Aquest número de la Contra-Crònica dels mesos de maig i juny parla del Casc Històric de Castalla, la manifestació del 25 d'abril i la lluita anticapitalista envers els animals.
Propuesta de un nuevo modelo de ciudad. Un nuevo paradigma económico basado en la creatividad i la industria cultural. Un modelo que tiene que ayudar a transformar el turismo de sol i playa, en una experiencia única para aquellos que nos visitan. ---------- Proposta d'un nou model de ciutat. Un nou paradigma economic basat en la creativitat i la industria cultura. Un model que ha d'ajudar a transformar el turisme de sol i platja, en una experiencia unica per aquells que ens visiten.
Propuesta de un nuevo modelo de ciudad. Un nuevo paradigma económico basado en la creatividad i la industria cultural. Un modelo que tiene que ayudar a transformar el turismo de sol i playa, en una experiencia única para aquellos que nos visitan. ---------- Proposta d'un nou model de ciutat. Un nou paradigma economic basat en la creativitat i la industria cultura. Un model que ha d'ajudar a transformar el turisme de sol i platja, en una experiencia unica per aquells que ens visiten.
Com impulsar la recuperació d’una memòria històrica plural i democràtica des ...jeferaul
El present treball té per objectiu reflexionar sobre els conceptes de memòria e història aplicats a la ciència arxivística i exposar els elements claus pel disseny, planificació i implementació d’un projecte de recuperació de la memòria històrica a nivell local o comarcal impulsat des d’un arxiu. Aquestes reflexions i propostes sorgeixen de l’experiència del projecte Memòries d’una feixa, impulsat per l’AMMAT entre 2006 i 2012, el qual, des d’una perspectiva interisciplinària i de fort compromís cívic, ha donat lloc a diverses publicacions, presentacions, xerrades i cursos sobre la història recent de Matadepera que, a la seva vegada, han dotat de discurs i impulsat diverses iniciatives polítiques i ciutadanes de protecció del patrimoni cultural i natural, així com de recuperació de pràctiques tradicionals de gestió del paisatge dins de l’entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.
This paper aims to reflect on the concepts of memory and history applied to archival science and expose the key elements for designing, planning and implementing a project to recover the historical memory at the local or county promoted from an archive. These reflections and proposals arising from the experience of the project Memòries d’una feixa driven by AMMAT between 2006 and 2012, which, from a interisciplinar perspective and strong civic engagement, has led to several publications, presentations, lectures and courses on the recent history of Matadepera that, in turn, has promoted various political and civic initiatives to protect the cultural and natural heritage, and recovery practices of landscape management within the Natural Park of Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac (Barcelona).
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de ...Bissap Gestió Cultural
L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals.
Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats.
El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.
La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives.
Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals.
La segregació urbana a la regió metropolitana de BarcelonaBarrisCrisi
Paper de treball del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Referència: Nel·lo, O. & Blanco, I. (2015). La segregació urbana a la regió metropoltiana de Barcelona. Barcelona: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (col·lecció Documents de Treball). Accessible a: http://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf
Informe de govern presentat al plenari del Consell Municipal el 28 de juny de 2013 sobre l'impacte del moviment festiu popular i associatiu a Barcelona.
Extret de la intervenció d'Ernest Valls, director de l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Tortosa, durant el debat 'El paper del Tercer Sector en la construcció comunitària d'una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Converses amb memòria. Projecte de recollida de fonts orals realitzat per biblioteques de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Presentació al la jornada organitzada pel Memorial Democràtic l'any 2006.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Sabemos muy bien que en el proceso de la fibromialgia, una de sus característicases la falta de energía. Una debilidad muy profunda que va acompañada de doloresintensos, insomnio, migrañas, debilidad, musculatura tensa y otros muchos síntomas.
La podríamos describir como “ la enfermedad del hacer”, nos hemos impuesto muchas tareasen la vida, hemos hecho todo y mas, hemos buscado energía de donde no la teníamos,puede con estimulantes u otras formas y ahora, esta energía ancestral y constitucional,que se recoge principalmente en nuestros riñones esta totalmente agotada. Hay que volvera regenerarla, pero es cuestión de tiempo, paciencia y cariño hacia uno mismo!
Com impulsar la recuperació d’una memòria històrica plural i democràtica des ...jeferaul
El present treball té per objectiu reflexionar sobre els conceptes de memòria e història aplicats a la ciència arxivística i exposar els elements claus pel disseny, planificació i implementació d’un projecte de recuperació de la memòria històrica a nivell local o comarcal impulsat des d’un arxiu. Aquestes reflexions i propostes sorgeixen de l’experiència del projecte Memòries d’una feixa, impulsat per l’AMMAT entre 2006 i 2012, el qual, des d’una perspectiva interisciplinària i de fort compromís cívic, ha donat lloc a diverses publicacions, presentacions, xerrades i cursos sobre la història recent de Matadepera que, a la seva vegada, han dotat de discurs i impulsat diverses iniciatives polítiques i ciutadanes de protecció del patrimoni cultural i natural, així com de recuperació de pràctiques tradicionals de gestió del paisatge dins de l’entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.
This paper aims to reflect on the concepts of memory and history applied to archival science and expose the key elements for designing, planning and implementing a project to recover the historical memory at the local or county promoted from an archive. These reflections and proposals arising from the experience of the project Memòries d’una feixa driven by AMMAT between 2006 and 2012, which, from a interisciplinar perspective and strong civic engagement, has led to several publications, presentations, lectures and courses on the recent history of Matadepera that, in turn, has promoted various political and civic initiatives to protect the cultural and natural heritage, and recovery practices of landscape management within the Natural Park of Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac (Barcelona).
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de ...Bissap Gestió Cultural
L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals.
Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats.
El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.
La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives.
Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals.
La segregació urbana a la regió metropolitana de BarcelonaBarrisCrisi
Paper de treball del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Referència: Nel·lo, O. & Blanco, I. (2015). La segregació urbana a la regió metropoltiana de Barcelona. Barcelona: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (col·lecció Documents de Treball). Accessible a: http://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf
Informe de govern presentat al plenari del Consell Municipal el 28 de juny de 2013 sobre l'impacte del moviment festiu popular i associatiu a Barcelona.
Extret de la intervenció d'Ernest Valls, director de l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Tortosa, durant el debat 'El paper del Tercer Sector en la construcció comunitària d'una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Converses amb memòria. Projecte de recollida de fonts orals realitzat per biblioteques de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Presentació al la jornada organitzada pel Memorial Democràtic l'any 2006.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Similar to Contra-Crònica (Maig i Juny de 2011) (20)
Sabemos muy bien que en el proceso de la fibromialgia, una de sus característicases la falta de energía. Una debilidad muy profunda que va acompañada de doloresintensos, insomnio, migrañas, debilidad, musculatura tensa y otros muchos síntomas.
La podríamos describir como “ la enfermedad del hacer”, nos hemos impuesto muchas tareasen la vida, hemos hecho todo y mas, hemos buscado energía de donde no la teníamos,puede con estimulantes u otras formas y ahora, esta energía ancestral y constitucional,que se recoge principalmente en nuestros riñones esta totalmente agotada. Hay que volvera regenerarla, pero es cuestión de tiempo, paciencia y cariño hacia uno mismo!
Guia per a l'optimitzacio de les cerques de Google
Contra-Crònica (Maig i Juny de 2011)
1. LA CAPÇALERA
Amb aquestes revolucions “de Maig” arreu de l'Estat Espanyol sembla que el poble s'ha manifestat en contra de l'actual sistema polític, sembla que la gent
no se sent a gust amb aquest sistema actual, que s'han donat compte que tots els polítics gaudeixen d'impunitat de tot tipus, que realment no busquen solucions per
al poble tan sols busquen el que ells necessiten a cada instant. Que el bipartidisme és vergonyós, etc..
La pregunta és: I no és vergonyosa aquesta democràcia? I no és vergonyós aquest sistema capitalista? Creiem que ara és el moment en què el poble s'ha
de qüestionar més coses, anar més enllà. És el moment d'aprofitar les nostres queixes i inquietuds, informar-nos i formar-nos. Saber de què ens queixem, i de quina
manera hem d'actuar per a enderrocar aquests polítics corruptes, aquest sistema capitalista odiós, i així poc a poc, aconseguir el que el poble vol, que tot siga de
tots, i no tan sols d'aquestes persones que realment no escollim.
Maulets de l'Alcoià
ASSUMIREM LA VEU D’UN POBLE MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA EN LA
DIADA NACIONAL DEL 25 D'ABRIL
El passat 19 d’Abril moltes i molts que vam acudir a les vuit de la vesprada a la Casa de Cultura
de Castalla vam tenir l’oportunitat de participar en el que jo pessimistament creia que mai
Desenes de milers de persones s'han sumat a la marxa més
viuríem, en una “assemblea popular”, en una reunió on vam ser convocats tots els ciutadans i
concorreguda dels últims anys. La mobilització ha estat marcada
que des de l’Associació d’Amics i veïns del Centre Històric de Castalla es va preparar amb
pels recents atacs a la llengua i a la llibertat d'expressió que està
l’objectiu de presentar-nos als ciutadans un Pla per al Centre històric d’aquest municipi.
patint el País Valencià baix el govern del Partit Popular. També
No cal posar-nos massa en antecedents per comprendre i justificar la necessitat d’un pla ha sigut molt present la denúncia de les retallades socials
d’intervenció. Qualsevol habitant de Castalla, o qualsevol persona que haja tingut l’oportunitat de (reforma laboral, retallada de les pensions, retallades en sanitat,
passejar pels carrers del centre històric d’aquest poble sap en quines condicions ens trobem. Ací, educació, serveis socials) que s'estan imposant en els últims
doncs, la necessitat d’actuació pública queda immediatament justificada. mesos per part de l'estat espanyol i dels governs autonòmics.
Per poder abastar la complexitat que esdevé l’elaboració d’un pla amb les característiques que La mobilització ha estat precedida per un acte polític de
presenta aquest, en la seva presentació va ser necessària la subdivisió en branques que ens l'esquerra independentista als jardins annexos a les Torres de
possibilitaren l’aproximació a totes les seves vessants. Així, i a partir del discurs i la feina de Quart. El míting ha comptat amb els parlaments d'Aina Tarrasó
diferents tècnics i professionals, se’ns va presentar als assistents la problemàtica del centre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Gonçal
històric i aquesta proposició de solució des d’un enfocament històric i patrimonial, des d’un Bravo de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Alexandre
enfocament arquitectònic, des d’una visió normativa i econòmica, des d’una turística i comercial i Ordinyana d'Endavant (OSAN). En l'acte polític els
des d’una social i ciutadana. independentistes han posat èmfasi en les retallades que s'estan
patint en matèria de drets socials i llibertats. Els
Sense pretendre restar-li importància a cap d’aquests enfocaments, però amb la impossibilitat independentistes han advertit contra la tendència
d’explicar-los tots, des d’ací pretenc quedar-me i aprofundir en un d’ells, en el que com a recentralitzadora de l'estat espanyol en el context actual de crisi
ciutadans potser més ens afecta, en l’enfocament social i ciutadà. capitalista. Així els portantveus independentistes han assegurat
que “en els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran:
Per què un enfocament social per al centre històric? Els centres històrics són espais que solen
les retallades nacionals o la conquesta de la independència.
mostrar certes debilitats en ser aquells que posseeixen teixits urbans i socials més fràgils, però
L'esquerra independentista lliurarà aquesta batalla perquè
per què? El desenvolupament de la ciutat de Castalla ha anat creixent cap a l'exterior, cap a nou
considerem un dret inalienable l'accés a la sobirania nacional.
territori, abandonant progressivament la inversió i el manteniment dels centres, la qual cosa
Això és: volem poder decidir ací, i sense necessitat de demanar
col·loca a dia d'avui el centre històric de Castalla en una clara situació d'abandonament que
permís a cap poder foraster -ni a Madrid, ni a París, ni a
suposa per tant la pèrdua, no solament de valors associats a aquest espai, a aquest centre
Brussel·les-, sobre els aspectes que afecten a la població dels
històric, sinó també d'oportunitats relacionades amb aquest.
Països Catalans. ”
Les característiques actuals que podem trobar al centre històric passen per un parc d'habitatges
L'esquerra independentista ha participat de la mobilització amb
envellit i de vegades mal conservat, per problemes poblacionals relatius al despoblament, pel
el lema “Construïm la unitat popular construïm els Països
desenvolupament urbà a esquenes del centre i amb polítiques poc integradores a tots els nivells,
Catalans” que feia referència a la necessitat d'articular una
per la infrautilització i abandonament d'edificis històrics i patrimonials, a causa de la seva nul·la
resposta social als atacs nacionals i socials que estan patint les
planificació i falta d’integració amb la resta d'equipaments públics locals i, en definitiva, per la
classes populars arreu del país.
pèrdua del teixit social que ha de mantenir un espai com el Centre Històric, açò és, per la pèrdua
de relacions de veïnat, de comerç d’escala, d’activitat cultural i d’un llarg etcètera. El bloc de l'esquerra independentista ha congregat milers de
persones de totes les edats que no han deixat de cridar al llarg
Així, doncs, el que aquest pla ens proposa és que la ciutadania pot col·laborar en la revitalització
d'una marxa marcada per l'optimisme i la combativitat doncs no
de l'espai, és més, com a ciutadans que estimem el nostre poble ens trobem en l’obligació de
s'han deixat de cridar consignes per l'alliberament nacional i
participar en la seua revitalització. Tots aquells que d'una forma o altra tenen contacte amb el
social dels Països Catalans.
centre històric, el coneixen, hi han viscut o hi viuen i, per tant, poden aportar valor a les noves
demandes i necessitats que sorgeixen en ell; han de participar, han de fer-se partícips d’ell. CAJEI i Maulets han signat una pancarta de pals conjunta sota
Aquesta implicació de les persones, la implicació dels veïns de Castalla no és una formalitat el lema "Les joves avancem cap a la unitat", també hi ha estat
informativa, és més bé un debat cultural i social en què ha de poder intervenir tothom. Residents present una pancarta d'Endavant (OSAN). La manifestació ha
presents i futurs, usuaris per raons de treball, d'oci, ocasionals o de pas, empresaris futurs, recorregut pel centre de València fins aplegar a les Torres de
emprenedors i administració pública… L'ús que se li done al centre històric passa per conèixer el Serrans on hi ha hagut l'actuació musical del mític Lluís Llach.
que cadascun d'aquests actors socials utilitza, demanda i necessita, i que actualment no es troba
disponible perquè és insuficient, perquè no existeix o perquè realment mai ha estat adequat a la
societat.
Els Ajuntaments no són propietaris del territori que governen, tampoc ho són les empreses ni els
mateixos veïns. El territori no entén de propietats, encara que en el món de hui ens coste
assumir-ho, el territori és públic, el territori és de tots.
La participació social que se’ns proposa ha d'estar orientada per objectius urbans explícits, Què
significa això? Significa que hem de valorar quin és el millor ús que se li pot donar al centre
històric a partir de la valoració dels usuaris més potencials en el seu present i en el seu futur: els
joves, els majors que ja viuen allí, els comerciants, emprenedors, veïns i administració pública.
Ser ciutadans de Castalla ens situa en una posició de responsabilitat respecte al que ací passa.
Ja no podem mirar (cap de nosaltres) cap a un altre costat i tirar les culpes al nostre Ajuntament
ineficaç. Sí, tenim la mala sort de tenir un govern local irresponsable, però també tenim la gran
sort de disposar de gent molt qualificada i de disposar de nosaltres mateixos, de saber que la
resolució d’esta problemàtica passa també per nosaltres, i que ara més que mai necessitem
assumir la veu d’un poble, ara més que mai necessitem assumir la veu del nostre poble.
Maulets de la Foia de Castalla Notícia extreta de: www.maulets.org
2. L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES I MAULETS REUNEIXEN UNES L'ESCLAVATGE DELS ÉSSERS VIUS I LA LLUITA ANTICAPITALISTA
200 PERSONES AL CASC HISTÒRIC DE CASTALLA Com posa a la declaració de principis de Maulets, “enderrocar” el sistema capitalista és un
dels punts més importants que tenim dins de la nostra lluita. Si bé pareix una fita impossible
El passat dissabte 26 de març va tindre lloc a Castalla (l'Alcoià) una acabar amb aquest sistema, s'ha d'avançar poc a poc per acabar amb la seua forma més
jornada reivindicativa a favor de la recuperació del casc històric de la salvatge. S'ha de contribuir amb xicotets granets de sorra per a millorar el nostre món, i
ciutat, sota el lema “Una matí festiu al cor de la ciutat”, l'Associació de qualsevol cosa, per insignificant que siga, pot canviar la vida de molts éssers vius. Els
Veïns i Veïnes del Barri Històric de Castalla, amb la col·laboració de éssers vius (el regne animal al qual tots pertanyem) està greument amenaçat pel
l'Assemblea de Maulets de l'Alcoià organitzaren vàries activitats per capitalisme hui en dia. Les grans empreses han mecanitzat d'una forma horrible la vida dels
reivindicar la vida del barri. animals i els han convertit en objectes inanimats per al consum humà. Milions d'éssers vius
s'amuntonen en la gran muntanya de la vergonya capitalista.
Cada dia moren milions d'animals en les indústries de la mort i la gent del nostre moviment,
la gent compromesa amb les lluites socials pareix que no té en compte el punt més
important de la lluita anticapitalista. Miren cap un altre costat i s'embenen els ulls davant de
l'aberració més gran de la societat en què vivim.
I què cal fer davant d'una cosa així? No podem negar que és una lluita difícil i que costa
d'involucrar-s'hi. I molt menys volem que tot el món es faça vegetarià de cop i volta. Però sí
que ens agradaria, com a moviment social que som, que la gent reflexione sobre aquest
tema tan important. Què podem fer diàriament? Doncs a banda de reduir el consum
d'animals, podem intentar comprar en llocs més casolans i en granges on els animals
hagen tingut una vida normal i no a les grans superfícies ni a les grans empreses on
mecanitzen el procés i converteixen els éssers vius en objectes. I una de les coses més
senzilles són els ous. Sabies que existeix una numeració que ens indica de quina forma
Les activitats començaren al parc de “Las Parras”, a les onze del matí han estat criades les gallines? Està a tots els ous que comprem, i és la primera xifra de
amb un refrigeri per als assistents i una taula redona que va contar totes, abans de les lletres del país on s'han criat (DK, per exemple). La numeració és la
amb la intervenció d'una persona per part de l'Associació de Veïns i següent:
Veïnes del Barri Històric de Castalla, dues persones de la Plataforma
“Salvem Cabanyal” de València i una persona de la Plataforma en
Defensa del Partidor d'Alcoi. D'una banda, la ponent de l'Associació de
veïns, va exposar la problemàtica que pateix el barri, amb
l'enderrocament d'algunes cases antigues, així com el cas d'altres,
que estan sent tapiades per part dels seus propietaris, que no sols no
es rehabilita el barri o s'intenta restaurar les cases més velles, si no
que s'està treballant per deteriorar-lo poc a poc. D'altra banda els
ponents de la Plataforma “Salvem el Cabanyal” van exposar la
problemàtica especulativa al barri de la ciutat de València, i la
destrucció de l'horta per afavorir els interessos d'uns pocs, i van donar
fórmules de lluita contra aquestes violacions dels drets de les veïnes i
veïns, per la seua banda, el ponent de la Plataforma en Defensa del
Barri del Partidor d'Alcoi també va esposar el cas del barri de la capital
de l'Alcoià, en quant que pateix la mateixes circumstàncies, ja que el
barri va deteriorant-se amb el temps sense que l'administració local
pose remei. 0 -> Cria ecològica. Els animals poden moure's lliurement i hi ha poca densitat de població
als galliners i als terrenys existents a l'aire lliure. L'alimentació també és ecològica almenys
en un 80%.
1 -> Camperoles. Les gallines es crien en naus industrials però amb la possibilitat d'eixir a
l'aire lliure en intervals de temps curts. S'assembla prou al seu hàbitat natural.
2 -> Sense accés als espais exteriors. Mai veuran la llum del sol, però poden moure's
lliurement per la nau industrial. La nau està densament poblada. Prou horrible.
3-> En gàbies. Les gallines no poden moure's de la seua gàbia perquè una empresa
capitalista vaja a més. Aquest mètode vergonyós de cria es fa per obtindre més beneficis a
costa de la vida d'un ésser viu. Són molt comuns aquest tipus d'ous. Se les sol tallar el bec
(operació molt dolorosa) per tal que quan estiguen desesperades per l’estrès, no puguen
picotejar les seves companyes. Al trepitjar tan sols el filferro de les gàbies, se’ls hi
produeixen gravíssimes ferides i malformacions a les potes. Aquestes gallines és probable
Una volta va acabar l'exposició dels ponents es va realitzar un torn de
que mai arriben a veure la llum del sol.
preguntes perquè les assistents s'informaren, una volta acabada la
taula redona va tindre lloc un concert amb la participació de grups Recorda, els ous, el primer número de codi dels quals és un 3, venen de gallines que viuen
locals que amenitzaren la jornada. D'altra banda també es va disposar amuntegades en gàbies. Si creus que açò és insignificant, t'animem a visitar el següent
d'un mural per poder expressar-se. La jornada pel Casc històric va enllaç:
tindre una assistència d'unes 50 persones a la taula redona, tot i que http://www.animanaturalis.org/p/572/la_cruel_industria_de_los_huevos
durant el concert es va multiplicar per quatre la presència de públic.
No únicament ajudaràs a la millora de vida d'un animal, sinó també a la teua. Alguna
Des de l' Associació de Veïns i Veïnes del Barri Històric de Castalla
vegada t'has preguntat quina és la dieta d'un ésser viu a una empresa capitalista? Quina
també es va muntar una paradeta on poder comprar material quantitat de porqueria els fan menjar a les gallines, que després acabarà d'una forma o
relacionat amb l'associació i informar la gent de la problemàtica del d'una altra a dins teu? Evita comprar ous amb numeració 2 o 3. Compra ous d'almenys
barri, des de l'Associació i Maulets es va fer una valoració positiva de numeració 1, i si poden ser ecològics estalviaràs en salut. Perquè la lluita anticapitalista
la jornada. comença pel més bàsic, i la teua alimentació és una d'elles.
Maulets de la Foia deCastalla
Article extret del web: www.alcoiacomtat.cat
Per a col·laborar amb la Contra-
Crònia. Només has d'enviar un
correu electrònic amb el teu article,
dubte suggerència, menyspreu o
insult.
A: alcoia@maulets.org
foiadecastalla@maulets.org
Visita també els nostres espais web
www.maulets.org/alcoia
www.maulets.org/foiadecastalla