Poetry

1. LES HORES Jordi Enjuanes-Mas 2004

2. A les petites reneixen les paraules, foc de silencis; l'amistat no és excusa, tot és flama en la joia.

3. Vetllo quan dormen les coses, i desvetllo amb cants la vida: sóc llum en el silenci, i veu en la nit fosca.

4. Sento la viva buidor d'aquells que foren i són encara en mi. De tanta absència, de tant d'enyor, qui em salva?

5. Hores que cauen en l'alta nit, senyera arborant somnis. Sóc vencedor als límits d'una pau mai defesa .

6. Mentre, jo vetllo perdut en l'alta fosca: encara em sagna el cor i mai no pellen, callades, les ferides.

7. La nit és xiscle més enllà de l'angoixa, vençuts els límits orbats de l'esperança al cor pur del silenci.

8. Salpa el nou dia sense timó ni vela, ignota ruta. Que ens afrenelli un somni de llibertat la passa!

9. Caldrà que t'armis per al combat: basteix-te estoic la vida: amb fidelitat d'arbre i amb duresa de pedra.

10. Vetllo i redreço la llum sobre el paisatge confegint signes obscurs, ombres xineses, pedaços de memòria.

11. En va jo vetllo aquest riu eixut d'aigua. Res no retorna ni res ja s'inicia, vella passió inútil.

12. Dius: Tot és ara i res. I en l'aigua em miro mentre el riu corre. Me'n vaig lliscant i deixo el meu somni a la riba. .

13. Sols recomença en aparença, el dia. Res no és, sols resta en llavis del poeta la pols enamorada

14. El temps es dreça des del cor del misteri i engendro aurores reflectint-me en la pura paraula mai no dita .

15. Ara sóc savi tornat infant i em peixo de les paraules endins de la sentida fugaç de cada cosa.

16. Es desdibuixa endemig de boirines la llum que s’alça i sóc camí i camino si em drapa la tendresa

17. Desdibuixades terres enllà properes ran a ran d'ona les restes del naufragi del nom de cada cosa

18. Tot viu i dansa, foc follet que s’envola enllà dels límits com fràgils papallones enceses d’ors fugaços.

19. Mentre jo encerclo el temps, els mots, les coses amb els meus braços oberts, cansats d’esperes per si l’enyor retorna.

20. . Que res no torbi aquesta pau guanyada al vent que allunya deixies d’or i petges camí enllà de la posta.

21. Oh clara i tèbia, la llum que persignava sentits i somnis pellant l’enyor que fibla la balma més obscura!

22. Enartant, folla, que ens blegui la bellesa i sigui bella la caminada i sigui bell el retorn a casa . Enartant, folla, que ens blegui la bellesa i sigui bella

23. Salpa el nou dia sense timó ni vela, ignota ruta. Que ens afrenelli un somni de llibertat la passa!

24. 2004 Música:The Fairy Queen d’Henry Purcell Traducció del text: Jordi Enjuanes-Mas Si l’amor és tan dolça, per què ens dóna turment? Si és amarga, doncs, digue’m, per què estic tan content? Si el sofrir m’és un gaudi de què ve el meu lament o de la sort queixar-me tant i tant vanament? Tan plaent és la nafra i tant dolçament fort aquest dard que feria i afalaga el meu cor.