Les línies estratègiques del Pla de Salut i les TIC

1. Les línies
estratègiques del Pla
de Salut i les TIC
Mapa de Tendències en TIC i Salut 2013
Mataró, 20 de desembre de 2013

2. Línia 9 del Pla de Salut
Línia d’actuació 9. Informació compartida, transparència i avaluació
9.1 Transformar la història clínica compartida en una xarxa
d’informació i serveis que faciliti la integració
9.2 Desplegar una xarxa multicanal de comunicació i atenció
als ciutadans
9.3 Consolidar l’Observatori del Sistema de Salut de
Catalunya
Detallats a
continuació
9.4 Potenciar l’avaluació clínica sistemàtica en els àmbits de
les tecnologies, de la qualitat i de la recerca
2

3. 9.3 Consolidar l’Observatori del Sistema de
Salut de Catalunya
 Presentació dels informes de Central de Resultats (CdR) amb indicadors
nominals de l’àmbit hospitalari, sociosanitari, atenció primària i salut mental
 Posada en funcionament de l’aplicatiu de CdR i excel dinàmics, per a la consulta
de la informació de CdR de manera oberta i senzilla
 Elaboració de versions dels informes de CdR adaptades per la ciutadania
 Presentació de 5 informes monogràfics, sobre temes d’interès pel Departament
de Salut (Ex: avaluació de l’impacte de les reformes del copagament farmacèutic)
 Consolidació de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la
Sanitat a Catalunya (OIGS) i identificació de projectes amb
potencial sistèmic
3

4. 1 Evolució de la Central de Resultats
2003
2010
2012
 Creació de
 Indicadors
 Indicadors de:
la Central
generals d’estils
‫ ـ‬Atenció
de Resultats
de vida,
Hospitalària
(Ordre
utilització de
‫ ـ‬Atenció Primària
496/2003)
serveis i qualitat  Resultats
de l’atenció
nominalitzats
centre a centre
 Versió para la
ciutadania
2013
 Indicadors de:
‫ ـ‬Atenció Hospitalària
‫ ـ‬Atenció Primària
‫ ـ‬Atenció
Sociosanitària
‫ ـ‬Atenció en Salut
Mental
 Resultats nominalitzats
 Benchmarking i
identificació de millors
pràctiques
 Opinió de persones
expertes
 Versió per a la
ciutadania
 Eina interactiva web
oberta a la ciutadania –
dades obertes
+ Transparència
+ Benchmarking
+ Millors
pràctiques
+ Interacció amb
el ciutadà
Som pioners a l’Estat en fer transparents, de forma nominalitzada centre a
centre, els resultats del sistema de salut i ens situem al costat dels
sistemes més avançats del món en transparència
4

5. Filosofia i objectius de la Central de Resultats
 La millora de la qualitat i la transparència del govern sanitari té un impacte
en la salut de la població a través de les polítiques, de la gestió de les
organitzacions i de la pràctica clínica
 S’ha demostrat que la comparació entre centres sanitaris i la retroalimentació
dels resultats als professionals, i, quan els indicadors són suficientment validats i
acceptats, al públic en general, contribueix directament a una millora en els
resultats i a un important estalvi, ja que es millora l’adequació dels
procediments
Transparència dels
resultats del sistema i
open-data
Retiment de comptes
cap a la ciutadania i els
professionals
Participació dels agents
del sistema de salut
Comparació entre
proveïdorsbenchmarking
Avaluació dels resultats i
identificació de punts de
millora
Identificació i promoció
de millors pràctiques
5

6. Tota la informació es pot consultar en format open
data

L’open data és una pràctica que advoca pel lliure accés de la ciutadania a
determinades dades, sense limitacions tècniques o legals

En el sector públic, tenir accés a les dades de l’Administració garanteix la
transparència i l’accés a la informació, l’eficiència i la igualtat
d’oportunitats a l'hora de crear valor
Es contribueix a l’obertura de
dades públiques, se’n fomenta el
seu ús i la seva reutilització i la
generació d’activitat econòmica,
d’acord amb el Pla de Govern
de Catalunya 2013-2016
http://observatorisalut.gencat.cat
6

7. 2
Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat
a Catalunya (OIGS)
http://oigs.gencat.cat
 Recull d’experiències
innovadores en una
plataforma dinàmica i
col·laborativa (~100
experiències)
 Procés d’avaluació i
certificació de les
experiències
 Recull d’aliances
estratègiques
 Recomanacions sobre
millors pràctiques per a
professionals i proveïdors
7

8. L’Agència és l’encarregada de realitzar el procés
d’identificació de millors pràctiques
Recopilació d’experiències
Procés realitzat per l’AQuAS
Identificació dels trets
distintius d’èxit que
caracteritzen les
experiències i que fan
que puguin ser
escalables a tot el
sistema
Exemples de
projectes sistèmics
Teledermatologia
Adequació de la
prescricpió a l’AP
8

9. 9.4 Potenciar l’avaluació clínica sistemàtica en els àmbits
de les tecnologies, de la qualitat i de la recerca
 Realització de l’Atles de variacions del SISCAT en artroplàsties de genoll i maluc i
teràpies respiratòries a domicili
 Comunicació de 18 recomanacions del Projecte Essencial, amb l’aval de 13
societats científiques
 Organització de la primera International School on Research Impact Assessment i
inici de l’avaluació de l’impacte social de 3 Centres de Recerca i de l’impacte de 20
anys de La Marató de TV3
 Elaboració i publicació d’indicadors d’atenció a la cronicitat i inici de la
implementació
 Acord de govern per tirar endavant el projecte VISC+
(Més valor a la informació de salut de Catalunya).
Selecció de les empreses que participen en el diàleg i
desenvolupament del diàleg
9

10. 3 Què és l’Essencial?
Iniciativa que identifica pràctiques clíniques que aporten poc valor i
promou recomanacions per tal d’evitar-ne la seva realització
1
Imperatiu ètic actuar sobre pràctiques de poc valor
2
Millora de la qualitat assistencial
3
Màxim valor als recursos destinats als serveis
sanitaris
10

11. Experiències internacionals en aquest àmbit




Promoure la medicina basada en l’evidència
Assolir canvis en la pràctica clínica
Involucrar als professionals en el procés
Avaluar l’impacte de les recomanacions
11

12. Identificació de pràctiques de poc valor – treball amb
les societats científiques
 Guies de Pràctica Clínica
 Recomanacions de
desprescripció
 Informes d’avaluació de
tecnologies sanitàries
 Plans Directors del Departament
de Salut
Recomanacions avalades per:









SC Pediatria (2 recomanacions)
SC Ginecologia (1 recomanacions)
SC Pneumologia (1 recomanacions)
SC Radiologia (5 recomanacions)
SC de medicina familiar i comunitària (11 rec.)
Societat catalano-balear d’Oncologia (2 rec.)
SC de Neurologia (2 recomanacions)
SC de Cardiologia (1 recomanació)
Societat catalano-balear d’infermeria (1 rec.)
 Societats Científiques
 Professionals clínics bústia
de suggeriments
 Professionals AP i hospitals
12

13. 4 Per què avaluar l’impacte social de la recerca?
 Advocacy. Promoure la recerca com un
dels motors de transformació cap a la
prosperitat sostinguda
 Accountability. Retre comptes als donants
o ciutadans
Advocacy
Allocation
Accountability
 Analysis. Aprendre quins són els
mecanismes d’èxit de la recerca
Analysis
 Allocation. Pagament per resultats (‘payfor-performance’)
Avaluar l’impacte social de la recerca per optimitzar els retorns de la recerca en salut
13

14. Exemples de projectes que realitza l’AQuAS
Estudis d’impacte de programes
20 anys de La Marató de TV3
Instituts d’Investigació Sanitària
Formació, capacitació i foment d’una
‘community of practice’ internacional
International School on Research Impact
Assessment
Publicació de dades de procés i
resultats de la recerca finançada
Central de Resultats de centres de recerca
14

15. 5
Descripció del projecte VISC+
Dissenyar i posar en marxa una organització per extreure
+ Valor a la Informació del Sistema de Salut a Catalunya
.
Relacionar i analitzar
Informació
INFORMACIÓ individualitzada,
anonimitzada i segura
Definir uns serveis que permetin
generar CONEIXEMENT a partir
d’aquesta informació
Coneixement
Valor
Crear VALOR per al sistema
sanitari català i per a la ciutadania a
partir d’aquest coneixement generat
15

16. Els serveis del VISC+ proporcionaran valor a tres
nivells
Major capacitat d’atracció de talent i inversió sobre els
sectors d’investigació sanitària i altres sectors directament o
indirecta vinculats amb les ciències de la vida
Major capacitat per a
que els centres
d’investigació i
desenvolupament
i la indústria sanitària
en general
(proveïdors,
farmacèutiques,
biotecnologia,
dispositius mèdics,
etc.) desenvolupin
la seva activitat
Sistema
sanitari català
Indústria i
centres
d’investigació
Teixit econòmic i
industrial i societat
catalana en general
Major capacitat de planificació i
assignació de recursos, cerca
d’eficiències, proactivitat i millora
d’experiència de la salut del pacient,
control i millora del rendiment, etc.
16

17. El Projecte VISC+ ha estat acordat amb els principals agents
del sistema sanitari i té el suport del Govern de la Generalitat
1r trimestre 2013
Contrast inicial
de la idea del
projecte i dels
seus objectius
amb potencials
clients dels
serveis del
VISC+
1r trimestre 2013
Abril 2013
Validació amb
l’Autoritat
Explicació del
Catalana de
projecte a
protecció de
persones clau
Dades
del Govern de la (APDCAT)
Generalitat
Maig 2013
Aprovació del
projecte per
part del Consell
d’Administració
de l’AQuAS
Juny 2013
Aprovació del
projecte per
Acord de
Govern
Publicació al Diari Oficial de
la Unió Europea (13 juny
2013)
Inici del diàleg competitiu
(setembre 2013)
17

18. Properes passes
 Desenvolupar l’Observatori sobre els efectes de la
crisi econòmica en la salut de la població en el marc
de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya
 Posar en funcionament l’Observatori de la prescripció
farmacèutica
 Desenvolupar el registre de professionals sanitaris de
Catalunya i l’Observatori de les professions
sanitàries
 Presentar els primers resultats de l’avaluació de
l’impacte de les recomanacions del Projecte Essencial.
Afegint valor a la pràctica clínica
 Llançar el projecte de decisions compartides entre
professionals sanitaris i pacients
18

19. Moltes gràcies
Mataró, desembre de 2013
19