Projecte Nefromar. Ruta assistencial de la malalta renal crònica, liderat per l'Hospital del Mar. Segín guardó de projectes liderats des d'hospital, sociosanitari i centre de salut mental de la I edició dels Premis als Millors Projecte de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
Partint de l’aliança estratègica entre l’Hospital Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i la Fundació Hospital de l’Esperit Sant (FHES) per a la cobertura integral del servei de pediatria, i de la col·laboració entre el Servei d’Urologia de l’HUGTiP i l'Institut Guttmann per a la creació de la Unitat Funcional de Neurourologia, en els últims anys les dues institucions han avançat en la visió territorial de l’assistència urològica, que s’ha traduït en la creació de la nova Unitat Funcional d’Urologia de Santa Coloma.
Institut Català de la Salut
Projecte Nefromar. Ruta assistencial de la malalta renal crònica, liderat per l'Hospital del Mar. Segín guardó de projectes liderats des d'hospital, sociosanitari i centre de salut mental de la I edició dels Premis als Millors Projecte de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
Partint de l’aliança estratègica entre l’Hospital Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i la Fundació Hospital de l’Esperit Sant (FHES) per a la cobertura integral del servei de pediatria, i de la col·laboració entre el Servei d’Urologia de l’HUGTiP i l'Institut Guttmann per a la creació de la Unitat Funcional de Neurourologia, en els últims anys les dues institucions han avançat en la visió territorial de l’assistència urològica, que s’ha traduït en la creació de la nova Unitat Funcional d’Urologia de Santa Coloma.
Institut Català de la Salut
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat admès, el mes de febrer de 2012, a candidat a Centre Compromès amb l'Excel•lència en Cures pel Programa BPSO, promogut per Registered Nurses Association of Ontario-Canadà (RNAO), Unitat d’Investigació en Cures de Salut Inveten-isciii i el Centre Col•laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs-Australia. Duració del projecte: tres anys.
Fer un anàlisi acurat amb els diferents serveis assistencials per identificar aquells pacients/patologies que es poden beneficiar d'una forma d'atenció diferent a l'hospitalització convencional. Establir nous circuits assistencials o bé fer una modificacio dels existents, si cal. Analitzar els dispositius d'hospital de dia que hi ha i dimensionar / dissenyar el canvi i la creació de noves unitats (pediatria, pneumologia i cardiologia).
Institut Català de la Salut
L’any 2003 comença el registre de documents de voluntats anticipades (DVA) al
Servei d’Atenció Primària (SAP) Bages-Berguedà-Solsonès, que es va
incrementant al llarg dels anys fins a l’any 2008, en què s’inicia una davallada.
A causa d’aquest fet, l’any 2010 les treballadores socials del SAP inicien una
intervenció per intentar millorar el registre.
Els serveis d Aparell Digestiu de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i l'Hospital Joan XXIII de Tarragona (HJ23), dins el marc gerencial unificat, han iniciat un període d'integració funcional (INDIGSUD) basat en: treball en xarxa, gestió clínica, unitats funcionals
amb estructura matricial i política d aliances.
Institut Català de la Salut
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Dins del projecte ARGOS del Institut Català de la Salut (ICS) es va iniciar una etapa de transformació i modernització dels sistemes de informació dels processos assistencials en tots els seus hospitals, a través de la implantació del programa informàtic SAP. En el SAP s’integren varis processos assistencials que s’han anat desplegant al llarg dels darrers anys. Ha estat en aquest any 2012 quan s’ha implantat al nostre hospital el nou mòdul de procés obstètric.
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat admès, el mes de febrer de 2012, a candidat a Centre Compromès amb l'Excel•lència en Cures pel Programa BPSO, promogut per Registered Nurses Association of Ontario-Canadà (RNAO), Unitat d’Investigació en Cures de Salut Inveten-isciii i el Centre Col•laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs-Australia. Duració del projecte: tres anys.
Fer un anàlisi acurat amb els diferents serveis assistencials per identificar aquells pacients/patologies que es poden beneficiar d'una forma d'atenció diferent a l'hospitalització convencional. Establir nous circuits assistencials o bé fer una modificacio dels existents, si cal. Analitzar els dispositius d'hospital de dia que hi ha i dimensionar / dissenyar el canvi i la creació de noves unitats (pediatria, pneumologia i cardiologia).
Institut Català de la Salut
L’any 2003 comença el registre de documents de voluntats anticipades (DVA) al
Servei d’Atenció Primària (SAP) Bages-Berguedà-Solsonès, que es va
incrementant al llarg dels anys fins a l’any 2008, en què s’inicia una davallada.
A causa d’aquest fet, l’any 2010 les treballadores socials del SAP inicien una
intervenció per intentar millorar el registre.
Els serveis d Aparell Digestiu de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i l'Hospital Joan XXIII de Tarragona (HJ23), dins el marc gerencial unificat, han iniciat un període d'integració funcional (INDIGSUD) basat en: treball en xarxa, gestió clínica, unitats funcionals
amb estructura matricial i política d aliances.
Institut Català de la Salut
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Dins del projecte ARGOS del Institut Català de la Salut (ICS) es va iniciar una etapa de transformació i modernització dels sistemes de informació dels processos assistencials en tots els seus hospitals, a través de la implantació del programa informàtic SAP. En el SAP s’integren varis processos assistencials que s’han anat desplegant al llarg dels darrers anys. Ha estat en aquest any 2012 quan s’ha implantat al nostre hospital el nou mòdul de procés obstètric.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
Sessions tècniques del CSC - 16 de juny de 2016
Presentació a càrrec de Marta Aller, Sina Waibel e Ingrid Vargas, investigadoras del Servei d'Estudis en Prospectives i Polítiques de Salut del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) y Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA).
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Seguint les recomanacions del Programa de seguiment dels pacients crònics, s’ha vist la necessitat de ser capaços d'aprofitar millor els nostres recursos, de donar la millor resposta en termes de qualitat i d'eficiència i adaptar-nos als nous reptes que els canvis socials ens imposen. Aquest fet ens obliga a introduir canvis organitzatius per millorar la competència i la resolució: el treball per processos.
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
Espirometria de qualitat. Dr. Joan Escarrabill. Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori.
Jornada tècnica de digitalització d'espirometries, organitzada pel Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori, PDMAR i la Fundació TicSalut el 11 de novembre de 2013
Arnau valls - Sesión técnica UOC Forum CIS
El Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) puso en marcha en 2010 la iniciativa “Hospital Líquido (H2.0)” para prestar servicios y ofrecer contenidos a pacientes y familias a través de plataformas digitales: online care, telemedicina, portal del paciente, redes sociales, comunidades online, apps móviles, etc.
En 2015, el HSJD se plantea avanzar para consolidarse como el hospital pediátrico de referencia en la utilización de tecnologías orientadas a proveer servicios directamente a pacientes y familias.
Oscar solans - Sesión técnica UOC Forum CIS
Beneficis pels ciutadans
•Compromís amb la cura de la seva salut, que li permet major autonomia i comoditat
•Prevenció i monitoratge
•Reconeix LMS com a principal font d’informació de salut
•Interacció amb professionals sanitaris a distància
Beneficis pels proveïdors i els professionals de Salut
•Reducció d'errors i proves redundants
•Visió única dels serveis sanitaris
•Permet contacte no presencial
•Compartir informació millora la qualitat dels serveis de salut
Beneficis per l’Administració
•Un ús millor i més eficient dels recursos sanitaris
•La reducció de costos com a conseqüència de la prevenció dels ciutadans i un major compromís en la cura de la seva salut
•Garantia de transparència
•Les tecnologies ajuden a la personalització dels serveis de salut
Joan rodón sesión técnica uoc-forum cis
helsenorge.no:
- Mapeo de los servicios/sistemas ya existentes (nacional, regional, proveedor)
- Ofrecer al ciudadano acceso unificado a información de alta de ingreso, informes de urgencias, diagnósticos, derivaciones, informes de pruebas de laboratorio, radiología, etc.
Este documento describe el sistema de Registros Personales de Salud implementado en el Hospital Universitario Quirón Dexeus. El sistema tiene como objetivos empoderar al paciente dándole acceso a su información médica de forma ubicua y segura, mejorar la adherencia a tratamientos, y reducir costes. Las funcionalidades incluyen ver el perfil, carpeta de salud con documentos médicos, solicitar citas y documentos, ver el equipo médico, y nuevas funcionalidades como integración con videoconferencia. Los pacientes opinan positivamente sobre la
Josep vilalta - sesión técnica uoc forum cis
Interoperabilidad transversal DACS + Blue Button
Capacidad para decidir con quién comparte su información.
Dr Frederic Llordachs - Responsable d’ eHealth
Cada cop hi ha més evidència que facilitant que el ciutadà es responsabilitzi (EMPODERANT) del seu estat de salut i del maneig de la seva salut es milloren els resultats tant des d’un punt de vista social, clínic i econòmic.
Este documento describe el caso de Vicente, un hombre de 84 años con enfermedad pulmonar obstructiva crónica e insuficiencia renal leve que fue enviado al hospital por disnea progresiva. Se le diagnosticó una estenosis aórtica severa mediante ecocardiograma. Debido a su edad avanzada y comorbilidades, presentaba un alto riesgo quirúrgico. Sin embargo, rechazó someterse a una intervención de válvula aórtica transcatéter debido a que es el principal cuidador de su esposa, que
Este documento discute la necesidad de sistemas de información que apoyen el flujo de atención en SARquavitae. Actualmente, SARquavitae atiende a más de 10,000 personas en 56 centros residenciales y ha experimentado un aumento significativo en la actividad asistencial entre 2010-2014. Se propone un sistema de información multidisciplinar que registre todo el proceso de atención y permita la coordinación entre profesionales. También se propone un sistema de información integrado que conecte todos los niveles de atención que SARquav
Miguel Ángel Mayer - Research Programme on Biomedical Informatics (GRIB) de l’IMIM-UPF: La reutilització de la informació clínica per la recerca biomèdica
El documento describe la plataforma Phemium de servicios personalizados de telemedicina. Phemium ofrece una variedad de herramientas para la interacción entre pacientes y proveedores, así como la personalización de procesos clínicos y modelos de negocio según cada proyecto. La plataforma también permite la integración con dispositivos médicos, aplicaciones clínicas y geolocalización para brindar múltiples escenarios de telemedicina de manera única para cada cliente.
El documento describe la evolución del sistema de información de servicios sociales en Cataluña hacia un modelo más integrado centrado en el ciudadano. Se detalla el estado actual del sistema y su visión a corto y medio plazo, con el objetivo de mejorar los procesos de atención, implementar la interoperabilidad con otros sistemas y gestionar la información de forma más efectiva.
La telemonitorización es un instrumento de atención sociosanitaria que permite el monitoreo remoto de pacientes. Ofrece beneficios como mayor autocuidado, prevención, disminución de la frecuentación en atención primaria y de la estancia hospitalaria, y disminución de reingresos y desplazamientos. Aunque es una realidad constatada sus beneficios, el mercado de la telemonitorización aún es inmaduro y lento debido a resistencias al cambio.
El passat 10 de febrer de 2015 va tenir lloc la Jornada: Traslladar l'aportació de valor de les TIC als estats econòmics de les organitzacions sanitàries. Els pressupostos TIC i el reflex econòmic dels intangibles. Presentació de la jornada realitzada per Rafael Lledó, Director general Hospital de Granollers
2. El Consorci Sanitari Integral és
un ens públic participat pel
Servei Català de la Salut,
l’Institut Català de la Salut, els
ajuntaments de Sant Joan Despí
i l’Hospitalet de Llobregat, el
Consell Comarcal del Baix
Llobregat i la Creu Roja
4. Introducció
ASSEGURAR:
la utilitat per a l’assistència, docència, investigació i
gestió de les cures infermeres
permetre el treball interdisciplinar
tenir en compte la satisfacció dels professionals
5. Introducció
Finalitat de la informatització dels registres d’infermeria
optimitzar i millorar la metodologia infermera
Adaptar-se a les etapes del procés infermer:
valoració (recollida d’informació)
diagnòstic infermer (NANDA)
planificació (NOC i NIC)
execució (agenda d’activitats per pacient i registres
relacionats)
avaluació (avaluació de resultats NOC i informes de
continuïtat)
6. Metodologia
2005-2007: Consens de continguts entre infermeria dels 3 centres
(requeriments, documents, bases de dades - NANDA, NOC, NIC…-)
Desembre 07, gener i febrer 08: definició dels requeriments
(infermeres dels 3 centres, tècnics de sistemes d’informació del CSI i
consultors de T-Systems)
Febrer-juny 08: formació en metodologia infermera (10 hores)
Setembre 08: validació del sistema i inici de l’elaboració de PC i TC
Octubre 08: inici progressiu de la formació als usuaris (14 hores)
Octubre 08- gener 09: implantació a les 8 unitats d’hospitalització,
nurseria i Unitat de Recepció de Pacients de l’HGH i a les 3 unitats
d’hospitalització de l’HSH.
7. Resultats
Accés
multidisciplinar
a la història
clínica
(visió holística)
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25. Conclusions
L’adaptació a l’aplicatiu per part d’infermeria està sent
prou satisfactòria. Ara el repte es centra en el canvi
conceptual que serà més lent.
Encara resten pendents de desenvolupar diversos
documents.
El feed-back diari entre les infermeres clau i els
informàtics permet detectar les àrees de millora que
s’han d’anar treballant i prioritzant.
Actualment estem començant a definir els indicadors
d’avaluació tant quantitatius com qualitatius.