SlideShare a Scribd company logo
Com parlar bé en públic
de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Carolina Mayoral Mindan
COED
Tutora: Anna Mackay
1r Grau en Educació Infantil
URL, Facultat: Blanquerna
Barcelona 28 d’octubre de
2010
El llibre Com parlar bé en públic, és un manual on s'explica com es pot arribar a ser un
bon orador. Molta gent en la nostra societat creu que l'habilitat de parlar en públic és innata,
però això no és cert, doncs tot i que hi ha una part de "predisposició natural", hi ha una part
molt més important, la tècnica la qual s’aprèn com veurem tot seguit.
Així doncs, un bon orador és aquell que sap parlar sense estar subjecte a un text acabat
i tancat, sinó que porta un paper amb notes per improvisar segons les reaccions del públic,
captades mitjançant el feedback (mirada). També és molt important la naturalitat amb la qual
un s'expressa ja que gràcies a ella podem dir les coses amb simplicitat, vocalització i
articulació; amb una veu normal i si és necessari entonant per remarcar les paraules clau.
Però a vegades és molt difícil de aconseguir-ho doncs el nerviosisme ho impedeix. És
impossible que algú digui que no està nerviós, però, si que és possible poder controlar els
nervis mitjançant una bona preparació, trucs i experiència. Així mateix, a vegades, com a fruit
del nerviosisme, ens podem quedar en blanc. Un bon orador també és aquell que ho reconeix
però sense demanar disculpes i que utilitza diferents maneres per retrobar el tema com
resumint el darrer que s'ha dit, formulant preguntes al públic o saltant-se part del discurs.
A més a més, un bon orador és aquell que sap combinar el llenguatge oral amb el
corporal i l'audiovisual. En el llenguatge oral és molt important ser clar, precís i breu. També
és molt important explicar amb exemples, mitjançant analogies, comparacions, paràboles o
anècdotes, citacions o refrany i amb humor, ja que permet trancar barreres amb el públic,
genera identificació, confiança i relaxa a l'auditori. Però sobretot, s'ha de tenir una bona base
del idioma en el qual l'orador s’expressa, doncs un llenguatge impecable, amb un registre
ampli i amb varietat de lèxic significa que l'orador te cultura i per tant dona prestigi i
credibilitat.
Per poder aconseguir això, és imprescindible fer un guió el qual permetrà estructurar
les idees que es vulgui transmetre al públic en ordre. Per començar a formular el guió, s'ha de
tenir present quatre preguntes clau: per què? (objectiu), a qui? (cal estudiar, analitzar i conduir
el públic), què? (què s'hi vol transmetre?) i com? (com complementar la informació?). Un cop
contestades aquestes preguntes ja es pot fer una primera aproximació, un esquema general,
una recerca d'idees, una estructuració i finalment el guió definitiu.
A vegades però, no es té clar quines són les idees importants, conseqüència de no saber
pensar clarament. És molt important saber pensar amb claredat ja que sinó el llenguatge que
es transmetrà mai serà bo i clar. Però això té solució doncs hi ha tècniques que permeten
ajudar a buscar idees. Per exemple, per buscar idees lògiques primer de tot cal documentar-se
per tal de conèixer el tema i després es pot utilitzar diferents tècniques com: la tècnica de
l'estrella de les 6W anomenada així perquè s'ha de respondre a les preguntes: what (què), who
(qui), where (on), when (quan), why (per què); la tècnica del cub: descriure, comparar,
relacionar, analitzar, aplicar i argumentar o la del FDOA: punts forts, punts dèbils,
oportunitats i amenaces.
Per buscar idees creatives, es pot utilitzar la tècnica "pluja d'idees" que consisteix en
llençar moltes idees sense parar i després valorar, triar i estructurar; fer una recerca anàloga o
la tècnica de jugar a l'atzar. Aquesta consisteix en buscar una paraula al diccionari a l'atzar
mapes conceptuals o esquemes lineals i finalment, valorar i sintetitzar fent una jerarquia
segons la importància de les idees.
En el llenguatge corporal, és molt important la mirada, el somriure, la posició del cos,
la gesticulació del cos i de les mans, la distància interpersonal, l'aparença i la manera de
vestir.
Una mirada fixa en un punt com el paper, una finestra o el sostre de l'aula, dona una
impressió d'inseguretat, desinterès, arrogància o antipatia i per això és important mirar a
tothom i captar les reaccions. En canvi, un somriure desperta simpatia i confiança. També una
bona posició del cos: dret, peus separats a l'altura de les aixelles, amb els braços caiguts
còmodament al costat del cos, bellugant-se de tant en quan i tornant a la mateixa posició dona
una sensació de autoritat i seguretat. Una bona gesticulació, la qual ha de ser natural i
personalitzada i no assajada i exagerada, crea una sensació d'energia (força i vitalitat),
convicció i sinceritat i, per tant és molt important no amagar-les mai darrera el cos.
En quant els mitjans audiovisuals, s'ha de tenir molt clar que només són un suport
doncs la base del discurs és l'orador i el seu guió i que abusar-ne pot posar en manifest la
inseguretat de l'orador, ja que sembla que s'amagui darrera l'audiovisual. Així doncs els
audiovisuals poden ser molt interessants si s'usen bé. Per exemple, es poden utilitzar per
mostrar estadístiques, esquemes o imatges relacionades amb el que es diu.
Per anar acabant, s'ha de dir que un bon orador també té molt clar com ha de començar
per poder-se ficar el públic a la butxaca, com donar-li vida al desenvolupament perquè els
interlocutors no s'adormin car el grau d’atenció disminueix considerablement i com acabar.
Uns exemples de com començar poden ser: no excusar-se, assumir que tots som egoistes,
buscar identificació, parlar sobre els oients i deixar-los parlar a ells, elogiar i no criticar, entre
d'altres. Així mateix, una manera interessant de fer el desenvolupament és mitjançant
l'estructura inductiva anomenada SAP (situació, argumentació i proposta) i per acabar és
favorable fer un resum del discurs, apel·lar als sentiments, fer una promesa o profecia... i a
l'hora del col·loqui és imprescindible ser honest, no menysprear als interrogadors, repetir i
aclarir la pregunta a la resta dels oients si és que no s'ha entès i no perdre la paciència.
Decàleg
1. - El nerviosisme sempre està present, per tant, impossible no estar nerviós, però si
que és possible controlar-lo.
2. - La mirada (feedback), la respiració (pauses i silencis) i la gesticulació (no forçar).
3. - Cal parlar AMB claredat, precisió i brevetat.
4. - No abusar dels mitjans audiovisuals, només fan de suport.
5. - Primer fer un guió. Important conèixer: perquè, a qui, que i com.
6. - No excusar-se al començar.
7. - Acabar amb un resum o apel·lant als sentiments.
8. - Utilitzar diferents to de veu per cridar l’atenció del públic (desenvolupament).
9. - En el col·loqui ser honest i no inventar-se coses si no es sap la resposta.
10. - Portar notes en un paper per improvisar segons la reacció del públic.
Opinió personal
El llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, anomenat Com parlar bé en públic, és un
llibre que jo personalment he trobat molt interessant. Sempre havia pensat que el poder parlar
bé en públic venia amb una habilitat innata però, si ara em poso a pensar, veig que hi ha molta
gent que tot i que al principi no sabia que fer davant un públic, a mida que van practicant,
buscant els seus punts forts… n’acaben saben molt més que una altre persona que tot i tenir-la
no la desenvolupa. Així mateix, jo em podria posar com exemple.
Me’n recordo que al principi de les meves exposicions orals, jo estava tant nerviosa que
no podia fer res més que mirar el paper del meu guió o l’audiovisual que havia preparat. A
més a més per culpa del nerviosisme quasi mai em sortien les paraules i, a vegades,
m’entrebancava o em quedava en blanc. Això però, amb el pas del temps, i danyar practicant
a moltes exposicions de classe (batxillerat) etc, he pogut anar perfeccionen fins que, tot i que
actualment encara em poso nerviosa, almenys no estic tant centrada en el paper i miro a la
gent de tant en quan. Tot i això, sé que encara em falta molt per aprendre, i gràcies a aquest
petit manual, el qual em dóna tècniques i consells, i una mica més de pràctica, podré
aconseguir ser una bona oradora i podent així, transmetreu tant a la meva futura classe, com
als futurs pares dels alumnes o a l’equip directiu de l’escola.

More Related Content

What's hot

L’Exposició Oral
L’Exposició OralL’Exposició Oral
L’Exposició Oral
Montse Pujol Caimel
 
Consells per a fer una bona presentació digital
Consells per a fer una bona presentació digitalConsells per a fer una bona presentació digital
Consells per a fer una bona presentació digital
Vicent Ferrer
 
Presentar per conceptes
Presentar per conceptesPresentar per conceptes
Presentar per conceptessensini10
 
Com fer un bon pwp
Com fer un bon pwpCom fer un bon pwp
Com fer un bon pwp
Breil Xavier
 
Exposició oral
Exposició oralExposició oral
Exposició oralAlbertBF
 
50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC
50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC
50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC
Laietta M
 
Com fer una presentació en públic
Com fer una presentació en públicCom fer una presentació en públic
Com fer una presentació en públic
Jordi Fabrega
 
Presentar per conceptes
Presentar per conceptesPresentar per conceptes
Presentar per conceptes
sensini10
 
02 La Retroalimentació
02 La Retroalimentació02 La Retroalimentació
02 La Retroalimentació
Rafael Cañete Ramirez
 
01 La Comunicació
01 La Comunicació01 La Comunicació
01 La Comunicació
Rafael Cañete Ramirez
 
L’exposició oral
L’exposició oralL’exposició oral
L’exposició oralgemmaencamp
 
Video curriculum
Video curriculumVideo curriculum
Video curriculumEVT
 
Com parlar bé en públic
Com parlar bé en públicCom parlar bé en públic
Com parlar bé en públic
Carlota Cobo Bautista
 
Lectura en públic
Lectura en públicLectura en públic
Lectura en públic
Breil Xavier
 
El repte de la comunicacio
El repte de la comunicacioEl repte de la comunicacio
El repte de la comunicacio
Jose Moratal Miñana
 
Els dictats1(1)
Els dictats1(1)Els dictats1(1)
Els dictats1(1)Dictats
 
Parlar en públic
Parlar en públicParlar en públic
Parlar en públic
Breil Xavier
 

What's hot (20)

L’Exposició Oral
L’Exposició OralL’Exposició Oral
L’Exposició Oral
 
Consells per a fer una bona presentació digital
Consells per a fer una bona presentació digitalConsells per a fer una bona presentació digital
Consells per a fer una bona presentació digital
 
Presentar per conceptes
Presentar per conceptesPresentar per conceptes
Presentar per conceptes
 
Com fer un bon pwp
Com fer un bon pwpCom fer un bon pwp
Com fer un bon pwp
 
Exposició oral
Exposició oralExposició oral
Exposició oral
 
L’Exposició Oral
L’Exposició OralL’Exposició Oral
L’Exposició Oral
 
50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC
50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC
50 consells per fer exposicions orals eficaces - Document de la UPC
 
Com fer una presentació en públic
Com fer una presentació en públicCom fer una presentació en públic
Com fer una presentació en públic
 
Presentar per conceptes
Presentar per conceptesPresentar per conceptes
Presentar per conceptes
 
02 La Retroalimentació
02 La Retroalimentació02 La Retroalimentació
02 La Retroalimentació
 
01 La Comunicació
01 La Comunicació01 La Comunicació
01 La Comunicació
 
L’exposició oral
L’exposició oralL’exposició oral
L’exposició oral
 
Video curriculum
Video curriculumVideo curriculum
Video curriculum
 
03 Presentacions En PúBlic
03 Presentacions En PúBlic03 Presentacions En PúBlic
03 Presentacions En PúBlic
 
Com parlar bé en públic
Com parlar bé en públicCom parlar bé en públic
Com parlar bé en públic
 
Lectura en públic
Lectura en públicLectura en públic
Lectura en públic
 
El repte de la comunicacio
El repte de la comunicacioEl repte de la comunicacio
El repte de la comunicacio
 
Els dictats1(1)
Els dictats1(1)Els dictats1(1)
Els dictats1(1)
 
Parlar en públic
Parlar en públicParlar en públic
Parlar en públic
 
Converses efectives
Converses efectivesConverses efectives
Converses efectives
 

Viewers also liked

Pro huerta
Pro huertaPro huerta
Pro huertaJorge
 
Notas iii periodo ciencias
Notas iii periodo cienciasNotas iii periodo ciencias
Notas iii periodo ciencias
Edwin
 
La creación de un policía vi
La creación de un policía   viLa creación de un policía   vi
La creación de un policía vinaiviv3
 
Presentacion intel
Presentacion intelPresentacion intel
Presentacion inteljavitin22
 
Examen de compu y progra evi
Examen de compu y progra eviExamen de compu y progra evi
Examen de compu y progra evi
ferevi2010
 
Bibliografía anotada final
Bibliografía anotada finalBibliografía anotada final
Bibliografía anotada finalamarilis
 
Pollito pito
Pollito pitoPollito pito
Según estudio de UDD: El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010
Según estudio de UDD:  El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010Según estudio de UDD:  El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010
Según estudio de UDD: El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010
Universidad del Desarrollo
 
Universidad del Desarrollo, Universidad de Excelencia
Universidad del Desarrollo, Universidad de ExcelenciaUniversidad del Desarrollo, Universidad de Excelencia
Universidad del Desarrollo, Universidad de Excelencia
Universidad del Desarrollo
 
Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.
Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.
Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.Candy
 
Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1
Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1
Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1
Christian Arturo Garcia Mata
 
Antonio jesus y jesus capel
Antonio jesus y jesus capelAntonio jesus y jesus capel
Antonio jesus y jesus capeltecnoalcazar
 
PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO
PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO
PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO
PABLO MADRID V
 
Definiciones de responsabilidad social
Definiciones de responsabilidad socialDefiniciones de responsabilidad social
Definiciones de responsabilidad social
Juan Carlos García Caparrós
 
Cómo desarrollar el potencial individual en una firma
Cómo desarrollar el potencial individual en una firmaCómo desarrollar el potencial individual en una firma
Cómo desarrollar el potencial individual en una firma
CPA Ferrere
 

Viewers also liked (20)

Pro huerta
Pro huertaPro huerta
Pro huerta
 
En álgebra
En álgebraEn álgebra
En álgebra
 
Notas iii periodo ciencias
Notas iii periodo cienciasNotas iii periodo ciencias
Notas iii periodo ciencias
 
Médicos del Sáhara
Médicos del SáharaMédicos del Sáhara
Médicos del Sáhara
 
Activitat 3 s.inf.
Activitat 3  s.inf.Activitat 3  s.inf.
Activitat 3 s.inf.
 
La creación de un policía vi
La creación de un policía   viLa creación de un policía   vi
La creación de un policía vi
 
Presentacion intel
Presentacion intelPresentacion intel
Presentacion intel
 
Examen de compu y progra evi
Examen de compu y progra eviExamen de compu y progra evi
Examen de compu y progra evi
 
Bibliografía anotada final
Bibliografía anotada finalBibliografía anotada final
Bibliografía anotada final
 
Pollito pito
Pollito pitoPollito pito
Pollito pito
 
Alquiler de aulas
Alquiler de aulasAlquiler de aulas
Alquiler de aulas
 
Según estudio de UDD: El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010
Según estudio de UDD:  El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010Según estudio de UDD:  El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010
Según estudio de UDD: El gasto en salud aumentó un 9,7% entre 2009 y 2010
 
Universidad del Desarrollo, Universidad de Excelencia
Universidad del Desarrollo, Universidad de ExcelenciaUniversidad del Desarrollo, Universidad de Excelencia
Universidad del Desarrollo, Universidad de Excelencia
 
Aseguramiento de la calidad
Aseguramiento de la calidadAseguramiento de la calidad
Aseguramiento de la calidad
 
Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.
Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.
Cuadro comparativo correspondiente a las teorias de motivacion 2 uni.
 
Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1
Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1
Christian arturo-garcia-eje4-ejercicio1
 
Antonio jesus y jesus capel
Antonio jesus y jesus capelAntonio jesus y jesus capel
Antonio jesus y jesus capel
 
PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO
PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO
PLAN DE GESTION DEL CONOCIMIENTO
 
Definiciones de responsabilidad social
Definiciones de responsabilidad socialDefiniciones de responsabilidad social
Definiciones de responsabilidad social
 
Cómo desarrollar el potencial individual en una firma
Cómo desarrollar el potencial individual en una firmaCómo desarrollar el potencial individual en una firma
Cómo desarrollar el potencial individual en una firma
 

Similar to Com parlar bé en públic.

Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)
Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)
Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)
Carles Lombarte i Llado
 
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…Encarnacio Vallespi Doliu
 
Els sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visualEls sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visualEncarnacio Vallespi Doliu
 
Les conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasLes conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasIsabel cavaller
 
Com parlar bé amb public
Com parlar bé amb publicCom parlar bé amb public
Com parlar bé amb publicNuria Franch
 
Com parlar bé en públic
Com parlar bé en públicCom parlar bé en públic
Com parlar bé en públicCarlaTS
 
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsCom afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Trina Sànchez
 
Consells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oralConsells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oral
CEIPSAUBA
 
Ana del Barrio
Ana del BarrioAna del Barrio
Ana del BarrioRibasLG
 
Les exposicions orals
Les exposicions oralsLes exposicions orals
Les exposicions oralsrtejedor
 
Els sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEls sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiu
Encarnacio Vallespi Doliu
 
El llenguatge del cos
El llenguatge del cosEl llenguatge del cos
El llenguatge del cosallacay24
 
consells_oral_ca.pdf
consells_oral_ca.pdfconsells_oral_ca.pdf
consells_oral_ca.pdf
SergideBarcelona1
 
La mirada
La miradaLa mirada
La mirada
allacay24
 
Aules inclusives
Aules inclusivesAules inclusives
Aules inclusives
Nuria Alart
 
Projecte Ana Del Barrio
Projecte Ana Del BarrioProjecte Ana Del Barrio
Projecte Ana Del Barriosilvia
 

Similar to Com parlar bé en públic. (20)

Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)
Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)
Comunicació efectiva i llenguatge no verbal (cx)
 
Ana Del Barrio
Ana Del BarrioAna Del Barrio
Ana Del Barrio
 
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
 
Els sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visualEls sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visual
 
Com fer una exposició oral
Com fer una exposició oralCom fer una exposició oral
Com fer una exposició oral
 
Les conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasLes conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere Casasnovas
 
Les conferencies
Les conferencies Les conferencies
Les conferencies
 
Com parlar bé amb public
Com parlar bé amb publicCom parlar bé amb public
Com parlar bé amb public
 
Com parlar bé en públic
Com parlar bé en públicCom parlar bé en públic
Com parlar bé en públic
 
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsCom afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
 
Consells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oralConsells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oral
 
Ana del Barrio
Ana del BarrioAna del Barrio
Ana del Barrio
 
Les exposicions orals
Les exposicions oralsLes exposicions orals
Les exposicions orals
 
Els sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEls sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiu
 
El llenguatge del cos
El llenguatge del cosEl llenguatge del cos
El llenguatge del cos
 
consells_oral_ca.pdf
consells_oral_ca.pdfconsells_oral_ca.pdf
consells_oral_ca.pdf
 
La mirada
La miradaLa mirada
La mirada
 
La mirada
La miradaLa mirada
La mirada
 
Aules inclusives
Aules inclusivesAules inclusives
Aules inclusives
 
Projecte Ana Del Barrio
Projecte Ana Del BarrioProjecte Ana Del Barrio
Projecte Ana Del Barrio
 

Recently uploaded

Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 20244 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
SuperAdmin9
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
mcompany11
 

Recently uploaded (6)

Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 20244 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
4 RATLLES JUNY 24 - ESCOLA AMETLLERS 2024
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
 

Com parlar bé en públic.

  • 1. Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
  • 2. Carolina Mayoral Mindan COED Tutora: Anna Mackay 1r Grau en Educació Infantil URL, Facultat: Blanquerna Barcelona 28 d’octubre de 2010
  • 3. El llibre Com parlar bé en públic, és un manual on s'explica com es pot arribar a ser un bon orador. Molta gent en la nostra societat creu que l'habilitat de parlar en públic és innata, però això no és cert, doncs tot i que hi ha una part de "predisposició natural", hi ha una part molt més important, la tècnica la qual s’aprèn com veurem tot seguit. Així doncs, un bon orador és aquell que sap parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat, sinó que porta un paper amb notes per improvisar segons les reaccions del públic, captades mitjançant el feedback (mirada). També és molt important la naturalitat amb la qual un s'expressa ja que gràcies a ella podem dir les coses amb simplicitat, vocalització i articulació; amb una veu normal i si és necessari entonant per remarcar les paraules clau. Però a vegades és molt difícil de aconseguir-ho doncs el nerviosisme ho impedeix. És impossible que algú digui que no està nerviós, però, si que és possible poder controlar els nervis mitjançant una bona preparació, trucs i experiència. Així mateix, a vegades, com a fruit del nerviosisme, ens podem quedar en blanc. Un bon orador també és aquell que ho reconeix però sense demanar disculpes i que utilitza diferents maneres per retrobar el tema com resumint el darrer que s'ha dit, formulant preguntes al públic o saltant-se part del discurs. A més a més, un bon orador és aquell que sap combinar el llenguatge oral amb el corporal i l'audiovisual. En el llenguatge oral és molt important ser clar, precís i breu. També és molt important explicar amb exemples, mitjançant analogies, comparacions, paràboles o anècdotes, citacions o refrany i amb humor, ja que permet trancar barreres amb el públic, genera identificació, confiança i relaxa a l'auditori. Però sobretot, s'ha de tenir una bona base del idioma en el qual l'orador s’expressa, doncs un llenguatge impecable, amb un registre ampli i amb varietat de lèxic significa que l'orador te cultura i per tant dona prestigi i credibilitat. Per poder aconseguir això, és imprescindible fer un guió el qual permetrà estructurar les idees que es vulgui transmetre al públic en ordre. Per començar a formular el guió, s'ha de tenir present quatre preguntes clau: per què? (objectiu), a qui? (cal estudiar, analitzar i conduir el públic), què? (què s'hi vol transmetre?) i com? (com complementar la informació?). Un cop contestades aquestes preguntes ja es pot fer una primera aproximació, un esquema general, una recerca d'idees, una estructuració i finalment el guió definitiu. A vegades però, no es té clar quines són les idees importants, conseqüència de no saber pensar clarament. És molt important saber pensar amb claredat ja que sinó el llenguatge que es transmetrà mai serà bo i clar. Però això té solució doncs hi ha tècniques que permeten ajudar a buscar idees. Per exemple, per buscar idees lògiques primer de tot cal documentar-se per tal de conèixer el tema i després es pot utilitzar diferents tècniques com: la tècnica de
  • 4. l'estrella de les 6W anomenada així perquè s'ha de respondre a les preguntes: what (què), who (qui), where (on), when (quan), why (per què); la tècnica del cub: descriure, comparar, relacionar, analitzar, aplicar i argumentar o la del FDOA: punts forts, punts dèbils, oportunitats i amenaces. Per buscar idees creatives, es pot utilitzar la tècnica "pluja d'idees" que consisteix en llençar moltes idees sense parar i després valorar, triar i estructurar; fer una recerca anàloga o la tècnica de jugar a l'atzar. Aquesta consisteix en buscar una paraula al diccionari a l'atzar mapes conceptuals o esquemes lineals i finalment, valorar i sintetitzar fent una jerarquia segons la importància de les idees. En el llenguatge corporal, és molt important la mirada, el somriure, la posició del cos, la gesticulació del cos i de les mans, la distància interpersonal, l'aparença i la manera de vestir. Una mirada fixa en un punt com el paper, una finestra o el sostre de l'aula, dona una impressió d'inseguretat, desinterès, arrogància o antipatia i per això és important mirar a tothom i captar les reaccions. En canvi, un somriure desperta simpatia i confiança. També una bona posició del cos: dret, peus separats a l'altura de les aixelles, amb els braços caiguts còmodament al costat del cos, bellugant-se de tant en quan i tornant a la mateixa posició dona una sensació de autoritat i seguretat. Una bona gesticulació, la qual ha de ser natural i personalitzada i no assajada i exagerada, crea una sensació d'energia (força i vitalitat), convicció i sinceritat i, per tant és molt important no amagar-les mai darrera el cos. En quant els mitjans audiovisuals, s'ha de tenir molt clar que només són un suport doncs la base del discurs és l'orador i el seu guió i que abusar-ne pot posar en manifest la inseguretat de l'orador, ja que sembla que s'amagui darrera l'audiovisual. Així doncs els audiovisuals poden ser molt interessants si s'usen bé. Per exemple, es poden utilitzar per mostrar estadístiques, esquemes o imatges relacionades amb el que es diu. Per anar acabant, s'ha de dir que un bon orador també té molt clar com ha de començar per poder-se ficar el públic a la butxaca, com donar-li vida al desenvolupament perquè els interlocutors no s'adormin car el grau d’atenció disminueix considerablement i com acabar. Uns exemples de com començar poden ser: no excusar-se, assumir que tots som egoistes, buscar identificació, parlar sobre els oients i deixar-los parlar a ells, elogiar i no criticar, entre d'altres. Així mateix, una manera interessant de fer el desenvolupament és mitjançant l'estructura inductiva anomenada SAP (situació, argumentació i proposta) i per acabar és favorable fer un resum del discurs, apel·lar als sentiments, fer una promesa o profecia... i a
  • 5. l'hora del col·loqui és imprescindible ser honest, no menysprear als interrogadors, repetir i aclarir la pregunta a la resta dels oients si és que no s'ha entès i no perdre la paciència.
  • 6. Decàleg 1. - El nerviosisme sempre està present, per tant, impossible no estar nerviós, però si que és possible controlar-lo. 2. - La mirada (feedback), la respiració (pauses i silencis) i la gesticulació (no forçar). 3. - Cal parlar AMB claredat, precisió i brevetat. 4. - No abusar dels mitjans audiovisuals, només fan de suport. 5. - Primer fer un guió. Important conèixer: perquè, a qui, que i com. 6. - No excusar-se al començar. 7. - Acabar amb un resum o apel·lant als sentiments. 8. - Utilitzar diferents to de veu per cridar l’atenció del públic (desenvolupament). 9. - En el col·loqui ser honest i no inventar-se coses si no es sap la resposta. 10. - Portar notes en un paper per improvisar segons la reacció del públic.
  • 7. Opinió personal El llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, anomenat Com parlar bé en públic, és un llibre que jo personalment he trobat molt interessant. Sempre havia pensat que el poder parlar bé en públic venia amb una habilitat innata però, si ara em poso a pensar, veig que hi ha molta gent que tot i que al principi no sabia que fer davant un públic, a mida que van practicant, buscant els seus punts forts… n’acaben saben molt més que una altre persona que tot i tenir-la no la desenvolupa. Així mateix, jo em podria posar com exemple. Me’n recordo que al principi de les meves exposicions orals, jo estava tant nerviosa que no podia fer res més que mirar el paper del meu guió o l’audiovisual que havia preparat. A més a més per culpa del nerviosisme quasi mai em sortien les paraules i, a vegades, m’entrebancava o em quedava en blanc. Això però, amb el pas del temps, i danyar practicant a moltes exposicions de classe (batxillerat) etc, he pogut anar perfeccionen fins que, tot i que actualment encara em poso nerviosa, almenys no estic tant centrada en el paper i miro a la gent de tant en quan. Tot i això, sé que encara em falta molt per aprendre, i gràcies a aquest petit manual, el qual em dóna tècniques i consells, i una mica més de pràctica, podré aconseguir ser una bona oradora i podent així, transmetreu tant a la meva futura classe, com als futurs pares dels alumnes o a l’equip directiu de l’escola.