Diari del 01 de desembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
DivenDres, 1 De Desembre Del 2017 núm. 3.448 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
Desitgem
BONES FESTES
Vàlid fins 31/12/2017
Com a obsequi de Nadal tindrà un 20% de descompte
en tots els nostres tractaments presentant aquest anunci
MÈDIC
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
LA DIETA
QUE FUNCIONA
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 7 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 15%
presentant
aquest anunci
vàlid fins al 31 de DesembreT’ESPEREM
NOVA
TENDA
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Robert W. Zimmermann i
l’Apol·lo XVI
LUDMILLA
LACUEVA CANUT
Escriptora
La Casa Azul
JoAN pErUgA
Historiador i
novel·lista
ANDORRA pàgina 7
Retrets al Govern pel
retard de les polítiques
per als discapacitats
ANDORRA pàgina 8
L’AAME proposa un
contracte de 110 hores
mensuals i més salari
ANDORRA pàgina 16
Marsol anuncia unes
inversions de catorze
milions l’any vinent
Andorra registra 69 casos de
VIH, dos dels quals el 2016
Avui, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, es faran proves gratuïtes i es repartiran preservatius
AVUI ÉS NOTÍCIA pàgina 3
jONAThAN gIL
Piqué nega que el SAAS maquilli les dades
i assegura que les hores extres han baixat
ANDORRA pàgina 6
Lliurament dels premis ramon Llull
CULTURA pàgina 23

2 DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia El Cedre
Av. d’Enclar, 32 - Tel. 723 383
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu blandengue en
català?
Es diu fluix, feble o tou.
Ets massa tou amb els teus
fills.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
El primer pas per fer una pizza italiana són
pizzers italians i un forn de llenya.
Vine al restaurant Itàlia, allà ho trobaràs.
El Pasquale, el Gianluca i el propietari
Corrado, professionals de la pizza.
Us hi esperem!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
CUINA
D
’ALEMANYA I D’AL
SÀCIA
AAA
35,90€
PER A DOS
PERSONES
Al preu inclou:
· 1 l. de cervesa
· 2 u. de pa salat Alemany
Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:
MÜNCHEN
EL NOSTRE FAMÓS PLAT
Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:
Av. Tarragona, 65 · Andorra la Vella
brotzeittarragona65@gmail.com
www.brotzeittarragona.com
+376 856 655 (per a reserves)
Nadal a River
EL TEMPS
ONADA DE FRED AMB NEU A TOTES LES COTES
Avui ens ha arribat una pertorbació més activa que
la de dimecres, amb una massa d’aire polar molt fre-
da que, en impactar a la cara nord del Pirineu, està
donant precipitacions en forma de neu. Aquestes
precipitacions seran generals, a la cara nord, a totes
les cotes, i de manera més feble a la resta. Aquesta
situació s’allargarà tot el dia amb vent de component
nord fort als cims. Moltes de les màximes seran infe-
riors als zero graus tot el dia. Dissabte nevarà, però ja
molt feblement al nord i amb fred glacial. Diumenge
hi haurà moltes clarianes, i això farà que les màximes
remuntin de forma molt lleugera. Que tinguin un
BonDia.
Avui
3 5
-4
-5 -4
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dissAbte diumenge
-12/-4
-6/-1
-5/1
-4/3
-4/4
-3/3
-5/1
-5/0
-6/-1
-5/0
-2/4
4

3DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Andorra té registrats un total
de 69 casos per VIH (virus de
la immunodeficiència humana).
Durant l’any 2016, es van noti-
ficar dos casos nous d’infecció
per VIH, que suposen una taxa
d’incidència de 2,56 casos nous
per cada 100.000 habitants.
Aquest valor és inferior a la in-
cidència observada, pel mateix
any, a Espanya (6,8) i França
(7,8) i, fins i tot, està molt per
sota de la que té Portugal (10
casos nous per cada 100.000
habitants)
El 85% dels casos regis-
trats corresponen a homes i, el
14,5%, a dones, de manera que
la prevalença dels casos el 2016
se situa al 0,088%.
Segons informa l’Àrea de Pre-
venció, Promoció i Vigilància
de la Salut, en els darrers anys
s’observa que el principal factor
de risc, pel que fa a la via de con-
tagi, ha estat la conducta sexual
de risc, és a dir, les relacions se-
xuals sense protecció (63,9%).
En aquest cas, el 45,28% corres-
pon a pràctiques heterosexuals;
el 50,94%, a homosexuals; i, el
3,77%, a bisexuals.
Dels 69 casos registrats, 54
(78,26%) estan infectats pel
VIH; 8 han arribat a desenvo-
lupar la sida (síndrome d’im-
munodeficiència adquirida);
i 7 desconeixen la situació de
la malaltia. Per altra banda,
d’aquests casos, 49 persones
(71%) han estat en tractament
antivíric a Andorra durant l’any
passat.
Aquestes dades es basen en
un sistema de declaració indivi-
dual, confidencial i no nominal,
en què participen els professi-
onals mèdics del país, els labo-
ratoris d’anàlisis clíniques i les
farmàcies.
El darrer informe publicat a
Europa (European Centre for
Disease Prevention and Con-
trol/WHO Regional Office for
Europe. HIV/AIDS surveillance
in Europe 2016) posa de mani-
fest que, en aquesta zona, la in-
fecció del VIH continua sent un
dels problemes importants per
a la salut pública. Durant l’any
2016, s’han notificat un total de
160.453 casos nous de VIH a la
regió europea de l’OMS, el que
representa una taxa d’incidèn-
cia de 18,2 casos per 100.000
habitants.
En la regió de la Unió Europea
i la Unió Econòmica Europea, el
percentatge de nous diagnòstics
és més elevat en homes (8,9 ca-
sos per 100.000 habitants) que
en dones (2,6 casos per 100.000
habitants), i la franja d’edat més
vulnerable se situa entre els 25
i els 29 anys (13,9 casos per
100.000 habitants).
PROVES GRATUÏTES
Amb motiu del Dia Mundial de
la Lluita contra la Sida, l’1 de
desembre, els centres d’atenció
primària oferiran gratuïtament
la realització de les proves diag-
nòstiques del VIH durant tota
la jornada. A més, es distribui-
ran preservatius a les farmàci-
es, centres d’atenció primària i
punts jove de totes les parròqui-
es a les persones que sol·licitin
informació sobre aquest tema.
Finalment, el centre termolúdic
Caldea se sumarà a la celebració
il·luminant l’edifici de color ver-
mell.
El ministeri de Salut, amb
la col·laboració d’altres insti-
tucions i col·lectius, ha previst
aquestes accions amb l’objectiu
de sensibilitzar, prevenir i inci-
dir en la diagnosi precoç de la
malaltia. Així, es fa especial èm-
fasi en les accions de prevenció,
ja que aquesta és una eina fona-
mental, tant per la sida com per
altres infeccions de transmissió
sexual.
El Principat compta amb 69 casos de
VIH, dos dels quals, nous del 2016
Avui es faran proves diagnòstiques gratuïtes i es repartiran preservatius, en el Dia Mundial contra la Sida
SIDA
Redacció
AnDorrA lA VellA
Distribució segons l’edat i el sexe en el moment
del diagnòstic dels casos de VIH-SIDA
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
Casos
Edat
Homes Dones
Homes Dones Total
Total casos* 59 10 69
* 85,5% Homes / 14,5% Dones
1
16
15
18
4
55
1
3
1
FACTORS DE RISC
Conducta sexual:
– Heterosexual: 45,28 %
– Homosexual: 50,94 %
– Bisexual: 3,77 %
Usuari de drogues via parenteral:
10,8 %
– Total: 63,9 %
Conducta sexual + drogues:
7,2 %
Altres:
7,2 %
NS/NC:
10,8 %
54 persones tenen
VIH, 8 tenen la sida, i
7 desconeixen l’estat
de la malaltia

OPINIÓ4 DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La primera minicentral hidroelèctrica del
país, de la societat Productora Elèctrica i
nord Andorrà, es va inaugurar ahir a Ar-
calís. La infraestructura, que ha tingut
un cost d’un milió i mig d’euros, produirà
uns 2 milions de kW/h anuals, l’equiva-
lent al 3% del consum de les parròquies
de les Valls del nord. Tant les autoritats
nacionals com les parroquials presents a la
inauguració, van destacar que es tracta de
laprimerapedradel’apostaques’hafetper
incrementar la producció elèctrica al país,
potenciant les energies renovables. no
s’ha d’oblidar que Andorra depèn en gran
part de les exportacions d’energia de l’ex-
terior, i instal·lacions com la inaugurada
ahir ajuden a anar disminuint progressiva-
mentlanostradependènciadelspaïsosve-
ïns. L’objectiu que s’ha marcat el Govern és
produir el 33% de l’energia que es consu-
meix al país, fet que es pot aconseguir no
sols a través de les diverses minicentrals,
que estan ja previstes de construir, sinó
impulsant també altres infraestructures
que aprofitin, per exemple, l’energia solar
i l’eòlica. El camí elegit en aquest àmbit és,
doncs, encertat, i només caldrà estar vigi-
lant per treballar amb suficient velocitat
en aquesta direcció; com també és positiu
que es prevegi la col·laboració del sector
públic i privat en aquest tipus d’iniciatives.
Inauguració de la primera minicentral hidroelèctrica
EDITORIAL
Definitivament, es pot afirmar
que andorra is different. Resul-
ta que aquí no es mou ningú
per a res, o més ben dit, per a
gairebé res. Ens mobilitzem,
per exemple, quan veiem que
no tenim places d’aparcament
en alguna zona, com va passar
amb els estudiants del Cen-
tre de Formació d’Aixovall. o
també quan volem expressar
la nostra solidaritat amb el
procés català, i poca cosa més.
L’excepció són els funcionaris,
que no dubten a manifestar-se
contra determinades regulaci-
ons del Govern. Res de protes-
tar, però, com sol ser habitual
a altres països, per grans qües-
tions que ens afecten a tots,
com poden els drets sindicals,
que no existeixen amb tota la
seva plenitud per falta d’una
regulació adequada. només cal
recordar les minses manifesta-
cions que aconseguien aplegar
els sindicats l’1 de maig. Tam-
poc sembla que ens importi
gaire que, durant anys, les
empreses no ens han apujat
el sou, ni tan sols el que s’ha
incrementat l’IPC, i tampoc ho
facin quan, diuen, estem sor-
tint de la crisi econòmica. ni
ens immutem tampoc davant
de l’enduriment de la norma-
tiva de la seguretat social a
l’hora de rebre prestacions o
de calcular les nostres futures
pensions. Per això, sorprèn
que al voltant d’un centenar de
monitors s’hagin concentrat
demanant la dimissió dels diri-
gents de l’associació de treba-
lladors del sector, l’AAME. Tot
perquè, per fi, els contractes
s’han de fer en base al que esti-
pula la llei i s’obliga (!) a gaudir
d’un dia de festa setmanal. I
quan, una part i l’altra, dona la
impressió que defensen el ma-
teix, Les raons que ens impul-
sen a mobilitzar-nos són, així
doncs, inescrutables.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Mobilització:
‘andorra is
different’
eL CaMí éS eL bo, PeRò CaL
CoNTINuaR TRebaLLaNT
DONANT LA NOTA
David Forné
El director de nord Andor-
rà va destacar que la central
hidroelèctrica d’Arcalís, in-
augurada ahir, és el primer
pas perquè el país sigui sos-
tenible energèticament.
12345
Jordi Torres
El Comú d’Encamp va inau-
gurar ahir un tram del pas-
seig Mojácar, una part del
projecte de l’itinerari cultu-
ral dels nuclis tradicionals
de la parròquia.
12345
Pere López
Retreure al titular d’Afers
Socials, Justícia i Interior
que hauria de conèixer el
que havia fet el seu pare
com a ministre no és un ar-
gument massa presentable.
12345
Conxita Marsol
La cònsol d’Andorra la Vella
va donar a conèixer les in-
versions de la segona part
del mandat, entre les quals
hi ha una cinta transporta-
dora a Ciutat de Valls.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Joventutee
@joventutee
El forfet extraescolar, per Internet!!!.
Ski Andorra ha obert per primera
vegada la possibilitat de comprar per
Internet el forfet extraescolar.
Andorra la Vella
@turismeandorra
Si vols endur-te un record únic del
Poblet de Nadal, només has de visitar
l’Oficina de Turisme d’Andorra la Vella
TUITENQUESTA
¿Creus que la temporada d’hivern
que comença aquest cap de
setmana serà millor que la de l’any
passat?
A: Sí
B: No
JULIÀ RODRÍGUEZ
Periodista
A: 44% B: 56%

OPINIÓ 5DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
Avui es compleix un any de la pre-
sentació de la novel·la Alcanadre i
em permetreu que aprofiti la fe-
liç coincidència per agrair a tots
els que m’heu fet arribar un co-
mentari de la lectura (i també als
que us l’heu guardat, que no cal
alimentar l’ego dels autors). Uns
dies abans de l’acte havia avançat
que la novel·la era un retorn, més
o menys fictici, a la meva adoles-
cència, la qual cosa va fer que un
periodista googlegés l’enigmàtic
títol i trobés que Alcanadre és un
poble de La Rioja (apareix abans
que el riu protagonista del final
de la novel·la).
Internet li va posar amb safata
un titular perfecte per a l’article:
Peruga retorna als seus orígens
riojanos. A mi, que ja sabeu que
no tinc problemes de pàtries ni
identitats, trobar-me de sobte
amb una arrel nova, i en terra de
vi, em va fer molta gràcia. Fa uns
dies, tot aprofitant aquesta tar-
dor calmosa, vaig decidir anar a
prendre possessió del meu poble,
com si fos una reencarnació de
Sancho Panza disposat a ocupar
la seva ínsula Barataria.
Vam arribar a Alcanadre a mig
matí i, d’entrada, ens va semblar
que tenia tot el que cal demanar a
un bon poble: una plaça amb glo-
rieta, una església, un riu –no un
de qualsevol, sinó l’Ebre, que és el
pare de tots els rius–, una horta
fèrtil, on es conreen les millors
verdures del món, i, per des-
comptat, extensions inacabables
de vinya. Potser trobareu a faltar
dues coses també bàsiques: una
casa i bona gent. I aquí és on vam
tenir molta sort perquè venien en
el mateix paquet: La Casa Azul de
Ramón y la Asun, un allotjament
rural que té –una altra coincidèn-
cia feliç– les parets pintades del
color de la portada de la novel·la.
L’Asun és una dona extraor-
dinària, de les que són capaces
de fer mil coses alhora: endreçar
la casa, explicar-nos la història
de seva família, que la va ocupar
fins fa poc, demanar com es troba
de salut el vell que passa pel car-
rer... Es preocupa per qualsevol
necessitat, del cos i de l’ànima,
dels hostes de casa seva. Com em
recorda a la Marisa! El Ramon, el
seu home, coneix molts secrets
de la història del poble i ens con-
firma que Alcanadre té aquí el
mateix significat que a la novel·la:
el riu creuat per molts ponts. Fins
a set es veu que n’hi va haver al
terme municipal, que servien per
comunicar-se –aquesta és la fun-
ció meravellosa que sempre han
tingut els ponts– amb les terres
de l’altra banda, que pertanyen ja
a la comunitat de Navarra.
No hi ha cap dubte sobre l’eti-
mologia àrab del lloc perquè per
aquests encontorns, ens explica,
s’hi van estar molts segles i van
lliurar grans batalles amb els
cristians, en una de les quals la
mortaldat entre les tropes mu-
sulmanes va ser tan gran que va
quedar reflectida en els cinc “caps
de moro” que apareixen a l’escut
del poble. És un símbol heràldic
medieval força habitual, però
que ara ha generat certa polèmi-
ca. Ell no es pronuncia, només
explica les coses com són. Com
també m’explica que el número
de loteria que li vull comprar no
toca mai (fins i tot ho anuncia en
un rètol del bar), però que jo sóc
lliure d’alimentar la il·lusió d’un
futur milionari i d’un passat im-
postor.
Ai, Ramon, si aquest any ens
toca! Em compraré una casa al
poble i tot solucionat!
La Casa Azul
Aprofitant que fa un any que es va publicar la novel·la, hem tornat a Alcanadre
Corria l’any 1972 i el món encara
es meravellava que l’home pogu-
ésarribaralallunaivagarejarper
un espai desconegut. Aquell any,
mésconcretamentel16d’abrilde
1972, va enlairar-se des del cen-
tre espacial Kennedy de Florida,
una nau espacial amb tres tripu-
lants: Young, Duke i Mattingly.
La missió a la lluna va durar onze
dies i van reunir diverses mostres
geològiques. I us preguntareu
què tenia a veure Andorra amb
aquesta expedició? De seguida en
treureu l’entrellat.
Entra en escena Robert W.
Zimmermann, cònsol general
dels Estats Units d’Amèrica a
Barcelona des de finals de l’any
1970. Anteriorment, del 1960
al 1965, havia estat conseller de
l’ambaixada del seu país a Ma-
drid i, més tard, va marxar cap
a Lisboa per tornar a Espanya al
cap de poc temps. A Barcelona se
sentia molt a gust i ja havia visi-
tat Andorra en altres ocasions,
amb ganes de tornar-ho a fer.
Segons va explicar en una entre-
vista que li van fer des de l’Associ-
ació d’estudis diplomàtics que es
guarda a la llibreria del Congrés
nord-americà, sembla que, un
temps abans, pels volts de Nadal,
havien vingut a esquiar un grup
de marines d’un portahelicòpters
procedent de Vietnam i havien
fet algunes destrosses en un ho-
tel que van haver de pagar. Era
urgent trobar una manera de ne-
tejar la imatge que havien tingut
d’ells i engegar una campanya de
relacions públiques. El 1972 se li
va albirar l’oportunitat de fer-ho
gràcies al vol a la lluna de l’Apolo
XVI. Resulta que la famosa nau
es va emportar una col·lecció de
banderes en miniatura de tots els
països, entre les quals, l’andor-
rana. Una vegada finalitzada la
missió, el departament d’Estat
de Washington la va fer arribar
al Sr Zimmermann per tal que la
donés al poble andorrà.
El cònsol, en la seva carta
adreçada al síndic Francesc Escu-
dé, expressa la satisfacció i l’ho-
nor que representaria per a ell
una visita a Andorra. Recorda la
calorosa acollida que va tenir uns
mesos enrere la banda de l’USS
Independence al país i troba que
una altra “ambaixada musical”
seria benvinguda. En aquesta
ocasió proposa la banda i el cor
oficials de la sisena flota, un grup
excel·lent i nombrós –segons
ell– que ha estat viatjant per tot
Europa fent concerts de música
contemporània, amb registres
de folk i de jazz. Podrien comp-
tar amb ells la tarda del 6 de de-
sembre. La seva actuació, amb un
programa atractiu, podria consti-
tuir el marc adequat per portar a
terme l’entrega de la bandera.
I així va ser com el Robert W.
Zimmermann va fer efectiu el
lliurament especial d’una petita
bandera de seda que havia viatjat
fins a la lluna. De part andorra-
na, se li va entregar una medalla
commemorativa de l’acte. L’esde-
veniment va tenir un gran èxit,
tot i que Zimmermann explica
que el govern francès es va mo-
lestar i va voler aturar aquest acte
perquè no havia signat amb ells
un exequàtur, cosa que tampoc
havia fet amb el bisbat.
Però tornem a la bandera.
Algú sap on és?
Robert W. Zimmermann i
l’Apol·lo XVI
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
j. p.
LUDMILLA LACUEVA CANUT
Escriptora
JoAN pErUgA
Historiador i novel·lista

Andorra
Demòcrates per Andorra va
escollir ahir una nova executi-
va que estarà liderada, com a
president, per Èric Jover, a qui
acompanyaran, com a secretari
general, Esteve Vidal; secretà-
ria d’organització, Roser Suñé;
les dues vicepresidentes, Esther
París i Ester Vilarrubla; i Marc
Ballestà i Daniel Mandicó com
a secretaris de comunicació i de
relacions internacionals, res-
pectivament.
El repte principal d’aques-
ta nova executiva serà buscar
un candidat “de consens, que
uneixi i que abraci el màxim de
sensibilitats possible”, i que pu-
gui ser votat de manera unàni-
me per un congrés, tal com va
destacar Vidal. Per aquest mo-
tiu, una comissió especialment
creada per a aquest objectiu
començarà a treballar ja aquest
mes de desembre.
DA renova l’executiva que haurà
de trobar el relleu de Martí
Partits
Instants abans de començar el congrés extraordinari de Demòcrates per Andorra.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
El director general del Servei An-
dorrà d’Atenció Sanitària (SAAS),
Josep Maria Piqué, va afirmar
ahir que el “SAAS no maquilla
les dades” de les hores extres i de
guàrdia, en resposta a l’acusació
directa feta pel conseller general
d’SDP, Víctor Naudi, i el secreta-
ri d’organització de la formació,
JoanMarcMiralles.Piquéexplica
que, fins al maig del 2016, aques-
tes hores es comptabilitzaven
juntes i que, des d’aleshores, es fa
per separat “perquè són concep-
tes diferents”. Tant les unes com
les altres responen a ajustos en
alguns llocs, o “posicions en ser-
veis que no estan cobertes i que
s’han de cobrir”, va explicar. Per
tot això, Piqué es basa en unes
xifres que són la suma dels dos
conceptes (hores extres i hores
de guàrdia), i que, l’any 2015,
van suposar 1,6 milions d’euros,
mentreque,l’anypassat,vanpas-
sar a costar 825.000 euros. “Això,
però, suposa una reducció del
22% de la despesa”, va comentar
Piqué.
En aquest sentit, el director
general del SAAS va dir que el
2017 es preveu tancar amb una
xifra similar a la del 2016, “per-
què, malgrat que hem fet accions
per reduir hores en alguns ser-
veis, en d’altres, com Intensius i
Urgències, en ser serveis en què
hi ha posicions que no es cobrei-
xen per no haver-hi metges que
vulguin venir, s’ha optat per fer
méshores”,vaexplicar.Totiaixò,
Piquéremarcaqueenelsdoscon-
ceptes, extres i de guàrdia, s’han
abaixat hores en cada exercici.
Referent a la crítica que des
de SDP feien a les hores extra-
ordinàries que es realitzaven en
departaments com la mateixa di-
recció general, recursos humans,
administració i, fins i tot, buga-
deria, Piqué va dir que aquestes
hores extres, que es diuen de su-
port perquè no són assistencials,
“també responen a alguns llocs
no coberts”, i només suposen el
5% de totes les hores extres, ja
que el 95% són de serveis assis-
tencials. El director general del
SAAS va negar que cap director
faci hores extraordinàries per-
què, de fet, diu, el director assis-
tencial , el director econòmic i la
sotsdirectora “fan guàrdies, és a
dir, cada dia n’hi ha un de localit-
zable i de guàrdia, i no les cobren,
ja que és una obligació que entra
dins del salari, va dir.
Piqué es va referir que les ho-
res extraordinàries que figuren
en concepte de suport són des de
secretariat de direcció, on molts
cops, manifesta, hi ha pics de
feina, quasi sempre relacionats
amb tasques del consell de direc-
ció, i han de fer més hores perquè
sovint surt la feina a les set del
vespre.
De cara al 2018, aquesta des-
pesaenhoresextraordinàrieside
guàrdia es podria reduir, si ser-
veis que en generen més, com Ur-
gències, tinguin coberta la plan-
tilla. De fet, actualment hi ha 28
llocs per cobrir i només se n’han
cobert uns 18. Ara, però, s’espera
ampliar fins a 10 o 11 places més,
després de millorar les condici-
ons laborals per atraure metges
que ja s’han presentat. Amb les
incorporacions, aquest servei re-
duiria les hores extres de mane-
ra considerable. Tot i això, Piqué
va explicar que, malgrat que una
hora extra és més cara que una de
salari,encanviarhoresextraordi-
nàriespercontractacionsdenous
metges, en general, la despesa del
SAAS en personal tampoc veurà
una reducció molt substancial.
COMISSIÓ D’ESTUDI
Piqué també va avançar que s’ha
creat una comissió d’estudi per
fer una aproximació a les guàr-
dies, “en el sentit que hi hagi
homogeneïtat per a tothom que
fa guàrdies aquí, perquè hi ha
diferències segons si són metges
assalariats o metges per compte
propi, o si venen de fora”, va re-
marcar. Així, es vol crear un sis-
tema que sigui “més homogeni
i més equitatiu”. En aquesta co-
missió, hi treballa la direcció as-
sistencial amb representants dels
metges, secretariat dels metges i
la junta facultativa.
Piqué assegura que les hores extres i
de guàrdia han baixat i omplen buits
Afirma que les hores extres de suport (no assistencials) són el 5% del total i per llocs no ocupats
SaaS
Pepa Gallego
andorra la vella
Josep Maria Piqué, director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).
jonathan gil
Josep Maria Piqué
els directors no fan
hores extres, fan
guàrdies i no les
cobren, són obligació

ANDORRA 7DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
El pla d’Estadística 2017-2020
va rebre el suport de tot l’arc
parlamentari. El ministre de
Finances, Jordi Cinca, va de-
fensar que això permetrà un
salt qualitatiu a l’hora de ges-
tionar dades internament i a
nivell internacional, ja que els
organismes cada cop són més
demandants d’informació, així
com de tenir dades homologa-
bles.
Tot i votar-hi afirmativa-
ment, els liberals es van pre-
guntar si es podrà fer front
a la inversió que això suposa
(9,2 milions d’euros en 4 anys
i deu empleats nous). Cinca
va defensar que s’ha actuat
amb prudència a l’hora de de-
finir l’aportació de recursos i va
alertar que prescindir d’alguna
part posaria el país en situació
“d’imprudència” i “desavantat-
ge” a l’hora de prendre decisi-
ons en l’àmbit privat i públic.
Els parlamentaris socialdemò-
crates, per la seva banda, la-
menten que no s’hagi acceptat
la proposta que el personal del
departament d’Estadística hagi
de ser funcionari, un fet que els
donaria més independència. El
Govern considera, però, que la
qualitat de la feina depèn de la
professionalitat i les eines de la
plantilla. A banda, el conseller
general d’SDP, Víctor Naudi,
va lamentar que el pla ve tard
i la parlamentària Sílvia Bonet
va criticar que no s’hagi fet
més èmfasi en la perspectiva
de gènere (que s’ha inclòs com
a principi bàsic) i la negativa a
incloure estadístiques sobre sa-
lut mental. Des del grup demò-
crata es va posar en relleu que
si arriba tard és perquè abans
calia fer tota una feina prèvia i
que s’ha reforçat la traçabilitat
i confidencialitat de les dades.
Aprovat el pla d’Estadística, que
ha de permetre tenir més dades
LdA està preocupat
per la despesa i PS
critica que la plantilla
no siguin funcionaris
Andorra intercanviarà infor-
mació fiscal de forma auto-
màtica amb 73 jurisdiccions
el 2019. Això serà així des-
prés que el Consell General
aprovés per assentiment un
projecte de llei d’intercanvi
automàtic amb 41 jurisdic-
cions, amb les quals comen-
çarà l’intercanvi el 2018, i un
altre projecte de llei d’inter-
canvi, amb 37 jurisdiccions
més, que serà efectiu el 2019.
A més, s’incorporen can-
vis perquè les entitats finan-
ceres també identifiquin els
comptes de clients, encara
que no hi hagi acord d’in-
tercanvi d’informació, i el
ministeri de Finances podrà
suspendre l’intercanvi quan
no es compleixin els requi-
sits.
El ministre de Finances,
Jordi Cinca, va remarcar que
tot plegat fa palesa la volun-
tat de transparència en ma-
tèria fiscal i amb el compli-
ment dels compromisos per
part d’Andorra. Per la seva
banda, el conseller d’SDP,
Víctor Naudi, va criticar que
dues modificacions de la llei
en dos mesos genera insegu-
retat al sistema financer i va
retreure que es facin acords
amb països en què no es res-
pecten els drets humans.
Intercanvi automàtic
d’informació fiscal amb 73
jurisdiccions l’any 2019
La llei de mesures urgents per a
l’aplicació del Conveni relatiu als
drets de les persones amb disca-
pacitat de l’ONU es va aprovar
ahir amb el suport de tots els
consellers excepte els socialde-
mòcrates, que es van abstenir
en considerar-la insuficient.
El retard en la materialització
d’aquest compromís va ser una
de les principals crítiques del PS
i va ser compartida per la resta
de l’oposició. Així, el conseller
general socialdemòcrata Pere
López va recordar que el con-
veni de Nacions Unides es va
ratificar el 2013, però va deixar
palès que la llei de mesures ur-
gents “arriba a finals de l’actual
legislatura i entrarà la que ve”.
Davant d’això, va indicar que
l’aplicació de polítiques de dis-
capacitat no ha estat una prio-
ritat per DA. Per tot plegat, va
remarcar la necessitat d’escur-
çar els terminis previstos per a
les accions recollides en les dis-
posicions finals de la llei (com
l’elaboració d’una llei dels drets
de les persones amb discapaci-
tat, modificar la d’incapacitació
i organismes tutelars i un nou
reglament de la Conava).
El conseller general d’SDP
Víctor Naudi també va demanar
que les mesures siguin d’aplica-
ció sense més dilacions i, des
del grup parlamentari liberal,
la consellera general Judith Pa-
llarès considera incomprensible
que el text marqui terminis més
enllà de l’actual legislatura. El
ministre d’Afers Socials, Justí-
cia i Interior, Xavier Espot, va
argumentar que, tot i que el
Govern ja està treballant en els
canvis, els períodes fixats són
necessaris tenint en compte la
“complexitat” de les accions i la
voluntat de fer-hi participar les
persones amb discapacitat, un
fet que requereix temps. Espot
va defensar que la llei aprovada
ahir suposa un primer pas per a
l’adaptació al conveni de l’ONU,
un aspecte que van compartir la
resta de consellers. El ministre
va recordar que introdueix mi-
llores en accessibilitat, allarga
les baixes de maternitat i pa-
ternitat en cas de discapacitat, i
elimina el contracte de baix ren-
diment, una acció que no s’ha-
via recollit en un inici perquè
es temia que aquestes persones
poguessin perdre la feina. El
ministre va defensar que, amb
la treball efectuat pel Govern, ja
s’ha passat de 78 persones amb
aquest contracte, el 2016, a 22 a
hores d’ara.
Quant al grup parlamentari
demòcrata, el conseller general
Carles Enseñat va remarcar que
el text donarà més drets i va
recordar que s’hi preveu l’apro-
vació de set projectes de llei en
els propers dos anys, un fet que
mostra el compromís amb els
discapacitats, va dir.
L’oposició retreu al Govern que ajorni
les polítiques per als discapacitats
Lamenta que la llei de mesures urgents estableixi terminis més enllà de l’actual legislatura
Consell General
Els consellers de l’oposició van lamentar que la llei de mesures urgents arribi massa tard.
jonAthAn GiL
M.S.C.
AndorrA LA veLLA
Crèdit
extraordinari
per a la
passarel·la
el projecte de llei de crèdit
extraordinari per finançar
la redacció del projecte
i direcció d’obra de la
passarel·la que unirà la
plaça del Poble i el carrer
de la vall, que ha vist
incrementat el cost arran de
la modificació del projecte
inicial, va ser aprovat per
assentiment. Segons el
ministre d’ordenament
territorial, jordi torres, la
infraestructura s’haurà
de recolzar sobre un pilar
al costat de la penya,
i això incrementa la
complexitat del projecte.
A més, va defensar que,
amb l’actuació, es donarà
compliment al conveni
entre el Govern, el Comú
d’AndorralavellaielConsell
General i s’augmentarà
la connectivitat amb el
barri antic. els grups
van remarcar que amb
l’acció es materialitza el
compromís adoptat en
aquell acord.

ANDORRA8 DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
El prestigiós arquitecte ale-
many Christoph Ingenhoven
va presentar el projecte urba-
nístic del Falgueró, a Escaldes-
Engordany, com “la perfecta
integració d’una edificació en el
paisatge de muntanya”. Ho va
fer ahir durant la seva ponèn-
cia sobre les ciutats del futur en
el marc de les jornades Inntec.
Ingenhoven aposta per les nor-
mes ambientals més altes i per
la sostenibilitat.
El Falgueró inclou un con-
cepte d’energia sostenible amb
l’ús d’energies renovables, com
la geotèrmica, l’eòlica i la foto-
voltaica. L’arquitecte va explicar
que el futur és a les ciutats i que
el seu paper és utilitzar les seves
habilitats per crear uns espais
públics agradables amb jardins.
Un bon exemple és el conjunt
Marina One a Singapur, un
grup de quatre edificis alts amb
una zona central compartida,
que s’anomena el cor verd. In-
genhoven va afirmar que l’espai
públic és més important que els
edificis i que està amenaçat per
l’ús comercial massiu.
Les jornades també van tenir
una altra sessió, en la qual es va
posar de manifest la importàn-
cia del canvi cap a una mobilitat
sostenible com a eina de futur.
Els experts van debatre si el fu-
tur de la mobilitat urbana passa
per una aposta del transport
multimodal, pels transports
alternatius, com els cotxes
d’autoconducció o vehicles elèc-
trics, pels sistemes de transport
intel·ligent o bé pels serveis
sota demanda. També es van fer
ponències sobre les ciutats del
futur, de les quals cal destacar
la de l’enginyer Jordi Llovera,
que va parlar sobre Aplicacions
smart city a la remodelació de les
avingudes Meritxell i Carlemany.
Elisabet Faura, de l’empresa
Arteks, va presentar la ponèn-
cia Tercera pell, humanitzem els
espais. Faura va explicar quins
són els reptes i objectius mar-
cats, d’aquí al 2020, per tal que
la gran majoria dels edificis que
es construeixin segueixin els
paràmetres ideals d’eficiència
energètica, així com millorar
les edificiacions ja construïdes.
Oriol Beal, de l’empresa Digital
Transformer, va oferir a tots els
assistents una ponència sobre
digitalització a la ciutat. L’engi-
nyer va destacar el pes que la in-
novació i les noves tecnologies
tenen, actualment, en totes les
empreses que tenen per objec-
tiu créixer i millorar.
Les jornades Inntec van aca-
bar ahir al Centre de Congres-
sos d’Andorra la Vella amb les
conclusions a càrrec del secre-
tari d’Estat de Diversificació
Econòmica, Josep Maria Missé.
L’arquitecte Ingenhoven aposta
per normes ambientals més altes
Inntec
Ingenhoven, ahir.
sergI pérez
Agències
andorra la vella
acte
El ministeri d’Afers Socials,
Justícia i Interior ha organit-
zat per al proper 5 de desem-
bre la taula rodona Germans,
herois a l’ombra, moderada
pel periodista i guionista de
ràdio i televisió català i actu-
al membre de l’equip directiu
del diari Ara, Antoni Bassas.
Amb motiu del Dia interna-
cional de les persones amb
discapacitat s’ofereix aquest
acte, que vol posar en relleu
el paper que ocupen els ger-
mans de les persones amb
discapacitat. La taula rodona
tindrà lloc, a les 20 hores, a
l’Art Hotel, a Andorra la Ve-
lla, i serà obert a tothom.
Abans d’iniciar la xerrada
es projectarà el documental
Hermanos, de Plena Inclusión
Madrid. El ministeri d’Afers
Socials, Justícia i Interior ha
decidit centrar la celebració
d’aquest dia en la figura dels
germans per tal de donar a
conèixer a la societat què su-
posa tenir a casa una persona
que té una discapacitat. A la
taula rodona, s’ha intentat
que hi estiguin representa-
des diferents discapacitats,
per tal de donar visibilitat a
l’abordatge en cada cas i co-
nèixer les seves característi-
ques a grans trets.
Bassas modera
una taula
rodona sobre
discapacitat
Redacció
andorra la vella
L’Associació Andorrana de Moni-
tors d’Esquí (AAME) proposa un
contracte per a aquests professi-
onals d’entre 106 i 110 hores al
mes i una retribució més impor-
tant que la prevista actualment
(d’un mínim de 1.500 euros més
la prima compensatòria per hora
treballada, a banda d’altres com-
pensacions que ja tenien). Així
mateix, reivindica la possibilitat
que sigui l’instructor qui pugui
decidir si vol fer o no el dia fes-
tiu i, per aquest motiu, des de
l’entitat, es reclama fa temps un
conveni específic. Aquest va ser
un dels temes que es va expo-
sar als assistents a l’assemblea
que va fer dimecres l’associació,
l’inici de la qual es va veure en-
darrerit per la protesta que es va
organitzar per part d’alguns re-
presentants dels monitors a les
escoles d’esquí contra l’AAME, a
qui consideren responsable dels
nous contractes.
El president de l’entitat, Car-
les Iriarte, va explicar ahir que
ningúelshaviacomunicataques-
ta concentració i que finalment
van accedir a la reunió els repre-
sentants de les escoles. Iriarte va
aprofitar per desmentir algunes
declaracions fetes pels porta-
veus dels concentrats negant
que l’associació que presideix es
comprometés a no denunciar
les nòmines dels treballadors a
Inspecció de Treball perquè, en
aquell moment, ja estaven po-
sades. El que sí va remarcar és
que des d’aquell moment van
continuar denunciant la resta
de nòmines corresponents a la
resta de mesos de la temporada,
tal com havien informat prèvi-
ament en la reunió amb els re-
presentants dels monitors a les
escoles, entre els quals hi ha so-
cis de l’AAME. Iriarte també va
explicar que ahir van enviar una
carta al director de la Llacuna, el
lloc on es va fer l’assemblea, pel
“caos i el col·lapse” que va com-
portar l’acció de dimecres.
L’associació de monitors
també es va mostrar disposada
a mantenir una reunió amb els
nous representants dels moni-
tors a les escoles d’esquí, un cop
s’hagin elegit.
Nous coNtRActes
L’AAME va informar que ara
està analitzant els contractes
d’aquesta temporada per verifi-
car que siguin conformes a la llei.
En el cas que detectessin algun
aspecte que no s’adigués a la nor-
mativa, no descarten emprendre
accions legals. Per ara, el presi-
dent de l’entitat va subratllar que
totes les societats han assegurat
que per les mateixes hores els
instructors tindran un sou supe-
rior a la temporada passada.
En l’assemblea feta dimecres,
també van informar als socis
sobre les reunions mantingudes
(amb el ministre Espot, els con-
sellers generals del PS, el grup
parlamentari demòcrata, el rao-
nador del ciutadà, el cap de Go-
vern o les societats dels camps
de neu, entre d’altres), a banda
d’exposarl’assistènciaadiferents
assemblees d’organismes, com
l’ISIA o Interski. Un altre dels
temes que es va informar és de
la propera visita d’una delegació
de monitors polonesos que faran
un congrés a Andorra, un fet que
permetrà donar-se a conèixer a
un país que exporta esquiadors.
L’AAME proposa un contracte d’unes
110 hores mensuals i més salari
Analitzaran les nòmines d’aquest any i no descarten accions legals si no s’adeqüen a la llei
Monitors
Un moment de l’assemblea feta dimecres.
jonathan gIl
M.s.c.
andorra la vella
diu que l’espai públic
és més important
que els edificis i que
està amenaçat
les jornades
també analitzen la
importància en el
canvi en la mobilitat

publicitat 9DivenDres, 1 De Desembre Del 2017

La família CANTÓN LÓPEZ
agraeix totes les mostres de condol rebudes per qui fou
ÁNGELES LÓPEZ MARTÍN
Vídua de Joan CANTÓN JIMÉNEZ
Que morí, dimecres 29 de novembre, a l’edat de 81 anys.
I manifesta un especial agraïment a tot el personal mèdic,
sanitari, tècnic i auxiliar de la Clínica Geriàtrica Sant Vicenç
d’Enclar per totes les atencions rebudes durant la seva estada,
en aquest centre.
L’IPC avançat del novembre se
situa en el 2,6%. És la dada facili-
tada ahir pel departament d’Es-
tadística. En cas de confirmar-se
aquest indicador -càlcul previ de
l’Índex de Preus de Consum-,
suposaria un augment de dues
dècimes respecte de la variació
interanual de l’IPC, avaluat al
mes d’octubre, quan es va situar
en el 2,4%. D’altra banda, la va-
riació mensual estimada respec-
te a l’octubre d’enguany se situa
en cinc dècimes positives.
Pel que fa als països veïns, les
dades situen l’IPC avançat d’Es-
panya, al novembre, en l’1,6%.
Si es confirma, es mantindria la
variació registrada a l’octubre.
L’IPC avançat de França és de
l’1,2%, i augmentaria una dèci-
ma amb relació a la registrada a
l’octubre.
Des d’Estadística es recorda
que l’IPC avançat es calcula amb
l’objectiu d’aportar la mateixa
informació, en temps i qualitat,
que les dades publicades pels ins-
titutsd’estadísticadelaUE.Peral
seu càlcul, se segueix la mateixa
metodologia utilitzada per al càl-
cul de l’IPC, amb la diferència que
es fa amb el 97% aproximat dels
preus de novembre entrats. Per
les sèries de preus que encara no
han estat enquestades, s’utilitza
el mateix preu del mes anterior.
L’IPC avançat del mes de
novembre se situa en el 2,6%
Preus
Redacció
andorra la vella
El mes d’octubre del 2017 van
entrar al país 663.274 persones,
amb un descens del 2,7% del
nombre de visitants respecte al
mes d’octubre de l’any passat,
segons informava ahir el depar-
tament d’Estadística. Així, el
nombre de turistes -persones
que pernocten al país- va ser de
203.167, amb un descens del
0,8%,mentrequeelnombred’ex-
cursionistes va ser de 460.107,
amb una variació negativa res-
pecte del mes d’octubre del 2016,
del 3,5%. Els visitants des del
gener han augmentat un 3%,
mentre que els dels darrers dot-
ze mesos augmenten un 4,2%.
Quant als turistes, des d’inici
del 2017, han augmentat un 7%
i, en els darrers dotze mesos, un
8,4%. Quant als excursionistes,
des d’inici del 2017 han augmen-
tat un 0,9% i, en els darrers dotze
mesos, un 1,9%.
Els visitants se situen a l’octubre
en 663.274, un 2,7% menys
Turisme
Els turistes van descendir un 0,8% a l’octubre.
jonaThan gil
Redacció
andorra la vella
La contractació de personal tem-
porer ha augmentat en compara-
ció a l’any passat. A 24 de novem-
bre, s’havien consumit un 33,8%
de les quotes, amb 1.280 autorit-
zacions acordades, segons dades
facilitades pel Departament d’Es-
tadística ahir, el que és un 20,6%
més que les contractacions fetes
per a les quotes de la temporada
passada en la mateixa data.
La quota inicial acordada per
decret és de 3.787 en global, dels
quals es reserven un mínim de
175 autoritzacions que perta-
nyen a comunitaris fronterers, i
un màxim de 1.487 per als extra-
comunitaris. El 24 de novembre
s’havia consumit un 66,8% més
de les quotes d’extracomunitaris
que l’any passat (amb 627 per-
misos) i un 4,7% menys de les
quotes per a comuntaris (653).
Així, la contractació de personal
per a les quotes de temporada
2017-2018 és superior a la de la
temporada anterior en la matei-
xa data (214 treballadors més, un
20,6%), i en destaca l’augment de
contractacions en la quota d’ho-
teleria, d’un 28,3%. Les quotes
de què s’ha fet menys ús són la de
comerç al detall i la d’agències de
viatges, per les quals, el 24 de no-
vembre del 2017, s’han acordat
6 i 9 autoritzacions, respectiva-
ment.
L’evolució de les autoritzaci-
ons inicials dels decrets de quo-
ta presenta un creixement del
15,4%, en comparació amb la
temporada anterior. La quota de
les autoritzacions inicials per als
extracomunitaris presenta una
evolució positiva, del 27,6%; així
com la dels comunitaris, amb
un 8,7%. Així mateix, les dades
mostren que el sector d’hoteleria
d’extracomunitaris presenta una
evolució positiva, del 39,3%, en
comparació amb la darrera tem-
porada, i la quota d’autoritzaci-
ons inicials del sector del comerç
presenta un augment significatiu
per les dificultats creixents per
contractar treballadors d’aquest
sector, en general, a causa del
descens constant de persones
que busquen feina, inscrites al
servei d’ocupació.
El grup de treballadors més
important, amb un 45,6% sobre
el total, es troba en ocupacions
de serveis, com ara cambrers de
restaurants i dependents, seguits
pel grup de treballadors no quali-
ficats, que representen el 32,2%.
La contractació de temporers puja
un 20,6% en relació amb el 2016
Per al moment, s’han acordat 1.280 autoritzacions, 214 treballadors més que l’any passat
ocupació
A 24 de novembre s’havia consumit un 33,8% de les quotes de treballadors.
jonaThan gil
Redacció
andorra la vella
el sector on han
augmentat més les
contractacions és el
de l’hoteleria

www.morabanc.ad
MoraBancGrup,SA,RegistreINAF:EB06/95
Tens el millor
Banc Comercial
d’Andorra.
Rebem el premi al Millor Banc Comercial d’Andorra 2017
d’International Banker amb el compromís de continuar
treballant per ser el millor banc per a tu.
PREMI INTERNATIONAL BANKER AL
MILLOR BANC COMERCIAL
D’ANDORRA 2017
Compromesos amb Andorra.
Compromesos amb tu.

Avança’t al Nadal!!
A partir del 07 de Novembre, ja tindrem
la nova col·lecció
Vine a veure’ns!!
Dll a Div: 9:30 a 13:30 i 15:00 a 19:00h
Diss: 10:00 a 14:00 i 16:00 a 20:00h
MoraBanc ha adquirit la carte-
ra d’assegurances de la branca
vida risc, salut i accident de Vall
Banc, mitjançant la compra de
les accions de la companyia asse-
guradora, així com les operacions
de crèdit vinculades a aquestes
pòlisses. L’acord, signat dilluns
passat, queda supeditat a l’apro-
vació per part del ministeri de
Finances i de l’Institut Nacional
Andorrà de Finances. Els titulars
dels préstecs i assegurances in-
closos en l’operació mantenen les
mateixes condicions. El conseller
delegat de Vall Banc, Michael
Christner, es va mostrar satisfet
de l’acord, ja que “ens permet
centrar-nos en banca privada i
wealth management tot respec-
tant el compromís de servei amb
els nostres clients. El futur de
Vall Banc passa perquè els clients
trobin en nosaltres les millors
solucions d’inversió amb estàn-
dards de qualitat internacionals
mitjançant grans acords de col-
laboració mundial”. Al seu torn,
el conseller delegat de MoraBanc
Pedro González Grau va desta-
car que aquesta operació reforça
una de les línies estratègiques del
banc: “La transformació de Mo-
raBanc inclou una forta inversió
per ser punters en tecnologia i
equips humans, un creixement
sostingut a nivell internacional i
un compromís clar amb el mer-
cat andorrà amb una oferta de
banca integral, que reforcem amb
aquest acord”.
Morabanc compra les accions
de Vall Banc Assegurances
Economia
Redacció
andorra la vElla
Solidaritat
Esquí
La Creu Roja Andorrana or-
ganitza una nova col·lecta de
sangelsdies4i5dedesembre
sota el lema de les anteriors
edicions “Vine a donar sang,
sigues solidari”. La col·lecta
es farà per primera vegada a
la sala d’actes de la seu central
de MoraBanc, a l’avinguda
Meritxell. Els equips del Banc
de sang i teixits atendran els
donants entre les 11 i les 14
hores i entre les 16.30 i les
21.30 hores, tant dilluns com
dimarts. L’objectiu que s’ha
fixat és igualar o superar les
1.000 donacions que es van
registrar el 2016.
Grandvalira inaugurarà la
temporada dissabte amb
l’obertura parcial del domi-
ni i amb el forfet a un preu
especial de 30 euros. Així,
s’obriran 4 dels 6 sectors
(Pas de la Casa-Grau Roig
i Soldeu-el Tarter) i, tot i
que de moment només es
garanteix la connexió entre
Soldeu-el Tarter, els equips
tècnics treballen a contrare-
llotge per poder disposar de
l’enllaç entre Pas de la Casa-
Grau Roig.
Nova col·lecta
de sang els
dies 4 i 5 de
desembre
Grandvalira
estrena
temporada de
forma parcial
Redacció
andorra la vElla
Redacció
andorra la vElla
Unida Qualitat i Prevenció
és una empresa que neix de
l’aliança estratègica d’Assegur-
prevenció i Principat Qualitat i
Prevenció, que fa un any es van
unir per obrir nous camps. Les
dues empreses són pioneres en
matèria de prevenció de riscos
laborals, i també es dediquen a
la implantació de sistemes de
gestió a les empreses (normes
ISO). Amb la unió de les dues
empreses, Unida ha fet “un salt
qualitatiu per oferir coses no-
ves”. “Com més dimensió tens,
més et pots dedicar a obrir
nous camps i activitats i avan-
çar en la prevenció, fer que no
sigui només un tema normatiu,
sinó que les empreses s’hi im-
pliquin”, va argumentar el con-
seller delegat d’Unida Qualitat i
Prevenció, Josep Maria Comes.
La presentació de la nova em-
presa es va fer ahir, davant del
personal de totes dues, i avui
començaran a treballar colze a
colze.
Comes va exposar que la le-
gislació sobre prevenció de ris-
cos laborals està “pensada per a
la seguretat dels treballadors” i,
per tant, opina que són ells, els
mateixos treballadors, els que
s’han de conscienciar; per això,
les empreses els han de formar
i informar. A més, Unida tam-
bé vol anar un pas més enllà en
les revisions mèdiques: “Volem
una evolució, que no diguin no-
més ‘apte’ o ‘no apte’, sinó que
els estudis epidemiològics ser-
veixin per determinar tendèn-
cies a les empreses, i estudiar i
promoure la salut en les orga-
nitzacions empresarials”.
L’acte de presentació va
comptar amb la intervenció
del conferenciant i consultor
Joan Vicenç Duran Llàcer, que
va parlar sobre “La prevenció
de riscos laborals com a eina de
motivació d’un equip”.
Unida fa “un salt qualitatiu per
oferir coses noves” en la prevenció
La nova empresa es presenta davant el personal, que començarà a treballar colze a colze
Empresa
Agències
EScaldES-Engordany
Josep M. Comes durant la presentació de la nova empresa.
agènciES
Unida vol avançar i
fer que la prevenció
no sigui només un
tema normatiu

El centre penitenciari de la
Comella va organitzar ahir al
matí una xerrada per divulgar
la història d’Andorra entre els
interns. Les explicacions van
anar a càrrec del cap de recerca
del Centre d’Estudis Històrics
i Polítics (Cehip) de l’Institut
d’Estudis Andorrans, Albert
Villaró, que va fer un repàs de
la història del Principat, des
dels seus orígens fins a l’actua-
litat, abordant qüestions com
la defensa de la seva sobirania,
la relació amb els coprínceps i
la seva evolució i incorporació
a la modernitat. En total, una
vintena d’interns van assistir
a la xerrada, que s’emmarcava
en les activitats organitzades
regularment al centre peni-
tenciari, en la seva política de
formació i entreteniment dels
reclusos, segons va informar
el Govern en un comunicat.
Xerrada per divulgar la història
d’Andorra al centre penitenciari
Formació
La xerrada s’emmarcava en les activitats organitzades pel centre penitenciari.
sFga
Redacció
andorra la vella
Crèdit Andorrà ha estat escollit
Banc de l’Any d’Andorra 2017
per la publicació The Banker
del grup Financial Times, en un
any en què també ha estat de-
signat, per aquesta publicació i
per PWM, com a millor entitat
d’Andorra en banca privada. El
premi Banc de l’Any d’Andorra
reconeix la trajectòria de Crèdit
Andorrà, i destaca paràmetres
com els resultats obtinguts i
l’equilibri entre l’estratègia d’ex-
pansió internacional i el negoci
de país. Altres elements que
s’han tingut en compte són el
compromís del banc en matèria
de sostenibilitat i les iniciatives
dutes a terme en innovació i di-
gitalització durant l’últim any.
Antoni Pintat, president
del consell d’administració de
Crèdit Andorrà; Josep Peral-
ba, conseller delegat; i Xavier
Cornella, director general, van
assistir dimecres a l’acte de
lliurament del premi, que va
tenir lloc a Londres. Els darrers
quinze anys, l’entitat ha rebut
la distinció de Banc de l’Any
d’Andorra nou vegades. La pu-
blicació financera ha destacat
la capacitat de Crèdit Andorrà
per trobar l’equilibri entre la
consolidació del negoci al país,
l’estratègia d’expansió a escala
internacional i el manteniment
de les principals magnituds,
tot plegat en un any complex
de canvi i reestructuració del
sistema financer internacional
i d’adaptació al nou marc re-
gulador. Pel que fa a la inter-
nacionalització, The Banker ha
valorat l’expansió del grup a Eu-
ropa i Amèrica amb el projecte
de banca privada boutique, que
s’ha reforçat amb la consolida-
ció de Luxemburg com a plata-
forma per a la creació i la gestió
de vehicles d’inversió.
D’altra banda, l’impuls que
el banc està fent cap a la inno-
vació en el seu model de negoci
ha estat també un dels punts
valorats. Crèdit Andorrà està
immers en un procés de digita-
lització de productes i serveis
per donar resposta a les noves
necessitats del mercat i als nous
perfils de clients. En aquest
sentit, destaquen iniciatives
com Merkaat, el primer asses-
sor en inversions digital d’An-
dorra, que permet als clients
una gestió integral de les seves
inversions. També s’han valorat
iniciatives de compromís social,
com el fet de ser el primer banc
d’Andorra en adherir-se al pacte
mundial de les Nacions Unides
i la primera entitat a compro-
metre’s en l’adopció de l’Agenda
2030 de les Nacions Unides per
contribuir a l’assoliment dels
Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS).
Crèdit Andorrà és designat Banc
de l’Any d’Andorra per ‘The Banker’
Aquesta és la novena vegada que l’entitat andorrana rep el guardó d’aquesta publicació
Finances
Antoni Pintat, president del consell d’administració de Crèdit Andorrà, i Josep Peralba, conseller delegat, van recollir el premi.
crèdit andorrà
Redacció
andorra la vella

Sant Julià de Lòria
Solidaritat
Els envelats d’Explòria, situ-
ats al centre de la parròquia,
acolliran, aquests dissabte
i diumenge, la II edició de
la Fira del vehicle d’ocasió
ecosostenible (Fiveco), amb
més d’una seixantena de ve-
hicles de primeres marques
procedents de quilòmetre
zero, gerència, demostració
i vehicles de lloguer. Els ex-
positors oferiran als interes-
sats la possibilitat de provar
els vehicles i la novetat d’en-
guany és la presència dels
nous cotxes elèctrics fabri-
cats per Tesla.
Després de la subhasta del
passat dimecres, ara la Creu
Roja engega la campanya
“Regala art solidari” amb la
voluntat de poder vendre, al
preu de sortida, els lots que
no es van subhastar. Els in-
teressats tenen un mes per
fer la compra a la galeria
Marcs Goya, on s’exposen els
lots. Els beneficis recollits es
destinaran a diversos pro-
jectes de l’àrea social que es
preveuen desenvolupar l’any
vinent, com l’ampliació del
programa de teleassistència.
La II Fiveco
mostra uns
60 vehicles
d’ocasió
La Creu Roja
posa a la
venda els lots
no subhastats
Redacció
Sant JuLià de Lòria
Redacció
andorra La veLLa
La societat Productora Elèctrica
Renovable (Persa), formada per
les distribuïdores Mútua Elèctri-
ca i Nord Andorrà, va inaugurar
ahir a Arcalís la primera mini-
central hidroelèctrica del país,
que té una potència de 500 kW
i s’ha pogut tirar endavant gràci-
es a la cessió, per part del Comú
d’Ordino, de l’aigua -que prové
de la bassa que s’utilitza per fer
neu artificial- i els terrenys situ-
ats al pont del Castellar. La in-
fraestructura, en funcionament
des del mes de febrer, ha tingut
un cost d’1,5 milions d’euros i
produirà uns 2 milions de kW/h
anuals, que equivalen al consum
elèctric anual de l’estació d’esquí
d’Arcalís i a un 3% del consum
de les parròquies de les valls del
Nord. L’energia es ven a Nord
Andorrà, el distribuïdor elèctric
de les parròquies de la Massa-
na i d’Ordino, de manera que
Persa facturarà anualment uns
150.000 euros.
La infraestructura és “la pri-
mera pedra” de l’aposta del país
per augmentar la producció
elèctrica interna i per potenciar
les energies renovables, tal com
va destacar la ministra de Medi
Ambient, Agricultura i Sosteni-
bilitat, Sílvia Calvó. De fet, gràci-
es a aquesta minicentral, es pot
considerar que l’estació d’Arcalís
és el primer domini esquiable
d’Europa totalment sostenible
i alimentat únicament per una
energia renovable, ja que el seu
consum anual equival a la pro-
ducció de la nova minicentral.
Calvó també va ressaltar que el
projecte és un exemple de par-
ticipació del sector privat en el
canvi de model energètic, que
s’ha treballat conjuntament en-
tre el Govern i el Comú, a través
de l’estació i les empreses.
Per la seva banda, el director
de Nord Andorrà, David Forné,
va destacar que la infraestruc-
tura és el primer pas per acon-
seguir que en un futur “Andorra
arribi a ser sostenible energèti-
cament i no dependre de l’exteri-
or”. De fet, Persa està treballant
actualment en la segona mini-
central dels vuit projectes que va
presentar, i que s’ubicarà a Aixo-
vall. Tot i això, tant Forné com
la ministra van destacar que el
proper pas és aprovar el pla d’in-
fraestructures energètiques, que
servirà per definir la resta de mi-
nicentrals que es volen impulsar
i d’infraestructures, ja siguin eò-
liques o solars, que es volen de-
senvolupar per arribar a l’objec-
tiu de produir el 33% de l’energia
que es consumeix al país.
La minicentral d’Arcalís, que
es gestiona de manera remota, fa
servir l’aigua de la bassa que l’es-
tació d’esquí utilitza per a la pro-
ducció dels canons de neu, amb
una capacitat de 200.000 metres
cúbics. L’aigua arriba a l’edifici a
través d’una canonada de 1.400
metres de longitud i 200 de des-
nivell, i la seva força fa girar una
turbina i un alternador de 455
kW, i l’energia que es produeix es
transfereix a la xarxa.
La hidroelèctrica d’Arcalís produirà
l’equivalent al consum de l’estació
La infraestructura ha tingut un cost d’1,5 milions i facturarà uns 150.000 euros l’any
energia
Sílvia Calvó i Josep Àngel Mortés durant la visita a la minicentral hidroelèctrica.
agèncieS
Agències
ordino
L’etr de
l’aldosa
quadruplicarà
la potència
el director de la
distribuïdora elèctrica nord
andorrà, david Forné, es
va mostrar satisfet per
la decisió del govern de
declarar projecte d’interès
nacional la construcció de
l’estació transformadora
i repartidora (etr) de
l’aldosa de la Massana.
Forné va assegurar que
la infraestructura és molt
necessària perquè permetrà
posar fi al dèficit energètic
que tenen les valls del
nord, ja que actualment
la connexió entre nord
andorrà i Feda, que es fa a
través de l’etr d’encamp,
està al 98% de la seva
capacitat. La construcció
de la nova etr permetrà
multiplicar la potència a les
parròquies de la Massana i
d’ordino per quatre, ja que
es passarà de 20.000 a
110.000 volts. Pel que fa
a l’oposició veïnal, Forné
va afirmar que s’han fet
moltes reunions amb ells
per intentar fer-los partícips
del projecte, i va reiterar que
els altres emplaçaments
proposats pels veïns “no
són viables ni tècnicament
ni econòmicament”.

q u a l i t a t i p r e v e n c i ó
Unida Qualitat i Prevenció vol ser el líder i referent al
Principat d’Andorra en l’assessorament, certiﬁcació i formació
en les àrees de prevenció de riscos laborals, qualitat, medi
ambient i sostenibilitat, per tal de satisfer les necessitats
presents i futures dels seus clients, i vol fer-ho mitjançant la
integració de serveis tot acompanyant-los en la seva
internacionalització, contribuint així a la generació
d’avantatges competitius per als seus clients i afavorint la
millora dels seus negocis.
PROFESSIONALS
EN LA PREVENCIÓ,
LA SEGURETAT I LA SALUT
EN EL TREBALL A ANDORRA
www.unidaqp.com | C/ Pau Casals 10, 3a planta | AD500 Andorra la Vella
Telèfon: +376 73 04 73 - Fax: +376 73 04 74 | info@unidaqp.com

La primera fase del parc fluvial que ha
de vorejar tot el riu, de punta a punta de
Santa Coloma, serà una realitat aquest
2018. Així ho va anunciar la cònsol major,
durant la sessió constitutiva del consell
d’infants. Marsol va reconèixer davant els
joves polítics que la parròquia té un dèficit
de parcs i que tirar endavant iniciatives
com aquesta, contemplada al pla
d’urbanisme, és molt necessari. Aquesta
primera fase es fa en uns terrenys que
ha cedit anticipadament un propietari, el
mateix que ha permès que properament
hi hagi un nou aparcament a tocar del
carrer de la Plana, pensat sobretot per
als pares que van a buscar els seus fills
a l’Escola Andorrana de Santa Coloma.
Contigu al nou aparcament, en una
zona molt propera també al Viena, es
desenvoluparà aquesta fase 1 del nou
parc fluvial. S’ha previst una inversió de
300.000 euros, que ja està contemplada
al pressupost del 2018. Marsol va
concretar que ara es tirarà endavant
un concurs nacional d’idees per a tot
el parc fluvial. I a partir d’aquí, ja a la
primavera, es començarà amb la fase
1. Paral·lelament, el Comú negocia amb
el Govern perquè també li cedeixi uns
terrenys que té a tocar de la caserna dels
bombers. Si fos així, aquesta segona fase
també es desenvoluparia l’any vinent. La
resta s’anirà executant els propers anys,
a mesura que els propietaris vagin cedint
els terrenys i requerirà una “inversió
important”. La cessió dels propietaris és
obligatòria a partir del desenvolupament
de plans parcials i unitats d’actuació, i es
“compensa l’edificabilitat amb la resta de
terrenys”, va recordar la cònsol major.
Zona on es vol fer el parc fluvial.
CoMú AndorrA LA VELLA
La primera fase del parc fluvial de Santa
Coloma serà una realitat aquest 2018
La cònsol major d’Andorra la Ve-
lla, Conxita Marsol, va donar a
conèixer ahir les inversions que
es duran a terme a la parròquia
de cara a la segona part del seu
mandat i que, només el 2018,
ascendiran a 14 milions d’euros.
Entre els projectes més impor-
tants, hi ha la remodelació de
l’avinguda Meritxell, però també
la instal·lació d’una cinta trans-
portadora per facilitar la pujada
dels vianants al carrer Ciutat de
Valls, i la supressió d’un sentit
de circulació a l’avinguda Príncep
Benlloch per tal d’eixamplar les
voreres. Marsol va assegurar que,
en qüestió d’inversions, “ara ha
arribat l’hora de la veritat”, per-
què l’objectiu és “crear la capital
del futur”. En contrapartida, va
demanar paciència a la ciutada-
nia, per l’elevat volum d’obres
que hauran de suportar.
L’objectiu de la majoria comu-
nal és intensificar les inversions
per “donar a Andorra la Vella la
qualitat i els serveis que es me-
reix, per tal que sigui generadora
de treball i d’il·lusió”. En defini-
tiva, Marsol vol crear “la capital
del futur”, i per això ha previst
un volum important d’obres per
millorar diferents punts de la
parròquia.
El projecte de més enverga-
dura, ja conegut, és la remode-
lació de l’avinguda Meritxell,
que costarà 5 milions d’euros i el
gruix de la qual es farà entre els
mesos d’abril i juliol de l’any que
ve. La segona fase, prevista per
al 2019, preveu construir con-
nexions verticals amb els carrers
Prat de la Creu i Bisbe Iglesias.
Però ahir també van donar a co-
nèixer altres projectes rellevants,
com és la instal·lació d’una cinta
transportadora al llarg del carrer
Ciutat de Valls, per fer-lo més
accessible i facilitar la pujada als
vianants. Marsol va detallar que
durant l’any vinent s’encarregarà
el projecte i que espera que pugui
ser una realitat durant el 2019.
“És un carrer que fa molta puja-
da, on viuen persones grans i que
té centres escolars amb molts
alumnes, i pensem que aquesta
és una bona solució”, va defensar,
després de visitar ciutats dotades
amb aquest giny “amb un clima
similar o pitjor que el nostre”,
com Eibar (País Basc). El giny,
amb un cost d’uns 500.000 eu-
ros, s’instal·larà en un lateral de
la calçada, motiu pel qual s’hau-
ran d’eliminar algunes places
d’aparcament, i tindrà diferents
trams, per respectar les entrades
als aparcaments privats.
Un altre dels projectes anun-
ciats al programa electoral i
que finalment tirarà endavant
l’any vinent és la remodelació i
embelliment de l’avinguda d’En-
clar. Marsol va informar que
ahir mateix havia mantingut
una reunió amb la propietat dels
terrenys i que, durant el primer
trimestre del 2018, la propietat
licitarà les obres, que es pagaran
a mitges amb el Comú. L’objectiu
és convertir l’avinguda en un pas-
seig, reduint el nombre de carrils
de circulació, i amb un cost d’uns
500.000 euros. El Comú també
vol impulsar la remodelació de
l’avinguda Príncep Benlloch, en
col·laboració amb els veïns, a la
qual s’hi destinarà un milió d’eu-
ros. La voluntat és ampliar les vo-
reres reduint la calçada a un sol
sentit de circulació, que encara
nos’hadecidit,pertalqueescon-
verteixi en un centre residencial.
Altresprojectesprevistospera
l’any que ve són la nova pavimen-
taciódelcarrerdelPuial,lasenya-
lització de tots els aparcaments
de la parròquia i la substitució del
pavimentdel’aparcamentdePrat
de la Creu. També es continuarà
invertint en la xarxa de separati-
ves d’aigua, a la qual es destinarà
al voltant de mig milió d’euros, i
es continuarà la reforma del cen-
tre esportiu dels Serradells, amb
unapartidad’1,5milionsd’euros.
A més, milloraran la parròquia
obres a càrrec del Govern, com
són la passarel·la que unirà la pla-
ça del Poble amb la plaça del Con-
sell General, el museu de Santa
Coloma o, de cara al 2019, l’edifi-
ci The Cloud. De fet, per a l’últim
any de mandat, Conxita Marsol
també vol impulsar la remode-
lació del carrer Doctor Vilanova,
de la plaça del Poble, de la plaça
Rebés i de la piscina exterior dels
Serradells.
diàleg pels límits
La cònsol major va lamentar ahir
la decisió del Tribunal Constitu-
cional de desestimar el recurs
del Comú de la capital sobre les
resolucions del Tribunal Supe-
rior amb relació als límits amb
Sant Julià de Lòria. Marsol va
manifestar que li costa d’enten-
dre “com pot ser que un tribunal
no vegi que aquesta part de la
Margineda és Andorra la Vella”,
tenint en compte que “aquests
xalets han pagat tota la vida els
impostos a Andorra la Vella, és
la parròquia on la partida de nai-
xement diu que han nascut, i és
on voten i són electes”. Amb tot,
Marsol reconeix que la culpa va
ser del Comú d’Andorra la Vella,
ja que el 2006 no va presentar un
recurs contra el POUP de Sant
Julià de Lòria, i es va mostrar
disposada a iniciar converses
amb el cònsol lauredià per poder
solucionar el problema.
Marsol anuncia inversions de fins a
14 milions d’euros per a l’any que ve
Ciutat de Valls tindrà una cinta transportadora i Príncep Benlloch serà d’un sol sentit
Andorra la Vella
Conxita Marsol durant la presentació d’ahir.
JonAthAn GIL
Agències
AndorrA LA VELLA

El primer pas del projecte de
l’itinerari cultural dels nuclis
tradicionals d’Encamp ja ha
vist la llum. Ahir a la tarda, el
cònsol major d’Encamp, Jordi
Torres, va ser l’encarregat d’in·
augurar la fase II del projecte,
que s’allarga des del pont de
les Escoles fins al carrer Pas de
la Casa, i es remodela així gran
part del passeig de Mojácar. El
recorregut final preveu unir les
Bons, el Tremat, Encamp i la
Mosquera. “La missió de l’iti·
nerari és enllaçar tots els nuclis
tradicionals d’Encamp”, va dir
Jordi Torres.
La longitud total del tram es·
trenat és de 226 metres i ha tin·
gut un cost final de 499.193,85
euros, uns 16 mil euros més del
que estava pressupostat i adju·
dicat. Aquest increment en el
preu ha vingut donat per la re·
novació de la placeta situada al
pont de les escoles, on s’ha en·
derrocat el quiosc i s’ha reem·
plaçat per una plaça més àmplia
amb jardinera, banc i una font
d’aigua. Uns canvis que no esta·
ven previstos i que també han
fet allargar dos mesos la durada
de l’obra, que va començar el 12
de desembre de l’any passat.
El tram inaugurat està for·
mat per dos nous paviments,
un d’asfàltic, combinat amb pe·
dra, i l’altre amb fusta tractada,
i compta amb il·luminació led
al llarg de tot el tram. “Un pa·
viment molt més adherent que
dona molta més seguretat i hi
ha més amplitud”, va remarcar
Torres, durant la inauguració
de la fase II. Un dels directors
d’obra i de redacció del projecte,
Pere Cervós, va destacar que la
gran feina d’aquesta fase ha es·
tat arreglar el paviment i instal·
lar una nova barana que permet
veure la vegetació i el riu.
La intenció del Comú és aca·
bar de remodelar tot el passeig
de Mojácar, de punta a punta,
abans que acabi el mandat actu·
al, és a dir, abans del desembre
del 2019. El projecte de l’itine·
rari està dividit en un total de
quatre fases; i es va començar
per la segona perquè és la que
estava en més mal estat. “Ara
tenim un espai adaptat per a
tothom i molt més transitable
del que era abans”, va explicar
el cònsol major.
D’aquesta manera, la fase I,
que va des de les Bons fins al
pont 14 de març, ja està adjudi·
cada i ja s’hi està començant a
treballar. L’objectiu és que esti·
gui acabat a mitjans de l’any que
ve. La fase III, segons va assegu·
rar Torres, es licitarà a princi·
pis del 2018 i estarà finalitzada
abans que acabi el mandat, per
complir amb l’objectiu de tenir
remodelat de punta a punta el
passeig de Mojácar. La fase IV,
i última, que és l’enllaç del pas·
seig de l’Alguer amb el parc del
Prat Gran, serà una fase que
s’haurà d’entomar de cara al se·
güent mandat.
Inaugurada la remodelació de
part del passeig de Mojácar
Aquest tram té 226 metres i ha tingut un cost de prop de 500.000 euros
Encamp
Autoritats del Comú i del Govern van inaugurar el nou tram del passeig.
agènciEs
Agències
Encamp

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
El Comú d’Ordino ha previst
per a l’exercici pressupostari
del 2018 uns ingressos d’11,9
milions d’euros, i unes despeses
de 13,4, el que suposa un dèfi-
cit global d’1.456.674 euros.
Aquest fet, però, no suposarà
més endeutament, ja que es
cobrirà amb romanents. “Ens
ho podem permetre”, gràcies al
superàvit d’anys anteriors, va
justificar la consellera de Finan-
ces i Pressupost, Maria del Mar
Coma, durant la sessió de con-
sell de comú feta ahir, dijous, al
migdia. En qualsevol cas, Coma
va pronosticar que serà el darrer
any amb dèficit pressupostari.
Pel que fa a les despeses, 7,6
milions són despesa corrent;
3,2 es destinen a inversió; i 2,6,
a actius i passius financers. Les
inversions augmenten més d’un
50% respecte del pressupost del
2017, gràcies al milió de més
en transferències del Govern
que rep el Comú, després que
hagin quedat descongelades, va
explicar Coma. El milió d’euros
es destina a la remodelació del
centre esportiu d’Ordino, per
renovar els vestidors i ampliar
les sales.
La resta d’inversió per a
aquest 2018 anirà per al nou
edifici de les escoles velles (que
finalitzarà la tardor vinent), la
remodelació de les parades d’au-
tobús, un aparcament a Arans,
el nou projecte de la Casa de la
Muntanya i 550.000 euros en
inversió per a Secnoa, com a
més destacades. Precisament, i
pel que fa a Secnoa, es preveu
una partida total d’1,4 milions,
comptant inversió i cànon. No
s’ha tingut en compte, de mo-
ment, la possible entrada de
capital privat a l’estació, i no es
farà “fins que no sigui efectiva”
la compra per part d’inversors
privats.
Coma també va informar de
la situació d’endeutament co-
munal, que a final del mandat,
és a dir, l’any 2019, es preveu
que se situï en els 12,5 milions
(17,5 si es té en compte Sec-
noa), un 153% del sostre d’en-
deutament, i per sota el 180%
del que dicta la regla d’or. El
2018 es tancarà al voltant dels
13 milions, ha informat la con-
sellera.
L’oposició es va abstenir a
l’hora de votar el pressupost,
sobretot pel fet que la despesa
corrent augmenta gairebé un
6% en un any, i l’objectiu del Tri-
bunal de Comptes és que la xifra
estigui per sota del 2%. També
ha lamentat que el 41% dels
ingressos s’hagin de destinar a
despeses corrents, el que gene-
ra una “dependència” excessiva,
ha manifestat la consellera Eva
Choy.
D’altra banda, i pel que fa
a l’evolució del concurs públic
d’Arcalís, la consellera liberal
Sandra Tudó va confirmar que,
d’entre els quatre interessats
que han retirat el plec de bases,
no hi ha els assessors amb qui
el seu partit havia contactat:
Mountain Peak Developments.
Qui sí que ho ha fet és Joan Vi-
ladomat, soci majoritari de Sa-
etde, va confirmar el cònsol ma-
jor, Josep Àngel Mortés. Mortés
també va informar que, de mo-
ment, ningú s’hi ha presentat
de manera formal.
Interpel·lat pel fet que fins
a quatre interessats han retirat
el plec de bases, el cònsol major
va assegurar que no estan sor-
presos i que, en qualsevol cas,
es decantaran per la proposta
“més interessant”. “Com més
empreses s’hi presentin, mi-
llor”, va reiterar.
Finalment, Mortés també va
valorar l’eliminació del doble
carril a la sortida de la Massa-
na arran de l’accident mortal.
Va explicar que feia ja uns me-
sos que la Taula de Mobilitat ho
contemplava, i que el següent
pas ha de ser la construcció
d’una rotonda just a la sortida
del supermercat Dia.
El Comú d’Ordino aprova un
pressupost amb un dèficit
d’1,4 milions per al 2018
No hi haurà més endeutament perquè es faran servir els romanents
Consell de comú
El consell de comú fet ahir a Ordino.
agènCies
Agències
ordino
Les inversions
augmenten un 50%
en relació amb el
pressupost del 2017
els assessors dels
liberals no han retirat
el plec de bases del
concurs d’arcalís

andorratelecom.ad
BENVINGUTALA
GIGALLIBERTAT
Gaudeix de més dades
mòbils a Andorra
Navega a Espanya, França i
Portugal com si fossis a casa*
Descobreix les novetats a
andorratelecom.ad
* Fins al 50% dels gigues inclosos i a partir del forfet de 35 €
DATA DEL SORTEIG: 25/01/2018
BASES DEL SORTEIG A www.bondia.ad
*Costdelmissatge:1,50€+cànon
Envia un sms al 789 amb la paraula
clau COMNOU i el teu nom i
participaràs en el sorteig
d’uns esquís de muntanya
amb ﬁxacions i pells.
ESQUIS
Race Pro 66
FIXACIONS
SL EVO World Cup 110gr
PELLS
Race Competition
1.237 €PVP
Pergentilesade:
www.comnouandorra.com
Foto:Vallnord

en aquest espai
808888
Anuncia’t
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
PÀRQUING CLIENTS
Informació: 816 256 / 359 817
PLACESLIMITADES
Ctra. Os de Civis – AD600 Aixirivall
CELEBRA
LES FESTES
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Ahir al matí es va fer la sessió
constitutiva del consell d’in-
fants per aquest curs 2017-
2018. Hi van participar un to-
tal de 18 alumnes (4 suplents)
de les escoles andorrana i fran-
cesa d’Encamp i el Pas de la
Casa, que van jurar el càrrec de
consellers per a aquest any da-
vant el cònsol major d’Encamp,
Jordi Torres, que els va explicar
en quin punt es trobaven les
peticions que van fer durant al
juny.
Una de les propostes, apro-
vades per unanimitat va ser la
d’instal·lar una tirolina i uns
llits elàstics al parc del Prat
Gran, i ja és una realitat. En
l’àmbit esportiu, els nens i ne-
nes també havien demanat la
instal·lació d’un skatepark, però
des del Comú ho veuen “com-
plicat”. Pel que fa a les millores
de les pistes de futbol sala, la
del Pas de la Casa es traslladarà
a un espai més segur i es remo-
delarà quan s’acabi la tempora-
da de nevades, mentre que la
pista d’Encamp s’instal·larà de
nou a principis de l’any vinent.
Responent a les peticions dels
infants, també s’han instal·lat
més papereres i el cònsol major
va anunciar que es farà una jor-
nada de neteja amb les escoles
a finals del 2018. Pel que fa a la
demanda d’instal·lar una sala
de cinema al Pas, el cònsol va
dir que s’hi està treballant per
tal de posar-lo en marxa l’any
vinent. També es preveu posar
plaques als carrers del Pas de la
Casa.
Millores a les pistes de
futbol sala i col·locació de
plaques als carrers del Pas
Encamp
El consell d’infants es va constituir ahir.
agènciEs
Agències
Encamp
Un espai cobert amb jocs infan-
tils,milloresifontsal’skatepark’,
una campanya de conscienci-
ació per a la recollida d’excre-
ments, accions per fomentar el
reciclatge i una piscina coberta.
Aquestes són les cinc demandes
que van fer els representants
dels centres escolars de la par-
ròquia d’Andorra la Vella a la
cònsol major, Conxita Marsol.
Unes demandes que es van fer
en el marc de la sessió constitu-
tiva del consell d’infants, per a
aquest curs 2017-2018.
La cònsol es va comprometre
a estudiar-les i es va mostrar
especialment sorpresa per les
idees de la piscina i de la zona
de jocs. “No se m’haurien ocor-
regut, la piscina exterior no és
una inversió molt cara, per què
no?”, es va qüestionar. I pel que
fa a la zona de jocs coberta, va
reconèixer que els joves ja tenen
un espai similar a La Central, i
que és lògic que els infants en
demanin també un de propi.
Álvaro Fernández, un dels
representants del col·legi Janer,
va defensar que la zona coberta
de jocs recreatius serviria per
als dies que fa més fred i també
com a espai de trobada, per fer
noves amistats. Ens agradaria
que tingués “videojocs, jocs de
taula, billar i futbolí”, va dema-
nar.
L’Álvaro va celebrar que el
Comú els doni la paraula i la
possibilitat de fer propostes.
“Els infants també tenim dret a
expressar-nos”, va defensar. En
la mateixa línia es va mostrar
l’alumna de l’Escola Andorra-
na Júlia Domingo (una de les
impulsores de la campanya de
conscienciació sobre els excre-
ments de gossos). “Nosaltres
també tenim un punt de vista i
tenim dret a dir el que ens sem-
bla la parròquia”, va manifestar.
Precisament, i per tal de
donar veu a la població més
jove d’Andorra la Vella, la còn-
sol va posar deures al consell
d’infants. Hauran d’analitzar i
escollir com seran tres projectes
que el Comú vol tirar endavant
l’any vinent.
Per una banda, una nova
zona infantil a Parc Central (on
hi havia l’antic camp de minifut-
bol): els infants hauran de triar
entre diverses propostes lúdi-
ques. Per l’altra, hauran de deci-
dir quin espectacle volen per a la
festa de cloenda del consell d’in-
fants, el proper 15 de juny, així
com escollir un espectacle per a
la propera Festa Major d’Andor-
ra la Vella.
Els infants reclamen una piscina
i una zona de jocs coberta
El consell va demanar millores a l’‘skatepark’ i accions en pro del reciclage
andorra la Vella
Un moment del consell d’infants fet ahir a la capital.
agènciEs
Agències
andorra la VElla

21DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
Pirineus
Ja s’han iniciat les obres d’ade-
quació d’un solar municipal
per convertir-lo en aparcament
públic i gratuït a la zona sud
de l’Horta del Valira de la Seu
d’Urgell. Aquesta actuació és
fruit d’un acord de plenari de
l’Ajuntament urgellenc que té
un doble objectiu: d’una banda
endreçar la mobilitat del tràn-
sit rodat per accedir a l’escola
Albert Vives; i, de l’altra, acon-
seguir una nova bossa d’apar-
cament públic, a tocar del
barri de Santa Magdalena, que
donarà resposta en els grans
esdeveniments que celebra la
Seu, com són la fira de Sant
Ermengol o la Festa Major, que
comporten una gran afluència
de vehicles vinguts de fora de
la ciutat.
Les obres es preveu que fi-
nalitzin en breu i tenen un cost
total de 14.278 euros.
La Seu adequa un solar com a
aparcament a l’Horta del Valira
Mobilitat
La parcel·la que s’està adequant i que servirà d’aparcament públic gratuït.
ajuntaMent la seu d’urgell
Redacció
la seu d’urgell
El Patronat de Turisme de la
Diputació de Lleida preveu una
bona afluència de visitants per
a aquesta setmana del pont de
la Constitució i la Puríssima a
les zones de muntanya del Pi-
rineu de Lleida, si bé la millor
ocupació es produirà entre el 5
i el 10 de desembre. A les zones
amb oferta d’esquí es podria as-
solir una mitjana d’ocupació del
80%.
Aquest percentatge es pot
veure incrementat a mesura
que els complexos hivernals del
Pirineu lleidatà també vagin
augmentant l’oferta de neu a
les pistes, si les previsions de
nevades es compleixen. La Vall
d’Aran és, ara com ara, el terri-
tori que té un nivell més alt de
reserves, pel bon estat de l’esta-
ció de Baqueira Beret, que posa-
rà en funcionament aquest cap
de setmana 118 quilòmetres de
pistes i la totalitat dels remun-
tadors. Tot i això, totes les es-
tacions d’alpí estaran obertes
al públic amb diferents gruixos
de neu i oferta d’esquí, i les de
nòrdic, per a usos turístics. Si
es compleixen les previsions de
noves precipitacions, es podria
ampliar l’oferta de quilòmetres
de pistes per als pròxims dies,
cosa que també podria afavorir
l’ocupació.
El pont de la Constitució i
la Puríssima, la cita clàssica de
l’inici de la temporada d’esquí,
es presenta enguany com una
bona oportunitat, segons el Pa-
tronat de Turisme de la Dipu-
tació de Lleida. El director del
Patronat, Juli Alegre, destaca
que enguany no es tractarà tant
de dos ponts, sinó d’un “aqüe-
ducte”, ja que permetrà poder
enllaçar nou dies festius, amb
només tres dies laborables, i
el fet que la festivitat de la Pu-
ríssima s’escaigui en divendres
afavorirà una millor ocupació
entre el 5 i el 10 de desembre.
Totes les estacions d’esquí
alpí del Pirineu de Lleida res-
taran obertes al públic durant
aquest llarg pont, però amb
diferents gruixos de neu i qui-
lòmetres de pistes. L’estació de
Baqueira Beret, que ja va po-
der inaugurar la temporada el
18 de novembre, una setmana
abans del previst, disposa actu-
alment d’una magnífica oferta
de neu. Per a aquest cap de set-
mana, posarà en funcionament
118 quilòmetres de pistes i
tots els remuntadors, que do-
nen accés a 80 pistes. Aquesta
bona oferta de neu ha animat
el nivell de reserves, com tam-
bé la percepció d’un bon pont.
Per la seva banda, les estacions
pallareses de Portainé i Espot
Esquí, gestionades per FGC,
tenen previst encetar la tempo-
rada avui, amb un dia de forfet
gratuït per als seus clients com
a jornada de portes obertes;
mentre que el complex de Boí
Taüll Resort, a l’Alta Ribagorça,
engegarà també la temporada
avui, amb 5 quilòmetres de pis-
tes. L’estació de Port del Comte,
al Solsonès, inaugurarà dissab-
te, dia 2, la nova campanya de
forma parcial.
Per la seva banda, el com-
plex mixt de Tavascan també
obrirà aquest divendres, per a
usos turístics i recreatius. Pel
que fa a la resta d’estacions de
nòrdic, tenen previst obrir por-
tes per a usos turístics, el dia
6 de desembre, les estacions
de Lles, Aransa, Sant Joan de
l’Erm i Virós Vallferrera i, per a
la pràctica de l’esquí, en el cas
que arribin noves precipitaci-
ons, també es podria afegir a
l’inici de temporada l’estació de
Tuixent-la Vansa.
El Pirineu lleidatà espera una
ocupació del 80% per la Puríssima
Totes les estacions d’alpí de la demarcació estaran obertes al públic amb diferents gruixos
turisme
Esquiadors a Baqueira Beret.
agències
Agències
lleida
càritas urgell
L’Obra Social “la Caixa” va re-
bre el reconeixement de Cà-
ritas diocesana d’Urgell com
a empresa amb cor. Aquest
lliurament va anar a càrrec del
president de Càritas Urgell,
l’arquebisbe Joan-Enric Vives,
que va recordar el suport que
els projectes de Càritas han re-
but de l’entitat bancària en els
diversos àmbits de la inserció
laboral, de l’atenció als infants
i a les persones discapacita-
des. Justament en les darre-
res setmanes Càritas ha sig-
nat convenis de col·laboració
amb CaixaBank pel suport
dels projectes de reforç esco-
lar i de joves amb discapacitat
(projecte Activa’t). Aquest re-
coneixement a les empreses,
que amb les seves aportacions
econòmiques ajuden en diver-
sos projectes de Càritas, es va
començar a dur a terme l’any
passat: es va lliurar el certifi-
cat d’empresa amb cor a l’en-
titat de producció i distribució
d’electricitat d’àmbit local, a la
capital de l’Alt Urgell, PEUSA.
A l’acte de reconeixement
també hi van assistir el direc-
tor de Càritas, Josep Casano-
va, i el secretari general del
Bisbat, mossèn David Codina,
i, en nom de l’Obra Social “la
Caixa”, el director de l’àrea de
Negoci Berguedà-Pirineus de
CaixaBank, Jordi Porta; els
directors d’oficina Albert Ale-
gret i Marc Capdet; i la subdi-
rectora, Queralt Puig.
L’Obra Social de
la Caixa rep el
títol d’empresa
amb cor
Redacció
la seu d’urgell
Baqueira Beret obre
118 km de pistes
i la totalitat dels
remuntadors

Cultura
Amb un cop d’ull n’hi ha prou: a
què els recorden els aires classi-
citzants i les pretensions monu-
mentals del conjunt arquitectò-
nic d’aquí al costat? A Meritxell,
potser? Lògic, perquè tots dos
projectes van sortir de la mateixa
mà: la de Ricardo Bofill. La peri-
pècia del santuari –inclòs el fallit
projecte que travessava Mereig
i el connectava amb l’altre cos-
tat de la vall– és prou coneguda.
Però, en canvi, havia caigut en
l’oblit aquest altre patracol, que
el Comú de la capital li va encar-
regar a l’arquitecte català i que es
vaarribarapresentarensocietat:
el 10 de gener del 1988 a l’antic
Centre de Congressos. L’arxiu
comunal acaba d’exhumar, en
aquesta caixa de sorpreses que és
la peça del mes, el fulletó editat
pel mateix Comú, amb una estu-
penda col·lecció d’il·lustracions i
plànols del mateix Bofill i el, di-
guem-ne, aparell retòric amb què
va embolicar un projecte, entre
visionari i faraònic..., que es va
quedar al calaix. Com el metro
aeri –recorden?– que tindria el
seu quartet de glòria uns pocs
anys després.
Però som al 1988, en temps
del cònsol Manel Pons, que bus-
cava –diu al fulletó– “noves fór-
mules per fer el nostre país més
atractiu encara, [...] nous incen-
tius turístics [...] i nous llocs de
treball”. El pecat original era,
segons Bofill, la “saturació” del
terreny edificable a la capital, que
amenaçava de desviar inversions
cap a altres parròquies a peu de
pistes, i la necessitat subseqüent
de “crear un nou centre urbà” que
a la vegada incentivés el turisme.
Aquest nou centre urbà, atenció,
s’havia d’aixecar en uns terrenys
–tretze hectàrees, entre els 1.200
i els 1.400 metres d’alçada– que
el Comú havia adquirit a la Co-
mella amb aquesta finalitat.
Bofill ho tenia claríssim: el
nou centre es comunicaria amb
la capital amb un funicular, i la
idea mare de tot plegat era om-
plir-lo amb un complex turístic,
inclòs un hotel de cinc estrelles
amb vistes panoràmiques; una
àrea comercial que oferís produc-
tes “exclusius” i que no fessin la
competència a la venda al detall
tradicional; un altre complex
d’oficines de titularitat comunal
que s’ubicaria al voltant de la pla-
ça i que oferirien “lloguer a curt
o llarg termini a professionals de
petita i mitjana categoria”, amb
servei d’“hostesses i secretàries”,
i “totes les comoditats en traduc-
ció i comunicació”; auditori amb
capacitat per a un miler de buta-
ques i un espai firal adjunt; i una
“clínica de repòs amb la millor as-
sistènciad’infermeria”:totplegat
per convertir l’anomenat “centre
de salut de la Comella” en “el més
conegut d’Europa”. Perquè Bofill
no es mocava amb mitja màniga.
I per què a la comella?
Lacosanos’acabavaaquí.Estrac-
ta d’un projecte visionari –d’aquí
el nom oficial: La Comella: el fu-
tur, avui– així que incloïa idees
tan avançades com l’erecció d’un
internat –“model suís”, s’especifi-
ca– per al qual preveia fins i tot
la capacitat: 250 estudiants d’en-
tre 13 i 18 anys, inclosos “nadius
i veïns” que hi podrien assistir
gràcies a un programa de beques
gestionat pel Comú. El projecte
tenia finalment una pota espor-
tiva dividida en tres apartatas:
activitats d’hivern –pista de pa-
tinatge sobre gel i “les pendents
de l’estació d’esquí accessibles
directament des de la plaça cen-
tral”; les d’estiu –pistes de tennis,
handbol, frontennis, bàdminton
i minigolf–; i les interiors, amb
un gimnàs que inclouria sauna,
massatges i pistes d’esquaix. I
com a colofó, un club de camp
“dissenyat a la manera tradicio-
nal” –és a dir, amb sales de joc, bi-
llars i ping-pong (!)–, i una galeria
que havia de connectar la plaça i
l’hotel de luxe.
Arribats en aquest punt, la
pregunta és òbvia: i per què pre-
cisament a la Comella? D’una
banda, perquè és aquí on hi havia
l’estoc de terreny comunal dis-
ponible; però sobretot, sobretot,
perquè es treballava –ja s’ha vist
quan parlàvem de la plaça– de
convertir el nou “centre urbà”
en peu de pistes del camp de neu
que havia d’anar a Prat Primer,
Perafita i Claror –projecte que
les autoritats del moment tenien
molt, però molt coll avall– i que
“a llarg termini” es preveia con-
nectar amb les altres estacions
del país. Segons Bofill, aquest
conte de la lletera urbanístic ha-
via de convertir la Comella “en el
nus més important de trànsit de
vianants d’Andorra la Vella”.
El projecte, en fi, detalla tam-
bé el llenguatge arquitectònic,
“clàssic, minmalista i altament
tecnològic”, amb el vidre i la pe-
dra artificial com a materials pri-
oritaris. L’estil, vaja, que havia
de ser “culte, modern, sofisticat i
transeuropeu”, evitant el “regio-
nalisme i el folklorisme”, i també
“les construccions muntanyen-
ques essencialment populars”. El
resultat el tenen aquí al costat.
I si en lloc de la plaça n’hi diem
claustre i, en lloc de torre, cam-
panar, parlaríem de Meritxell,
i no de la Comella. Val a dir que
en cap moment es parla del cost
d’un projecte en què, diu el còn-
sol, “s’han dipositat les il·lusions
i els afanys de la corporació en
la present legislatura”. El cas és
que, quan va expirar el mandat
de Pons, el 1991, La Comella: el
futur, avui va quedar al calaix. I
fins avui.
El Meritxell (frustrat) de la Comella
L’arxiu de la capital exhuma el projecte de Bofill per aixecar un nou centre urbà amb hotel, oficines, clínica i internat
Urbanisme
a. luengo
andorra la Vella
Perspectiva del complex de la Comella: els edificis del primer pla havien de ser
l’internat; a l’esquerra, la mola de l’hotel de cinc estrelles, connectat a la plaça (a
baix: destinada a oficines i on s’havia previst el peu de pistes) a través d’una galeria.
taller de arqUitectUra ricardo bofill / arxiU comUnal d’andorra la Vella
es preveia que la gran
plaça central fos el
peu de pistes del futur
camp de neu de claror

cultura 23DivenDres, 1 De Desembre Del 2017
L’Auditori Nacional va acollir
ahir una nova edició dels premis
que entrega la Fundació Ramon
Llull. Ja saben, l’artefacte, creat
el 2008 i integrat per l’Institut
Ramon Llull i el Govern d’An-
dorra i presidit per la ministra
de Cultura, que té precisament
com a finalitat la convocatòria
i dotació dels tres guardons que
reconeixen persones o instituci-
ons de fora de l’àmbit lingüístic
català que s’han distingit per
l’especial sensibilitat en la pro-
moció i difusió de la llengua i la
cultura catalanes.
Doncs bé, el Ramon Llull de
traducció ha recaigut en la tra-
ductora Jana Balacciu, creadora
i directora de la Biblioteca de
Cultura Catalana, i introducto-
ra de l’obra de Ramon Llull al
romanès, de qui ha traduït sis
títols: l’últim, el Llibre de Mera-
velles, pel qual va rebre el premi
(i els 4.000 euros amb què està
dotat). Balacciu, que lluïa el re-
glamentari llacet groc, va fe pro-
fessió de fe –“Si d’alguna cosa
em sento orgullosa és del meu
lligam amb el món català, una
cultura immensa que no es me-
sura en quilòmetres quadrats,
sinó en valors: per això l’admiro i
l’estimo”– i, preguntada sobre la
situació política a Catalunya, va
dir exactament el que s’esperava
d’ella: “Vaig passar de l’alegria,
la il·lusió i el somni a la tristesa
i a la incapacitat d’entendre per
què Europa ha mirat amb tanta
indiferència un poble que no de-
mana res més que el dret de con-
servar la seva identitat i un estat
propi per integrar-se al món glo-
balitzat: la meva opinió és la dels
catalans que van votar sí l’1-O, i
que votaran sí el 21-D”.
Menys militant es va mostrar
el granadí Manuel Llanes, di-
rector, des del 1992, del Teatro
Central de Sevilla, que va rebre el
Ramon Llull a la promoció inter-
nacional de la creació catalana
–dotat també amb 4.000 euros–,
com a reconeixement a una tra-
jectòria en què ha programat de
formarecurrentactors,directors
i coreògrafs catalans: fins a quin-
ze, aquest mateix any, als tres
teatres de la Junta d’Andalusia
que depenen d’ell –els de Sevi-
lla, Granada i Màlaga. L’últim, In
memoriam. La quinta del biberó,
dirigida per Lluís Pasqual: “En
català i un èxit absolut, amb tot
el públic dempeus”. No es tracta
d’una predilecció especial pels
artistes catalans, diu, perquè “no
voldria caure per res del món
en el paternalisme”. El seu únic
criteri a l’hora de programar és,
diu, “presentar obres de qualitat
i que ajudin a ampliar l’imagina-
ri de l’espectador: l’excel·lència,
per dir-ho en una paraula”.
El tercer i últim premi de la
vetllada va ser el de catalanís-
tica, que aquesta edició estre-
nava modalitat –a la Diversitat
lingüística–, que era l’únic que
havia transcendit fins a la data
i que va recaure en el lingüista
Jon Landaburu, probablement
l’autoritat màxima en llengües
ameríndies –segons el director
de la fundació, Vicenç Villatoro–,
home de biografia proteica –fill
del president basc a l’exili, nas-
cut a París i format a la Sorbona,
i a qui s’ha volgut reconèixer el
mig segle que ha consagrat a l’es-
tudi, defensa i divulgació de les
llengües indígenes de Colòmbia:
65, per concretar, “algunes de les
quals en retrocés –de fet, n’hi ha
que tenen un sol parlant–, d’al-
tres, de molt vives, però que re-
presenten, cadascuna, una cara
de la humanitat: tenen dret a
existir i a sobreviure en la seva
singularitat i per molt petites
que siguin, de la mateixa que
Andorra i el català”.
La catalanofília té premi
La traductora Jana Balacciu i el gestor Manuel Llanes completen el palmarès dels Ramon Llull
asas
A. L.
ordino
Els tres guanyadors dels premis Ramon Llull: Jana Balacciu, Manuel Llanes i Jon Landaburu, ahir a l’Auditori.
jonathan gil
Jana Balacciu
Manuel Llanes
Jon Landaburu
la meva opinió és la
dels que van votar
‘sí’ l’1-o i la dels que
votaran ‘sí’ el 21-d
El meu criteri és
presentar obres de
qualitat que ampliïn
l’imaginari del públic
Cada llengua, tingui
els parlants que
tingui, representa una
cara de la humanitat
Cant
L’església de Sant Pere màr-
tir s’estrena el 6 de desem-
bre com a escenari del cicle
Colors de música amb el
grup Spirit of New Orleans,
que protagonitzarà el 6 de
desembre la dosi reglamen-
tària de gospel amb el seu
últim disc acabat de sortir
del forn –9th Ward Revival,
“un cant ple de nostàlgia
al Nova Orleans d’abans de
l’huracà Katrina”– i els es-
tàndards habituals, des de
Glory, Glory o Oh, Happy Day
fins a Hallelujah i Down by
the Riverside. Spirit of New
Orleans debuta a Escaldes
–i al Principat, de fet– ava-
lat per una trajectòria que
inclou col·laboracions amb
Bryan Adams, Earth, Wind
& Fire i la diva del blues
Marva Wright, entre d’al-
tres. Serà, en fi, l’última de
les 29 propostes que ha pro-
gramat aquest curs Colors
de música, que va arrencar
al febrer amb Chambao i
Antonio Lizana i pel qual
han desfilat també Irish
Celtic i el Ballet Nacional
Rus amb El Trencanous. Els
prop de 20.000 espectadors
que s’hi ha congregat supo-
sen, segons el conseller de
Cultura escaldenc, Salomó
Benchluch, un 12% més que
el 2016. El pressupost s’ha
enfilat fins als 80.000 eu-
ros, quantitat que l’any que
ve, coincidint amb el 40è
aniversari de la creació de la
parròquia, es preveu ampliar
sensiblement per programar
“més actuacions i de més re-
nom”, diu Benchluch.
Redacció
EsCaldEs-Engordany
Sant Pere màrtir
s’estrena amb
gospel al Colors
de música

Diari del 01 de desembre del 2017

Diari del 01 de desembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (12)

Similar to Diari del 01 de desembre del 2017

Similar to Diari del 01 de desembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 01 de desembre del 2017