1. Els registres

2. Què són els registres?
Un registre és la varietat lingüística que
emprem en una situació o en un àmbit
determinats.
Així com els dialectes són varietats
geogràfiques, els registres són varietats
funcionals.

3. Els factors
Els factors que defineixen i caracteritzen els
registres són:
 el camp
 el canal
 el grau de formalitat
 el propòsit comunicatiu

4. El camp
El camp és l’àmbit de la realitat a què fa
referència el missatge. Aquest factor
determina la varietat lingüística emprada ja
que optem per registres diferents segons si
tractem temes quotidians o especialitzats.

5. El canal
El canal de comunicació pot ser oral o
escrit.
En principi, sembla que la comunicació oral
és menys formal que la comunicació escrita
però cal tenir en compte també el grau
d’espontaneïtat.

6. El grau de formalitat
El grau de formalitat, que varia en funció de
la relació entre els interlocutors, condiciona
també l’ús d’un registre lingüístic determinat.
Des d’aquest punt de vista podem establir
diversos nivells de formalitat: molt alt, alt o
mitjanament alt, baix i molt baix.

7. El propòsit comunicatiu
En funció del propòsit comunicatiu, el
missatge pot ser objectiu o subjectiu i
aquest fet determina el registre ja que
l’objectivitat i la subjectivitat es relacionen
respectivament amb la formalitat i la
informalitat.

8. Els registres generals
Tenint en compte aquests factors,
especialment el camp, el canal i el grau de
formalitat, podem definir els principals
registres generals:
 el registre culte
 el registre estàndard
 el registre col·loquial
 el registre vulgar

9. El registre culte
 CAMP especialitzat
 CANAL escrit o oral i no espontani
 FORMALITAT molt alta

10. El registre estàndard
 CAMP general
 CANAL escrit o oral i no espontani
 FORMALITAT alta

11. El registre col·loquial
 CAMP quotidià
 CANAL oral i espontani
 FORMALITAT baixa

12. El registre vulgar
 CAMP quotidià
 CANAL oral i espontani
 FORMALITAT molt baixa