HC3 i La Meva Salut
D´ un repositori d´informació a un instrument
estratègic dins del model d'atenció integrada
centrat en les persones
Dr. Oscar Solans Fernandez
Responsable Funcional HC3
Fundació TICSalut
El Departament de Salut publica tota la informació sobre els centres del sist...Miqui Mel
#87 GenCat: El Departament de Salut publica tota la informació sobre els centres del sistema sanitari públic català
Source: GenCat
Data: November 2014.
Innovant en atenció primària a Catalunya_ Observatori La gestió importaRichard Canabate
La reforma de l’atenció primària iniciada el 1985 es va inspirar en la declaració d’Alma-Ata, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia formulat uns anys abans. La necessitat del canvi era evident, ja que el model anterior es caracteritzava per les dificultats d’accés, el predomini de l’atenció curativa, l’orientació mèdica centrada en les malalties i la manca absoluta de treball en equip.
Trenta cinc anys després, l’atenció primària, tensionada conjunturalment per la pandèmia, està en crisi d’esgotament per múltiples factors, entre els quals destaquen la insuficient dotació pressupostària i la manca d’atractiu per als professionals i les professionals més joves, l’envelliment de la població i les burocràcies que han anat llastant el primer nivell assistencial. Tots els actors del sistema són conscients de la situació i ja fa temps que es publiquen informes de comitès d’experts i s’elaboren plans oficials de reforma condemnats a encastar-se una vegada i l’altra contra unes estructures que, si bé diuen voler abraçar els canvis, estan atrapades en les seves pròpies rigideses i corporativismes.
King’s Fund, en una situació de l’atenció primària britànica molt semblant a la nostra, lluny de debatre una reforma general, a “Innovative models of general practice” fa una revisió de quines són les innovacions que estan ajudant a reajustar i refermar els valors essencials de l’atenció primària. Seguint la terminologia de Víctor Lapuente, els investigadors d’aquesta institució londinenca fugen dels models i les proclames pròpies dels “xamans” i es posen, en canvi, la granota de les “exploradores”.
Què s’està innovant al territori?
Amb aquests antecedents, l’equip editorial de la secció d’Atenció sanitària basada en el valor de l’Observatori La gestió importa, s’ha arremangat per esbrinar què s’està innovant de debò al territori amb la finalitat de generar un benchmarking qualitatiu que sigui capaç d’empènyer la reforma de l’atenció primària des de baix. Per aquest motiu hem entrevistat 22 professionals dels quals sabíem que estan provant coses noves, hem revisat, a més, els 45 projectes innovadors de l’atenció primària que ara fa dos anys es van presentar al premi que havia convocat al respecte la Societat Catalana de Gestió Sanitària i també hem fet un cop d’ull al pla funcional per a la construcció del nou centre d’atenció primària Cirera-Molins, a Mataró, perquè sabem que s’ha elaborat tenint en compte les lliçons apreses durant la pandèmia.
HC3 i La Meva Salut
D´ un repositori d´informació a un instrument
estratègic dins del model d'atenció integrada
centrat en les persones
Dr. Oscar Solans Fernandez
Responsable Funcional HC3
Fundació TICSalut
El Departament de Salut publica tota la informació sobre els centres del sist...Miqui Mel
#87 GenCat: El Departament de Salut publica tota la informació sobre els centres del sistema sanitari públic català
Source: GenCat
Data: November 2014.
Innovant en atenció primària a Catalunya_ Observatori La gestió importaRichard Canabate
La reforma de l’atenció primària iniciada el 1985 es va inspirar en la declaració d’Alma-Ata, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia formulat uns anys abans. La necessitat del canvi era evident, ja que el model anterior es caracteritzava per les dificultats d’accés, el predomini de l’atenció curativa, l’orientació mèdica centrada en les malalties i la manca absoluta de treball en equip.
Trenta cinc anys després, l’atenció primària, tensionada conjunturalment per la pandèmia, està en crisi d’esgotament per múltiples factors, entre els quals destaquen la insuficient dotació pressupostària i la manca d’atractiu per als professionals i les professionals més joves, l’envelliment de la població i les burocràcies que han anat llastant el primer nivell assistencial. Tots els actors del sistema són conscients de la situació i ja fa temps que es publiquen informes de comitès d’experts i s’elaboren plans oficials de reforma condemnats a encastar-se una vegada i l’altra contra unes estructures que, si bé diuen voler abraçar els canvis, estan atrapades en les seves pròpies rigideses i corporativismes.
King’s Fund, en una situació de l’atenció primària britànica molt semblant a la nostra, lluny de debatre una reforma general, a “Innovative models of general practice” fa una revisió de quines són les innovacions que estan ajudant a reajustar i refermar els valors essencials de l’atenció primària. Seguint la terminologia de Víctor Lapuente, els investigadors d’aquesta institució londinenca fugen dels models i les proclames pròpies dels “xamans” i es posen, en canvi, la granota de les “exploradores”.
Què s’està innovant al territori?
Amb aquests antecedents, l’equip editorial de la secció d’Atenció sanitària basada en el valor de l’Observatori La gestió importa, s’ha arremangat per esbrinar què s’està innovant de debò al territori amb la finalitat de generar un benchmarking qualitatiu que sigui capaç d’empènyer la reforma de l’atenció primària des de baix. Per aquest motiu hem entrevistat 22 professionals dels quals sabíem que estan provant coses noves, hem revisat, a més, els 45 projectes innovadors de l’atenció primària que ara fa dos anys es van presentar al premi que havia convocat al respecte la Societat Catalana de Gestió Sanitària i també hem fet un cop d’ull al pla funcional per a la construcció del nou centre d’atenció primària Cirera-Molins, a Mataró, perquè sabem que s’ha elaborat tenint en compte les lliçons apreses durant la pandèmia.
Albert Alonso, president de la International Foundation for Integrated Care. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
"La bronquiolitis en lactants no s'hauria de tractar de forma rutinària amb broncodilatadors (tipus salbutamol)". RECOMANACIÓ ESSENCIAL per a pacients. Essencial és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d’evitar-ne la realització. Aquestes recomanacions són consensuades i avalades per les societats científiques, els professionals sanitaris, els pacients i l’AQuAS.
El punt de vista del farmacèutic directiu. Reptes de la medicina de precisió ...Societat Gestió Sanitària
Ponència a càrrec d'Anna Clopés, adjunta a la Direcció General per a la Gestió del Coneixement, el Medicament, la Innovació i la Recerca de l'Institut Català d'Oncologia. En el marc de la Jornada "Els nous reptes de la medicina de precisió" celebrada el 12 de novembre de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiAntoni Parada
Telemedicina i pacients crònics. Conferència impartida pel Professor canadenc Denis Protti Health Information Science - Victoria University. Barcelona, 2 de febrer de 2012. Organitzada per la Fundació TicSalut i l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut . Ressenya en català.
El programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
Albert Alonso, president de la International Foundation for Integrated Care. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
"La bronquiolitis en lactants no s'hauria de tractar de forma rutinària amb broncodilatadors (tipus salbutamol)". RECOMANACIÓ ESSENCIAL per a pacients. Essencial és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d’evitar-ne la realització. Aquestes recomanacions són consensuades i avalades per les societats científiques, els professionals sanitaris, els pacients i l’AQuAS.
El punt de vista del farmacèutic directiu. Reptes de la medicina de precisió ...Societat Gestió Sanitària
Ponència a càrrec d'Anna Clopés, adjunta a la Direcció General per a la Gestió del Coneixement, el Medicament, la Innovació i la Recerca de l'Institut Català d'Oncologia. En el marc de la Jornada "Els nous reptes de la medicina de precisió" celebrada el 12 de novembre de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiAntoni Parada
Telemedicina i pacients crònics. Conferència impartida pel Professor canadenc Denis Protti Health Information Science - Victoria University. Barcelona, 2 de febrer de 2012. Organitzada per la Fundació TicSalut i l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut . Ressenya en català.
El programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
Material de (2) la conferencia “La E-Salud en mundo global” realizada el 17 de febrero de 2.012 por el Sr. Joan Cornet, Presidente Ejecutivo de la Fundación TicSalud (1er ciclo de conferencias en el ámbito TIC-Salud organizado por las Escuelas Universitarias de Informática y de Enfermería con la colaboración de la Fundación Tic-Salud, en el marco del Máster Oficial en Gestión de la Información y el Conocimiento en el Ámbito de la Salud)
La ciencia y la tecnología no tienen fronteras en un mundo global en el que están apareciendo innovaciones por todas partes. La eSalud tiene por vocación dar mejores servicios en el seno de los sistemas de salud. A pesar de las diferencias culturales, lingüísticas y de práctica de la medicina, el ser humano y la salud se convierten en lo mismo en todas partes. Las nuevas tecnologías permiten la comunicación rápida, la compartición de experiencias, el aprendizaje de las mejores prácticas y el contraste de resultados. Por eso la implementación de procesos de eSalud es un fenómeno de alcance local, pero su éxito depende del conocimiento global. Es por ello que cada vez hay más redes y organizaciones que facilitan la transferencia de conocimiento y el compilado de las mejores prácticas. El reto, pues, tanto para las organizaciones sanitarias como para las universidades y empresas innovadoras es lograr que las TICs, una vez probadas y homologadas, sean implementadas en los servicios de salud. Todo un reto tecnológico, legal, ético y financiero.
La conferencia fue impartida por el Sr. Joan Cornet, Presidente Ejecutivo de la Fundación TicSalud. El Sr. Cornet es Ingeniero técnico y Licenciado en psicología. A lo largo de su dilatada experiencia profesional, ha ocupado los cargos de Presidente Consorcio Hospitalario de Cataluña, Vicepresidente de la Federación de Municipios de Cataluña y Coordinador de la Comisión de Sanidad y Servicios Sociales de la FEMP, alto funcionario en la Comisión Europea , y Secretario General del Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya. En septiembre 2005 el Gobierno le encargó la puesta en marcha de la Bioregión de Cataluña y desde Enero 2007 por encargo del Departamento de Salud está al frente de la Fundación TicSalut.
Ponència de Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Sessions tècniques del CSC - 16 de juny de 2016
Presentació a càrrec de Marta Aller, Sina Waibel e Ingrid Vargas, investigadoras del Servei d'Estudis en Prospectives i Polítiques de Salut del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) y Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA).
Presentació a càrrec de la directora general de l'Institut Català d'Oncologia, Candela Calle, en el marc de la sessió Dirigim organitzacions ètiques? organitzada el 19 de setembre per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
El Estudio de Redes Sociales, presentado anualmente desde el 2009 es una referencia en el sector, ya que analiza la evolución de la penetración de las Redes Sociales, el perfil de los usuarios, el nivel de saturación de la publicidad, la vinculación con las marcas, entre otros aspectos. Esta XV Edición del Estudio está patrocinada por Epsilon Technologies y se ha elaborado en colaboración con Elogia.
Guía para la publicidad de medicamentos de uso humano_ Generalitat de CatalunyaRichard Canabate
Con esta nueva edición, se actualiza la información relacionada con el ámbito de la publicidad #digital, unificando en un mismo documento aquella información que se había publicado con anterioridad y separadamente en distintos boletines.
La guía incluye referencias a diferentes formas de hacer publicidad en el entorno digital, ya sea mediante el uso de #plataformas y redes sociales, herramientas para dirigirse a profesionales sanitarios, así como podcasts, webinars o buscadores en línea y sus servicios de anuncios.
Asimismo, la guía añade al apartado de normativa aplicable la nota informativa de la Dirección General de la Cartera Común de Servicios del SNS y Farmacia, sobre el uso de códigos QR para remitir a la ficha técnica de los medicamentos en los materiales promocionales dirigidos a profesionales sanitarios.
¿Cómo preguntar a la IA?_ Universitat Oberta de CatalunyaRichard Canabate
Esta
guía tiene el objetivo de servir como una ayuda para
conseguir resultados que puedan apoyar al profesorado
dentro del proceso de enseñanza. Se ha articulado en torno
a una serie de actividades y las utilidades relacionadas a las
que pueden dar respuesta algunas herramientas
recomendadas, junto con los prompts.
Cronicidad y estrategias de e-salud_IQVIA y Pacientes POPRichard Canabate
El 47% de los pacientes crónicos tienen dificultad con la tecnología a la hora de interactuar con el sistema de salud, existiendo importantes diferencias por grupos de edad (78% mayores de 70 años; frente al 17% en personas menores de 40).
El estudio revela que el nivel de alfabetización digital de los pacientes crónicos es muy variable, lo que dificulta su capacidad para utilizar adecuadamente las herramientas tecnológicas en los perfiles menos digitales. Durante la presentación del informe, el director general de la POP, Pedro Carrascal, afirmó que la implementación de estrategias de e-salud ha permitido mejorar la calidad de vida de los pacientes crónicos, brindándoles acceso a información y servicios médicos de manera más rápida y eficiente, “pero para que estas estrategias sean efectivas, es fundamental que los pacientes posean las habilidades digitales que les permitan aprovechar las herramientas disponibles”.
Género, edad y nivel socioeconómico
El informe también señala que el género y la edad son los factores más relacionados con el uso de la tecnología. Los hombres muestran mayor aversión que las mujeres a la tecnología en todos los grupos de edad.
En cuanto al rango de edad destaca que en el 74% de los mayores de 70 años piden cita a su médico presencialmente. En cambio, los pacientes más jóvenes se sienten más agiles al utilizar móviles e Internet, y son capaces de sacar mayor provecho a las herramientas de e-salud. Destaca que solo un tercio de los pacientes menores de 40 utilizan exclusivamente la vía presencial para solicitar cita previa con su médico.
En el análisis de entornos socioeconómicos se observa que en los perfiles bajos la tecnología supone una barrera al acceso de las herramientas de e-salud. Asimismo, el consumo de medicamentos por habitante para las patologías seleccionadas disminuye a medida que aumenta el nivel socioeconómico. Esto probablemente se explica por los hábitos de vida más saludables en entornos de nivel socioeconómico más alto.
5º Estudio sobre el impacto de la IA en la educación en España_GAD3Richard Canabate
Nuevo informe publicado sobre El impacto de la IA en la educación en España, sobre encuesta realizada a adolescentes, padres y profesores.
📌 El 82% de los alumnos, seguido por el 73% de los profesores y el 69% de los padres, afirma haber utilizado en alguna ocasión herramientas de inteligencia artificial.
📌 El 57% de los padres cree que la IA tendrá un impacto positivo en la educación de sus hijos, porcentaje que aumenta (61%) en relación con el efecto positivo que tendrá la IA en el futuro profesional de sus hijos.
📌 Los padres se sienten más abrumados y tienen un menor entendimiento de la IA en comparación con profesores y alumnos.
📌 Los profesores son más críticos respecto al uso de la IA por parte de sus
alumnos, recomendando su uso en general en menor medida (33%) que los
padres (42%). El área donde recomiendan en mayor medida su uso es para la
búsqueda de nueva información.
Estrategia y líneas de acción para la protección de infancia y adolescencia e...Richard Canabate
Con motivo del Día Internacional de la Protección de Datos 2024, la Agencia Española de Protección de Datos ha presentado su Estrategia para la protección de la infancia y adolescencia en internet.
El estudio "La Comunicación Científica en España" es una iniciativa enmarcada en el proyecto estratégico “Ciencia de la Comunicación Científica” de FECYT. El objetivo es analizar el estado actual de la comunicación científica en España e identificar necesidades, espacios y campos no cubiertos con el objetivo de diseñar estrategias encaminadas a mejorar la calidad e impacto de la comunicación científica en nuestro país y lograr, en último término, el desarrollo de una comunicación científica más eficaz, ética y profesional.
El estudio incluye:
Un análisis de la investigación en comunicación científica en España, prestando atención a cuáles son y cómo son las entidades y grupos de investigación que trabajan en este campo; quiénes son y qué relaciones existen entre las personas que investigan en este campo y qué elementos podrían fomentar el avance de la investigación española en este campo.
Un análisis de la formación: Identificar y analizar qué programas se ofrecen en España orientados a la formación especializada en comunicación científica (máster, postgrados y cursos de experto), los modelos docentes en los que se basan, así como las relaciones entre las competencias de aprendizaje y las necesidades profesionales reales.
Un estudio de casos sobre los de sectores que requieren de profesionales de la comunicación científica en España, explorar cuáles de ellos los emplean y cuáles no, identificando motivos y barreras.
Aunque ya existen publicaciones sobre el diseño de áreas hospitalarias, su aproximación al diseño es de
forma aislada, por lo que hemos querido recopilar en un único libro todas ellas integradas, dándole una
visión global y con un enfoque práctico. A partir del conocimiento adquirido de la práctica diaria y tras
muchos años de experiencia en el sector, se ha conseguido plasmar no solo el diseño de las mismas, sino
cómo ha sido su evolución y cómo será su futuro, así como todo el proceso desde que se plantea una
nueva infraestructura hospitalaria hasta su contratación y su construcción.
El ecosistema de la Atencion Primaria_SESPAS.pdfRichard Canabate
La Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria ha publicado una monografía sobre el momento actual que vive la Atención Primaria en España así como diversos retos y desafíos presentes y futuros y algunas ideas para hacerles frente.
El texto está estructurado en 2 bloques; el primero de ellos de evaluación, en el que se analiza la situación de la Atención Primaria; y un segundo bloque en el que se recogen las propuestas de los distintos autores para hacer evolucionar las funciones de los distintos profesionales que componen los equipos de Atención Primaria, para optimizar los recursos disponibles y para atender no solo los problemas salud propiamente dichos sino también aquellos aspectos sociosanitarios y comunitarios que los condicionan.
Estrategia Andaluza Inteligencia Artificial 2030_Junta de AndalucíaRichard Canabate
La Estrategia Andaluza de Inteligencia Artificial 2030 se conforma como un instrumento general de planificación para las políticas de Inteligencia Artificial. Alineada con los marcos de referencia nacional y europeo, persigue avanzar hacia un desarrollo de las capacidades de nuestra región en esta materia, articulando a los agentes de nuestro entorno, potenciando capacidades y fijando criterios que hagan su desarrollo, uso y explotación seguro y confiable, posicionando Andalucía entre las economías digitales más avanzadas.
La Agencia Española de Protección de Datos publica su Memoria 2022, que recoge las actividades realizadas, un análisis de las tendencias normativas y los retos de futuro.
El año pasado la Agencia recibió 15.128 reclamaciones, lo que supone un incremento del 9% respecto a 2021 y un 47% respecto a 2020.
Las reclamaciones planteadas con mayor frecuencia por los ciudadanos corresponden a servicios de internet, videovigilancia, recepción de publicidad no deseada e inserción indebida en ficheros de morosidad.
Las áreas de actividad con mayor importe de multas impuestas han sido servicios de Internet, publicidad, asuntos laborales, brechas de datos personales, contratación fraudulenta y telecomunicaciones, que aglutinan el 87% de la cifra global de sanciones.
La Agencia ha realizado en 2022 la campaña de concienciación de mayor éxito de su historia, Más que un móvil, con casi 300 millones de impactos
Informe de los servicios sanitarios de las CCAA_FADSPRichard Canabate
El presente Informe sobre los Servicios Sanitarios de las CCAA es el Informe
número 19 realizado por la Federación de Asociaciones para la Defensa de la
Sanidad Pública (FADSP) que venimos realizando de manera anual, excepto
en 2020, desde el año 2004.
Plan de accion de atencion primaria y comunitaria 2022 2023_ Ministerio de Sa...Richard Canabate
¿Conoces el Plan de Acción de Atención Primaria y Comunitaria 2022/23 del SNS?
Acciones, objetivos y relación con el Marco Estratégico de Atención Primaria y Comunitaria...
La evaluación de tecnologías sanitarias (ETS)
es una pieza clave en España para la actualización permanente de la
cartera de servicios del Sistema Nacional de Salud (SNS), ya que sirve
de apoyo a la toma de decisiones sobre la inclusión de los avances
tecnológicos que hayan demostrado seguridad, eficacia y eficiencia,
así como sobre la desinversión o el uso apropiado de las tecnologías
sanitarias.
Guia para la implementación de proyectos de atencion sanitaria basada en el v...Richard Canabate
L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) es una entidad
de derecho público adscrita al Departamento de Salud de la Generalitat de
Cataluña que actúa al servicio de las políticas públicas. AQuAS tiene la misión
de generar conocimiento relevante mediante la evaluación y el análisis de datos
para la toma de decisiones con la finalidad de contribuir a la mejor de la salud
de la ciudadanía y la sostenibilidad del sistema de salud de Cataluña.
El informe Uso de inteligencia artificial y big data en las empresas españolas 2022 presenta una revisión de la manera en que el tejido empresarial español está adoptando estas tecnologías y sitúa los datos en el contexto europeo.
El uso de inteligencia artificial y de big data sube en las empresas de todos los tamaños
Crece en 3,6 puntos hasta alcanzar el 11,8% de las empresas de más de 10 empleados. Destacan las grandes empresas (más de 249 personas), con un aumento de ocho puntos porcentuales en el año 2022. Entre las microempresas (menos de diez personas), el 4,6% usa esta tecnología, más de un punto porcentual sobre el valor de 2021.
España ocupa la decimocuarta posición en la adopción de IA, equiparándose al uso de la media europea. Los sectores que más emplean la IA son los de información y comunicaciones (41,9%) y el TIC (41,3%). Estos se corresponden con los que más empresas la analítica de datos (35,2% en el TIC y 34,7% en el de información y comunicaciones).
El análisis de big data está presente en un 13,9% de las compañías, lo que supone casi tres puntos más que el año pasado. El 3,7% de las microempresas también usa esta tecnología, medio punto más que en 2021.
Aumento en las empresas con especialistas en IA y datos
Crecen un punto el porcentaje de empresas con especialistas en IA: del 1,4 al 2,3%. Por tamaños, tan solo el 1,6% de las pequeñas (10 a 49 personas empleadas) y el 4,4% de las medianas (50 a 249) cuentan con este tipo de personal, frente al 10,5% de las grandes empresas.
Las empresas que tienen más porcentaje de especialistas en IA son las del sector TIC (15,5%) y el de información y las comunicaciones (14,5%). Las personas especialistas en datos se encuentran en el 9,8% de las empresas, un aumento de siete décimas con respecto a 2021. Destacan las grandes empresas (41,7%), las medianas (20,1%) y pequeñas (7%); mientras que solo el 0,5% de microempresas dispone de este perfil en su plantilla.
Son también el sector TIC (41,9%) y el de información y comunicaciones (40,2%) donde hay un mayor porcentaje de empresas con especialistas en datos.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
4. Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internaci-
onal. La llicència es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
Autoria
Johanna Caro Mendivelso
Leslie Barrionuevo Rosas
Maite Solans
Cari Almazán
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Participants i revisors
Nuria Molist
Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic
Joan Espaulella
Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic
Anne-Sophie Gressler
Hospital Clínic i ISGlobal
Yolima Cossio Gil
Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus
Carolina Watson
Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus
Cristina Iniesta
Xarxa Hospitalària C-17
Cari Pontes
Àrea del medicament- CatSalut
Maria Dolors Navarro
Hospital Sant Joan de Déu
Elisenda de la Torre
Lliga Reumatològica
Mireia Espallargues
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Cristina Garcia
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Esther Arevalo
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Glòria Torras
CatSalut
Maite Antonio
Institut Català d’Oncologia
Moderadors i observadors
Johanna Caro Mendivelso
Leslie Barrionuevo
Maite Solans
Cari Almazán
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Agraïments
L’Agència vol fer palès el seu agraïment a totes les participants
en el taller, a la Sònia Alomar i la Teresa Botella pel seu suport a
l’organització i coordinació, i a la Marta Millaret per la seva tasca
en comunicació i xarxes socials.
5. ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
6
QUÈ ENTENEM PER VALOR?
8
A QUI I COM BENEFICIA L’ATENCIÓ SANITÀRIA
BASADA EN VALOR?
10
QUINES PROPOSTES S’HAN DE DUR A TERME
A CATALUNYA PER INCREMENTAR EL VALOR DE
L’ATENCIÓ SANITÀRIA?
12
PROPOSTA AQUAS DE DEFINICIÓ I MODEL
D’ATENCIÓ BASADA EN EL VALOR
14
ALGUNES INICIATIVES A CATALUNYA D’ATENCIÓ
BASADA AL VALOR I EL SEU ALINEAMENT AMB
EUROPA
16
REFLEXIONS FINALS
20
ANNEX 1. CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES
21
BIBLIOGRAFIA
22
6. 6 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
INTRO-
DUCCIÓ
L’envelliment de la població a Europa és un repte per als sistemes sanitaris
dels països que la integren i posa en risc la seva sostenibilitat. L’increment
dels pacients crònics complexos, fràgils i amb pèrdua de funcions cognitives
està incrementant la demanda de serveis sanitaris de llarg termini. A aquesta
demanda s’afegeix l’expectativa dels ciutadans d’assolir millors nivells de sa-
lut com també els requeriments de més implicació en les decisions relatives
a la seva salut, de més accés a les innovacions sanitàries i la demanda de
serveis sanitaris orientats a l’atenció centrada en les persones (1,2).
Malgrat aquests reptes, en general, els sistemes sanitaris continuen encara
proveint una atenció fragmentada, orientada principalment al maneig de
patologies de manera individual i de condicions agudes. Fins ara, la medicina
s’ha basat principalment en l’avaluació de la seguretat, l’eficàcia, l’efectivitat
i el cost-efectivitat de la pràctica mèdica, i recentment s’està reconeixent la
importància del resultat global del procés assistencial sobre les persones i els
pacients (3,4).
Tot i que hi ha un interès creixent en promoure estratègies que estimulin un
millor ús dels recursos, la distància entre la necessitat i la demanda de ser-
veis sanitaris i la inversió actual de recursos és cada cop més àmplia, la qual
cosa posa en risc la sostenibilitat i l’accés a la cobertura universal dels ser-
veis sanitaris. Així mateix, continuen persistint problemes relacionats amb les
variacions no explicades de les activitats assistencials i dels resultats de les
intervencions, l’infraús d’intervencions efectives, les desigualtats per malalties
o la sobreutilització dels serveis sanitaris, que poden causar danys als pa-
cients i el malbaratament de recursos que podrien ser redistribuïts a pràcti-
ques efectives (5).
En aquest context, l’atenció sanitària basada en el valor [s’utilitza indistinta-
ment “atenció sanitària basada en el valor” i el terme anglès Value-Based
Healthcare (VBHC)] s’està revelant com un nou paradigma en la provisió de
serveis de salut, promovent l’atenció centrada en el pacient i l’optimització
dels processos assistencials, en què la mesura de resultats i l’experiència dels
pacients són fonamentals. No obstant això, encara no hi ha una definició
única sobre què és la VBHC. La definició de valor pot ser subjectiva i allò que
es considera valuós pot diferir entre pacients, clínics, proveïdors de salut, po-
lítics, decisors o la indústria (6).
El concepte de valor té una llarga història des d’un punt de vista econòmic
amb Aristòtil, i ha anat evolucionant per exemple amb Marx en anys més
recents. En els seus inicis, i des d’una perspectiva de salut, Michael Porter va
definir “valor” com els resultats en salut que importen als pacients en relació
amb els costos necessaris per assolir aquests resultats (7). Posteriorment, al
Regne Unit i a Itàlia es va adoptar una aproximació que inclou tres aspectes
diferents de valor i que s’anomena Model de Triple Valor (6,8). Aquest model
es basa en el valor personal, en el valor tècnic i en el valor de l’assignació (6).
Recentment, l’Expert Panel on Effective Ways of Investing in Health (EXPH) ha
afegit un quart pilar a aquest model: el valor social (3). Vegem-los tot seguit:
Explorar diferents
perspectives sobre el
concepte de valor i
conèixer les experiències
a Catalunya és important
per prendre decisions
futures
7. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 7
> Valor personal: atenció apropiada per assolir els objectius del pacient.
Això requereix un procés de decisions compartides amb el pacient sobre
els riscos i els beneficis, incloent-hi l’opció de no fer res.
> Valor tècnic o d’utilització: assoliment dels millors resultats possibles amb
els recursos disponibles. Aquest aspecte inclou la necessitat d’identificar i
minimitzar la iniquitat /desigualtat.
> Valor de l’assignació: distribució equitativa de recursos entre els diferents
grups de pacients de la població. Quan existeixen diferències en l’assig-
nació de recursos poden produir-se desigualtats.
> Valor social: contribució de l’atenció sanitària a la participació i la con-
nectivitat social, basada en la solidaritat, el respecte i el reconeixement
de la diversitat.
Aquest nou paradigma de l’atenció basada en el valor està prenent força a
Catalunya, on s’estan desenvolupant diverses iniciatives que enriqueixen el
sistema sanitari. Aquestes iniciatives se centren en el pacient, els processos,
els sistemes de pagament segons resultats i la compra pública basada en
el valor. D’altra banda, l’atenció basada en el valor també està tenint una
forta repercussió a escala internacional, i especialment a escala europea,
amb programes com EU-H2020 (9), EITHealth (10), la xarxa de regions euro-
pees EUREGHA (11) o organismes europeus com l’Expert Panel on Value-ba-
sed Healthcare de la Comissió Europea (5). Així, per exemple, per a l’Agenzia
Italiana del Farmaco (AIFA), el valor ve donat per la utilitat marginal que el
pacient, el sistema nacional de salut i/o la societat poden obtenir de la
seva adquisició (12).
L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), com a
representant del Departament de Salut a EUREGHA, albira l’oportunitat de
posicionar el sistema català i els seus actors com a referents d’iniciatives
basades en valor. Per aquest motiu es va propiciar la celebració d’un taller
celebrat el mes de juny del 2019 amb líders i col·laboradors d’iniciatives
basades en valor que s’estan desenvolupant a Catalunya, juntament amb
pacients i representants de CatSalut i del Departament de Salut.
El taller es va estructurar en dues sessions: a la primera es van presentar els
projectes de VBHC que s’estan duent a terme, i a la segona es van debatre
tres aspectes: la definició d’atenció sanitària basada en el valor, la con-
tribució de la VBHC per afavorir l’accessibilitat i sostenibilitat del sistema
sanitari, i la identificació d’iniciatives que s’han de dur a terme per incre-
mentar el valor de l’atenció sanitària.
Aquest document és una primera aproximació en què es presenten els re-
sultats de les discussions generades durant el taller i les reflexions que han
aflorat posteriorment gràcies al coneixement compartit amb els partici-
pants i l’experiència d’AQuAS. Així mateix, s’hi presenten algunes iniciatives
a Catalunya d’atenció basada en el valor i el seu alineament amb Europa.
8. 8 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
QUÈ ENTENEM
PER VALOR?
Les reflexions aportades per les participants incorporaven referències relati-
ves a sis pilars: pacients, atenció de qualitat, resultats objectivables, costos,
avaluació continuada basada en l’evidència i valors de l’entorn.
1. Atenció centrada en el pacient i en les seves necessitats. L’atenció sani-
tària centrada en el valor es basa en les necessitats del pacient, tant pel
que fa a la malaltia com a la seva persona, tenint en compte que l’atenció
integra d’altres pilars, com ara l’evidència del tractament, les necessitats i
les expectatives del pacient.
2. Resultats i experiències importants per al pacient [Patient Reported Out-
come Measures (PROM)] com ara la qualitat de vida [Patient Reported
Experience Measures (PREM)] i la seguretat. És una atenció basada en
aquells resultats que són importants per al pacient, ja siguin resultats clí-
nics, resultats autoreportats pel pacient com la qualitat de vida o l’auto-
cura, el maneig de la condició clínica o el nombre d’ingressos. Es tracta
de garantir l’assoliment dels millors resultats i millorar la qualitat de vida
dels pacients, tenint en compte la societat en general (per a tots els ciu-
tadans). Per tant, l’atenció va dirigida al pacient, a la família i a la societat,
i ha de servir per resoldre els seus problemes de salut incorporant segure-
tat, expectatives i qualitat de vida.
3. Atenció basada en l’evidència i amb dades objectivables. És una atenció
centrada en dades i informació objectiva que demostri l’aportació d’un
valor afegit i que permeti la presa de decisions i actuacions que reforcen
aquest valor. Els resultats estan basats en l’eficàcia, l’efectivitat, l’eficiència
i en d’altres impactes de l’avaluació de tecnologies i de la qualitat.
4. Eficiència-costos-innovació. És la relació entre els resultats de salut (amb
una visió àmplia) i el cost d’obtenir-los: “resultats/costos”. És a dir, la relació
entre els efectes obtinguts i l’esforç i la despesa de recursos que implica.
5. Atenció sanitària de qualitat. Una atenció de qualitat a escala tècnica,
clínica i humana.
6. Valors de l’entorn (justícia, equitat, solidaritat i sostenibilitat). Es fonamen-
ten en l’establiment d’accions i la priorització d’accions basades en uns
objectius que recullen les prioritats de la societat i dels ciutadans d’una
manera justa, equitativa i sostenible segons els valors propis de l’entorn.
No hi una definició consensuada de valor, atès que aquest
concepte varia segons els àmbits i les experiències, tot i que
està en la línia de les iniciatives internacionals
9. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 9
Tots aquests pilars es reforcen amb una avaluació continuada, que permet
preveure el seu valor.
La proposta de definició de VBHC que emergeix de les aportacions de les par-
ticipants en el taller és la següent: la VBHC fa referència a una atenció centra-
da en el pacient, les seves necessitats i en els resultats que són importants per
a ell (qualitat de vida, estat de salut relacionat amb patologies o tractaments),
com també en els resultats que es relacionen amb l’experiència i amb l’atenció.
És a dir, una atenció de qualitat a escala tècnica, clínica i humana, que garan-
teixi els millors resultats clínics, i en què la presa de decisions estigui basada en
l’eficàcia, l’efectivitat, l’eficiència i en dades i informació objectiva que hagi de-
mostrat valor afegit i permeti la presa de decisions compartides. Per fer efec-
tiva i operativa una atenció centrada en el valor són necessàries mesures que
s’incorporin als sistemes d’informació organitzats i l’ús de les TIC. Així mateix, la
VBHC es fonamenta en la implementació d’accions i la priorització d’accions
basades en objectius, com també en l’evidència i una avaluació continuada.
Els objectius han de recollir les prioritats de la societat i dels ciutadans d’una
manera justa, equitativa i sostenible segons els valors propis de l’entorn.
Aquesta definició, a mig camí entre la de Michel Porter i la de l’EXPH, incorpora
una perspectiva més àmplia que la primera, atès que inclou els valors socials
de justícia, equitat, accessibilitat i els principis del Pla de Salut 2016-2020 (Pla
de Salut), compartits per la majoria dels sistemes de salut europeus. D’altra
banda, aquesta definició és més concreta i operativa que la definició elabo-
rada pel panell d’experts d’EXPH, que ha estat justament considerada massa
conceptual i difícil d’aplicar en la pràctica (13).
Un últim aspecte debatut respecte de la definició de “valor” és que aquest
concepte de valor es pot definir des de diferents perspectives. Per tant, es
planteja la necessitat de debatre i consensuar la definició de valor, no només
per al conjunt del sistema sanitari català, sinó també per a cadascun dels
seus actors principals (pacients, familiars, ciutadania, professionals sanitaris
assistencials, gerents, gestors, planificadors, avaluadors o economistes, entre
d’altres). Aquest consens afavorirà la transformació del sistema i serà el punt
de partida per al desenvolupament d’estratègies i iniciatives arrenglerades
amb els objectius d’un sistema sanitari basat en el valor, alhora que facilitarà
la generació d’informació per prendre decisions basades en valor.
10. 10 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
A QUI I COM BENEFICIA
L’ATENCIÓ SANITÀRIA
BASADA EN VALOR?
El principal benefici de l’atenció sanitària és transformar el sistema sanitari
perquè esdevingui més efectiu, accessible i sostenible. Segons els diferents
punt de vista, però, els beneficis que es generen són diferents:
Pacients (i els seus familiars) i societat
Els pacients (i les seves famílies) volen ser tractats de manera diferent segons
les seves preferències. La incorporació del pacient a la gestió de la seva cura
i l’adequació de l’atenció a les expectatives de resultats dels pacients re-
vertirà en una atenció sanitària més efectiva i sostenible, apoderant-lo en
relació amb la seva situació clínica, i incrementant l’efectivitat. Això ajudarà
a prioritzar i assolir resultats importants per als pacients. La participació ac-
tiva dels pacients permetrà la detecció de necessitats i la participació en la
coproducció de serveis clínics, la presa de decisions compartides i la cocrea-
ció d’agendes d’investigació. Així mateix, incorporar el pacient a la presa de
decisions ajuda a adaptar i ajustar l’atenció a cada individu i empodera el
pacient en la seva autocura.
Els beneficiaris de l’atenció sanitària basada en el valor són
els pacients (i els seus familiars), els professionals sanitaris
i de gestió clínica, els gestors de provisió de serveis i els
planificadors de polítiques sanitàries
Pacients
(i els seus familiars)
Aconseguir unes
expectatives i unes
preferències
Gestors de provisió
de serveis
Generar coordinació
i simplificació en
l’assistència
Professionals
sanitaris i gestors
clínics
Crear una cultura de
valor i d’aprenentatge,
satisfacció
Planificadors de
polítiques sanitàries
Generar valor:
proporcionar una cura de
qualitat, eficaç i sostenible
11. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 11
Professionals sanitaris i gestors clínics
La implicació dels professionals permetrà crear una cultura del valor que
abasti tots els agents implicats en la salut i que transmeti conceptes de valor
ètics, tècnics, socials, participatius i sostenibles. Aquesta cultura de valor ha
de permetre un enteniment mutu del professional, del pacient i de l’entorn.
Així mateix, pot influir en el canvi de la relació entre el professional i el pacient
amb la personalització dels tractaments. La implicació dels professionals en l’as-
sistència sanitària basada en el valor se centra en l’aprenentatge, oferint un valor
al pacient mitjançant informació clínicament rellevant i basada en l’evidència i
una capacitació dels professionals. A més, la qualitat de l’assistència sanitària
vindrà donada per resultats rellevants per als pacients que els professionals són
capaços de mesurar i visualitzar. Tot això ha de comportar una satisfacció per als
professionals i els seus equips.
Gestors d’organització i provisió de serveis
Els proveïdors es beneficien de l’assistència basada en el valor alineant els seus
productes i serveis amb els resultats positius dels pacients, a un cost reduït. Per
exemple: incidint en els models de pagament i de compra que promoguin/pre-
miïn les pràctiques clíniques que incorporin l’experiència del pacient i la qualitat
de l’atenció, ajudant a seleccionar les accions que hagin demostrat valor afegit,
o reduint pràctiques poc efectives que permetin l’optimització dels recursos. L’as-
sistència basada en el valor també permet als gestors i proveïdors augmentar
l’eficàcia agrupant pagaments que cobreixin tot el cicle assistencial o per a con-
dicions cròniques cobrint períodes llargs. Evitar la duplicitat i els procediments no
revisats reverteix en la sostenibilitat del sistema, evitant una atenció fragmenta-
da i millorant la coordinació. En resum, és molt important el treball multidiscipli-
nari per comunicar diferents nivells assistencials i dur a terme projectes conjunts
i compartits.
Planificadors de polítiques sanitàries
En l’àmbit sanitari hi ha un objectiu universal que impulsa tota la presa de deci-
sions: proporcionar una cura de qualitat, eficaç i sostenible. La planificació basa-
da en el valor ha de marcar uns objectius rellevants que garanteixin una evolució
del sistema en el sentit de generar valor. Aquesta planificació inclou la planifica-
ció estratègica basada en les necessitats de les persones i de la població, com
també la planificació de les inversions, desinversions i compres basades en el
sistema multicriteri (evidència, necessitats, experiència i qualitat) per a la presa
de decisions. És essencial mesurar, avaluar, prioritzar i així incentivar la innovació
i la comparació, per tal de trobar aquelles pràctiques que puguin ser escalables.
L’avaluació de resultats de valor s’ha de mantenir durant tot el procés d’atenció,
i el fet d’entendre com pot afectar tots els nivells és clau per a una presa de de-
cisions estratègica.
Per aconseguir tots aquests beneficis és imprescindible implementar canvis a tots
els nivells (micro, meso i macro), és a dir, l’atenció sanitària basada en el valor
comporta la millora dels resultats dels pacients amb la participació, el reconeixe-
ment dels professionals i la sostenibilitat del sistema per esdevenir més equitatiu.
És una manera de canviar la mentalitat dels professionals i de les organitzacions;
suposa un canvi cultural per a tots els actors implicats, disminuint l’asimetria i
augmentant la coproducció, és a dir, afavorint una visió compartida.
12. 12 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
QUINES PROPOSTES S’HAN DE DUR A
TERME A CATALUNYA PER INCREMENTAR
EL VALOR DE L’ATENCIÓ SANITÀRIA?
A continuació es presenten diferents propostes que es poden dur a terme per in-
crementar el valor de l’atenció sanitària, les quals són fruit de les diferents visions
aportades en ocasió del taller i volen ser un punt de partida per als propers passos
que cal considerar en el sistema de salut a Catalunya. Qualsevol d’aquestes pro-
postes implicarà necessàriament el seu desenvolupament, com també una coor-
dinació, una cooperació i una bona gestió del canvi.
La primera proposta està relacionada amb el concepte de “valor”, i és la que es
considera més rellevant i imprescindible, ja que fins que no hi hagi a Catalunya una
definició consensuada de “valor”, no es podrà aconseguir una assistència basada
en el valor.
Les propostes s’han agrupat a nivell macro, o plànol sistèmic; nivell meso o plànol
organitzatiu i nivell micro o plànol individual (professionals i pacients).
Les propostes que s’han de dur a terme a Catalunya estan
emmarcades a nivell micro, meso i macro
Nivell Dimensió Propostes
Definició de l’atenció basada
en el valor
> Consensuar la terminologia de valor i atenció basada en el valor, i el marc operatiu per al sistema nacional de
salut català
MACRO
Planificació estratègica i
operativa basada en el valor
> Cal marcar uns objectius rellevants que garanteixin l’evolució del sistema en el sentit de generar valor.
> La planificació s’ha de fer segons criteris de valor basats en resultats.
> Implica un posicionament consensuat del sistema (criteris de priorització i visió estratègica).
Pagament basat en el valor > Pagament en funció dels resultats i no de l’activitat (Value-Base Competition on Results).
> Cal donar suport a una nova competència positiva que posi èmfasi en el que representa el valor per als pacients
(i els seus familiars), i que estigui centrada en el cicle complet d’atenció.
> Temps i espai per assignar recursos suficients.
Avaluació continuada > Una avaluació continuada del que es fa permet alinear productes i serveis amb els resultats positius de
l’avaluació.
> Alineament i organització de les diferents iniciatives.
> Analitzar l’equitat en el sistema per tal de garantir-la (tant en provisió com en resultats).
Identificació de ‘bones
pràctiques’ de valor
> Identificar bones pràctiques i aquelles que no impliquen valor per tal de generar una evidència escalable o
eliminar aquelles pràctiques que no aporten valor.
Predicció futur > Predicció de futur (què hem de fer i on volem anar).
CAPTACIÓ
Gestió basada en el valor > La implementació d’eines de gestió eficaces i l’adequació a les noves tecnologies han d’ajudar a assolir els
objectius de la gestió basada en el valor.
Comunicació > Afavorir la comunicació entre agents.
> Multidisciplinaritat incorporant tots els professionals implicats en el procés, procedents de diferents nivells
assistencials.
> Transversalitat i col·laboració.
> Compartir experiències d’èxit i replicar-les.
Capacitació > Es necessita capacitació en medicina basada en el valor, PROM, PREM, medicina basada en l’evidència i
decisions compartides.
MICRO
Professional (mesures de
resultats)
> Disposar de mesures de resultats clínics que siguin rellevants per als pacients i que els professionals siguin
capaços de visualitzar i de mesurar de manera fiable.
> És imprescindible identificar les mesures de resultat adequades.
> Incloure els PROM (Patient Reported Outcome Measures) i els PREM (Patient Reported Experience) com a mesures
del resultat de salut.
> L’homogeneïtzació de les mesures de resultat a escala de territori seria una proposta a nivell macro.
Pacient > Redefinir una atenció centrada en el pacient. Cal passar d’un enfocament “centrat en la malaltia” a un
enfocament “centrat en la persona”, basat en les necessitats, els objectius, les prioritats i les preferències.
> Cal incorporar el pacient a la presa de decisions (presa de decisions compartida).
> Capacitar els pacients.
13. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 13
Per incrementar el valor de l’atenció sanitària del sistema sanitari català des-
taquen, pel nombre de propostes plantejades, les iniciatives que cal impulsar
des del nivell macro, les quals fan referència a polítiques i organització sani-
tàries. Així, cal un posicionament consensuat del sistema sanitari basat en el
valor, definint els criteris de priorització i visió estratègica. La planificació al
pla macro, tant estratègica com operativa, s’ha de dur a terme segons crite-
ris de valor a partir de dades i resultats reals disponibles al sistema sanitari, i
planificar les accions del sistema incorporant la vessant predictiva. Per tant,
la incorporació de les mesures de resultats clínics i de PROM i de l’experiència
del pacients PREM fiables i els seus indicadors són un element clau tant per
a la planificació i benchmarking com per transformar el sistema de paga-
ment actual, basat en el volum de serveis, a un sistema basat en resultats
rellevants per als pacients. En aquest nivell macro cal incorporar també la
identificació tant de les bones pràctiques com de les que no aporten valor,
fent una avaluació continuada del que es fa durant tot el procés d’atenció i
promovent l’alineament de les diferents iniciatives. Totes aquestes iniciatives
han de sustentar-se principalment en l’anàlisi i la garantia de l’equitat del
sistema, tant de la provisió de serveis com dels seus resultats.
Actualment, les iniciatives prioritàries que han de desenvolupar les organit-
zacions sanitàries per proveir una atenció basada en el valor han de posar el
focus en la comunicació i formació dels professionals sanitaris per promoure
la sensibilització i el canvi cultural entre tots els actors del sistema. Afavorir
la comunicació entre els actors sanitaris, la creació de xarxes de col·labora-
ció entre professionals, la transversalitat, la pluridisciplinarietat dels equips
professionals, i el coneixement de les experiències d’èxit fomentant la seva
escalabilitat i transferència, han estat les accions més rellevants plantejades
en el debat. D’altra banda, quant a la formació destaquen les propostes diri-
gides principalment a promoure la medicina basada en el valor prenent com
a referència la medicina basada en l’evidència. Per tant, aquesta formació
se centrarà principalment en les mesures de resultats clínics, però també en
aquelles informades pels pacients sobre la seva salut, com ara els PROM, o
sobre la seva experiència amb els serveis sanitaris, com ara els PREM. Pel que
fa als PREM, a més, es constata la necessitat de disposar de definicions con-
sensuades. Cal remarcar que aquestes mesures de resultats són fonamentals
a l’hora de mesurar el valor des de la perspectiva del pacient. Tot seguit s’ha
ressaltat la necessitat peremptòria de formació dels professionals sanitaris
en l’àmbit de les decisions compartides.
L’atenció centrada en el pacient és un dels elements fonamentals de la defi-
nició de l’atenció centrada en valor. Per desenvolupar aquest tipus d’atenció
s’han destacat, com a elements importants a tenir en compte, l’educació i
la formació del pacient per afavorir el seu empoderament, juntament amb
les estratègies adients de health literacy. De la mateixa manera, la partici-
pació dels pacients és important per compartir amb el professional sanitari
les decisions relatives a la seva salut, així com per adequar les intervencions
a les seves expectatives. A més, s’ha remarcat la necessitat de promoure la
coproducció de processos i serveis sanitaris (en totes les seves etapes) amb
pacients i professionals.
14. 14 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
PROPOSTA AQUAS DE
DEFINICIÓ I MODEL D’ATENCIÓ
BASADA EN EL VALOR
Encara que no hi ha una definició única a escala global sobre què és la
VBHC, una de les propostes dels participants del taller va ser que, a escala
de Catalunya, és rellevant comptar amb una definició consensuada de valor.
Així mateix, una de les recomanacions del National Health Service del Regne
Unit és adoptar una terminologia comuna sobre què és l’atenció sanitària
basada en el valor. Així, proposen que la VBHC es defineixi com l’ús equitatiu,
sostenible i transparent dels recursos disponibles per aconseguir millors resul-
tats i experiències per a cada persona (14).
Per abordar aquesta necessitat, des de l’AQuAS hem consensuat la terminologia
de valor tenint en compte l’evidència científica disponible i les aportacions d’al-
gunes iniciatives que s’estan implementat al nostre territori. Si es genera més valor,
estem transformant i estem innovant. Un dels instruments per generar valor és la
innovació, i aquesta generació de valor és un element de transformació. Hi ha ele-
ments que són importants i que cal considerar, com ara el criteri de rellevància en
el temps de la definició (què puc anar canviant) i l’existència i el desenvolupament
d’un ecosistema que permeti una col·laboració adequada entre stakeholders i un
increment en la sofisticació de la demanda. Així mateix, l’alineació de diferents ac-
tors, com ara empreses, proveïdors sanitaris, pagadors, etc., és fonamental.
Per tant, proposem definir l’atenció sanitària basada en el valor com un concepte
construït sobre els factors següents:
> Atenció centrada en el ciutadà i el pacient: atenció centrada en les per-
sones, en les seves necessitats i en els resultats i experiències que són re-
llevants per al pacient.
> Atenció sanitària de qualitat: atenció sanitària de qualitat a escala tèc-
nica, clínica i humana que garanteixi els millors resultats clínics, basats en
l’eficàcia, l’efectivitat, l’eficiència i en dades i informació objectiva que hagi
demostrat un valor afegit i permeti la presa de decisions.
> Utilització de recursos: una atenció sanitària que assoleixi els millors resul-
tats possibles amb els recursos disponibles.
> Entorn: l’atenció sanitària es fonamenta en l’establiment d’accions i priorit-
zacions d’accions basades en objectius, evidència i avaluació continua-
da. Els objectius han de recollir les prioritats de la societat i dels ciutadans
d’una manera justa, equitativa i sostenible segons els valors propis de l’en-
torn.
> Connectivitat social: contribució de l’atenció sanitària a la participació i la
connectivitat social, basada en la solidaritat, en el respecte i en el reco-
neixement de la diversitat.
15. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 15
A continuació es presenta el Model d’Atenció Basada en el Valor, que inclou
els components de la definició proposada per AQuAS i els beneficiaris amb
els quals i per als quals se centra l’atenció basada en el valor.
Model proposat d’atenció basada en el valor
PACIENTS /
CIUTADANS
Polítics,
decisors,
planificadors i
finançadors
Persones i
institucions
investifadores
i formació
Mitjans de
comunicació i
societat en
gernera
Professionals
de la Salut i
societats
científiques
Proveïdors
assistencials
Indústria
farmacèutica i
de productes
sanitaris
ATENCIÓ
C
ENTRADA EN EL PACIENT
ENTORN
UTILITZACIÓDERECURSOS
CONECTIVITATSOCIAL
ATENCIÓ SANITÀRIA
D
E
Q
UALITAT
16. 16 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
ALGUNES INICIATIVES A
CATALUNYA D’ATENCIÓ
BASADA AL VALOR I EL SEU
ALINEAMENT AMB EUROPA
A continuació es presenta una galeria de casos amb diferents iniciatives que
són un exemple de diversitat, lideratge i mostra d’interès de diferents proveïdors
de serveis sanitaris per transformar la provisió actual de serveis en un nou model
basat en valor.
Aquests projectes apleguen un ventall ampli d’experiències, des d’iniciatives en
què els pacients són actors claus, processos basats en valor tant per als pa-
cients com per als professionals sanitaris o estratègies de política sanitària ba-
sades en valor. Concretament, descriuen aspectes que poden generar valor al
Sistema Sanitari Català centrats en les persones, en processos i en polítiques sa-
nitàries (sistemes de pagament segons resultats i compra pública segons valor).
Algunes d’aquestes iniciatives tenen més de cinc anys de trajectòria, com per exem-
ple la prescripció centrada en la persona de l’Hospital de la Santa Creu de Vic o el
Programa d’harmonització farmaco-terapèutica del CatSalut, basada en esque-
mes de pagament per resultats mitjançant acords de risc compartit, per gestio-
nar l’accés en situacions de necessitat mèdica i incertesa. El pacient està al centre
d’aquestes iniciatives, bé sigui amb la millora de la seguretat i l’eficiència, en reduir
el nombre de fàrmacs innecessaris prescrits i els efectes adversos de la polimedi-
cació en pacients complexos i fràgils, bé pel seguiment acurat de dades clíniques
per mesurar l’efectivitat dels tractaments. La incorporació activa del pacient forma
part d’iniciatives més recents, com ara la valoració del procés d’extracció de sang
per a les analítiques de control de la diabetis en infants i adolescents, a través de
processos de Design Thinking de l’Hospital Sant Joan de Déu. Cal destacar també
l’avaluació de l’experiència del pacient per a la cocreació de serveis clínics de l’Hos-
pital Clínic.
D’altra banda, cal fer esment de la iniciativa de l’Hospital Vall d’Hebron centrada en
l’experiència de reorganitzar el procés clínic amb el compromís de l’organització i el
lideratge dels professionals, disminuint així les pràctiques de poc valor, alhora que
s’ha incorporat la mesura i el monitoratge de resultats autoreportats per pacients en
diferents condicions clíniques, addicionant l’ús d’aquestes noves dades a la pràctica
clínica habitual. En darrer lloc, a l’AQuAS, l’experiència de projectes internacionals
planteja com la innovació pot ser un estimulant per a la compra pública basada en
el valor. En definitiva, totes aquestes iniciatives es caracteritzen per la seva comple-
xitat i la participació de diferents stakeholders.
Existeixen iniciatives en què els pacients són actors clau i els
processos i les estratègies de política sanitària estan basades en
valor tant per als pacients com per als professionals
17. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 17
Les iniciatives d’atenció sanitària basada en el valor que es desenvolupen a Cata-
lunya, i que es van compartir durant la sessió, estan alineades amb les aproxima-
cions que s’estan duent a terme a la resta d’Europa. Les iniciatives se centren en el
pacient, en processos, en sistemes de pagament segons resultats i en compra públi-
ca segons valor. L’EXPH se centra en una aproximació similar a la catalana, en què el
valor de la persona és molt rellevant, com també ho és l’assoliment dels millors resul-
tats possibles amb els recursos disponibles, l’assignació de recursos i el valor social.
El significat de l’atenció basada en el
valor des del punt de vista del pacient:
el moment de la punxada
Entitat
Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona
Contacte
Ma Dolors Navarro Rubio
(mnavarror@sjdhospitalbarcelona.org)
En què consisteix aquesta iniciativa?
Es tracta de millorar l’experiència del pacient (nens i ne-
nes i adolescents) en el moment de fer-se una analítica
de sang.
Què s’entén per valor en aquesta iniciativa?
Detectar i reconèixer quins són els problemes, barreres,
pors, etc., que presenta el/la nen/a davant l’extracció
de sang i que sigui ell/a mateix/a qui ens digui què cal
fer per millorar aquesta experiència.
Què genera valor i quins són els destinataris?
La incorporació dels propis pacients a la millora dels
processos genera valor: els destinataris són els pacients
i les seves famílies.
Com s’alinea aquesta iniciativa amb les definicions d’Eu-
ropa? Aquesta iniciativa està alineada amb les defini-
cions existents atès què pren en consideració l’atenció
centrada en el pacient (la seva situació, expectatives,
incerteses, etc.), l’optimització dels processos (eliminant
aquells aspectes que no aporten valor), la mesura dels
resultats obtinguts i la millora de l’experiència del pa-
cient i del professional.
Avaluació de l’experiència del pacient
per a la co-creació de serveis clínics.
L’espai d’intercanvi d’experiències de
l’HCPB
Entitat
Hospital Clínic. Barcelona
Contacte
Anne-Sophie Gresle
(Anne-Sophie.gresle@isglobal.org)
Joan Escarrabill
(escarrabill@clinic.cat)
En què consisteix aquesta iniciativa?
L’Espai d’Intercanvi d’Experiències (EIE) proposa una nova
filosofia de treball efectiva i innovadora i un espai físic a
l’Hospital Clínic de Barcelona. Promou i dona suport a un
entorn de treball col·laboratiu i obert que incorpora les
perspectives de tots els actors que formen part de l’ecosis-
tema de la salut. Posa un èmfasi especial en la reincorpo-
ració de la veu dels pacients i els seus cuidadors. L’objectiu
és reflexionar, repensar i cocrear solucions per millorar els
serveis del model d’atenció i augmentar el seu valor des de
la perspectiva del pacient.
Què s’entén per valor en aquesta iniciativa?
La definició de valor s’ha de fer sempre amb el pacient.
Micheal Porter ho explica d’una manera molt clara: “el valor
el defineix la persona que rep un servei, no qui el presta”.
Què genera valor i quins són els destinataris?
Els destinataris són el pacient i els seus familiars.
Com s’alinea aquesta iniciativa amb les definicions d’Euro-
pa? L’informe del grup de la Unió Europea sobre l’assistèn-
cia sanitària basada en el valor reconeix com a compo-
nents clau els següents: mesures reportades pels pacients
(experiències i resultats), participació social i equitat. Una
de les tasques de l’EIE és desenvolupar aquests indicadors
i implementar-los a l’hospital.
18. 18 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
Informes de seguiment de resultats
Entitat
Àrea del medicament (CatSalut). Barcelona
Contacte
Caridad Pontes
(cpontes@catsalut.cat)
En què consisteix aquesta iniciativa?
Anàlisi de resultats en salut associats a la utilització de me-
dicaments innovadors hospitalaris de dispensació ambu-
latòria, a partir de les dades registrades pels professionals:
https://catsalut.gencat.cat/ca/proveidors-professionals/
farmacia-medicaments/programa-harmonitzacio-farma-
coterapeutica/informes-de-seguiment-de-resultats/.
Què s’entén per valor en aquesta iniciativa?
Quantificació dels resultats obtinguts a la vida real com a
resultat del procés terapèutic quan s’empren els nous me-
dicaments.
Què genera valor i quins són els destinataris?
L’objectivació de la resposta clínica en relació amb el tracta-
ment, i la comparació amb les expectatives que es deriven
dels assaigs clínics que van donar suport a l’autorització de
comercialització, permet establir l’adequació de la inversió
feta en aquests recursos, reconsiderar si els criteris d’ús són
els més adequats i la implementació de pagaments basats
en resultats.
Com s’alinea aquesta iniciativa amb les definicions d’Eu-
ropa? S’alinea amb el desenvolupament de metodologies
sobre mesures d’adequació i variabilitat, així com amb l’en-
coratjament dels professionals a sentir-se responsables de
l’increment de valor en l’atenció sanitària.
Implementació de Value Based
Healthcare a l’Hospital Vall d’Hebron
Entitat
Hospital Vall d’Hebron. Barcelona
Contacte
Yolima Cossio Gil
(ycossio@vhebron.net)
Carolina Watson
(cwatson@vhebron.net)
En què consisteix aquesta iniciativa?
Reorientació del procés d’atenció i provisió de serveis de sa-
lut centrada en aquells resultats que són importants per al
pacient.
Què s’entén per valor en aquesta iniciativa?
S’entén per valor la focalització de l’atenció sanitària en els
resultats de salut i en la qualitat de vida dels pacients, que
són els valors més importants per a ells.
Què genera valor i quins són els destinataris?
Genera valor que tots els agents del sistema ens focalitzem
en l’assoliment de la recuperació o conservació de la qua-
litat vida dels pacients, afavorint la personalització de les
intervencions, l’apoderament del pacient mateix i el foment
d’una presa de decisions compartida. El projecte està desti-
nat a millorar resultats en pacients i cuidadors, però impacta
de manera directa en els equips clínics i les organitzacions
proveïdores de salut i, a llarg termini, en tot el sistema sanitari.
Com s’alinea aquesta iniciativa amb les definicions d’Euro-
pa? L’experiència presentada s’alinea amb els quatre pilars
de valor en el seu sentit més holístic, fent èmfasi en una aten-
ció adient per assolir els objectius del pacient i en l’assoli-
ment dels millors resultats possibles amb els recursos dispo-
nibles, respectivament.
Pràctiques de valor encadenades
Entitat
Hospital Universitari de la Santa Creu. Vic
Contacte
Núria Molist Brunet i Joan Espaulella Panicot
(nmolist@chv.cat)
En què consisteix aquesta iniciativa?
Es tracta de pràctiques assistencials interrelacionades
amb un efecte sumatori a l’hora d’aportar valor.
Què s’entén per valor en aquesta iniciativa?
Pràctiques assistencials que milloren els resultats de sa-
lut de les persones.
Què genera valor i quins són els destinataris?
El fet que els pacients puguin prendre decisions en fun-
ció d’un objectiu terapèutic genera valor. Els destinataris
són pacients d’edat avançada amb plurimorbiditat.
19. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 19
La innovació com a estimulant per a
la compra pública basada en valor:
l’experiència de projectes internacionals
Entitat
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de
Catalunya (AQuAS). Barcelona
Contacte
Rossana Alessandrello
(ralessandrello@gencat.cat)
En què consisteix aquesta iniciativa?
La contractació d’innovació permet desenvolupar i desple-
gar innovacions que puguin satisfer necessitats insatisfetes i
millorar així la manera actual de fer. Si la incorporació de la
innovació no aporta valor, la contractació d’innovació no té
cap sentit.
Què s’entén per valor en aquesta iniciativa?
El valor s’entén com la satisfacció de necessitats, ara per ara
no satisfetes, per assolir resultats millors.
Què genera valor i quins són els destinataris?
El valor es genera gràcies als serveis innovadors i de recer-
ca i desenvolupament, l’objectiu dels quals serà millorar la
manera de fer actual i transformar els serveis assistencials
assolint les necessitats identificades. De la mateixa mane-
ra, el valor es generarà mitjançant la compartició de riscos i
beneficis basada en l’assoliment de les necessitats identifi-
cades i la millora esperada dels resultats entre els compra-
dors (proveïdors de serveis sanitaris, asseguradores, etc.) i els
proveïdors de serveis innovadors. D’altra banda, els destina-
taris del valor generat són: els pacients i la ciutadania, els
professionals sanitaris, els proveïdors de serveis sanitaris, les
asseguradores i els sistemes de salut en la seva globalitat,
els proveïdors de serveis innovadors i de recerca i desenvo-
lupament, i la indústria.
Com s’alinea aquesta iniciativa amb les definicions d’Eu-
ropa? La compra pública basada en valor està totalment
alineada amb la definició de valor que proposa el panel
d’experts de la Comissió. D’altra banda, la compra pública
basada en valor va més enllà d’aquesta definició perquè
considera altres perspectives (com ara la de la indústria
proveïdora de serveis innovadors i de recerca i desenvolu-
pament o la sostenibilitat mediambiental) o pot agrupar les
perspectives de formes diferents i, per exemple, fer una dis-
tinció entre els professionals i les asseguradores, els pacients
i els cuidadors, etc.
20. 20 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
REFLEXIONS
FINALS
Aquest informe és una primera aproximació exploratòria que cal continuar
treballant. Per tant, des de la seva experiència es plantegen aportacions
principalment dirigides a desenvolupar polítiques sanitàries i una visió es-
tratègica conjunta per a tot el sistema sanitari català per impulsar i reforçar
l’atenció basada en el valor i afavorir la transformació del sistema actual
d’atenció sanitària cap a un model integral centrat en les persones per sa-
tisfer les seves necessitats biopsicosocials. En aquest sentit emfatitzem la
necessitat de consensuar i definir què és l’atenció basada en el valor, què
és valor i què significa per a cascun dels actors del sistema i com alinear i
organitzar les iniciatives que es desenvolupin. El taller realitzat és el primer
taller sobre atenció basada en el valor a Catalunya amb la participació ma-
joritàriament de professionals pioners implicats en projectes i iniciatives ba-
sades en valor.
Així doncs, una de les accions prioritàries del Departament de Salut, amb
la col·laboració dels actors principals, és proporcionar un marc conceptual
i operatiu sobre l’atenció basada en el valor. Per tant, en el proper Pla de
Salut, marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria
de salut que desenvolupa la Generalitat de Catalunya, es podria valorar in-
troduir el concepte de valor i d’atenció basada en el valor per contribuir a
l’objectiu principal del pla, que és la millora de la salut i la qualitat de vida de
la població, alhora que es promou la sostenibilitat del sistema sanitari.
21. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 21
ANNEX 1. CONSIDERACIONS
METODOLÒGIQUES
Taller: Atenció centrada en valor a Catalunya
Per donar resposta als objectius plantejats al taller es va convidar, d’una
banda, el col·lectiu de professionals sanitaris que lideren o col·laboren en
projectes arrenglerats amb l’atenció centrada en el valor de diferents proveï-
dors del sistema sanitari català i, de l’altra, la representant dels pacients del
Consell d’Administració de l’AQuAS, l’Àrea Sanitària de CatSalut i la Direcció
General de Planificació en Salut del Departament. Tot i el límit de places, el
taller es va fer públic a les xarxes socials per promoure la participació d’altres
professionals sanitaris que poguessin estar interessats.
L’objectiu del taller va ser compartir algunes de les experiències d’atenció
sanitària basada en el valor existents a Catalunya a diferents nivells assis-
tencialsi explorar què s’entén per atenció basada en el valor en el nostre
context, com també avaluar l’alineació de les iniciatives del sistema de salut
a Catalunya amb les propostes europees (EITHealth, EUREGHA o EXPH).
El taller es va estructurar en dues sessions: a la primera sessió es va fer la
presentació dels projectes VBHC del sistema sanitari català, i a la segona va
tenir lloc un debat entre dos grups de treball dinamitzats per dues modera-
dores i dues observadores per respondre les tres preguntes plantejades per
les organitzadores. Les preguntes formulades a les participants van ser:
1. Què entenem per valor?
2. Com pot l’atenció sanitària basada en valor contribuir a transformar el
sistema sanitari per a què esdevingui més efectiu, accessible i sostenible?
3. Quines iniciatives s’han de dur a terme a Catalunya per incrementar el
valor de l’atenció sanitària?
Al final de la sessió un portaveu de cada grup de treball va compartir els
resultats de cadascuna de les preguntes i, amb la participació de totes les
assistents, es va obrir un espai de debat i de comentaris addicionals. La ses-
sió va tenir una durada de tres hores i es va dur a terme el 25 de juny de 2019
a la seu de l’AQuAS.
22. 22 Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya
BIBLIOGRAFIA
1. Incorporating value in investment decisions in health across Europe.
Reflection paper written by Prof. Rifat Atun on behalf of the working group
on “Creating Value in European Healthcare” (Prof. Rifat Atun, Dr. Christina
Åkerman, Prof. Lieven Annemans & Mr. Hans Martens) [Internet]. [consultat
el juliol de 2019] Disponible a: www.medtecheurope.org/resource-library/
incorporating-value-in-investment-decisions-in-health-across-europe/
2. WHO, OECD, European Observatory on Health Systems and Policies.
Improving healthcare quality in Europe: Characteristics, effectiveness and
implementation of different strategies (2019).
3. NHS. Guidance. Universal Personalised Care: Implementing the Compre-
hensive Model. Published on 31 January 2019. https://www.england.nhs.
uk/publication/universal-personalised-care-implementing-the-compre-
hensive-model/
4. Barrubés, J, Honrubia, L, de Vicente, M, Nake, A, Sopeña, L, Vilardell, C, et
al. Value Based Healthcare. De la teoría a la acción. Barcelona: Antares
Consulting, 2019.
5. Opinion on defining “value-based healthcare. Expert panel on effective
ways of investing in health. Draft 13.05.2019. European Commission. DG
Health and Food Safety. Brussels [consultat el juny de 2019]. Disponible a:
https://ec.europa.eu/health/expert_panel/
6. Defininig value in “Value-based healthcare”. Opinion by Expert Panel on
effective ways of investing in health (EXPH). Factsheet- [consultat el se-
tembre de 2019]. Disponible a: https://op.europa.eu/en/publication-de-
tail/-/publication/d7087e5e-ac2b-11e9-9d01-01aa75ed71a1
23. Atenció sanitària centrada en valor a Catalunya 23
7. Porter, ME. What is value in health care? N Engl J Med. 2010 Dec
23;363(26):2477-81.
8. Gray M. How to get better value healthcare. Vol. 3rd edition. Oxford (Uni-
ted Kingdom): Oxford Press; 2017.
9. European Commission. Horizon 2020. Health, demographic change
and wellbeing. https://ec.europa.eu/programmes/horizon2020/en/
h2020-section/health-demographic-change-and-wellbeing
10. EIT Health programmes [Internet]. Munich (Germany): EIT Health. European
Institute for Innovation & Technology (EIT). [consultat el juliol de 2019].
Disponible a: www.eithealth.eu/programmes
11. European Regional and Local Health Authorities (EUREGHA) [Internet].
Belgium Brussels [consultat el juliol de 2019]. Disponible a: www.euregha.
net/news/towards-a-valued-based-healthcare-system-from-con-
cept-to-implementation/
12. Valutazioni economiche. Agenzia Italiana del Farmaco. [consultat el desem-
bre de 2019]. Disponible a: https://www.aifa.gov.it/valutazioni-economiche
13. Pla de Salut 2016-2020. Un sistema centrat en la persona: públic, univer-
sal i just. Barcelona: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya;
2016. [consultat juliol 2019]. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/ca/
el_departament/Pla_salut/pla-de-salut-2016-2020/
14. Hurst, L, Mahtani, K, Pluddemann, A, Lewis, S, Harvey, K, Briggs, A, Boyle,
A, Bajwa, R, Haire, K, Entwistle, A, Handa, A and Heneghan, C. Defining
Value-based Healthcare in the NHS: CEBM report. https://www.cebm.
net/2019/04/defining-value-based-healthcare-in-the-nhs/