context històric

1. ESPANYA Segle XIX
La crisi de l’Antic Règim.
- Política: La Revolució Francesa arriba també a Espanya amb la invasió de
Napoleó i la consegüent Guerra del Francès (1808-1814), que acaba amb la
tornada dels Borbons (Ferran VII) i de la monarquia absoluta a Espanya.
S’inicia així un llarg procés de crisi de l’Antic Règim, concretat en
l’enfrontament entre liberalisme (monarquia constitucional) i absolutisme.
- Societat: La Revolució Francesa vol acabar amb l’Antic Règim (societat
estamental de privilegiats) i crear una societat de ciutadans iguals davant la llei
(societat de classes). A Espanya, però, els privilegiats gaudiran de molta força
durant molt temps, abans de deixar pas al predomini de la burgesia.
- Economia: A finals del s. XVIII a Anglaterra es comença ja a fer la Revolució
Industrial que al s. XIX arriba a França i a la resta d’Europa, de manera que es
transforma l’economia tradicional de base agrària en industrial. A Espanya la
industrialització serà tardana (final del s. XIX), i tindrà com a impulsors el sector
tèxtil català i el sector siderúrgic basc.
- Cultura: La Revolució Francesa ataca la fastuositat i l’excés dels salons
aristocràtics (Rococó) i postula un art sobri i clar, racional com l’art clàssic, de
manera que el Neoclassicisme s’imposa a la resta d’Europa.
ESPANYA Segle XX
Espanya de la Restauració.
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès
entre el pronunciament la Primera República Espanyola (1874), i la proclamació
de la Segona República el 14 d'abril de 1931. En aquest sistema podem
distingir tres etapes:
- La primera part: Alfons XII, segueix la Constitució de 1876, fins a la crisi del
1898.
- La segona part: Alfons XIII (1902), segueix la Constitució de 1876.
-La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1931) sota Alfons XIII,
suspensió de garanties constitucionals.
- Política: el període es caracteritza per una certa estabilitat institucional, la
conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments
socials i polítics, fruit de la revolució industrial. Després de la crisi del 1898
s’intenta “regenerar” Espanya, però el fracàs del bipartidisme monàrquic, les
crisis del sistema (Setmana Tràgica de Barcelona, 1909), la guerra del Marroc, i
l’ascens de les ideologies revolucionàries (comunisme i anarquisme), i
totalitàries (feixisme), portaran a la crisi definitiva d’un sistema de monarquia
parlamentària.

2. - Societat: la societat està dividida en classes que d’acord al model liberal són
obertes i en funció del capital, la lliure iniciativa i la propietat privada. La
burgesia controla els mitjans de producció, mentre que el proletariat només té
la seva força de treball; la societat es trobarà dividida i enfrontada fins que, amb
el temps, les classes mitjanes seran majoria.
- Economia: La IIª Revolució industrial arriba també a Espanya, fet que suposa
noves fonts d’energia (electricitat i petroli), nous sectors industrials (químic,
metal·lúrgic, ...) i nous mitjans de comunicació de masses (premsa, ...). Durant
la dictadura de Primo de Rivera l’economia estarà dirigida per l’Estat.
- Cultura: París és el centre cultural del món i les exposicions universals
mostren la modernitat dels països europeus. A Espanya la generació del 98 es
pregunta què és Espanya, es comença a generalitzar l’ensenyament primari i
les noves idees es difonen en llocs de reunió (ateneus, cafés, ...).