1. L’aparell digestiu:Estudi de l’esòfag
1

2. Components del tub digestiu
2
Faringe
Esòfag
Estómac
Intestí prim
Cec i apèndix
Còlon
Recte i anus

3. Regions anatòmiques de l’abdomen
3

4. La Faringe
4

Breu regió de connexió
de la cavitat oral
amb la laringe i
l'esòfag.
Permet el pas d'aire i
dels aliments;
Actúa com a cambra
de ressonància per a la
veu

5. Ingestió:
2L/dia
Absorció:
8.8L/dia
Secreció:
7L/dia
Saliva: 1L
Estómac: 2L
Bilis: 1L
Pàncrees: 2L
Intestí prim: 1L
Femtes: 0.2L/diay
Institut Castellarnau. CFGS DIETÊTICA

6. Esòfag
6

7. Esòfag
7


Condueix els aliments des de la faringe a l’estómac
Característiques principals:
Tub recte, ~ 25 cm de llarg
Ampliable volum: per la seva àmplia capa muscular de la mucosa i per les fibres
elàstiques de la la submucosa
Epiteli de protecció (pla estratificat no queratinitzat)
Muscular externa:
muscular = 1/3 superior estriat (esquelètic)
mitjà 1/3 = barreja llisa i estriada
1/3 inferior = múscul llis

8. 8

9. Parts de l’esòfag: EES, Cos, EEI
9

10. Parts de l’esófag
10
Parts : cervical, toràcica i intraabdominal
Parts anatómiques
• Esfínter esofàgic superior (EES)
• Cos esofàgic.
• Esfínter esofàgic inferior (EEI, cardias).
1.- Esfínter esofàgic superior (EES) o esfínter cardioesofàgic
• Format només per musculaura estriada.
• Permet el pas d’aliments a zones inferiors i evita entrada d’aire a esófag durant
la inspiració.
• Impedeix el pas de material regurgitat o vomitat a les vies respiratòries.

11. L’esòfag
11
2.- Cos esofàgic
• Presenta musclatura llisa i estriada en la ½ superior i
• Musculatura llisa en la ½ inferior
3.- Esfinter esofàgic inferior (EEI) o Cardias
• Constitueix una zona especialitazada de musculatura llisa.
• No és un esfínter anatòmic (*), però actúa com a tal des del punt de vista
funcional ja que es manté tancat de manera constant i es relaxa exclussivament
durant la deglució, o per permetre el vómit.
Qué és un esfínter anatòmic?
• Múscul de forma anular que obre i tanca espais, actuant com a vàlvula per
controlar el flux del contingut.
• Permet el pas d’aliments a zones inferiors i evita entrada d’aire a l’esófag
durant la inspiració.
• Impedeix el pas de material regurgitat o vomitat a les vies respiratòries.

12. L’esòfag: vista macroscòpica
12

13. Relacions anatòmiques de l’esòfag
13

14. Relacions anatòmiques de l’esòfag
14

15. Relacions anatòmiques de l’esòfag
15

16. Relació anatòmica d’esòfag i tràquea
16

17. Esòfag: innervació
17

18. Esòfag: EEI, esfínter funcional
18

19. Esòfag: EEI o esfínter gastroesofàgic
19

20. Esòfag: estructura histològica
20

21. Estructura histològica
*Mucosa =
Epiteli
Làmina propria
Muscular mucosa
Institut Castellarnau. CFGS DIETÊTICA

22. Esòfag: Estructura
22

23. Funcions de la mucosa del tub GI
(*Mucosa = Epithelium, lamina propria, muscularis mucosae)
Proteció – Esòfag, estómac, colon
Absorció en Intestí prim i còlon
Secreció en estómac ( i intestí prim)
Secreció mitjançant glàdules localitzades:
a.
A la mucosa (estómac, intetsí prim i intestí gros)
b.
A la submucosa (només en esòfag i en duodé)
c.
For a de l’estructura tubular dels budells (glàndules extramurals) del fetge, pàncrees.
Institut Castellarnau. CFGS DIETÊTICA

24. Esòfag: estructura
(E): Epiteli escamós
estratificat
no queratinitzat
(MM): muscular de la
mucosa.
(G): glàndules
submucoses
A les parts superior i
inferior de l'esòfag també
hi ha glàndules mucoses
(anomenades "cardíaques"
a causa de la similitud de
les glàndules cardíaca de
l'estómac)
Muscular externa
(Muscular pròpia):
(CM): Circular interior
(LM): Longitudinal
exterior
Igual que amb qualsevol regió del tracte gastrointestinal, nòduls limfàtics (Ly)
poden estar presents en general en la làmina pròpia i que s'estén de tant en
tant en la submucosa

25. Esòfag
25

26. Esòfag: estructura
26

27. Esòfag: Estructura mucosa
27

28. Esòfag:mucosa i submucosa
28

29. Esòfag: capa muscular
29

30. Esòfag: histologia
30

31. Esòfag: funció
31

32. Esòfag: deglució
32

33. Esòfag: fases de la deglució
33

34. Esòfag: peristalsis
34

35. Moviments peristàltics de l’esòfag
35

36. EEI o Esfínter gastroesofàgic
Esòfag
Estómac
Limf*
Esfínter esofàgic inferior = esfínter fisiològic, no anatòmic
Diferència de pressió entre l'esòfag i l'estómac
Contracció diafragmàtica i peristaltisme unidireccionals
Evita el reflux del contingut gàstric cap a l'esòfag
Limf* = nòdul imfoide

37. Principals patologies de l’esòfag
Reflux àcid o pirosi (acidesa estomacal)
La disfàgia (dificultat per empassar)
Terme genèric utilitzat per descriure qualsevol dificultat per empassar
Podria ser alguna cosa "extrínseca:" massa mediastinal, anomalia vascular
Podria ser "intrínseca:" per exemple, tumor d'esòfag, inflamació, trastorn de la motilitat
La acalàsia ("fracàs per relaxar-se")
La manca de peristaltisme de l'esòfag inferior a causa de la pèrdua de neurones mientèric
(chalasis = relaxació)
L'esòfag de Barrett / metaplàsia intestinal
Canvis en la mucosa de l'esòfag. Resultat d’una lesió crònica de llarga durada.
"Pre-cancerós:" 10% de risc de progressió a adenocarcinoma
El càncer d'esòfag
Carcinoma espinocel·lular: carcinogènesi de cèl · lules basals
Adenocarcinoma progressió de l'esòfag de Barrett en càncer o (rarament) de les glàndules
submucoses

38. Esòfag:Disfagia orofaringea
38

39. Disfàgia esofàgica(afecta el cos de l’esòfag)
39

40. Esòfag: reflux gastroesofàgic
40

41. Esòfag: reflux gastroesofàgic
41

42. Esòfag: reflux gastroesofàgic
42

43. Acalasia
43

44. Esòfag de Barret
44

45. Esòfag de Barret
45

46. Esòfag de Barret
46

47. Esòfag: exploració
47

48. Esòfag: patologies
48

49. Esòfag: càncer
49

50. Adenocarcinoma esofàgic
50

51. Càncer d’esòfag
51

52. Esòfag: altres patologies
52
Principals patologies
Principals patologies









Reflux gastroesofàgic.
Varius.
Esòfag de Barret
Hernia hiatal.
Estenosi
Cos estrany.
Diverticulosi.
Càncer d’esòfag.
Disfagia.

53. Varius esofàgiques
53

54. Esòfag: varius
54

55. Varius esofàgiques
55

56. 56

57. 57

58. Esòfag: estenosi
58

59. Esòfag: megaesòfag
59

60. Diverticles esofàgics
60

61. Cos estrany a l’esòfag
61

62. L’exploració de l’esòfag:
Esofagoscòpia
62

63. Cirurgia de l’esòfag
63

64. Cirurgia de l’esòfag: Esofagectomia
64

65. Cirurgia de l’esòfag: Esofagectomia
65

66. Esòfag: resum visual de les
princiapals patologies
66