poema metafisic (in catalanish language)

1. home que se n'adona

2. El gegant del capvespre s'apropa pel ponent roent m'agafa i estira l'ombra que em penja i la fa cada minut que passa una mica més llarga, més rara. D'una revolada, el gran cavaller llença sa capa negra estripada i cobreix mica en mica, totes les coses abrigant-les de nit i de retir. Un vent d'aquestes hores regira les fulles seques les gira, les volta i arrossega. Res s’escolta, res és viu La claror és confusa, tot és depriment.

3. I en aquest incert moment retrobo les imatges dels records, les claudicacions, els dubtes, les dependències. Un pes gris que em blega i corba l’espatlla fins apropar-me a la terra per besar-la Aquest monocolor obtús de ma vida que m'estreny, que pregunta silent Què puc donar si no tinc res? Què puc trobar si ho vull tot?

4. Manllevo les tisores i retallo un triangle en el paper del cel Però, pel forat del meu agosarat esguard, no hi goso pas mirar. Calla!... potser no hi arribo Potser sóc covard.....si que és veritat.

5. Mala hora per adonar-se'n és aquesta quan la clepsidra dels vells temps ja superats degota una accelerada fugida entre els meus dits i em fa més lluny, més sol, més un. Amarg afany i amarg desengany, aquí, tancat rera reixes sense pany

6. Em diran que la llum és de fora, em diran que hi ha camí, em diran moltes coses i no en provaran cap. M'acosto l'espill per tal de mirar-me, escorniflo, miro i recerco en els endins glaçats del mirallet. Quina dolça, quina estranya sorpresa, l'estri està partit i esquerdat i el reflex és múltiple i desfigurat Veig una sòrdida mosca passejant-se pel meu rostre parat, espantat i enfosquit perquè no hi ha, res més perquè hi és tot.

7. De sobte, em trobo per terra a trossos partit en molts bocins, escarnit per una bufa rialla imperceptible que només escolto jo El color del retrat ja es groc de vell i està molt grapejat, se m'escapa de les mans, rellisca a poc a poc i just em cau davant dels peus. Oeixo un pas... Em giro i., estic sol. Tinc por. Somric, però tinc por i estic més sol

8. Escolto una veu i no em diu res. O no és? Que és? Cullo la flor i s'esvaeix. Miro el cel i és fa de nit. Cerco un arbre i trobo una corda. Tan sols volia un ombra jo no volia això.

9. Vull caminar i no tinc cames Vull volar i no tinc ales Agredits per la meva mirada tan fuent sobtadament paren el vol i es desplomen morts, tots i tots els ocells. M'acosto l'espill per tal de mirar-me escorniflo, miro i recerco en els endins glaçats del mirallet Quina dolça i estranya sorpresa, esta partit i esquerdat però el reflexa, ara no hi és.

10. El fons és un insondable buit un buit que arrabassa un buit que ho omple tot no hi ha forat on escapar-se’n. Un avenç, un pou immers en ell mateix, sense fi, aquí tot és incontinent. No hi ha ni lloc, ni temps, No hi ha cota per l'espai. El no-res rodeja al tot i el tot és del revés no és Be, però.... i jo? i jo? A on, que no m'hi veig? A on sóc, que no m'hi trobo? A fora? A fora d'on? A fora de què? On? Que? ....? Ramon (1963)

11. home que se n'adona