Presentació de l'Antic Régim

1. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán

2. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
0. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ÀNTIC RÈGIM
ÀNTIC RÈGIM
Conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics , que van
caracteritzar a Europa i les colònies al llarg dels segles XVII i
XVIII.
Econòmicament: Agricultura de subsistència
Socialment: Societat estamental
Políticament: Monarquia absolutista

3. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.1. La propietat de la terra
• Terres privades (alous): petita
part.
• Terres vinculades: major part
(corona, títols nobiliaris, església,
municipis…). Es pot treure
rendiment econòmic, exercir
jurisdicció... però no es poden
vendre.
• Senyoria territorial: reserva
senyorial (terres més productives
per a ús directe del senyor i on es
trobaven les principals
dependències) i masos, petites
parcel·les suficients per a famílies
lliures o serfs).

4. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.2. Els drets senyorials
• Territorials: prestacions personals i monopolis senyorials (molins,
ferreries, explotació de boscos i rius...).
• Jurisdiccionals: com les regalies (per exemple, rebre jurament de
fidelitat i homenatge dels súbdits, jutjar causes civils i criminals,
encunyar moneda, aplicar impostos (matrimoni o maridatge,
sobre el bestiar, sobre els ingressos municipals...).
• Econòmics: drets de pas, peatges, ponts i camins, dret de
circulació de mercaderies, permisos de mercat...
• Delme: tots els pageos estaven obligats a pagar la desena part
l’Església.

5. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.3. Una producció insuficient
• Agricultura de subsistència: policonreu; producció molt
baixa malgrat la molta mà d’obra, es dedica a l’autoconsum.
El poc excedent es comercialitza en mercats locals i fires.
• Tipus explotació: camps oberts (openfields) guaret; terres
comunals, tècniques rudimentàries.
• Producció ramadera: insuficient.
• Eren molt freqüents les crisis
de subsistència (males collites)
que generaven fam,
desnutrició i sovint protestes
(revoltes del pa).

6. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.4. Una població estancada
• Cicle demogràfic antic: taxes de natalitat (35-40 %º)i
mortalitat (30-40%º)
molt elevades
(especialment
mortalitat infantil).
• Esperança de vida
molt baixa també.
• Conseqüència:
estancament demogràfic.

7. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

8. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

9. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.5. La indústria tradicional i les manufactures
• La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem
tres tipus:
• Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana).
• La indústria domèstica al camp (segles XVI i XVII). La
• producció es realitza a les cases dels camperols.
• Les manufactures (s.XVIII) concentren molts treballadors
en un espai, per a l’elaboració sobretot de productes de
luxe.

10. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.6. La insuficiència dels transports
• Xarxa comunicacions escassa: camins i carreteres; carro i
diligència.
• Navegació marítima i fluvial.

11. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.7. El comerç interior i el comerç colonial
• Comerç interior: a les fires.
Els intercanvis interns són escassos i complicats (com són les
comunicacions? I l’excedent? I els drets de pas?). Inexistència
d’un mercat intern unificat.
• Comerç colonial:
A partir del segle XVI, és el comerç predominant. Va destacar el
comerç triangular, que va possibilitar el desenvolupament del
capitalisme comercial (augment de companyies de comerç,
institucions financeres.

12. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.7. El comerç interior i el comerç colonial

13. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
2.1. Els estaments
• Es donava una organització social estamental. Un estament
és un grup social jurídicament definit. Són de caràcter
impermeable (grups tancats).
• Existien 3 estaments/estats/ordres: clergat, noblesa i tercer
estat o estat pla.
• Desigualtat: privilegiats
• i no privilegiats

14. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
2.2. Els privilegiats:
EL CLERGAT
• Primer estament privilegiat (1% de la població).
• No paga impostos i rep el delme.
• Són grans propietaris (terres, immobles) i senyors
jurisdiccionals.
• El clergat no era un grup homogeni.
LA NOBLESA
• Segon estament privilegiat (2-3% de la població).
• Tenia un gran poder econòmic (grans propietaris).
• Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.
• Tampoc era un grup homogeni.

15. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
2.3. Els no privilegiats:
Tercer estat (90/95%): interès comú (oposició règim feudal
igualtat civil). Discriminació legal i econòmica. No tenien cap
prerrogativa i havien de suportat totes les càrregues fiscals.
No eren un grup homogeni: grans burgesos, treballadors urbans,
artesans, camperols propietaris, jornalers...

16. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL

17. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
3. L’absolutisme monàrquic
3.1. La monarquia de dret diví
Es donava una monarquia absoluta (arbitrarietat), fonamentada
ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret Diví”.
Bossuet: El poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té
límits terrenals.
(Restriccions: Llei divina, dret natural i lleis de cada regne;
parlaments).
Consell d’Estat, secretaris (com ministres), governadors,
funcionaris i buròcrates.

18. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
3. L’absolutisme monàrquic
3.2. Els inicis del parlamentarisme
• En alguns països, com ara Holanda o Anglaterra, va sorgir el
parlamentarisme. El poder del monarca estava limitat per un
parlament.
• Aquests parlaments tenien limitacions:
-->Únicament una minoria rica tenia dret a vot (15%).
-->Els habitants de les colònies no hi eren representats.
-->Es mantenia l’esclavitud.

19. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
4. La crisi de l’Àntic Règim
4.1. L’esperit de la Il.lustració
• Inicialment, la noblesa i el clergat defensaven els privilegis
feudals heretats d’època medieval.
• Però la burgesia vol fer caure un sistema que la margina i
discrimina (econòmicament i políticament).
• La Il·lustració aportarà la ideologia:
-Newton i Locke (XVII i XVIII).
-La Raó: Únic mitjà per aconseguir la veritat.
-El Progrés: S’arriba amb la ciència i permet el progrés indefinit.
-La Naturalesa: És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i
autèntic.
-La Felicitat: És un bé al que tothom té dret.

20. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
4. La crisi de l’Àntic Règim
4.1. L’esperit de la Il.lustració
• La Il·lustració suposà una
important modernització cultural
i l’intent de transformar les
estructures de l’Antic Règim
(les seves idees principals no
poden acceptar els principis
bàsics d’aquell).
• El principal mitjà de difusió va
ser l’Enciclopèdia.

21. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
4. La crisi de l’Àntic Règim
4.2. La crítica a l’Antic Règim
La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.
Políticament.
Els il·lustrats defensen idees totalment contràries a
l’absolutisme. Volen un model d’organització política i
social basat en la llibertat i la igualtat (liberalisme).
Aquestes idees van ser la base del liberalisme polític, que va
acabar amb l’Antic Règim.
Locke: l’estat ha de garantir les llibertats individuals.
Montesquieu: divisió de poders.
Rousseau: contracte social; soberania nacional.
Voltaire: llibertat de consciència (de pensament, religiosa).

22. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
4. La crisi de l’Àntic Règim
4.2. La crítica a l’Antic Règim
Econòmicament:
-A la primera meitat del s. XVIII es desenvolupa la fisiocràcia,
que defensa que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa,
exactament de l’agricultura.
-A la segona meitat apareix el liberalisme econòmic. La
riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls
preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura
(fisiocràcia), sinó en la llibertat.
L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica.
El seu principal teòric és Adam Smith.

23. 0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
4. La crisi de l’Àntic Règim
4.3. El despotisme il·lustrat
Experiències reformistes amb monarques
“il·lustrats”, però absoluts:
Absolutisme centralitzador
Racionalització de l’administració
Foment de l’educació
Modernització econòmica
Era impossible una millora substancial sense
alterar les bases de l’Antic Règim.