1. SISTEMA DIGESTIU
Té un origen comú a l’aparell gastro –
pulmonar que en un moment de l’embrió es
disposa (divideix) en aparell digestiu i aparell
respiratori. A l’edat adulta, aquests dos
sistemes queden units per una estructura
comú: la faringe.
L’aparell digestiu consta de les
següents estructures:
1) Boca
2) Faringe
3) Esòfag
4) Estómac
5) Investí prim
6) Investí gruixut
7) Recte
A més a més trobem també les glàndules
annexes i els òrgans digestius
BOCA
Pel seu estudi
anatòmic hem de tenir
en compte que aquesta
es divideix en: vestíbul
de la boca i la boca
pròpiament dita.
Vestíbul.- Trobem a la
part anterior les galtes
(“mejillas”) i els llavis i
a la part posterior les
genives (“encías”) i les
dents.
Boca.- Al sostre de la
boca està el paladar i a
la base de la boca està
la llengua.
DENTS

2. Tipus de dentició
El número de peces dentaries varia en funció de si es tracta de la dentició primària (o també
anomenada dentició de llet) o la dentició permanent (dentició adulta):
INSICIUS CANINS PREMOLARS MOLARS DENTICIÓ
Superior 4 2 4 0 Primària
Inferior 4 2 4 0 Primària
TOTAL: 20 Peces
Superior 4 2 4 6
Inferior 4 2 4 6
TOTAL: 32 Peces
LLENGUA
FARINGE
És un conducte múscul membranós comú
a aparell digestiu i aparell respiratori que
té una mesura aproximada d’uns 13 cm.
En l’aparell digestiu comunica la boca amb
l’esòfag i en l’aparell respiratori comunica
boca i foses nasals amb la laringe.
Dins de la faringe podem diferenciar tres
parts (tres trams):
1) Faringe Superior o Rinofaringe.- Part
de la faringe que es troba en
contacte amb les foses nasals.
2) Faringe Mitjana o Orofaringe.- Part
de la faringe que es troba en
contacte amb la boca o cavitat oral.
3) Faringe Inferior o Laringofaringe.-
Part de la faringe que es troba en
contacte amb la laringe.
ESÒFAG
L’esòfag és una part del tub digestiu que mesura
aproximadament uns 20 cm. És el conducte que continua la
faringe i termina a l’estómac.
Trajecte
L’esòfag travessa el coll, el tòrax i arriba a l’abdomen superior
(concretament a l’estómac), travessant també el diafragm.

3. ESTÓMAC
És un organ situat a la part alta de l’abdomen (epigastrio). Trobem
2 vàlvules; una d’entrada de l’aliment (càrdias) i una altra de
sortida (pílor).
Distingim tres parts ben diferenciades a l’estómac:
1) El Fundus. És la càmara aèria i també rep el nom de
bòveda gàstrica.
2) El Cos. És la part on fonamentalment es realitzen els
processos digestius.
3) La Porció Pilòrica. Que a la vegada la podem subdividir en:
a) Antro pilòric
b) Canal pilòric
INTESTÍ PTIM
La funció de l’Intestí Prim és la de completar el procés digestiu i
absorbir les substàncies útils per l’organisme.
L’intestí prim té una llargada total d’uns 6 metres.
Es tracta d’un conjunt de vísceres que es distribueixen en 2
porcions:
1) Duodè.- És la primera part de l’intestí prim i els seus
límits són des del pílor fins a l’angle de Treitz. La seva
llargada és d’uns 25 cm i té forma de ferradura que allotja
al pàncreas.
2) Yeyú-ileo. És el segon tram de l’intestí prim i els seus
límits són des de l’angle de Treitz fins a la vàlvula ileocecal
de Bahuin.
INTESTÍ GRUIXUT
L’intestí gruixut té una llargada d’uns 2 metres. Els límits de
l’intestí gruixut són vàlvula ileocecal de Bahuin fins al recte.
Les diferències principals amb l’intestí prim són:
Calibre (intestí gruixut més gran que intestí prim)
Fibres (intestí gruixut longitudinals i intestí prim
circulars)

4. RECTE
El recte és la part terminal del tub digestiu, contigua a la “S”
sigmoidea i que termina en l’anus. La seva longitud és
d’entre 12 a 15 cm. Rep totes les substàncies de desfet del
procés digestiu que formen el bolo fecal que és expulsat a
l’exterior a través de l’anus.
El fet de que el cos demani anar al lavabo amb més o
menys assiduitat depèn de cada persona i del tipus
d’alimentació que porti.
La consistència i quantitat dels excrements pot alterar la
defecació; per exemple, si els excrements són abundants i
estan molt hidratats podria produir-se una fuita dels
mateixos en forma de diarrea. Pel contrari si aquests
excrements són secs i durs farà que el recte no tingui la
percepció d’estar ple i pot produir el retard d’anar al lavabo
(restrenyiment).
FISOLOGIA DE LA DIGESTIÓ
La digestió és el procés mitjançant el qual els aliments es converteixen en substàncies que poden
passar a través de la membrana mucosa dels intestins fins arribar a la sang per posteriorment ser
utilitzades per les cèl·lules. Tot aquest procés a més, requereix de diverses accions mecàniques, com
per exemple, mastegar, empassar els aliments i els moviments peristàltics intestinals. Tots els sucs
digestius (excepte la bilis) contenen enzims especials que contribueixen al canvi químic dels aliments:
per exemple, la saliva conté l’enzim tialina que pot canviar els midons a hidrats de carboni més
simples.
La digestió de les proteïnes comença a l’estómac quan els enzims renina i pepsina (provinents del
sucs gàstrics) fan que les mol·lècules gengantines de proteïnes es comencin a trencar en components
més simples
La digestió major dels hidrats de carboni és a l’intestí prim. Pel que fa a la digestió dels greixos (lípids)
tenim un enzim denominat lipasa que actua poc dins l’estómac sobre aquests abans que arribin a
l’intestí prim.