Sessions tècniques del CSC - 16 de juny de 2016 Presentació a càrrec de Marta Aller, Sina Waibel e Ingrid Vargas, investigadoras del Servei d'Estudis en Prospectives i Polítiques de Salut del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) y Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA).

1. º
Com millorar la coordinació assistencial
entre nivells d'atenció als serveis de salut?
Grup d’Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA)
Grup de Recerca en Polítiques de Salut i Serveis Sanitaris (GRPSS)
Servei d’Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS)
FIS:ISCIII, PI08/90154; PI0/00348

2. Grup d’Avaluació de la Integració
Assistencial - GAIA

3. Grup d’Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA)
Entitats que participen
• Servei d’Estudis del Consorci de Salut i Social de Catalunya
• Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE)
• Parc de Salut Mar
• Institut d’Assistència Mèdica Empleats Municipals (PAMEM)
• Grup SAGESSA, S.A
• Badalona Serveis Assistencials (BSA)
• Institut Català de la Salut (ICS)
• Fundació Salut Empordà (FSE)
• Consorci Sanitari de Terrassa (CST)
• Consorci Hospitalari de Vic (CHV)
• Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA)
Línea de recerca iniciada l’any 2004, liderada pel Servei d’Estudis del CSC en
col·laboració amb els associats (GRPSS). L’any 2013 es constitueix el GAIA i agrupa
a les entitats que col·laboraven en el desenvolupament de recerca aplicada en
integració assistencial al sistema de salut català
Objectius
1) Avaluar la integració assistencial a diferents entorns de Catalunya des de
diferents perspectives i aproximacions metodològiques
2) Desenvolupar eines de mesura de la integració assistencial
3) Proposar recomanacions i estratègies per millorar la integració assistencial
al sistema de salut català

4. Continguts
1.Antecedents i marc conceptual
2.Objectiu i mètodes
3.Resultats
• Coordinació i continuïtat entre nivells
assistencials
• Factors associats
4.Discussió d’alguns resultats
5.Següents etapes

5. Antecedents
1. Recerca sobre integració de serveis de salut a
Catalunya
2. Marc d’anàlisi de les OSIs
3. Estat actual del coneixement: coordinació i
continuïtat

6. Estudi de casos de 6 OSI a Catalunya
(ISCIII, PI04/2688)
Recerca sobre integració de serveis de salut a Catalunya
Marc d’anàlisi de les OSIs

7. CONTEXT
Nivell macro: Objectius de les polítiques sobre la
equitat, eficiència i qualitat
Estratègies per desenvolupar les OSI
Mètodes d’assignació de recursos
Nivell micro: Oferta dels serveis a l’àrea
Característiques de la població coberta
RESULTATS
INTERMEDIS
Coordinació assistencial
Continuïtat assistencial
Accés
FINALS
Qualitat
Eficiència
Equitat d'accés
PROCÉS
Estructura
organitzacional
OSI
Assignació interna de
recursos
Model d’atenció
Objectius i estratègies Cultura
Marc d’anàlisis de les OSIs
ACTORS
Modificado de Vázquez et al, 2009

8. Coordinació entre nivells
d’atenció
Concertació de tots els serveis
necessaris per atendre al pacient al
llarg del continu assistencial, de
manera que s’harmonitzin i
s’assoleixi un objectiu comú, sense
conflictes
Coordinació de la informació clínica
- Transferència i ús de la informació
Coordinació de la gestió clínica
- Consistència de l’atenció
- Accessibilitat entre nivells d’atenció
Resultat de la coordinació des de
la perspectiva de l’usuari
Referències: Reid et al. 2002, Haggerty et al. 2002, Longest & Klingensmith (2000)
Continuïtat de la informació clínica
- Transferència i ús de la informació
Continuïtat de la gestió clínica
- Consistència de l’atenció
- Accessibilitat entre nivells d’atenció
Marc conceptual de la coordinació i continuïtat
Continuïtat entre nivells
d’atenció
Grau de coherència i unió en l’atenció que
percep el pacient al llarg del temps, de
manera que aquesta sigui coherent amb les
seves necessitats i context personal

9. Estratègies per millorar la coordinació
Macro
Meso
Micro
► De retroalimentació (professionals d'enllaç;
HCC)
► D’estandardització de processos (GPC,
protocols, circuits de derivació)
► D’estandardització d’habilitats (reunions
conjuntes, discussió casos, consultes virtuals)
► Plans estratègics, mecanismes de
coordinació per a les funcions de gestió
(estratègies de gestió integrades, comitè
de gestió entre nivells)
►Polítiques sanitàries, mecanismes de
finançament
Referències: Terraza et al. 2006, Mintzberg 1990, Galbraith 1973

10. Estudi de casos de 6 OSI a Catalunya
(ISCIII, PI04/2688)
Recerca sobre integració de serveis de salut a Catalunya
Marc d’anàlisi de les OSIs
Instruments per l’avaluació de
la continuïtat i coordinació
Avaluació coordinació i continuïtat a 3
entorns diferent grau d’integració
(ISCIII, PI08/90154 i PI0/00348)

11. Estat actual del coneixement: coordinació i continuïtat
► Escasses avaluacions al nostre context
► Estudis internacionals de la percepció de coordinació i continuïtat focalitzats
(Regne Unit, Canadà i Estats Units):
Un tipus de coordinació, patologia, una part del contínuum assistencial
A la continuïtat de relació, patologia crònica i trastorn mental
► Estudis internacionals dels factors associats
Estudis quantitatius :
Factors individuals dels professionals en l’ús d’un mecanisme de
coordinació (GPC, HCC i estratègies compartides), i dels pacients
relacionats amb la continuïtat, amb resultats divergents
Estudis qualitatius:
Un grup de pacients, d'algun tipus de coordinació/continuïtat, punt de
vista d’un nivell assistencial

12. Objectiu i Mètodes

13. Analitzar la coordinació i continuïtat entre nivells
d’atenció en tres entorns del sistema de salut de Catalunya
Objectiu
Baix Empordà (mateixa entitat: SSIBE)
Girona ciutat (mateixa entitat: ICS)
Ciutat Vella de Barcelona
(tres entitats: ICS, PAMEM (AP) i PSM
(AE))
Àrees d'estudi

14. Continuïtatentrenivells
d’atenció
Mètodes
Enquesta a usuaris
Usuaris ≥ 18 anys que han utilitzat l’AP i
AE en últims 3 mesos pel mateix motiu
Mostra: 1500 usuaris
Presencial, qüestionari CCAENA
Anàlisi estadístic descriptiu i multivariant
Treball de camp: 2010
Estudi qualitatiu descriptiu interpretatiu
Usuaris ≥ 18 anys que han utilitzat l’AP i
AE en últims 3 mesos pel mateix motiu
Mostra: 49 usuaris
Entrevistes individuals
Anàlisi temàtic de contingut
Triangulació: d’informants i analistes
Treball de camp: 2011-2012
Estudis quantitatius Estudis qualitatius
Coordinacióentre
nivellsd’atenció
Indicadors de coordinació
21 indicadors
Revisió d’històries clíniques i BBDD
Mostra: històries clíniques (n:42/ àrea);
totalitat registres bases de dades
Anàlisi estadístic descriptiu
Dades de 2012
Estudi qualitatiu descriptiu interpretatiu
Metges d’AP i AE (>1,5 anys)
Mostra: AP=26; AE= 24
Entrevistes individuals
Anàlisi temàtic de contingut
Triangulació: d’informants i analistes
Treball de camp: 2012 –2014

15. Resultats
1. Coordinació i continuïtat
Informació clínica: transferència i ús informació
Gestió clínica: consistència i accessibilitat entre
nivells d’atenció
2. Factors relacionats

16. Resultats
1. Coordinació i continuïtat de la informació clínica

17. Els metges comparteixen la informació clínica a través de la
historia clínica, però amb alguns problemes en l’ús
Coordinació de la informació clínica (serveis)
Indicadors (registres)
Diferències en la informació transferida
entre entorns
Estudi qualitatiu (metges)
Atribuït a:
• HC compartida
► Major consistència de l’atenció (proves,
tractaments,..)
Alguns problemes:
• Metges d’AP: falta informació en la
contraderivació (diagnòstic o
recomanacions pel seguiment)
• Metges AE: falta informació rellevant
en derivació (motiu, antecedents) i
informació desendreçada (CV i GI)
Informació que es transmet interconsulta
31%
17%
90%
91%
95%
87%
91%
57%
76%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Baix Empordà (n:42)
Ciutat Vella (n:42)
Girona (n:42)
Motiu de derivació Antecedents Tractament

18. Continuïtat de la informació clínica (usuaris)
Estudi qualitatiu
Atribuït a:
• Transferència d’informació per
l’ordinador
► Facilita el diagnòstic als especialistes
► Major consistència de l’atenció (proves,
tractaments,...)
Alguns problemes
• Limitada transferència d’informació:
AP (ICS) – AE (PSM)
• Insuficient ús: substituts i metges
d’urgències
Els metges comparteixen la informació, ja no cal portar
documents ni repetir antecedents, amb algunes excepcions
Enquesta
62%
24%
43%
21%
31%
37%
12%
32%
15%
5%
14%
4%
0%
25%
50%
75%
100%
Baix Empordà
(n:463)
Ciutat Vella
(n:584)
Girona (n:398)
Molt elevada Elevada Baixa Molt baixa
Diferències en la percepció general de
continuïtat de la informació entre entorns

19. Resultats
2. Coordinació i continuïtat de la gestió clínica
- Consistència de l’atenció
- Accessibilitat entre nivells

20. Limitada duplicació de proves, amb marge de millora
Consistència de l’atenció: proves (serveis)
Estudi qualitatiu (metges)
Atribuït a:
• HC compartida ●
Alguna duplicació, atribuïda a:
• Poc temps: “més fàcil repetir que
buscar la HC”
• No es poden complementar
sol·licituds (CV, GI)
“Tu vas a proves (a la història clínica compartida) i
et surten totes les que s’ha fet. I no et costa res, això.
Afortunadament, amb lo qual jo crec que no es
dupliquen, que s'estan fent les necessàries” (Baix
Empordà, metge atenció primària)

21. Limitada duplicació de proves, amb marge de millora
Consistència de l’atenció: proves (usuaris)
Estudi qualitatiu
Atribuït a:
• Distribució clara de responsabilitats
• Comparteixen la informació
(ordinador)
Alguna duplicació, atribuïda a:
• Pèrdua de resultats (CV)
• Llargs temps d’espera per resultats
AP per als problemes aguts;
duplicació a urgències (GI)
Enquesta
L’especialista repeteix proves que ha
havia realitzat el metge d’AP
73%
59%
76%
13%
24%
15%
7% 10%
6%7% 7% 3%
0%
25%
50%
75%
100%
Baix Empordà
(n:469)
Ciutat Vella
(n:590)
Girona (n:404)
Mai Poques vegades Moltes vegades Sempre

22. Desacords en la prescripció farmacèutica: canvis
Consistència de l’atenció: tractaments (serveis)
Estudi qualitatiu (metges)
Atribuït a:
• Incentius en la prescripció no
compartits ●
• Falta d’objectius terapèutics
compartits
“Aquí hi ha moltes trifurques perquè
l'especialista donarà la ultima medicació, el
malalt tornarà a mi, i a lo millor diré “pues no,
això no”. O “bueno intentarem canviar‐ ho”, no?
Però es clar la pressió que nosaltres tenim a
nivell de farmàcia no és la que tenen, no és la
que tenen els especialistes, no tenen la mateixa
(metge d’atenció primària, Girona)

23. Alguns desacords en la prescripció farmacèutica i contraindicacions
Consistència de l’atenció: tractaments (usuaris)
Estudi qualitatiu
Alguns desacords, atribuït a:
• Insuficient comunicació entre metges
per adaptar el pla de tractament
Algunes prescripcions contraindicades a
urgències, atribuït a:
• No es transfereix/usa la informació
► Efectes adversos
Enquesta
13% 13%
18%
11%12% 9%
0%
25%
50%
75%
100%
Metge AE desacord
indicacions AP (sempre,
moltes vegades)
Metge AP li va canviar
el tractament (sí)
Baix Empordà (n: 418; 201)
Ciutat Vella (n: 346; 225)
Girona (n: 552; 127)
Desacord a les indicacions i canvis en els
tractaments

24. Desacord sobre l’adequació de les derivacions, amb algunes
diferències entre àrees
Consistència de l’atenció: derivacions (serveis)
Estudi qualitatiu (metges)
Metges d’AE: derivacions innecessàries,
atribuïdes a:
• Sobrecàrrega de treball
• Insuficient formació o interès
Metges d’AP (GI): rebuig derivacions,
atribuïdes a:
• Pressió per disminuir activitat AE
• Actitud negativa a col·laborar
Indicadors (registres)
Pacients amb insuficiència cardíaca
correctament derivats a l’AE, segons
recomanacions clíniques
97%
86% 83% 81%
0%
25%
50%
75%
100%
Baix
Empordà
(n:42)
Ciutat Vella
(n:42)
Girona (n:42)
Derivació urgent Derivació no urgent

25. Adequació de les derivacions, amb alguns desacords
Consistència de l’atenció: derivacions (usuaris)
Estudi qualitatiu
Derivació a l’especialitat correcta
quan necessari ●
Algunes excepcions (no deriven o
amb retard):
► Pèrdua de temps i visites
innecessàries a AP (CV)
► Empitjorament de l’estat de salut
(CV)
► Cerca d’atenció privada (GI)
«La doctora que voy ya me atiende bien;
todas las veces que he ido me ha atendido
bien (…) Yo entro, le digo los problemas que
tengo, si ella considera que me lo puede
solucionar ella, me receta lo que sea y si no,
me deriva al hospital. Si es una cosa, no sé,
más especializada pues me deriva al hospital
(usuari, Ciutat Vella)

26. Consistència de l’atenció: comunicació (serveis)
Comunicació directa entre alguns metges sobre abordatge del
pacient
Estudi qualitatiu (metges)
► Accelera el diagnòstic i el tractament i
evita derivacions
Atribuïda a:
• Proximitat física: organització petita
(BE) centres propers (BE, GI), co-
localització (CV) ●
• Mecanismes de coordinació: reunions
conjuntes discussió casos clínics (GI,
BE); consultes virtuals (BE i CV) i
formació (BE)
Quan no hi ha comunicació
► Retards diagnòstics i terapèutics
Per la proximitat, pel coneixement, pel fet
de conèixer una persona tens més facilitat
de poder preguntar‐li alguna cosa, més
confiança. I bueno, en una setmana màxim
podràs parlar amb aquesta persona o
almenys fer‐li una visita virtual que ho fem
també a través del ECAP, el programa
informàtic. Per algunes especialitats que no
tenim aquí, (que estan) a l'hospital, és molt
més difícil contactar, llavors ens hem de,
més de buscar la vida nosaltres mateixos
(metge atenció primària, Ciutat Vella)

27. Consistència de l’atenció: comunicació (usuaris)
Comunicació directa entre alguns dels metges sobre abordatge
del pacient
Enquesta
51%
13%
25%
16%
25%
24%
12%
29% 14%
22%
33% 37%
0%
25%
50%
75%
100%
Baix Empordà
(n:469)
Ciutat Vella (n:590) Girona (n:404)
Sempre Moltes vegades Poques vegades Mai
El metge d’AP i l’especialista es comuniquen entre ells

28. Accessibilitat a l’AE des de l’AP: urgent
Adequada accessibilitat a l’atenció especialitzada urgent
després de la derivació
Estudi qualitatiu (metges)
Atribuïda a:
• Derivació a serveis d’urgències
• Circuits de diagnòstic ràpid
• Comunicació directa entre metges
5,3
6,5
0
5
10
Baix Empordà
(n:362)
Ciutat Vella
(n:87)
Dies
Indicadors (registres)
Temps d’espera des de la derivació per
sospita de càncer (CDR) fins a la primera
consulta amb l’especialista
Estudi qualitatiu (usuaris)
Atribuïda a:
• Possibilitat acudir als serveis d’urgències

29. Estudi qualitatiu (metges)
► Retards diagnòstics i terapèutics
► Atenció al lloc inadequat (AP o
urgències) ●
Accessibilitat a l’AE des de l’AP: no urgent (serveis)
Temps d’espera llarg per a l’atenció especialitzada no urgent
en moltes especialitats. A Girona també per proves.
28,2
39,6
0
10
20
30
40
50
Baix Empordà
(n:42)
Ciutat Vella
(n:57)
Dies
Indicadors (registres)
Temps d’espera des de la derivació no-urgent
fins la consulta amb l’especialista (insuficiència
cardíaca)
Moltes vegades et fa falta el camí del mig (per
derivar a l’especialista), que no és la urgència,
però no són sis mesos. I a vegades els hi dic jo
al malalt “miri, l'envio d'urgències, no
s'espanti, no és urgent”, però es que clar,
potser mig any no ens podem esperar (metge
atenció primària, Girona)

30. Accessibilitat de l’AE des de l’AP: no urgent (usuaris)
Temps d’espera llarg per a l’atenció especialitzada no urgent
en moltes especialitats. A Girona també per proves.
Estudi qualitatiu
► Atenció al lloc inadequat (AP,
urgències, privat)
► Empitjorament de l’estat de salut

31. Accessibilitat de l’AE des de l’AP: no urgent (usuaris)
Temps d’espera llarg per a l’atenció especialitzada no urgent
en moltes especialitats. A Girona també per proves.
Estudi qualitatiu Enquesta
3,8
7,0
8,7
3,0
5,0
6,5
3,9
5,5
7,8
0
2
4
6
8
10
12
Adequat
(55%)
Llarg
(24%)
Excessiu
(20%)
Adequat
(64%)
Llarg
(27%)
Excessiu
(9%)
Adequat
(56%)
Llarg
(26%)
Excessiu
(18%)
Mitjana (setmanes)
Baix Empordà (n: 331) Girona (n: 274) Barcelona (n: 396)
Temps d’espera des de la derivació i
valoració de la seva adequació

32. Resultats
3. Factors associats a la coordinació i continuïtat
entre nivells assistencials
- Del sistema de salut
- Organitzatius
- Dels professionals
- Dels usuaris

33. RELACIONATS AMB SISTEMA DE SALUT
↑ consistència de l’atenció:
derivacions adequades,
consistència tractaments i proves
↑ Accessibilitat a l’atenció urgent
desprès de la derivació
Distribució clara de
responsabilitat : prescripcions i
proves (usuaris)
Existència de mecanismes de
coordinació dissenyats pel
sistema de salut - CDR (metges)
Falta de criteris comuns a la
prescripció / incentius no
compartits (metges)
↑ Desacords en la prescripció
farmacèutica
Reducció pressupost sanitari
canvi model organitzatiu
(metges CV i GI)
↑ Altes prematures, rebuig
derivacions

34. ORGANITZATIUS
Àrea (enquesta a usuaris)
Principal factor associat a
continuïtat
Continuïtat informació i
comunicació entre metges:
BE > GI > CV
Consistència proves: GI > BE > CV
Existència de mecanismes de
coordinació (metges, usuaris)
Proximitat entre metges que
promou coneixement mutu
Sobrecàrrega de treball (metges i
usuaris): nombre metges insuficient,
poc temps coordinació
Pitjor ús mecanismes; derivacions
innecessàries, temps d’espera llargs
HCC: consistència
Discussió casos clínics (GI) i consultes
virtuals (CV i BE): resolució dubtes;
accés a l’AE, evita derivacions
Correu electrònic i telèfon: resolució
dubtes; accés a l’AE
Co-localització (metges i usuaris CV)
Organització petita (metges i usuaris
BE)
Treballar en centres propers (BE, GI
i alguns CV)
Resolució dubtes, accés AE

35. RELACIONATS AMB ELS PROFESSIONALS
Habilitats i formació dels metges
(metges i usuaris)
Adequació derivacions
Valors i actituds envers la
coordinació (metges, usuaris)
- Predisposició a comunicar-se i
utilitzar mecanismes de coordinació
- Predisposició a realitzar activitats
dirigides a l’altre nivell (proves,
informes, etc)
Ús de mecanismes i comunicació
Compromís del metge amb
l’atenció al pacient (usuaris)
Consulta informació, comunicació
amb altres metges

36. RELACIONATS AMB ELS USUARIS
Característiques sòcio-
demogràfiques (enquesta a
usuaris)
Persones grans: millor percepció
continuïtat entre nivells
Homes: millor percepció
transferència d’informació AE a la
AP
Menor nivell educatiu millor
percepció de continuïtat entre nivells
Estat de salut (enquesta a usuaris)
Pacients sense pluripatologia:
millor percepció continuïtat gestió
clínica

37. Discussió d’alguns resultats

38. Discussió
1. Principal contribució: millorar el coneixement de la coordinació i
continuïtat per la millora de la qualitat al nostre entorn
• anàlisi comprensiva: diferents dimensions i mecanismes, població
general, al llarg del contínuum assistencial.
fenomen multidimensional e interrelacionat
• evidència sòlida basada en diferents mètodes, fonts d’informació,
informants i contextos
profunditat i complementarietat

39. Discussió
2. Bona coordinació i continuïtat entre nivells d’atenció:
transferència d’informació, consistència de l’atenció i
accessibilitat a l’AE urgent
• Sembla superior a altres entorns (EEUU, UK)
• Continuïtat informació i gestió clínica millor a entorns de gestió
integrada (enquesta i alguns indicadors)
• Tendència a millorar en relació a estudis previs (convergència
implementació mecanismes, HC)
més anàlisis comparatives, de l’impacte de la crisi i els canvis
introduïts al nostre entorn

40. Discussió
3. Problemes, amb diferent intensitat segons l'àrea, on hi ha marge
de millora:
• qualitat de registre i ús de la informació compartida (especialistes,
metges substituts i d’urgències), i usuaris de Ciutat Vella
• canvis en els tractaments, adequació les derivacions i accessibilitat a
l’AE no urgents (Baix Empordà) i proves complementàries (Girona)

41. Discussió
4. Les claus:
• HCC important per la coordinació de la informació i consistència, però
no suficient
• Mecanismes de retroalimentació i “co-localització” milloren la
coordinació i també actuen sobre factors relacionats amb els
professionals:
• Coneixement mutu i confiança (valors)
• Habilitats i formació de l’AP
alerta amb la substitució per altres mecanismes: consultes virtuals
• Condicions laborals adequades per l’ús dels mecanismes: registre
d’informació, comunicació, participació a reunions, etc.

42. Discussió
5. SNS i model d’atenció basat a l’AP més anàlisi internacionals
6. Pitjor percepció de continuïtat dels pacient joves, dones, i
pluripatològics
desigualtats en l’atenció en funció de les seves característiques
sociodemogràfiques?
7. Un repte continua sent avaluar l’impacte de la coordinació a la millora
de la qualitat i de la salut on l’evidència és molt limitada
8. Necessitat de marcs conceptuals comprensius i eines validades i
consensuades per avançar de forma comú en el coneixement

43. Properes etapes: COORDENA-CAT

44. Propera etapa: COORDENA-CAT
Estudi COORDENA-CAT: La coordinació entre nivells d’atenció i la seva
relació amb la qualitat a diferents entorns sanitaris del sistema públic de
salut (2016-2019) – Finançament: Institut de Salud Carlos III (PI15/00021)
Objectiu: Analitzar el grau de coordinació entre nivells d’atenció a
diferents entorns sanitaris del sistema públic de salut català i la seva
relació amb la qualitat assistencial
Els objectius específics són:
Analitzar el grau de coordinació de la gestió clínica i d’informació
entre nivells d’atenció percebut pels metges i identificar els factors
associats
Analitzar el grau de coneixement i ús dels mecanismes de
coordinació implementats als entorns d’estudi i identificar els factors
associats
Analitzar la relació entre el grau de coordinació entre nivells d’atenció
percebut i al qualitat assistencial

45. Propera etapa: COORDENA-CAT
Participants: CSC, SSIBE, ICS, PAMEM; HMAR, BSA, grup SAGESSA,
CST, FSE, CHV, CSA
SUBESTUDI 1
Anàlisi de la coordinació entre nivells
d’atenció i els seus factors associats
SUBESTUDI 2
Anàlisi de la relació entre la coordinació
entre nivells i la qualitat assistencial
Estudi transversal
Enquesta online amb qüestionari
autoadministrat a metges d’atenció
primària i especialitzada del
sistema de salut públic català
Estudi ecològic, amb
informació de l’enquesta i
d’indicadors de qualitat
assistencial

46. Han participat
en aquests
estudis
CSC
M.Luisa Vázquez
Ingrid Vargas
Marta Aller
Sina Waibel
Diana Henao
Claudia Ortiz
SSIBE
Jordi Coderch
Inma Sánchez
Elvira Sánchez
ICS
Rosa Morral
Núria Martínez
Sebastià Calero
Manel Ferran
Soledad Romea
PAMEM
Mercè Abizanda
PARC DE SALUT MAR
Francesc Cots
BSA
Josep R Llopart
Grup SAGESSA
Lluís Colomés

47. Publicacions i bibliografia

48. Publicacions
ANÀLISI DE LA COORDINACIÓ ASSISTENCIAL
.Enablers and barriers to clinical care coordination across levels of care in the Catalan healthcare system: the
perception of primary and secondary care doctors.Aller MB, Vargas I, Coderch J, Calero S, Cots F, Abizanda M, Farré J,
Llopart JR, Colomés Ll, Vázquez ML. BMC Health Services Research 2016 (acceptat)
Development and testing of indicators to measure coordination of clinical information and management across levels
of care. Aller MB, Vargas I, Coderch J, Calero S, Cots F, Abizanda M, Farré J, Llopart JR, Colomés Ll, Vázquez ML. BMC
Health Services Research 2015, 15:323 doi:10.1186/s12913-015-0968-z.
Factores que influyen en la coordinación entre niveles asistenciales según la opinión de directivos y profesionales
sanitarios. Henao D, Vázquez ML, Vargas I. Gac Sanit. 2009; 23(4): 280-6.
ANÀLISIS DE LA CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL
Continuity of clinical management and information across care levels: perceptions of users of different healthcare
areas in the Catalan national health system. Waibel S, Vargas I, Aller MB, Coderch J, Farré J, Vázquez ML. BMC Health
Services Research 2016 (acceptat)
The performance of integrated health care networks on COPD: analysis of continuity of care using multiple case
studies. Waibel S, Vargas I, Aller MB, Gusmão R, Henao D, Vázquez ML. Int J Integr Care. 2015 Jul-Sep; 15: e029.
A first approach to differences in continuity of care perceived by immigrants and natives in the Catalan public
healthcare system. Aller MB, Colomé JM, Waibel S, Vargas I, Vázquez ML. Int J Environ Res Public Health. 2013; 10:1474-88
A comprehensive analysis of patients perceptions of continuity of care and their associated factors. Aller MB, Vargas I,
Waibel S, Coderch J, Sánchez-Pérez I, Colomés Ll, Llopart JR, Ferran M, Vázquez ML. Int J Quality Health Care. 2013;
Jul;25(3):291-9.
What do we know about patients' perceptions of continuity of care? A meta-synthesis of qualitative studies. Waibel S,
Henao D, Aller MB, Vargas I, Vázquez ML. Int J Qual Health Care. 2012; 24(1):39-48.
Factors associated to experienced continuity of care between primary and outpatient secondary care in the Catalan
public healthcare system. Aller MB, Vargas I, Waibel S, Coderch-Lassaletta J, Sánchez-Pérez I, Llopart JR, Colomés Ll,
Ferran M, Garcia-Subirats I, Vázquez ML. Gac Sanit. 2013;27:207-13.
La continuidad asistencial entre niveles percibida por los usuarios del sistema de salud catalán. Aller MB, Vargas I,
Sánchez-Pérez I, Henao D, Coderch J, Llopart JR, Ferran M, Colomés L, Vázquez ML. Rev Esp Salud Publica. 2010; 84: 371-
387.

49. Publicacions
DESENVOLUPAMENT CONCEPTUALS
La coordinación entre niveles asistenciales: una sistematización de sus instrumentos y medidas.
Terraza-Núñez R, Vargas I, Vázquez ML. Gac Sanit. 2006; 20(6): 485-95.
Integrated healthcare networks in Latin America: a framework for analysis. Vázquez ML, Vargas I, Unger
JP, Mogollón AS, da Silva MRF, Paepe P. Rev Panam Salud Publica /Pan Am J Public Health. 2009; 26(4): 360-7.
ANÀLISIS DE LES ORGANITZACIONS SANITÀRIES
Las organizaciones sanitarias integradas. Un estudio de casos. Vázquez ML, Vargas I. 2ª ed. Barcelona:
Consorci Hospitalari de Catalunya; 2009. p.242.
De la competència a la col·laboració. Experiència en la integració assistencial a Catalunya. Vargas I,
Vázquez ML, Henao D, Farré J. Fulls Econ Sist Sanit. 2009; 38: 27-37.
Organizaciones sanitarias integradas y otros ejemplos de colaboración entre proveedores. Informe
SESPAS 2012. Vázquez ML, Vargas I, Nuño R, Toro N. Gac Sanit. 2012; 26(S): 94-101.
Integración asistencial de dos organizaciones en Cataluña. Henao D, Vázquez ML, Vargas I, Coderch J,
Llopart JR. Rev Salud Publica (Bogota). 2008; 10(1): 33-48.
Barreras y facilitadores de la coordinación asistencial en dos organizaciones sanitarias integradas en
Cataluña. Vargas I, Vázquez ML. Gac Sanit. 2007; 21(2): 114-123.

50. Publicacions
INSTRUMENTS DE MESURA
Indicadors de coordinació entre nivells d’atenció
Development and testing of indicators to measure coordination of clinical information and management
across levels of care. Aller MB, Vargas I, Coderch J, Calero S, Cots F, Abizanda M, Farré J, Llopart JR,
Colomés Ll, Vázquez ML. BMC Health Services Research 2015, 15:323 doi:10.1186/s12913-015-0968-z.
Qüestionari per a la mesura de la continuïtat assistencial (CCAENA)
Diseño y validación de un cuestionario para medir la continuidad asistencial entre niveles desde la
perspectiva del usuario: CCAENA. Letelier MJ, Aller MB, Henao D, Sánchez-Pérez I, Vargas I, Coderch J,
Llopart JR, Ferran M, Colomés L, Vázquez ML. Gac Sant. 2010; 24(4): 339-346.
A tool for assessing continuity of care across care levels: an extended psychometric validation of the
CCAENA questionnaire. Aller MB, Vargas I, Garcia-Subirats I, Coderch J, Colomés Ll, Llopart JR, Ferran M,
Sánchez-Pérez I, Vázquez ML. Int J Integr Care 2013; 13:e050.

51. Bibliografia
Ovretveit J. Does Clinical Coordination Improve Quality and Save Money? The Health Foundation:
London, 2011.
McDonald KM, Sundaram V, Bravata DM, et al. Closing the Quality Gap: A Critical Analysis of Quality
Improvement Strategies. Volume 7—Care Coordination. Rockville, MD: Agency for Healthcare Research
and Quality, U.S. Department of Health and Human Services; June 2007
Nolte E, Pitchforth E. What is the evidence on the economic impact of integrated care? Policy
Summary 11 2014; European Commission
Galbraith J. Designing complex organizations. Addison-Wesley Publishing Company; 1973.
Haggerty JL, Reid RJ, Freeman GK, Starfield B, Adair CE, McKendry R. Continuity of care: A
multidisciplinary review. Br Med J 2003; 327: 1219-21.
Longest BB, Young.G. Coordination and communication. In: Shortell S.M., Kaluzny A., editors. Health
care management. 4ª ed. New York: Delmar; 2000. 210-243.
McDonald K, Sundaram V, Bravata D, Lewis R, Lin N, Kraft S, et al. Care Coordination. Vol 7. Closing
the Quality Gap: A Critical Analysis of Quality Improvement Strategies. Technical Review 9.
Rockville, MD: Agency for Healthcare Research and Quality; 2007.
Mintzberg H. La estructura de las organizaciones. Barcelona: Ariel; 1990.
Øvretveit J. Does clinical coordination improve quality and safe money? London: Health Foundation,
2011
Reid RJ, Haggerty JL, McKendry R. Defusing the confusion: concepts and measures of continuity
of healthcare. Ottawa: Canadian Health Services Research Foundation, 2002.
Saltman RB, Rico A, Boerma W. Primary health care in the driver's seat? Organizational reform in
European primary care. Berkshire: Open University Press; 2006.
Starfield B. Coordination in health care. In Primary Care (in Spanish).Barcelona: Masson; 2002. p.
233-65.

52. Moltes gràcies!
Contacte maller@consorci.org
ivargas@consorci.org
swaibel@consorci.org