1. L’APARELL DIGESTIU boca glàndula salival faringe esòfag estómac fetge vesícula biliar pàncrees intestí prim intestí gros recte anus apèndix glàndules salivals

2. PREPARACI Ó DE LA DIGESTIÓ EN LA BOCA Deglució: Insalivació : Masticaci ó : Intervenen les dents i la llengua Facilita l’acci ó dels enzims digestius Es mescla l’aliment amb la saliva Funcions de la saliva: Bactericida. Conté amilasa (s’inicia la digestió del midó). Prepara el bol alimentari. És el pas del bol alimentari a l’esòfag a través de la faringe. Intervé la llengua.

3. La boca

4. Dientes

5. Papil·les gustatives

6. La degluci ó

7. L’ES ÒFAG

8. L’EST ÓMAC esòfag càrdia capes musculars pílor

9. DIGESTI Ó EN L’ESTÓMAC El bol alimentari entra a trav és del càrdies des de l’esòfag. Es mescla amb el suc g àstric (secreció de les glàndules gàstriques). El suc gàstric conté: Mucus : protegeix l’est ómac de l’àcid clorhídric i els enzims . Pepsina , enzim que comença la digestió de les proteïnes . Àcid clorhídric : - Activa la pepsina . - Facilita la disgregación de les fibres d’aliment. - Destrueix els bacteris que aquest puga contenir. La mescla resultant és el quim : una massa molt fluida i àcida . El quim passa al duod é a través del pílor .

10. Mucosa de l’est ó mac

11. Moviments de l’estómac (I)

12. Moviments de l’estómac (II)

13. Moviments de l’estómac (III)

14. L’INTEST Í PRIM pílor duodé intestí gros estómac jejú vàlvula ileocecal ili

15. EL FETGE I EL P ÀNCREES vesícula biliar fetge ampul·la de Vater duodé pàncrees estómac esòfag

16. Funci ons del fetge i el pàncrees No conté enzims digestius, sinó sals biliars: emulsionen els greixos i en faciliten la seua digesti ó . Bicarbonat de sodi : neutralitza l’acidesa del quim i impedeix que les cèl·lules intestinals puguen resultar danyades. Fetge : Ò rgan gran situat en la part dreta de l’abdomen. Fabrica la bilis : - S’emmagatzema a poc a poc en la vesícula biliar . Es vessa al duodé a través de l’ampul·la de Vater. Només és alliberada quan els aliments entren a l’intestí . . P àncrees : Glàndula que produeix hormones i suc pancreàtic. E l suc pancre àtic es vessa al duodé a través de l’ ampul·la de Vater: Cont é enzims capaços de digerir tots els tipus de molècules que hi ha en els aliments (glúcids, greixos i proteïnes).

17. INTEST Í PRIM: DIGESTIÓ Suc intestinal . Suc pancre àtic. Com a resultat de la digesti ó en el duodé s’obtenen: En l’intest í prim tenen lloc la majoria dels processos digestius. Els sucs que hi intervenen són: Bilis Monosac àrids Glicerina i àcids grassos Amino àcids Juntament amb l’aigua, sals minerals i vitamines constitueixen el quil.

18. VELLOSITATS I MICROVELLOSITATS INTESTINALS Els productes de la digestió dels greixos els arrepleguen els capilars del sistema limfàtic , des dels quals passaran després a la sang. Vellositats intestinals : Replecs que recobren la paret interna de l’intest í prim. Estan recobertes per capil·lars sanguinis. Microvellositats intestinals : Funci ó : augmentar la superfície i l’eficàcia de l’absorció dels nutrients Replecs que presenta la membrana plasmàtica de les cèl·lules que constitueixen les vellositats.

19. Intest í prim: absorció dels nutrients cèl·lules de la mucosa intestinal llum del tub Absorci ó : És el pas dels nutrients resultants de la digestió (amb aigua, sals minerals i vitamines, que no necessiten ser digerides) des de l’intestí fins a la sang per tal que arriben a totes les cèl·lules. L’aigua ser à absorbida en l’intestí gros. microvellositats capil·lars sanguinis nervi capil·lar limf àtic gl àndula intestinal

20. VELLOSITATS INTESTINALS (Microscopi electr ònic)

21. INTEST Í GROS

22. VISI Ó DEL CEC

23. AP È NDIX VERMIFORME

24. APENDICITIS

25. FUNCI ONS DE L’INTESTÍ GROS Absorci ó d’aigua Formaci ó dels excrements fecals S íntesi d’algunes vitamines

26. Relaci ó amb l’aparell circulatori

27. APARELL DIGESTIU