Bondiacat 17072014

Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Visita’ns també a:
17 DE JULIOL DEL 2014
Unmecenespagalacarreraa
laUdLa19jovesaragonesos
p. 06
p. 03
PUBLICITAT
La Fundación JoaquínTorres,veí de Mequinensa quevamorir el 1991 iva fer fortuna a l’Argentina
NÚMERO 1.920 ANY 9
Un total de 174 universitaris de la localitat (34 enguany) s’han beneficiat del llegat del benefactor
SALVADOR MIRET (ACN)
MasparlaambERC,
ICVilesCUPabansde
trobar-seambRajoy
p. 10
Reanimenunhomea
Pontsqueestavaa
puntd’ofegar-sealriu
p. 08
Un fungicida natural
permet a Actel exportar
als Emirats i a Brasil
Fruitade
Lleidaviatja
1 mes sense
podrir-se
Les Carmes ho celebren a la parròquia
Desenes de lleidatanes que porten el nomvan honorar ahir la Mare de Déu
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Visita’ns també a:
17 DE JULIOL DEL 2014
Unmecenespagalacarreraa
laUdLa19jovesaragonesos
p. 06
p. 03
PUBLICITAT
La Fundación JoaquínTorres,veí de Mequinensa quevamorir el 1991 iva fer fortuna a l’Argentina
NÚMERO 1.920 ANY 9
Un total de 174 universitaris de la localitat (34 enguany) s’han beneficiat del llegat del benefactor
MasparlaambERC,
ICVilesCUPabansde
trobar-seambRajoy
p. 10
Reanimenunhomea
Pontsqueestavaa
puntd’ofegar-sealriu
p. 08
Un fungicida natural
permet a Actel exportar
als Emirats i a Brasil
Fruitade
Lleidaviatja
1 mes sense
podrir-se
Les Carmes ho celebren a la parròquia
Desenes de lleidatanes que porten el nomvan honorar ahir la Mare de Déu

02
D'INTERÈS BONDIA
DIJOUS, 17 DE JULIOL DEL 2014
PUBLICITAT
Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Emergèncias 112
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana 092/973 700 600
Urgències mèdiques
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200
Hospital de Sta. Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852
Comitè Anti-sida 973 221 212
Alcohòlics Anòmims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
Fibrolleida 649 873 838
Creu Roja
Lleida 973 279 900
Agramunt 973 390 880
Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
Tàrrega 973 500 679
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379
Estació d’Autobusos 973 268 500
FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Garrós. Prat de la Riba, 53
Arcaya. Pl. de la Sal, 2
Anadon. Balmes, 44
Baquero. Riu Ebre, 10
De 22.00 a 09.00 h
FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Vilallonga. Rambla de Ferran, 34
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
AL·LÈRGIES
Parietària 2 =
Gramínies 2 =
Olivera 0 =
Agrella 2 D
Blets 3 =
Castanyer 1 =
Pi 0 =
Plantatge 2 =
Roure / alzina 0 =
Troana 1 =
Alternaria 4 =
Cladosporium 4 =
Del 14 al 20 de juliol
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació exepcional.
EltempsaLleida
Molt sol, xafogor i
temperatures que
fregaran els 40 graus
Avui comença realment l’estiu. Ahir i abans
d’ahir ja en vam tenir un tastet, però sembla
ser que avui serà la prova de foc, mai millor
dit, de l’inici de l’autèntica canícula d’estiu,
perquè els termòmetres poden enfilar-se fins
els 40 graus. Només al Pirineu, on a partir de
migdia creixeran nuvolades, el dia serà una
mica més suportable. Precisament a la tarda
no es descarta algun ruixat feble i aïllat a
l’extrem nord del Pirineu.
06.36 h
21.30 h
Minvant
www.bondia.cat
meteo@bondia.cat
DIVENDRES DISSABTE
Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta
A la pregunta de la
setmana passada:
Una enquesta de la UdL posa de relleu que
el 84% dels immigrants vol anar-se’n...
1 • No, no ho crec
2 • Sí, n’estic segur
3 • Segurament vulgui marxar però no té com
4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria
ElslectorsdelBonDia
handecidit:
51%
1
22,4%
2
18,4%
3
8,2%
4
I la pregunta d’aquesta setmana és:
Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats
als excursionistes?
02
D'INTERÈS BONDIA
PUBLICITAT
Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Emergèncias 112
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana 092/973 700 600
Urgències mèdiques
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200
Hospital de Sta. Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852
Comitè Anti-sida 973 221 212
Alcohòlics Anòmims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
Fibrolleida 649 873 838
Creu Roja
Lleida 973 279 900
Agramunt 973 390 880
Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
Tàrrega 973 500 679
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379
Estació d’Autobusos 973 268 500
FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Arcaya. Pl. de la Sal, 2
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Vilallonga. Rambla de Ferran, 34
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
AL·LÈRGIES
Parietària 2 =
Gramínies 2 =
Olivera 0 =
Agrella 2 D
Blets 3 =
Castanyer 1 =
Pi 0 =
Plantatge 2 =
Roure / alzina 0 =
Troana 1 =
Alternaria 4 =
Cladosporium 4 =
Del 14 al 20 de juliol
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació exepcional.
EltempsaLleida
Molt sol, xafogor i
temperatures que
fregaran els 40 graus
Avui comença realment l’estiu. Ahir i abans
d’ahir ja en vam tenir un tastet, però sembla
ser que avui serà la prova de foc, mai millor
dit, de l’inici de l’autèntica canícula d’estiu,
perquè els termòmetres poden enfilar-se fins
els 40 graus. Només al Pirineu, on a partir de
migdia creixeran nuvolades, el dia serà una
mica més suportable. Precisament a la tarda
no es descarta algun ruixat feble i aïllat a
l’extrem nord del Pirineu.
06.36 h
21.30 h
Minvant
www.bondia.cat
meteo@bondia.cat
DIVENDRES DISSABTE
Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta
A la pregunta de la
setmana passada:
Una enquesta de la UdL posa de relleu que
el 84% dels immigrants vol anar-se’n...
1 • No, no ho crec
2 • Sí, n’estic segur
3 • Segurament vulgui marxar però no té com
4 • Potser sí els enquestats, però no la majoria
ElslectorsdelBonDia
handecidit:
51%
1
22,4%
2
18,4%
3
8,2%
4
I la pregunta d’aquesta setmana és:
Creus que la Generalitat hauria de cobrar els rescats
als excursionistes?

BONDIA
03
AVUI
Actel‘conquista’elsEmiratsÀrabsi
elBrasilperlafruitad’osdeLleida
Gràcies a l’aplicació d’un fungicida d’origen natural que permet transportar-la durant més de 25 dies
ACN.TÉRMENS
L’aplicaciódelfungicidad’origen
naturalScholardurantelprocés
post-collita facilita a les empre-
ses fructícoles poder incremen-
tar les exportacions de fruita
d’os i accedir a mercats més llu-
nyans ja que evita que es gene-
rinpèrduesenelsenviamentper
l’apariciódemalaltiescomarala
monília, que provoca el podri-
mentdelafruita.Desquevaco-
mençar a aplicar-lo, la coopera-
tiva de segon grau ActelGrup,
unadelesprimeresdel’Estaten
exportació de fruita d’os, ha ini-
ciat exportacions als Emirats
Àrabs i a països sud-americans
com ara el Brasil, als quals són
necessaris més de 25 dies de
transport. Actel assegura que
tambéhapermèsreduirl’aplica-
ció de fitosanitaris al camp.
Les empreses fructícoles po-
denplantejar-seexportaramer-
cats més llunyans gràcies a
l’aplicació del fungicida natural
Scholar de la firma Syngenta,
que evita l’aparició de malalties
post-collita en la fruita d’os.
Aquest fet permet traslladar-la
a mercats més llunyans que es
podensituaramésde25diesde
transport, ja que protegeix la
fruitaperméstempsreduinten-
tre un 25 i un 30% les pèrdues
quan arriba a destí.
La major part del procés de
protecciódelafruitad’osespor-
ta a terme abans de la seva re-
col·lecció, al camp. Tot i això,
posteriorment el risc d’aparició
de malalties latents segueix
existint. La més habitual és la
Aplicació del fungicida natural Scholar, ahir, a les instal·lacions de GrupActel a Térmens
Lleidavenun
6,65% mésa
fora,arribant
als 1.726 M€
Els resultats de la balança co-
mercialdelademarcaciódeLlei-
da de l’exercici 2013 van posar
de relleu que aquesta continua
amb la seva tendència ascen-
dent, tornant a batre el seu mà-
ximhistòricarribanteltotald’in-
tercanvis comercials interna-
cionals amb exportacions i
importacions,als2.554,66mili-
onsd’euros,ambunaugmentde
161,56 milionsd’euros respecte
l’any precedent, fet que suposa
uncreixementdel6,75%.Lesex-
portacions continuen essent el
motor de la balança comercial i
es va assolir el nivell més alt de
la història. Es va arribar als
1.726,48 milions d’euros, xifra
que suposa un augment del
6,65% respecte al 2012.
Les importacions també van
augmentarl’anypassat,encon-
cret en un 6,96% respecte a
l’exercici anterior, arribant als
828,18 milions d’euros, 53,86
més que al 2012. Pel que fa al
comportament de les balances
comercialsdeCatalunyaiEspa-
nya, les exportacions catalanes
van disminuir un 0,67% respec-
te el 2012, mentre que les espa-
nyolesvanaugmentarun3,66%,
bastant menys que les exporta-
cions lleidatanes.
FORMARIEN LA MAJOR COMPANYIA MUNDIAL D’AGROQUÍMICS
La multinacional Monsanto
estaria negociant adquirir la
companyia capdavantera en
el negoci dels agroquímics
Syngenta, per fussionar am-
dues companyies creant així
la major empresa al món tant
peralesllavorstransgèniques
com pels productes agroquí-
micsiuncompetidorformida-
ble per als seus rivals ale-
manysBayeriBASFilanord-
americana Dow Chemical.
Monsanto -la major com-
panyia de llavors del món- i
Syngenta havien sostingut
converses preliminars per
combinarelsseusnegocis,en
partperpermetrequelacom-
panyianord-americanaesbe-
neficiï amb menors impostos
a Suïssa, informa l’agència
Bloomberg. La firma suïssa
seria adquirida pel gegant de
la biotecnologia per un valor
de 40.000 milions de dòlars
per crear la major companyia
mundial d’agroquímics.
Syngenta és una de les com-
panyies capdavanteres mun-
dials amb més de 27.000
col·laboradors en més de 90
països. La casa matriu es tro-
baaBasilea,Suïssa.Perlase-
vabanda,Monsantoéselma-
jorfabricantdellavorsidomi-
na el mercat als Estats Units
per als cultius modificats ge-
nèticamentcomelblatdemo-
ro i la soia. Monsanto és una
proveïdora de productes quí-
mics per a l’agricultura, en la
seva majoria herbicides, ve-
rísitransgènics.Entreelsseus
productes més coneguts es
trobenelglifosatsotalamar-
ca Roundup i el blat de moro
genèticament modificat.
Logotip de Syngenta estampat en un camp de cereal
MonsantoestarianegociantcomprarSyngenta
Obre mercat gràcies
a un fungicida
L’Scholar permet que la
fruita viatgi més dies i a
més llarga distància
Scholar evita
malalties post-collita
GrupActel utilitza
aquest producte de
Syngenta fa tres anys
Rebaixa entre un 25 i
un 30% les pèrdues
Protegeix la fruita d’os
durant més temps i evita
el podriment a causa de
la monília
monília, l’efecte de la qual pro-
voca el podriment de la fruita ja
que permet que els fongs hi pe-
netrin. Per tal d’evitar-ne l’apa-
rició i assegurar que la majoria
de la fruita que s’exporta arribi
al lineal de compra amb les mí-
nimes pèrdues i amb la màxima
qualitat possible, algunes em-
preses fructícoles com és el cas
d’ActelGrup (aquest des de fa
tresanys)jahancomençatauti-
litzar aquest producte.
Aquest tractament post-co-
llita,que s’aplica a la darrera fa-
se, complementa el procés de
conservació a què se sotmet la
fruita d’os ja sigui al camp, du-
rant la cadena de fred i el trans-
port en contenidors refrigerats,
segonshaexplicateldirectorde
màrqueting de cultius especials
iresponsabledelcultiudefruita
d’osdeSyngenta a l’estatespa-
nyol i Portugal, Javier Bardón.
El director comercial d’Actel-
Grup, Josep LluísTrilla, assegu-
ra que “hem sanejat moltíssim i
avuijaensatrevimaenviarfrui-
ta a destins de 25 i 28 dies”, ha
afirmat.D’aquestamanera,“ofe-
rim al client que la fruita li duri
méstempssensequetinguipèr-
dues en el lineal” i “si al final el
client observa que comprant la
nostra fruita té menys pèrdues,
aconseguim,perunabanda,que
ens compri més i, per altra, que
potser pugui baixar els marges,
ja que no tindrà tantes pèrdues
i això pot acabar beneficiant al
consumidor final”.
BONDIA
03
AVUI
Actel‘conquista’elsEmiratsÀrabsi
elBrasilperlafruitad’osdeLleida
Gràcies a l’aplicació d’un fungicida d’origen natural que permet transportar-la durant més de 25 dies
ACN.TÉRMENS
L’aplicaciódelfungicidad’origen
naturalScholardurantelprocés
post-collita facilita a les empre-
ses fructícoles poder incremen-
tar les exportacions de fruita
d’os i accedir a mercats més llu-
nyans ja que evita que es gene-
rinpèrduesenelsenviamentper
l’apariciódemalaltiescomarala
monília, que provoca el podri-
mentdelafruita.Desquevaco-
mençar a aplicar-lo, la coopera-
tiva de segon grau ActelGrup,
unadelesprimeresdel’Estaten
exportació de fruita d’os, ha ini-
ciat exportacions als Emirats
Àrabs i a països sud-americans
com ara el Brasil, als quals són
necessaris més de 25 dies de
transport. Actel assegura que
tambéhapermèsreduirl’aplica-
ció de fitosanitaris al camp.
Les empreses fructícoles po-
denplantejar-seexportaramer-
cats més llunyans gràcies a
l’aplicació del fungicida natural
Scholar de la firma Syngenta,
que evita l’aparició de malalties
post-collita en la fruita d’os.
Aquest fet permet traslladar-la
a mercats més llunyans que es
podensituaramésde25diesde
transport, ja que protegeix la
fruitaperméstempsreduinten-
tre un 25 i un 30% les pèrdues
quan arriba a destí.
La major part del procés de
protecciódelafruitad’osespor-
ta a terme abans de la seva re-
col·lecció, al camp. Tot i això,
posteriorment el risc d’aparició
de malalties latents segueix
existint. La més habitual és la
Aplicació del fungicida natural Scholar, ahir, a les instal·lacions de GrupActel a Térmens
Lleidavenun
6,65% mésa
fora,arribant
als 1.726 M€
Els resultats de la balança co-
mercialdelademarcaciódeLlei-
da de l’exercici 2013 van posar
de relleu que aquesta continua
amb la seva tendència ascen-
dent, tornant a batre el seu mà-
ximhistòricarribanteltotald’in-
tercanvis comercials interna-
cionals amb exportacions i
importacions,als2.554,66mili-
onsd’euros,ambunaugmentde
161,56 milionsd’euros respecte
l’any precedent, fet que suposa
uncreixementdel6,75%.Lesex-
portacions continuen essent el
motor de la balança comercial i
es va assolir el nivell més alt de
la història. Es va arribar als
1.726,48 milions d’euros, xifra
que suposa un augment del
6,65% respecte al 2012.
Les importacions també van
augmentarl’anypassat,encon-
cret en un 6,96% respecte a
l’exercici anterior, arribant als
828,18 milions d’euros, 53,86
més que al 2012. Pel que fa al
comportament de les balances
comercialsdeCatalunyaiEspa-
nya, les exportacions catalanes
van disminuir un 0,67% respec-
te el 2012, mentre que les espa-
nyolesvanaugmentarun3,66%,
bastant menys que les exporta-
cions lleidatanes.
FORMARIEN LA MAJOR COMPANYIA MUNDIAL D’AGROQUÍMICS
La multinacional Monsanto
estaria negociant adquirir la
companyia capdavantera en
el negoci dels agroquímics
Syngenta, per fussionar am-
dues companyies creant així
la major empresa al món tant
peralesllavorstransgèniques
com pels productes agroquí-
micsiuncompetidorformida-
ble per als seus rivals ale-
manysBayeriBASFilanord-
americana Dow Chemical.
Monsanto -la major com-
panyia de llavors del món- i
Syngenta havien sostingut
converses preliminars per
combinarelsseusnegocis,en
partperpermetrequelacom-
panyianord-americanaesbe-
neficiï amb menors impostos
a Suïssa, informa l’agència
Bloomberg. La firma suïssa
seria adquirida pel gegant de
la biotecnologia per un valor
de 40.000 milions de dòlars
per crear la major companyia
mundial d’agroquímics.
Syngenta és una de les com-
panyies capdavanteres mun-
dials amb més de 27.000
col·laboradors en més de 90
països. La casa matriu es tro-
baaBasilea,Suïssa.Perlase-
vabanda,Monsantoéselma-
jorfabricantdellavorsidomi-
na el mercat als Estats Units
per als cultius modificats ge-
nèticamentcomelblatdemo-
ro i la soia. Monsanto és una
proveïdora de productes quí-
mics per a l’agricultura, en la
seva majoria herbicides, ve-
rísitransgènics.Entreelsseus
productes més coneguts es
trobenelglifosatsotalamar-
ca Roundup i el blat de moro
genèticament modificat.
Logotip de Syngenta estampat en un camp de cereal
MonsantoestarianegociantcomprarSyngenta
Obre mercat gràcies
a un fungicida
L’Scholar permet que la
fruita viatgi més dies i a
més llarga distància
Scholar evita
malalties post-collita
GrupActel utilitza
aquest producte de
Syngenta fa tres anys
Rebaixa entre un 25 i
un 30% les pèrdues
Protegeix la fruita d’os
durant més temps i evita
el podriment a causa de
la monília
monília, l’efecte de la qual pro-
voca el podriment de la fruita ja
que permet que els fongs hi pe-
netrin. Per tal d’evitar-ne l’apa-
rició i assegurar que la majoria
de la fruita que s’exporta arribi
al lineal de compra amb les mí-
nimes pèrdues i amb la màxima
qualitat possible, algunes em-
preses fructícoles com és el cas
d’ActelGrup (aquest des de fa
tresanys)jahancomençatauti-
litzar aquest producte.
Aquest tractament post-co-
llita,que s’aplica a la darrera fa-
se, complementa el procés de
conservació a què se sotmet la
fruita d’os ja sigui al camp, du-
rant la cadena de fred i el trans-
port en contenidors refrigerats,
segonshaexplicateldirectorde
màrqueting de cultius especials
iresponsabledelcultiudefruita
d’osdeSyngenta a l’estatespa-
nyol i Portugal, Javier Bardón.
El director comercial d’Actel-
Grup, Josep LluísTrilla, assegu-
ra que “hem sanejat moltíssim i
avuijaensatrevimaenviarfrui-
ta a destins de 25 i 28 dies”, ha
afirmat.D’aquestamanera,“ofe-
rim al client que la fruita li duri
méstempssensequetinguipèr-
dues en el lineal” i “si al final el
client observa que comprant la
nostra fruita té menys pèrdues,
aconseguim,perunabanda,que
ens compri més i, per altra, que
potser pugui baixar els marges,
ja que no tindrà tantes pèrdues
i això pot acabar beneficiant al
consumidor final”.

04
OPINIÓ BONDIA
05
OPINIÓBONDIA
Cartes al director
Un cop més ens hem posat ver-
mells. La constatació de les da-
desdeldarrerinformed’UNICEF
sobrelavulnerabilitat,entermes
depobresa,delsinfantsiadoles-
cents arreu del país no ens han
descobertresdenou,peròsíque
han servit per posar sobre del
tauler mediàtic i en les conver-
ses de totes les llars una rea-
litat,malauradament,coneguda.
La conjuntura social i econòmi-
ca que arrosseguem en els dar-
rers anys posa de manifest que
la població infantil és un dels
col•lectius més vulnerables da-
vant els desajustos socials, da-
vantlesretalladesindiscrimina-
El passat dia 2 de juliol, la Uni-
versitat de Lleida (UdL) va en-
tregar els segons Premis Idea
per a emprenedors. En aques-
tasegonaediciós’hapogutins-
taurar una nova modalitat: la
d’agroalimentació, gràcies, en
part,al’apostadel’Ajuntament
d’Alcarràs i d’empreses fructí-
colesdelmunicipi(FruitsdePo-
nent,Viyefruit,FruitesCaberol
iFruijet,amésdelCentred’Es-
tudis Agropecuaris d’Alcarràs
(CEAP). Cal agrair al rector de
la UdL, Roberto Fernández, ai-
xí com alvicerectorat de Plani-
ficació,Innovaciói Empresa,la
CàtedraSantanderd’Emprene-
doria Universitària i GLOBA-
Lleida, la receptivitat que ens
han transmès des del primer
moment en quèvam plantejar-
loscrearunconcursperaestu-
diants i investigadors de les
branques d’agroalimentació.
Desdel’Ajuntamentd’Alcarràs
hem cregut des d’un inici en
aquesta fusió entre instituci-
ons,universitatiempresespri-
vades. Creiem que es tracta
d’una unió que pot aportar
molts beneficis per al desen-
volupament del sector agroali-
mentari de les terres de Lleida.
Ihovamferconscientsdelapo-
tencialitat d’Alcarràs en l’agri-
cultura i ramaderia del sud
d’Europa. En aquest sentit, cal
recordarquesomelsegonmu-
nicipid’Europaambmésexplo-
tacionsramaderesperquilòme-
trequadratiundelsprimersde
Catalunyaambméscens agra-
ri. És per això que, juntament
amb empreses líders en el sec-
toragroalimentarieuropeuire-
sidents a Alcarràs, vam llançar
aquesta proposta per tal de
captartalentimotivarelsjoves
semprequesiguinecessari.Ésa
dir,prevenció,proteccióipromo-
ció.
Enl’actualitatlapoblacióllei-
datana s’estructura en base a
55.813 unitats familiars de les
quals 16.356 tenen menors al
seucàrrec.D’aquestes,l’Ajunta-
ment de Lleida, a través de la
regidoriadeBenestarSocial, es-
tàatenent3.482famíliesenrisc.
M’agrada subratllar que, per
poder donar la suficient cober-
tura als infants és essencial fer
costat a les famílies i en aques-
talíniaesdesplegaundelsgrans
objectiusdelaregidoriadeBen-
estar Social de la Paeriaperquè
fer costat a les famílies amb in-
fantsacàrrecésgarantirqueels
mésjovesnoesvegin abocatsa
viure situacions d’especial vul-
nerabilitat. Així les coses, els
nostres professionals treballen,
enparal•lel,lapotenciaciódeles
habilitats del nucli familiar i la
coberturadelesnecessitatsbà-
siquesdelesfamíliesjasiguiha-
bitatge, ocupació o alimenta-
ció. Estem especialmentatents
a les necessitats alimentàries
d’aquestes famílies i així, ja si-
gui a través de les Taules Terri-
torialsd’Infànciadetotselsbar-
risobéatravésdelsnostrespro-
fessionals d’atenció primària
s’ha fet 8.859 intervencions en
diferents famílies en risc, amb
menors.
D’altrabanda,7.976infants i
adolescentsdeLleidahanpogut
gaudir dels programes de pro-
moció d’habilitats per a la vida
de la Paeria. Altres 3.385 me-
nors segueixen els programes
municipalsdeprevencióiprotec-
cióquepermetendetectaripre-
venir situacions de risc. Per
exemple, la proposta d’atenció
educativa d’acompanyament a
l’escolaritzaciódelanostraregi-
doria concentra un total de 550
placesperainfantsiadolescents
en situació de vulnerabilitat so-
cial.
Amés,unanymés,aquestes-
tiu,l’AjuntamentdeLleida,atra-
vés de la Regidoria de Benestar
Social,apostaperl’atencióedu-
cativa i manté 1.447 places per
ainfants iadolescents en situa-
ció de vulnerabilitat social que
s’agrupen en tres programes
marc diferents.
Primer, els 852 infants ado-
lescents i joves que participen
dels projectes d’entorn munici-
palsalsdiferentsbarrisdelaciu-
tat que impulsen accions lu-
dicoesportivespertotalaciutat
cobrint horaris de matí i tarda-
nit. En segon lloc, el Centres
oberts i les Ciberàules que ate-
nen tot l’any 496 infants i que,
ara, a l’estiu, continuen donant
coberturaen espais tanteduca-
tiuscomdelleure.Icomatercer
programamarc,eld’Educacióen
el lleure per a tothom que ga-
ranteix una educació en el lleu-
re normalitzada independent-
ment de la situació sociofamili-
arieconòmicadelsinfantsique
garanteixunesvacancesdequa-
litat per a 99 infants més.
Uncopmés,elsAjuntaments,
assumimlaresponsabilitatd’allò
real itangible, siguide lagrave-
tat que sigui i així, continuem
treballant per blindar el benes-
tar legítim d’una partde la soci-
etatquetambé,insisteixo“tam-
bé”regentaràelnostrefutur:els
infants i els adolescents en risc.
Aquells que pateixin directa-
ment la xacra dels desequilibris
socials; aquells que s’usen per
fer una fotofinish d’aquesta so-
cietatquejugaamblespersones
ilesxifresd’unamanera,avega-
des perversa; aquells que demà
també seran futur i, com a tal,
mereixen exactes oportunitats
queels“altres”infantsiadoles-
cents.
Treballem sobre objectius
clars. La garantia d’educació. El
fomentde laformació i l’ocupa-
ció.Eldretallleure.Tresvectors
imprescindiblespelbenestarde
la infància i l’adolescència de la
nostra ciutat que, en un futur
proper, des de la maduresa, jut-
jarà les persones,nopas les da-
des... Ens tornarem a posarver-
mells?
investigadors amb propostes
tangibles: un premi econòmic i
la possibilitat de desenvolupar
elprojecte guanyadoralanos-
tra terra. A més a més, els pro-
jectes plantejats (se n’han re-
collit en totes les modalitats
un total de 40) responen a ne-
cessitats reals que té avui el
sector. Aquest plantejament el
vam tenir molt clar des d’un
començament: invertir en un
premi havia de tenir un retorn
directeenelsectoriaixònomés
podia produir-se amb el condi-
cionantquefossinelsmateixos
pagesos,agricultorsiempreses
locals els que plantegessin la
temàtica del concurs.
Elpremiguanyadorhaestat
per a una aplicació software,
dissenyada per tres joves amb
empresa pròpia (Agroptima),
que permet tenir un control de
lagestiód’unaexplotacióagrí-
cola o ramadera. L’aplicació,
que el pagès o ramader pot
utilitzar a través del seu mòbil,
controla diversos paràmetres
per tal de millorar l’eficiència i
rendibilitat de l’explotació. El
punt diferencial i innovador
d’aquest programa informàtic
és que dóna informació de la
rendibilitatdel’empresai/oex-
plotació de manera immediata
i no en acabar l’any, com acos-
tumen a fer la majoria
d’aquestsprogramesexistents.
Es tracta d’un projecte nascut
a les terres de Lleida gràcies a
un premi participatper institu-
cions i empreses lleidatanes i
que ara podrem exportar al
món. Per tant, creiem que això
és promoure l’emprenedoria
agroalimentària, per una ban-
da, i per l’altra, situar Alcarràs
al mapa europeu de l’agroali-
mentació, emplaçament del
qualavuiningúpotdubtaratès,
com dèiem abans, l’elevat po-
tencialquetenimenlaproduc-
ciódefruitadolçaitambéenel
nombre de granges de porcí i
boví. El projecte guanyador el
presentarem ben aviat al
col•lectiu de pagesos i rama-
ders de la nostra vila, perquè,
d’aquesta manera, tothom el
conegui.
L’equip de govern de l’Ajun-
tamentd’Alcarràshatingutclar
desque,almaigde2011,vaini-
ciar l’actual mandat, que calia
situarelmunicipialmapaagro-
alimentariiultrapassarlesfron-
tereslocals,jaqueelteixitem-
presarialamb elqualcomptem
s’homereixia. Creiem que hem
iniciat un bon camí per fer-ho,
ja siguipromocionantlainves-
tigació i emprenedoria agroa-
limentàriesambprojectescom
el Concurs Idea de la UdL, o
tambéambaltresmesuresmolt
més localitzades al nostre mu-
nicipi, però que serveixen
d’aparador per al comerç, em-
preses i productes locals.
L’exemple més clar el tenim en
laFiradelComerçialaqual,des
de fa 2 anys, s’hi ha afegit la
Fira del Rebost, un aparador
per als productes autòctons,
sorgits de la terra (com la con-
fituradefruitadolçail’embotit
decarndeporc,vacumicorder),
certamenqueelproper19d’oc-
tubre arribarà a la tercera edi-
ció.
Aquestes iniciatives també
han anat acompanyades d’ac-
cionspermillorarelsserveisper
a les empreses implantades a
Alcarràs: abastament d’aigua
potable i millora de la depura-
dora a polígons, rebaixa d’un
10% de la taxa d’escombraries
per a les firmes implantades a
polígons d’Alcarràs, o implan-
tació d’un Canal Empresa a la
web municipal que permetrà
agilitzar i reduir els tràmits per
alesempreses.Endefinitiva,un
conjunt de mesures pensades
perfervisible,perunabanda,el
potencial agroalimentari d’Al-
carràs, i ajudar, per l’altra, els
sectorsagrícola,ramaderiem-
presarial en general del nostre
municipi.
Alcarràs,ambeljovetalent
il’emprenedoriaagroalimentària
des de les administracions, da-
vantlamancadevalors,enfront
de la discriminació i la injustí-
cia. Per combatre aquest greu-
ge ens queda, afortunadament,
l’educacióilageneraciód’opor-
tunitatsperaaquestsjovesi,es-
tratègicament, també per a les
seves famílies. Aquí és on hem
d’esmerçaresforçosinoamagar
el cap sota l’ala de la crisi, les
retallades o els deutes d’unes
administracionssobrelesaltres.
Des de l’any2007, el pressu-
post que destina l’Ajuntament
de Lleida a infància en risc ha
voltatsempreel15%delpressu-
post global dedicat a Benestar
Social i, en aquesta línia, hem
pogut donar cobertura als nens
i nenes de la nostra ciutat que
formen part d’aquesta bossa
involuntàriamentmediàticai es-
tigmatitzada que anomenem
“pobresa infantil”.
Iambtotaixòquèfem?Doncs
tot el que considerem necessari
i de justícia, ?malgrat la compe-
tènciaeninfàncianosiguiexclu-
sivamentmunicipal.Latascade
la Paeria s’encara cap a la pre-
servació legítima de tots els in-
fants,eltreballperagarantir-los
la igualtat d’oportunitats,la de-
tecciódenecessitatssocialsifa-
miliarsqueelsafecten,ilainter-
vencióindispensableenaquests
nuclis i entorns per tal de pal•li-
ardificultatsimillorarcontextos
Com trobar feina en
professions
relacionades amb la
justícia penal i la
criminologia?
Carolina Villacampa. Coordinadora
del Màster en Sistema de Justícia
Penal de la Universitat de Lleida.
L’actual conjuntura econòmica
implica una major professi-
onalització i coneixements per
partdelsnousgraduats.Hande
lluitar amb totes les eines for-
matives contra la competència
laboraliperaixòdesdelesuni-
versitats apostem per oferir
màsters altament especialit-
zats, que siguin únics, de qua-
litat i en col•laboració entre
centres. És el cas del Màster
Oficial Interuniversitari de Sis-
tema de Justícia Penal, coordi-
nat per la Universitat de Lleida
encol•laboracióamblaUniver-
sitat Rovira i Virgili, la Univer-
sitatJaumeIdeCastellóilaUni-
versitat d’Alacant.
Gràcies a la unió dels profes-
sionals dels diferents centres,
que l’imparteixen en col•labo-
ració amb professorat de l’àm-
bit professional i d’altres uni-
versitats participants, podem
oferir un màster que té com a
singularitatunabordatgecom-
prensiu de les diferents dis-
ciplines penals, tant les de ba-
sejurídica(dretpenalsubstan-
tiu i dret processal penal, dret
penitenciari) com les que estu-
dienelfetdelictiuemprantuna
metodologia de caire empíric
(criminologia,victimologiaipe-
nologia).
Pensem que es tracta d’una
oportunitat única perquè els
graduatssegueixinformant-se
i ho facin al territori. Entenem
que cal invertir en la seva for-
macióperquèdesprésoptin per
treballar entre nosaltres totre-
tornantaquestainversióambel
seutreballoescullinexternalit-
zar la seva capacitació profes-
sionalcomaespecialistesenal-
tres contrades.
La major part de màsters que
s’ofereixen a l’Estat Espanyol
estan centrats en l’abordatge
estrictament jurídic del sis-
tema de justícia penal o bé en
unanàlisidecaireestrictament
criminològic del fet delictiu, en
canvi amb el màster en Sis-
tema de Justícia Penalaconse-
guimoferirunabordatgetrans-
versaldetoteslesdisciplinesci-
entífiquesqueconflueixenenel
funcionament del sistema de
justícia penal i que expliquen
el fet delictiu i el seu tracta-
ment.
Aquelles disciplines que po-
den interessar tant a juristes
com a criminòlegs són objecte
d’anàlisi al màster, però també
ho són des d’una vessant que
lesfaatractivesiútilsperaper-
sones formades en l’àmbit de
les ciències socials (antropò-
legs, sociòlegs, psicòlegs, psi-
copedagogs,treballadorssoci-
als) que tinguin per raons pro-
fessionals contacte amb el
sistema de justícia penal.
Aprofitemaquestespaiperdo-
nar a conèixer el nivell qualita-
tiu i formatiu d’un màster que
haassolitl’objectiudesercom-
prensiu en l’anàlisi de les cièn-
cies penals. En els cinc anys
d’experiència d’aquests estu-
dis, els han cursat un total de
142alumnesde diferentsnaci-
onalitats,lamajoriaprocedents
delterritoriespanyol,peròtam-
bé de Mèxic, Argentina, Xile,
ColòmbiaoCuba,entred‘altres.
Elsestudiantsquehempogut
formarhanmostratlasevacon-
fiançaen lacapacitacióque els
oferim i considerem que el re-
sultat ha complert amb les se-
ves expectatives. Desitgem
confirmar aquesta opció i con-
tinuarfentpossiblelaformació
específica en ciències penals
perajutges,fiscals,lletrats,me-
diadors, psicòlegs forenses,
juristes criminòlegs o inves-
tigadors en aquestes discipli-
nes, entre d’altres professio-
nals.
Resposta dels
taxistes
Associació Provincial d’Autotaxi
de Lleida.
Resposta a la carta de la Sra.
Mercè Mora i Corderroure.
Senyora,
En la seva carta al director pu-
blicada en aquest diari el pas-
sat divendres 4 de juliol de
2014, vostè fa una reflexió so-
bre les protestes dels taxistes
enrelacióalacompetènciades-
lleial que realitzen en el nostre
sector empreses que es dedi-
quen al transport de viatgers
senselesautoritzacionscorres-
ponents.Noestemparlantdels
conductors que comparteixen
elseuvehiclequanrealitzenun
trajecte,sinód’empresesquees
dediquen al transport de viat-
gers.
El seu escrit incideix sobre
els preus “abusius” que té un
taxi. Creiem que no estàsufici-
entmentinformadaalrespecte.
Ha de saber que les tarifes ve-
nen marcades per la Comissió
de Preus de la Generalitat de
Catalunya i que els taxímetres
passen un control anual per tal
quelestarifess’apliquincorrec-
tament. Per tant, els preus no
elsmarquenelstaxistessegons
lasevapròpiadecisió(siguinde
Lleida, de Barcelona, o qualse-
vol altre municipi), sinó que és
l’Administració la que els esti-
pula.
En relació als preus de Llei-
da a Barcelona, no sabem si li
han cobrat a vostè 360 € per
aquest servei, o bé ho diu per
dir,peròlipodemconfirmarque
el preu no és aquest ni de ben
lluny. Abans de desprestigiar a
algú hauria d’informar-se bé.
Elsectordeltaxiestàsofrint
la crisi com la resta dels ciuta-
dans, som autònoms i no te-
nimnòmina,ielsingressosque
entrenpermantenirlesnostres
famílies són a base de dedicar
molteshoresenjornadesesgo-
tadoresiesperantnotenirave-
riesalvehiclequeensimpedei-
xintreballar.Detotesmaneres,
intentem fer ofertes i promoci-
ons per activar els serveis dins
de les nostres possibilitats.
Entenem que amb les reta-
llades que sofreixen les nòmi-
nes a dia d’avui els preus dels
serveis de taxi puguin semblar
elevats,peròdelquehandeser
conscientstotselsciutadansés
que aquestes empreses, motiu
pelqualelstaxistesesmanifes-
ten, no segueixen la normativa
quemarcalaLleieneltransport
de persones i, per tant, no te-
nen les mateixesdespesesque
un taxi ni les mateixes respon-
sabilitats.
“Quanunes
posavermell,
voldirquesí,
oi?”Elpetit
príncep
En el debat sobre el món rural
quevatenirllocalParlamentes
vaposarcomaexemplelaincon-
gruènciadepromoureelconsum
de proximitat quan al bar de la
cambrahihalletdelamarcaPre-
sident. President és una de les
marquesamblesquecomercia-
litzalalletlamultinacionaldeca-
pital francès Lactalis.
Lactalis és la major multina-
cional mundial del sector dels
productes làctics. L’empresa,
propietat de la família Bésiers,
va anar comprant altres empre-
ses fins a convertir-se el 2011
amblacompradelaitalianaPar-
malat en la major empresa del
sector.AEspanyatambéhaapli-
cat la seva política d’expansió
amb la compra d’empreses com
Puleva oElCastillo.Com amul-
tinacional el seu objectiu és
aconseguir el màxim benefici i
peraixòs’havistinvolucradaen
diferentsconflictesambproduc-
tors i sindicats que l’acusen de
pagar preus injustos.
L’any 2011 va portar a judici,
quevaperdre,aramadersmem-
bresdel sindicat francès Confé-
dérationPaysanneonelsexigia
14.000€ pels danys ocasionats
durant les protestes del 2009
pelspreusdemisèriaquelamul-
tinacional pagava als produc-
tors.AEspanyaelssindicatshan
denunciatqueLactalisésunade
les empreses que pitjor paga la
llet amb pràctiques abusives.
El 2012 el nom de l’empresa
vasortirrelacionatambelcasde
corrupciódestapataGalíciaico-
negutcomacasCampeón,onal-
guns membres de la trama van
mediarperaquèl’Institutdecrè-
dit gallec Igape atorgués una
subvenció milionària a la multi-
nacional.
La història ens ha demostrat
que els grans grups lleters, en-
treelsquedestacaLactalis,han
jugatpocafavordelproductors
als que han collat sempre que
han pogut obligant-los a sobre-
viureambpreusdemisèria.Mal-
auradament avui dia resulta
molt complicat saber el veri-
tableorigendelalletqueconsu-
mimelquedificultaqueelscon-
sumidorspuguintriarperl’opció
que els sembli social i ambien-
talment més justa.
Aquest exemple, que ha ge-
neratcertapolèmica pel fet que
la llet Président que es consu-
meix aquí s’envasa a les ins-
tal•lacionsdelalletElCastilloa
Mollerussa, ens ha de fer refle-
xionar sobre les dificultats que
el món globalitzat suposa pel
consumidor responsable. Que
un arbre no ens faci perdre de
vista el bosc. El problema no és
l’origen de la llet que hi ha dins
del tetrabrik que comprem. El
problemaéssil’empresaqueha
compratlallethapagatun preu
just als ramaders i si la seva ac-
tivitat empresarial permet que
els beneficis es reparteixin de
manera justa entre tots els ac-
tors de la cadena.
Si la polèmica ens ha de ser-
virperareflexionarbenvinguda
sigui.Idepasreflexionemsobre
elfetqueaquestsiguil’únicpunt
que ha transcendit mediàtica-
mentdetotelqueesvadiralde-
bat. Un exemple més de l’únic
conreu que interessa medià-
ticamentenaquestpaísésl’her-
ba que creix al Camp Nou.
LletPresidentalParlament
DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Maria Sanuy
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Administració: Arancha Pajuelo
Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico
CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065.
Correu electrònic: info@bondia.cat.
Web: http://www.bondia.cat/
Editorial
Una diputada de Lleida ha aconseguit que a la cafeteria del Parlament es deixi d’utilitzar llet
de la marca francesa Président però fabricada per Lactalis-Puleva a Mollerussa (antiga planta
de El Castillo, que continua com a marca) i l’hagin canviat per Llet Nostra, que s’envasa a Vic i
on s’hi porta també llet d’una cooperativa del Pla d’Urgell. Si aquesta ‘guerra de llets’ ha estat
propiciada pel desconeixement de la procedència de la llet Président tot plegat s’havia d’haver
arreglat amb una assumpció de l’error i no passava res, fins i tot apropava més la política al
ciutadà. El que sembla haver-ho convertit tot plegat en un sainet és la fugida endavant pròpia
de la política d’aquest país, de tota la política. No és pas estrany, doncs, que Podem triomfi.
ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
LletdeVicper lade Lleida al Parlament
Montse Mínguez García
Segona tinent d’alcalde i
regidora de Benestar
Social de la Paeria.
Miquel Serra i Gòdia
Alcalde d’Alcarràs.
Ambit Medi
Rural i Agricultura ICV
Montse Escutia
04
OPINIÓ BONDIA
05
OPINIÓBONDIA
Cartes al director
Un cop més ens hem posat ver-
mells. La constatació de les da-
desdeldarrerinformed’UNICEF
sobrelavulnerabilitat,entermes
depobresa,delsinfantsiadoles-
cents arreu del país no ens han
descobertresdenou,peròsíque
han servit per posar sobre del
tauler mediàtic i en les conver-
ses de totes les llars una rea-
litat,malauradament,coneguda.
La conjuntura social i econòmi-
ca que arrosseguem en els dar-
rers anys posa de manifest que
la població infantil és un dels
col•lectius més vulnerables da-
vant els desajustos socials, da-
vantlesretalladesindiscrimina-
El passat dia 2 de juliol, la Uni-
versitat de Lleida (UdL) va en-
tregar els segons Premis Idea
per a emprenedors. En aques-
tasegonaediciós’hapogutins-
taurar una nova modalitat: la
d’agroalimentació, gràcies, en
part,al’apostadel’Ajuntament
d’Alcarràs i d’empreses fructí-
colesdelmunicipi(FruitsdePo-
nent,Viyefruit,FruitesCaberol
iFruijet,amésdelCentred’Es-
tudis Agropecuaris d’Alcarràs
(CEAP). Cal agrair al rector de
la UdL, Roberto Fernández, ai-
xí com alvicerectorat de Plani-
ficació,Innovaciói Empresa,la
CàtedraSantanderd’Emprene-
doria Universitària i GLOBA-
Lleida, la receptivitat que ens
han transmès des del primer
moment en quèvam plantejar-
loscrearunconcursperaestu-
diants i investigadors de les
branques d’agroalimentació.
Desdel’Ajuntamentd’Alcarràs
hem cregut des d’un inici en
aquesta fusió entre instituci-
ons,universitatiempresespri-
vades. Creiem que es tracta
d’una unió que pot aportar
molts beneficis per al desen-
volupament del sector agroali-
mentari de les terres de Lleida.
Ihovamferconscientsdelapo-
tencialitat d’Alcarràs en l’agri-
cultura i ramaderia del sud
d’Europa. En aquest sentit, cal
recordarquesomelsegonmu-
nicipid’Europaambmésexplo-
tacionsramaderesperquilòme-
trequadratiundelsprimersde
Catalunyaambméscens agra-
ri. És per això que, juntament
amb empreses líders en el sec-
toragroalimentarieuropeuire-
sidents a Alcarràs, vam llançar
aquesta proposta per tal de
captartalentimotivarelsjoves
semprequesiguinecessari.Ésa
dir,prevenció,proteccióipromo-
ció.
Enl’actualitatlapoblacióllei-
datana s’estructura en base a
55.813 unitats familiars de les
quals 16.356 tenen menors al
seucàrrec.D’aquestes,l’Ajunta-
ment de Lleida, a través de la
regidoriadeBenestarSocial, es-
tàatenent3.482famíliesenrisc.
M’agrada subratllar que, per
poder donar la suficient cober-
tura als infants és essencial fer
costat a les famílies i en aques-
talíniaesdesplegaundelsgrans
objectiusdelaregidoriadeBen-
estar Social de la Paeriaperquè
fer costat a les famílies amb in-
fantsacàrrecésgarantirqueels
mésjovesnoesvegin abocatsa
viure situacions d’especial vul-
nerabilitat. Així les coses, els
nostres professionals treballen,
enparal•lel,lapotenciaciódeles
habilitats del nucli familiar i la
coberturadelesnecessitatsbà-
siquesdelesfamíliesjasiguiha-
bitatge, ocupació o alimenta-
ció. Estem especialmentatents
a les necessitats alimentàries
d’aquestes famílies i així, ja si-
gui a través de les Taules Terri-
torialsd’Infànciadetotselsbar-
risobéatravésdelsnostrespro-
fessionals d’atenció primària
s’ha fet 8.859 intervencions en
diferents famílies en risc, amb
menors.
D’altrabanda,7.976infants i
adolescentsdeLleidahanpogut
gaudir dels programes de pro-
moció d’habilitats per a la vida
de la Paeria. Altres 3.385 me-
nors segueixen els programes
municipalsdeprevencióiprotec-
cióquepermetendetectaripre-
venir situacions de risc. Per
exemple, la proposta d’atenció
educativa d’acompanyament a
l’escolaritzaciódelanostraregi-
doria concentra un total de 550
placesperainfantsiadolescents
en situació de vulnerabilitat so-
cial.
Amés,unanymés,aquestes-
tiu,l’AjuntamentdeLleida,atra-
vés de la Regidoria de Benestar
Social,apostaperl’atencióedu-
cativa i manté 1.447 places per
ainfants iadolescents en situa-
ció de vulnerabilitat social que
s’agrupen en tres programes
marc diferents.
Primer, els 852 infants ado-
lescents i joves que participen
dels projectes d’entorn munici-
palsalsdiferentsbarrisdelaciu-
tat que impulsen accions lu-
dicoesportivespertotalaciutat
cobrint horaris de matí i tarda-
nit. En segon lloc, el Centres
oberts i les Ciberàules que ate-
nen tot l’any 496 infants i que,
ara, a l’estiu, continuen donant
coberturaen espais tanteduca-
tiuscomdelleure.Icomatercer
programamarc,eld’Educacióen
el lleure per a tothom que ga-
ranteix una educació en el lleu-
re normalitzada independent-
ment de la situació sociofamili-
arieconòmicadelsinfantsique
garanteixunesvacancesdequa-
litat per a 99 infants més.
Uncopmés,elsAjuntaments,
assumimlaresponsabilitatd’allò
real itangible, siguide lagrave-
tat que sigui i així, continuem
treballant per blindar el benes-
tar legítim d’una partde la soci-
etatquetambé,insisteixo“tam-
bé”regentaràelnostrefutur:els
infants i els adolescents en risc.
Aquells que pateixin directa-
ment la xacra dels desequilibris
socials; aquells que s’usen per
fer una fotofinish d’aquesta so-
cietatquejugaamblespersones
ilesxifresd’unamanera,avega-
des perversa; aquells que demà
també seran futur i, com a tal,
mereixen exactes oportunitats
queels“altres”infantsiadoles-
cents.
Treballem sobre objectius
clars. La garantia d’educació. El
fomentde laformació i l’ocupa-
ció.Eldretallleure.Tresvectors
imprescindiblespelbenestarde
la infància i l’adolescència de la
nostra ciutat que, en un futur
proper, des de la maduresa, jut-
jarà les persones,nopas les da-
des... Ens tornarem a posarver-
mells?
investigadors amb propostes
tangibles: un premi econòmic i
la possibilitat de desenvolupar
elprojecte guanyadoralanos-
tra terra. A més a més, els pro-
jectes plantejats (se n’han re-
collit en totes les modalitats
un total de 40) responen a ne-
cessitats reals que té avui el
sector. Aquest plantejament el
vam tenir molt clar des d’un
començament: invertir en un
premi havia de tenir un retorn
directeenelsectoriaixònomés
podia produir-se amb el condi-
cionantquefossinelsmateixos
pagesos,agricultorsiempreses
locals els que plantegessin la
temàtica del concurs.
Elpremiguanyadorhaestat
per a una aplicació software,
dissenyada per tres joves amb
empresa pròpia (Agroptima),
que permet tenir un control de
lagestiód’unaexplotacióagrí-
cola o ramadera. L’aplicació,
que el pagès o ramader pot
utilitzar a través del seu mòbil,
controla diversos paràmetres
per tal de millorar l’eficiència i
rendibilitat de l’explotació. El
punt diferencial i innovador
d’aquest programa informàtic
és que dóna informació de la
rendibilitatdel’empresai/oex-
plotació de manera immediata
i no en acabar l’any, com acos-
tumen a fer la majoria
d’aquestsprogramesexistents.
Es tracta d’un projecte nascut
a les terres de Lleida gràcies a
un premi participatper institu-
cions i empreses lleidatanes i
que ara podrem exportar al
món. Per tant, creiem que això
és promoure l’emprenedoria
agroalimentària, per una ban-
da, i per l’altra, situar Alcarràs
al mapa europeu de l’agroali-
mentació, emplaçament del
qualavuiningúpotdubtaratès,
com dèiem abans, l’elevat po-
tencialquetenimenlaproduc-
ciódefruitadolçaitambéenel
nombre de granges de porcí i
boví. El projecte guanyador el
presentarem ben aviat al
col•lectiu de pagesos i rama-
ders de la nostra vila, perquè,
d’aquesta manera, tothom el
conegui.
L’equip de govern de l’Ajun-
tamentd’Alcarràshatingutclar
desque,almaigde2011,vaini-
ciar l’actual mandat, que calia
situarelmunicipialmapaagro-
alimentariiultrapassarlesfron-
tereslocals,jaqueelteixitem-
presarialamb elqualcomptem
s’homereixia. Creiem que hem
iniciat un bon camí per fer-ho,
ja siguipromocionantlainves-
tigació i emprenedoria agroa-
limentàriesambprojectescom
el Concurs Idea de la UdL, o
tambéambaltresmesuresmolt
més localitzades al nostre mu-
nicipi, però que serveixen
d’aparador per al comerç, em-
preses i productes locals.
L’exemple més clar el tenim en
laFiradelComerçialaqual,des
de fa 2 anys, s’hi ha afegit la
Fira del Rebost, un aparador
per als productes autòctons,
sorgits de la terra (com la con-
fituradefruitadolçail’embotit
decarndeporc,vacumicorder),
certamenqueelproper19d’oc-
tubre arribarà a la tercera edi-
ció.
Aquestes iniciatives també
han anat acompanyades d’ac-
cionspermillorarelsserveisper
a les empreses implantades a
Alcarràs: abastament d’aigua
potable i millora de la depura-
dora a polígons, rebaixa d’un
10% de la taxa d’escombraries
per a les firmes implantades a
polígons d’Alcarràs, o implan-
tació d’un Canal Empresa a la
web municipal que permetrà
agilitzar i reduir els tràmits per
alesempreses.Endefinitiva,un
conjunt de mesures pensades
perfervisible,perunabanda,el
potencial agroalimentari d’Al-
carràs, i ajudar, per l’altra, els
sectorsagrícola,ramaderiem-
presarial en general del nostre
municipi.
Alcarràs,ambeljovetalent
il’emprenedoriaagroalimentària
des de les administracions, da-
vantlamancadevalors,enfront
de la discriminació i la injustí-
cia. Per combatre aquest greu-
ge ens queda, afortunadament,
l’educacióilageneraciód’opor-
tunitatsperaaquestsjovesi,es-
tratègicament, també per a les
seves famílies. Aquí és on hem
d’esmerçaresforçosinoamagar
el cap sota l’ala de la crisi, les
retallades o els deutes d’unes
administracionssobrelesaltres.
Des de l’any2007, el pressu-
post que destina l’Ajuntament
de Lleida a infància en risc ha
voltatsempreel15%delpressu-
post global dedicat a Benestar
Social i, en aquesta línia, hem
pogut donar cobertura als nens
i nenes de la nostra ciutat que
formen part d’aquesta bossa
involuntàriamentmediàticai es-
tigmatitzada que anomenem
“pobresa infantil”.
Iambtotaixòquèfem?Doncs
tot el que considerem necessari
i de justícia, ?malgrat la compe-
tènciaeninfàncianosiguiexclu-
sivamentmunicipal.Latascade
la Paeria s’encara cap a la pre-
servació legítima de tots els in-
fants,eltreballperagarantir-los
la igualtat d’oportunitats,la de-
tecciódenecessitatssocialsifa-
miliarsqueelsafecten,ilainter-
vencióindispensableenaquests
nuclis i entorns per tal de pal•li-
ardificultatsimillorarcontextos
Com trobar feina en
professions
relacionades amb la
justícia penal i la
criminologia?
Carolina Villacampa. Coordinadora
del Màster en Sistema de Justícia
Penal de la Universitat de Lleida.
L’actual conjuntura econòmica
implica una major professi-
onalització i coneixements per
partdelsnousgraduats.Hande
lluitar amb totes les eines for-
matives contra la competència
laboraliperaixòdesdelesuni-
versitats apostem per oferir
màsters altament especialit-
zats, que siguin únics, de qua-
litat i en col•laboració entre
centres. És el cas del Màster
Oficial Interuniversitari de Sis-
tema de Justícia Penal, coordi-
nat per la Universitat de Lleida
encol•laboracióamblaUniver-
sitat Rovira i Virgili, la Univer-
sitatJaumeIdeCastellóilaUni-
versitat d’Alacant.
Gràcies a la unió dels profes-
sionals dels diferents centres,
que l’imparteixen en col•labo-
ració amb professorat de l’àm-
bit professional i d’altres uni-
versitats participants, podem
oferir un màster que té com a
singularitatunabordatgecom-
prensiu de les diferents dis-
ciplines penals, tant les de ba-
sejurídica(dretpenalsubstan-
tiu i dret processal penal, dret
penitenciari) com les que estu-
dienelfetdelictiuemprantuna
metodologia de caire empíric
(criminologia,victimologiaipe-
nologia).
Pensem que es tracta d’una
oportunitat única perquè els
graduatssegueixinformant-se
i ho facin al territori. Entenem
que cal invertir en la seva for-
macióperquèdesprésoptin per
treballar entre nosaltres totre-
tornantaquestainversióambel
seutreballoescullinexternalit-
zar la seva capacitació profes-
sionalcomaespecialistesenal-
tres contrades.
La major part de màsters que
s’ofereixen a l’Estat Espanyol
estan centrats en l’abordatge
estrictament jurídic del sis-
tema de justícia penal o bé en
unanàlisidecaireestrictament
criminològic del fet delictiu, en
canvi amb el màster en Sis-
tema de Justícia Penalaconse-
guimoferirunabordatgetrans-
versaldetoteslesdisciplinesci-
entífiquesqueconflueixenenel
funcionament del sistema de
justícia penal i que expliquen
el fet delictiu i el seu tracta-
ment.
Aquelles disciplines que po-
den interessar tant a juristes
com a criminòlegs són objecte
d’anàlisi al màster, però també
ho són des d’una vessant que
lesfaatractivesiútilsperaper-
sones formades en l’àmbit de
les ciències socials (antropò-
legs, sociòlegs, psicòlegs, psi-
copedagogs,treballadorssoci-
als) que tinguin per raons pro-
fessionals contacte amb el
sistema de justícia penal.
Aprofitemaquestespaiperdo-
nar a conèixer el nivell qualita-
tiu i formatiu d’un màster que
haassolitl’objectiudesercom-
prensiu en l’anàlisi de les cièn-
cies penals. En els cinc anys
d’experiència d’aquests estu-
dis, els han cursat un total de
142alumnesde diferentsnaci-
onalitats,lamajoriaprocedents
delterritoriespanyol,peròtam-
bé de Mèxic, Argentina, Xile,
ColòmbiaoCuba,entred‘altres.
Elsestudiantsquehempogut
formarhanmostratlasevacon-
fiançaen lacapacitacióque els
oferim i considerem que el re-
sultat ha complert amb les se-
ves expectatives. Desitgem
confirmar aquesta opció i con-
tinuarfentpossiblelaformació
específica en ciències penals
perajutges,fiscals,lletrats,me-
diadors, psicòlegs forenses,
juristes criminòlegs o inves-
tigadors en aquestes discipli-
nes, entre d’altres professio-
nals.
Resposta dels
taxistes
Associació Provincial d’Autotaxi
de Lleida.
Resposta a la carta de la Sra.
Mercè Mora i Corderroure.
Senyora,
En la seva carta al director pu-
blicada en aquest diari el pas-
sat divendres 4 de juliol de
2014, vostè fa una reflexió so-
bre les protestes dels taxistes
enrelacióalacompetènciades-
lleial que realitzen en el nostre
sector empreses que es dedi-
quen al transport de viatgers
senselesautoritzacionscorres-
ponents.Noestemparlantdels
conductors que comparteixen
elseuvehiclequanrealitzenun
trajecte,sinód’empresesquees
dediquen al transport de viat-
gers.
El seu escrit incideix sobre
els preus “abusius” que té un
taxi. Creiem que no estàsufici-
entmentinformadaalrespecte.
Ha de saber que les tarifes ve-
nen marcades per la Comissió
de Preus de la Generalitat de
Catalunya i que els taxímetres
passen un control anual per tal
quelestarifess’apliquincorrec-
tament. Per tant, els preus no
elsmarquenelstaxistessegons
lasevapròpiadecisió(siguinde
Lleida, de Barcelona, o qualse-
vol altre municipi), sinó que és
l’Administració la que els esti-
pula.
En relació als preus de Llei-
da a Barcelona, no sabem si li
han cobrat a vostè 360 € per
aquest servei, o bé ho diu per
dir,peròlipodemconfirmarque
el preu no és aquest ni de ben
lluny. Abans de desprestigiar a
algú hauria d’informar-se bé.
Elsectordeltaxiestàsofrint
la crisi com la resta dels ciuta-
dans, som autònoms i no te-
nimnòmina,ielsingressosque
entrenpermantenirlesnostres
famílies són a base de dedicar
molteshoresenjornadesesgo-
tadoresiesperantnotenirave-
riesalvehiclequeensimpedei-
xintreballar.Detotesmaneres,
intentem fer ofertes i promoci-
ons per activar els serveis dins
de les nostres possibilitats.
Entenem que amb les reta-
llades que sofreixen les nòmi-
nes a dia d’avui els preus dels
serveis de taxi puguin semblar
elevats,peròdelquehandeser
conscientstotselsciutadansés
que aquestes empreses, motiu
pelqualelstaxistesesmanifes-
ten, no segueixen la normativa
quemarcalaLleieneltransport
de persones i, per tant, no te-
nen les mateixesdespesesque
un taxi ni les mateixes respon-
sabilitats.
“Quanunes
posavermell,
voldirquesí,
oi?”Elpetit
príncep
En el debat sobre el món rural
quevatenirllocalParlamentes
vaposarcomaexemplelaincon-
gruènciadepromoureelconsum
de proximitat quan al bar de la
cambrahihalletdelamarcaPre-
sident. President és una de les
marquesamblesquecomercia-
litzalalletlamultinacionaldeca-
pital francès Lactalis.
Lactalis és la major multina-
cional mundial del sector dels
productes làctics. L’empresa,
propietat de la família Bésiers,
va anar comprant altres empre-
ses fins a convertir-se el 2011
amblacompradelaitalianaPar-
malat en la major empresa del
sector.AEspanyatambéhaapli-
cat la seva política d’expansió
amb la compra d’empreses com
Puleva oElCastillo.Com amul-
tinacional el seu objectiu és
aconseguir el màxim benefici i
peraixòs’havistinvolucradaen
diferentsconflictesambproduc-
tors i sindicats que l’acusen de
pagar preus injustos.
L’any 2011 va portar a judici,
quevaperdre,aramadersmem-
bresdel sindicat francès Confé-
dérationPaysanneonelsexigia
14.000€ pels danys ocasionats
durant les protestes del 2009
pelspreusdemisèriaquelamul-
tinacional pagava als produc-
tors.AEspanyaelssindicatshan
denunciatqueLactalisésunade
les empreses que pitjor paga la
llet amb pràctiques abusives.
El 2012 el nom de l’empresa
vasortirrelacionatambelcasde
corrupciódestapataGalíciaico-
negutcomacasCampeón,onal-
guns membres de la trama van
mediarperaquèl’Institutdecrè-
dit gallec Igape atorgués una
subvenció milionària a la multi-
nacional.
La història ens ha demostrat
que els grans grups lleters, en-
treelsquedestacaLactalis,han
jugatpocafavordelproductors
als que han collat sempre que
han pogut obligant-los a sobre-
viureambpreusdemisèria.Mal-
auradament avui dia resulta
molt complicat saber el veri-
tableorigendelalletqueconsu-
mimelquedificultaqueelscon-
sumidorspuguintriarperl’opció
que els sembli social i ambien-
talment més justa.
Aquest exemple, que ha ge-
neratcertapolèmica pel fet que
la llet Président que es consu-
meix aquí s’envasa a les ins-
tal•lacionsdelalletElCastilloa
Mollerussa, ens ha de fer refle-
xionar sobre les dificultats que
el món globalitzat suposa pel
consumidor responsable. Que
un arbre no ens faci perdre de
vista el bosc. El problema no és
l’origen de la llet que hi ha dins
del tetrabrik que comprem. El
problemaéssil’empresaqueha
compratlallethapagatun preu
just als ramaders i si la seva ac-
tivitat empresarial permet que
els beneficis es reparteixin de
manera justa entre tots els ac-
tors de la cadena.
Si la polèmica ens ha de ser-
virperareflexionarbenvinguda
sigui.Idepasreflexionemsobre
elfetqueaquestsiguil’únicpunt
que ha transcendit mediàtica-
mentdetotelqueesvadiralde-
bat. Un exemple més de l’únic
conreu que interessa medià-
ticamentenaquestpaísésl’her-
ba que creix al Camp Nou.
LletPresidentalParlament
DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Maria Sanuy
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Administració: Arancha Pajuelo
Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico
CoordinadoraBondia.cat: Lourdes Cardona
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065.
Correu electrònic: info@bondia.cat.
Web: http://www.bondia.cat/
Editorial
Una diputada de Lleida ha aconseguit que a la cafeteria del Parlament es deixi d’utilitzar llet
de la marca francesa Président però fabricada per Lactalis-Puleva a Mollerussa (antiga planta
de El Castillo, que continua com a marca) i l’hagin canviat per Llet Nostra, que s’envasa a Vic i
on s’hi porta també llet d’una cooperativa del Pla d’Urgell. Si aquesta ‘guerra de llets’ ha estat
propiciada pel desconeixement de la procedència de la llet Président tot plegat s’havia d’haver
arreglat amb una assumpció de l’error i no passava res, fins i tot apropava més la política al
ciutadà. El que sembla haver-ho convertit tot plegat en un sainet és la fugida endavant pròpia
de la política d’aquest país, de tota la política. No és pas estrany, doncs, que Podem triomfi.
ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
LletdeVicper lade Lleida al Parlament
Montse Mínguez García
Segona tinent d’alcalde i
regidora de Benestar
Social de la Paeria.
Miquel Serra i Gòdia
Alcalde d’Alcarràs.
Ambit Medi
Rural i Agricultura ICV
Montse Escutia

06
LLEIDA BONDIA
REDACCIÓ. LLEIDA
Un total de 90 joves d’edats
compreses entre els 16 a 25
anys,ensituaciód’aturiambpo-
ca formació han participat en el
programa Joves per l’Ocupació,
de l’ Institut Municipal d’Ocu-
pació. El programa combina ac-
cions de tutorització, orientació
i formació per facilitar la inser-
ció laboral i l’adquisició d’expe-
riència professional en empre-
ses i el retorn al sistema educa-
tiu. S’han impartit sis especiali-
tats:auxiliarsd’estètica,deper-
ruqueria, de manteniment de
carrosseries, fontaneria i cale-
facció-climatització domèstica,
de comerç especialitzades en el
sector tèxtil i operacions bàsi-
ques derestaurant–bar.Téuna
durada de 16 mesos.
Els 34 joves de Mequinensa becats per la Fundació Joaquín Torres.
Dinoujovesestudienala
UdLgràciesaunmecenes
L’herènciad’unveídeMequinensafinançaelsestudis
REDACCIÓ. LLEIDA
Untotalde19alumnesdelaUni-
versitat de Lleida podran conti-
nuarelsseusestudisgràciesala
generositat de Joaquín Torres,
unveídeMequinensaquevafer
fortuna a l’Argentina i que quan
va morir (l’any 1991) va donar
gran part de l’herència perquè
els joves de la seva localitat na-
tal poguessin anara la universi-
tat. Els requisits per accedir-hi
són haver viscut durant els úl-
tims deu anys a la població del
Baix Cinca, fer el segon curs de
la carrera elegida i complir les
exigències legals de l’Estat per
rebre una beca. Aquest any es
van repartir 2.000 euros entre
cada un dels 34 universitaris de
Mequinensa,19delsqualsestu-
dienalaUniversitatdeLleida,5
aSaragossai4aBarcelona.Des
que es van convocar per prime-
ra vegada, el 1993, s’han distri-
buït 571.000 euros entre un to-
tal de 174 joves de la localitat a
través de 468 beques.
Norantajovesparticipenen
unprogramad’ocupació
A càrrec de l’Institut Municipal d’Ocupació
Milloradelainterseccióde
l’av.GarriguesamblaLL-11
Es reduiran els carrils de circulació devehicles
REDACCIÓ. LLEIDA
LaPaeriareordenaràlaintersec-
ció de l’avinguda de les Garri-
guesamblaLL-11,concretament
la zona propera a l’accés per la
LL-11formatperunesilletesque
ordenenlacirculaciódevehicles.
El projecte preveu prioritzar la
seguretatil’accessibilitatdelsvi-
anants,reordenantlesilletesire-
duint els carrils de circulació.
Tambéespreveul’ampliaciódel
carril bici en aquest tram i l’en-
jardinamentdelesnovesilletes.
La realització de les obres com-
portarà restriccions del trànsit
fins al 18 d’agost. L’accés a
l’avinguda de les Garrigues des
de la LL-11 quedarà tallat i l’al-
ternativa serà l’avinguda Victo-
riano Muñoz Oms o l’avinguda
MiquelBatllori.Lasortidadesde
l’avinguda de les Garrigues cap
a la LL-11 no es veurà afectada.
EsportijocsalpavellóJuanjoGarra
En el marc de les activitats d’Esportmania, que enguanyofe-
reix 1.650 places, un grup de nens i nenes participen aquest
juliol a les estades poliesportives al pavelló Juanjo Garra.
IRBiEnsenyamentbequenestudiantsdeLleida
Quatre estudiants de batxillerat faran pràctiques de recerca a
l’IRBLleida.Lesseleccionadessóndel’EscolaVedrunadeBala-
gueridelManueldeMontsuar,Caparrella,iEpiscopaldeLleida.
HERMINIA SIRVENT/PAERIA
ACN
Postius:
“Roshausat
laPaeriade
trampolí”
“Lleida ja no és prioritat”
REDACCIÓ. LLEIDA
ElregidordeCiUa l’ajuntament
de Lleida i alcaldable, Antoni
Postius,vademanaraÀngelRos
que aclareixi si vol ser candidat
delPSCalaGeneralitatoalaPa-
eria i li va recordar que fa tres
anysquebuscaferelsaltalapo-
lítica nacionaldinsdelPSCapro-
fitant l’alcaldia de Lleida i desa-
tenent la ciutadania a la qual es
deu.“FatempsqueLleidahadei-
xat de ser la prioritat de Ros,
amb una ànsia de poder que no
té límits”, va afirmar Postius.
D’altra banda, el grup de CiU
denunciaquelaPaeriaelsvane-
gar l’ús d’un espai del Centre
Cívic de la Mariola per rebre ve-
ïns que havien demanat una re-
unió.CiUlamentaelgreugeamb
elsregidorssocialistes,queusen
equipaments municipals al-
menys un cop al mes per rebre
veïns i afirmen que a ells només
els ofereixen centres allunyats
delbarriose’lsinstaademanar-
hoatítolpersonalipagarunata-
xa per disposar de l’espai.
AJUNTAMENT DE MEQUINENSA
REDACCIÓ. LLEIDA
Els investigadorsde l’IRBLleida
comptaran amb una nova apor-
tació de 15.000 euros de la Be-
ca Marta Santamaria per enge-
garunnouestudiperlluitarcon-
tra el càncer de mama triple
negatiu (CMTN), el més agres-
siu en dones joves, amb una in-
cidència del 10-15% i que fins i
tot ofereix resistència a la qui-
mioteràpia convencional. En el
marc d’aquest estudi es farà un
assaig clínic amb pacients en el
Grup de Patologia Oncològica
de l’Institut de Recerca Biomè-
dica de Lleida (IRBLleida), en el
Serveid’AnatomiaPatològicade
l’Hospital UniversitariArnau de
Vilanova, en col·laboració amb
elserveid’Oncologiadelmateix
centre. L’objectiu de l’assaig és
validar en pacients els resultats
trobats l’any passat gràcies a la
cooperació científica entre
equips d’investigació de
l’IRBLleidailaUniversitatdeSt.
Louis als Estats Units, en què la
Nouajutpercombatre
elcàncerdemama
L’IRBengegaunestudiambl’aportaciódelaBecaMartaSantamaria
Entrega del taló de 15.000 € de la recaptació de la Beca Marta Santamaria.
IRB
Beca Marta Santamaria ja va
contribuir amb uns 40.000 eu-
ros. El treball va revelar un nou
mecanisme molecular implicat
en la resistència a la quimio-
teràpia del CMTN i també de-
mostravaqueunpretractament
de molt baix cost amb vitamina
D revertia la resistència de les
cèl·lulestumoralsalaquimiote-
ràpia. D’altra banda, la Beca
MartaSantamariatambévado-
nar5.000eurosaValld’Hebron
Institut d’Oncologia.
06
LLEIDA BONDIA
REDACCIÓ. LLEIDA
Un total de 90 joves d’edats
compreses entre els 16 a 25
anys,ensituaciód’aturiambpo-
ca formació han participat en el
programa Joves per l’Ocupació,
de l’ Institut Municipal d’Ocu-
pació. El programa combina ac-
cions de tutorització, orientació
i formació per facilitar la inser-
ció laboral i l’adquisició d’expe-
riència professional en empre-
ses i el retorn al sistema educa-
tiu. S’han impartit sis especiali-
tats:auxiliarsd’estètica,deper-
ruqueria, de manteniment de
carrosseries, fontaneria i cale-
facció-climatització domèstica,
de comerç especialitzades en el
sector tèxtil i operacions bàsi-
ques derestaurant–bar.Téuna
durada de 16 mesos.
Els 34 joves de Mequinensa becats per la Fundació Joaquín Torres.
Dinoujovesestudienala
UdLgràciesaunmecenes
L’herènciad’unveídeMequinensafinançaelsestudis
REDACCIÓ. LLEIDA
Untotalde19alumnesdelaUni-
versitat de Lleida podran conti-
nuarelsseusestudisgràciesala
generositat de Joaquín Torres,
unveídeMequinensaquevafer
fortuna a l’Argentina i que quan
va morir (l’any 1991) va donar
gran part de l’herència perquè
els joves de la seva localitat na-
tal poguessin anara la universi-
tat. Els requisits per accedir-hi
són haver viscut durant els úl-
tims deu anys a la població del
Baix Cinca, fer el segon curs de
la carrera elegida i complir les
exigències legals de l’Estat per
rebre una beca. Aquest any es
van repartir 2.000 euros entre
cada un dels 34 universitaris de
Mequinensa,19delsqualsestu-
dienalaUniversitatdeLleida,5
aSaragossai4aBarcelona.Des
que es van convocar per prime-
ra vegada, el 1993, s’han distri-
buït 571.000 euros entre un to-
tal de 174 joves de la localitat a
través de 468 beques.
Norantajovesparticipenen
unprogramad’ocupació
A càrrec de l’Institut Municipal d’Ocupació
Milloradelainterseccióde
l’av.GarriguesamblaLL-11
Es reduiran els carrils de circulació devehicles
REDACCIÓ. LLEIDA
LaPaeriareordenaràlaintersec-
ció de l’avinguda de les Garri-
guesamblaLL-11,concretament
la zona propera a l’accés per la
LL-11formatperunesilletesque
ordenenlacirculaciódevehicles.
El projecte preveu prioritzar la
seguretatil’accessibilitatdelsvi-
anants,reordenantlesilletesire-
duint els carrils de circulació.
Tambéespreveul’ampliaciódel
carril bici en aquest tram i l’en-
jardinamentdelesnovesilletes.
La realització de les obres com-
portarà restriccions del trànsit
fins al 18 d’agost. L’accés a
l’avinguda de les Garrigues des
de la LL-11 quedarà tallat i l’al-
ternativa serà l’avinguda Victo-
riano Muñoz Oms o l’avinguda
MiquelBatllori.Lasortidadesde
l’avinguda de les Garrigues cap
a la LL-11 no es veurà afectada.
EsportijocsalpavellóJuanjoGarra
En el marc de les activitats d’Esportmania, que enguanyofe-
reix 1.650 places, un grup de nens i nenes participen aquest
juliol a les estades poliesportives al pavelló Juanjo Garra.
IRBiEnsenyamentbequenestudiantsdeLleida
Quatre estudiants de batxillerat faran pràctiques de recerca a
l’IRBLleida.Lesseleccionadessóndel’EscolaVedrunadeBala-
gueridelManueldeMontsuar,Caparrella,iEpiscopaldeLleida.
HERMINIA SIRVENT/PAERIA
ACN
Postius:
“Roshausat
laPaeriade
trampolí”
“Lleida ja no és prioritat”
REDACCIÓ. LLEIDA
ElregidordeCiUa l’ajuntament
de Lleida i alcaldable, Antoni
Postius,vademanaraÀngelRos
que aclareixi si vol ser candidat
delPSCalaGeneralitatoalaPa-
eria i li va recordar que fa tres
anysquebuscaferelsaltalapo-
lítica nacionaldinsdelPSCapro-
fitant l’alcaldia de Lleida i desa-
tenent la ciutadania a la qual es
deu.“FatempsqueLleidahadei-
xat de ser la prioritat de Ros,
amb una ànsia de poder que no
té límits”, va afirmar Postius.
D’altra banda, el grup de CiU
denunciaquelaPaeriaelsvane-
gar l’ús d’un espai del Centre
Cívic de la Mariola per rebre ve-
ïns que havien demanat una re-
unió.CiUlamentaelgreugeamb
elsregidorssocialistes,queusen
equipaments municipals al-
menys un cop al mes per rebre
veïns i afirmen que a ells només
els ofereixen centres allunyats
delbarriose’lsinstaademanar-
hoatítolpersonalipagarunata-
xa per disposar de l’espai.
AJUNTAMENT DE MEQUINENSA
REDACCIÓ. LLEIDA
Els investigadorsde l’IRBLleida
comptaran amb una nova apor-
tació de 15.000 euros de la Be-
ca Marta Santamaria per enge-
garunnouestudiperlluitarcon-
tra el càncer de mama triple
negatiu (CMTN), el més agres-
siu en dones joves, amb una in-
cidència del 10-15% i que fins i
tot ofereix resistència a la qui-
mioteràpia convencional. En el
marc d’aquest estudi es farà un
assaig clínic amb pacients en el
Grup de Patologia Oncològica
de l’Institut de Recerca Biomè-
dica de Lleida (IRBLleida), en el
Serveid’AnatomiaPatològicade
l’Hospital UniversitariArnau de
Vilanova, en col·laboració amb
elserveid’Oncologiadelmateix
centre. L’objectiu de l’assaig és
validar en pacients els resultats
trobats l’any passat gràcies a la
cooperació científica entre
equips d’investigació de
l’IRBLleidailaUniversitatdeSt.
Louis als Estats Units, en què la
Nouajutpercombatre
elcàncerdemama
L’IRBengegaunestudiambl’aportaciódelaBecaMartaSantamaria
Entrega del taló de 15.000 € de la recaptació de la Beca Marta Santamaria.
IRB
Beca Marta Santamaria ja va
contribuir amb uns 40.000 eu-
ros. El treball va revelar un nou
mecanisme molecular implicat
en la resistència a la quimio-
teràpia del CMTN i també de-
mostravaqueunpretractament
de molt baix cost amb vitamina
D revertia la resistència de les
cèl·lulestumoralsalaquimiote-
ràpia. D’altra banda, la Beca
MartaSantamariatambévado-
nar5.000eurosaValld’Hebron
Institut d’Oncologia.

BONDIA
07
PUBLICITATBONDIA
07
PUBLICITAT

08
COMARQUES BONDIA
PUBLICITAT
F.GARCIA (ACN). LA SEU D’URGELL
L’AltUrgellharehabilitatelsdos
pous de gel que queden a la co-
marca, els ha museïtzat i els ha
adequat per fer-los visitables.
Dels quatre pous de gel que hi
haviaalsegleXVIIalacomarca,
només en queden dos, el d’Arfa
iOliana.Elsaltresdos,eldeCor-
tiuda, resta en runes, i el de la
Seu d’Urgell només se’n conei-
xen restes documentals. Els
pous de gel a la comarca tenen
l’origen en el segle XVII coinci-
dint amb el que s’anomena “pe-
tita edat de gel”.
L’AjuntamentdeRiberad’Ur-
gellet ha invertit 84.000 euros
en la rehabilitació del pou d’Ar-
fa,quehanestatsubvencionats
per la Diputació de Lleida i amb
fons municipals.
Elpoudegeld’Oliana,queha
invertit8.000euros,haremode-
latlasevamuseïtzacióqueesta-
va molt degradada. A més, per
facilitar la visita, s’ha obert un
túnel que s’endinsa uns 13 me-
tres i arriba a la base del pou. A
lesparetsd’aquesttúnels’hihan
disposatplafonsambtextos,fo-
tografies i dibuixos didàctics.
L’AltUrgellmuseïtzaels
pousdegelqueconserva
Recupera i favisitables els que hi ha a Arfa i Oliana
L’entrada al pou de gel d’Arfa
FERRAN GARCIA (ACN)
Reanimenunhomeque
s’ofegavaalriuaPonts
Pels efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques
ACN. PONTS
EfectiusdelSistemad’Emergèn-
ciesMèdiques(SEM)hanacon-
seguit salvar la vida d’un home
demitjanaedataquestdimecres
ala tarda que haestata puntde
morir ofegat. L’home es banya-
vaambunamicseualcanald’Ai-
güesBravesdePonts,alParcdel
Segre, en un zona on es practi-
ca piragüisme, quan se l’ha en-
dutlacorrent.Elsfetshantingut
lloca un quart desisde la tarda,
i un cop els Bombers l’han res-
catat de l’aigua inconscient, els
efectius del SEM han treballat
durantdueshoresperreanimar-
lo.Finalmenthohanaconseguit
i l’han traslladat a l’Hospital Ar-
nau de Vilanova en estat crític.
Alguaire,a
plerendiment
aquestestiu
REDACCIÓ. ALGUAIRE
L’aeroportdeLleida-Alguaireco-
mença a rebre demà les dues
rutes que es fan cada estiu a Ei-
vissa i Maó. D’aquesta manera,
als vols de la companyia Arkia
amborígen/destíaTel-Aviviels
d’Air Nostrum a Palma de Ma-
llorca, a partir de divendres s’hi
afegeixenlesduesnovesrutesa
les Illes Balears. Fins al 29
d’agost, tindrà 4 sortides i arri-
bades els divendres i 3 sortides
i arribades els diumenges.
Alcarràsmostral’activitat
alcampdesd’unglobus
REDACCIÓ. ALCARRÀS
Alcarràs organitza diumenge
una nova activitat per promoci-
onarlafruitadolçail’activitatal
campquedurantaquestsdieses
troba en el seu punt àlgid. Es
tractadevolsenglobuscaptius.
LesBorgesrenovael
sanejamentd’unvial
REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES
L’Ajuntament de les Borges
Blanqueshainiciataquestaset-
mana les obres de renovació de
lamalmesaxarxadesanejament
del carrer Caputxins.
M.LLUVICH (ACN). RIALP
ElsgermansFarrerodeRialp,de
més de 80 anys, han començat
les obres d’una promoció de pi-
sos tutelats per a avis. Aquests
veïns de Rialp han aportat, de
forma altruista, 700.000 euros
perlaconstruccióde10habitat-
ges. La construcció es fa en un
terreny municipal i un cop fina-
litzada l’obralacediran al’Ajun-
tament.
L’alcaldedeRialp,GerardSa-
barich,haditqueelconsistorité
previst entregar la concessió a
unaempresaespecialitzada.Sa-
barich ha destacat la generosi-
tatialtruismed’aquestsdosger-
mans de Rialp que destinen tot
elseupatrimonialpoble.Aques-
tainstal·lacióseràlaprimeradel
Pirineu d’aquestes característi-
ques. Es preveu que l’any 2016
puguinentraren funcionament.
L’edificitindrà10pisosd’uns
36 metres quadrats i espais co-
muns com menjador, sala de
lleure o bugaderia. Els pisos tu-
telats són habitatges de lloguer
per a persones grans.
Enmarxalesobresdels
pisostutelatsdeRialp
impulsatsperdosavis
Aquesta promoció d’habitatges estarà enllestida l’any2016
Les obres del pisos tutelats de Rialp és fan al terreny municipal de l’antic camp de futbol
MARTA LLUVICH (ACN)
08
COMARQUES BONDIA
PUBLICITAT
F.GARCIA (ACN). LA SEU D’URGELL
L’AltUrgellharehabilitatelsdos
pous de gel que queden a la co-
marca, els ha museïtzat i els ha
adequat per fer-los visitables.
Dels quatre pous de gel que hi
haviaalsegleXVIIalacomarca,
només en queden dos, el d’Arfa
iOliana.Elsaltresdos,eldeCor-
tiuda, resta en runes, i el de la
Seu d’Urgell només se’n conei-
xen restes documentals. Els
pous de gel a la comarca tenen
l’origen en el segle XVII coinci-
dint amb el que s’anomena “pe-
tita edat de gel”.
L’AjuntamentdeRiberad’Ur-
gellet ha invertit 84.000 euros
en la rehabilitació del pou d’Ar-
fa,quehanestatsubvencionats
per la Diputació de Lleida i amb
fons municipals.
Elpoudegeld’Oliana,queha
invertit8.000euros,haremode-
latlasevamuseïtzacióqueesta-
va molt degradada. A més, per
facilitar la visita, s’ha obert un
túnel que s’endinsa uns 13 me-
tres i arriba a la base del pou. A
lesparetsd’aquesttúnels’hihan
disposatplafonsambtextos,fo-
tografies i dibuixos didàctics.
L’AltUrgellmuseïtzaels
pousdegelqueconserva
Recupera i favisitables els que hi ha a Arfa i Oliana
L’entrada al pou de gel d’Arfa
FERRAN GARCIA (ACN)
Reanimenunhomeque
s’ofegavaalriuaPonts
Pels efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques
ACN. PONTS
EfectiusdelSistemad’Emergèn-
ciesMèdiques(SEM)hanacon-
seguit salvar la vida d’un home
demitjanaedataquestdimecres
ala tarda que haestata puntde
morir ofegat. L’home es banya-
vaambunamicseualcanald’Ai-
güesBravesdePonts,alParcdel
Segre, en un zona on es practi-
ca piragüisme, quan se l’ha en-
dutlacorrent.Elsfetshantingut
lloca un quart desisde la tarda,
i un cop els Bombers l’han res-
catat de l’aigua inconscient, els
efectius del SEM han treballat
durantdueshoresperreanimar-
lo.Finalmenthohanaconseguit
i l’han traslladat a l’Hospital Ar-
nau de Vilanova en estat crític.
Alguaire,a
plerendiment
aquestestiu
REDACCIÓ. ALGUAIRE
L’aeroportdeLleida-Alguaireco-
mença a rebre demà les dues
rutes que es fan cada estiu a Ei-
vissa i Maó. D’aquesta manera,
als vols de la companyia Arkia
amborígen/destíaTel-Aviviels
d’Air Nostrum a Palma de Ma-
llorca, a partir de divendres s’hi
afegeixenlesduesnovesrutesa
les Illes Balears. Fins al 29
d’agost, tindrà 4 sortides i arri-
bades els divendres i 3 sortides
i arribades els diumenges.
Alcarràsmostral’activitat
alcampdesd’unglobus
REDACCIÓ. ALCARRÀS
Alcarràs organitza diumenge
una nova activitat per promoci-
onarlafruitadolçail’activitatal
campquedurantaquestsdieses
troba en el seu punt àlgid. Es
tractadevolsenglobuscaptius.
LesBorgesrenovael
sanejamentd’unvial
REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES
L’Ajuntament de les Borges
Blanqueshainiciataquestaset-
mana les obres de renovació de
lamalmesaxarxadesanejament
del carrer Caputxins.
M.LLUVICH (ACN). RIALP
ElsgermansFarrerodeRialp,de
més de 80 anys, han començat
les obres d’una promoció de pi-
sos tutelats per a avis. Aquests
veïns de Rialp han aportat, de
forma altruista, 700.000 euros
perlaconstruccióde10habitat-
ges. La construcció es fa en un
terreny municipal i un cop fina-
litzada l’obralacediran al’Ajun-
tament.
L’alcaldedeRialp,GerardSa-
barich,haditqueelconsistorité
previst entregar la concessió a
unaempresaespecialitzada.Sa-
barich ha destacat la generosi-
tatialtruismed’aquestsdosger-
mans de Rialp que destinen tot
elseupatrimonialpoble.Aques-
tainstal·lacióseràlaprimeradel
Pirineu d’aquestes característi-
ques. Es preveu que l’any 2016
puguinentraren funcionament.
L’edificitindrà10pisosd’uns
36 metres quadrats i espais co-
muns com menjador, sala de
lleure o bugaderia. Els pisos tu-
telats són habitatges de lloguer
per a persones grans.
Enmarxalesobresdels
pisostutelatsdeRialp
impulsatsperdosavis
Aquesta promoció d’habitatges estarà enllestida l’any2016
Les obres del pisos tutelats de Rialp és fan al terreny municipal de l’antic camp de futbol
MARTA LLUVICH (ACN)

BONDIA
09
COMARQUES
PUBLICITAT
Indignació
pelcanvide
lletal
Parlament
A Mollerussa
REDACCIÓ. MOLLERUSSA
El comitè d’empresa de Lac-
talis-Puleva de Mollerussa re-
butja que la cafeteria del Parla-
ment hagi substituït la llet de la
marcafrancesaPrésident,perla
de Llet Nostra, després de la
queixa de la diputada d’ICV per
Lleida Sara Vilà. Des de CCOO
asseguren que “la marca Prési-
dent es fabrica des de 2010 a
Mollerussa coincidint amb la
compra de la fàbrica pel grup
francès Lactalis” i que “el 98%
de la recollida de llet de l’em-
presa prové de ramaders cata-
lans”. Per això, insta a utilitzar
llet El Castillo, que es fabrica a
Mollerussa.“Sinocreuenquefa-
briquem un producte de proxi-
mitat,elsconvidemacanviarper
la llet El Castillo, la llet de la
nostraterra,ambmoltaméshis-
toriaiunesarrelscatalanesmolt
mésarreladesquelalletalaqual
vostèshanvolgutcanviar”,sen-
tencia el comitè d’empresa.
Nouportd’interioramb40
amarradorsalpantàdeRialb
Ha costat 120.000 euros i s’ha finançat íntegrament amb capital privat
REDACCIÓ. GUALTER
ElClubNàuticSegreRialbvain-
augurarahirl’embarcadordePo-
manyons amb capacitat de 40
amarradorsiunaocupacióactu-
al de 25 embarcacions, 5 moto-
resi20cayacsqueutilitzal’em-
presa per a diferents serveis
d’esport, pesca i lleure.
Aquest “port d’interior” és
propietat íntegra d’aquesta so-
cietat participada per la parella
Ivan Solé i Cristina Torra. La in-
fraestructura no ha rebut cap
subvenció i tota la inversió s’ha
realitzat amb capital fruit d’al-
tres activitats de la família So-
lé-Torra com l’agrícola, la rama-
dera i la Casa Rural Mas Serra-
llimpia que està a 1,5
quilòmetres de l’embarcador.
Pomanyons és el nom de la fin-
caicasa dela qual,lafamília,és
descendent directa de moltes
generacions.
Ivan Solé ha destacat que
“aquest port d’interior és el pri-
Les instal·lacions del nou embarcador del pantà de Rialb
MISSATGES
SIMULACRE DE RESCAT
AL RIU A CAMARASA
Una desena d’efectius dels
Bombers acompanyats de
gossosensinistrats,llanxesiun
helicòptervanferahirunexer-
cici de recerca i salvament al
pantà de Camarasa. La situa-
ciósimuladaconsistiaaresca-
tar2persones,unadelesquals
estava desapareguda sota les
aigüesil’altrabaixavaarrosse-
gadaperlacorrent.Interiorre-
comanaalsbanyistesextremar
les precaucions. En mig any
s’han fet 11 rescats als rius i
pantans de Catalunya.
mer port de l’embassament de
Rialb legalitzat i construït amb
condicions adequades per rea-
litzar activitats en optimes con-
dicionsdeseguretat,ésinnova-
dor amb materials d’última ge-
neració i multifuncional tant
peraembarcacionspetitescom
per embarcacions grans”. Així
mateix el responsable del Club
Nàutic Segre Rialb ha explicat
que “aquesta infraestructura té
una important funció pública,
principalment dinamitzadora i
difusoradelturismea lesTerres
de Lleida, creant una sinèrgia
positiva respecte a les activi-
tatsaquàtiquesd’interior.L’em-
presa es dedica al lloguer d’em-
barcacions, d’amarradors i ser-
veisnàutics.Iara,talcomtenim
aprovat al POUM de l’Ajunta-
ment de la Baronia de Rialb vo-
lem construir un restaurant”.
BONDIA
09
COMARQUES
PUBLICITAT
Indignació
pelcanvide
lletal
Parlament
A Mollerussa
REDACCIÓ. MOLLERUSSA
El comitè d’empresa de Lac-
talis-Puleva de Mollerussa re-
butja que la cafeteria del Parla-
ment hagi substituït la llet de la
marcafrancesaPrésident,perla
de Llet Nostra, després de la
queixa de la diputada d’ICV per
Lleida Sara Vilà. Des de CCOO
asseguren que “la marca Prési-
dent es fabrica des de 2010 a
Mollerussa coincidint amb la
compra de la fàbrica pel grup
francès Lactalis” i que “el 98%
de la recollida de llet de l’em-
presa prové de ramaders cata-
lans”. Per això, insta a utilitzar
llet El Castillo, que es fabrica a
Mollerussa.“Sinocreuenquefa-
briquem un producte de proxi-
mitat,elsconvidemacanviarper
la llet El Castillo, la llet de la
nostraterra,ambmoltaméshis-
toriaiunesarrelscatalanesmolt
mésarreladesquelalletalaqual
vostèshanvolgutcanviar”,sen-
tencia el comitè d’empresa.
Nouportd’interioramb40
amarradorsalpantàdeRialb
Ha costat 120.000 euros i s’ha finançat íntegrament amb capital privat
REDACCIÓ. GUALTER
ElClubNàuticSegreRialbvain-
augurarahirl’embarcadordePo-
manyons amb capacitat de 40
amarradorsiunaocupacióactu-
al de 25 embarcacions, 5 moto-
resi20cayacsqueutilitzal’em-
presa per a diferents serveis
d’esport, pesca i lleure.
Aquest “port d’interior” és
propietat íntegra d’aquesta so-
cietat participada per la parella
Ivan Solé i Cristina Torra. La in-
fraestructura no ha rebut cap
subvenció i tota la inversió s’ha
realitzat amb capital fruit d’al-
tres activitats de la família So-
lé-Torra com l’agrícola, la rama-
dera i la Casa Rural Mas Serra-
llimpia que està a 1,5
quilòmetres de l’embarcador.
Pomanyons és el nom de la fin-
caicasa dela qual,lafamília,és
descendent directa de moltes
generacions.
Ivan Solé ha destacat que
“aquest port d’interior és el pri-
Les instal·lacions del nou embarcador del pantà de Rialb
MISSATGES
SIMULACRE DE RESCAT
AL RIU A CAMARASA
Una desena d’efectius dels
Bombers acompanyats de
gossosensinistrats,llanxesiun
helicòptervanferahirunexer-
cici de recerca i salvament al
pantà de Camarasa. La situa-
ciósimuladaconsistiaaresca-
tar2persones,unadelesquals
estava desapareguda sota les
aigüesil’altrabaixavaarrosse-
gadaperlacorrent.Interiorre-
comanaalsbanyistesextremar
les precaucions. En mig any
s’han fet 11 rescats als rius i
pantans de Catalunya.
mer port de l’embassament de
Rialb legalitzat i construït amb
condicions adequades per rea-
litzar activitats en optimes con-
dicionsdeseguretat,ésinnova-
dor amb materials d’última ge-
neració i multifuncional tant
peraembarcacionspetitescom
per embarcacions grans”. Així
mateix el responsable del Club
Nàutic Segre Rialb ha explicat
que “aquesta infraestructura té
una important funció pública,
principalment dinamitzadora i
difusoradelturismea lesTerres
de Lleida, creant una sinèrgia
positiva respecte a les activi-
tatsaquàtiquesd’interior.L’em-
presa es dedica al lloguer d’em-
barcacions, d’amarradors i ser-
veisnàutics.Iara,talcomtenim
aprovat al POUM de l’Ajunta-
ment de la Baronia de Rialb vo-
lem construir un restaurant”.

10
ACTUALITAT BONDIA
La Comissió d’Afers Institucionals va votar ahir el dictamen de la llei.
ACN
MascontactaambERC,ICVi
laCUPabansdeveureRajoy
L’entrevista entre ambdòs presidents es produirà segurament durant aquest mes
AGÈNCIES. BARCELONA
Quan ja s’ha concretat que l’es-
perada reunió entre Artur Mas i
MarianoRajoytindràllocaquest
mes, i que s’informarà del seu
contingutelmateixdia,elpresi-
dent ha contactat aquest dime-
cres amb els partits amb els
quals va pactar la data i la pre-
gunta de la consulta sobiranis-
ta. Mas ha trucat per telèfon al
líder d’ERC, Oriol Junqueras; al
colíder d’ICV-EUiA, Joan Herre-
ra, i al diputat de la CUP David
Fernàndez.Mas volreafirmarai-
xí la unitat d’acció dels partits
proconsultaireiterar-losqueno
pactarà res amb Rajoy sense
comptar amb ells. Els contactes
hantingutllocdesprésqueMas
hagiinsistit,aquestdimarts,que
la pregunta i la data es podrien
canviar si l’Executiu central fes
una proposta alternativa.
El Govern ha deixat clar una
vegadamésqueelprevisiblecop
de porta de l’Executiu central a
laconsultanosuposaràaparcar-
la.Encaraquela“voluntat”d’”in-
tentar acordar les coses” ha es-
tat sempre en els plans del Go-
vern català, això “no suposa
oblidar-te’n si no és possible
l’acord”, ha recalcat el conseller
dePresidència,FrancescHoms,
aquestdimecres,diaenquès’ha
aprovatencomissiól’esborrany
de la llei de consultes.
Llei de consultes
El text anirà al Consell de
Garanties Estatutàries i
després el votarà el ple
del Parlament
El PSC vota a favor
Compleix amb el
compromís d’Iceta tot i
que diu que no servirà
per la consulta del 9N
Un altre manifest
Un grup d’intel·lectuals
espanyols proposa una
reforma en clau federal
de la Constitució
Efectivament, la llei catalana
de consultes va superar ahir la
primera votació al Parlament
amb un ampli consens, del qual
tambévaformarpartelPSC,que
finalment es va sumar a CiU,
ERC, ICV-EUiA i la CUP. Va ser
en el tràmit en comissió, en què
aquestes cinc formacions van
assumir amb 17 vots a favor el
redactat de la futura llei propo-
sat per la ponència, que només
van rebutjar PPiC’s amb 4vots
en contra. El PSC, finalment, va
fer efectiu el compromís de Mi-
quel Iceta de donar suport a la
llei,totiquevainsistirquelanor-
ma no serveix per celebrar la
consulta del 9-N.
MANIFEST FEDERALISTA
Després de la proclama anti-
sobiranistaLibresyigualesdedi-
marts,ungrupd’intel·lectualsva
presentar ahir, també a Madrid,
una iniciativa que proposa una
reforma federal de la Constitu-
ció,totiquerebutjadepleeldret
a decidir dels catalans. El docu-
ment ha estat impulsat per l’ex-
dirigent del PCE Nicolás Sarto-
rius i l’exdirector de l’ABC José
AntonioZarzalejos,itambél’han
subscrit l’exjutge Baltasar Gar-
zón, el director de cineManuel
GutiérrezAragon,l’exdirectorde
El País Joaquín Estefanía i l’es-
criptoraAlmudenaGrandes,en-
tre d’altres.
Unjove,greual
cauredesd’un
balcóal’Estartit
Unjovefrancèsde17anysvare-
sultarferitgreuahiralcauredes
d’un segon pis en uns aparta-
ments del carrer Garrotxa de
L’Estartit,aTorroelladeMontgrí
(Girona). Els fets van passar
cap a les 03.46 de la matinada
quan, per causes que es desco-
neixen,eljove,queestavadeva-
cancesalmunicipigironíambun
grupd’amics,esvaprecipitardes
del balcó. El noi va ser evacuat
en estat greu amb un trauma-
tisme cranial a l’Hospital Josep
TruetadeGirona.Alllocdelsfets
s’hi van desplaçar una dotació
dels Bombers de la Generalitat,
els Mossos d’Esquadra, la poli-
cia locali tresdotacions del Sis-
tema d’Emergències Mèdiques.
ElnoulíderdelPSC,MiquelIce-
ta va proposar a través del seu
perfilaTwitterelnomd’Assump-
taEscarp,exregidoradelbarride
l’Eixample i actual portaveu del
Grup Municipal Socialista a
l’ajuntament de Barcelona, com
a futura secretària d’organitza-
ciódelPSC.Sihoratificaelcon-
grés, Escarp substituirà Esteve
Terradas, queva assumir el càr-
recdeformaprovisionaldesprés
delarenúnciadeDanielFernán-
dez,imputatperpresumptetrà-
fic d’influències. Fonts socialis-
tesvanexplicarqueEscarpcon-
tinuarà com a portaveu a
l’Ajuntament, ja que la conside-
ren “clau” a l’equip municipal
que lidera l’alcaldable a les mu-
nicipals del 2015 Jaume Collbo-
ni. A part del d’Escarp, ja es van
anunciar dos noms de la futura
direcció del PSC: l’alcalde de
Lleida, Àngel Ros, serà el presi-
dent del partit, mentre que l’al-
caldessa de Santa Coloma de
Gramenet, Núria Parlon, serà la
número dos d’Iceta, amb el càr-
rec de viceprimera secretària.
Escarp,novasecretària
d’organitzaciódelPSC
Iceta hova fer pública ahir la proposta viaTwitter
Assumpta Escarp.
ACN
Israelinsta100.000palestinsamarxardecasa
Israelva demanar als palestins queviuenal nordde Gaza que
abandonincasaseva“perseguretat”davantdenousbombar-
dejos. Des que l’exèrcit va iniciar l’ofensiva Marge Protector,
més de 200 palestins han mort i 1.500 han resultat ferits.
Espiavapolítics
d’Unióamb
dinersdelBarça
L’exdirector general de presons
de la Generalitat Xavier Marto-
rell (CDC) va carregar al Barça,
presumptament, quan n’era el
responsabledeseguretat,infor-
mes d’espionatge a polítics
d’Unió Democràtica de Catalu-
nya a l’agència de detectius
Método 3. Segons fonts judici-
als, el fiscal va enviar un escrit
al jutjat d’instrucció número 24
de Barcelona en què, a partir de
les conclusions d’un informe de
la Policia Nacional, demanava
ques’imputiMartorell,quevadi-
mitir l’any passat com a presi-
dent de CDC a Sant Cugat del
Vallès i com a responsable de
presonsenveure’sesquitxatper
aquesta trama d’espionatge.
Reobertesles
platgesonesvan
avistartaurons
La banderaverda tornaa onejar
des d’ahir a les sis platges del
Masnou i de Premià de Mar on
haviaquedatprohibitbanyar-se
després de l’aparició de tres pe-
titstauronsde l’espècietintore-
ra. La Creu Roja manté les tas-
ques de rastreig de la costa del
Maresme per comprovar si els
esquals encara són a la zona.
Uns socorristes van donar di-
marts la veu d’alarma en detec-
tar la presència de tres petites
tintoreresalaplatjad’Ocata.Da-
vantd’aquestasituació,Protec-
ció Civilva decidirhissar la ban-
dera roja a sis platges de Mas-
nou i de Premià de Mar.
10
ACTUALITAT BONDIA
La Comissió d’Afers Institucionals va votar ahir el dictamen de la llei.
ACN
MascontactaambERC,ICVi
laCUPabansdeveureRajoy
L’entrevista entre ambdòs presidents es produirà segurament durant aquest mes
Quan ja s’ha concretat que l’es-
perada reunió entre Artur Mas i
MarianoRajoytindràllocaquest
mes, i que s’informarà del seu
contingutelmateixdia,elpresi-
dent ha contactat aquest dime-
cres amb els partits amb els
quals va pactar la data i la pre-
gunta de la consulta sobiranis-
ta. Mas ha trucat per telèfon al
líder d’ERC, Oriol Junqueras; al
colíder d’ICV-EUiA, Joan Herre-
ra, i al diputat de la CUP David
Fernàndez.Mas volreafirmarai-
xí la unitat d’acció dels partits
proconsultaireiterar-losqueno
pactarà res amb Rajoy sense
comptar amb ells. Els contactes
hantingutllocdesprésqueMas
hagiinsistit,aquestdimarts,que
la pregunta i la data es podrien
canviar si l’Executiu central fes
una proposta alternativa.
El Govern ha deixat clar una
vegadamésqueelprevisiblecop
de porta de l’Executiu central a
laconsultanosuposaràaparcar-
la.Encaraquela“voluntat”d’”in-
tentar acordar les coses” ha es-
tat sempre en els plans del Go-
vern català, això “no suposa
oblidar-te’n si no és possible
l’acord”, ha recalcat el conseller
dePresidència,FrancescHoms,
aquestdimecres,diaenquès’ha
aprovatencomissiól’esborrany
de la llei de consultes.
Llei de consultes
El text anirà al Consell de
Garanties Estatutàries i
després el votarà el ple
del Parlament
El PSC vota a favor
Compleix amb el
compromís d’Iceta tot i
que diu que no servirà
per la consulta del 9N
Un altre manifest
Un grup d’intel·lectuals
espanyols proposa una
reforma en clau federal
de la Constitució
Efectivament, la llei catalana
de consultes va superar ahir la
primera votació al Parlament
amb un ampli consens, del qual
tambévaformarpartelPSC,que
finalment es va sumar a CiU,
ERC, ICV-EUiA i la CUP. Va ser
en el tràmit en comissió, en què
aquestes cinc formacions van
assumir amb 17 vots a favor el
redactat de la futura llei propo-
sat per la ponència, que només
van rebutjar PPiC’s amb 4vots
en contra. El PSC, finalment, va
fer efectiu el compromís de Mi-
quel Iceta de donar suport a la
llei,totiquevainsistirquelanor-
ma no serveix per celebrar la
consulta del 9-N.
MANIFEST FEDERALISTA
Després de la proclama anti-
sobiranistaLibresyigualesdedi-
marts,ungrupd’intel·lectualsva
presentar ahir, també a Madrid,
una iniciativa que proposa una
reforma federal de la Constitu-
ció,totiquerebutjadepleeldret
a decidir dels catalans. El docu-
ment ha estat impulsat per l’ex-
dirigent del PCE Nicolás Sarto-
rius i l’exdirector de l’ABC José
AntonioZarzalejos,itambél’han
subscrit l’exjutge Baltasar Gar-
zón, el director de cineManuel
GutiérrezAragon,l’exdirectorde
El País Joaquín Estefanía i l’es-
criptoraAlmudenaGrandes,en-
tre d’altres.
Unjove,greual
cauredesd’un
balcóal’Estartit
Unjovefrancèsde17anysvare-
sultarferitgreuahiralcauredes
d’un segon pis en uns aparta-
ments del carrer Garrotxa de
L’Estartit,aTorroelladeMontgrí
(Girona). Els fets van passar
cap a les 03.46 de la matinada
quan, per causes que es desco-
neixen,eljove,queestavadeva-
cancesalmunicipigironíambun
grupd’amics,esvaprecipitardes
del balcó. El noi va ser evacuat
en estat greu amb un trauma-
tisme cranial a l’Hospital Josep
TruetadeGirona.Alllocdelsfets
s’hi van desplaçar una dotació
dels Bombers de la Generalitat,
els Mossos d’Esquadra, la poli-
cia locali tresdotacions del Sis-
tema d’Emergències Mèdiques.
ElnoulíderdelPSC,MiquelIce-
ta va proposar a través del seu
perfilaTwitterelnomd’Assump-
taEscarp,exregidoradelbarride
l’Eixample i actual portaveu del
Grup Municipal Socialista a
l’ajuntament de Barcelona, com
a futura secretària d’organitza-
ciódelPSC.Sihoratificaelcon-
grés, Escarp substituirà Esteve
Terradas, queva assumir el càr-
recdeformaprovisionaldesprés
delarenúnciadeDanielFernán-
dez,imputatperpresumptetrà-
fic d’influències. Fonts socialis-
tesvanexplicarqueEscarpcon-
tinuarà com a portaveu a
l’Ajuntament, ja que la conside-
ren “clau” a l’equip municipal
que lidera l’alcaldable a les mu-
nicipals del 2015 Jaume Collbo-
ni. A part del d’Escarp, ja es van
anunciar dos noms de la futura
direcció del PSC: l’alcalde de
Lleida, Àngel Ros, serà el presi-
dent del partit, mentre que l’al-
caldessa de Santa Coloma de
Gramenet, Núria Parlon, serà la
número dos d’Iceta, amb el càr-
rec de viceprimera secretària.
Escarp,novasecretària
d’organitzaciódelPSC
Iceta hova fer pública ahir la proposta viaTwitter
Assumpta Escarp.
ACN
Israelinsta100.000palestinsamarxardecasa
Israelva demanar als palestins queviuenal nordde Gaza que
abandonincasaseva“perseguretat”davantdenousbombar-
dejos. Des que l’exèrcit va iniciar l’ofensiva Marge Protector,
més de 200 palestins han mort i 1.500 han resultat ferits.
Espiavapolítics
d’Unióamb
dinersdelBarça
L’exdirector general de presons
de la Generalitat Xavier Marto-
rell (CDC) va carregar al Barça,
presumptament, quan n’era el
responsabledeseguretat,infor-
mes d’espionatge a polítics
d’Unió Democràtica de Catalu-
nya a l’agència de detectius
Método 3. Segons fonts judici-
als, el fiscal va enviar un escrit
al jutjat d’instrucció número 24
de Barcelona en què, a partir de
les conclusions d’un informe de
la Policia Nacional, demanava
ques’imputiMartorell,quevadi-
mitir l’any passat com a presi-
dent de CDC a Sant Cugat del
Vallès i com a responsable de
presonsenveure’sesquitxatper
aquesta trama d’espionatge.
Reobertesles
platgesonesvan
avistartaurons
La banderaverda tornaa onejar
des d’ahir a les sis platges del
Masnou i de Premià de Mar on
haviaquedatprohibitbanyar-se
després de l’aparició de tres pe-
titstauronsde l’espècietintore-
ra. La Creu Roja manté les tas-
ques de rastreig de la costa del
Maresme per comprovar si els
esquals encara són a la zona.
Uns socorristes van donar di-
marts la veu d’alarma en detec-
tar la presència de tres petites
tintoreresalaplatjad’Ocata.Da-
vantd’aquestasituació,Protec-
ció Civilva decidirhissar la ban-
dera roja a sis platges de Mas-
nou i de Premià de Mar.

Bondiacat 17072014

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Bondiacat 17072014

Similar to Bondiacat 17072014 (20)

More from Bondia Lleida Sl

More from Bondia Lleida Sl (20)

Bondiacat 17072014