1. Com parlar bé en públic
de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

2. Carolina Mayoral Mindan
COED
Tutora: Anna Mackay
1r Grau en Educació Infantil
URL, Facultat: Blanquerna
Barcelona 28 d’octubre de
2010

3. El llibre Com parlar bé en públic, és un manual on s'explica com es pot arribar a ser un
bon orador. Molta gent en la nostra societat creu que l'habilitat de parlar en públic és innata,
però això no és cert, doncs tot i que hi ha una part de "predisposició natural", hi ha una part
molt més important, la tècnica la qual s’aprèn com veurem tot seguit.
Així doncs, un bon orador és aquell que sap parlar sense estar subjecte a un text acabat
i tancat, sinó que porta un paper amb notes per improvisar segons les reaccions del públic,
captades mitjançant el feedback (mirada). També és molt important la naturalitat amb la qual
un s'expressa ja que gràcies a ella podem dir les coses amb simplicitat, vocalització i
articulació; amb una veu normal i si és necessari entonant per remarcar les paraules clau.
Però a vegades és molt difícil de aconseguir-ho doncs el nerviosisme ho impedeix. És
impossible que algú digui que no està nerviós, però, si que és possible poder controlar els
nervis mitjançant una bona preparació, trucs i experiència. Així mateix, a vegades, com a fruit
del nerviosisme, ens podem quedar en blanc. Un bon orador també és aquell que ho reconeix
però sense demanar disculpes i que utilitza diferents maneres per retrobar el tema com
resumint el darrer que s'ha dit, formulant preguntes al públic o saltant-se part del discurs.
A més a més, un bon orador és aquell que sap combinar el llenguatge oral amb el
corporal i l'audiovisual. En el llenguatge oral és molt important ser clar, precís i breu. També
és molt important explicar amb exemples, mitjançant analogies, comparacions, paràboles o
anècdotes, citacions o refrany i amb humor, ja que permet trancar barreres amb el públic,
genera identificació, confiança i relaxa a l'auditori. Però sobretot, s'ha de tenir una bona base
del idioma en el qual l'orador s’expressa, doncs un llenguatge impecable, amb un registre
ampli i amb varietat de lèxic significa que l'orador te cultura i per tant dona prestigi i
credibilitat.
Per poder aconseguir això, és imprescindible fer un guió el qual permetrà estructurar
les idees que es vulgui transmetre al públic en ordre. Per començar a formular el guió, s'ha de
tenir present quatre preguntes clau: per què? (objectiu), a qui? (cal estudiar, analitzar i conduir
el públic), què? (què s'hi vol transmetre?) i com? (com complementar la informació?). Un cop
contestades aquestes preguntes ja es pot fer una primera aproximació, un esquema general,
una recerca d'idees, una estructuració i finalment el guió definitiu.
A vegades però, no es té clar quines són les idees importants, conseqüència de no saber
pensar clarament. És molt important saber pensar amb claredat ja que sinó el llenguatge que
es transmetrà mai serà bo i clar. Però això té solució doncs hi ha tècniques que permeten
ajudar a buscar idees. Per exemple, per buscar idees lògiques primer de tot cal documentar-se
per tal de conèixer el tema i després es pot utilitzar diferents tècniques com: la tècnica de

4. l'estrella de les 6W anomenada així perquè s'ha de respondre a les preguntes: what (què), who
(qui), where (on), when (quan), why (per què); la tècnica del cub: descriure, comparar,
relacionar, analitzar, aplicar i argumentar o la del FDOA: punts forts, punts dèbils,
oportunitats i amenaces.
Per buscar idees creatives, es pot utilitzar la tècnica "pluja d'idees" que consisteix en
llençar moltes idees sense parar i després valorar, triar i estructurar; fer una recerca anàloga o
la tècnica de jugar a l'atzar. Aquesta consisteix en buscar una paraula al diccionari a l'atzar
mapes conceptuals o esquemes lineals i finalment, valorar i sintetitzar fent una jerarquia
segons la importància de les idees.
En el llenguatge corporal, és molt important la mirada, el somriure, la posició del cos,
la gesticulació del cos i de les mans, la distància interpersonal, l'aparença i la manera de
vestir.
Una mirada fixa en un punt com el paper, una finestra o el sostre de l'aula, dona una
impressió d'inseguretat, desinterès, arrogància o antipatia i per això és important mirar a
tothom i captar les reaccions. En canvi, un somriure desperta simpatia i confiança. També una
bona posició del cos: dret, peus separats a l'altura de les aixelles, amb els braços caiguts
còmodament al costat del cos, bellugant-se de tant en quan i tornant a la mateixa posició dona
una sensació de autoritat i seguretat. Una bona gesticulació, la qual ha de ser natural i
personalitzada i no assajada i exagerada, crea una sensació d'energia (força i vitalitat),
convicció i sinceritat i, per tant és molt important no amagar-les mai darrera el cos.
En quant els mitjans audiovisuals, s'ha de tenir molt clar que només són un suport
doncs la base del discurs és l'orador i el seu guió i que abusar-ne pot posar en manifest la
inseguretat de l'orador, ja que sembla que s'amagui darrera l'audiovisual. Així doncs els
audiovisuals poden ser molt interessants si s'usen bé. Per exemple, es poden utilitzar per
mostrar estadístiques, esquemes o imatges relacionades amb el que es diu.
Per anar acabant, s'ha de dir que un bon orador també té molt clar com ha de començar
per poder-se ficar el públic a la butxaca, com donar-li vida al desenvolupament perquè els
interlocutors no s'adormin car el grau d’atenció disminueix considerablement i com acabar.
Uns exemples de com començar poden ser: no excusar-se, assumir que tots som egoistes,
buscar identificació, parlar sobre els oients i deixar-los parlar a ells, elogiar i no criticar, entre
d'altres. Així mateix, una manera interessant de fer el desenvolupament és mitjançant
l'estructura inductiva anomenada SAP (situació, argumentació i proposta) i per acabar és
favorable fer un resum del discurs, apel·lar als sentiments, fer una promesa o profecia... i a

5. l'hora del col·loqui és imprescindible ser honest, no menysprear als interrogadors, repetir i
aclarir la pregunta a la resta dels oients si és que no s'ha entès i no perdre la paciència.

6. Decàleg
1. - El nerviosisme sempre està present, per tant, impossible no estar nerviós, però si
que és possible controlar-lo.
2. - La mirada (feedback), la respiració (pauses i silencis) i la gesticulació (no forçar).
3. - Cal parlar AMB claredat, precisió i brevetat.
4. - No abusar dels mitjans audiovisuals, només fan de suport.
5. - Primer fer un guió. Important conèixer: perquè, a qui, que i com.
6. - No excusar-se al començar.
7. - Acabar amb un resum o apel·lant als sentiments.
8. - Utilitzar diferents to de veu per cridar l’atenció del públic (desenvolupament).
9. - En el col·loqui ser honest i no inventar-se coses si no es sap la resposta.
10. - Portar notes en un paper per improvisar segons la reacció del públic.

7. Opinió personal
El llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, anomenat Com parlar bé en públic, és un
llibre que jo personalment he trobat molt interessant. Sempre havia pensat que el poder parlar
bé en públic venia amb una habilitat innata però, si ara em poso a pensar, veig que hi ha molta
gent que tot i que al principi no sabia que fer davant un públic, a mida que van practicant,
buscant els seus punts forts… n’acaben saben molt més que una altre persona que tot i tenir-la
no la desenvolupa. Així mateix, jo em podria posar com exemple.
Me’n recordo que al principi de les meves exposicions orals, jo estava tant nerviosa que
no podia fer res més que mirar el paper del meu guió o l’audiovisual que havia preparat. A
més a més per culpa del nerviosisme quasi mai em sortien les paraules i, a vegades,
m’entrebancava o em quedava en blanc. Això però, amb el pas del temps, i danyar practicant
a moltes exposicions de classe (batxillerat) etc, he pogut anar perfeccionen fins que, tot i que
actualment encara em poso nerviosa, almenys no estic tant centrada en el paper i miro a la
gent de tant en quan. Tot i això, sé que encara em falta molt per aprendre, i gràcies a aquest
petit manual, el qual em dóna tècniques i consells, i una mica més de pràctica, podré
aconseguir ser una bona oradora i podent així, transmetreu tant a la meva futura classe, com
als futurs pares dels alumnes o a l’equip directiu de l’escola.