Unitat 3 Liberalisme I Nac + Comentari Text

H.M.C. 2009/2010 3. LIBERALISME I NACIONALISME

H.M.C. La Revolució Francesa (1789-1799) Napoleó Bonaparte (1799-1814) L’Europa de la Restauració Les revolucions liberals (1820-1848) La construcció dels estats nacionals Sumari

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799) 1.1 Les causes de la Revolució La burguesia: necessitat de canvis de reglamentacions econòmiques, accés al poder polític, idees il.lustrades (canvis polítics) L’aristocràcia: aferrada a l’antic model feudal Una greu crisi econòmica: condicions vida pagesia, males collites (dècada de 1780), crisi industrial (obertura mercat francés dels productes anglesos), a més de vagues, motins, atur... Les finances reials: situació de bancarrota. L’aristocràcia no pagava impostos, el tercer estat pagava els tributs

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799) 1.2. La convocatòria d’Estats Generals Calonne (ministre de Lluis XVI): proposta de que la noblesa també ha de pagar impostos Rebel.lió nobiliària enfront d’això, amb una greu crisi política Només els Estats Generals podien aprovar noves càrregues fiscals El rei obligat a convocar-los l’any 1788 per al mes de maig de 1789 Quaderns de queixes: recollien les peticions al rei Els sectors més il.lustrats de la burguesia es van organitzar per aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts.

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799) 1.3. La ruptura del juliol del 1789 Estats Generals (5 de maig) a Versalles: reunions per estaments i únic vot per grup Assemblea Nacional (20 de juny) al Jeu de Paume –petit pavelló de París- Estats Generals=Assemblea Nacional Constituent (9 de juliol) Assalt a la Bastilla (14 de juliol): símbol de l’absolutisme. Aparició de la Guàrdia Nacional Propagació arreu del camp francés: revolta antisenyorial

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799) 1.4. L’Assamblea Nacional Constituent (1789-1791) Abolició jurídica del feudalisme Aprovació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà S’establia la sobirania de la nació Constitució del 1791: monarquia constitucional, divisió de poders Sufragi censatari, dret de veto del rei Nova divisió territorial: abolir duanes interiors i llibertat de comerç Tots els ciutadans iguals davant la fiscalitat Llibertat d’empresa Prohibició dels gremis i associacions Desamortització, Constitució Civil del Clero

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799) 1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-1792) El procés revolucionari: Oposició dels antics privilegiats, contraris a les reformes Constitucionalistes: monàrquics liberals i burguesia propietària: frenar les conspiracions dels absolutistes i alhora, les demandes més revolucionàries Un sector més radical de la burguesia reclamava una organització més democràtica Varennes (juny, 1791) : família reial intenta fugir Assemblea legislativa (octubre de 1791) Guerra a Aústria (abril, 1792) : focus contrarevolucionari. Amenaça sobre París; sans-culottes: defensa de la capital Assalt a les Tulleries (agost, 1792) : arrest del rei i convocatòria elecccions amb sufragi universal masculí

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799) 1.6. La Convenció Nacional: una república democràtica (1792-1795) La Convenció girondina Govern dels girondins: posicions moderades Enfrontats al muntanyencs (jacobins, cordeliers...) La Plana: diputats entre uns i altres Lluís XVI (gener, 1793) : guillotinat Coalició europea antirevolucionària Insurreció pagesos de la Vendée La Convenció jacobina: el Terror Nova Constitució (1793): sobirania popular i sugrafi universal masculí Govern revolucionari: etapa més radical (el Terror) Comité de Salvació Pública (Robespierre): reformes socials. Juliol, 1794: executat.

H.M.C. 1. La Revolució Francesa (1789-1799) 1.7. La república burguesa (1795-1799) Tercera etapa de la Convenció: desmentellament de la legislació jacobina, presència d’una burguesia conservadora Nova Constitució (1795) Restablir el sufragi censatari Nou poder executiu: el Directori Poder legislatiu: dues cambres (Consell d’Ancians i Consell dels Cinc-cents Directori: reprimir amb duresa revoltes esquerranes Conspiració dels iguals: Babeuf Reorganització del moviment reialista La política exterior: l’èxit més important. Segons la burguesia: l’exèrcit única possibilitat de mantenir l’ordre social i principis revolucionaris Napoleó Bonaparte (novembre, 1799) cop d’Estat; el Consolat

H.M.C. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814) 2.1. La França de Napoleó Bonaparte Al principi del Consolat, Triumvirat: Napoleó comparteix poder amb 2 cònsols més 1802: es va declarar cònsul únic i vitalici Nova Constitució: amb executiu fort Fi a les protestes populars i el jacobinisme Integració dels reialistes 1804: es va fer proclamar emperador Noves institucions, i reformes per consolidar les conquestes de 1791: Codi Civil, Codi de Comerç i Codi Penal Centralització administrativa (amb prefectes) Ensenyament públic i uniformització lingüística

H.M.C. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

H.M.C. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814) 2.2. El domini d’Europa L’acció exterior: l’altre gran component Política de conquestes: dominar Europa Pretenia crear un Imperi amb el centre a França Màxim apogeu: 1812 Declivi de Napoleó (1813) El fracàs a Rússia Les dificultats a Espanya La formació d’una gran coalició europea Ocupació de París (1814) Destitució de Napoleó i restabliment dels Borbó amb Lluís XVIII Confinat a l’illa d’Elba; retorn efímer Batalla de Waterloo (1815): derrota definitiva

H.M.C. 3. L’Europa de la Restauració 3.1. El sistema de la Restauració: el Congrès de Viena Congrès de Viena (1814-1815): sota la direcció del canceller austríac Metternich Objectiu principal: tornar a la situació anterior a la Revolució Francesa i posar fi als principis de sobirania nacional i de constitucionalisme Retorn a l’absolutisme (rebuig de la revolució) Legitimisme: reconèixer el dret dels monarques hereditaris a recuperar el tron Resultats de la Restauració Carta atorgada: França (certes atribucions limitades) Restabliment Antic Règim: Imperi Austríac, Imperi Rus i Espanya Sistema parlamentari: Gran Bretanya

H.M.C. 3. L’Europa de la Restauració 3.2. La reordenació del mapa europeu Congrés de Viena: remodelació de fronteres segons vencedors, no tenint en compte les aspiracions nacionals dels pobles Objectiu: equilibrar les forces de les grans potències Grans beneficiaris: l’Imperi Rus i l’Austríac i el regne de Prússia Gran Bretanya: hegemonia marítima França: fronteres anteriors al 1789 Principis per regir la política internacional: Celebració de congressos: per arbitrar solucions El dret d’intervenció de la Santa Aliança (França, Rússia i Àustria)

H.M.C. 3. L’Europa de la Restauració

H.M.C. 4. Les revolucions liberals (1820-1848) 4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830 Durant la Restauració els liberals en societats secretes (francmaçons, carbonaris, decabristes...) Objectiu: insurrecció contra l’absolutisme Primera onada revolucionària (1820-1824) Curt període liberal (Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont) Intervenció directa de la Santa Aliança Segona onada revolucionària (1829-1839) França, 1830: enderrocament dels Borbó, i implantació d’una monarquia constitucional Independència de Bèlgica Finals de 1830: desaparició de l’absolutisme i aparició d’un liberalisme moderat (gran burguesia propietària i aristocràcia amb poder econòmic però sense privilegis)

H.M.C. 4. Les revolucions liberals (1820-1848)

H.M.C. 4. Les revolucions liberals (1820-1848) 4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848 Fi definitiva al sistema de la Restauració A l’Europa oriental: abolició del feudalisme A l’Europa occidental: nous ideals democràtics Inici revolució (París, febrer 1848): proclamació de la República, i programa de reformes polítiques i socials Enfrontament entre burguesia i proletariat (juny, 1848) Napoleó III, proclamació del Segon Imperi La revolució s’estèn per Europa, es completa la revolució burguesa, i inici del protagonisme de les forces socials populars

H.M.C. 5. La construcció dels estats nacionals 5.1. Nació i moviments nacionalistes La formació dels estats nació Creació d’estats unitaris els segles XVII i XVIII La Revolució Industrial: mercats nacionals La revolució liberal: concepte de nació Les nacions es corresponien amb la frontera política dels estats (Portugal, Dinamarca,...) El nou Estat Liberal incorporava diverses nacionalitats politicoculturals (Espanya, França, Gran Bretanya) El desajust entre fronteres polítiques i comunitats nacionals era molt accentuat (Europa central i oriental). Hi trobem moviments nacionalistes.

H.M.C. 5. La construcció dels estats nacionals 5.2. Els primers moviments nacionalistes (1820-1830) Mapa europeu (Congrés de Viena): 6 estats, 3 imperis, i més de 30 comunitats sense Estat. Context per les revoltes nacionalistes: revolucions liberals; i dret dels pobles davant del dret dels monarques Abans de 1848 Grècia: sotmesa a l’Imperi Turc Congrès d’Epidaure Ajuda de França, Gran Bretanya i Rússia Bèlgica: independitzar dels Països Baixos Guerra civil enfront dels holandesos Amb l’ajuda francesa; monarquia constitucional

H.M.C. 5. La construcció dels estats nacionals

H.M.C. 5. La construcció dels estats nacionals 5.3. La “primavera dels pobles” La revolució de 1848, important contingut nacionalista als països de l’Imperi austríac (reivindicacions nacionalistes en paral.lel a l’agitació liberal) Emergència de moviments nacionalistes a Praga, Polònia, Croàcia Retirada dels austríacs a la Llombardia Proclamació de la República a Venècia Independència a Hongria 1867, monarquia dual, amb 2 estats (Aústria i Hongria) i un cap: Francesc Josep. Estructura fins a la Primera Guerra Mundial

H.M.C. 5. La construcció dels estats nacionals 5.4. La unificació d’Itàlia Anys 1830, el Risorgimento; Giuseppe Mazzini: Jove Itàlia (república democràtica, unitària i laica). Insurrecció popular. Piemont: monarquia dels Savoia, Cavour. Estratègia moderada. Víctor Manuel II de Savoia: unificació gràcies a les 2 estratègies: Cavour: derrota els austríacs, ajuda francesa, annexió de la Llombardia, i estats centrals Giuseppe Garivaldi (republicà mazzinià): conquesta del sud (regne de les Dues Sicílies) Unitat definitiva amb: annexió del Veneto, i els Estats Pontificis. Nou estat, 3 problemes: hostilitat del Papa, diferència nord-sud i incomplerta unitat (Ístria i Trento)

H.M.C. 5. La construcció dels estats nacionals 5.5. La unificació d’Alemanya Nacionalisme alemany: des de finals del segle XVIII amb el romanticisme La Confederació Germànica: 38 estats, amb 2 grans potències: el regne de Prússia i l’Imperi Austríac. Zollverein o Unió Duanera (1834): Prússia si, Àustria no. Revolució de 1848: parlament a Frankfurt. Unificació dirigida per Prússia: estratègia del canceller Otto von Bismarck, supremacia política i militar Guerres contra: Dinamarca, Àustria i França Victòria militar, culminació amb la proclamació del Segon Reich, Guillem I: emperador (1871) Nou Estat, problemes: dualitat religiosa nord-sud, i la no integració dels alemanys d’Àustria.

Presentació (Determinar la natura del text, indicar el moment i el context en què va ser escrit i identificar-ne l’autor)

1. PRESENTACIÓ La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és un document jurídic que garanteix a tots els francesos la condició d’homes lliures i igual davant la llei. És redactada per l’Assemble Nacional Constituent i s’aprova el 26 d’agost de 1789. Amb aquesta Declaració la revolució s’institucionalitza.

2. Síntesi (Resumir les idees principals, després de realitzar-ne una lectura acurada. S’han d’ordenar les idees d’una manera clara i coherent).

2. Síntesi Art. 1: Tots els homes són iguals Art. 2: Els drets de l’home són: llibertat, propietat, seguretat i resistència a l’opressió Art. 3: El principi de sobirania nacional Art. 4: Els límits de la llibertat humana només els pot establir la llei Art. 6: La llei és l’expressió popular Art. 7: Dret a la seguretat

2. Síntesi Art. 10: Dret a la llibertat d’opinió Art. 11: Llibertat de pensament i d’opinió Art. 13: La contribució econòmica dels ciutadans a l’erari públic ve donada per la riquesa de cadascun. Art. 16: La separació de poders és implícita a l’existència d’una Constitució Art. 17: Dret a la llibertat de propietat

3. Anàlisi (Analitzar les idees que s’hi exposen i la seva argumentació i també considerar els elements que s’aporten per justificar-les)

3. Anàlisi Agrupació dels articles per temàtiques: Drets fonamentals i llibertats públiques: 1,2,3,4,10, 11, 16 i 17 Suspensió de drets i llibertats: 7 Sobre el poder judicial: 6 Sobre l’economia: 13 L’objectiu que persegueix la Declaració és aconseguir la llibertat i igualtat dels francesos

4. Inserció (Inserir el contingut del document en el seu context històric per realitzar-ne una interpretació contextualitzada)

4. Inserció La Declaració és redactada per l’Assemblea Nacional Constituent el 26 d’agost de 1789. La presa de la Bastilla va ser el 14 de juliol. La redacció i aprovació del document es produeix en ple procés revolucionari i de realització d’un període constituent. L’Assemblea nacional institucionalitza la revolució en abolir el feudalisme i aprovar la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà.

5. Conclusions (Establir unes conclusions on es valori la importància i l’interés del text, i en què expliquis la teva opinió personal)

5. Conclusions La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és el document base en el qual s’han fonamentat les Constitucions posteriors. Aquest document és la referència de qualsevol marc jurídic posterior relacionat amb les llibertats dels ciutadans i la igualtat entre els homes Actualment en podem deduir la vigència en els textos fonamentals que regeixen la nostra societat (Declaració dels Drets Humans de l’ONU, …)

Unitat 3 Liberalisme I Nac + Comentari Text

More Related Content

What's hot

Similar to Unitat 3 Liberalisme I Nac + Comentari Text

More from Escola Pia Santa Anna

Unitat 3 Liberalisme I Nac + Comentari Text