Diari del 30 d'octubre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 30 D’octubre Del 2017 núm. 3.425 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Naixement
toni caus
Llegidor
Lo siento, señora
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
No notificar bé una vaga serà
falta molt greu pel funcionari
La proposició de llei de mesures de conflicte col·lectiu preveu “noves faltes” en la Llei de la funció pública
avuI és NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIL
esPOrts pàgina 19
Jaime Fernández dona oxigen al BC
MoraBanc, que suma el segon triomf
eNtrevIsta a
yolanda varela
pàgines 8 i 9
“la nostra
aposta és
per oferir un
sistema de
qualitat”
aNDOrra pàgina 7
el programa de
cronicitat controlarà
els nens amb càncer
aNDOrra pàgina 12
la Fira d’andorra la
vella es tanca amb més
transaccions

2 Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia El Cedre
Av. d’Enclar, 32 - Tel. 723 383
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar
el barbarisme *relevar?
Hem d’emprar rellevar.
Em relleven a les deu de la
nit.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
ENTRADA D’AIRE MÉS FRED I VENT DEL NORD
Iniciem la setmana de moment sense precipitacions
però sí amb un nou descens de les temperatures que
arriba des del centre d’Europa. Tenim una enorme
borrasca entre Polònia i Ucraïna amb vents quasi hu-
racanats i fred intens que no arriba directament als
Pirineus però sí que de forma indirecta ens envia una
massa d’aire més fresca del nord que farà davallar les
temperatures. El cel estarà serè a la cara sud i amb
nuvolades abundants a la cara nord que no donaran
precipitacions. El vent bufarà fort als cims i moderat
a la resta. Que tinguin un BonDia.
Avui
19 19
7
8 7
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dimArts dimecres
1/9
3/15
5/17
7/19
7/20
8/21
5/17
4/16
3/15
5/16
9/22
20

3Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
Avui és notícia
Notificar incorrectament la
convocatòria d’una vaga podrà
ser considerat com una falta
molt greu per part dels funcio-
naris o agents de l’administra-
ció, amb la corresponent sanció
que aquets tipus de falta com-
porten, com pot ser la suspen-
sió de funcions i de salari d’un a
sis mesos o fins i tot l’acomiada-
ment i inhabilitació temporal o
definitiva per prestar serveis en
qualsevol altre lloc de treball de
l’administració pública.
Així ho preveu si més no la
proposició de llei qualificada de
mesures de conflicte col·lectiu,
entrada a tràmit parlamentari
pel grup demòcrata, que inclou
en una de les seves disposicions
finals una modificació de la Llei
de la funció pública, un text que
s’està revisant i que, de fet, la
comissió consultiva ja n’està es-
tudiant l’esborrany d’avantpro-
jecte de llei fet des del ministeri
de Funció Pública i Reforma de
l’Administració.
Concretament, la disposició
final tercera de la proposició de
llei preveu afegir un apartat a
l’article 70 de la Llei de la funció
pública, el que estableix aque-
lles faltes considerades greus,
que especifica textualment que
“no respectar els requisits o
les obligacions que la legislació
aplicable estableix en matèria
de legitimació, aprovació, noti-
ficació, comunicació i publicitat
de la vaga” serà considerat com
a falta greu “sempre que no se’n
derivi un perjudici greu per a
l’Administració pública, per als
funcionaris, els agents o els al-
tres assalariats de l’Administra-
ció pública interessats, o per a
terceres persones”.
En canvi, i així figura en un
dels vuit nous apartats que el
text preveu afegir a l’article 71
de la Llei de la funció pública
–el que estableix aquelles fal-
tes considerades molt greus– si
l’incompliment dels requisits
o les obligacions establerts en
matèria de legitimació, aprova-
ció, notificació, comunicació i
publicitat de la vaga comporten
un perjudici greu per a l’Admi-
nistració pública, per als fun-
cionaris, els agents o els altres
assalariats de l’Administració
pública interessats, o per a ter-
ceres persones, aleshores es
considerarà una falta molt greu.
Cal recordar que el text pre-
veu que un cop la convocatòria
de vaga hagi estat aprovada,
aquesta, en el cas que afecti
empreses públiques o empreses
privades que realitzen un ser-
vei públic, hagi de ser notifica-
da amb una antelació mínima
de vuit dies hàbils respecte la
data d’inici de la vaga. A més,
i sempre que l’aturada afecti
l’Administració pública, el text
obliga el comitè de vaga a “do-
nar-hi la publicitat necessària,
amb l’abast i l’antelació sufici-
ents abans d’iniciar-la, perquè
sigui coneguda pels usuaris
corresponents”.
Al marge de les faltes pels in-
compliments en algun dels pas-
sos necessaris per a la convoca-
tòria d’una vaga, la modificació
de la Llei de la funció pública
inclosa en la proposició de llei
qualificada de mesures de con-
flicte col·lectiu estableix també
com a faltes molt greus el fet de
promoure o participar en una
vaga que d’acord amb la legisla-
ció aplicable tingui la considera-
ció de prohibida o abusiva.
L’ocupació del centre de tre-
ball o qualsevol de les seves
dependències durant una vaga,
o dificultar o impedir l’accés al
lloc de treball o el desenvolupa-
ment normal de les activitats
dels funcionaris, els agents o els
altres assalariats de l’Adminis-
tració pública que hagin decidit
no participar-hi també serà una
falta considerada molt greu.
També rebran aquesta quali-
ficació la realització d’actes que
atemptin contra la seguretat o
la integritat de les persones o
dels béns durant una vaga, o
contra els locals, la maquinària,
les instal·lacions o les mercade-
ries de l’Administració pública
o de les empreses que realit-
zin obres o serveis per compte
d’aquesta; així com la comissió
d’actes intimidatoris o violents
de qualsevol naturalesa adre-
çats contra els funcionaris, els
agents o els altres assalariats
de l’Administració pública que
optin per exercir el dret de tre-
ballar durant la vaga.
Incomplir els laudes de com-
pliment obligatori els acords
executius del Governa adoptats
per resoldre el conflicte que ha
provocat una vaga o per garan-
tir el funcionament dels serveis
essencials també serà conside-
rat una falta molt greu així com
l’incompliment de l’acord vàlid
i eficaç de les parts en conflicte
per posar-hi fi-
Finalment, també seran con-
siderats faltes molt greus la
realització de qualsevol acció o
omissió encaminada a impedir
o dificultar que s’insti un con-
flicte col·lectiu, i el fet de no
respectar els serveis o els tre-
balls de manteniment convin-
guts, establerts pel ministeri
competent en matèria de fun-
ció pública en cas que no hagin
estat impugnats, o establerts
de forma executiva pel Govern
en cas contrari, en una situació
de vaga.
Una altra disposició final de
la proposició de llei encarrega a
l’executiu que, en un termini de
tres mesos des de l’entrada en
vigor de la llei, publiqui el text
consolidat de la Llei de la fun-
ció pública per tal que inclogui
aquestes modificacions.
Notificar malament una vaga pot ser
una “falta molt greu” dels funcionaris
La proposició de llei de mesures de conflicte col·lectiu preveu “noves faltes” en la Llei de la funció pública
Legislació
M.S.
andorra La VeLLa
Una de les reunions del grup demòcrata amb els agents econòmics i socials per exposar-los la nova legislació laboral.
agències
el mateix
tractament en
el tancament
patronal
La consideració de falta
greu o molt greu, si hi ha
un perjudici, per una mala
notificació de la convoca-
tòria de vaga es trasllada
també en el cas que no
es notifiqui correctament
o s’incompleixi algun dels
tràmits previstos en el cas
de tancament patronal.
així, i segons el règim
sancionar inclòs en la pro-
posició de llei qualificada
de relacions laborals, no
respectar els requisits
o les obligacions que la
legislació aplicable esta-
bleix en matèria de noti-
ficació i autorització del
tancament patronal serà
una falta greu sempre que
no se’n derivi un perjudici
greu per als assalariats
interessats o per a terce-
res persones. en cas que
sí que hi hagi un perjudici
serà una falta molt greu.
La sanció per a les prime-
res serà una multa d’entre
501 i 3.000 euros, i per a
les faltes greus, la multa
pot anar entre els 3.001 i
els 24.000 euros.
ocupar el centre de
treball i incomplir els
laudes del Govern,
també faltes molt greus

OPINIÓ4 Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ anna Vidal MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Consell General va aprovar diven-
dres passat la llei de drets i deures dels
pacients i sobre la història clínica com-
partida. Tal com es va posar de manifest
durant el debat del projecte de llei, es
tracta d’un text que permetrà per fi po-
sar en marxa la reforma sanitària, tot i
que només s’hagi de veure com la prime-
ra pedra en aquest camí. Els successius
titulars que al llarg dels últims anys han
encapçalat el ministeri de Salut han anat
treballant en aquesta matèria, però no
se n’han sortit i tot es va quedar en bo-
nes intencions i intents fallits per unes
o altres circumstàncies, malgrat que els
demòcrates sempre han mantingut que
es tracta d’una de les seves prioritats.
Per aquesta raó, ningú no pot desposseir
ja l’actual titular de la cartera del mèrit
d’haver materialitzat finalment en una
llei alguns aspectes del nou model sa-
nitari que es pretén configurar. L’apro-
vació amb el vot favorable de tots els
grups parlamentaris demostra, a més,
que quan hi ha una veritable voluntat
política dels partits és possible treballar
conjuntament per tirar endavant textos
consensuats. L’objectiu ha de ser clar:
construir un sistema sanitari de quali-
tat, modern i eficaç, amb una despesa
suportable per a les arques públiques.
La primera pedra de la reforma sanitària
EDITORIAL
L’obJeCTIu éS uN SISTeMa
SaNITaRI ModeRN I eFICaç
DONANT LA NOTA
Josep Saravia
Més de 1.200 persones van
participar ahir en la cami-
nada contra el càncer orga-
nitzada per Assandca, una
xifra similar a la de l’any
passat.
12345
Conxita Marsol
La Fira d’Andorra la Vella,
que s’ha celebrat durant el
cap de setmana, va ser de
nou un èxit de públic i tam-
bé pel que fa a les transacci-
ons comercials fetes.
12345
Joan Peñarroya
El BC MoraBanc va assolir
ahir la segona victòria ofici-
al del curs davant l‘Iberos-
tar Tenerife, tot i que va ser
un partit en què va faltar
espectacle.
12345
Sílvia Calvó
El Govern està treballant
en l’elaboració d’una llei
per poder certificar els
productes del país amb el
segell europeu de qualitat
ecològica.
12345
OPINIONS A LES XARXES
FEDA
@ForcesElecDAnd
Ja hem signat el protocol d’acord amb
EDF per tal de col·laborar en termes
de mobilitat elèctrica, innovació i turis-
me industrial.
Comú Sant Julià
@comusantjulia
Els avis i àvies de la Llar de Lòria han
preparat uns panellets boníssims.
#castanyada #tradicions🎃🎃🎃
TUITENQUESTA
Creus que hi haurà una sortida
negociada a la crisi de Catalunya ?
A: Sí
B: No
La iniciativa del Comú d’An-
dorra la Vella d’obligar a rui-
xar amb aigua les miccions
dels gossos ha aixecat certa
polèmica. Com sempre, n’hi
ha alguns que s’hi oposen i
que posen traves a qualsevol
mesura que els obligui a fer
alguna cosa per millorar l’en-
torn en què vivim. Deuen ser
els mateixos que encara es re-
sisteixen a recollir les deposi-
cions dels seus animals a la
mínima que saben que ningú
els està controlant. O aquells
que es passen per l’arc del tri-
omf els cartells on s’especifica
clarament els espais públics
als quals no poden accedir els
gossos, com passa molt so-
vint al Parc Central. Aquests
detractors afirmen que és
l’Administració la que se
n’ha de fer càrrec, però obli-
den que els ciutadans hem de
complir necessàriament tam-
bé unes mínimes obligacions,
cosa normal en tota societat
civilitzada en què convivim
els uns amb els altres. Que
es vulgui millorar l’aspecte
i la neteja dels carrers no és
una opció sinó una necessi-
tat, sobretot en un país turís-
tic com el nostre, ja que no és
gens agradable per a ningú
veure segons quines imatges.
I a més hi ha un aspecte que
no cal oblidar com és el de la
higiene. Vull entendre que
són minoritaris els detractors
d’accions com aquesta per-
què qualsevol mesura que
vagi en aquesta línia hauria
de ser benvinguda pel bé de
tots. L’encert de la conselleria
de Medi Ambient del Comú
d’Andorra la Vella és que no
es queda impassible davant
dels problemes i, almenys,
intenta posar en pràctica so-
lucions, que ja es veurà si
són més o menys eficaces i si
s’han de mantenir o no.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
de miccions
i caques de
gossos
JULIÀ RODRÍGUEZ
Periodista
A: 30% B: 70%

OPINIÓ 5Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
Sentir aquestes tres paraules
enmig d’un carrer de Cambrils
pot semblar estrany o portar
a moltes interpretacions. De-
penen del context. Poden ser
perquè et donen una espenta
fortuïta o et fan caure el bolso o
alguna bossa.
El fet és que des de fa vuit
dies aquestes tres paraules res-
sonen dins del meu cap llunya-
nes i culpables. D’una banda
ressonen llunyanes perquè en
aquell moment la meva priori-
tat absoluta passava per salvar
el meu bichon maltès dels ullals
d’un husky i, de l’altra, ressonen
culpables perquè no vaig ser ca-
paç de reaccionar per exigir res-
ponsabilitats al seu propietari.
No se m’hagués acudit mai
escriure un article sobre el Xap,
tot i que forma part de la meva
vida quotidiana i de la del nostre
nucli familiar des de fa una colla
d’anys, si no hagués ocorregut
un desafortunat i trist incident.
El Xap és un gosset molt
simpàtic i juganer que ja té una
edat, vuit anys. No li fa por res,
ni és malfiat i és dels que es fa
estimar.
La setmana passada mentre
passejàvem xino-xano per Cam-
brils va voler saludar, com fa so-
vint quan veu altres gossos, un
husky. Va ser un xoc. Tot va anar
molt ràpid i la simpatia jugane-
ra del bichon no va ser del gust
d’aquest gos, i en un quart de se-
gon li va clavar els ullals al cap i
al coll, mentre el seu propietari,
sense immutar-se i tot i tenir-lo
lligat, es mirava l’atac.
Es més, davant del meu gest
desesperat per treure el Xap
dels ullals del husky, només vaig
rebre de l’home un lacònic “lo
siento, señora”. Impassible, sen-
se moure una cella.
Entenc que quan decidim
adoptar i introduir a les nostres
llars i a les nostres vides animals
de companyia assumim una res-
ponsabilitat vers ells i vers l’en-
torn en què convivim, mante-
nint sempre una actitud cívica.
Això comporta, penso jo, adop-
tar mesures senzilles, com per
exemple posar un morrió al teu
gos si saps que pot ser agressiu
i potencialment perillós. O bé si
saps que pot atacar altres gos-
sos, com va ser en aquest cas.
A priori, però, el husky no és
una raça perillosa. És una raça
de gos amb gran semblança al
llop, provinent de Sibèria, de
temperament amable i obert,
tranquil i extremadament intel-
ligent. Són els gossos del múi-
xing, els que estiren els trineus.
Els bichons maltesos, per la
seva banda, són una raça diver-
tida, molt carinyosa, amb molta
vitalitat i molt intel·ligents.
La veterinària em va comen-
tar que, no obstant això, els
husky tenen un temperament
molt fort i són gossos que ne-
cessiten rebre una bona educa-
ció. Així que potser el problema
de l’agressivitat d’aquell husky
podia venir dels seus propietaris
i del seu entorn.
En desconec els motius, però
el cert és que el propietari, mal-
grat la normativa vigent i les
regles de convivència cívica més
elementals, només va manifes-
tar un “lo siento, señora”, i va
prosseguir el seu camí, com si
res. Ni va oferir cap ajuda ni va
mostrar cap senyal d’interès o
de preocupació pel bichon ferit
pel seu gos. Res, llevat de mos-
trar una indiferència freda.
El Xap es va recuperant molt
a poc a poc de les ferides que li
van causar. La veterinària em va
explicar que les queixalades no
es poden cosir pels riscos d’in-
fecció, i això obliga a fer cures
diàries en animals que no saben
els que els passa. És qüestió de
temps i de paciència.
Dit això, aquest incident
m’ha trasbalsat més del que em
podia imaginar perquè com deia
a l’inici d’aquest escrit la tole-
rància i el respecte mutu entre
les persones són elements bà-
sics per la convivència, i encara
més si hi ha animals de com-
panyia pel mig. I quan aquest
equilibri es trenca o s’ignora ens
perjudica a tots.
Així que ara per ara, malaura-
dament, em queda l’enuig de sa-
ber que l’incivisme i la manca de
respecte dels uns cap als altres
segueixen vigents.
Lo siento, señora
Quan introduïm un animal a la nostra vida assumim una responsabilitat vers els altres
L’agressivitat d’aquell
husky potser prové
dels seus propietaris
i el seu entorn
En un quart de segon
li va clavar els ullals
al Xap, mentre el
propietari s’ho mirava
Tot s’acaba. Si té final és un altre
tema, però tot s’acaba i aquesta
que comences a llegir, amable i
únic lector, és la tercera i última
columna d’aquest mes, la darrera
que dedico al naixement d’una
república. A partir de novembre
escriuré sobre la mort de les pa-
raules. Per si hi havia algú que
encara podia dir que no se n’ha-
via adonat, “el reino es uno” i
només hi ha un govern, el de la
“nación”, perquè al “reino” hi ha
una sola “nación”. Si n’hi ha una
de sola no es pot dividir i tots els
altres governs que hi ha al “rei-
no”, institucions diverses,funcio-
nariat variat, policies amb altres
uniformes, noms, sous i fins i tot
llengües, són només concessions.
Aquesta paraula implica subordi-
nació, és a dir, que l’oració que es
diusubordinadadepèndelaprin-
cipal. Punt final. Que t’ho creguis
o que confonguis concessió amb
dret adquirit i d’aquí la teva llei
amb la llei de la “nación” és el
problema de la part subordinada,
evidentment, i no pas del nucli de
l’oració principal, que no pensa
mai que el que fa sigui incorrecte
perquè en el fons i en la forma té
un gran cor i permet per la seva
gràcia i voler que la subordinada
adquireixi un estatut, tingui un
verb i un subjecte, i no es quedi
només en un sintagma qualsevol,
d’aquells que es fan servir i s’es-
borren quan ja cansen. No caldria
esmentar que en cap moment li
ha passat pel cap, a la principal,
de canviar la relació sintàctica i
passar-se a la coordinació. Error.
Visca la subordinació, exclama la
principal. Tu, subordinat, allí, i
jo, principal, aquí, que l’únic que
importa és el resultat final, l’ora-
ció, l’única, que tu formes perquè
estàs subordinat a mi. La resta,
intoxicacions per consum de pro-
ductes alimentaris en mal estat.
Cagarrines. Ves al metge. Dieta i
si cal una bona purga. El paper de
vàter te’l pagues tu i que tot que-
di ben net i polit. Com pots com-
provar, amable i únic lector, parlo
per mi sol, que el nom és singular
i la foto, solitària i de perfil. No
represento ningú i per no tenir
ja no em queda ni passat, que es
veu que els quinze anys que vaig
dedicar a la docència van ser un
frau i només vaig adoctrinar cri-
atures que al seu torn n’han parit
d’altres que ara omplen els car-
rers, del tot adoctrinades. Tam-
poc em representa ningú, que
per no tenir ja no tinc comunitat,
que els que em podrien repre-
sentar han estat invalidats. Per
tant, “desert d’amics de béns i de
senyor, en estrany lloc i en estra-
nya contrada” podria ser que un
dia m’atorguessin drets polítics
per poder formar part d’una al-
tra comunitat, que de moment
no ho han fet ni ho volen fer ni
diuen que ho hagin de fer ni tot
el contrari, que deu ser això fer
l’andorrà. Doncs bé, arribats aquí
i per enfilar el final, ja només em
queda una solució. Parlaré amb el
meu advocat, i ja que no en tinc,
espero que el Col·legi d’Advocats
tingui un servei d’assistència de
guàrdia gratuït per a casos excep-
cionals i em respongui els dubtes
que em provoca la voluntat de
poder viure sense passaport, que
no l’he perdut ni me l’han robat,
simplement que aquest que em
van donar no em serveix, perquè
si no tinc ni passat ni comunitat
per què el vull. També podria ser
que n’estrenés un, nou de trinca,
que la història no està escrita.
Naixement
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
toni caus
Llegidor
meritxell mateu
Assessora d’empreses

OPINIÓ6 Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
Hi ha qui m’acusa, i amb raó,
d’escriure amb una perspectiva
massa seriosa i madura. La vida,
però, té estacions com l’any. Pri-
maveres i hiverns, sols i neus...
Ja hi ha qui gasta rius de tinta
sobre coses que considero in-
transcendents. Pàgines i pàgi-
nes. Mentre caminava vora el
riu, mirant les aigües infinites i
misterioses i n’escoltava abstret
el murmuri, el pensament que
no para ha sortit de to, i m’ha
vingut al cap una cosa molt ba-
nal. El futbolista Neymar. Quina
pena, quin espectacle, quina ver-
gonya!
És més que probable que
aquest minyó sigui en el futur
un perfecte desgraciat, envol-
tat d’aduladors i d’oportunistes.
Pobret, si no es fa un miracle,
veureu com acabarà. Tot fals,
mentida, cobdícia. I em sap greu,
perquè es mereix, com tothom,
tenir més sort. Un exemple clar
de l’estupidesa de la nostra soci-
etat.
Fet aquest incís, per posar
una mica de pebre a l’escrit,
anem al tema. Et pregunto,
amic, si creus que la humanitat
en el seu conjunt ha avançat. Jo
no m’atreveixo a contestar. Real-
ment la pregunta hauria de ser si
avui som més feliços que el nos-
tres avis. Més rics, segurament.
Més telèfons, més automòbils,
més llibertat, més, més.... Però
“all in all” (tot amb tot), què?
És indiscutible que s’han fet
avenços meravellosos i ens hem
quedat enrere en altres temes.
Però en una cosa hem fet un salt
de gegant: una cosa important.
Prepara’t...! Gerro d’aigua freda.
Hem progressat en la forma de
morir. En llegir això a més d’un li
faran pampallugues els ulls. Fes
pampallugues, amic, però resul-
ta que també t’arribarà la darre-
ra hora.
El fet de néixer i morir té
molts paral·lelismes comuns en
tots el éssers vius. La natura ha
instaurat uns processos perquè
tot passi d’una certa manera que
fa que la intervenció dels homes
faci més mal que bé. Un exemple
claríssim és el naixement i, con-
cretament, veiem el que passa a
Àfrica. Una dona està treballant
al camp, li arriba el part, s’apar-
ta a un racó i dona a llum de la
forma més natural del món. Posa
el nounat sobre fulles i s’alça
tranquil·lament “com qui se’n
va a comprar pa”, comenta algun
testimoni presencial. No cal dir
que unes mesures d’higiene no hi
sobrarien. Compareu-ho amb el
muntatge i el negoci de la nostra
societat. Una vergonya! Cesàries
innecessàries, conductes vergo-
nyoses dictades per la cobdícia.
L’OMS ha alertat sobre l’abús de
les cesàries, que no haurien de
ser més del 15%. No puc entrar
a aprofundir sobre el tema. Fa
molt de temps vaig llegir el que
deia un ginecòleg eminent, que
em va sobtar molt. Es va fer un
estudi amb cabres i els cabrits
nascuts per cesària no eren ac-
ceptats per les seves mares. El
pas pel canal del part té un efec-
te beneficiós sobre l’estructura
òssia del cap del nadó. La natura
té les seves lleis i la nostra soci-
etat se les salta tranquil·lament.
Després ens passa factura.
També hi ha un programa
biològic per la mort que a poc a
poc s’ha anat descobrint. La ma-
joria de les morts són ateses pels
metges de capçalera, però n’hi ha
un cert nombre que requereixen
la intervenció d’especialistes en
medicina pal·liativa. L’objectiu
és avui claríssim: dins del que és
possible evitar el dolor i fer del
trànsit un procés humà.
Dic un salt de gegant per ex-
periència pròpia. Era jo un vailet
de 12 o 14 anys i un veí morí de
tètanus. Avui encara sento els
crits i el dolor d’aquell bon home.
Ja no soc cap vailet i aquesta set-
mana ha mort un amic meu de
la infància d’un tumor cerebral.
Ni un gemec, ni un plor. Tenia
molèsties i els serveis pal·liatius
eren al seu costat donant-li molt
d’amor, respecte i compassió.
L’home va marxar en pau.
La família no tenia paraules
per agrair el servei d’aquests es-
pecialistes. Jo, des d’aquí, vull
retre homenatge a aquests servi-
dors de la medicina, herois anò-
nims i abnegats. Uns membres
més del nombrós exèrcit de gent
bona, humana i compassiva que
fa que el món rodi millor.
La mort no és el nostre ene-
mic i la seva presència no és cap
fracàs. Hem d’evitar com sigui
el sofriment innecessari als pa-
cients, a les famílies, als metges
i cuidadors. La missió dels met-
ges en els casos greus és: “guerir
quelquefois, soulanger souvent,
consoler toujours”. Estic en con-
tra de l’anomenat “encarnizami-
ento terapéutico” o com diuen en
anglès “therapeutic cruelty”, que
practiquen i prediquen alguns
metges. Alguns, com el famós
professor de la universitat de
Munich, Bruno Reichart, que va
escriure un llibre titulat Jo odio
la mort, són partidaris de lluitar
contra la mort fins a l’últim mo-
ment. Ho considero una manca
de respecte i d’humanitat. Quan
perdem, retirem-nos, deixem en
pau el malalt i la família. No és
cap fracàs. És la vida. A més, és
claríssim que facin el que facin
hem de marxar. Més val marxar
amb dignitat i pau, i dins del que
és possible, sense patir.
I acabem a Andorra. Fa ja uns
anys que molt encertadament es
va crear la Unitat de cures pal-
liatives amb un metge, una in-
fermera i una treballadora social.
El servei ha anat millorant i s’ha
completat amb la col·laboracio
de psicòlegs, dietistes, clínica del
dolor, etc. En l’actualitat inclou
també malalts no oncològics.
Fins fa poc el 80% de les morts
tenien lloc a l’hospital, però es
treballa per aconseguir que el
màxim nombre de malalts siguin
atesos a domicili. Morir a casa,
amb els nostres, és una mort
més humana.
No vull esmentar noms però
tinc informació de primera mà
sobre el funcionament d’aques-
ta unitat. He de manifestar pú-
blicament la meva profunda
admiració als especialistes que
amb tanta saviesa i humanitat
van acompanyant-nos en els
moments tan difícils del nostre
traspàs. Amb vosaltres, amics,
la humanitat ha fet un pas de
gegant. Enhorabona, amic, en-
horabona.
Salt de gegant
La mort no és la
nostra enemiga ni la
seva presència és
signe de fracàs
En una cosa hem fet
un salt de gegant:
hem progressat en la
forma com morim
TRIBUNA
francesc salvador
bondia

7Dimecres, 25 D’octubre Del 2017
Andorra
L’oncologia pediàtrica al Prin-
cipat ni es tracta, ni es contro-
la, ni es registra. El ministeri
de Salut no disposa de les da-
des dels nens i nenes, menors
d’edat, que pateixen càncer. Al
Principat els nens que tenen un
diagnòstic de càncer són deri-
vats a centres de referència de
fora fortament especialitzats
que poden garantir la millor
assistència possible. Aquesta
és la raó principal per la qual el
ministeri diu que no disposa de
dades, tot i que avança que la in-
cidència és baixa. Tot i això, des
de la cartera que lidera Carles
Álvarez Marfany han informat
al BONDIA que des de l’Hospi-
tal Nostra Senyora de Meritxell
“hi ha interès a treballar amb
aquests centres per desenvolu-
par un programa d’atenció a la
cronicitat per infants que han
patit aquest problema”, fent re-
ferència al càncer.
En aquest sentit, el director
del SAAS, Josep Maria Piqué,
ha puntualitzat que el progra-
ma d’atenció a la cronicitat és
un programa global per a totes
les malalties cròniques. “Afortu-
nadament el càncer està conver-
tint-se en una malaltia crònica”.
Piqué afirma que l’atenció a la
cronicitat és el principal repte
de tots els sistemes sanitaris.
El director del SAAS reconeix
que per aquesta baixa incidència
l’oncologia pediàtrica “molt pro-
bablement sempre haurà de ser
tractada a fora, difícilment ens
sortiria una oferta de qualitat
per tractar-la, però tampoc s’ha
de ser categòric amb això”. Tot i
això, considera que certs tracta-
ments poden traslladar-se aquí.
“Ho podem explorar en alguns
tipus de càncer de poca comple-
xitat i amb el suport del centre
amb què tenim un conveni, que
és l’Hospital Sant Joan de Déu,
que ens ajudi a fer-ho aquí”, va
concretar.
Ara bé, segons el director del
SAAS, la reforma sanitària ha
de permetre tenir tota aquesta
informació que avui en dia des-
coneix el sistema sobre quants
nens i nenes estan tractats pel
càncer. “El malalt haurà entrat
en un procés on el metge refe-
rent tindrà tota aquesta infor-
mació i allà on l’enviarem serà el
mateix SAAS el que també rebrà
la informació, perquè ara nosal-
tres no ens n’assabentem”.
El pediatra referent serà qui
registri amb la història clínica
electrònica que el nen en qües-
tió pateix un determinat tipus
de càncer, i automàticament el
SAAS també ho registrarà.
Actualment quan un menor
d’edat acudeix al metge i se li
diagnostica algun tipus de càn-
cer, alguns controls analítics es
poden fer des d’Andorra però la
quimioteràpia pediàtrica i altres
tractaments contra el càncer
que es desenvolupen en el marc
de l’oncologia pediàtrica es fa en
centres de referència catalans o
francesos, i des de l’Hospital
s’hi col·labora, asseguren des
del ministeri de Salut.
18 menors al 2016
El ministeri de Salut reconeix
que no té dades fiables de me-
nors amb càncer. Només té dues
fonts de dades. Una és la del Re-
gistre hospitalari de càncer, que
no és poblacional i en què no hi
consten els menors que no han
passat per l’Hospital, i la segona
és la CASS. Segons aquesta dar-
rera font, la Caixa Andorrana de
Seguretat Social té constància
que durant l’any passat es van
donar volants per a l’assistència
sanitària o la realització de pro-
ves per oncologia a 18 menors,
“fet que no vol dir que es trobin
tots en tractament en actiu, i
que presumiblement es tracta
majoritàriament de pacients en
seguiment.
Pel que fa al registre hospi-
talari, que el mateix ministeri
manifesta que és incomplet
perquè no tots els infants que
són diagnosticats de càncer
passen per l’Hospital, se’n te-
nen dades des del 2002 fins al
2014. En aquest període desta-
quen com a anys amb més d’un
cas el 2003, amb dues nenes
de dos i sis anys amb leucèmia
i mieloma, l’una i l’altra amb
altres glàndules endocrines. Al
2005 dos nenes més de tretze i
catorze anys amb limfoma una i
l’altra amb leucèmia i mieloma.
Al 2006, dos nens de cinc i onze
anys amb leucèmia i mieloma,
tots dos, i al 2011 dos nens d’un
i set anys també amb leucèmia.
ProGrama De CronICITaT
Pel que fa al programa de cro-
nicitat global en què treballa el
SAAS, i en el qual no només hi
entraria el càncer pediàtric sinó
també el d’adults, el que es vol
és tenir “tots els circuits garan-
tits de cada malaltia per estar
ben assistits”, va dir Piqué. El
director del SAAS va explicar
que les demències, la fragilitat
de les persones grans, la insu-
ficiència cardíaca o la diabetis
són malalties cròniques en les
quals cal insistir pel volum gran
de recursos que requereixen.
Segons Piqué “el món es baralla
per atendre la cronicitat i aquí
amb 70.000 habitants és mane-
jable poder arribar-ho a fer”.
El programa de cronicitat del SAAS
controlarà els nens amb càncer
El ministeri de Salut desconeix la xifra de menors que pateixen càncer i amb la reforma se’n vol fer seguiment
Oncologia pediàtrica
P.G.
andOrra la Vella
L’Hospital Sant Joan de Déu és un dels centres de referència amb què el SAAS té un conveni per a l’oncologia pediàtrica.
hOspital s.j.d.
Josep maria Piqué
alguns tipus de
càncer menys
complexos de nens
podríem tractar-los
amb la reforma
sanitària tindrem
tota la informació
que ara no tenim
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72

ANDORRA8 Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
Quins objectius s’ha marcat
al capdavant de la conselle-
ria?
L’objectiu fonamental és do-
nar a conèixer a la societat an-
dorrana els avantatges que té
estudiar al sistema espanyol.
El que et pot aportar. Tenim
cinc col·legis a Andorra i en
això és força peculiar respecte
dels altres dos sistemes perquè
el francès té el sistema públic,
l’andorrà té el sistema públic i
nosaltres tenim el sistema pú-
blic, el sistema congregacional
públic i un col·legi privat. Pot-
ser tenim una oferta major,
doncs.
Per quin motiu una família
hauria de triar el sistema
espanyol per escolaritzar
els fills?
El sistema espanyol està
aprovat internacionalment i
té molts bons professionals –i
amb això no vull dir que els al-
tres no els tinguin–. I a més cal
tenir en compte que la major
part dels alumnes andorrans
que segueixen estudis univer-
sitaris ho fan en universitats
espanyoles. L’aposta lingüística
també és un aspecte diferenci-
ador.
La voluntat del sistema es-
panyol segueix sent que-
dar-se a Andorra?
Volem manifestar la nostra
continuïtat, el nostre interès
per continuar treballant aquí.
Portem molts anys –algun dels
col·legis té més de cent anys. En
relació amb el sistema públic, el
María Moliner, hem de dir que
el centre integrat està consoli-
dat, hi ha un nou equip directiu
que té uns projectes pedagògics
molt interessants i que tenen
a veure amb les quatre línies
d’actuació: la nostra aposta per
les llengües, que és una aposta
diferenciadora perquè els nos-
tres nens quan acaben l’educa-
ció tinguin un coneixement de
l’espanyol i el català però també
de l’anglès i el francès; una altra
línia seria la científica-tecno-
lògica; l’artística; i l’esportiva,
que a Andorra és molt impor-
tant. A més seguim amb les lí-
nies clàssiques que fa anys que
se celebren com l’Olimpíada de
matemàtiques i el premi Sant
Jordi, unes activitats en què
som els organitzadors pels tres
sistemes.
L’objectiu és créixer?
Tot alumne que es vulgui
incorporar al nostre sistema
és benvingut. Però a Andorra
tenim el límit del creixement
vegetatiu de la població. Cada
sistema crec que té el seu espai
i ara mateix tots estem en una
estabilitat. Podem guanyar una
mica un any o perdre una mica
un altre any. Però hi ha una es-
tabilitat perquè el creixement
vegetatiu és el que és. Neixen
els nens que neixen i després ja
és elecció dels pares elegir entre
els tres sistemes. Per tant, pre-
tendre grans creixements avui
per avui no sé si és gaire facti-
ble. A més, si mirem les xifres
globals es mantenen estables.
La nostra aposta és per oferir
un sistema de qualitat. Ser una
referència perquè donem aques-
tes opcions que poden resultar
atractives a algunes famílies.
Quants alumnes s’han ma-
triculat aquest curs?
Tancarem la matrícula el 31
d’octubre. S’acaben d’incorpo-
rar uns infants a primària i ara
la xifra és d’uns 3.130, això te-
nint en compte tots els centres
del sistema espanyol. I al María
Moliner tenim una mica més de
700 alumnes.
En relació amb l’any passat,
quina variació hi hauria?
Tot el sistema general està
més o menys estable.
El curs passat, els pares
d’alumnes van criticar cer-
tes mancances al centre in-
tegrat, en concret a l’insti-
tut. S’han resolt?
Aquest any hem començat el
curs amb total normalitat i sen-
se cap incidència destacable.
No he tingut cap queixa de cap
pare.
Hi ha tots els professors ne-
cessaris?
Tenim la plantilla completa.
De quants professors estarí-
em parlant?
Al voltant dels 80 al María
Moliner. És una xifra similar a
la que hi havia l’any passat.
I amb aquesta xifra ja és su-
ficient per donar una bona
atenció a tots els alumnes?
De moment sí. Els alumnes
que tenim estan atesos.
Quines ràtios hi ha a les au-
les?
Això depèn molt dels cur-
sos. A infantil sempre volem
donar ràtios baixes i aleshores
a les classes hi ha uns dotze o
catorze infants. A primària, en
alguns cursos n’hi ha una mica
més perquè se n’han anat in-
corporant. Però a Espanya la
ràtio és de 24 o 25 alumnes. In-
tentem sempre baixar una mica
aquesta xifra. Sempre intentem
estar entre 15 i 16 alumnes a
infantil i primària.
De cara al futur, cap a on ha
d’avançar aquest centre in-
tegrat?
Crec que ja està consolidat.
En la mateixa línia del que he
dit abans, el que ha de fer ara
és donar a conèixer a la societat
andorrana què és el que ofereix
i què el fa singular respecte dels
altres centres.
Preveuen algunes accions
per difondre la tasca del
centre?
Normalment nosaltres fem
jornades de portes obertes,
“Pretendre grans creixements no sé
si és gaire factible per la població”
Yolanda Varela és consellera d’Educació de l’Ambaixada d’Espanya
des del mes de maig. En aquesta entrevista parla del centre integrat
María Moliner, que indica que està consolidat.Afirma que el nou curs
escolar s’ha posat en marxa amb tots els docents necessaris i sense
cap disfunció, destaca el baix percentatge d’interins, i assegura la
permanència del sistema educatiu espanyol a Andorra.
Yolanda Varela, consellera d’Educació de l’Ambaixada espanyola
Mireia Suero Comellas
AndorrA lA VEllA
Hem començat
el curs amb total
normalitat i la
plantilla completa
Volem donar a
conèixer l’avantatge
que té estudiar al
sistema espanyol
El centre integrat
està consolidat
encara que tot és
millorable
jonAtHAn gil

ANDORRA 9Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
l’any passat ja se’n van fer, i ara
estem treballant per fer accions
de difusió. Fer algun tipus de
campanya divulgativa. A banda,
també hem començat aquest
any a difondre a través de co-
municats de premsa les coses
puntuals que es fan. Per exem-
ple donar a conèixer activitats
de tipus cultural o educatiu
amb motiu de la hispanitat.
En definitiva, estan satis·
fets de la marxa del centre
integrat.
N’estem satisfets. Tot i que
encara queda molta feina per
fer. Estar satisfets no significa
que ens conformem i que di-
guem que tot està perfecte. Jo
crec que això és un treball cons-
tant, diari, com quasi tot a la
vida. Tot és millorable.
En relació amb les infraes·
tructures que actualment
disposa el sistema espanyol,
són suficients? Estan cor·
rectament equipades?
En aquest àmbit col·laborem
molt estretament amb el Go-
vern andorrà, sobretot pel que
fa a primària, al centre d’Escal-
des-Engordany, perquè l’insti-
tut de la Margineda el gestio-
nem nosaltres. En relació amb
Escaldes tenim col·laboració
total del Govern andorrà per
totes les necessitats que es pu-
guin plantejar d’espais, d’uti-
lització d’espais comuns... En
això no hi tenim problema. Ara
mateix tenim espai i les infraes-
tructures són correctes.
Si parlem del professorat
del sistema espanyol, els do·
cents reben formació conti·
nuada?
Sí. Tenim programes de for-
mació als quals també convi-
dem a participar als congrega-
cionals, és a dir al conjunt del
sistema, i també a l’escola an-
dorrana. De fet, hi ha un parell
de cursos previstos al mes de
novembre i hi participaran els
dos sistemes. El nostre conveni
amb Andorra preveu estendre
les nostres activitats formati-
ves. Aquest pla de formació per
al professorat es renova anual-
ment. Està elaborat pel minis-
teri d’Educació de Madrid però
nosaltres som qui fem les pro-
postes de les accions constants.
Nosaltres el que fem és inten-
tem donar solució als proble-
mes que el nostre professorat
es troba en el seu dia a dia. En
aquest sentit tenim flexibilitat i
així muntem els cursos.
En relació amb els altres
sistemes, es podrien ex·
plorar altres àmbits de col·
laboració?
Tenim periòdicament una
reunió dels tres sistemes que
presideix el ministeri d’Edu-
cació andorrà. Allà s’hi posen
de manifest els grans temes i
qüestions. Nosaltres volem ex-
plorar, a banda dels projectes
que tenim de Sant Jordi i Olim-
píada de matemàtiques, més
possibilitats de col·laboració
amb els altres sistemes. Crec
que és possible. Almenys per
intercanviar informació i expe-
riències.
El setembre passat no va
ser possible fer l’examen de
selectivitat. Com serà pels
propers cursos?
La UNED es desplaça quan
hi ha un nombre d’alumnes
determinat. Al juny, la UNED
es va desplaçar a Andorra, vam
fer l’examen, que es fa al polies-
portiu de la Margineda i on ve-
nen tots els alumnes del nostre
sistema a examinar-se. El que
succeeix és que quan el núme-
ro d’alumnes no arriba a una
determinada xifra, la UNED no
es desplaça i els alumnes han de
baixar a la Seu d’Urgell. Això es
va fer sense cap problema im-
portant. Però això depèn de la
UNED i no pas de nosaltres.
Això ha succeït en altres
ocasions?
Sí, crec que ja ha succeït en
altres ocasions. En el fons és
una bona notícia ja que signifi-
ca que la major part dels alum-
nes han aprovat la convocatòria
ordinària.
Són satisfactòries les dades
de superació d’aquests exà·
mens normalment?
Crec que sí. La majoria apro-
va. La selectivitat és la prova
externa que tenim en la qual
podem veure el treball que s’ha
anat realitzant.
“Hem intentat que el percentatge d’interins sigui
menor per donar estabilitat a la plantilla”
És complicat trobar professors que vulguin
desplaçar-se a Andorra?
No. Sempre hi ha professors interessats.
Andorra per Espanya és força atractiu perquè
és un país proper, amb trets culturals molt
similars, on un se sent fàcilment acollit, no
existeix el problema de la llengua, de seguida
que arriben reben classes de català, i també és
un país per descobrir. En general la gent està
força contenta d’estar aquí.
Hi ha molta inestabilitat entre el professorat?
Els nostres professors que venen per
adscripció s’hi estan per un període màxim de
sis anys. Aquest és el sistema de tots els nostre
col·legis a l’exterior. A banda hi ha els interins
que venen per situacions concretes com poden
ser una baixa, algun cas sobrevingut que no
s’ha pogut cobrir. Però en general el període és
de sis anys.
El volum d’interins és molt important?
Aquest any la veritat és que no en tenim
gaires. La xifra ha disminuït força respecte de
l’any passat.
Per quin motiu ha succeït això?
Tot això són processos molt complicats
perquè els professors abans de venir passen un
procés selectiu. I ells tenen la capacitat d’elegir
diverses places. Aleshores pot succeir que algú
elegeixi Andorra però després prefereixi anar
a un altre lloc i això fa que ens quedi vacant
Andorra. És en aquest moment quan ve un
interí. No hi ha altra manera de cobrir la plaça.
Però aquest any, la veritat, el percentatge
d’interins és força baix. Hem intentat des de la
conselleria, i amb el suport del nostre ministeri,
que aquest percentatge sigui menor perquè
volem donar una estabilitat a la plantilla. Però
això sempre és una mica imprevisible. Es pot
produir una baixa, una renúncia, una situació
sobrevinguda, i comptar amb un percentatge
d’interins és pràcticament inevitable, però el
nostre objectiu és assolir una estabilitat en la
plantilla.
joNATHAN gIL

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
S’ha complert ara un any de
la modificació del reglament
d’enceses de foc que va tenir
l’objectiu d’agilitzar els tràmits
d’aquests actes i també de gene-
rar un registre de dades. Des del
començament de l’any s’han re-
gistrat un total de 244 comuni-
cats d’encesa de foc, dels quals
185 són enceses per treballs
agrícoles, per la pagesia. Segons
va explicar el director de Pro-
tecció Civil, Francesc Areny, la
majoria solen ser cremes agrí-
coles, però també hi ha els focs
dels actes festius, o els treballs
forestals, entre d’altres.
Per parròquies, la Massana
és la parròquia que més ence-
ses de foc té registrades durant
els primers nou mesos de l’any,
i com a la resta també són els
treballs agrícoles el principal
motiu d’aquestes enceses. La
Massana té registrades un total
de 55 cremes de foc, la segueix
Encamp amb 42 i Andorra la
Vella amb 40.
SIMPLIFICACIÓ DEL TRÀMIT
El reglament diu que tota per-
sona que vol procedir a fer una
encesa de foc, com focs agríco-
les, o crema de restes vegetals
com en les cremes forestals, o
actes festius com llançament
de coets pirotècnics, entre d’al-
tres, necessita una comunica-
ció. “Ara ja no és una autoritza-
ció perquè el reglament el van
fer més senzill. Es tracta de
comunicar-ho al comú a través
d’un imprès. Aquesta comuni-
cació entra per la xarxa i es dis-
tribueix a Agricultura, Bom-
bers, Banders, Medi Ambient i
Protecció Civil, i si ningú hi té
res a dir, s’arxiva i la persona
que ho ha comunicat tal dia pot
fer la seva crema. Però si un de-
partament d’aquests diu que
no es pot, perquè hi ha inversió
tèrmica, per exemple, o perquè
està sec, se li comunica a tra-
vés del comú. L’únic requisit,
doncs, és que l’interessat avisi
amb antelació”, va explicar el
director de Protecció Civil.
Durant aquests nou pri-
mers mesos de l’any només
s’ha anul·lat una encesa, i és
que segons explica Areny, “els
comuns ja fan de filtre, són
els que comuniquen si es pot
o no”. Només cal recordar que
el mateix comú de la capital
va anul·lar els focs artificials
per les condicions meteorolò-
giques i no es va procedir ni a
l’anul·lació d’aquesta encesa,
perquè ho va fer amb antelació.
Per altra banda, hi ha mesos
de l’any en què ja està prohibit
per condicions meteorològi-
ques. Sobretot són els mesos
de juny, juliol i agost, però
també els mesos de gener i fe-
brer.
244 enceses de foc s’han comunicat
en els nou primers mesos de l’any
La Massana és la parròquia amb més cremes registrades, seguida d’Encamp i de la capital
Protecció Civil
P.G.
andorra la vella
El director de Protecció Civil, Francesc Areny.
JonaTHan GIl
onG
Una setantena de perso-
nes van participar al segon
taller-dinar Dolça Solidari-
tat, organitzat per l’hotel
Roc Blanc i la Despensa de
l’Emelin en benefici de la
campanya #TancaUnicef. Els
assistents van gaudir d’un
taller de postres i d’un taller
de liquats verds, a més d’as-
sessorament nutricional. Un
cop a taula van poder degus-
tar diversos primers plats i
les postres que ells mateixos
havien preparat en el taller.
Durant la celebració, que
va tenir lloc dijous passat,
també es va fer una rifa, amb
regals oferts per diversos col-
laboradors. En total, entre el
taller-dinar i el sorteig es van
recaptar 8.160 euros, que
es destinaran als programes
d’Unicef Andorra.
L’objectiu de la campanya
#TancaUnicef és aconseguir
que no hi hagi mortalitat in-
fantil, i que tots els infants
puguin anar a l’escola i es-
tar protegits contra abusos
i explotació, de manera que
tinguin tots els drets garan-
tits. Quan això passi, Unicef
diu que donarà per acabada
la seva tasca, perquè en un
“món millor” ja no serà ne-
cessària.
El taller Dolça
Solidaritat
recull 8.160 €
per a Unicef
Agències
andorra la vella
A partir del proper dimecres
1 de novembre i fins al 15 de
maig és obligatori circular amb
equipaments especials en cas
de nevada o gelada. En cas de
no respectar aquesta obligació,
les sancions són de 180 euros
per als turismes i de 500 euros
en cas de vehicles de més de 3,5
tones. Des que va entrar en vi-
gor aquesta mesura, aprovada el
gener del 2014, el cos de policia
ha sancionat un total de 21 con-
ductors, 9 que circulaven amb
vehicles amb matrícula del Prin-
cipat i 12 turistes, 10 espanyols i
2 portuguesos.
La majoria de sancions (16)
es van interposar a conductors
que circulaven amb turismes,
mentre que les 5 restants corres-
ponen a vehicles de més de 3,5
tones. Segons les dades de la po-
licia, l’any en què es van multar
més conductors va ser el 2015,
amb un total de 14. El 2014 no-
més se’n van posar 2, el 2016 no
es va sancionar ningú, i enguany,
durant els primers mesos de
l’any, ja hi ha hagut 5 sancions.
Les sancions, però, són el dar-
rer recurs per evitar situacions
de risc a la carretera durant l’hi-
vern.Abansdel’hivern,lapolicia
destaca que durant els darrers
anys ha fet una forta campanya
de sensibilització durant els con-
trols habituals a la carretera per
tal que els conductors s’anticipin
a l’arribada de la neu i a la data
a partir de la qual és obligatori
disposar d’equipaments.
Enguany els agents continuen
amb aquesta tasca, sobretot diri-
gida a sensibilitzar i informar els
turistes, que són els conductors
que amb més freqüència circu-
len amb pneumàtics normals o
sense cadenes, ja sigui pel des-
coneixement de la legislació an-
dorrana o per no ser conscients
dels riscos que comporta la neu.
En paral·lel a les accions que duu
a terme la policia, també el Cen-
tre Nacional del Trànsit desen-
volupa una campanya per recor-
dar a la població l’obligatorietat
vigent des del 2014.
21 conductors han estat multats
per no portar equipament de neu
Codi de Circulació
Agències
andorra la vella
els comuns fan de
filtre i només una
comunicació ha estat
anul·lada

publicitat 11Dilluns, 30 D’octubre Del 2017

”Si en basem en les transaccions
comercials haurà vingut més
gent que en anys anteriors”.
Aquest és el parer de la conse-
llera de Promoció Turística i
Comercial del Comú d’Andorra
la Vella, Mònica Codina, en el
balanç del tancament de la 39a
edició de la Fira d’Andorra la
Vella. Codina no va voler donar
xifres de visitants, ja que no es
tenen comptadors, però va in-
cidir en les dades d’intercanvis
econòmics registrats durant els
tres dies de fira i que vindrien a
provar que van ser més les per-
sones que van passar pel recinte.
Així, va posar en relleu que a
la zona de vehicles, hi ha qui els
va informar d’entre “un 15% i
un 20% d’increment de vendes”,
siguin operacions tancades o
d’altres per tancar. La venda de
forfets, va afegir Codina, també
va augmentar. De fet, des de Ski
Andorra comentaven que encara
han de tancar les xifres però que
la impressió era positiva.
Davant d’aquestes dades, Co-
dina considera que “lentament”
es nota la recuperació econò-
mica i que el temps també “ha
acompanyat” amb la qual cosa hi
va haver una gran afluència, no
només al recinte firal sinó també
a les parades de l’exterior i a les
activitats que s’hi van fer. En de-
finitiva, va destacar que hi va ha-
ver “una gran satisfacció general
per part de tothom”.
A l’estand d’Andorra la Vella
es va aprofitar per presentar el
projecte de remodelació de les
avingudes Meritxell i Carlemany
i la consellera va celebrar que va
tenir “molt bona acollida, en ge-
neral ha agradat molt a tothom”
i va afegir que això els dona “ga-
ranties” que és la proposta ade-
quada “al que és Andorra” i va
concloure que malgrat sigui un
projecte senzill la gent va des-
tacar que és “elegant i maco”.
També a l’estand de la capital es
podia veure el disseny de la fu-
tura façana del centre esportiu
Serradells i sembla que “ha agra-
dat molt”. A més, es van fer més
de 200 nous abonaments, i es va
arribar als gairebé 4.000 usuaris.
Sobre el futur de la fira va re-
cordar que no es pot créixer més
“perquè les dimensions són les
que són”. Per aquest motiu creu
que cal seguir “batallant” perquè
es faci un recinte multifuncio-
nal, i més tenint en compte que
l’aparcament del parc Central,
on es fa ara l’esdeveniment, és
llogat. Això fa que no es pugui
saber què passarà en el futur
amb aquest espai, va declarar.
Creixen les transaccions comercials
en el marc de la fira, segons el Comú
Això fa pensar a Codina que l’afluència de visitants ha estat superior a la registrada fa un any
Certàmens
Agències
andorra la vella
Visitants a la zona reservada als vehicles de la Fira d’Andorra la Vella.
jonathan gil
La marca BioBo, de Bio Bio Res-
tauració, ha decidit llançar una
línia de productes ecològics
congelats, formada pels matei-
xos plats que elaboren en fresc.
La van presentar aquest cap
de setmana, coincidint amb la
Fira d’Andorra la Vella. El BioBo
congelat es ven pla, en forma
de rajola, per tal que es pugui
col·locar fàcilment a dins de
qualsevol congelador domèstic.
El responsable d’Operacions de
Bio Bio Restauració, Daniel Bas-
sas, assegura que ha crescut la
demanda pels productes ecolò-
gics a Andorra i que hi ha hagut
una onada d’influència impor-
tant provinent dels països nòr-
dics, on s’aposta molt per l’agri-
cultura ecològica i els valors de
sostenibilitat i respecte pels
animals i la terra. A banda de la
gamma de productes congelats,
la marca BioBo també acaba de
llançar una línia de postres eco-
lògiques.
Augmenta la
demanda de
productes
ecològics
Agències
andorra la vella

C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
202x254_Bon_Dia.pdf 1 25/10/17 10:36
El cònsol menor i conseller de-
legat d’Esports, Cultura i Par-
ticipació Ciutadana del Comú
d’Andorra la Vella, Marc Pons,
va fer ahir al migdia un balanç
satisfactori de la setena edició
de la Fira d’associacions, en
la qual han pres part una cin-
quantena d’entitats.
Així, Pons va mostrar la
satisfacció dels participants
“tant per la informació que
han pogut donar” sobre les
accions que duen a terme com
per la vintena de propostes
que s’han fet al llarg de la fira
i que han comptat amb una
elevada participació dels ciu-
tadans que s’han acostat al
certamen.
El cònsol menor va destacar
que, tot i que no hi ha compta-
dors, sembla que les xifres que
es poden acabar registrant a la
Fira d’Andorra la Vella sigui de
més visitants que en edicions
anteriors, tant per les ofertes
dels expositors com de les en-
titats. I quant al creixement
de la cita, va posar en relleu
que a la llarga caldrà plante-
jar-se un recinte firal però que
de moment “el pas endavant
ha de ser en qualitat” i, de fet,
va remarcar que aquest creixe-
ment ja s’ha donat aquest any,
ja que els estands tant insti-
tucionals (en què per exemple
s’han mostrat les polítiques
que duran a terme de mane-
ra immediata, en el cas d’An-
dorra la Vella la remodelació
de l’avinguda Meritxell) com
de comerciants i entitats, que
“posen en valor el seu produc-
te”, han experimentat aques-
ta millora. “La qualitat està a
adequar bé els espais, el pro-
ducte i els serveis” que s’hi do-
nen, va dir.
El fet que en l’espai interior
de l’envelat de la Fira d’asso-
ciacions hi hagi hagut menys
entitats, ja que algunes s’han
traslladat a la zona exterior,
va ser també ben valorat per
Pons, que va posar en relleu,
per exemple, que per a ells
és “positiu” estar en espais
com l’entrada i va subratllar
la presència de l’Associació
Andorrana de Vehicles Antics
que “donen la benvinguda” als
visitants mostrant microve-
hicles, la qual cosa ha generat
molta expectativa entre els vi-
sitants.
El cònsol menor de la capi-
tal també va manifestar que
tant les ofertes dels Serradells
(matrícula a cost zero, per
exemple) com la nova imatge
que oferirà el centre esportiu
amb la remodelació de la faça-
na han tingut molt bona aco-
llida. “La gent ha respost molt
bé”, va concloure.
Pons fa un balanç molt positiu
de la 7a Fira d’associacions
El cònsol menor destaca la satisfacció de la cinquantena de participants
Visitants a l’espai de la Fira d’associacions.
jonathan gil
Agències
andorra la vella
a l’envelat hi ha
hagut menys entitats
perquè algunes s’han
traslladat a l’exterior

Taula rodona
El basket. Ahir, avui i demà.
Nou públic
Nous desafiaments
Dilluns 30 d’octubre a les 19h
FNAC Pyrénées
Hervé Dubuisson
Antoine Rigaudeau
Frédéric Hufnagel
Modera Jaume Tomàs
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_taula.pdf 2 20/10/17 16:13
El passat més d’agost el director
de la policia, Jordi Moreno, i les
cònsols majors d’Andorra la Ve-
lla i Escaldes-Engordany, Trini
Marín i Conxita Marsol, es van
reunir per començar a treballar
en com incrementar les mesures
de seguretat a les principals vies
comercials del país, les avingu-
des Meritxell i Carlemany. D’allà
en va sorgir l’acord d’encarregar
un projecte conjunt, que ja s’es-
tà ultimant, tal com va informar
Marsol. En el cas d’Andorra la
Vella, la cònsol major va reconèi-
xer que caldrà fer un treball “in-
tens”, perquè estan “molt pitjor”
que a Escaldes-Engordany. “Hi
ha molta més feina” a fer, va afe-
gir Marsol.
Les mesures de millora de la
seguretat es van pactar arran de
l’atemptat que es va produir a
Barcelona, aquest mes d’agost,
on un home va circular pel mig
de les Rambles atropellant la
multitud. En el cas d’Andorra
la Vella es volen començar les
obres passat Pasqua, coincidint
també amb el projecte d’embe-
lliment de l’avinguda Meritxell.
“Volem aprofitar molt bé abril,
maig, juny, i fins i tot juliol”,
va avançar la cònsol, que va
demanar “molta paciència als
ciutadans i comerciants de la
zona”. Però “és necessari per-
què no tenim voravies i tot està
enquitranat, mal enquitranat”,
va lamentar. Per exemple, s’ha
de rebaixar el nivell per poder
posar les voravies.
Pel que fa al contingut del
projecte, encara estan a l’espe-
ra del definitiu però la cònsol
confia que es pugui arribar a un
punt intermedi. “La seguretat és
necessària però tampoc es trac-
ta d’engabiar-nos”. S’han estat
estudiant projectes de diverses
ciutats, com per exemple Was-
hington. La idea és aconseguir
uns dispositius “discrets, trans-
parents i que només s’activin en
moments de necessitat”, però
que no siguin un destorb físic ni
per a la imatge. Poden ser mesu-
res diferents a les que aplicarà
Escaldes perquè cada Comú té
les seves necessitats, va plante-
jar la cònsol de la capital.
Preguntada per si s’ha avan-
çat en l’obertura d’un accés al
carrer Josep Rossell Calva per al
supermercat E.Leclerc, Marsol va
assegurar que no té notícies dels
propietaris, tot i que ja saben “fa
més d’un any” que l’actual situa-
ció (entrada des de Meritxell) és
provisional. Se’ls va recordar que
quan comencin les obres hauran
de tenir solucionat l’accés, que
“és molt fàcil de fer”, al parer de
la cònsol.
Marsol admet que fan falta obres
“intenses” per millorar la seguretat
La capital i Escaldes-Engordany continuen treballant per fer més segurs els eixos principals
Avinguda Meritxell
Les mesures per millorar la seguretat de l’avinguda Meritxell es tindran en compte en el pla d’embelliment que s’està ultimant.
jonAthAn gil
Agències
AndorrA lA vellA

ENCARA NO SAPS
COM VEURE LES MILLORS
COMPETICIONS ESPORTIVES
AL TEU MÒBIL?
Informa-te'n a andorratelecom.ad
andorratelecom.ad
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
yomvi bon dia mitja pag.pdf 1 26/10/17 17:38
Una riuada de gent amb sa-
marretes grogues fluorescents
va recórrer, ahir al matí, els
principals carrers d’Andorra
la Vella i Escaldes-Engordany
amb motiu de la quarta cami-
nada contra el càncer. Més de
1.200 persones van participar
a l’esdeveniment, organitzat
per l’Associació Andorrana
Contra el Càncer (Assandca)
amb el suport de Pyrénées An-
dorra i la Fundació Jacqueline
Pradère.
Tot i que des de l’Assandca
esperaven una participació més
alta que la de la caminada de
l’any passat, el seu president,
Josep Saravia, es va mostrar
satisfet per haver mantingut
unes xifres similars i va dir que
“no ens podem queixar de la
resposta de la gent”. La marxa
la van encapçalar el ministre de
Salut, Carles Álvarez Marfany;
la subsíndica general, Mònica
Bonell; la cònsol major d’An-
dorra la Vella, Conxita Marsol,
i la consellera de promoció Tu-
rística i Comercial d’Andorra la
Vella, Mònica Codina.
Bona part dels diners reco-
llits amb les inscripcions de
la caminada, que enguany no
tenien un preu fix sinó que
cadascú pagava la voluntat, es
destinaran a mantenir el trans-
port sanitari, ja que Andorra
no compta amb el servei de ra-
dioteràpia, “una mancança que
tenim avui en dia”, va recordar
Saravia. En aquest sentit va
remarcar que el fet de baixar
a Barcelona o pujar a Tolosa
suposa un cost important per
a la persona que ha de seguir
aquest tractament. Avui per
avui, el transport l’assumeixen
conjuntament l’Assandca i Au-
tocars Nadal. El president de
l’associació va explicar que no
poden disposar d’una subven-
ció perquè la despesa és per a
un trasllat cap a fora d’Andor-
ra i sobre el compromís del
Govern per posar en marxa la
radioteràpia al Principat en el
termini de dos anys es va mos-
trar confiat que així sigui i que
estigui en funcionament abans
que s’acabi l’actual legislatura.
Actualment, l’Associació
Andorrana Contra el Càncer
compta amb una vuitantena
de socis, però fan una crida a la
gent perquè moltes més perso-
nes s’animin a col·laborar amb
l’entitat. Properament tenen
previst engegar dues campa-
nyes importants, una sobre la
psicooncologia i una altra so-
bre el càncer de pròstata.
Més de 1.200 persones participen
a la caminada contra el càncer
Els diners recollits es destinaran al transport sanitari per a les persones que fan radioteràpia
Activitats
Agències
AndorrA lA vellA
Un moment de la sortida de la caminada organitzada ahir per l’Assandca.
jonAthAn gil
Successos
Els bombers van fer ahir dos
trasllats amb helicòpter d’ex-
cursionistes que havien patit
accidents lleus a la munta-
nya (danys al turmell i al
maluc). El primer avís va ser
a les 13.41 hores i en aquest
cas es va traslladar un sende-
rista des del Comapedrosa.
El segon es va produir a les
14.51 hores i el rescat es va
fer a una zona per sobre de
Roca de Pimes. Per altra ban-
da, ahir, a les 15.26 hores,
a la cruïlla entre l’avinguda
de Joan Martí i el carrer de
la Vena d’Encamp, va tenir
lloc un accident en què s’hi
va veure implicat un turisme
Lancia Ypsilon i una moto-
cicleta BMB F650, tots dos
vehicles amb matrícula del
Principat. En conductor de
la motocicleta, un resident
de 47 anys, i el passatger
d’aquesta, de 12 anys, van
resultar ferits lleus.
Trasllat en
helicòpter de
dos senderistes
ferits lleus
Redacció
AndorrA lA vellA

16 Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
Pirineus
Gràcies
a tots
per la
vostra
visita!
El departament de Territori i
Sostenibilitat ha adjudicat les
obres per construir una rotonda
al nord del nucli urbà d’Oliana,
a la sortida cap a Coll de Nargó
(Alt Urgell). Els treballs compten
amb una inversió de 516.000
euros i començaran l’hivern vi-
nent, amb un termini d’execució
de set mesos. Segons informa
la conselleria, aquesta roton-
da permetrà accedir al polígon
industrial els Figolers, situat al
marge esquerre de la carretera, i
també a les zones de la Valldan
i la Colònia, situades al marge
dret de la carretera.
La rotonda tindrà 40 metres
de diàmetre exterior, la calçada
estarà formada per dos carrils
de 4 metres, un voral exterior
d’1 metre i un voral exterior de
0,5 metres, amb una gorgera tre-
pitjable de 2 metres. A més de la
rotonda i de la modificació dels
trams propers de la C-14, es pre-
veu la formació d’un vial d’accés
al polígon dels Figolers d’am-
plada variable entre els 5 i els 7
metres i una longitud d’uns 120
metres i un petit tram d’uns 80
metres de connexió amb el vial
de la Valldan.
Les obres inclouran també els
moviments de terres previs i la
modificació de serveis afectats;
pavimentacions; senyalització
horitzontal, vertical, d’orienta-
ció, abalisament i barreres de
seguretat; disposició d’elements
d’enllumenat i enjardinament.
Carreteres
Agències
oliana
Construcció d’una rotonda a la
C-14 al nord del nucli d’Oliana
La Plataforma Contra l’Auto-
pista Elèctrica va organitzar
dissabte al migdia un acte de
protesta a la Pobla de Segur
per denunciar la recuperació de
projectes de línies de molt alta
tensió (MAT) al Pallars Jussà.
A la concentració també es va
reclamar el soterrament de les
línies que passen pels nuclis ur-
bans.
Precisament la concentra-
ció es va fer davant l’estació de
trens de la Pobla, on hi ha un
parc infantil amb dues grans
torres elèctriques que fa anys
que l’Ajuntament reclama que
es retirin. Una quinzena de
membres de la Plataforma van
demanar la complicitat de ve-
ïns i turistes per aturar la MAT
projectada entre Isona i la loca-
litat aragonesa de Penyalba, o el
recreixement de la línia que va
de Foradada del Toscar, també
a Osca, fins a la Pobla, que con-
sideren una MAT encoberta.
Des de la Plataforma denuncien
la “falta de sensibilitat” de les
empreses elèctriques que “an-
teposen els seus projectes i in-
teressos econòmics a la salut de
les persones”. Insisteixen que
cal informar els veïns de l’estat
real dels projectes perquè han
detectat que molta gent pensa
que continuen aparcats.
El portaveu de la Platafor-
ma, Josep Feria, va explicar que
les torres elèctriques de la línia
d’alta tensió de Miraltren van
quedar “decorades” amb roba
vella, pancartes i globus. L’acció
de protesta i informativa es va
fer coincidir amb l’arribada del
Tren dels Llacs a la Pobla per di-
fondre la problemàtica entre els
viatgers d’aquest tren turístic.
Concentració a la Pobla de Segur
contra les línies de molt alta tensió
L’acte va servir també per reclamar el soterrament de les línies que passen pels nuclis urbans
Pallars Jussà
Agències
la Pobla de segur
La part baixa d’una de les torres amb roba vella estesa com a protesta.
agènCies
Pallars sobirà
Els bombers van rescatar
ahir un caçador de 80 anys
que va resultar ferit quan es
va precipitar per un desnivell
d’entre 8 i 10 metres al Baix
Pallars (Pallars Sobirà). Els
fets van passar després de les
deu del matí en una zona en-
tre Trespui i Mas de Llaràs,
quan l’home es va precipitar
pel desnivell i va impactar
sobre una pedra.
Efectius dels GRAE van
rescatar l’home directament
amb l’helicòpter ja que esta-
va en una zona de difícil ac-
cés. Posteriorment la víctima
va ser traslladada amb l’heli-
còpter medicalitzat del SEM
a l’hospital Arnau de Vilano-
va de Lleida.
Rescaten un
caçador que va
caure per un
desnivell
Agències
lleida
la seu d’urgell
L’Ajuntament de la Seu po-
sarà el pròxim dimecres 1 de
novembre, festivitat de Tots
Sants, un servei d’autobús
gratuït per arribar fins al ce-
mentiri municipal. L’autobús
funcionarà durant tot el dia
de les deu del matí a les dues
del migdia i de les quatre a
les sis de la tarda. L’objectiu
és facilitar el desplaçament
fins al cementiri municipal.
Bus gratuït
al cementiri

Cultura
Es vantava legítimament Alan
Ward en un Gong recent que
l’article contenia amb tota pro-
babilitat les primeres paraules
en occità que es publicaven al
BONDIA. Era cert, i més que
unes paraules –potser ho recor-
den– eren uns versos, els pri-
mers de La còrda roja: “Lo jorn
que me penjas, fraire Turc,/ la
còrda sia roja,/ roja coma lo riu,/
roja coma Tigre al temps de las
pluejas...” La còrda roja és una
llarga elegia que el seu pare –que
també es deia Alan Ward, nas-
cut el 1937 a Brighton de pares
irlandesos i traspassat el 2014–
va publicar el 1964 en honor del
poble kurd, en una edició bilin-
güe en francès i occità patroci-
nada per l’Institut d’Études Oc-
citans de Tolosa i publicada per
l’editorial Juris de Barcelona.
Si en tornem a parlar avui
és perquè Ward (fill) acaba de
publicar a Amazon una reedició
del que és, sens dubte, el volum
més pintoresc de què tindrem
l’oportunitat de parlar en molt
de temps, i els motius ja els hau-
ran anat intuint al llarg d’aquest
preàmbul: una elegia al poble
kurd escrita en occità per un lin-
güista anglès d’arrels irlandeses
que es va acabar instal·lant en-
tre nosaltres –no gaire després
de l’aventura kurda i per culpa
d’Esteve Albert, ja que en par-
lem. Un fenomen tan excèntric
i formidable només és capaç de
protagonitzar-lo en els nostres
temps un expatriat anglès pas-
sat per Oxford i que abans de
venir a raure en aquest racó de
món, posem que cap al 1962,
encara va tenir temps de desfi-
lar per Nîmes –on devia apren-
dre l’occità– i, atenció, Hong
Kong –i d’aquí la seva dèria pel
cantonès.
Però avui toca parlar de La
còrda roja, títol no tan enigmàtic
com sembla i que fa referència a
la soga d’aquest color amb què
els kurds irredempts reclama-
ven que els pengessin de forca
ben alta els seus botxins turcs.
I per què roja? Perquè aquest
és per a l’home kurd el color
de la vida i de l’esperança: “Lo
jorn que me penjas, fraire,/ sia
roja la còrda”. Aquest to entre
resignat i altiu és el que Ward
(pare) va creure detectar entre
els kurds amb qui al llarg d’un
semestre del 1961 va conviure
a la ciutat de Diyarbakir, al sud-
est de Turquia (o al nord-oest
del Kurdistan, territori que com
és ben sabut avui es reparteixen
Síria, Iran, Iraq, Armènia i, és
clar, Turquia). Hi havia anat a
espetegar com a professor d’an-
glès en un institut d’aquesta lo-
calitat: s’hi havia de quedar un
curs, per començar, però al cap
de sis mesos se’n va anar –diu
Ward (fill)– un minut abans que
l’expulsessin del país.
El motiu? Com a lingüista
que era, l’home es va interessar
de forma gairebé instintiva per
la llengua kurda, que va apren-
dre a parlar amb una certa flu-
ïdesa. L’interès per les causes
perdudes el portava de sèrie en
la genètica gaèlica. Aquest sos-
pitós interès per la llengua kur-
da no va passar desapercebut
per les autoritats del moment:
“Un conegut el va advertir que el
buscaven per activitats antitur-
ques, i abans que l’agafessin va
preferir tocar el dos”. Molt sen-
satament, d’altra banda, perquè
encara faltaven quinze anys per
a Expreso de medianoche, glups,
així que poden imaginar-se el
que podria ser una presó turca
en aquells moments.
Per res més que per apren-
dre kurd? “Res més: això és el
que em va explicar, i el crec, na-
turalment”. El cas és que Ward
pare mai més no va tornar a
Diyarbakir, però sí a Turquia: el
1994 se’n va anar de vacances
a Esmirna, i li va agradar tant
que l’any següent va repetir. A
la segona, però, les coses van
anar de forma molt diferent:
a l’aeroport el van fer passar a
un costat, li van comprovar la
identitat, i el van embarcar cap
a casa al següent vol: figurava a
la llista de persones no grates al
règim. Tres decennis després!
“Per si de cas, i tenint en compte
que em dic igual que ell, no tinc
intenció de visitar Turquia”, diu
Ward (fill).
Devoció filial de banda, el
que l’ha dut a exhumar aques-
ta mena d’incunable és la sor-
prenent actualitat del poema:
“Mig segle després, la qüestió
kurda –bàsicament, un territori
dividit en cinc estats moderns,
com els ha passat a tantes altres
nacions– és lluny d’haver-se re-
solt. La reflexió del meu pare,
el seu reconeixement al poble
kurd, és plenament vigent”. Ell
hi va anar a espetegar per una
d’aquelles casualitats vitals,
però també perquè sempre li
van cridar especialment l’aten-
ció, diu, “els pobles sotmesos a
un poder central que lluitaven
per la supervivència: d’aquí l’in-
terès per l’occità, pel català i, és
clar, pel kurd”. Sempre amb una
dèria entre cella i cella: preser-
var la llengua, practicant-la, és
l’única manera de garantir la
supervivència d’una cultura. O
com a mínim, d’intentar-ho.
Amb La còrda roja, en fi, Ward
(pare) va matar d’un tret dos
pardals, l’occità i el kurd. El poe-
ma és avui una excentricitat filo-
lògica que Amazon posa còmo-
dament a l’abast en la modalitat
d’impressió sota demanda. Una
entranyable i molt anglosaxona
excentricitat, tornem-ho a dir,
a càrrec d’un poeta, traductor
i professor que va deixar –diu
Ward (fill)– una obra breu escri-
ta majoritàriament en el gaèlic
de Cork que va aprendre a casa
i publicada a la revista Erin. Uf.
L’elegia kurda de l’irlandès errant
Alan Ward reedita ‘La còrda roja’, homenatge al poble kurd publicat pel seu pare el 1964 en occità i francès
Novetat bibliogràfica
A. Luengo
sant julià de lòria
Alan Ward (pare), a l’aeroport de Diyarbakir, al 1961; a la dreta, portada de la reedició de ‘La còrda roja’, disponible a Amazon.
arxiu alan ward a. w.
Ward fill, amb l’original de ‘La còrda roja’ en occità i francès, publicat el 1964 per l’editorial Juris de Barcelona.
màximus

cultura18 Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
CONCURS “JOVES TALENTS MUSICALS“
Data de la prova 2 de desembre: a les 11.00 h instruments, i a les 16.00 h veu i grups.
Lloc Escola Harmonia.
FESTIVAL “JOVES INTÈRPRETS MUSICALS“
Data de la prova 25 de novembre, a les 11.00 h.
Lloc Escola Harmonia.
LLIURAMENT DE PREMIS acompanyat d’un espectacle de música a càrrec dels alumnes de
l’escola Harmonia i també a on els guanyadors demostrarant els dots musicals
lloc HOTEL PLAZA a les 12.00 h. Entrada lliure.
Per horaris i peces/obres que heu de presentar, si us animeu a participar, i per qualsevol dubte vulgueu
visitar la web www.harmoniamusica.com o bé truqueu al telèfon 826 501 a partir de les 17.00 h.
Col.laboren: L’AMBAIXADA D’ESPANYA AL PRINCIPAT, HOTEL PLAZA, ESDEVENIA,
CLAUDIA AURIAC, ESCOLA HARMONIA.
Quèpagaríemperanaraveureun
partit de futbol en què juguessin
Messi i Cristiano? I si els acom-
panyés alguna vella glòria encara
en certa forma, posem que Lau-
drup, Ronaldinho o Deco? Doncs
això és exactament el que ens
proposen Andorra Parla Rus, el
Comú de Sant Julià i el programa
Art sense fronteres del Centre de
Suport a les Iniciatives Culturals
deSantPetersburg,quedimecres
porten a l’auditori Claror i sota el
molt eslau títol de Les estrelles de
lesnitsblanquesuna troupe de pri-
meres figures del ballet Mariins-
ki, amb Julia Makhalova (Lenin-
grad, 1968) de nou al capdavant.
És possible que només el nom no
els digui gran cosa, sobretot si al
febrer es van perdre el debut del
Mariinski al Centre Cultural lau-
redià. Però com no es cansa de
dir Olga Kuznetsova, la portaveu
d’Andorra Parla Rus, Makhalova
és ara mateix una de les estrelles
més refulgents del firmament
clàssic: “Ha ballat tots, absolu-
tament tots els papers impor-
tants del repertori, i en els seus
moments de plenitud tot el Ma-
riinski girava al seu voltant. Els
seus salts eren els més llargs i els
més alts. Era... divina”. Així que
no és gens estrany que Makhalo-
va sigui el cap de cartell de la gira
que portarà la troupe al Claror.
Serà, ho avançàvem quinze dies
enrere, amb un repertori que
combina sols, duets i grups dels
ballets canònics –al febrer van
ser Carmen, Don Quixot i Le Cor-
saire– amb danses folklòriques i
també modernes. Seran set els
ballarins de la vetllada. Tots ells,
amb un peu al Mariinski i sortits
de l’acadèmia Agrippina Vaga-
nova, que és on hauria somiat
d’anar la Felicia de Ballerina si
en lloc de néixer a la Bretanya ho
hagués fet posem que a Crimea:
el rien ne va plus del ballet clàssic,
hereu directe del ballet imperial
que la mateixa Vaganova (1879-
1956) va ajudar a salvar quan el
més fàcil hauria estat que la Re-
volució la condemnés a l’infern
per burgès i per decadent. No va
ser així, i Vaganova, Artista del
Poble i condecorada per Stalin en
persona, va patentar el mètode
que porta el seu nom, basat en
una disciplina espartana i que
devia inspirar Lydia, la profes-
sora de Fama: “Busqueu la fama,
però la fama costa i aquí és on
començareu a pagar: amb suor”.
Per les mans de Vaganova van
passar mites del ballet com Maia
Plisetskaia, que la considerava el
Miquel Àngel de la dansa: “Co-
neixia com ningú el cos d’una ba-
llarina, i l’esculpia per extreure-li
tota la força, l’harmonia, l’espi-
ritualitat i la naturalitat”, diu
Kuznetosova. I Makhalova, en fi,
és un dels últims fruits d’aques-
ta il·lustre escola. La tindrem
dissabte al Claror, a un preu –és
cert– poc habitual: 35 euros la
individual. Però, què pagaríem
per veure Messi? I què vam pagar
per escoltar Elton John? Doncs
aquesta, exactament, és la lliga
que juguen Makhalova i la resta
d’estrelles del Mariinski.
Dansa
Redacció
sant julià De lòria
Julia Makhalova encapçala els set ballarins del Mariinski que conformen el repartiment d’‘Estels de les nits blanques’.
viktor vasiliev
Com si vinguessin Messi i Cristiano
Les estrelles del Mariinski, dimecres al Claror, amb un mite com Julia Makhalova al capdavant

Esports
La qualitat tècnica de Jaime
Fernández és inqüestionable.
El base madrileny no està gens
fi i li està costant trobar la seva
millor versió. Contra l’Iberostar
Tenerife no va començar gens
bé, però a l’últim quart l’ex Mo-
vistar Estudiantes va ser clau. En
un partit amb percentatges en
el llançament paupèrrims en els
dos equips, Jaime Fernández va
trobar-se amb la seva millor ver-
sió i va liderar a nivell defensiu i
ofensiu el BC MoraBanc. Va ano-
tar 14 punts i va convertir-se en
aquell jugador que fa falta al nou
projecte liderat des de la banque-
ta per Joan Peñarroya, és a dir,
el que fa aixecar l’afició dels seus
seients. Punts i lideratge. Un re-
ferent. Dels 24 punts en aquest
últim quart, 14 van ser de Jaime
Fernández. I tot en un partit que
vatenirunmarcadordecategoria
de minibàsquet –sense intenció
de faltar el respecte als menuts
jugadors del futur–. És cert que
el BC MoraBanc va deixar en 48
punts l’Iberostar Tenerife. La pit-
jor anotació dels tinerfenys. Això
sí, els de Nenad Markovic van
acabar el partit amb 16 de 41 en
tirs de dos punts i amb 4 de 21
en triples. I fallant cistelles fàcils
i sense oposició, com també el BC
MoraBanc. Bones defenses –no
totes– i atacs horribles –no tots–.
Entre els punts dels dos equips
no es va arribar al premi de les
hamburgueses. McDonald’s va
deixar de preparar-les a partir del
primer quart. Això sí, els de Joan
Peñarroya van creure i van llui-
tar –amb molt desencert– des-
prés de dos quarts molt fluixos
a nivell ofensiu, per tant, sense
equilibri. Els primers 10 minuts
van ser un despropòsit total. Els
de Joan Peñarroya estaven ansi-
osos. El parcial d’inici va ser de 5
a 11 amb 7 punts del base Rodri-
go San Miguel –que no va anotar
més en la resta del partit–. El tèc-
nic Joan Peñarroya va demanar
temps mort i va substituir David
Jelínek per Jaka Blazic. El va as-
senyalar? Qui ho sap, però el txec
no va tornar a pista. El primer
quart va acabar amb un 5 a 13 i
amb l’afició perdent la paciència.
De fet, alguns aficionats van xiu-
lar a l’inici del segon quart ja que
l’Iberostar Tenerife es va situar a
l’electrònic amb un 5 a 17. A par-
tir de llavors, el BC MoraBanc va
decidir millorar en defensa per-
què en atac continuava sense te-
nir el dia. Va etzibar un parcial de
13 a 4 i al descans, els de Nenad
Markovic vencien per un pobre
18 a 23. Poc bàsquet, molt poc.
“No som equips de partits a
60”.Aquestesparaulespertanyen
altècnicJoanPeñarroyaabansde
jugar contra l’Unics Kazan a l’Eu-
roCup. Sigui com sigui, aquest
partit apuntava a portar-li la con-
trària al tècnic egarenc. Al tercer
quart, parcial de 0 a 6 d’inici per
l’Iberostar Tenerife i els andor-
rans el van tornar amb un 2+1 de
David Walker i un triple de John
Shurna (27 a 29). El millor juga-
dor dels tinerfenys, Ponitka, va
anotar el seu primer punt i Jaka
Blazic, el millor en els últims par-
tits, va tenir un dia per oblidar.
A l’últim quart i amb un 34 a 35
va aparèixer Jaime Fernández. El
base ho va fer tot. Va aixecar un
equip capcot, sense confiança i
amb cares llargues. Els de Nenad
Markovic van abaixar els braços i
Jaime Fernández va tenir el par-
tit que tant buscava. Un dels que
més s’ho mereixien per actitud
i perquè la seva qualitat tècnica
està per damunt de totes les co-
ses. Demà, nou partit i esperem
que amb més espectacle, contra
el Levallois París.
Jaime Fernández dona oxigen
El base madrileny anota 14 punts en l’últim quart i el BC MoraBanc assoleix la segona victòria oficial del curs
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
El base madrileny Jaime Fernández va rebre l’ovació del públic després d’un últim quart espectacular on ell va ser decisiu.
jonathan gil
joan Peñarroya: “hem fet un recital de voler, de
creure i de defensar”
deslliurat. es notava que era un partit
important. Les abraçades al final del partit així
ho van demostrar. “ha estat un partit per estar,
segurament, orgullosos de l’equip i per estar molt
orgullosos de com ho hem afrontat després de
dues derrotes en dos partits dolents. Veníem
amb la confiança baixa i això s’ha reflectit en el
nostre atac. hem fet un recital de voler, de creure
i defensar”, va assegurar el tècnic egarenc, que
va parlar del que va dir als seus jugadors després
d’anotar només 18 punts en els dos primers
quarts. “els he dit que estàvem perfectes en
defensa. Sense estar brillants en atac hem
defensat amb constància, sense pensar en
si ficàvem o si un jugava bé o malament. Hem
guanyat un partit atípic amb un marcador curt.
Té molt de mèrit la nostra victòria. Necessitàvem
guanyar”. També va lloar Jaime Fernández, però
amb mesura. “ha fet un gran partit i no només
en atac, ja que també ha estat impecable en
defensa. Això sí, el que ens ha ajudat a guanyar
és la defensa i no l’actuació personal de jaime”.
BC MoraBanc Iberostar Tenerife
58 48
Parcials: 5-13, 18-23 –descans–; 34-35 i
58-48.
Àrbitres: Pérez Pizarro, Paco Araña i Sánchez
Mohedas.
Eliminats: No n’hi va haver
Albicy 3
Jaka Blazic 4
David Walker 6
John Shurna 5
Karnowski 6
David Jelínek 0
Vlado Jankovic 3
Oliver Stevic 10
Moussa diagne 2
jaime Fdez. 19
San Miguel 7
Richotti 5
Ponitka 7
Tim Abromaitis 4
Mike Tobey 2
davin White 6
javi Beirán 9
Fran Vázquez 6
Ferran Bassas 2
Rosco Allen 0
‘Petit’ Niang 0
Poliesportiu d’Andorra: 3.750 espectadors
(segons el club)
Lliga ACB (6a jornada)
89 València - herbalife gran Canària 83
73 Baskonia - Tecnyconta Saragossa 78
89 Unicaja - Movistar Estudiantes 70
94 Barça Lassa - UCAM Múrcia 97
58 MoraBanc - Iberostar Tenerife 48
81 Divina Seguros - Reial Betis EP 76
65 Montakit ‘Fuenla’ - M. Obradoiro 73
95 San Pablo Burgos - Reial Madrid 100
87 Guipúscoa - RETAbet Bilbao 91
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 6 6 0
2 València Basket 6 5 1
3 Montakit ‘Fuenla’ 6 5 1
4 FC Barça lassa 6 4 2
5 Unicaja Màlaga 6 4 2
6 herbalife gC 6 4 2
7 iberostar tenerife 6 4 2
8 M. obradoiro 6 4 2
9 UCAM Múrcia 6 3 3
10 retabet Bilbao 6 3 3
11 Movistar ‘estu’ 5 2 3
12 Guipúscoa 6 2 4
13 Baskonia 6 2 4
14 BC MoraBanc 6 2 4
15 tecnyconta 6 2 4
16 divina Seguros 5 1 4
17 reial Betis eP 6 0 6
18 San Pablo Burgos 6 0 6

esports20 Dilluns, 30 D’octubre Del 2017
Esquí alpí
La primera gran cita de l’es-
quí alpí de la temporada
2017-2018, la Copa del Món
de Sölden, amb Joan Verdú
com a representant andor-
rà, va ser anul·lada per les
adverses condicions meteo-
rològiques. El fort vent i la
poca visibilitat van ser-ne els
motius. Per tant, Joan Verdú
torna a Andorra i viatjarà del
6 al 10 de novembre a Zinal
(Suïssa).
Anul·lada la
prova a Sölden
Futbol
La selecció sub-17 va tancar
la seva participació al Pre-
europeu de la seva categoria
que es va disputar a Tallinn
(Estònia) amb un empat a 0
i sumant un punt en el grup
7. Els d’Eloy Casals, que van
competir força bé contra Es-
còcia i Dinamarca, van acon-
seguir tancar amb un punt i
van evitar l’últim lloc de la
classificació, que va ser per la
selecció amfitriona.
La sub-17
suma un punt
Futbol femení
L’Enfaf Crèdit Andorrà va
sumar el seu tercer partit
consecutiu sense perdre en
superar per 4 a 2 el Santpe-
dor. Les noies dirigides per
José Antonio Martín van
avançar-se amb un gol de
Samantha Reyes i abans del
descans Maria Da Cruz feia
el 2 a 0. A la represa, el do-
blet de Míriam Tizón va ser-
vir per guanyar tres punts
importants.
L’Enfaf venç el
Santpedor
Curses d’obstacles
L’andorrà Àlex Vázquez va asso-
lir la primera posició de la cate-
goria 18-24 i va ser vuitè elit en
el Campionat d’Espanya d’Spar-
tan Race disputat a Xest (Valèn-
cia). Amb aquest bon resultat i
només un any d’experiència a
l’Spartan Race, Àlex Vázquez
aconsegueix plaça per el Campi-
onat d’Europa 2018 que se cele-
brarà als Alps francesos. L’11 de
novembre competirà al Campi-
onat d’Espanya de Badajoz.
Àlex Vázquez, 1r
a l’Spartan
Desprésdecincpartits, ambdues
victòries i tres empats, el Futbol
ClubAndorravaperdreelseupri-
mer partit. Els de Marc Castellsa-
gué, sense gol, van perdre per 1
a 0 contra l’EFAC Almacelles. Els
lleidatans van fer bo el gol abans
del descans de Ciru amb un xut
que va entrar per l’escaire. El tèc-
nic Marc Castellsagué va ordenar
un marcatge individual sobre Ro-
ger Canadell –ex Sant Andreu–
realitzat per Jordi Alaéz. A la se-
gona part, l’FC Andorra va perdre
per expulsió al final a Nazzaro i
va fer debutar Cucu.
L’FC Andorra pateix la
primera derrota del curs
Futbol
L’FC Andorra va perdre a Almacelles.
EFaC almaCEllEs
Redacció
andorra la vElla
No està sent l’inici de temporada
desitjat pel VPC Andorra. No-
més una victòria en cinc partits
i aquesta a fora de casa amb ju-
gadors lesionats i greument com
Agustín González –cinc mesos
allunyat dels terrenys de joc– i
ahir se li afegia Edisher Jamru-
lidze en trencar-se la tíbia i els
lligaments del turmell esquerre.
Per tant, inici negre. Els de Jo-
nathan Xepi García i David Kiri-
kaixvili van patir la segona derro-
ta del curs a l’Estadi Nacional i la
quarta de la temporada en perdre
per 12 a 17 contra la US Lezat
que ocupa la segona posició de la
promoció d’honor.
El VPC, que abans del partit
va homenatjar l’argentí Agustín
González, va començar un xic
adormit i els francesos ho van
aprofitar primer per marcar un
cop de càstig i després per rea-
litzar un assaig en aprofitar una
pèrdua de Bejan Mtchedlidze.
Amb el 0 a 8, el VPC va despertar,
però Ramaz Jinashvili va fallar
el primer dels tres cops de càstig
que va errar. Abans del descans,
el VPC es va situar a només un
punt després de convertir un as-
saig col·lectiu, però que Ramaz
Jinashvili no va transfomar.
A la represa, els de Xepi
García i David Kirikaixvili van
començar molt millor i van do-
minar. Ramaz Jinashvili va fallar
un nou cop de càstig, però aquest
des de mig del camp. Tot seguit,
Irakli Berdzenishvili va fer un
assaig (12 a 8) que Jinashvili va
fallar en la seva transformació.
Al minut 48, Edisher Jamrulidze
va caure al terreny de joc després
de sortir d’una melé i va sortir en
llitera. La lesió va descentrar al
VPC que va veure com el seu rival
transformava tres cops de càstig
gairebéconsecutius.Jinashvilien
va fallar un més i la US Lezat es
va endur la cinquena victòria de
la temporada amb cap derrota.
Inici negre
El VPC torna a perdre a l’Estadi Nacional i perd per lesió greu a Edisher Jamrulidze
rugbi
Ramaz Jinashvili no va estar gens encertat en els llançaments de cops de càstig.
jonathan gil
Víctor Duaso
andorra la vElla
VPC Andorra US Lezat
12 17
EFAC Almacelles FC Andorra
1 0
Colíders. El Futbol Club Lu-
sitans i la UE Engordany van
aprofitar l’empat 1 a 1 del
Tic Tapa UE Sant Julià con-
tra la UE Santa Coloma per
situar-se empatats a punts al
primer lloc de la classificació
de la Lliga Multisegur Asse-
gurances. L’FC Lusitans es
va imposar per 0 a 2 a l’Inter
Club Escaldes i la UE Engor-
dany, que ho va tenir molt
més fàcil, va golejar per 0 a 6
el Penya Encarnada. L’equip
dirigit per Filipe Busto, la UE
Engordany, no va patir gens
ni mica per superar un Penya
Encarnada que aquesta vega-
da no va rebre un dur correc-
tiu de 18 gols com el cap de
setmana anterior. Al minut
17 va marcar l’ex FC Andor-
ra Brian Fligiamonte i abans
del descans van sentenciar
els gols de Luigi San Nicolás
i Bruninho. A la segona part,
més gols de la UE Engordany
obra de Luigi San Nicolás que
va fer-ne dos més i de Baixin-
ho.
Mentrestant, l’FC Lusi-
tans va haver de lluitar molt
més per vèncer un altre aca-
bat d’ascendir amb gols del
paraguaià Mati Martínez i el
segon de Tiago Targino.
Per la seva banda, el
Vall Banc FC Santa Coloma
s’apropa a la part alta de la
classificació en golejar per 1
a 7 el Nóbrega Constructora
FC Encamp amb gols a la pri-
mera part d’Ilde Lima, Víctor
Furbi Rodríguez que va fer-
ne dos i un de Marc Rebés.
Al segon temps, dos gols de
Juanma Torres, un de Juan-
fer Laín i el definitiu del me-
xicà Andrés Briñez en pròpia
meta.
ENSOPEGADA DEL LÍDER
El Tic Tapa UE Sant Julià,
que comandava la classifica-
ció en solitari, va ensopegar
contra la UE Santa Coloma
que continua lluitant per
enganxar-se a les posicions
capdavanteres. Els laure-
dians es van avançar al mi-
nut 78 amb un gol de Noah
Baffoe i al minut 84, poc ha
durat l’alegria laurediana, ja
que els colomencs van empa-
tar amb un gol de l’internaci-
onal Jordi Rubio.
La UE Engordany i el
Lusitans, nous líders
Futbol
Eric Rodriguez,‘Canario’, refusa una pilota davant de la pressió d’Alberto Molina.
jonathan gil
Redacció
andorra la vElla
UE Santa Coloma Tic Tapa St. Julià
1 1
Àlex Vázquez, amb la medalla.
Foto CEdida pEr mErCEdEs lópEz

Diari del 30 d'octubre del 2017

Diari del 30 d'octubre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Diari del 30 d'octubre del 2017

Similar to Diari del 30 d'octubre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 30 d'octubre del 2017