6. 1. Boca
• Llengua
• Dents:
• 20 dents de llet
• 32 dents definitius
Funció:
• Els dents masteguen
els aliments
• La llengua barreja
l’aliment amb la saliva
7. 2. Glàndules salivals
1. Parótides
2. Submaxilars
3. Sublinguals
Funció:
• La saliva està formada per
aigua, sals minerals, mucus
i un enzim, la ptialina.
• El mucus és un lubricant,
facilita la deglució.
•La ptialina comença a
actuar sobre els glúcids
grans, almidó, i l’hidrolitza
parcialment.
8. 3. Faringe
Cavitat comuna al
aparell digestiu I al
respiratori.
Hi ha un llengüeta,
l'epiglotis, que, en
engolir, baixa i tapa
l'entrada cap a la
tràquea.
A la faringe no es
realitza cap procés
digestiu.
9. 4. Esòfag
És la via per on
l’aliment avança des
de la faringe fins a
l’estòmac.
Es realitzen els
moviments peristàltics,
ones produïdes per la
capa muscular, perquè
l'aliment puga avançar.
10. 5. Estòmac
Té forma de bossa. Les
parets tenen músculs molt
potents i amb plecs.
L’entrada del aliment des
de l’esòfag té lloc a través
d’un esfínter, el càrdies. La
eixida del aliment de
l’estòmac es realitza a
través d’altre esfínter, el
pílor.
A l’estómac es forma el suc
gàstric, necessari per la
digestió.
11. 6. Intestí prim
És un tub llarg (de 7 a 8 m)
i plegat.
Es divideix en tres parts:
• duodé
• jejú
• ili
A l’intestí prim es forma el
suc intestinal.
Al duodé i la primera part
del jejú, té lloc la digestió.
A la segona part del jejú i
al ili es produeix la
absorció.
12. 7. Pancrèes
Glàndula en forma de fulla
situada a la part esquerra del
cos.
Produeix el suc pancreàtic I
l’aboca al duodé.
Aquest suc també es
necessari per la digestió.
pancrèes
13. 8. Fetge
Fetge
És la glàndula més gran del
cos. Situada a la dreta de Vesícula
l’estòmac. biliar
Produeix la bilis, que
s’emmagatzema a la vesícula
biliar i s’aboca al duodé.
Els principals components de
la bilis son substàncies de
rebuig com resultat de la
destrucció de les cèl.lules
sanguínies.
Altra funció del fetge és
emmagatzemar glúcids, ferro I
algunes vitamines.
14. 9. Intestí gros
És un conducte més curt i gros
que l’intestí prim. També es
divideix en tres parts:
• cec, amb l’apèndix
• còlon
• recte
A l’intestí gros només arriben les
substàncies no digerides.
Aquestes substàncies formen els
excrements.
Al final del recte es troba l'anus.
15. Digestió
La digestió és el procés de transformació dels aliments quan passen pel
tub digestiu.
La digestió és de dos tipus:
• mecànica: les accións físiques que sufreixen els aliments.
• química: les accions químiques que permeten la descomposició dels
aliments en nutrients.
16. Digestió mecànica
Processos mecànics:
• Boca: trituració i mescla
amb la saliva.
• Faringe: deglució.
• Resta del tub digestiu:
moviments peristàltics, per
avançar, i mescla amb els suc
digestius.
17. Digestió química
Les grans mol.lècules que formen
els aliments són transformades en
mol.lècules petites que poden
travessar la paret intestinal i
passar a la sang.
Els processos químics que actuen
sobre els aliments es deuen a
l’actuació dels sucs digestius.
Els sucs contenen unes proteïnes,
els enzims, que actuen sobre els
enllaços químics de les
macromol.lècules i les trenquen,
formant micromol.lècules.
Acció dels enzims
18. • Boca: la saliva, conté un
enzim, l’amilasa, que trenca
el midó en glúcids més
senzills. El resultat de la acció
de la boca sobre els aliments
es diu bol alimentari.
• Estòmac: el suc gàstric.
Està format per les glàndules
gàstriques, situades a la paret
de l’estòmac. Aquest suc
conté àcid clorhídric I un
enzim, la pepsina, que inicia
la digestió de les proteïnes I
s’obtenen cadenes curtes
d’aminoàcids.
El resultat de la digestió
en l’estòmac es diu quim.
19. • Intestí prim: el quim, que procedeix
de l’estòmac, es atacat per tres sucs:
• suc intestinal: format a l’intestí.
Conté enzims que actuen sobre
els glúcids, lípids i proteïnes
(amilases, lipases i proteases)
• suc pancreàtic: format pel
pancrèes. De composició
pareguda al suc intestinal.
• bilis: formada al fetge,
s’enmagatzema a la vesícula
biliar. Està format per substàncies
que procedeixen de la destrucció
de les cèl.lules de la sang. La
més important per la digestió són
El resultat de la digestió
les sals biliars que emulsionen
intestinal és el quil, un líquid
greixos. Así, la digestió dels
que conté nutrients, aigua i
greixos és més fàcil. No conté
substàncies de rebuig.
enzims.
20. • Intestí gros: no es produeix
cap procés digestiu, la digestió
s’acaba a l’intestí prim.
A l’intestí gros solament
aariven sustáncies de rebuig I
aigua.
L’aigua s’absrorveix al llarg del
tub i les substàncies de rebuig
s’enmagatzemen formant els
excrements que ixen a
l’exterior per l’anus.
21. Absorció
Els nutrients del quil ja poden passar a través de la paret de l’intestí, arrivar a
la sang I ser distribuïts a totes les cèl.lules.
Les cèl.lules, amb els nutrients, obtidran energia i fabricaran noves
substàncies.
Aquest procés es realitza al
jejú i al ili.
La absorció està afavorida
pels plecs que hi ha a la
paret de l’intestí, les
vellositats intestinals.
22. A cada vellositat hi ha un capilar sanguini i un vas limfàtic.
Als capilars s’incorporen: monosacàrids, aminoácids i components
xicotets dels greixos.
Als vassos limfàtics passan greixos que no han sigut hidrolizats
completament.
A la paret externa
de les vellositats,
les cél.lules també
presenten plecs,
les microvellositats.
23. Les vellositats i les microvellositats augmenten la superficie d’absorció
de l’intestí prim.
24. ENZIMS I SUBSTÀNCIES EN LA DIGESTIÓ QUÍMICA
BOCA MIDÓ amilasa DISACÀRIDS
ESTÒMAC PROTEÏNES pepsina AMINOÀCIDS
INTESTÍ PRIM GLÚCIDS amilases MONOSACÀRIDS
LÍPIDS lipases ÀCIDS GREIXOS + GLICEROL
PANCRÈES PROTEÏNES peptidases AMINOÀCIDS
FETGE GREIXOS sals biliars EMULSIÓ
