de la penya que hauria
connectat amb Prat de la Creu,
probablement amb un ascensor,
però no hi ha rastre del telefèric
a la Comella.
Tot plegat, en fi, no va passar
del paper, i en lloc del complex
comercial i del telecabina, avui
tenim un aparcament sens dub-
te imprescindible. Un clàssic de
l’urbanisme nostrat. I pensin
només en Casal i Vall.
Un peu de pistes a la plaça Rebés
Dilmé exhuma el projecte de centre comercial soterrat i amb telefèric que Bartomeu Rebés va impulsar el 1956
Arquitectura
a. Luengo
AndorrA lA VellA
Tram d’una de les galeries comercials del complex projectat per l’arquitecte català Bartomeu Llongueras, que constava de dues plantes
soterrades (a baix), amb 90 locals en total, un restaurant panoràmic a la primera i sortida del telefèric cap a Prat Primer, a la segona.
Secció de l’avantprojecte de Sostres, anterior i menys ambiciós que el de Llongueras: una
galeria soterrada i un edifici vertical que connectava amb Prat de la Creu, sense telefèric.
col·legi d’Arquitectes de cAtAlunyA / enric dilmé

cultura 17Dijous, 29 De març Del 2018
DISSABTE 31 DE MARÇ
COL·LECTA DE SANG
AL POLIESPORTIU
D’ANDORRA
Ajuda’ns a guanyar
aquest partit!
Organitzen MoraBanc Andorra
i la Creu Roja Andorrana
De les 11:00H
a les 14:00H
i de les 16:00H
a les 18:30H
Els donants
rebran dues entrades
de regal pel partit
MoraBanc Andorra -
Tecnyconta
Saragossa que
es juga a les 21h
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_SANG.pdf 1 21/3/18 10:53
Javier Cámara, Carlos Zaragoza,
Jesús Renses, Ryo Nakajima i
Malo Lintanf. Tres espanyols, un
japonès i un francès. Cinc nois –
tots tenen menys de 30 anys– i
cap noia. Aquests són els cinc su-
pervivents que ahir van superar
la segona fase del concurs de saxo
solista i s’han plantat a la final
del Sax Fest, que tindrà lloc demà
al Centre de Congressos amb
l’acompanyament com és habi-
tual de l’orquestra Kammart de
Mataró, dirigida pel mestre Àlex
Sansó (16 hores). El cas és que
aquesta edició la Kammart ha
estat a punt de saltar del cartell
perquè l’organització va contac-
tar amb l’ONCA per enrolar-la en
la final del certamen, però la for-
mació que dirigeix Gerard Claret
ho va acabar descartant pels re-
glamentaris problemes d’agenda.
Els cinc finalistes, en fi, se la
jugaran amb Balada per a saxo
alt, cordes, piano i percussió, del
compositor suís Frank Martin.
El primer classificat s’endurà un
saxo alt de la casa Selmer Serie
III Jubilé, valorat en 6.000 euros,
a banda d’un recital a la pròxima
edició del festival; el segon, un al-
tre saxo alt, aquest del model Se-
les, valorat en 4.000 euros, més
un concert amb l’ONCA Bàsic,
aquest estiu a Escaldes, i el tercer,
1.000 euros en material musical.
El jurat està integrat per
Vincent David, Nacho Gascón,
Christophe Grèzes, Mariano Gar-
cía i Nikita Zimin, i el programa
de concerts continua amb les
Sax Stories de Frédéric Couderc,
aquesta nit al Centre de Congres-
sos; demà, després de la final,
Antonio Lizana; i dissabte, la 3a
edició del Walking Street Music,
amb Sidral Brass Band, Super
Panela i Zebrass Marching Band,
i Brincadeira com a banda convi-
dada. A la Rotonda a partir de les
12.30 hores.
Tres espanyols, un japonès i un
francès, a la final del Sax Fest
La cita, demà a la tarda al Centre de Congressos amb l’orquestra Kammart
Concurs
Els finalistes –Lintanf, Cámara, Reneses, Zaragoza i Nakajima– al Centre de Congressos.
sax fest
Redacció
andorra la vella
Heliceo, concert per a sis venti-
ladors i un pilot sol, produït per
l’Escena Nacional i dirigit per
Rosa Mari Herrador i Ester Na-
dal, s’ha colat entre les disset
candidates a millor espectacle
revelació de la 21a edició dels
premis Max de les arts escèni-
ques, que convoca anualment
la SGAE. Estrenat l’octubre del
2016 al Claror lauredià, He-
liceo és un muntatge per a un
únic actor –el performer Fefo
Monza– que transita pels mo-
viments de les Quatre estaci-
ons de Vivaldi, convertides en
metàfora de la vida. Es tracta
d’una coproducció amb La Mà-
quina de Hacer Pájaros, la com-
panyia d’Herrador i Monza.
Una producció de l’ENA
opta als Max de teatre
arts escèniques
Redacció
andorra la vella
La Capsa-Espais de Creació ha
obert el termini per la subhas-
ta benèfica d’obres d’art que
tindrà lloc el 13 de maig al Món
Bohemi, coincidint amb la fira
Andoflora de la Massana. Hi
poden participar artistes tant
professionals com aficionats
i de totes les disciplines, amb
dues peces com a molt i que
no sobrepassin ni els 30 per 30
centímetres ni els 20 quilos de
pes. El preu de sortida el fixarà
l’artista, haurà d’oscil·lar entre
els39iels150euros,ilameitat
de la recaptació es destinarà a
l’associació Obrim-los/Obrim-
les d’ajuda als refugiats.
La Capsa crida els artistes
a la subhasta benèfica
arts plàstiques
Redacció
andorra la vella

Esports
Com està anant l’experièn-
cia d’entrenar un club com
l’FC Andorra?
Molt bona. No havia tastat
això d’entrenar a primera cata-
lana i es podria dir que s’apropa
al semiprofessionalisme, amb
jugadors que amb la selecció i el
club es poden guanyar una mica
la vida. Jo venia acostumat del
contrari, on la gent jugava per-
què li venia de gust i prou. L’ex-
periència està sent bona perquè
és un salt qualitatiu, compe-
titiu. Personalment està sent
molt enriquidor.
A l’estiu va ser un dels mà-
xims candidats per dirigir
l’equip, però finalment no
va fitxar... El va sorprendre
mesos després que el tru-
quessin per dirigir l’equip
en substitució de Marc Cas-
tellsagué?
Sí. A l’estiu vam estar par-
lant, però per temes personals
i laborals era molt difícil com-
paginar-ho. Això sí, més enda-
vant, cap al mes de novembre,
em va sorprendre molt que em
tornessin a trucar ja que l’equip
anava cinquè o sisè i em vaig
quedar amb la sensació de “què
fas aquí?”. Vaig valorar la pro-
posta i els vaig dir que esperes-
sin a les festes de Nadal i van dir
que sí. I després tot va ser molt
ràpid.
Quin equip es va trobar quan
va arribar?
Els jugadors una mica cap-
cots. Era un equip com sense
ànima, jugaven per jugar i no
estaven motivats. Sensació de
desànim. Devia ser la dinàmi-
ca que van agafar a principi de
temporada i el que se’m va de-
manar des del club era recupe-
rar els jugadors.
Creu que ho ha aconseguit?
En gran part crec que sí, però
hi ha cosetes que s’han de mi-
llorar. Jo soc una persona que
no em mostro mai satisfet i
quan aconsegueixo una cosa
vaig a una altra. Estic content
del que hem fet fins ara. A ni-
vell competitiu no vam perdre
fins al nostre cinquè partit i
ara quan hem jugat millor ens
hem emportat derrotes. Jugar
bé no és sinònim de victòria i
jugar malament no és sinònim
de derrota. El que tenim de bo
és que el jugador ha arribat a
un punt que ens exigeix molt a
nosaltres. Així es treballa molt
a gust.
No és un marró agafar un
equip amb una plantilla tan
curta, amb molts lesionats
i sense diners per poder fit-
xar?
Sabíem on ens posàvem i
també les qualitats dels juga-
dors. És molt maco entrenar el
Barça, però la realitat per des-
gràcia és que has de treballar
amb el que tens i treure el mà-
xim rendiment als jugadors de
què disposes. Em sento més re-
alitzat quan trec resultats amb
el poc que tinc que no al contra-
ri. Fer debutar juvenils... No ha
vingut cap estrella i els que han
vingut ho han fet per sumar.
Té molt de mèrit estar a no-
més tres punts de la salvació
amb tot el que li ha passat a
aquest equip?
Jo crec que sí. És força me-
ritori perquè cada setmana
juguem contra bons equips i
també lluitem contra nosaltres
mateixos. Més malastrugança
és impossible.
Vostè és un amant del futbol
andorrà... D’on li ve aquesta
passió pel futbol del país?
Vaig estar en dues etapes a
l’Organyà quan es va aconseguir
l’ascens a Regional Preferent i el
fet de poder estar a prop del país
et fa conèixer gent, fer lligams,
i vaig començar a seguir el fut-
bol d’aquí. Per tant, segueixo el
futbol de Solsona cap a amunt.
Amb el seguiment que fa des
de fa anys del futbol del país,
creu que la Lliga nacional ha
millorat?
Ha millorat moltíssim. S’han
invertit molts diners i això els
ha afegit un plus. Abans hi ha-
via només dos clubs que compe-
tien per la lliga i ara n’hi ha sis
amb molts bons equips.
Això és un problema per l’FC
Andorra ja que a l’hora de
fitxar jugadors o renovar-los
teniu molta competència
dels equips de la Lliga on
ofereixen més...
Sí. És la lluita que té l’FC An-
dorra i que jo ara he vist de pri-
mera mà. A nosaltres ens con-
diciona aquest poder econòmic
i hem d’anar a oferir altres coses
per convèncer els jugadors com
ara el nivell competitiu, d’ambi-
ent o el que puguis aportar als
jugadors. Al final no tot són els
diners..
L’últim que heu conven-
çut és Jordi Rubio... Què us
aportarà?
Va ser un fitxatge de rebot i
molt ràpid. Suposo que el vam
convèncer perquè la UE Santa
Coloma no es va classificar per
al play-off per al títol i perquè
el seu germà, Txus, li ha par-
lat molt bé del club. S’ha unit
tot. Ens aportarà experiència
perquè és un jugador que juga
molts minuts i és internacional
i polivalent.
Parlant d’un internacional
com Jordi Rubio... D’on creu
que ve la millora de resultats
de la selecció absoluta i de
les categories inferiors?
De la bona feina que fan els
seleccionadors i també de la mi-
llora del nivell dels equips de la
Lliga nacional, ja que el fet que
vinguin jugadors de fora provo-
ca que els jugadors s’hagin d’es-
forçar més. També cal destacar
la feina que es fa a l’FC Andor-
ra. Tot plegat, qui es beneficia
més d’això és la selecció. Si hi ha
competitivitat a baix, a la selec-
ció encara més.
Ha començat a parlar amb el
club per a la temporada vi-
nent?
No. Ho dic sincerament, fins
i tot l’altre dia ho parlava amb
el meu germà [és el segon en-
trenador] que un cop l’equip
aconsegueixi la permanència
posarem el tema sobre la taula.
De fet, la meva situació laboral i
personal és la que és i vam fitxar
fins a final de temporada. A ho-
res d’ara no hem parlat amb el
club. La sintonia amb el club a
nivell esportiu i de tot és bona.
Jo hi posaré de la meva part tot
el que faci falta.
“És força meritori estar a tres punts
de la salvació a aquestes alçades”
Candi Viladrich va arribar al mes de gener al Futbol Club Andorra per
substituir el destituït Marc Castellsagué, que actualment milita al Gua-
raní B de Paraguai. El tècnic de Solsona, que treballa de tècnic d’es-
ports de l’ajuntament de la seva ciutat, es va estrenar contra el Lleida
Esportiu. L’equip tricolor, abans de l’aturada pels compromisos inter-
nacionals, ocupa la sisena posició i lluita per la permanència.
Entrevista a Candi Viladrich, entrenador del Futbol Club Andorra
Víctor Duaso
AndorrA lA VEllA
Quan vaig arribar els
jugadors estaven
capcots. Com un
equip sense ànima
El que tenim de bo
és que el jugador ha
arribat a un punt que
ens exigeix molt
Jordi rubio aportarà
experiència i també
ens aportarà
polivalència
JonAthAn gil

esports 19Dijous, 29 De març Del 2018
En el partit de la primera volta
a Saragossa, el Bàsquet Club
MoraBanc va encaixar una
dura derrota per 95 a 78 i un
dels capitans, el pivot serbi
Oliver Stevic encara ho té ben
present. Per això, dissabte al
poliesportiu d’Andorra (21
hores) es vol treure l’espina
contra el rival aragonès que
ara dirigeix Pep Cargol, un bon
amic del director esportiu del
club, Francesc Solana: “Ens re-
cordem del partit que vam ju-
gar allà. Per tant, nosaltres te-
nim una motivació molt gran
per jugar millor que no pas ho
vam fer a Saragossa. Allà vam
jugar molt malament”, va as-
segurar el veterà pivot, que ja
es troba millor de les molèsti-
es a l’aquil·les. “Vaig tenir pro-
blemes des del primer mes a
l’aquil·les, però amb l’aturada
al mes de febrer vaig fer una
teràpia de recuperació i cada
dia estic millor”, va dir Stevic.
El pivot no vol parlar de play-
off. “Partit a partit i ja veurem
com va l’última setmana del
mes de maig”, va concloure el
pivot serbi.
Stevic recorda el partit a
Saragossa per motivar-se
Bàsquet
Redacció
andorra la vella
Oliver Stevic, un home sòlid a la pintura.
jonathan gil
L’Atlètic Club Escaldes, format per pujar, assoleix l’objectiu de l’ascens.
faceBook atlètic cluB escaldes
Objectius ambiciosos (com
sempre) de l’equip de la Fede-
ració Andorrana de Tennis a la
Copa Davis format pels vete-
rans Laurent Recouderc –que
també exercirà de capità– i Je-
an-Baptiste Poux, més els joves
Èric Cervós i Guillermo Jaure-
gui. L’equip andorrà, enguany
amb quatre jugadors, buscarà
a partir de dimecres a Plovdiv
(Bulgària) l’ascens al grup II. Un
anhel de fa ja unes temporades.
En aquesta zona A del grup III
hi ha equips com Albània, Bul-
gària, Xipre, Islàndia, Macedò-
nia, Mònaco i San Marino. Fins
dimarts no es coneixeran els ri-
vals i el calendari. Només puja
un equip de la zona A, i un se-
gon equip lluitarà per pujar de
la zona A i B. “Seran quatre dies
seguits amb partits. Mònaco i
Bulgària són durs i lluitarem al
màxim per aspirar a l’ascens”, va
dir el jugador i capità de l’equip
de la Copa Davis, que afronta la
cita amb 33 anys. Tot un veterà.
Però encara ho és més Jean-
Bapiste Poux. Als seus 36 anys,
aquesta serà una Copa Davis
més per a ell: “Com sempre l’ob-
jectiu és intentar pujar. Hi ha
equips durs com Bulgària i Mò-
naco. Estem ben preparats físi-
cament i jo veig una opció real
l’ascens”. L’únic debutant serà
Jauregui. Només 17 anys i juga-
rà la seva primera Davis. “És tot
un honor per mi jugar aquesta
competició de tant prestigi.
Tinc moltes ganes de jugar i
ho donarem tot per assolir l’as-
cens”, va dir el jove tennista,
que té el punt fort en el cop de
dretes. L’altre component de
l’equip, Cervós, no va assistir a
la roda de premsa ja que era a
Tolosa.
L’únic i màxim objectiu és pujar
L’equip andorrà de la Copa Davis buscarà l’ascens al grup II a Plovdiv (Bulgària)
tennis
L’equip de la Copa Davis andorrà, on només faltava Èric Cervós, que viatja a Plovdiv.
v. d.
Víctor Duaso
la Massana
Objectiu complert. L’Atlètic
Club Escaldes va assolir l’as-
cens a la Lliga Viatges Pan-
tours. Per tant, el projecte
d’alta volada del club escaldenc
dirigit per l’andorranobrasi-
ler Cabinho –que també va fer
de pivot– i amb jugadors de la
talla de David Férriz, Nacho
Llamas, Marc Eduard López o
Marçal Raventós, aconsegueix
el repte que s’havia marcat. Els
escaldencs van golejar per 0 a
8 l’FS Velocitat i fa els deures
sense perdre cap partit i mar-
car més de 200 gols. El Memo-
rial Canut passa a ser ara el
màxim objectiu del club.
L’Atlètic Escaldes assoleix
l’ascens a la Viatges Pantours
futbol sala
V. D.
andorra la vella
Elmenutmigcampistaespanyol
del Manchester United, Juan
Mata, és el promotor d’una ini-
ciativa benèfica que fomenta
el desenvolupament dels més
desfavorits. A Mumbai, viat-
jant amb la seva parella Evelina
Kamph, va conèixer de primera
mà el projecte Common Goal,
la iniciativa de l’ONG streetfo-
otballworld on els futbolistes
es comprometen a donar l’1%
del seu sou per donar suport a
organitzacions de futbol per al
desenvolupament a tot el món.
Al Principat i salvant les dis-
tàncies, els veterans internaci-
onals Ilde Lima i Juli Sánchez
han apostat per una iniciativa
també amb toc solidari bateja-
da com a Gol Solidari. La idea
la va tenir el menut extrem del
Vall Banc FC Santa Coloma Juli
Sánchez, tot i que a Ilde Lima
també li sobrevolava pel cap.
Gol Solidari es va posar en
marxa al mes de gener i una de
les primeres accions va ser de-
manar als jugadors de la Lliga
Nacional una aportació men-
sual de 2 euros per jugador fins
a final de temporada. Alguns
clubs es van entregar a la causa i
d’altres encara no s’han decidit.
L’altra iniciativa que va comen-
çar ahir és posar a subhasta una
samarreta de qualsevol equip.
La primera, la del migcampista
del Vall Banc, Víctor Rodríguez.
La recaptació de tot plegat ani-
rà destinada als nens i nenes
necessitats del Principat. “Vo-
lem ajudar els més necessitats.
Si participen tots els jugadors
de la lliga podríem arribar als
2.000 euros de recaptació, tot i
això, encara ho tenim en estat
embrionari”, va dir Ilde Lima.
Juli té clar quin és l’objectiu.
“Hi ha molts nens necessitats al
país, per desgràcia”.
Gols (i gestos) Solidaris
futbol
Gols Solidaris, nova iniciativa.
foto cedida Per coke gonZÁleZ
V. D.
andorra la vella
Bàsquet 3x3
Un total de 17 equips provi-
nents de 14 països competi-
ran al 3x3 Europe Cup An-
dorra Qualifier 2018 que es
disputarà, un any més, a la
plaça Coprínceps d’Escaldes-
Engordany. Els campions de
la temporada passada, Eslo-
vènia en nois i Hongria en
noies, no faltaran a la cita.
Aquest serà el tercer Qualifi-
er que organitza la FAB.
Els campions,
al Qualifier
futbol sala
El SAE Sant Julià es va im-
posar al partit d’anada de
les semifinals pel títol de la
Lliga Viatges Pantours per
una contundent golejada:
3 a 7 contra el Penya En-
carnada. Pels de Joan Foix
van marcar Hugo Geada (4)
i Javi Calvo, Jorge Dias i Ós-
car Da Cunha, un cadascun.
Avui juga el Sideco FC En-
camp contra el DDS Madriu
(21.30 hores).
El SAE goleja
3 a 7 el Penya

Classificats
VEHICLES
* Skoda Fabia 1.0 MPI 75cv Ambition: 12.800 € - 2.500 € oferta comercial març. Equipament de sèrie: aire acondicionat, 6 airbags, ESC incloent ABS,
ASR, MSR i Dual Rate, Front Assistance, regulador i limitador de velocitat, TPM: control pressió pneumàtics, connexió USB + Aux.in + carta SD,
sistema de telèfon Bluetooth, sistema Start & Stop, retrovisors ext. elèctrics i calefactats, tanca centralitzada amb comandament, ràdio “Swing”,
seient darrere separat 1/3 – 2/3, seient conductor regulable en alçada, ordinador Maxi-Dot, vidres elèctrics davant. Garantia 5 anys o 100.000 km.
Matriculació i IGI inclosos. Oferta vàlida fins el 30 de març per vehicles disponibles. Model foto: Skoda Fabia 1.0 MPI 110cv Clever.
SKODA FABIA
1.0 MPI 75cv Ambition
10.300 €*
Segueix-nos al
GARANTIA 5 ANYS

Diari del 29 de març del 2018

Diari del 29 de març del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Diari del 29 de març del 2018

Similar to Diari del 29 de març del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 29 de març del 2018