1. Resum: Com Parlar bé en públic
Capítols: 1-2-3-4-5-6
-GRAU INFANTIL. Facultat de Psicologia, Ciències
de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (FPCEE).
Universitat Ramon Llull
-Cognoms i nom: Teixidó Franch, Núria
-Assignatura: COED
-Professor: Rosa Soler
-Data: 28/10/2011
-Curs: 1er (1J, Grup B)
-Torn: Matí

2. CAPÍTOL 1, La importància de la comunicació oral
Què s'entén per saber comunicar oralment?
Saber fer una síntesi oral d'un tema
Arguments per defensar una proposta
Conèixer tècniques per la persuasió
Saber valorar
Parlar amb precisió, brevetat...
Pensar amb claredat perquè és la base de parlar amb claredat
Trobar solucions als problemes
Saber "comprar, vendre i negociar"
Saber transmetre
Parlar bé amb públic té una part de "predisposició natural" i una altra part més important la
tècnica. Hi ha diverses tècniques per tal de millorar parlar amb públic:
Discursos corrent
Davant d'un mirall et poses a fer exercicis de declamació
A l'antiguitat , la retòrica era una de les peces clau en l'educació. En l'època dels romans és van
crear diversos manuals d'oratòria "Retòrica d'Aristótil", "L'orador, de Ciceró" i "Institució
Oratòria, de Quintilia".
El desenvolupament de la retòrica va finalitzar amb la formació a les escoles durant l'Imperi
Romà.
Els Romans sabien que dominar la paraula és dominar el pensament i amb el pensament és
domina la societat. Aquesta tradició és va acabar amb l'Edat mitjana fins al S.XX a EEUU amb
Cale Carnegie.
1ERA DIFICULTAT: EL CONTROL DELS NERVIS
1. EFECTE MELIC: L'orador mentre parlaa és "mira el melic": analitza i controla les seves
sensacions, a conseqüéncia de l'autocontrol obsessiu,l'orador és conscient de qualsevol
símptoma que reveli el seu nerviosisme.

3. 2. L'ADRENALINA: Qui diu que no està nerviós quan té una presentació oral menteix, ja que
tothom quan fa una exposició està nerviós encara que tinguis molta experiència j que les
situacions extraordinàries o de risc provoquen l'adrenalina. És important que l'orador
accepti que està nerviós i procura mantenir els nervis sota control.
L'adrenalina provoca que l'orador estigui nerviós (negatiu) però alhora provoca que el
cervell funcioni més de pressa (positiu). Si l'orador controla els nervis, l'adrenalina farà que
la seva ment funcioni amb més eficàcia i agilitat, sovint apareixen noves imatges, idees,
formes d'explicar quan estem en un auditori que a casa no t'han aparegut.
3. BONA PREPARACIÓ:El que va millor per vèncer la por i els nervis és tenir una presentació
ben estructurada i pensada, un bon guió .
Una bona preparació ens ajudarà a tenir més confiança.
4. EXPERIÈNCIA I PRÀCTICA: MÉS AUTOCONFIANÇA: Per parlar bé amb públic és
necessari tenir 2 conceptes claus, aquests criteris són tècnica i pràctica.
La pràctica i progressos permetran guanyar autoconfiança i per tant ajudaran que l'orador
no estigui tant nerviós.
5. TRUCS PER CONTROLAR ELS NERVIS
-Els nervis redueixen sí l'orador s'aixeca i fa unes passes.
-Aclarir la gola i beure aigua
-Respirar profundament i lentament
-Somriure, la rialla relaxa a l'emissor i receptor
-El neguit és un problema més freqüent d'abans de la presentació 8expectatives de
l'esdeveniment)
-Fer una visualització al públic per captar alguna mirada agradable
-Dominar molt bé el principi i final
-Parlar a poc a poc
-Arribar al lloc abans per familiaritzar-te
6. I SI EM QUEDO EN BLANC?
-Reconèixer-ho obertament
-Repetir el darrer que s'ha dit amb d'altres paraules
-Formular una pregunta

4. 4 PREGUNTES BÀSIQUES: Per què,, qui, què i com
Quintilià deia que hi havia 5 frases en la preparació d'un discurs:
1-.Invenció: Recerca de les idees i arguments
2-. Disposició: Ordenació de les idees
3-. Elocució: Tria de recursos retòrics
4-. Memòria: Memorització de l'esquema del discurs
5-.Accció: La manera de dir el discurs (veu, expressió corporal...)
Actualment diem que s'ha de respondre a 4 preguntes
1-. PER QUÈ? (Objectiu)
Definir l'objectiu:
-Transmetre'l al públic des del principi
-L'orador té clar el fil conductor del discurs
2 Objectius bàsics:
-Informar
-Convèncer
2-. A QUI? El públic, l' Interlocutor
El Públic és el receptor del discurs i l'objectiu de l'orador és comunicar-hi i influir-hi
-Cal estudiar-lo, analitzar-lo i conduir-lo.
3-. QUÈ? El guió
La gran pregunta és: Que ha de dir (el guió del discurs)
-S'ha de fer una recerca exhaustiva d'idees i arguments i donar-li una estructura coherent.
-Estructura planificada:
Planificar amb antelació l'ordre i la connexió
Parts interconnectades
Les parts interconnectades ens han de dur a l'objectiu final
4-. COM? Els mitjans
-La veu i el llenguatge corporal
-Recursos lingüístics
-Mitjans de suport i audiovisuals

5. CAPÍTOL 2, Com parlar bé en públic
IMPROVISACIONS I NATURALITAT
La naturalitat és essencial i tots en tenim
Un bon discurs oral no ha de ser llegit per 2 motius.
1-. L'orador que llegeix no té en compte el factor QUI, no té relació amb el públic ja que llegirà
el que té escrit sense veure sí li interessa o no al públic.
-Un bon orador improvisa i s'adapta al públic
2-.El codi escrit és molt més complex que el codi oral, l'orador a de portar un petit guió que el
permeti actuar davant les necessitats del públic.
EL GUIÓ I LA MEMÒRIA
Un orador per poder improvisar necessita 2 condicions
1-.Coneixement per dominar el tema
2-.Memòria, ha de tenir molt clar el que dirà (esquema) i dir-ho amb el màxim convenciment i
naturalitat.
No hem de memoritzar paraula per paraula, sinó un esquema o idees principals.
"Feedback": LA MIRADA
El feedback és la reacció del públic en el discurs de l'orador.
L' Instrument bàsic és la mirada, a través de la mirada obtenim informació i també dominem
5 fases per el procés comunicatiu
1.- L'emissor té unes idees que vol transmetre Missatge
Emissor Receptor
2.- L'emissor les expressa amb un missatge
3.- El receptor rep el missatge Feedback
4.- L'emissor capta la reacció del públic mitjançant el feedback
5.- L'emissor segueix transmeten les idees sense deixar el feedback

6. IMPORTÀNCIA DE LA VEU
-La veu en un orador és molt important i ens diu molt de l'orador.
-Hi ha 4 aspectes de la veu que l'orador ha de tenir present.
Volum: és un factor per captar l'atenció
Velocitat
Articulació
Actitud
1-. La intensitat o volum
És necessari parlar amb un bon volum de veu ja que és un gran factor per captar l'atenció. La
veu és un punt molt important.
-Modificar el volum de veu és un bon sistema per fer més variat el discur, cridar l'atenció o
posar èmfasi.
-Pujar el volum de veu quan ens trobem un concepte important
2-. Velocitat
L'orador ha de saber regular la velocitat a mesura que succeeix el discurs. No és bo parlar lent
(avorreix) ni ràpid (no s'entén).
3-. Vocalització i articulació
Una pronúncia insuficient dels fonemes provoca la pèrdua de claredat del missatge, això
provoca que el públic el valori menys i resti credibilitat
4-. Actitud
Cal adequar el discurs al context hi ha la situació en què es pronuncia.
-El tractament, el registre del llenguatge, la manera de fer al·lusions personals, les anècdotes o
l' humor, depenen del context. La veu pot ser més amable o més seca segons l'entorn.
ENTONACIÓ
L'entonació es lla corba melòdica que descriu la veu alhora de pronuncià paraules, frases i
oracions.
Al gràfic i trobem 2 eixos en un eix la gravetat (agut o greu) i en l'altre eix el temps
Gravetat
Temps
Podem fer diverses classificacions:

7. a) Frases enunciatives: comencem amb to greu, pugem i tornem a baixar, hi ha pauses que
corresponen a comes i punts.
b) Frases interrogatives: Comencen amb un to greu i acaben amb agut
c) Frases exclamatives: Tenen un to uniforme
1-.Cal entendre el que es diu per poder entonar bé.
2-.Varietat: fer servir frases interrogatives, exclamatives..., la
-Trucs per extreure la monotonia del to és un gran error freqüent. Els canvis de to provoquen
màxima entonació que el text sigui més interessant i crida més l'atenció.
3-.Remarcar amb la veu les paraules claus per 2 objectiu:
-Trencar la monotonia del to.
-Perquè el públic tingui les idees clares
RESPIRACIÓ
LES PAUSES (ajuden molt a l'orador)
El problema d'ofec de molts oradors és causat a que no respecten les pauses i treuen aire
constantment i arriba el punt que no els queda aire.
La manca de respiració va vinculada al nerviosisme
Un bon orador farà les pauses marcades i nombroses, respirarà bé i estarà relaxat, en canvi un
mal orador i novell estarà nerviós, utilitzarà frases llargues, tindrà una manca de pauses i
tindrà una ma,a respiració. Per poder trencar aquest cercle cal construir frases curtes.
RESPIRACIÓ DIAFRAGMÀTICA
La respiració més freqüent és la d'agafar aire per la boca o pel nas i portar-lo fins als pulmons.

8. Tenim el sistema de respiració diafragmàtica que és una respiració més profunda i completa.
Consisteix a inspirar l'aire i introduir-lo fins l'estomac.
-No és força la gola
-S'evita l'ofec i cansament
-la veu és més atractiva
EL SILENCI
Els silencis podem pensar que són símbols de debilitat però són el contrari, són símptomes de
fortalesa.
3 virtuts 1.- Dóna entendre que l'orador no està nerviós.
2.- Per met respirar millor.
3.- És un element més d'entonació que permet articular i remarcar les coses
importants.
1.- Anunciar un missatge principal.
Serveix
2.- Per assolir un missatge-
3.- Per separar diverses parts del discurs.
4.- Recuperar l'atenció.
CAPÍTOL 3, El llenguatge oral
El llenguatge oral acostuma a no sé tant complex com l'escrit.
-Claredat, Precisió, Brevetat:
"Es millor una paraula curta que una llarga:
si pots dir-ho amb una paraula,
no ho diguis amb dues"
Quim Monzó

9. -Característiques bàsiques del llenguatge oral:
-Frases curtes, senzilles i contundents i separades
-Escurçar el numero de paraules
-Evitar llenguatge abstracte i imprecís
-Claredat, precisió i brevetat
CLAREDAT (és distingir bé)
Molts cops l'orador no té clar el que vol dir i per tant ho transmet malament als altres.
1.- construir frases curtes i simples
2 trucs per la claredat
2.- Ordre gramatical lògic ( Subjecte + V +Predicat)
LA PRECISIÓ
La precisió i la concreció són elements que proporcionen credibilitat
-Donar dades i explicar casos i històries.
LA BREVETAT
Explicar sintèticament.
TÈCNIQUES BÀSIQUES
EXPLICAR AMB EXEMPLES O COMPARAR: La gent entén millor una idea mitjançant una
imatge o un exemple que si és deixa el terreny lliure, el concepte abstracte s'oblida
ANALOGIA I COMPARACIÓ: És tracta de buscar una analogia o comparació de dues coses
diferents.
PARÀBOLA O ANÈCDOTA: Similar a l'analogia, però ara és compara una estructura narrativa
(il·lustrar una idea abstracta amb una narració)
CITACIÓ O REFRANY: És una forma per exemplificar, utilitzant citacions famoses o refranys
per il·lustrar idees
-Frases breus que el públic reté amb facilitat
-Són un reforç per l'orador.

10. HUMOR: Els bons comunicadors no han de ser totalment seriosos, un bon comunicador és el
que estableix contacte amb el públic i l' humor és una característica important (trenca
barreres, genera identificació i confiança i relaxa i fa més receptiu l'auditori)
FIGURES RETÒRIQUES
s'han d'utilitzar amb naturalitat i amb mesura
-Paradoxa: Construir una frase que inclou una contradicció.
-Eufemisme: No dir clarament allò a què ens referim.
-Antítesi: Definir una cosa per oposició a una altra.
-Ironia:
-Onomatopeia: Reproduir sons
-Asíndeton: Suprimir connexions gramaticals d'una frase per donar més força.
-Pregunta retòrica:
-Clímax: Fer ascendir una idea
-Circumloqui: No entrar directes a un tema sinó temptejar.
-Hipèrbole: Exageració
-Minimització: Treure importància a alguna cosa.
-Personificació:
-Sinècdoque:
-Suspens:
-Anticipació "Flashforward":
-Recordatori "Flashback":
Explicació:
Repetició: Consisteix a insistir sobre una paraula o frase important

11. PARLAR BÉ AMB CATALÀ
Cal dominar la llengua amb que ens expressem.
Correcció lingüística afecta a la seva imatge i credibilitat
-Hi ha que veure---- S'ha de veure
-Apoiar ----- Donar suport
-Plaç---- Termini
-Destartalat ---- Tronat
Dialèctica enrriqueix la llengua, per això no s'ha de renunciar al seu accent
CAPÍTOL 4, El llenguatge corporal
El llenguatge corporal en la comunicació oral és molt important, ja que en la comunicació oral i
intervé la mirada, moviment del cos, postura, la distància interpersonal, l'aparença, la manera
de vestir.... Els científics ha arribat a la conclusió que un 65 % de la comunicació es realitza de
manera no verbal
COMENÇAR AMB UN SOMRIURE
L'actitud principal és molt important ja què Normalment quan fem una exposició no sabem
com és el públic per aquest motiu sempre s'ha de tenir una actitud agradable. Un cop ja ha fet
el primer pas, és necessari 3 temes importants:
1.-Posició del cos
2.- Gesticulació
3.- Mirada
POSICIÓ DEL COS
La posició que l'orador utilitza ens proporciona diverses sensacions com per exemple autoritat,
seguretat...
Hi ha posicions que transmeten seguretat i d'altres inseguretat

12. Postura d'equilibri és la més senzill, còmoda i natural i proporciona molta seguretat.
-Cal estar dret.
-Peus separats i alineats amb les aixelles. El pes del cos ha de descansar sobre els peus.
-Braços cal deixar-los penjar còmodament al costat del cos de manera natural.
L'Orador no pot estar permanentment amb aquesta posició, l'orador a de gesticular i
bellugar-se i un cop acabat de moures ha de tornar a la postura d'equilibri per relaxar-se.
Ensenyar el cos sencer: és una postura que transmet seguretat, sinceritat i tranquilitat. En
canvi un orador d'arrere la taula o faristol transmet inseguretat, por...
Només hem de parlar asseguts si és inevitable.
Moure's de tant en tant: L'orador ha de saber combinar està quiet o bellugar-se. Un orador
immòbil dóna l a sensació que no comunica i un orador que no para de bellugar-se transmet
neguit.
Evitar moviments cíclics ja què transmeten inseguretat
Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes
No creuar els braços
LA GESTICULACIÓ
La gesticulació d'un orador ens proporciona la seva convicció, energia, sinceritat.... La
gesticulació trenca barreres i ajuda a comunicar amb el públic, i també ajuda a guanyar
credibilitat. La gesticulació engloba els moviments de braços i mans que ajuden assenyalar
aspectes importants, explicar i mostrar coses més enllà de les paraules. Un gest és molt
expressiu.
Quins gestos han de tenir 4 elements essencials:
1.- Natural
2.- No ha de semblar assajat (gest universal)
3.- Ha d'estar d'acord amb la personalitat individdual
4.- No ha de ser exagerat

13. Consells generals
-Mostrar les mans al públic
-Evitar gestos que indiquen nervis i inseguretat
Mantenir la mà dabant la boca
Moure un llapis
"Ballar" sobre la cadira
Toccar-se el cabell
Tocar-se l'orella
Jugar amb un clauer, rellotge...
...
-Evitar fer moviments breus i ràpids, els moviments amplis són elegants.
-No acabar els gestos de cop
MIRADA
Si l'orador mira al públic mostra interés per ell i el públic li mostra simpatia. En canvi sí mira el
sostre, terra, infinit... el públic se'n adona i interpreta inseguretat, desinterès, antipatia o
arrogancia
3 etapes per un bon contacte visual:
1.- Mirar a les persones de l'auditori i no per sobre dels seus caps
2.- Aprendre a mirar els elements del públic
3.- saber escoltar el públic amb la mirada, és important conéixer a tot el públic i no només
aquells que et tornen la mirada.
CAL CONTROLAR EL COS: CONDUCTIVISME
La teoria conductivista diu que si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d'aquella
conducta, (si estic nerviós davant del públic, com a conseqüència, tinc el tic de jugar amb el
clauer, la solució proposada per la tècnica conductivista és que si em controlo i deixo de jugar
amb el clauer, deixaré d'estar nerviós).
La persona que modifica la seva conducta mitjançant un acte de voluntat.
La millor manera d'afrontar un problema és afrontar-ne els símptomes.

14. CAPÍTOL 5, Tipus de mitjans audiovisuals: La informació visual
Aquest capítol i trobarem els mitjans audiovisuals i de suport. Aquests mitjans són mitjans de
suport molt eficaços per donar suport a la paraula i al gest.
NO S'HA D'ABUSAR DELS MITJANS AUDIOVISUALS
-Actualment utilitzem els mitjans audiovisuals per acompanyar presentacions. CAl remarcar
que els Power Points , transparències... només són un suport. La base dels discursos és
l'orador i el seu guió.
-NO llegir les transparències, són un petit suport
Mitjans audiovisuals que podem utilitzar:
-Pissarra Avantatges:
-Llibreta- pissarra -Permeten destacar paraules i conceptes (l'orador pot
anotar els continguts essencials)
-Diapositives
-Útils i importants per l' informació estadística
-Retroprojector de transparències
-Pantalla ordinador
-Vídeo
INFORMACIÓ ESTADÍSTICA
-Gràfics de barres: Per comparar informació i presentar
l'evolució
-Gràfics lineals: Mostren dades i identifiquen tendències a
períodes de temps. Són indicats per subratllar canvis en
quantitats absolutes.
-Gràfics circulars o formatgets:Expressa percentatges sobre un
total

15. INFORMACIÓ NO ESTADÍSTICA: ESQUEMES
La informació esta representada amb forma gràfica, es tracta d'esquema, relació de conceptes
o processos.
LES EXPOSICIONS DE POWERPOINT
Els PowerPoint actualment és el programa per excel·lència que s'utilitza per les presentacions
amb públic.
El problema de molts PowerPoint és que contenen molta informació, quan passa això, el públic
ha de:
-Escoltar l'orador, però no té temps de llegir la diapositiva
-Llegir la diapositiva però no escolta a l'orador.
El PowerPoint ha de ser només un suport visual per a gràfics i per explicar idees principals
resumides.
CAPÍTOL 6, Com prepara un discurs: El Guió
QUÈ ÉS UN GUIÓ?
És un conjunt d'idees (principals i secundàries) que volem transmetre al públic.
3 aspectes
-Conjunt d'idees, no paraules.
-2 grups d'idees: Principals i secundàries
-Les idees estan posades amb ordre segons la lógica o interés de l'orador en destacar-ne unes
o unes altres.

16. MÈTODE PER A PREPARAR UN GUIÓ
És molt personal la forma amb que s'elabora el guió,però sempre té 2 etapes
1.- Aproximació i esquema general Defineix les pautes fonamentals.
-Públic
-Objectiu
-Missatge principal
-Mitjans
2.-Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu
TÈCNIQUES PER BUSCAR IDEES: LA CREATIVITAT
L'orador ha de dominar el tema de què vol parlar
TÈCNIQUES LÒQUIQUES DE RECERCA
1.-DOCUMENTACIÓ I EL CONEIXEMENT DEL TEMA
-Llibres -Premsa
-Biblioteques -Internet
-bases de dades -Experiències
2.- L'ESTRELLA DE LES 6W
-Com -Quan -On
-Què -Per què -Qui

17. 3.-EL CUB
Procés per analitzar i fer valoracions sobre qualsevol tema.
-Descriu-ho: Com el veus, escoltes, toques, tastes o ensumes?
-Compara-ho: A què s'assembla o de què es diferència?
-Relaciona-ho: Amb què es relaciona?
-Analitza-ho: Quantes parts té? Quines? Com funcionen?
-Aplica-ho:Com s'utilitza? Per a què serveix?
-Argumenta-ho:Què pots dir-ne a favor i en contra?
4.- ANÀLISI FDOA
-F: punts forts
-D: punts dèbils
-O:oportunitats
-A: amenaces
TÉCNIQUES PER A ESTRUCTURAR: MAPES CONCEPTUALS
MAPA CONCEPTUAL
Posem el tema principal al centre i, a partir d'ell és crea un arbre que és ramifica en totes les
direccions.
ESQUEMA LINEAL
És basa amb crear calaixos de diferents nivells i treballar verticalment. Podem numerar els
apartats (1, 1.1, 1.2, 2, 2.1, 2.2, 2.3...)
Barcelona:
-Característica 1
-Característica 2

18. TÈCNIQUES PER VALORAR I SINTETITZAR
Síntesi:
1.- Donar una visió de conjunt
2.- Trobar una estructura, es tracta de resumir i interpretat (Identitat, Oposició i
Complementarietat)
3.- Formar una problemàtica (creació). És tracta d'utilitzar les dues formes anteriors per
formular la problemàtica.
Valoració:
1.- Cal valorar el que és important per al públic, no per l'orador.
2.- Cal destacar allò que interessa més al públic.
3.-Cal aprendre a ometre una idea, encara que ens sembli bona, si al públic no li interessa o no
l'ha d'entendre.

19. BIBLIOGRAFIA
Rubio, J i Puigpelat, F. (2000). COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC. Edicions 62, s.a: labutxaca