context històric

1. FRANÇA SEGLE XIX
1789.-Revolució Francesa
1799.- Napoleó (Consolat, 1799-1804)
1804.- I Imperi francès (1804-1814/15)
1814.- Monarquia absoluta Lluís XVIII (1814-24)
1824.- Monarquia absoluta Carles X (1824-30).- Revolució, 1830 (canvi
dinastia)
1830.- Monarquia constitucional Lluís Felip d’Orleans (1830-1848).- Revolució,
1848 (fi monarquia)
1848.- Segona República Francesa (1848-1852)
1852.- Segon Imperi francès (1852-1870).- Guerra franco-prussiana
1870.- III República (1870-1940)
De la Revolució Francesa a les revolucions liberals. (primera meitat segle)
- Política: La Revolució Francesa acaba amb la monarquia absoluta i amb l’Antic
Règim i estableix un nou règim constitucional, tot i que els excessos de la Revolució
porten a caure en la contradicció. Napoleó es fa amb el poder del Consolat i es
proclama emperador d’un Imperi que no té rival fins que s’enfronta amb Rússia.
Després vindrien el Congrés de Viena i la restauració dels Borbons a França, les
revolucions liberals (1830) i la monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans.
- Societat: La Revolució Francesa vol acabar amb l’Antic Règim (societat estamental
de privilegiats) i crear una societat de ciutadans iguals davant la llei (societat de
classes). La burgesia imposa la propietat privada i el seu poder econòmic i polític.
Apareix també la voluntat de crear un ordre social que inspira reformes urbanístiques i
es construeixen escoles, museus... A causa d’això l’art es posa al servei d’embellir la
ciutat.
- Economia: A finals del s. XVIII a Anglaterra es comença ja a fer la Revolució
Industrial que al s. XIX arriba a França i a la resta d’Europa, de manera que es
transforma l’economia tradicional de base agrària en industrial.
- Cultura: La Revolució Francesa ataca la fastuositat i l’excés dels salons aristocràtics
(Rococó) i postula un art sobri i clar, racional com l’art clàssic i encara més amb l’estil
imperial de Napoleó, ja que Napoleó es voldrà comparar amb els emperadors romans.
Es creen les Acadèmies que marquen les pautes que havien de seguir les obres d’art i
els Salons on les obres que podien ser exposades podin tenir alguna oportunitat al
mercat d’art francès.

2. Liberalisme, nacionalisme i imperialisme. (segona meitat segle)
- Política: França viu l’esplendor del II Imperi amb Napoleó III (1852-1870), seguit de la
III República (1870-1940). Arreu del continent triomfen els nacionalismes que canvien
el mapa europeu (unificació d’Alemanya i d’Itàlia) i el mapa del món (formació dels
grans imperis colonials).
- Societat: La burgesia dirigeix la nova societat de ciutadans iguals davant la llei
(societat de classes). La burgesia imposa les seves idees i aspiracions, la propietat
privada, i el seu poder econòmic. Les dues classes socials sorgides de la Revolució
Industrial (burgesia i obrers) seran antagòniques i apareixen les corrents socialistes,
anarquistes. Apareix també la voluntat de crear un ordre social que inspira reformes
urbanístiques i es construeixen escoles, museus... A causa d’això l’art es posa al
servei d’embellir la ciutat.
- Economia: Amb la Revolució Industrial es desenvolupa el liberalisme econòmic, i la
recerca de matèries primeres i de nous mercats. El comerç es veu afavorit pel nous
transports (el ferrocarril, el vaixell a vapor) i pels nous mitjans de comunicació (el
telègraf, la premsa), i la indústria crea nous productes per suplantar els vells. A final
del s. XIX parlem de II Revolució industrial basada en noves fonts d’energia (petroli,
electricitat), noves matèries primeres i nous sectors.
- Cultura: En un moment en què la tècnica es transforma molt ràpidament, a final de
segle apareixen nous mitjans (la fotografia, el cinema), i els artistes s’han de
replantejar la seva funció social. París esdevé el centre cultural del món. Els artistes i
els marxants de l’art intercanvien idees en els cafès dels “boulevards”, i gaudeixen del
París “le nuit” (le Moulin Rouge, ... el can-can). Crisi important dels valors religiosos
tradicionals