1. ELS CANVIS EN LES COMUNITATS ICE de la URV MARÇ 2011

2. OBJECTIUS DE LA SESSIÓ Fer una mirada als claustres des de la perspectiva de la formació i assessorament externs. Introduir eines que permetin avançar al centre en formació cap a una comunitat de pràctica.

3. El centre educatiu com a comunitat crítica d’aprenentatge COMUNITAT CRÍTICA APRENENTATGE Persones amb vincles, finalitats I relacions estables No merament assimilativa i transmissiva. Elabora analitza, pren posicions De conceptes, idees, habilitats, destreses per entendre i millorar la realitat

4. Els obstacles que bloquegen l’aprenentatge a l’escola 1 Rutinització de la pràctica Burocratització dels canvis Centralització excessiva Direccions gerencialistes Descoordinació dels professionals Massificació d’alumnat Desmotivació del professorat El tancament : Actitud de “clausura” que mostren els professionals i les institucions : Creença de posseir la veritat Manca d’autocrítica Rebuig de la crítica Postura gremialista Abandonament a la rutina 1 SANTOS GUERRA, M.A.(2006) La escuela que aprende Morata

5. LA IMPORTÀNCIA DE LES CREENCES Són generalitzacions que fem sobre nosaltres mateixos i la realitat que ens envolta . Les acceptem com a veritables, sense haver-les verificat . Acaben governant la nostra manera d’actuar i d’entendre el món. Van acompanyades per un sentiment de certesa. Molts dels obstacles hi estan relacionats

6. Les CREENCES Condueixen la pràctica docent. Dificulten els processos de canvi Condicionen la resposta emocional en el col·lectiu S’han de conèixer S’han d’explicitar i verbalitzar. Han de constituir el punt de partida per a la construcció conjunta de coneixement En un procés de formació

7. Estratègies de foment de l’aprenentatge al centre Projecte democràtic Investigació – acció Posar en marxa innovacions col·legiades Elaborar informes escrits Fertilitat de l’error

8. EL CLAUSTRE DEL CAS INICIAL Grup innovador Grup majoritari “ Recal- citrants” EQUIP DIRECTIU FOR MA DOR Conèixer com és el centre Assegurar implicació Equip Directiu Negociar objectiu de l’activitat formativa

9. PERSONA TEORIA PRÀCTICA Jo - Persona Comunitat d’aprenents Comunitat d’aprenents Jo - Docent Jo - Aprenent DE LA COMUNITAT D’APRENENTATGE A LA COMUNITAT DE PRÀCTIQUES

10. DE LA COMUNITAT D’APRENENTATGE A LA COMUNITAT DE PRÀCTIQUES COMUNITAT D’APRENENTATGE Desenvolupament professional de docents, individualment . El grup serveix com a mitjà per avançar . A partir del treball col·laboratiu es pretén fer avançar a cadascun dels participants. COMUNITAT DE PRÀCTICA El grup es constitueix en una comunitat per avançar conjuntament, tot desenvolupant un coneixement especialitzat. El treball col·laboratiu ha d’adoptar una estructura interna sòlida i molt organitzada perquè això sigui possible.

11. QUÈ DEFINEIX UNA COMUNITAT DE PRÀCTICA? Grup social. Per desenvolupar coneixement especialitzat : Compartint aprenentatges basats en experiències pràctiques. Amb una estructura formal explícita. BON DEBAT Objectius comuns Participació interna activa Gestió de la comunicació Gestió relacions Interper- sonals Gestió del coneixement

13. ELEMENTS CLAU DE LA INTERVENCIÓ METODOLÒGICA E ANÀLISI CRÍTIC DE LES EXPERIÈNCIES R REFLEXIÓ SISTEMATITZADA I INTERACCIÓ CONSTRUCTIVA T TREBALL SIGNIFICATIU AMB LA TEORIA

14. E = Experiències Experiències antigues Experiències recents Experiències noves (simulacions)

15. TREBALL AMB EXPERIÈNCIES ANTIGUES I RECENTS Prendre consciència del propi punt de partida Verbalització del coneixement implícit: les pròpies creences responen a models mentals personals. Anàlisi de l’actuació pròpia. Per què?

16. OBA 1 OBA 2 Model mental inicial Model didàctic - pedagògic on s’haurà d’arribar (model científic) ZDP OBA 2 SCOBA IMPORTÀNCIA DE LA REESTRUCTURACIÓ DEL PROPI MODEL MENTAL

17. Aprenent Iguals Persones expertes Interacció I contrast ZDP ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER Nivell real Nivell Potencial a Nivell Potencial b

18. OBA - SCOBA OBA: Orienting Basis of Action Model mental propi SCOBA Scheme for Orienting Basis of Action Model al qual es vol arribar

19. 1 El profesional reflexivo, Schön (1983) R= Reflexió 1 Reflexió en l’acció ( reflection in action ) versus Reflexió sobre l’acció ( reflection on action )

20. Procés de canvi = procés continu de redescripció: Desenvolupament professional A V A L U A C I O Esteve & Carandell, adaptació del cicle ALACT de Korthagen (2001) Autoanàlisi Individual + Grupal ABANS 1. Contrast ttt + TTT Individual + Grupal MENTRE 2. Redescripció de la pràctica Individual + Grupal DESPRÉS 3.

21. I= Interacció DES DE LA PERSPECTIVA SOCIOCULTURAL INTERACCIÓ COM INSTRUMENT DE MEDIACIÓ EN EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE CONEIXEMENT PRÀCTIC PROPI I GRUPAL

22. OBA 1 OBA 2 Model mental inicial Model didàctic - pedagògic al que s’haurà d’arribar (model científic) ZDP OBA 2 SCOBA IMPORTÀNCIA DE LA REESTRUCTURACIÓ DEL PROPI MODEL MENTAL INTERACCIÓ INTERACCIÓ

23. FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA Fer erigir un claustre en una comunitat de pràctica FOMENT DE LA PARLA DIALÒGICA I EL PENSAMENT REFLEXIU, CRÍTIC I COMPARTIT ASSEGURAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS ESTAMENTS EXTERNS I INTERNS IMPLICATS EN EL PROCÉS FORMATIU DEL CENTRE CONÈIXER EL CONTEXT FER CONSCIENT AL CENTRE DE LES SEVES FORTALESES OBJECTIU FER ARRIBAR AL CENTRE A UN OBJECTIU COMPARTIT CREAR EL CLIMA EMOCIONAL ADEQUAT AFAVORIR DINÀMIQUES GRUPALS QUE FACILITIN EL PENSAMENT REFLEXIU, CRÍTIC I COMPARTIT ' BASTIR EL GRUP-CENTRE AMB LES EINES PER A DUR A TERME CICLES REFLEXIUS GRUPALS DE FORMA AUTÒNOMA (Empowerment) PROMOURE EN EL SÍ DEL CENTRE UN CICLE REFLEXIU GRUPAL COM CONVERTIR UN CENTRE EN UNA COMUNITAT DE PRÀCTICA?

24. ASSEGURAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS ESTAMENTS EXTERNS I INTERNS IMPLICATS EN EL PROCÉS FORMATIU DEL CENTRE Fer partícips els Serveis Educatius de tot el procés. Fer implicar els equips directius de ‘manera real’. Fer crear als equips directius espais per a la reflexió i el treball col·laboratiu dins del centre.

25. AFAVORIR DINÀMIQUES GRUPALS QUE FACILITIN EL PENSAMENT REFLEXIU, CRÍTIC I COMPARTIT Crear dins del centre l’estructura del ‘bon debat‘: Treballar de forma paral·lela el vessant individual i el grupal. Treballar amb diversitat de constel·lacions grupals: homogènies i heterogènies. Dinàmica interna dels grups: Reflexió individual per començar. Promoure la participació activa. Establir marcs de referència compartits. Opinions han de ser raonades i argumentades. La importància dels factors socioafectius.

26. SITUAR-SE EN LA REALITAT DEL CENTRE: OBSERVAR, ESCOLTAR, INTERPRETAR JO PERSONA CONEIXEMENTS EXPERIÈNCIES Conèixer el context fent emergir totes les veus:

27. FER CONSCIENT L’INDIVIDU I EL GRUP – CENTRE DE LES SEVES FORTALESES I NECESSITATS JO PERSONA CONEIXEMENTS EXPERIÈNCIES Recollir experiències, bones pràctiques, observacions, per definir el punt de partida

28. FER ARRIBAR AL GRUP – CENTRE A UN OBJECTIU COMPARTIT JO PERSONA CONEIXEMENTS EXPERIÈNCIES Tècnica de l’esmicolament Focalitzar per compartir

29. PROMOURE UN CICLE REFLEXIU A PARTIR D'UN OBJECTIU COMPARTIT El procés ha de permetre una "reinterpretació" de tres àmbits: les pràctiques a l'aula (la pràctica ). la mirada, les creences i les representacions (la cultura del centre ). les relacions interpersonals i organitzatives (la ' micropolítica ' del centre).

30. PROMOURE UN CICLE REFLEXIU A PARTIR D'UN OBJECTIU COMPARTIT Què implica això? - La construcció d'una estructura sòlida de confrontació (estructura del bon debat ). - El treball en la Zona de Desenvolupament Institucional i Intermental (creació d'una base de referència compartida ). - L' exploració col·lectiva. - Plantejar conflictes i reptes cognitius que potenciïn l'actuació i la cerca. - Promoure un procés de redescripció de les pràctiques , la cultura del centre i les relacions interpersonals. - Promoure processos d' avaluació individual i col·lectiva.

31. BASTIR EL GRUP-CENTRE AMB LES EINES PER A DUR A TERME CICLES REFLEXIUS GRUPALS DE FORMA AUTÒNOMA (Empowerment) Què implica això? Un procés significatiu de canvi i transformació. Que el centre esdevingui autònom al llarg del procés reflexiu col·lectiu: que durant aquest procés arribi a apropiar-se de les eines o estratègies per autoregular el seu funcionament col·lectiu en procés continu d'aprenentatge.

32. QUÈ IMPLICA AUTOREGULAR COM A CENTRE EL PROPI FUNCIONAMENT COM A LLOC D’APRENENTATGE? PRESA DE CONSCIÈNCIA Sobre les pròpies capacitats Sobre les necessitats de millora Sobre les estratègies més adequades per avançar Saber què es fa, per què es fa, què es necessita per a millorar? Saber com evolucionar

33. MODELS DE FORMACIÓ BASATS EN LA PRÀCTICA = MODELS AUTONOMITZADORS Capacitat investigadora AULA Presa de consciència Sobre les pròpies capacitats Sobre estratègies per avançar Saber el que es fa i per què es fa Saber com evolucionar MODELS AUTONOMITZADORS

34. COM IMPLEMENTAR AQUESTS MODELS? Importància de la figura de la ‘ Persona formadora - acompanyant ’ (com a persona facilitadora i dinamitzadora) Importància d’una formació específica per a les persones formadores o assessores Importància de l’ experimentació del model d’actuació (Aprenentatge experiencial)

35. Web de Formació en Pràctica Reflexiva http://www.xtec.es/formacio/practica_reflexiva/index.htm