Ponència del delegat d'ASISA a Barcelona, Àngel Gómez, en el marc de la sessió sonbre Reptes i oportunitats del sector privat organitzat el 7 de novembre de 2017 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Jaume Ballester, director de l'àrea sanitària Grup Mutuam-Barcelona. Ponència presentada en el marc de la jornada La gestió del compromís... I ara què, celebrada el 24 de novembre de 2017.
Principis i polítiques de salut
Elements d'entorn
Les xifres dels pressupostos
La millor política de salut és la lluita contra les desigualtats
i la construcció d’un estat del benestar socialment avançat
Jaume Ballester, director de l'àrea sanitària Grup Mutuam-Barcelona. Ponència presentada en el marc de la jornada La gestió del compromís... I ara què, celebrada el 24 de novembre de 2017.
Principis i polítiques de salut
Elements d'entorn
Les xifres dels pressupostos
La millor política de salut és la lluita contra les desigualtats
i la construcció d’un estat del benestar socialment avançat
L'Informe de la BioRegió és l'estudi de referència de l'ecosistema de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya. L'informe recull les principals dades macroeconòmiques de l'ecosistema, incloent-hi les xifres d’inversió més recents.
Organització i legislació sanitària:
1. Sistema Sanitari i Models
2. Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat
3. Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària
4. Altres CCAA
5. O.M.S i altres organismes internacionals
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
Sònia Pérez, jefa del Servicio de Atención Primaria presenta "Prácticas Clínicas Seguras en AP" en el 3er Seminario internacional Virtual deSeguridad del Paciente y Humanización de Servicios de Salud, organizado por la Fundación Guayacanes de Colombia y Fundación FIDISP de España
Ponència a càrrec de Joan Barrubés, soci-director de Antares Consulting i professor d’ESADE, en el marc de la sessió sobre Com prioritzar i finançar la tecnologia sanitària, celebrada el 26 de febrer de 2020.
El punt de vista del farmacèutic directiu. Reptes de la medicina de precisió ...Societat Gestió Sanitària
Ponència a càrrec d'Anna Clopés, adjunta a la Direcció General per a la Gestió del Coneixement, el Medicament, la Innovació i la Recerca de l'Institut Català d'Oncologia. En el marc de la Jornada "Els nous reptes de la medicina de precisió" celebrada el 12 de novembre de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
More Related Content
Similar to Reptes i oportunitats del sector privat per Ángel Gómez
L'Informe de la BioRegió és l'estudi de referència de l'ecosistema de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya. L'informe recull les principals dades macroeconòmiques de l'ecosistema, incloent-hi les xifres d’inversió més recents.
Organització i legislació sanitària:
1. Sistema Sanitari i Models
2. Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat
3. Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària
4. Altres CCAA
5. O.M.S i altres organismes internacionals
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
Sònia Pérez, jefa del Servicio de Atención Primaria presenta "Prácticas Clínicas Seguras en AP" en el 3er Seminario internacional Virtual deSeguridad del Paciente y Humanización de Servicios de Salud, organizado por la Fundación Guayacanes de Colombia y Fundación FIDISP de España
Ponència a càrrec de Joan Barrubés, soci-director de Antares Consulting i professor d’ESADE, en el marc de la sessió sobre Com prioritzar i finançar la tecnologia sanitària, celebrada el 26 de febrer de 2020.
El punt de vista del farmacèutic directiu. Reptes de la medicina de precisió ...Societat Gestió Sanitària
Ponència a càrrec d'Anna Clopés, adjunta a la Direcció General per a la Gestió del Coneixement, el Medicament, la Innovació i la Recerca de l'Institut Català d'Oncologia. En el marc de la Jornada "Els nous reptes de la medicina de precisió" celebrada el 12 de novembre de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
El punt de vista del director mèdic. Reptes de la medicina de precisio per a ...Societat Gestió Sanitària
El documento resume los nuevos retos de la medicina de precisión desde la perspectiva de un director médico. Identifica retos asistenciales, éticos, regulatorios, económicos e instrumentales. Entre los retos se encuentran la calidad de la evidencia, los altos costes, la lentitud del proceso de autorización, la heterogeneidad de criterios entre administraciones, y la necesidad de definir indicadores e instrumentos informáticos compatibles.
El punt de vista de l'oncòleg. Reptes de la medicina de precisió per al profe...Societat Gestió Sanitària
Ponència a càrrec de Miquel Àngel Seguí. Oncòleg de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. En el marc de la Jornada "Els nous reptes de la medicina de precisió" celebrada el 12 de novembre de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
This document summarizes key points about precision medicine in stage IV lung adenocarcinoma as an example:
- Biomarker testing like EGFR, ALK, ROS1 is essential to select appropriate targeted therapies and has become standard practice, with 92% of non-squamous cases tested for EGFR and 79% for ALK.
- Ongoing clinical trials are exploring new targets like RET fusions, NTRK fusions, and KRAS G12C mutations and corresponding therapies.
- Next-generation sequencing allows comprehensive genomic profiling but challenges include methodology, turnaround time, and reporting of clinically relevant alterations.
- Liquid biopsies show promise for resistance mechanisms but have
Ponència a càrrec del director d'Innovació i Processos Transversals de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, Oriol Estrada, en el marc d'una taula rodona de la VII Jornada La gestió importa "Models de gestió i organització per al futur dels professionals de la salut", celebrada el 25 d'octubre de 2019.
Com gestionar el futur? Deixant de fer allo que no aporta valor en el presentSocietat Gestió Sanitària
Ponència a càrrec de la infermera adjunta d'atenció primària de Serveis Integrals de Salut Integrats Baix Empordà, Àngels Larrabeiti, en el marc d'una taula rodona de la VII Jornada La gestió importa "Models de gestió i organització per al futur dels professionals de la salut", celebrada el 25 d'octubre de 2019.
Presentació a càrrec de la gerent del Parc Salut Mar, Olga Pané, vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en el marc d'una taula rodona de la VII Jornada La gestió importa "Models de gestió i organització per al futur dels professionals de la salut", celebrada el 25 d'octubre de 2019.
Ponència a càrrec del president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Antoni Sisó, en el marc d'una taula rodona de la VII Jornada La gestió importa "Models de gestió i organització per al futur dels professionals de la salut", celebrada el 25 d'octubre de 2019.
Els models de gestió i organització per al futur dels professionals de la sal...Societat Gestió Sanitària
Ponència del director general de Professionals de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marc Ramentol, en el marc de la VII Jornada anual La gestió importa "Models de gestió i organització per al futur dels professionals de la salut" celebrada el 25 d'octubre de 2019 per a la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Ponencia realizada por Albert Cortés, enfermero e impulsor del
Proyecto HUGES Humanizando la Gestión Sanitaria, en la sesión celebrada por la Societat Catalana de Gestió Sanitària el 16 de octubre de 2019
Ponència realizada per Anna Rodríguez, directora d'estratègia i de Responsabilitat Social Corporativa de l'Institut Català d'Oncologia a la sessió celebrada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària el 16 de octubre de 2019
Integrando los servicios sociales y sanitarios. Una vision desde la internati...Societat Gestió Sanitària
Ponencia a cargo del médico geriatra Marco Inzitari, director de Atención Intermedia, Investigación y Docencia del Parc Sanitari Pere Virgili, en el marco de la VI Jornada Right Care sobre Modelos avanzados en integración de servicios sociales y sanitarios, organizada por la Societat Catalana de Gestió Sanitària el 24 de mayo de 2019.
El modelo Buurtzorg Netherland: una propuesta disruptiva para el trabajo enfe...Societat Gestió Sanitària
Buurtzorg Nederland es un modelo disruptivo de atención domiciliaria en Holanda que se basa en equipos autónomos de enfermeras. Los equipos de 10-12 enfermeras generalistas atienden a 50-60 pacientes de forma independiente sin jerarquías ni gestión. Esto reduce costes y necesidad de horas de cuidado respecto a otros proveedores holandeses. El modelo fomenta la autonomía profesional, el compañerismo y está centrado en el paciente.
El modelo PACE de Estados Unidos. Una trayectoria de 35 años de integración d...Societat Gestió Sanitària
Ponencia a cargo del médico geriatra Marco Inzitari, director de Atención Intermedia, Investigación y Docencia del Parc Sanitari Pere Virgili, en el marco de la VI Jornada Right Care sobre Modelos avanzados en integración de servicios sociales y sanitarios, organizada por la Societat Catalana de Gestió Sanitària el 24 de mayo de 2019.
Este documento describe la historia y el estado actual de la atención integrada en Cataluña. Se discuten varios modelos de atención integrada, incluida la atención primaria liderada para la cronicidad y complejidad, la atención geriátrica y paliativa integrada, y la atención integrada horizontal entre los servicios sociales y sanitarios. El documento también identifica barreras como sistemas separados y oportunidades como la proximidad de la atención primaria para lograr una mayor integración en el futuro.
La voz de los pacientes en los proyectos de integracion de servicios del nhs ...Societat Gestió Sanitària
Ponencia a cargo del director de politicas y colaboraciones del National Voices en el National Health Service inglés, en el marco de la VI Jornada Right Care sobre Modelos avanzados en integración de servicios sociales y sanitarios, organizada por la Societat Catalana de Gestió Sanitària el 24 de mayo de 2019.
La apuesta de las enfermeras por una atención más valiosa de las personas frá...Societat Gestió Sanitària
Ponencia a cargo de la directora general de la Asociación Profesional de Enfermeras de Ontario (RNAO), Doris Grinspun, en el marco de la VI Jornada Right Care sobre Modelos avanzados en integración de servicios sociales y sanitarios, organizada por la Societat Catalana de Gestió Sanitària el 24 de mayo de 2019.
Ponència de l'infermer Enric Mateo, de l'EAP Can Bou. Consorci Castelldefels Agents de Salut d'Atenció Primària, en el marc de la sessió sobre rols professionals organitzada el 10 d'abril per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Ponència de Cristina Adroher, adjunta a la direcció de planificació de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, en el marc de la sessió celebrada el 10 d'abril per la Societat Catalana de Gestió Sanitària sobre rols professionals.
Repensant rols professionals. Què podem aprendre d'altres sistemes?
Reptes i oportunitats del sector privat per Ángel Gómez
1. Reptes i oportunitats del sector privat
Àngel Gómez Roig
Gerent delegació ASISA Barcelona
7 novembre de 2017
SOCIETAT CATALANA DE GESTIÓ SANITÀRIA
2. Assegurament privat de salut Primes i número d’assegurats
Δ 3,44 %
7.975 (∆4,4%)
Any 2016
3. Al voltant del 20 % de població espanyola té assegurança de salut
MERCAT
32,90
28,26 27,96
21,39
18,95 18,90
16,18 15,64 15,19 14,95 14,60 14,44
12,33
11,07
6,66 5,81
% població amb Assegurança privada
% población
Assegurança
privada
Canvis socials i culturals: Priorització en el benestar personal, hàbits saludables, cura en
l’aspecte físic, alimentació, esport... Percepció social de deteriorament del sistema públic , i
increment d’empreses que ofereixen l’assegurança com part de la nòmina o com benefici social
Font: Memòria Social de l’Assegurança 2015. UNESPA
El seguro de salud crece por temor a las listas de espera y la contratación de empresas
La sanidad privada es un negocio que no ha decrecido pese a la crisis. Madrid 14/2/2017 EL PAIS
4. MERCAT
Estimació de la despesa sanitària en provisió privada - Catalunya
4.827
2.299
6.905
2014
Despesa
pública
Concerts
Despesa
privada
Total : 14.032 €
(49,2 %)
1.466
3.361
2014
Diners
Butxaca
Assegurança
privada
Total : 4.827 €
(34,4 %)
Representa
el 50,8 % de
la despesa
total
Estimació de la despesa en provisió
privada (Mill. € i %) Any 2.014
Estimació de la despesa en sanitària
privada (Mill. € i %) Any 2.014
(16,4 %)
(69,6 %)
(30,4 %)
Font: ANÁLISI DE SITUACIÓ 2017. CATALUNYA- IDIS. Font de la despesa sanitària pública i concerts: Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Compta Satèl·lit
de la Despesa Sanitaria Pública, sèrie 2002-2014. Font de la despesa sanitària privada: INE, Enquesta de pressupostos familiars, 2014-15; ICEA, Assegurança de
Salut, anys 2014-15 .
5.
6. Canarias, Valencia, Catalunya y Andalucía: CCAA con peor sistema sanitario público
La FADSP critica la situación del sistema sanitario que no ha llegado "ni de lejos" a la situación
previa a los recortes iniciados en 2009 05/09/2017 Madrid PÚBLICO
Los ambulatorios dan un mes a Salud para que aumente recursos en Atención Primaria
El presupuesto del Departamento de Salud bajó hasta un 16% entre 2010 y 2014, el de A.P.
se redujo un 20% Barcelona 26/4/2017 EL PAIS
Cataluña colapsa su sanidad pública tras expulsar a las clínicas privadas
Cataluña es la comunidad autónoma con un mayor nº de hospitales y camas pertenecientes
a compañías privadas. Única región española que dispone de un mayor nº de camas en
hospitales privados que en los públicos (15.307).EL ECONOMISTA Madrid 2/2/ 2017
ENTORN SOCIAL
La sanidad privada lanza un plan urgente para comenzar 2018 sin listas de espera
Dejaría a cero las demoras en el servicio público, en 4 meses .
El negocio de los hospitales privados alcanza los 6.175 millones CINCO DIAS 31/8/ 2017
La espera para operarse en la sanidad pública llega a 115 días, 23 más que el 2016
Catalunya es la segunda Comunidad con mayor tiempo de espera (173 días), y la que
más tarda en Consultas (138 días) EFE Madrid EL MUNDO 23 /6/ 2017
7. Número d’assegurats i volum de primes - Catalunya
Font: ICEA, Assegurança de Salut, anys 2012-15
7
Al 2015, Catalunya representa el 22,4% del total de volum en primes d’Espanya. Als últims 4
anys ha continuat la tendència creixent tant nº d'assegurats com en el volum de primes.
8. Anàlisi de la Sanitat a Catalunya
ANÁLISI DE SITUACIÓ 2017- CATALUNYA. IDIS. Font:: Despesa pública Ministeri de Sanitat, Serv. Socials i Igualtat. De la despesa privada INE. Enquesta
pressupostos familiars 2014-16, i ICEA, Assegurances de salut 2014-16. Evolució pressupostos en Salut. GENCAT 2017
8
654 678 699
1224 1206 1204
2014 2015 2016
Despesa privada
Despesa pública
195 201 210
459 477 489
2014 2015 2016
Assegurança privada
Diners de la butxaca
Estimació de l’evolució de la despesa sanitària per càpita, 2014 - 16
Estimació de l’evolució de la despesa sanitària privada per càpita, 2014 - 16
1.878 € 1.884 € 1.903 €
654€ 678€ 699€
El pressupost de DS/CatSalut/ICS per Càpita de 2017 es igual al de l’any 2007 (1.185 €)
9. 66
28
6
2014
< 1 Any
Any
Cap ús
85
6
9
2016
< 1 Any
Any
Cap ús
62
22
16
2015
< 1 Any
Any
Cap ús
Perfil de l’Assegurat. Catalunya
A l’any 2015 l’ús de la sanitat pública i/o privada, en el 80% dels entrevistats utilitzaven
ambdues sanitats. El 4% fa només ús de la sanitat privada.
Les consultes a especialistes i les proves diagnòstiques son els serveis més utilitzats.
Font: BAROMETRE SANITAT PRIVADA 2017- CATALUNYA. IDIS. ICEA SEPTEMBRE 2016
Les famílies nombroses son les que més contracten aquests serveis (37 %), i el que
menys els majors de 65 anys (13,3 % - 10,3 %)
A l’any passat a Espanya el 68,6 % dels assegurats eren particulars i el 31,4 % col·lectius
(creixement més important 6,62 %).
Darrera vegada que va utilitza el serveis de la sanitat privada:
10. Grau de satisfacció. Catalunya
Font: BAROMETRE SANITAT PRIVADA 2017- CATALUNYA. IDIS.
El grau de satisfacció amb els serveis prestats per la sanitat privada es considerablement
més alt (7,7 ) que la sanitat pública (6).
10
82
82
86
82
40
57
41
2013
2014
2015
2016
Pública
Privada
Els motius d’elecció de la sanitat privada front la pública, son principalment, la rapidesa, el
confort les instal·lacions, el tracte personal i la informació.
11. Font: IDIS .Baròmetre sanitat privada 2017
11
4
8
12
8
19
28
24
18
25
13
11
12
52
51
53
62
2013
2014
2015
2017
> 5 anys
> 3 i < 5 anys
de 1 a 3 anys
< 1any
Es manté l’assegurament al llarg del temps, i es fan més pòlisses noves
Antiguitat de l’Assegurança %
12. 12
Font: ICEA 2016
Dades de tancament 2015
VOL PRIMAS
IMPUTADAS
CRECIM.
CUOTA/s
Total
España
VOL PRIMAS
IMPUTADAS
CRECIM.
CUOTA/s
BCN
CUOTA/s
Total
España
Total ESPAÑA 7.343.412.018 3,1% 100,0% BARCELONA 1.244.993.469 4,1% 100,0% 18,1%
Entidades Top 5 Bcn Entidades Top 5 Bcn
SEGURCAIXA ADESLAS 2.050.522.293 3,2% 28,2% SEGURCAIXA ADESLAS* 296.115.656 12,6% 23,8% 14,4%
ASISTENCIA SANITARIA COLEGIAL 185.671.159 1,5% 2,6% ASISTENCIA SANITARIA COLEGIAL 185.671.159 1,5% 14,9% 100,0%
SANITAS 1.163.559.524 0,4% 16,0% SANITAS 165.073.022 -1,2% 13,3% 14,2%
DKV SEGUROS 512.654.377 6,1% 7,1% DKV SEGUROS 126.036.363 2,7% 10,1% 24,6%
FIATC 145.320.160 0,3% 2,0% FIATC ** 83.157.258 -0,7% 6,7% 57,2%
ASISA 1.042.265.112 3,3% 14,3% ASISA* (puesto 12 del ranking) 20.451.134 7,4% 1,6% 2,0%
*Incluyen Reaseguro Aceptado en su Volumen de Primas
**FIATC no ha podido informar de alguna de sus modalidades
ASEGURADOS CRECIM.
CUOTA/s
Total
España
ASEGURADOS CRECIM.
CUOTA/s
BCN
CUOTA/s
Total
España
Total ESPAÑA 10.751.580 1,9% 100,0% BARCELONA 1.747.813 2,2% 100,0% 17,4%
Nivel de Aseguramiento 23,2% Nivel de Aseguramiento 32,1%
VOLUMENDE PRIMAS Y ASEGURADOS TOTAL SALUD (CIERRE 2015)
Assegurança de salut
Entre el 2012 -15 s’ha crescut en un 13,8 % en nº d’assegurats, i un 17,08 % el volum de primes
14. REPTES
•
• Forta competència entre operadors, dins i fora del sector:
Alta pressió per baixar primes.
Dificultats financeres i de sostenibilitat per les entitats, major concentració
Creixement de la demanda i de l’oferta
Optimitzar costos de gestió
Especialització i concentració de la complexitat
•Canvis en biotecnologia, sociodemogràfics, cronicitat, educació, prevenció e implicació en
la gestió de la pròpia salut del client.
Pressió a l’alça dels costos de la prestació sanitària
Sistema de salut predictiu,que farà viure més i amb millors condicions. Assegurança
personalitzada
Assegurat informat i exigent. Proactiu cercant comparadors de cobertures i tarifes
Incorporació de noves tecnologies: videoconsulta, cita on-line, gestió
d’autoritzacions reembors on-line, APPs de salut personal…
• Diferenciació:
Serveis de Qualitat i acompanyament continuat
Personalització dels productes
Tipus d’oferta: mitjans propis, suplementaris més amplis....
Rellevància de la Comunicació
•Aliances amb grans empreses, entitats bancàries, empreses biotecnològiques, de salut...)
15. Increment d’alternatives al sistema públic, amb col·laboració amb aquest.
Diversificació en les fonts d’ingressos
Complementarietat entre sistemes sanitaris
Aliances/col·laboracions entre entitats.
Visió de l’assegurat, del professional, reglamentació...
Acords entre Asseguradores i Centres: Nomenclàtors, FF, Càpitas, complexitat
Gestió eficient:
De les prestacions, i productes
Proactivitat: promocions, pagament per ús, per mòduls, productes preventius i de
benestar, autogestió (autoritzacions, control de la salut (APPs, consulta on-line...
Adequar l’estratègia a cada Centre:
Especialització, Volum, Segmentació (geogràfica, demogràfica, psicogràfica...)
Pòlisses personalitzades.
Adaptació al client continua. Pòlisses amb cobertures i serveis “ad hoc”, en preus,
riscos, flexibles i adaptades a les necessitats, i característiques de l’assegurat.
Cercar la fidelització i l’atracció de nous clients i segments de clients.
Bon servei post-venta,
Prioritat de clients altament satisfets
Cap a on evolucionarà? Rol dels propers anys? Que s’ha de fer?