Presentació en PWP sobre l'aparell digestiu, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Presentació en PWP sobre l'aparell digestiu, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Expoisición de la digestión y absorción de los carbohidratos, compononentes del proceso: enximas.
Descripción del proceso, casos anormales: intolerancia a la lactosa y sacarosa
Trabajo sobre el Aparato Digestivo de la asignatura de Anatomía II. Realizado por Leonor Palmero, Vicente Pastor, Rafael Ortiz, César Pérez y María Pérez.
Presentació digital sobre la Fi de l'Antiguetat i l'inici de l'edat mitjana.
Emprada per a les sessions de CCSS de 2n ESO al INS Montgròs de Sant Pere de Ribes.
Expoisición de la digestión y absorción de los carbohidratos, compononentes del proceso: enximas.
Descripción del proceso, casos anormales: intolerancia a la lactosa y sacarosa
Trabajo sobre el Aparato Digestivo de la asignatura de Anatomía II. Realizado por Leonor Palmero, Vicente Pastor, Rafael Ortiz, César Pérez y María Pérez.
Presentació digital sobre la Fi de l'Antiguetat i l'inici de l'edat mitjana.
Emprada per a les sessions de CCSS de 2n ESO al INS Montgròs de Sant Pere de Ribes.
1. GLÀNDULES ACCESÒRIES
II
GLÀNDULES SALIVALS
Majors: Paròtide, sublingual i submandibular.
Menors: Paladar, punta de la llengua i cara posterior
dels llavis.
2. FETGE
Glàndula més gran.
Part superior dreta de la cavitat abdominal.
Envoltat per la càpsula de Glisson.
Funcions:
- Producció i secreció de bilis (emulsió de greixos)
- Emmagatzemar glicogen, minerals i vitamines
- Síntesi de proteïnes de la sang
- Metabolisme de proteïnes, greixos i hidrats de carboni.
- Metabolisme de medicaments, drogues, bilirubina...
3. VESÍCULA BILIAR
A la superfície inferior del fetge.
Funcions: emmagatzemar la bilis.
La bilis surt a través del conducte cístic, que connecta amb
el colèdoc.
El pas de la bilis es regula per l’esfínter d’Oddi.
El colèdoc penetra en el duodè per l’ampolla de Water.
4. PÀNCREES
Glàndula allargada (cap-cos-cua)
Funció:
- Endocrina: Illots de Langerhans amb cèl·lules secretores
d’hormones (Insulina i glucagó).
- Exocrina: Lobels amb cèl·lules productores d’enzims
digestius
El suc pancreàtic desemboca al intestí prim, al costat del
colèdoc, a través dels conductes pancreàtic (Wirsung) i
pancreàtic accessori.
6. Digestió: Ruptura dels principis immediats dels aliments en els seus
components més elementals, per poder ser absorbits per
l’organisme.
1. Boca.
- Gust : papil·les gustatives
- D. mecànica: dents i llengua.
- D. Química: saliva (1-1,5 litres /dia)
Secreció serosa (Ptialina o amilasa salival)
Secreció mucosa: lubrica i protegeix la mucosa.
- Formació del bol alimentari.
2. Deglució (bol de boca – esòfag)
1) Bol passa a la bucofaringe (llengua i paladar tou). Voluntari
2) Bloqueig de nasofaringe i laringe (epiglotis). Involuntari
3) Bol avança per l’esòfag (peristaltisme). Involuntari
3. Estómac
Bol + secrecions gàstriques (2 litres / dia) = QUIM
- El quim s’acumula a l’estómac que el va enviant progressivament cap
al intestí prim.
- Els líquids abandonen l’estómac (sense menjar) en minuts
- El menjar pot estar-hi de 2 - 3h fins a 6h (aliments rics en greixos)
7. Mucosa gàstrica:
- Moc protecció i lubricació.
- Àcid clorhídric Estova les proteïnes i antisèptic.
- Factor intrínsec absorció de B12.
- Lipasa gàstrica digestió de greixos emulsionats en àcids grassos i glicerina
(rovell, llet...)
- Pepsinogen Precursor de la pepsina. S’activa amb HCl.
- Pepsina trenca les proteïnes en pèptids.
Sortida del quim:
- Enterogastrona (hormona alliberada per la mucosa intestinal). Disminueix la
velocitat.
- Gastrina. Estimula secreció d’àcid gàstric i la contracció de la vesícula biliar.
- Sistema nerviós autònom (receptors en la mucosa duodenal)
4. Intestí prim
En condicions normals el quim triga 3-5h en arribar a la vàlvula ileocecal.
1) QUIM + SUC PANCREÀTIC (1-1,5 l/dia)
- Bicarbonat sòdic: per neutralitzar HCl
- Tripsinogen i quimotripsinogen: es transformen en tripsina i quimotripsina.
Proteïnes pèptids o aa.
- Amilasa pancreàtica. Digestió midó.
- Lipasa pancreàtica
2) + BILIS (1 l / dia)
- Pigments biliars: bilirubina
- Sals biliars: a partir del colesterol del fetge
8. 3) + SUC INTESTINAL O ENTÈRIC (1,5-2 l / dia)
- Moc
- Peptidases
- Disacaridases
- Amilasa intestinal
- Lipasa intestinal
QUIM QUIL
Boca Estómac Intestí prim
Saliv
S.
bili
S.
a
gàstric
s
pancreàtic
S.
intestinal
HC X X X X Monosacàri
ds
Proteïne
s
X X X Aminoàcids
Greixos X X X X AG- glicerol
Absorció intestinal
Monosacàrids i aminoàcidscapil·lars sanguinis fetge (70g glucosa/h)
Àcids grassos 60-70% a capil·lars limfàtics teixit adipós.
30-40% a capil·lars sanguinis fetge
Aigua, sals minerals i vitamines capil·lars sanguinis
9. 5. Intestí gros
En condicions normals de la vàlvula ileocecal al anus de 15 a 30h.
Quan el cec està buit i la vàlvula ileocecal es relaxa. El quim avança.
- No es realitza digestió
- Gran secreció de moc
- Absorció d’aigua
- Eliminació de substàncies de rebuig
- Manteniment de la flora intestinal que digereixen restes cel·lulars i proteïnes i
produeixen vitamines K, B12, tiamina, riboflavina i gasos.
- Defecació: esfínters anals, diafragma, músculs abdominals i pélvics.
EXERCICIS
1) Què fa que l’aliment avanci al llarg del tub digestiu?
2) Descriu el funcionament de la epiglotis durant la respiració i la
deglució i fes un dibuix. A quina regió es localitza?
3) Per què un recent nascut quan vomita la llet que acaba d’ingerir, ho
fa de en forma de grumolls?
4) Quina és la porció del intestí prim més curta?
5) Quin conducte aboca la bilis al duodè?
6) Quins nutrients resulten del procés de digestió?
7) Quin nutrient és majoritàriament absorbit pels capil·lars limfàtics de
les vellositats intestinals?
8) Quin suc conté bicarbonat sòdic? Quina és la seva funció?
10. 9) Quins sistemes corporals regulen el funcionament de l’estómac?
10) Quina és la funció de l’estómac?
11) Quina és la funció de l’àcid clorhídric?
12) Què és el factor intrínsec?
13) Quines secrecions conté la saliva?
14) Què és la deglució?
15) Què són els illots de Langerhans?
16) és el pàncrees un òrgan exclusivament digestiu?
http://www.youtube.com/watch?v=jPy6N2wafEkfeature=related