1. ATLETISME
Àrea Educació Física. Ceip TrullàsÀrea Educació Física. Ceip Trullàs

2. ÍNDEX
- Història
- L’estadi
- Disciplines:
- Carreres
- Salts
- LLançaments

3. Les primeres competicions reglades van ser els jocs olímpics que van iniciar
els grecs l'any 776 aC Durant molts anys , el principal esdeveniment olímpic va ser el
pentatló , que comprenia llançaments de disc i javelina , carreres pedestres , salt de
longitud i lluita lliure . Els romans van continuar celebrant les proves olímpiques després
de conquistar Grècia al 146 aC L'any 394 dC , l'emperador romà Teodosio I va abolir els
jocs . Durant vuit segles no es van celebrar competicions organitzades d'atletisme .
Posteriorment , van ser restablerts en les anomenades Olimpíades Modernes ,
concretament a Atenes l'any 1896 , gràcies a la tasca del baró Pierre de Coubertain ,
amb la particularitat que se celebrarien en diferents seus . El 1913 es va fundar la
Federació Internacional d'Atletisme Amateur és l'organisme rector de les competicions
d'atletisme a escala internacional , establint les regles i donant oficialitat als rècord
obtinguts pels atletes .
Història

4. L'escenari tradicional en què es practica l'atletisme és una pista ovalada, per la
qual es realitzen les curses, i que delimita un espai interior on es fan els
concursos (salts, llançaments, etc.).
Hi ha una variant per a
albergar les competicions
d'hivern, com protecció a
les dures condicions
climàtiques, que és
l'anomenada pista
coberta que té un
perímetre màxim de 200
m. En ella, es modifiquen
les distàncies d'algunes
carreres i se suprimeixen
alguns llançaments que,
per les reduïdes
dimensions de l'espai,
seria impossible realitzar.
Però l'atletisme originari
és a la pista a l'aire lliure,
el qual es realitza en
pistes de 400 metres de
corda, i que és el que
major ressonància té. I a
ell ens referirem a partir
d'ara.
EL ESTADI

6. LES CARRERES
Carreres de fons
Carreres de Valles
Carreres de velocitatCarreres de mig fons
5000 m. 10000 m
3000 m f Maratón
(42,195 m)
400 m 800m 1500m
100m 200m
Carreres de relleus
110 m 200m 400m
100 m vallas femenino
4x100m 4x400m
Carreres d’ obstacles
3000 m obstáculos
Marcha atlética
20km 50km 10km F

7. Normes:
A les carreres de velocitat, Cada un corre pel seu
carrer. La sortida és nul · la si s'escapa abans del tret. A la
segona sortida nul · la, el corredor és desqualificat. Ha de
romandre quiet en la posició de llestos. Cal utilitzar els tacs
de sortida per iniciar la carrera més ràpidament.
A les carreres de relleus, ha d'entregar i rebre el
testimoni en una zona concreta. No val llançar el testimoni per
intercanviar, cal lliurar-lo. Tots els participants recorren una
distància similar
A les carreres de tanques, cada un corre pel seu
carrer. La sortida és nul · la si s'escapa abans del tret. A la
segona sortida nul el corredor és desqualificat. Ha de
romandre quiet en la posició de llestos. Cal utilitzar els tacs
de sortida per iniciar la carrera més ràpidament. Han passar-
se les tanques pel centre. No es poden llençar les tanques
intencionadament.

8. A les carreres de resistència, no cal la utilització de tacs de sortida.
Els corredors poden desplaçar pel carrer que vulguin, encara que l'habitual
és anar pròxim a la corda, per tal de recórrer menys distància. En algunes
proves de llarga distància es surt de l'estadi, estant l'itinerari definit per una
línia de color pintada al terra.

9. Més cosetes…..Més cosetes…..
Els corredors han de respectar la corda de la pista . En les proves per
carrers , no es pot trepitjar la línia separadora de les mateixes .
En les proves amb tanques o obstacles , l'atleta ha franquejats passant per
sobre , i no podrà derrocar voluntàriament .
En el cas de proves de llarga distància , on es pot produir el fet que un
corredor 'doble a un altre ( és a dir , li agafi una o més voltes d'avantatge ) . Si el
moment en què es produeix l'avançament , aquest ha de permetre el pas al
primer, sense entorpir la maniobra .
En els relleus , els 4 components de l'equip corren consecutivament ,
passant-li el testimoni un a l'altre , dins de l'anomenada "zona de canvi" . Si el
canvi es produeix fora d'aquesta zona , o el testimoni cau a terra , l'equip queda
desqualificat .
A la marxa , és obligatori que almenys un dels dos peus estigui sempre
en contacte amb el terra , podent ser desqualificat qui , a criteri dels jutges de la
prova no complís aquesta condició

10. ELS SALTS
SALT D,ALÇADA
TRIPLE SALT
SALT DE PERXA:
SALT DE LLARGÀRIA

11. NORMES:
Al salt d’alçada, a batuda s'ha de fer amb un sol peu. El salt és nul si
s'enderroca el llistó. L'atleta és eliminat després de tres salts nuls
consecutius... Ara tots els atletes utilitzen l’estil :
Al salt de llargària la batuda s'ha de fer amb un peu. El
salt és nul si es sobrepassa en la batuda la taula. La sorra de
la fossa deu aquesta a mateix nivell que la zona d'impuls i s'ha
d'abandonar el fossat després del salt per davant. La longitud
total del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la
petjada més propera fet per l'atleta a la sorra.
Fosbury
En els salts, el saltador disposa igualment de sis intents en el cas de longitud i el triple
salt, dels quals comptarà el més llarg dels realitzats. Només si es produeix un empat es
tenen en compte la resta.
En el cas de l'alçada i la perxa, es van pujant progressivament les altures que s'han
franquejar. El saltador queda eliminat en aquella altura en què falla 3 vegades, explicant-li
com a vàlida l'última altura sobrepassada sense enderrocar el llistó

12. ALS SALTS ÉS IMPORTANT SABER:
En els salts podem distingir les següents fases:
Carrera:Carrera: aproximació al lloc on s'efectua el salt. Serveix per adquirir la velocitat
idònia per saltar. Excepte en el salt d'alçada aquesta velocitat serà la màxima
possible, fet que facilitarà que el següent salt sigui millor.
Batuda: moment en el qual s'efectua l'enlairament del salt i determinarà la seva
eficàcia.
Vol: fase aèria del salt. Molt més Important en els salts verticals (alçada i perxa),
que en els horitzontals (llargada i triple), ja que dels moviments del cos en
aquesta fase dependrà el franqueig del llistó.
Caiguda: es final del salt.

13. LLANÇAMENTS
Llançament de disc Llançament de pes
Llançament de javelina
Llançament de martell
•En el cas dels llançaments, el llançador
ha d'enviar l'artefacte el més lluny
possible, sense trepitjar la vora del cercle
des d'on es realitza el llançament.
L'objecte llançat ha de caure dins del
sector de llançaments. Si cau fora o el
llançador trepitja el cercle de llançament,
l'intent és considerat nul.

14. NORMES AL LLANÇAMENTS:
Es llança amb una mà. El llançament és nul si el llançador surt
fora de la zona de llançament d'una banda inadequat. El
llançament és nul si l'artefacte (disc, pes, martell, javelina) no
cau dins la zona adequada. S'escull el millor resultat obtingut
per cada llançador per establir el millor de la prova.
Tenen les següents fases generals:
Moviments d'impuls: per aconseguir que l'artefacte
adquireixi la màxima velocitat possible de sortida de les
mans del llançador. Aquests moviments són molt
diferents en funció del tipus de llançament de què es
tracti. Per exemple, la tècnica del llançament de martell,
és completament diferent a la de la javelina. L'execució
correcta de la tècnica dels llançaments és molt
complexa.
Fase de vol: paràbola que descriu l'artefacte mentre
transita per l'aire. Determinarà la longitud del llançament.
Caiguda: lloc en el qual cau l'artefacte, determinat per
les fases anteriors.

15. GRANS ATLETES AL MÓN:
Usain Bolt (100 y 200 m.)
Yelena Isinbayeva (Salto con pértiga) Carl Lewis (Velocidad y salto
de longitud)
Haile Gebrselassie (5.000,
10.000 m. y maratón) Hicham El Guerrouj (1.500 y 5.000 m.)

16. GRANS ESPORTISTES VALENCIANS
Concha Montaner,
reina del salt.
El migfondista, José
Antonio Redolat.
GRANS ESPORTISTES ESPANYOLS/LES
Ruth Beitia Vila atleta espanyola,
especialista en salt d’alçada.
Maite Martinez, atleta espanyola,
especialista en 800m

17. - "Potser el ATLETISME
no sigui l'esport rei, és
indiscutiblement el rei
dels ESPORTS".
Susana Navarro Tarín