APARELL
DIGESTIU
Què és la nutrició

És el conjunt de processos mitjançant els quals tots els éssers
vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient.

Processos de la nutrició:
1. Captació d’aliments
2. Digestió
3. Transport
4. Intercanvi de gasos
5. Excreció

Mitjançant
4 aparells

-Aparell digestiu
-Aparell respiratori
-Aparell circulatori
-Aparell excretor
És el mateix alimentar-se que nodrir-se?
NO és el mateix:

ALIMENTACIÓ

NUTRICIÓ

És conscient

És inconscient

És voluntària

És involuntària

És educable

No és educable

Està influenciada per factors
culturals, econòmics,
socials, religiosos …

Depén de l’alimentació
Aparells implicats en la nutrició

Aparell digestiu

Aparell excretor

Aparell respiratori

Aparell circulatori
La funció de nutrició
Esquema general de la nutrició

Aliments
i aigua

Aparell
digestiu

Aparell
excretor

Sistema
circulatori

Oxigen

Aparell
respiratori

Cèl.lules
Metabolisme

Aparell
respiratori

Rebutjos
i aigua

Calor

CO2 i
vapor d’aigua
Anatomia de l’aparell digestiu

Boca
• Llengua
• Dents

Faringe
• Epiglotis

Glàndules
salivals
• Saliva

Esòfag
Fetge
Estómac

Tub
digestiu

• Càrdies (entrada)
• Pílor (sortida)
• Suc gàstric

Intestí prim
• Vellositats intestinals
• Tres regions: duodè, jejú i ili

Intestí gros
• Anus i apèndix vermiforme
• Tres regions: cec, còlon i recte

• Bilis
• Vesícula biliar

Pàncrees
• Suc pancreàtic

Glàndules
digestives
Funció de l’aparell digestiu
Transformar els aliments en nutrients i així poder ser assimilats per les cèl.lules de l’organisme.

Format per: TUB DIGESTIU i GLÀNDULES
ACCESÒRIES
1. boca
2. glàndula paròtida
3. glàndula sublingual
4. glàndula submaxil·lar
5. faringe
6. esòfag
7. estómac
8. fetge.
9. pàncrees
10. duodè
11. jejú
12. ili
13. còlon ascendent
14. còlon transvers
15. còlon descendent
16. cec
17. apèndix vermiforme
18. recte
19. anus
10-12. intestí prim
13-18. intestí gros
Òrgans per on passa l’aliment

1. BOCA

4. ESTÒMAC

2. FARINGE

5. INTESTÍ
iiiiPRIM

3. ESÒFAG

6. INTESTÍ
iiiiGROS
Glàndules accessòries

FETGE

PÀNCREES

Recordeu que l’aliment no passa per les glàndules!
La ingestió i la digestió d’aliments

Inici

Glàndules salivals
Ingestió

• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
Llengua

Bol alimentari

Dents
Laringe

Esòfag

Epiglotis

digestió
Fetge
Estómac

Digestió

Final

• Acció química
• Acció mecànica

Pàncrees
La ingestió i la digestió d’aliments

Dents

Ingestió

• Masticació → dents
• Insalivació → saliva
Glàndula
salival
paròtida

Llengua
Glàndula salival sublingual
Glàndula salival submaxil·lar
Laringe
Epiglotis

Bol
alimentari

Deglució
La ingestió i la digestió d’aliments

Ingestió

• Masticació → dents

Dents

• Insalivació → saliva

Canina

Incisives

Deglució
Premolars

Molars
La ingestió i la digestió d’aliments

• Masticació → dents

Ingestió

Dents

• Insalivació → saliva

Esmalt
Dentina
Polpa

Corona
Coll

Vasos i nervis
Arrel
Cement

Deglució
Geniva

Forat apical
La ingestió i la digestió d’aliments

Ingestió

• Masticació → dents
• Insalivació → saliva

Llengua

Òrgan
musculós
Sentit del gust

Deglució
Parts de la boca

- LLAVIS
- PALADAR
- LLENGUA

- DENTS
Funcions de la boca

-DIGESTIÓ MECÀNICA:
consisteix en mastegar els aliments
mitjançant el moviment de les
mandíbules, les dents i la llengua.
D’aquesta manera es trituren i es
barregen.
-DIGESTIÓ QUÍMICA:
la duen a terme les glàndules salivals que
aboquen a la boca la saliva que conté
amilasa, enzim que comença a fer la
digestió del midó.

DURANT AQUESTS PROCESSOS ELS ALIMENTS ES TRANSFORMEN EN EL
BOL ALIMENTARI, una massa ensalivada.
Faringe i esòfag

Comença la deglució del bol alimentari i aquest
travessa la faringe i passa a l’esòfag.
És voluntària i provoca el tancament de l’epiglotis
sobre la laringe, per evitar el pas d’una part del bol
a l’aparell respiratori.
La faringe és un tub musculós d’uns 13 cm que
ajuda a respirar i es troba en el coll i està revestit
per una membrana mucosa. Connecta el nas amb
la tràquia i la boca amb l’esòfag. Passa l’aire i els
aliments, és a dir ès un òrgan compartit per l’ap
respiratori i el digestiu.
L’esòfag és un tub que condueix el bol alimentari
per moviments peristàltics des de la faringe a
l’estòmac. S’obre el càrdia i el bol passa a
l’estómac.
Estòmac

DIGESTIÓ MECÀNICA: moviments barrejadors del bol.
DIGESTIÓ QUÍMICA: les glàndules secreten substàncies, el suc gàstric:
- àcid clorhídric  trenca enllaços químics, destrueix microbis i proporciona un medi àcid.
- pepsina  enzim que degrada les proteïnes a pèptids.
- mucina  protegeix les cèl.lules de la paret de l’estómac de l’àcid i la pepsina

Després d’aquests processos el bol s’ha convertit en el
quim i surt pel pílor per anar a l’intestí prim.

Pílor
La ingestió i la digestió d’aliments
Estómac
Moviments peristàltics

Moviments
peristàltics

Esòfag

Càrdies

Bol alimentari
Fetge
Estómac

Sucs gàstrics
Pílor

Quim

Pàncrees

Digestió
gàstrica

• Acció química → sucs gàstrics
• Acció mecànica → moviments
peristàltics
La ingestió i la digestió d’aliments

Moviments peristàltics
Bilis
Suc
pancreàtic

Esòfag

Pàncrees

Bol alimentari
Fetge
Estómac

Suc intestinal
Quil

Digestió
gàstrica

• Acció química → sucs gàstrics
• Acció mecànica → moviments
peristàltics
L‘intestí prim

Té tres parts: duodé, jejú i ili
DIGESTIÓ MECÀNICA: moviments peristàltics.
DIGESTIÓ QUÍMICA: per tres tipus de sucs:
-suc pancreàtic, prové del pàncrees
-bilis, prové del fetge
-suc intestinal

FUNCIÓ PRINCIPAL: absorció de nutrients que passen a la sang.
L’absorció de nutrients d’aliments

Intestí prim → duodé, jejú i ili

Nutrients

Plec intestinal

Vellositats intestinals

Vas quilífer

Vasos sanguinis

Plecs intestinals
L’intestí gros

Té tres parts: cec, còlon i recte.
NO HI HA DIGESTIÓ

FUNCIONS:
-Es produeix l’absorció d’aigua
-Els bacteris fermenten les restes no absorbides i s’obté vitamina K
-Es produeixen gasos com CH4, SH2, CO2
L’egestió

Còlon
transvers

Intestí
gros

Còlon
descendent

Colòn
ascendent

Flora intestinal
Cec

Apèndix
vermiforme

Femta

Recte

Còlon
sigmoide

Anus
Egestió

Escherichia coli
El fetge

RECORDA: l’aliment NO passa pel fetge.

- Es sintetitzen proteïnes
- Produeix la detoxificació de drogues, com l’alcohol
- Síntesi d’urea
- Secreta la bilis formada per aigua, sals biliars, colesterol, etc.

emulsiona els greixos
El pàncrees

RECORDA: l’aliment NO passa pel fetge.

Segrega el suc pancreàtic a l’intestí prim,
que conté:
- Enzims digestius
com la tripsina, quimotripsina, lipasa
- Bicarbonat sòdic
que neutralitza l’acidesa de l’estómac i
permet que els enzims actuïn.
Enzims digestius

ON SE
ENZIM
SEGREGUEN

ACTUA
SOBRE:

ALLIBERA:

BOCA

-Amilasa

-Glúcids:
midó

Glucosa

ESTÓMAC

-Pepsina

-Proteïnes

Aminoàcids

PÀNCREES

-Tripsina

-Proteïnes

Aminoàcids

-Quimotripsina

-Proteïnes

Aminoàcids

-Desoxiribonucleasa

-ADN

Desoxinucleòtids

-Ribonucleasa

-ARN

Ribonucleòtids

-Lipasa
-Carboxilasa

-Lípids
-Glúcids

Àcids grassos i glicerol
Glucosa

-Aminopeptidasa

-Pèptids

Aminoàcids

-Nucleases

-Nucleòtids

Pentoses i bases

INTESTÍ
PRIM
En què es transformen els nutrients

Glúcids
Glúcids

Lípids
Lípids

Es transformen en la boca i l’intestí prim

Es transformen en l’intestí prim
Es transformen en l’estómac i l’ intestí
prim

Proteïnes
Proteïnes

Àcids
Àcids
nucleics
nucleics

Es transformen en l’estómac i l’intestí
prim

Monosacàrids

Àcids
grassos

Aminoàcids
Aminoàcids

Pentosa, glùcid i i
Pentosa, glùcid
base nitrogenada
base nitrogenada
La ingestió i la digestió dels aliments

La digestió dels aliments i l’obtenció de nutrients

Components
dels aliments

Boca

Estómac

Duodè

Nutrients
resultants

digestió

Glúcids
complexos

Digestió

Inici

Monosacàrids

Greixos
AG + glicerol

Proteïnes
Aminoàcids

Final
L’absorció dels nutrients
El procés digestiu acaba quan els nutrients són absorbits.

L’absorció consisteix en el pas dels nutrients a la sang, que circula de l’intestí al
fetge mitjançant venes que conflueixen en la vena porta hepàtica.

Els monosacàrids i
els aminoàcids

Els àcids grassos
vasos limfàtics

passen
directament
SANG
Resum del procés digestiu

Els aliments són transformats en
nutrients pels enzims secretats
per les glàndules digestives i en
els trams del tub.

Així els nutrients, molècules
més senzilles, poden ser
absorbits per l’intestí prim

I així seran transportats pel
sistema circulatori a totes les
cèl.lules del cos i podran obtindre
ENERGIA pel procés de
respiració.
Classificació de les funcions digestives

Ingestió: entrada d’aliments al tub digestiu

Digestió: transformació dels aliments en nutrients
• Acció mecànica
• Acció química

Absorció: els nutrients passen a la circulació sanguínia

Egestió: eliminació de les substàncies no digerides
Malalties de l’aparell digestiu
Càries

Restrenyiment

Gastroenteritis

Absorció
excessiva
d’aigua

Inflamació
de les
membranes
internes

Bacteris

Úlceres

Cirrosi hepàtica

Mort
del teixit
Helicobacter
pylori
Malalties de l’aparell digestiu: prevenció

Dents permanents

Dents de llet

Anar al dentista de manera regular

Reduir-ne el consum

Temps mínim: 2 minuts

Procés per raspallar-se correctament les dents

Raspallar-se després de cada àpat i abans d’anar a dormir

Aparell digestiu

  • 1.
  • 2.
    Què és lanutrició És el conjunt de processos mitjançant els quals tots els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient. Processos de la nutrició: 1. Captació d’aliments 2. Digestió 3. Transport 4. Intercanvi de gasos 5. Excreció Mitjançant 4 aparells -Aparell digestiu -Aparell respiratori -Aparell circulatori -Aparell excretor
  • 3.
    És el mateixalimentar-se que nodrir-se? NO és el mateix: ALIMENTACIÓ NUTRICIÓ És conscient És inconscient És voluntària És involuntària És educable No és educable Està influenciada per factors culturals, econòmics, socials, religiosos … Depén de l’alimentació
  • 4.
    Aparells implicats enla nutrició Aparell digestiu Aparell excretor Aparell respiratori Aparell circulatori
  • 5.
    La funció denutrició
  • 6.
    Esquema general dela nutrició Aliments i aigua Aparell digestiu Aparell excretor Sistema circulatori Oxigen Aparell respiratori Cèl.lules Metabolisme Aparell respiratori Rebutjos i aigua Calor CO2 i vapor d’aigua
  • 7.
    Anatomia de l’aparelldigestiu Boca • Llengua • Dents Faringe • Epiglotis Glàndules salivals • Saliva Esòfag Fetge Estómac Tub digestiu • Càrdies (entrada) • Pílor (sortida) • Suc gàstric Intestí prim • Vellositats intestinals • Tres regions: duodè, jejú i ili Intestí gros • Anus i apèndix vermiforme • Tres regions: cec, còlon i recte • Bilis • Vesícula biliar Pàncrees • Suc pancreàtic Glàndules digestives
  • 8.
    Funció de l’aparelldigestiu Transformar els aliments en nutrients i així poder ser assimilats per les cèl.lules de l’organisme. Format per: TUB DIGESTIU i GLÀNDULES ACCESÒRIES 1. boca 2. glàndula paròtida 3. glàndula sublingual 4. glàndula submaxil·lar 5. faringe 6. esòfag 7. estómac 8. fetge. 9. pàncrees 10. duodè 11. jejú 12. ili 13. còlon ascendent 14. còlon transvers 15. còlon descendent 16. cec 17. apèndix vermiforme 18. recte 19. anus 10-12. intestí prim 13-18. intestí gros
  • 9.
    Òrgans per onpassa l’aliment 1. BOCA 4. ESTÒMAC 2. FARINGE 5. INTESTÍ iiiiPRIM 3. ESÒFAG 6. INTESTÍ iiiiGROS
  • 10.
    Glàndules accessòries FETGE PÀNCREES Recordeu quel’aliment no passa per les glàndules!
  • 11.
    La ingestió ila digestió d’aliments Inici Glàndules salivals Ingestió • Masticació → dents • Insalivació → saliva Llengua Bol alimentari Dents Laringe Esòfag Epiglotis digestió Fetge Estómac Digestió Final • Acció química • Acció mecànica Pàncrees
  • 12.
    La ingestió ila digestió d’aliments Dents Ingestió • Masticació → dents • Insalivació → saliva Glàndula salival paròtida Llengua Glàndula salival sublingual Glàndula salival submaxil·lar Laringe Epiglotis Bol alimentari Deglució
  • 13.
    La ingestió ila digestió d’aliments Ingestió • Masticació → dents Dents • Insalivació → saliva Canina Incisives Deglució Premolars Molars
  • 14.
    La ingestió ila digestió d’aliments • Masticació → dents Ingestió Dents • Insalivació → saliva Esmalt Dentina Polpa Corona Coll Vasos i nervis Arrel Cement Deglució Geniva Forat apical
  • 15.
    La ingestió ila digestió d’aliments Ingestió • Masticació → dents • Insalivació → saliva Llengua Òrgan musculós Sentit del gust Deglució
  • 16.
    Parts de laboca - LLAVIS - PALADAR - LLENGUA - DENTS
  • 17.
    Funcions de laboca -DIGESTIÓ MECÀNICA: consisteix en mastegar els aliments mitjançant el moviment de les mandíbules, les dents i la llengua. D’aquesta manera es trituren i es barregen. -DIGESTIÓ QUÍMICA: la duen a terme les glàndules salivals que aboquen a la boca la saliva que conté amilasa, enzim que comença a fer la digestió del midó. DURANT AQUESTS PROCESSOS ELS ALIMENTS ES TRANSFORMEN EN EL BOL ALIMENTARI, una massa ensalivada.
  • 18.
    Faringe i esòfag Començala deglució del bol alimentari i aquest travessa la faringe i passa a l’esòfag. És voluntària i provoca el tancament de l’epiglotis sobre la laringe, per evitar el pas d’una part del bol a l’aparell respiratori. La faringe és un tub musculós d’uns 13 cm que ajuda a respirar i es troba en el coll i està revestit per una membrana mucosa. Connecta el nas amb la tràquia i la boca amb l’esòfag. Passa l’aire i els aliments, és a dir ès un òrgan compartit per l’ap respiratori i el digestiu. L’esòfag és un tub que condueix el bol alimentari per moviments peristàltics des de la faringe a l’estòmac. S’obre el càrdia i el bol passa a l’estómac.
  • 19.
    Estòmac DIGESTIÓ MECÀNICA: movimentsbarrejadors del bol. DIGESTIÓ QUÍMICA: les glàndules secreten substàncies, el suc gàstric: - àcid clorhídric  trenca enllaços químics, destrueix microbis i proporciona un medi àcid. - pepsina  enzim que degrada les proteïnes a pèptids. - mucina  protegeix les cèl.lules de la paret de l’estómac de l’àcid i la pepsina Després d’aquests processos el bol s’ha convertit en el quim i surt pel pílor per anar a l’intestí prim. Pílor
  • 20.
    La ingestió ila digestió d’aliments Estómac Moviments peristàltics Moviments peristàltics Esòfag Càrdies Bol alimentari Fetge Estómac Sucs gàstrics Pílor Quim Pàncrees Digestió gàstrica • Acció química → sucs gàstrics • Acció mecànica → moviments peristàltics
  • 21.
    La ingestió ila digestió d’aliments Moviments peristàltics Bilis Suc pancreàtic Esòfag Pàncrees Bol alimentari Fetge Estómac Suc intestinal Quil Digestió gàstrica • Acció química → sucs gàstrics • Acció mecànica → moviments peristàltics
  • 22.
    L‘intestí prim Té tresparts: duodé, jejú i ili DIGESTIÓ MECÀNICA: moviments peristàltics. DIGESTIÓ QUÍMICA: per tres tipus de sucs: -suc pancreàtic, prové del pàncrees -bilis, prové del fetge -suc intestinal FUNCIÓ PRINCIPAL: absorció de nutrients que passen a la sang.
  • 23.
    L’absorció de nutrientsd’aliments Intestí prim → duodé, jejú i ili Nutrients Plec intestinal Vellositats intestinals Vas quilífer Vasos sanguinis Plecs intestinals
  • 24.
    L’intestí gros Té tresparts: cec, còlon i recte. NO HI HA DIGESTIÓ FUNCIONS: -Es produeix l’absorció d’aigua -Els bacteris fermenten les restes no absorbides i s’obté vitamina K -Es produeixen gasos com CH4, SH2, CO2
  • 25.
  • 26.
    El fetge RECORDA: l’alimentNO passa pel fetge. - Es sintetitzen proteïnes - Produeix la detoxificació de drogues, com l’alcohol - Síntesi d’urea - Secreta la bilis formada per aigua, sals biliars, colesterol, etc. emulsiona els greixos
  • 27.
    El pàncrees RECORDA: l’alimentNO passa pel fetge. Segrega el suc pancreàtic a l’intestí prim, que conté: - Enzims digestius com la tripsina, quimotripsina, lipasa - Bicarbonat sòdic que neutralitza l’acidesa de l’estómac i permet que els enzims actuïn.
  • 28.
  • 29.
    En què estransformen els nutrients Glúcids Glúcids Lípids Lípids Es transformen en la boca i l’intestí prim Es transformen en l’intestí prim Es transformen en l’estómac i l’ intestí prim Proteïnes Proteïnes Àcids Àcids nucleics nucleics Es transformen en l’estómac i l’intestí prim Monosacàrids Àcids grassos Aminoàcids Aminoàcids Pentosa, glùcid i i Pentosa, glùcid base nitrogenada base nitrogenada
  • 30.
    La ingestió ila digestió dels aliments La digestió dels aliments i l’obtenció de nutrients Components dels aliments Boca Estómac Duodè Nutrients resultants digestió Glúcids complexos Digestió Inici Monosacàrids Greixos AG + glicerol Proteïnes Aminoàcids Final
  • 31.
    L’absorció dels nutrients Elprocés digestiu acaba quan els nutrients són absorbits. L’absorció consisteix en el pas dels nutrients a la sang, que circula de l’intestí al fetge mitjançant venes que conflueixen en la vena porta hepàtica. Els monosacàrids i els aminoàcids Els àcids grassos vasos limfàtics passen directament SANG
  • 32.
    Resum del procésdigestiu Els aliments són transformats en nutrients pels enzims secretats per les glàndules digestives i en els trams del tub. Així els nutrients, molècules més senzilles, poden ser absorbits per l’intestí prim I així seran transportats pel sistema circulatori a totes les cèl.lules del cos i podran obtindre ENERGIA pel procés de respiració.
  • 33.
    Classificació de lesfuncions digestives Ingestió: entrada d’aliments al tub digestiu Digestió: transformació dels aliments en nutrients • Acció mecànica • Acció química Absorció: els nutrients passen a la circulació sanguínia Egestió: eliminació de les substàncies no digerides
  • 34.
    Malalties de l’aparelldigestiu Càries Restrenyiment Gastroenteritis Absorció excessiva d’aigua Inflamació de les membranes internes Bacteris Úlceres Cirrosi hepàtica Mort del teixit Helicobacter pylori
  • 35.
    Malalties de l’aparelldigestiu: prevenció Dents permanents Dents de llet Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Temps mínim: 2 minuts Procés per raspallar-se correctament les dents Raspallar-se després de cada àpat i abans d’anar a dormir