Power bàsic sobre la revolució francesa i altres revolucions liberals a Europa.

1. LA REVOLUCIÓ
FRANCESA I LES
REVOLUCIONS LIBERALS

2. Causes de la revolució francesa
Declaració d’independència (1776) i Constitució
(1787) dels Estats Units.
Idees il·lustrades.
Gran desigualtat social.
Crisi econòmica i crisi financera.

3. La divisió social de l’Antic Règim
El tercer estat

4. 1789: esclata la Revolució
Reunió dels Estats Generals al
Palau de Versalles, París, maig de
1789.

5. L’Assemblea Nacional de França
Els representants del Tercer Estat, reunits al pavelló del Jeu de Paume,
s’erigeixen en els autèntics representants de la nació francesa i creen
l’Assemblea Nacional. També es comprometran a fer una Constitució.
Le Serment du Jeu de Paume, Jacques-Louis David, 1790.

6. Mentre, als carrers de París…
El 14 de juliol de 1789, els parisins
assalten la presó de la Bastilla,
símbol de l’absolutisme, on estaven
tancats els presos polítics.
Actual Plaça de la Bastilla

7. La revolució s’estén per tot França
L’estiu de 1789, la revolució s’escampa per França. És el
que s’anomena la “Gran Por”, ja que molts privilegiats
van perdre les terres, les cases i fins i tot la vida.
Finalment Lluís XVI es veurà obligat a acceptar el
govern de l’Assemblea Nacional. S’acaba l’absolutisme
a França. La revolució ha triomfat.

8. Desenvolupament de la Revolució
Monarquia constitucional (1789 – 1792)
 Abolició del feudalisme
 Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.
 Constitució.
 Sufragi censatari.
 Desamortització de l’església.
 Creació de l’Assemblea Legislativa (Parlament).
 Els nobles són obligats a pagar impostos.
 El Rei conserva el dret de vet.
 Els privilegiats i el Rei no accepten els canvis
i demanen ajuda a altres països absolutistes.
Declaració dels Drets de
l’Home i del Ciutadà
(1789)

9. Desenvolupament de la Revolució
 La República social (1792 – 1794)
 El Rei de França demana ajuda a Àustria, que envairà França. Lluís XVI intenta
fugir però és detingut i empresonat per traïció a la Revolució.
 Els Sans – Culotte assalten el Palau de les Tulleries. S’empresona la família
reial i es proclama la República.
Assalt a les Tulleries, agost de 1792. Sans-culotte

10. Desenvolupament de la Revolució
La Convenció Girondina (1792 – 1793)
 Govern dels revolucionaris moderats (Girondins).
 Nou Parlament, anomenat Convenció Girondina.
 Jutgen i executen a Lluís XVI i la seva dona, la reina Maria Antonieta.
 Alguns països europeus absolutistes s’uneixen contra França.
 A l’interior de França es produeixen revoltes i conspiracions contra la Revolució
per part dels antics privilegiats.
Execució de Lluís XVI a
la guillotina (1793).

11. Desenvolupament de la Revolució
La Convenció Jacobina (1793 – 1794)
 Govern dels revolucionaris radicals (Jacobins), aliats amb els Sans-culotte.
 Nova Constitució amb sufragi universal masculí.
 Es crea el Comitè de Salvació Pública, dirigit per Robespierre.
 Es decreta la lleva en massa per lluitar contra Àustria.
 Comença una gran repressió contra qui s’oposa a la Revolució. És el Terror
jacobí, que causarà uns 30000 morts.
 S’estableixen lleis socials, per limitar els preus (Llei del Màximum) i
s’instaura l’educació obligatòria.
Robespierre,
dirigent jacobí.

12. Desenvolupament de la Revolució
La república conservadora: el Directori (1794 – 1799)
 Els revolucionaris moderats donen un cop d’estat. Robespierre és guillotinat.
 S’anul·len les lleis jacobines.
 Es restableix el sufragi censatari.
 El Directori no funcionarà perquè s’hi oposen els privilegiats, que volen que
torni la monarquia, i també els qui volen que governin els jacobins.
 El 1799 Napoleó Bonaparte dóna un cop d’estat i es fa amb el poder.
Cop d’estat dels moderats (juliol de 1794)

13. I les dones?
 També van ser protagonistes de la Revolució Francesa.
 Demanen la igualtat de drets amb els homes.
 La més destacada va ser Olympe de Gouges.
Declaració de Drets de la
Dona i la Ciutadana (1791)

14. Napoleó domina Europa
El Consolat (1799 – 1804)
 Té com a objectiu consolidar els principis revolucionaris moderats.
 El nou sistema no preveia la separació de poders.
 Es van limitar les llibertats i es va imposar la censura.
 Es van crear les “prefectures” (províncies) a França.
 Es van crear escoles públiques (Liceus).
 Es va signar un concordat amb l’església catòlica.
 Es va crear un Codi Civil i un Codi de Comerç.
El Registre Civil, un invent de la
Revolució Francesa.

15. Napoleó domina Europa
L’imperi napoleònic (1804 – 1815)
 Davant la possibilitat que els països absolutistes intentessin acabar amb la
Revolució, Napoleó decideix envair Europa.
 Napoleó és coronat emperador.
 Napoleó dominarà tota Europa excepte Portugal i el Regne Unit.
 Als països ocupats s’hi implantaran les idees liberals i el sistema napoleònic.

16. Napoleó domina Europa

17. Derrota de Napoleó
 Napoleó serà derrotat pels anglesos definitivament a la batalla de Waterloo
(actual Bèlgica).
 Va abdicar i va ser empresonat a l’illa de Santa Helena, a les costes d’Angola,
on va morir l’any 1821.

18. 1815: Retorn a l’absolutisme
 Els vencedors de Napoleó, reunits al Congrés de Viena, decideixen
reimplantar l’absolutisme a Europa. França també torna a l’absolutisme.
 Es crea la Santa Aliança per lluitar contra qualsevol revolució liberal.

19. Les revolucions liberals del segle XIX
 Les idees liberals, ja s’havien escampat per tota Europa. Era difícil mantenir
règims absolutistes.
 El liberalisme, la lluita per les llibertats i drets de les persones, vindrà
acompanyat del nacionalisme, és a dir, la lluita per les llibertats i drets de les
nacions.
 El nacionalisme defensa que cada nació ha de tenir el seu propi estat.
 Hi haurà tres onades revolucionàries: 1820, 1830 i 1848.
Revolta dels grecs
contra l’imperi turc
(1821)

20. Revolucions de 1820
Grècia s’independitza de
l’Imperi Turc (1821)
Espanya perd gairebé totes les
colònies americanes (c.1825)

21. Revolucions de 1830
A França, una nova revolució acabarà amb
l’absolutisme i s’instaura una monarquia
constitucional.
Pintura: La llibertat guiant al poble,
d’Eugène Delacroix.
Els belgues es neguen a formar part del
Regne dels Països Baixos i el 1830
proclamen la independència.

22. Revolucions de 1848: la primavera dels pobles
 Les revolucions de 1848 van ser també nacionalistes, però a França (on es va
proclamar la II República) van tenir un marcat caràcter social, ja que es va
reclamar de nou el sufragi universal masculí i noves demandes com el dret de
reunió i el dret d’associació.
Nacionalitats de l’imperi Austrohongarès

23. Les unificacions d’Itàlia i Alemanya
El nacionalisme a Itàlia i Alemanya va tenir un
caràcter unificador, ja que eren nacions
separades en diversos estats. Entre 1830 i 1870
es van unificar.
Itàlia va proclamar rei a Victor Manuel II de
Saboia l’any 1861, després de pactar amb
Garibaldi, un líder revolucionari republicà.
A Alemanya, els interessos comercials van
portar al Zollverein (unió duanera) com a
primer pas per la unió política. Guillem I va ser
proclamat kàiser (emperador) del II Reich
(imperi) alemany i Otto von Bismarck,
canceller (cap del govern).

24. Els estils artístics del segle XVIII
 Després del Barroc, apareix un nou estil anomenat Rococó (principis s. XVIII).
 Del Rococó es passarà al Neoclàssic que s’inspirarà en l’antiguetat grecollatina i
serà un estil molt més auster i senzill.
Porta de Branderburg, Berlin (1791)
Catedral Nova de Lleida (1781)

25. Els estils artístics del segle XIX
 Els estils artístics més importants del segle XIX són el romanticisme, el
realisme i el modernisme.
 Com tots els estils artístics, aquests estils s’expressen a través de l’arquitectura,
l’escultura, la pintura, la literatura, la música…
 Tots són moviments artístics d’abast europeu. A Catalunya destaquen la
Renaixença (com es va anomenar el romanticisme aquí) i el modernisme.

26. El romanticisme
 És una reacció contra el classicisme.
 Destaca la importància dels sentiments enfront del racionalisme.
 Intenta plasmar les idees de llibertat i igualtat.
 Catalunya tindrà un romanticisme propi: la Renaixença.
Viatger al costat d’un mar de boira
(Friedrich, 1818)
Ludwig van Beethoven
(1770 – 1827)
Diari “La Renaixensa”
(1880)

27. El realisme
 Denunciarà les desigualtats socials i els problemes de la industrialització.
 Els artistes intenten descriure la realitat que els envolta.
Proudhon i els seus fills
(Gustave Courbet, 1865)
Les espigoladores
(Jean François Millet, 1857)

28. El modernisme
 Apareix a finals del segle XIX i s’allarga fins a principis del segle XX. La part
més coneguda és l’arquitectura però també té el seu reflex en l’escultura, la
pintura o la literatura.
 A Catalunya destacarà, sobretot, Antoni Gaudí.
Imatges de la Casa Milà (La
Pedrera), Barcelona.
(1906 – 1910)